L'ambient festiu a Tarragona L'episodi comença descrivint l'ambient a la Rambla de Tarragona, on es percep clarament l'arribada de les festes. Els interlocutors comenten que la ciutat està plena de vida perquè els infants ja han acabat l'escola i adults i nens aprofiten per fer les últimes compres de Nadal i passejar pels mercats. Secció Musical: Un desig de sort El programa inclou una emotiva actuació musical en directe a càrrec de Miquel González, que interpreta el clàssic de Lluís Llach Que tinguem sort. La cançó es presenta no només com una peça musical, sinó com un desig col·lectiu de futur. L'execució compta amb la participació de la Núria, creant una harmonia de veus que els presentadors comparen amb l'estil de Sergio Dalma o de la música italiana. Properes activitats i col·laboracions El contingut tanca amb la promesa de més sorpreses per a la audiència de Tarragona Ràdio, incloent-hi una versió modificada d'una nadala que es presentarà més endavant. Es destaca el paper del diari local i la seva proximitat amb la ciutadania durant aquestes jornades. "Que tinguem sort i que trobem tot el que ens va mancar ahir."
Títols de les propostes nadalenques a Tarragona L'episodi d'avui se centra en la presentació de les activitats lúdiques i formatives organitzades a la ciutat de Tarragona per a les festes de Nadal. Es destaca especialment el retorn del Parc Infantil de Nadal i la consolidació de l'Espai Jove QS com un referent per als adolescents i joves de la ciutat. El Parc Infantil de Nadal Ubicat al recinte firal del Palau de Congressos, aquest espai romandrà obert del 26 de desembre al 3 de gener. La Núria Lores destaca que l'objectiu d'enguany és promoure una participació molt familiar, on els pares i avis no siguin mers espectadors, sinó que s'involucrin en els tallers amb els infants. • Horaris: Matins d'11:00 a 14:00 h i tardes de 17:00 a 20:00 h. • Tallers destacats: Activitats sobre alimentació saludable (elaboració de massapà), tallers del Club dels Terraconins i el clàssic taller de cura de gossos. • Novetats: Les atraccions de fira s'hauran de pagar a part, tot i que a un preu reduït, per tal de prioritzar els tallers educatius amb l'entrada general. L'Espai Jove QS i la seva vessant ocupacional El Sisko Guerro presenta una proposta innovadora per a joves a partir de 12 anys. Durant quatre dies intensius (del 27 al 30 de desembre), l'antiga Facultat de Lletres oferirà activitats que combinen el vessant lúdic amb l'orientació professional. "Cada monitor m'expliqui durant 5 minuts quins són els itineraris formatius i les sortides professionals relacionades amb cada taller." • Metodologia: Els joves realitzen circuits de 30 minuts on descobreixen diversos oficis a través de demos pràctiques. • Tallers singulars: Des de pop-ups en 3D i robòtica fins a composició musical amb artistes com Joan Masdeu o el líder de Gertrudis. • Interacció: S'inclou un taller de ràdio en col·laboració amb Tarragona Ràdio on els joves aprenen a fer falques i entrevistes. Valors i filosofia del projecte Ambdues iniciatives subratllen la importància de la cooperació social en un context econòmic difícil, destacant la implicació de nombroses entitats esportives i culturals que fan possible el programa mitjançant el voluntariat i l'esforç col·lectiu.
L'impacte de la crisi i el paper de la Creu Roja En aquesta edició de El matí de Tarragona Ràdio, s'entrevista l'Anna Sabater, coordinadora territorial de la Creu Roja, per analitzar la situació d'emergència social a la demarcació. La institució ha hagut de reorientar els seus esforços cap a la lluita contra la pobresa extrema a causa de l'increment de la demanda d'ajuda bàsica. Noves realitats: Els "nouvinguts a la pobresa" L'entrevista posa de manifest un canvi significatiu en el perfil de l'usuari: * Perfil autòcton: Moltes persones que mai havien demanat ajuda ara ho fan per manca de feina i esgotament de prestacions. * Barrera psicològica: 4 de cada 10 usuaris no havien utilitzat mai serveis socials abans del 2010, fet que comporta un fort component de vergonya i desgast personal. * Prioritats impossibles: Les famílies han de triar entre mantenir el sostre (habitatge) o l'alimentació, ja que el lloguer arriba a suposar el 70% dels ingressos. Campanyes i línies d'ajuda La Creu Roja manté diverses vies obertes per pal·liar aquesta situació, especialment durant les festes de Nadal: * Kits solidaris: Paquets que inclouen alimentació i higiene, amb un focus especial en els nadons (llet infantil i bolquers), un col·lectiu molt vulnerable per l'alt cost dels seus productes. * Recollida de joguines: Campanya per garantir que cap infant es quedi sense regals, amb punts de recollida a la botiga Bacus i al Parc de Nadal de Tarragona. * Projecte d'aliments: Distribució d'ajuda en espècie provinent de la Unió Europea i compres directes amb fons propis. "Ens diuen que 4 de cada 10 persones abans del 2010 no havien anat a demanar mai ajuda a ningú... han de superar una barrera psicològica, el fet de demanar ajut és molt dolorós." Com col·laborar? L'organització fa una crida a la ciutadania perquè, malgrat la crisi, la solidaritat s'ha mantingut alta: 1. Fent-se soci: Amb una quota d'uns 50€ l'any. 2. Voluntariat: Es necessiten "mans" per registrar, empaquetar i distribuir ajudes. 3. Donacions directes: Tant econòmiques com de productes de primera necessitat.
Resum de l'actuació i preparatius En aquest fragment, es viu un moment lúdic i festiu a l'estudi de Tarragona Ràdio. El programa fa una transició cap a un espai musical on en Miquel, acompanyat per la Núria i l'Anna Sabater (de Creu Roja), es preparen per interpretar una peça emblemàtica de les festes. Preparatius i la interpretació En Miquel admet les seves limitacions amb la guitarra, tot definint-la com un hobby i reconeixent amb humor que és l'instrument que toca amb menys destresa. El grup tria interpretar la cançó 'Quan somrius', una de les Nadales més populars del repertori modern català. Durant l'actuació, es llegeixen els versos que descriuen el paisatge d'hivern i l'esperit de calidesa que caracteritza el Nadal. Ambient a l'estudi L'atmosfera és distesa i participativa, incloent-hi bromes sobre la qualitat del cant i el suport del públic present: "Ara que el vent bufa tan fort, avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat." L'escena conclou amb aplaudiments de les persones presents a l'estudi (els fans) i una transició cap a una part més formal del programa per parlar sobre la tasca de la Creu Roja.
El Mercat Central: Pol de Proximitat per Nadal En aquesta edició especial, visitem el Mercat Central de Tarragona per copsar l'ambient a les portes de les festes nadalenques. El dinamitzador del mercat, l'Antoni Borràs, ens explica com l'activitat ha crescut exponencialment, amb un pàrquing completament col·lapsat des de primera hora del matí. El mercat es reivindica com un espai de tracte de proximitat i qualitat superior per als àpats tradicionals. Productes Estrella i Tendències de Consum Els paradistes coincideixen en els productes que no poden faltar a la taula: • Aviram i Carn: Destaca el capó autèntic, les polardes i els farcits lligats per a rostir. • Peix i Marisc: El rap, el lluç i productes com el llumantol, la gamba de Tarragona i els escamarlans són els més demanats. • Fruita i Verdura: La pinya i el meló segueixen sent els preferits, tot i que guanyen força les fruites exòtiques. • Bolets i Postres: Malgrat una temporada de bolets qualificada de "terrible" per la sequera, es recorre al producte deshidratat per a guisats i fricandós. Campanyes de Dinamització i Crisis Enguany la campanya de fidelització ha adaptat els seus premis per fer-los més útils i accessibles a causa de la situació econòmica: "Hem volgut canviar el cotxe per 12 carros de compra i 15.000 euros en regals directes per apropar-nos més a les necessitats de la gent." També s'han ampliat els horaris, obrint tot el dia el dijous i divendres anteriors a Nadal per facilitar les compres d'última hora als clients habituals i als molts visitants que venen de fora de la ciutat. Les Obres del Mercat Tot i les molèsties visuals, les obres del Mercat Central avancen segons el calendari previst. Actualment s'està treballant en la part soterrània, i es preveu que trasllat definitiu a l'interior de l'edifici remodelat es pugui fer cap a l'octubre de 2013.
Aprovació del Pla de Viabilitat de l'EMT L'entrevista a Begoña Flòria, presidenta de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), detalla l'aprovació del nou pla de viabilitat per garantir la sostenibilitat del servei. Aquest pla s'ha aprovat amb el consens del PSC i l'abstenció de CiU i PP, marcant una etapa de responsabilitat política compartida. Canvis Immediats per a la Ciutadania (Gener 2012) Tarifes: Les noves tarifes entraran en vigor l'1 de gener. El bitllet senzill puja a 1,30 €, mentre que els abonaments tindran un increment moderat de 5 cèntims per viatge (de 0,60 € a 0,65 €). Reestructuració de línies: A partir del 16 de gener, s'eliminaran línies duplicades i s'espaiaran les freqüències en hores vall i caps de setmana. Tot i la reducció del 20% del servei, s'estima que només afectarà el 4% dels usuaris. Control del frau: Els col·lectius que gaudeixen de gratuïtat (jubilats i escolars) hauran de renovar la targeta anualment amb un cost de 10 euros per garantir-ne el bon ús. Ajustos Interns i Estalvi Econòmic L'empresa preveu un estalvi total significatiu mitjançant: 1. Reducció de personal: Un ajust d'aproximadament el 10% de la plantilla (unes 20 persones), prioritzant la internalització de serveis com vigilància i manteniment per reubicar treballadors. 2. Eliminació d'hores extres: L'EMT deixarà de pagar hores extraordinàries, una mesura clau per als números de l'empresa. 3. Gestió d'infraestructures: Tancament de l'oficina del carrer Soler per centralitzar l'atenció a l'estació d'autobusos. El Nou Model de Transport (2014) El futur de la mobilitat a Tarragona passa per un canvi estructural cap a un model de línies troncals eficients connectades amb línies de barri a través d'un intercanviador central a la Plaça Imperial Tàrraco: "Volem passar d'un model basat en demandes puntuals a un model d'eficiència amb transbordaments ràpids que estalviïn temps real als ciutadans." L'objectiu final és un sistema més ràpid, econòmicament viable i mediambientalment sostenible, integrat en el nou Pla de Mobilitat Urbana de la ciutat.
Balanç de la designació i gestió de l'èxit Dos mesos després de la històrica elecció de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis 2017, Mario Rigau, president executiu del projecte, reflexiona sobre el procés que va portar a la victòria. La designació es va aconseguir gràcies a una intensa campanya de diplomacia esportiva i viatges d'última hora que van permetre trencar la disciplina del vot àrab i convèncer els comitès internacionals sobre la viabilitat tarragonina. Perspectiva Econòmica i Patrocini Tot i la crisi econòmica actual, Rigau defineix el projecte com "la grossa de Nadal" per a la ciutat, destacant el seu paper com a plataforma de projecció internacional. • L'any 2012 es dedicarà principalment al disseny intern, la cuina del projecte i la planificació estratégica. • El finançament inicial recaurà en les administracions públiques, mentre que el pes de la iniciativa privada i els grans patrocinis internacionals es concentrarà entre el 2014 i el 2017. • Es preveu un aprofitament dels beneficis fiscals derivats de l'estatus de patrocini olímpic aprovat pel govern central. Estructura i Infraestructures Clau L'organització entrarà en una nova fase operativa a principis de 2012 amb la constitució del Comitè Organitzador, que inclourà representació de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments implicats. Equipaments Esportius Es plantegen diverses revisions al dossier inicial per garantir la sostenibilitat i funcionalitat de les obres: • Centre d'Aigües: Hi ha la possibilitat que la piscina no sigui coberta inicialment per permetre un aforament superior (de fins a 5.000 persones) mitjançant graderies provisionals. • Pavelló de Camp Clar: Es manté com el gran pavelló multiusos de la ciutat. • Complex Sant Jordi: Es proposa a la Generalitat recuperar aquest enclau per a les competicions dels clubs locals. "L'any 2012 serà un any poc visible però absolutament determinant; les equivocacions d'ara les patiríem fins al 2017." La Vila Mediterrània i el repte logístic Un dels punts més complexos és la gestió de la Vila dels Esportistes, ja que es preveu una participació rècord que podria superar els 5.000 atletes. L'Ajuntament de Tarragona està analitzant ubicacions que combinin estructures residencials fixes amb d'altres de provisionals per evitar que la instal·lació es converteixi en un llastre econòmic post-jocs. Es busca un equilibri perquè tots els participants tinguin les mateixes condicions d'allotjament i serveis.
Retorn dels Pastorets més transgressors La companyia La Golfa torna a l'escenari del Teatre Metropol de Tarragona amb la seva versió satírica dels Pastorets. Amb 11 anys de trajectòria, aquesta adaptació del text de Folch i Torres destaca per la seva aposta per l'actualitat i la crítica local. Característiques de l'espectacle Tarragonització: L'obra adapta els noms i les situacions a la realitat de Tarragona. Per exemple, personatges clàssics es transformen en veïns del Serrallo. Crítica social i política: L'espectacle no deixa ningú indiferent, repartint "caramelets" a la família reial, als polítics i posant el focus en la gestió cultural de la ciutat. Format dinàmic: Tanquen una versió de menys de dues hores de durada per fer-la més portable i familiar. Producció i Equip L'espectacle és fruit d'un treball coral que implica més de 40 persones, sota la direcció de Ferran Vidilla. El procés creatiu neix a l'octubre i es basa en: Improvisació: Els actors (com el Jordi Gómez en el paper de Robelló) aporten idees actuals durant els assajos. Les Cobles: El moment culminant d'ironia pura a càrrec de Lluquet i Robelló. "Rebre estem rebent tots, però a l'escenari hi haurà caramelets per a tothom." Dades d'interès Dates: 26 (Sant Esteve) i 27 de desembre. Hora: 18:30 h. Lloc: Teatre Metropol, Tarragona.
Cafè Caliu: Un refugi de dignitat a Tarragona El programa d'avui destaca la tasca solidària de Càritas Tarragona, centrant-se especialment en el projecte Cafè Caliu. Aquest servei, ubicat a l'antiga Casa del Transeunt, s'ha convertit en un referent per a l'atenció de les persones sense sostre a la ciutat des de la seva posada en marxa a principis d'any. Serveis i funcionament diari El projecte ofereix una atenció integral cada matí (de 9:00 a 11:30) que inclou: Esmorzars complets: No es limiten a un cafè; s'ofereixen productes variats com embotits, fruita fresca i brioxeria. Higiene i roba: Servei de dutxes (fins a 12 per dia) i lliurament de roba interior nova. Acompanyament social: Una treballadora social analitza cada cas per oferir solucions personalitzades, com derivacions a centres de tractament de drogodependències. Atenció sanitària: Visites mensuals d'una infermera voluntària per a controls bàsics de salut. La xarxa de voluntariat i col·laboracions L'èxit del Cafè Caliu depèn de la implicació de la comunitat: Compta amb uns 60-70 voluntaris que s'organitzen per cobrir tots els dies de la setmana. Rep donacions d'empreses locals, del Mercat Central, de fleques com Flaqué i d'excedents de restaurants. Josep Ramon Baillo destaca la gran resposta de les escoles de Tarragona durant la campanya de Nadal, arribant a estar "desbordats" d'aliments. Perfil dels usuaris Encara que el projecte va començar amb només 4 usuaris, actualment atén entre 75 i 80 persones diàries, amb puntes de fins a 95. El perfil és majoritàriament d'homes i dones sols, amb una presència creixent de persones afectades per la crisi econòmica. "Vam començar amb 4 persones el primer dia i ara estem en 75 o 80 cada dia; la sensibilitat de la gent és molt gran."
L'Herència de Josep Sirvent Garrigós En Ferran Sirvent visita l'estudi per parlar de la campanya de Nadal a la centenària casa Josep Sirvent Garrigós, que l'any passat va celebrar el seu 150è aniversari. Amb tres establiments actius (Carrer Canyelles, Portalet i Rambla Vella), l'obrador viu els seus dies de màxima activitat. Productes Estrella i Varietats L'oferta combina els clàssics de tota la vida amb preparacions més elaborades per a regals: Torrons tradicionals: Destaquen el de Xixona (tou granulat) i el d'Alacant (dur). Especialitats: Crema cremada, xocolata (amb llet o sense i amb avellanes), coco, nata-nous i massapans. Dolços de Nadal: Polvorons, pastissos de gemma, glòries i les famoses sardines de xocolata. Fruits secs banyats: Ametlles tipus catània, nous de macadàmia i pinyons. Qualitat i Assessorament Personalitzat L'èxit de la casa es basa en l'ús de matèries primeres de primeríssima qualitat (mel, sucre i ametlla seleccionada) i un procés totalment artesanal. A més, ofereixen: "Donem assessorament sobre al·lèrgies (celíacs, fruits secs o llet) per indicar quins productes poden prendre a la nostra botiga." Compromís Solidari L'establiment col·labora amb la campanya de recollida d'aliments, roba i joguines aportant lots de torrons (Xixona, xocolata i neules) que se sortejaran entre els donants per incentivar la participació ciutadana.
La donació de sang a Tarragona L'entrevista destaca la tasca dels voluntaris del Banc de Sang i Teixits a Tarragona, especialment durant les festes de Nadal, un període crític per mantenir les reserves. Les voluntàries subratllen que, tot i que la ciutat és molt solidària, sembre es necessiten nous donants per cobrir la demanda constant dels hospitals. Aspectes clau de la donació: Necessitat constant: No n'hi ha prou amb donar una vegada; la fidelització del donant és fonamental per al sistema sanitari. Punts de recollida: L'hospital Joan XXIII és el punt de referència a Tarragona, obert tot l'any, a més de les unitats mòbils a la Rambla. Facilitats per al donant: S'ofereixen incentius pràctics com tiquets de transport públic o gratuïtat en el pàrquing per facilitar l'accés. La donació de plasma i els seus beneficis Una de les voluntàries explica la seva experiència personal amb la plasmafèresi. A diferència de la sang total, el plasma es pot donar cada 15 dies perquè el cos el recupera molt ràpidament. "Amb una vegada no n'hi ha prou, la sang es necessita com necessites respirar." Requisits i procediment Perfil: Persones d'entre 18 i 65 anys amb bon estat de salut general. Procés: Inclou una revisió mèdica prèvia, una extracció que dura entre 5 i 15 minuts i un refrigeri posterior per garantir la recuperació del donant. Analítica: Cada donant rep a casa els resultats de les proves de detecció de malalties infeccioses realitzades durant el procés.
Crònica del sorteig de la Loteria de Nadal Repàs exhaustiu dels premis majors que han sortit durant el matí del 22 de desembre, destacant una Grossa molt matinera i diversos premis que han esquitxat el territori català. Premis Principals La Grossa (58.268): Ha sortit abans de les 10:00 h i s'ha venut íntegrament a Grañén (Osca). Tercer Premi (02.184): Un número considerat baix però molt repartit, amb vendes a Manresa, Valls, Barcelona, Caldes de Montbui, Lleida i Sort. Primer Quart Premi (66.832): El més matiner de tots (09:30 h), localitzat a Tenerife i Múrcia. Cinquens Premis i Impacte a Catalunya S'han cantat quatre dels vuit cinquens premis, alguns amb especial incidència a les comarques tarragonines: 03.643: Venut a localitats com Reus, Salou i Cambrils. 08.128: Ha tocat a Reus, Tortosa, Lleida i Castelldefels. 33.003: Molt repartit per l'Estat (Astúries, Madrid, València) però sense vendes a Catalunya. 92.202: L'últim a sortir, encara pendent de localització exacta. "Encara ens queden mitja dotzena de números importants, però sobretot el segon." Pendent de sorteig Actualment, el bombo encara ha de repartir el segon premi, un quart premi i quatre cinquens premis més.
Balanç de la Designació i Emocions del Moment L'episodi comença recordant l'emoció viscuda a Mersin el 15 d'octubre, quan Tarragona va ser escollida com a seu dels Jocs Mediterranis 2017. Mario Rigau, president executiu, destaca que la feina invisible de molts anys va culminar en una satisfacció compartida. La clau de la victòria, segons Rigau, va estar en: • Els viatges llampec d'última hora per assegurar vots. • Haver acceptat el repte de presentar-se originalment pel 2013, gest valorat pel Comitè Internacional. • Aconseguir trencar la disciplina de vot de certs blocs regionals durant la setmana decisiva. Planificació i Calendari per al 2012-2013 El 2012 es defineix com un any de cuina i disseny estratègic, on les decisions marcaran l'èxit del 2017. No serà un any de gran visibilitat pública, però sí determinant per a l'estructura organitzativa. Formació del Comitè Organitzador • Es preveu la constitució formal pel febrer o març de 2012. • L'estructura jurídica serà una associació sense ànim de lucre, seguint el model d'Almeria. • Hi haurà una implicació directa de les administracions (Estat, Generalitat, Diputació i Ajuntaments). • Pel novembre de 2012 es presentarà el pla estratègic definitiu al Comitè Internacional. Finançament i Impacte de la Crisi Econòmica Davant l'actual situació d'austeritat, Rigau es mostra optimista i afirma que els Jocs són una oportunitat i no un problema: "El 2012 serà un any d'aportacions de les administracions públiques, però el pes del patrocini privat serà clau a partir del 2014." Es buscaran beneficis fiscals per a les empreses patrocinadores, basats en l'estatus de gran esdeveniment esportiu, amb l'ajuda de gabinets de patrocini de nivell mundial. Infraestructures i Mapa de Subseus Es planteja una revisió dels projectes inicials per optimitzar recursos i adaptar-se a les demandes de les federacions: • Centre d'Aigües: S'estudia la possibilitat que la piscina sigui descoberta el 2017 per facilitar un aforament més gran, cobrint-la posteriorment. • Pavelló de Camp Clar: Es manté com a equipament multiusos principal. • Pavelló Sant Jordi: Es proposa a la Generalitat com a segona instal·lació clau, enfocada als clubs locals. • Vila Mediterrània: Es busca un model que no sigui un llastre per a la ciutat, combinant habitatge fix amb solucions provisionals de qualitat per acollir els més de 5.000 esportistes previstos. Nous Horitzons Esportius S'està considerant la inclusió de noves disciplines com el handbol platja, a petició del Comitè Olímpic Espanyol, fet que podria alterar el programa oficial i la logística de les subseus pel seu efecte dominó.
Tancament del Període de Transició L'episodi es divideix clarament en dues etapes diferenciades per les expressions de comiat utilitzades pels interlocutors. En la primera meitat, predomina un enfocament cap al futur immediat. La Fase del Comiat Diürn Durant els primers deu minuts, el contingut se centra en la reiteració de la frase "Fins demà". Aquest segment destaca per: • La constància en el missatge de continuïtat. • Una possible senyalització del final d'una jornada laboral o d'una sessió de gravació específica. La Transició al Descans Nocturn A partir del segon 639, el focus canvia radicalment cap a la fórmula de cortesia "Bona nit". Aquest canvi suggereix: • Un canvi en l'estat d'ànim cap a la relaxació i el final absolut de l'activitat. • Una estructura repetitiva que busca emfatitzar el desig de descans per als oients. "Bona nit" L'episodi conclou amb un silenci prolongat que reforça el missatge de finalització del dia.
Resum de l’Encontre Aquest segment recull una sèrie d'interaccions curtes basades en el comiat i el reconeixement mutu. El contingut destaca per la seva repetitivitat i calidesa, centrant-se en desitjos positius per al futur immediat. Dinàmica dels Comiats L'episodi es divideix clarament en dues fases de comunicació social: • Primera fase: Un intercanvi constant de la fórmula “Fins demà”, que suggereix la finalització d'una jornada laboral o d'un esdeveniment diari. • Segona fase: Una transició cap a l'agraïment generalitzat, on la paraula clau és “Gràcies”. Missatge de Tancament Cap al final de l'enregistrament, s'expressa un desig col·lectiu de benestar per a tots els assistents: "Que passeu una bona estona i que, bueno, gràcies per haver-hi vingut i bona dada a tots." Aquest fragment subratlla la importància de la cortesia institucional i la cloenda formal i agraïda d'una trobada. Conceptes Destacats • Protocol social: L'ús de frases fetes per marcar el final de la interacció. • Reconeixement: Valoració de la presència dels interlocutors.
Febrero presenta 'Altos Vuelos' a Tarragona Ràdio El grup tarragoní Febrero, representat per l'Adrià Salvador i el Javi Carbonell, visita els estudis mòbils de Tarragona Ràdio a la Rambla Nova. En una entrevista marcada per l'esperit solidari de les festes de Nadal, la banda explica els detalls del seu projecte de micromecenatge per donar vida al seu segon treball discogràfic. El projecte de micromecenatge La banda ha optat pel crowdfunding a través de la plataforma Verkami per finançar la fase final del seu nou àlbum. El grup necessitava un mínim de 2.150 euros per cobrir les despeses d'edició, mescla i masterització. Estat del disc: El treball ja està totalment gravat i porta per títol Altos Vuelos. Objectiu assolit: Durant l'entrevista, els músics confirmen amb alegria que ja han superat la xifra mínima, garantint que el disc veurà la llum. Recompenses per als mecenes: Ofereixen diversos paquets que van des dels 9 euros (descàrrega digital) fins als 750 euros (un concert privat a casa del mecenes). Evolució musical i trajectòria Febrero destaca que aquest nou disc representa una maduresa artística respecte al seu debut, El Abismo (2010). Tot i mantenir l'essència pop i el característic joc de veus, la banda s'ha obert a noves sonoritats: Incorporació de pinzellades de psicodèlia. Cançons amb un aire més rocker. Lletres més treballades i estructures musicals més variades. "Febrero no para, no pot parar. Tot i la crisi, si no podem pel mètode estàndard, busquem alternatives." Properes dates clau Amb l'èxit del finançament assegurat, el grup preveu que el disc surti al mercat durant el mes de febrer. Posteriorment, iniciaran una gira de presentació que els portarà per diversos punts de la geografia espanyola, seguint l'estela dels festivals on ja han participat anteriorment com el Contempopránea o el Palm Fest.
Solidaritat a Tarragona i suport al col·lectiu de viudetat L'episodi comença amb una crida des de la Fira d'Artesania de la Rambla Nova, on Tarragona Ràdio realitza una recollida de roba, aliments i joguines en col·laboració amb Càritas i la Jove Cambra. Aquest context serveix de marc per introduir una problemàtica social profunda: la precarietat de les vídues, víduos i pensionistes. La situació crítica de les pensions La Maria Josep Alós, presidenta de l'Associació Catalana de Vídues, Víduos, Orfes i Pensionistes, exposa la crua realitat econòmica del col·lectiu: Les pensions de viudetat a l'Estat sovint no superen el 52% de la base reguladora. Moltes d'aquestes persones viuen amb ingressos per sota del salari mínim interprofessional. La pobresa té majoritàriament rostre de dona, especialment dones grans que no van tenir carreres laborals equiparades o que depenien del salari del marit. Pobresa nouvinguda i xarxes de suport Un dels fenòmens més alarmants és la pobresa silenciosa o de proximitat. Es tracta de veïns que, a causa de la crisi, han hagut de rescatar fills i nets desnonats o a l'atur, havent de mantenir a tota la família amb una única i minsa pensió. "Aquesta realitat existeix. És la senyora del costat, la veïna del costat. Són casos de pobresa silenciosos per la marca social." L'associació destaca per la seva independència, ja que no accepten subvencions per mantenir la llibertat d'expressió i actuació. Funcionen mitjançant una xarxa de proximitat de "tu a tu", ajudant en necessitats bàsiques com l'alimentació o fins i tot proveint ulleres a qui no les pot pagar. Conscienciació i optimisme pel futur Alós subratlla que la crisi ha ajudat, paradoxalment, a fer que la societat comprengui millor que amb aquestes pensions no es pot viure. Fa una crida a la societat i a les administracions per corregir una situació que considera inacceptable en un entorn europeu del segle XXI, demanant optimisme i empenta per al nou any.
Oferta esportiva per a les vacances de Nadal a Tarragona L'entrevista presenta les diverses opcions de lleure esportiu organitzades per entitats de la ciutat de Tarragona durant el període de vacances escolars de Nadal. Les activitats estan pensades per fomentar l'exercici físic i facilitar la conciliació familiar. Campus de Gimnàstica Rítmica (Club Gimnàstic de Tarragona) Objectiu: Oferir una aproximació lúdica a l'esport, combinant la rítmica amb l'aeròbic i el ball. Nivells: Obert a nenes i nens (esport masculí i femení) des dels 4 anys. S'adapta tant a la tecnificació per a expertes com a la iniciació per a principiants. Flexibilitat: Es permet la inscripció per dies solts, una setmana o el cicle complet. Dates i horaris: Del 27 de desembre al 5 de gener, en horari de matí amb opció de menjador. Campus de Bàsquet i Dansa (Club Bàsquet Tarragona - CBT) Modalitats: Es divideix en tres branques segons l'edat i interès: Dance: Enfocat al ball i coreografies modernes. Bàsquet: Entrenament adaptat al nivell del grup. Casal: Per als més petits (P4 a 2on de primària) amb tallers, esport i anglès lúdic. Activitats extres: Inclou excursions al Parc de Nadal i passejos en la Golondrina pel port. Servei d'acollida: Disponible des de les 8:30 h per ajudar els pares que treballen. Context econòmic i accessibilitat Els responsables coincideixen que, tot i la crisi econòmica, aquests serveis són una necessitat familiar. Per això, ofereixen: * Preus ajustats (aproximadament entre 50€ i 100€ segons la durada). * Descomptes per a socis del Club dels Tarraconins. * Portes obertes i facilitats per provar l'esport sense compromís. "L'esport és part de l'educació dels nostres nens i fem ciutat donant a conèixer aquestes activitats."
Commemoració del 20è aniversari de la URV En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joan Martí Castell, reflexiona sobre les dues dècades d'història de la institució des que el Parlament de Catalunya en va aprovar la creació a finals del 1991. Els orígens i el model d'èxit Martí Castell recorda els inicis com l'experiència més intensa i interessant de la seva carrera. Tot i les dificultats logístiques i de programació, destaca factors clau del seu èxit: Massa crítica prèvia: La universitat no va néixer del no-res, sinó que es va basar en l'estructura preexistent de la Universitat de Barcelona a Tarragona. L'excel·lència com a eix: L'objectiu no era només territorial, sinó ser una universitat oberta al món. Model urbà: Es va apostar per una universitat integrada en la ciutat i el territori en lloc d'un campus aïllat. Dimensions òptimes: Un sostre d'uns 15.000 estudiants per garantir l'eficiència. Relació amb el territori i especialització La URV s'ha consolidat gràcies a la complicitat de la societat civil i les forces socioeconòmiques de la Catalunya del Sud. El rector emfatitza especialitzacions clau que han donat prestigi a la institució: * Enologia (disciplina estrella). * Química i Arqueologia (clàssica i paleontològica). * Ciències humanes i socials com a base indispensable. Reptes actuals i finançament L'entrevista també aborda la situació crítica actual sota el mandat del rector Francesc Xavier Grau, marcada per les retallades pressupostàries. Martí Castell és contundent: "La investigació i la formació no són una despesa, sinó que són una inversió. Si això falla, res no pot funcionar." El doctor Martí considera que s'ha superat la línia vermella del finançament i defensa aferrissadament la necessitat de mantenir el sistema d'universitats públiques territorials per garantir el progrés de regions que, com Tarragona, havien estat històricament oblidades.
Balanç de la sinistralitat a les carreteres de Tarragona Eusebi del Olmo, director del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza les dades de l'any 2011 i les previsions per a la campanya de Nadal. Les xifres mostren una millora significativa, amb una reducció del 17% en les víctimes mortals respecte a l'any anterior, passant de 58 a 48 morts. Factors i zones de risc L'anàlisi detalla la perillositat de certes vies i els perfils més afectats: Vies conflictives: La Nacional 340 continua sent el punt negre principal, concentrant un terç de les víctimes de la demarcació, especialment en els trams no desdoblats. El factor humà: La distracció es manté com la primera causa d'accidents, seguida de les infraccions de la normativa i la velocitat inadequada. Motoristes: S'ha detectat un perfil crític de conductors de mitjana edat (30-50 anys) amb motos d'alta cilindrada en rutes d'oci de cap de setmana. Consum d'alcohol i drogues Tot i que el permís per punts ha ajudat a apartar els conductors reincidents, encara es detecta entre un 2% i un 5% de positius en els controls. Del Olmo assenyala que, malgrat la conscienciació general, existeix un grup minoritari amb resistència a canviar d'hàbits a causa de l'arrelament cultural del consum d'alcohol. Estratègies de futur per al 2012 De cara a l'any vinent, es preveu un canvi de model en el control de velocitat: "Es canviarà la política de controls de velocitat cap al control per trams, per evitar la frenada brusca abans del radar i l'acceleració immediata posterior." També preocupa l'envelliment del parc mòbil degut a la crisi econòmica, fet que podria derivar en un manteniment deficient de vehicles (pneumàtics, frens) i augmentar els riscos a la carretera.
Coordinació de Càritas a Tarragona L'episodi explora com Càritas Interparroquial coordina les parròquies de Tarragona i els seus barris, servint com a xarxa de suport fonamental per a les persones més vulnerables. El director, Jordi Borràs, i la coordinadora Pilar Boates, detallen el funcionament de l'entitat 24 hores al dia, 365 dies a l'any. Projecte Filigrana: Més enllà del reciclatge de roba Gestió i valor social El projecte Filigrana recull, recicla i distribueix roba donada a través de punts com el polígon de Riuclar i les botigues establertes a la ciutat. • Es venen les peces a preus simbòlics (1 o 2 euros) per dignificar la compra. • Les botigues actuen com a centres socials i espais d'acollida per a immigrants i persones soles. • Es prioritza la roba de criatura, bressols i joguines durant el Nadal. Campanyes d'aliments i necessitats bàsiques Productes de primera necessitat Càritas destaca que, tot i la solidaritat general, hi ha productes clau que solen faltar: • Oli i sucre: Són els aliments més demandats i amb menys existències al banc d'aliments. • Acompanyament: Es subratlla que l'ajut material és només el "primer granet de sorra"; el suport emocional i l'ofici de guia per a les famílies desestructurades és la tasca més complexa. L'impacte de la crisi econòmica "Vivim senzillament perquè d'altres, senzillament, puguin viure." L'entitat adverteix que les sol·licituds d'ajut s'han duplicat o triplicat en algunes zones. Un fenomen creixent és el de les famílies tarragonines "de tota la vida" que, per l'atur o la crisi d'habitatge (lloguers i hipoteques), es veuen obligades a demanar ajuda per primer cop, un pas que resulta especialment dur emocionalment. Les zones més castigades actualment són els barris de Ponent i Sant Salvador.
Campanya Solidària de Tarragona Ràdio Tarragona Ràdio realitza la seva programació en directe des d'una carpa a la Fira d'Artesania de la Rambla Nova. L'emissora ha habilitat tres contenidors destinats a la recollida de menjar, roba i joguines en col·laboració amb Càritas i la Jove Cambra de Tarragona. Incentius a la participació: Les persones que facin donatius rebran una butlleta per al sorteig de dos lots de torrons Sirvent, que es realitzarà el proper divendres. Crida especial: L'equip del programa fa un èmfasi especial en la necessitat de rebre joguines, ja que fins al moment és el recurs que menys s'ha recollit. Activitats a la Part Alta: Associació de Veïns Casc Antic i Voltants Quim Castellví, vicepresident de l'associació, detalla les iniciatives gratuïtes per a aquestes festes: Concurs de Dibuix Infantil Temàtica: Els participants han de dibuixar la façana de la Catedral de Tarragona. Inscripcions: Gratuït per a nens i nenes de fins a 13 anys. Es pot recollir el material a la Caseta de les Tres Bessones (Plaça del Fòrum) fins al 5 de gener. Premi: Una pilota del Nàstic oficial signada per tots els jugadors de la plantilla. Visita de Sa Majestat el Rei Gaspar El dia de Reis a la una del migdia, el Rei Gaspar (el rei blanc) lliurarà joguines personalment als nens i nenes de la Part Alta des de la Casa Balcells. "No és una qüestió de tenir diners, és una qüestió d'utilitzar els recursos sentimentals i fer bellugar les neurones per tirar endavant projectes solidaris." Reflexió sobre la solidaritat i la gent gran Castellví destaca el caràcter de "poble" de la Part Alta i expressa la seva preocupació per la soledat i la tristesa de la gent gran durant aquestes dates. Fa una crida a mantenir l'esperit solidari i el caliu humà durant els 364 dies de l'any i no limitar-lo només a l'època nadalenca.
Preparatius i ambient per la Loteria de Nadal L'episodi es trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, on Tarragona Ràdio ha instal·lat un estand en el marc de la Fira d'Artesans. Des d'aquest punt, es connecta amb el cor de l'activitat comercial i social de la ciutat durant les festes. Impacte de la crisi en la venda de dècims En una entrevista amb Pere Sanz, responsable de l'Administració de Loteria número 1, s'analitza l'evolució de les vendes per al sorteig del 22 de desembre: Descens de vendes: Tot i l'animació dels últims dies, s'estima que no se superaran les xifres de l'any passat a causa de la crisi econòmica. Canvi d'hàbits: La gent no ha deixat de jugar, però ara es tendeix a compartir un sol dècim entre diverses persones en lloc d'intercanviar-ne de sencers. Retallades: Les empreses que han tancat o han reduït personal també han fet baixar el volum de compra col·lectiva. Les curiositats del número 13 Segons l'expert, el número 13 és el gran protagonista d'enguany: Està completament esgotat a bona part de l'estat des del setembre. Curiosament, és un número on mai ha caigut el primer premi (la Grossa) per Nadal. Altres terminacions molt buscades són el 17, el 69 i els clàssics acabats en 5, 7 i 9. Tarragona a la recerca de la sort Es destaca que Tarragona és de les poques capitals que mai ha estat premiada amb la Grossa, un fet que atreu compradors de fora amb l'esperança que "alguna vegada ha de ser la primera". També s'expliquen les novetats tècniques del sorteig: "Enguany la grossa és més grossa: el primer premi passa de 3 a 4 milions d'euros perquè s'han augmentat els números de 85.000 a 100.000." Solidaritat i comerç de proximitat L'espai també aprofita per fer una crida a la col·laboració ciutadana: * Recollida de roba, menjar i joguines per a Càritas i la Jove Cambra. * Foment del comerç de proximitat com a motor econòmic de la ciutat.
Reivindicació i balanç de l'alta velocitat Els alcaldes de la Secuita (Eudald Roca) i Perafort (Joan Martí Pla) analitzen l'impacte de l'arribada del TAV després de cinc anys de funcionament. Tot i l'èxit de passatgers, amb prop de 3 milions d'usuaris, els representants municipals destaquen grans mancances en infraestructures i serveis complementaris. Accessos i mobilitat deficient Ambdós alcaldes coincideixen que, tot i que l'estació està ben situada estratègicament, pateix una greu manca de comunicacions: * El vial de Sant Ramon, que hauria de connectar Tarragona amb l'estació en 5-10 minuts, continua aturat. * Falten connexions ràpides amb zones com el Vendrell o Torredembarra. * L'entorn de l'estació encara no disposa d'un aparcament gratuït integrat i sostenible, una demanda històrica dels usuaris i els ajuntaments. El conflicte del taxi i el creixement urbanístic Un dels punts calents és la gestió del servei de taxi. Els alcaldes proposen: 1. Crear una àrea metropolitana de taxi similar a la de Barcelona. 2. Unificació de tarifes i prioritat de càrrega per a cada municipi. 3. Congelació de llicències per protegir els professionals davant la crisi actual. Pel que fa a l'urbanisme, la crisi econòmica ha frenat les previsions de creixement de Perafort, que preveia la construcció de milers de vivendes, mentre que la Secuita ha optat per un model més restrictiu i de qualitat de vida. "L'estació no està mal ubicada, sinó que està mal comunicada." Dades d'èxit del servei Segons dades de Renfe, el trajecte Tarragona-Madrid és el més demandat. Des de la seva inauguració el desembre de 2006, el servei ha demostrat la seva viabilitat comercial malgrat les crítiques inicials sobre la seva ubicació.
