Tots els episodis

62726 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

38641-38664 de 62726
  • Retallades i protestes a l'Hospital Joan XXIII - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    12'

    Retallades i protestes a l'Hospital Joan XXIII

    Resum de la situació assistencial i laboral L'entrevista a Marina Roig, representant de la Junta de Personal de l'Hospital Joan XXIII i membre del sindicat CATAC, detalla la crítica situació que viu la sanitat pública a Tarragona a causa de les retallades pressupostàries. Segons les dades facilitades per la direcció, l'estalvi actual se situa en un 7,7%, una xifra encara allunyada de l'objectiu del 10% imposat per la Conselleria de Salut. Impacte de les mesures adoptades Fins ara, les accions per reduir la despesa han tingut conseqüències directes en el funcionament del centre: * Tancament de serveis: S'han tancat 44 llits, quatre d'ells de la unitat d'intermedis (UCI), i s'ha suprimit l'activitat de diversos quiròfans de tarda i matí. * Incertesa laboral: Sospiten que els contractes que finalitzen el 30 de setembre no seran renovats per tal d'intentar assolir el percentatge d'estalvi restant. * Pressió a Urgències: Tot i que l'activitat programada baixa a l'estiu, l'afluència per urgències es manté alta per la pressió turística. Canvi de model i mobilitzacions Roig critica el nou tancament de les urgències nocturnes en diversos centres d'atenció primària (CAP) de la ciutat (Sant Salvador, Bonavista i Muralles) a partir de l'1 de setembre. Considera que això trenca el model de proximitat i augmentarà la saturació a l'hospital. "No podem mantenir la qualitat assistencial si fem una retallada pressupostària de personal i de serveis." Calendari de protestes Els treballadors fan una crida a la societat civil per sumar-se a les mobilitzacions: * 21, 26 i 28 de juliol: Concentracions als CAP afectats a les 20:00 h. * 10 d'agost: Nova concentració al vestíbul de l'hospital.

  • Estructures i presidències de les empreses municipals de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    47'

    Estructures i presidències de les empreses municipals de Tarragona

    Context de la sessió extraordinària El Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona ha celebrat una sessió urgent per definir l'arquitectura de governança de les seves sis empreses municipals per al nou mandat. El debat s'ha centrat en la tensió entre la proporcionalitat electoral i la representativitat plural de tots els grups de l'oposició. Temes principals i debats polítics Representativitat vs. Governabilitat • Iniciativa per Catalunya (ICV): Ha denunciat l'exclusió dels seus representants en els consells d'administració. Arga Sentís ha defensat que la pluralitat és una condició democràtica bàsica: "La democràcia no és només el govern de la majoria, també és el respecte a les minories." • L'Equip de Govern (PSC): L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha ofert tres cadires a ICV en empreses clau (Mitjans de Comunicació, Aparcaments i Desenvolupament Econòmic), però el grup minoritari ho ha rebutjat per no incloure la totalitat dels organismes municipals. • Oposició Majoritària (PP i CiU): Han coincidit que la pluralitat ja queda garantida en la Junta General (ple municipal) i que la composició dels consells ha de respectar la proporcionalitat de les urnes. Racionalització i austeritat • Es proposa una reestructuració profunda per evitar duplicitats, com les empreses que gestionen aparcaments de manera fragmentada. • Hi ha un compromís per l'aprimament d'estructures i la reducció de la despesa supèrflua a causa de l'alt endeutament de l'Ajuntament. • L'alcalde ha anunciat que el plenari retindrà totes les competències que no hagin de ser delegades per llei a la Junta de Govern Local. Nomenaments de les Presidències S'han fet públics els nous presidents de les entitats municipals: • Begoña Floria: Empresa Municipal de Transports (EMT) i Aparcaments. • Patricia Anton: Espimsa. • Pere Valls: Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC). • Javier Villamayor: Desenvolupament Econòmic (EMDE). • Javier Terres: Servei Municipal d'Habitatge.

  • La vida sonora de la Part Alta de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    La vida sonora de la Part Alta de Tarragona

    Sociofonia: Una anàlisi del so com a diagnosi social L'antropòleg Miguel Alonso presenta la seva tesi doctoral titulada Sociofonia, identitat i conflicte: la vida sonora de la part alta. Aquest treball investiga com l'entorn sonor influeix en la convivència i la identitat d'un dels barris més emblemàtics de Tarragona. L'estudi es basa en una trentena d'entrevistes a veïns, comerciants i visitants per entendre la transformació del barri en els darrers 20 anys. Fenòmens sonors identificats L'autor destaca diversos elements que configuren l'imaginari sonor de la zona: Les campanes: Un element present que marca els ritmes rituals i comunitaris, tot i que molts veïns s'hi acaben habituant fins a no sentir-les. Pràctiques hiperdecibèliques: Es refereix als crits i a l'hàbit de parlar alt, sovint aprofitant l'acústica dels carrers estrets (com cridar de balcó a balcó). Terrasses i oci: La proliferació de terrasses ha generat una remor constant i sorolls mecànics (arrossegament de cadires) que xoquen amb el descans veïnal. El trànsit i serveis: Sons de vehicles, sirenes d'ambulància (per la proximitat de l'hospital de Santa Tecla) i el treball del camió de les brosses. El silenci: Analitzat tant en espais concrets (carrers aïllats) com en franges horàries específiques. Transformació i conflicte L'estudi aborda temes sociològics complexos com: Elitització o gentrificació: El procés de rehabilitació del barri que el converteix en una mena de parc temàtic per a turistes i nous residents amb alt poder adquisitiu. Conflicte d'usos: La difícil convivència entre la zona residencial i l'oci nocturn. Alonso proposa el diàleg directe entre veïns abans de recórrer a solucions dràstiques o policials. "Sociofonia és la part sonora que podem sentir del que passa en relació a la interacció social."

  • L'Hort de la Sínia: Natura i Agroecologia a Tamarit - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    11'

    L'Hort de la Sínia: Natura i Agroecologia a Tamarit

    Descobriment de l'Hort de la Sínia L'Hort de la Sínia, situat a la plana de Tamarit, és un centre d'educació ambiental i finca agroecològica gestionat per l'Associació Mediambiental La Sínia. Aquest espai destaca per la seva gran riquesa mediambiental i la seva ubicació estratègica a prop de la desembocadura del riu Gaià. Activitats i Espais de la Finca La finca ofereix una gran varietat d'elements que fomenten la sostenibilitat i el contacte amb la natura: Agricultura ecològica: Cultiu de productes de temporada de forma sostenible. Fauna i conservació: Espais amb animals de corral, abelles i el nou Centre de Divulgació de la Tortuga per a la conservació d'espècies autòctones. Plantes i compostatge: Àrees dedicades a plantes aromàtiques, medicinals i la gestió de residus orgànics. Visites i Gestió Durant els mesos de juliol i agost, el centre ofereix visites concertades els dilluns i divendres a la tarda, i els dissabtes al matí. Tot i la pressió urbanística de la zona, l'associació —formada per un nucli de 5 persones i una xarxa de fins a 30 voluntaris— manté aquest espai com un refugi de biodiversitat. Producte de proximitat L'entitat aposta pel consum responsable mitjançant la distribució de caixes de verdura ecològica setmanals o quinzenals, promovent una alimentació saludable i de quilòmetre zero. "És un valor afegit perquè no tenim a la costa gaires espais com aquest, cosa que dona més valor a la feina que anem fent."

  • Estudi del RACC sobre la senyalització a la Costa Daurada - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    7'

    Estudi del RACC sobre la senyalització a la Costa Daurada

    Diagnòstic de la Senyalització Viària a la Costa Daurada El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) ha presentat una auditoria exhaustiva realitzada a la Costa Daurada, on ha analitzat la qualitat i l'efectivitat de la senyalització en més de 500 quilòmetres de vies interurbanes. L'estudi posa en relleu tant les deficiències estructurals com l'impacte directe de la mala senyalització en la seguretat viària i el turisme. Principals Problemes Detectats L'auditoria assenyala diversos punts crítics que afecten la mobilitat al territori: Falta de continuïtat: És el problema principal. La diversitat d'administracions competents (Ministeri de Foment, Generalitat, Diputació) provoca una falta de coordinació que fa que les indicacions s'interrompin. Centres sanitaris desatesos: El cas més greu és el de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, que ha obtingut una puntuació de zero en tots els barems, ja que no hi ha senyals fins a estar pràcticament a sobre de l'edifici. Impacte en la Seguretat: S'ha citat com a exemple el punt negre de la N-340 a Torredembarra, on senyals equívocs han estat vinculats a accidents mortals. Metodologia i Valoració L'estudi ha avaluat 538 km seguint itineraris cap a destinacions clau: Turisme i Oci: Destinacions amb més de 5.000 places hoteleres (com Salou) i parcs com PortAventura. Cultura: El Gaudí Centre de Reus o la Ciutadella Ibèrica de Calafell. Sanitat: Hospitals de referència com el Joan XXIII o el de Sant Joan de Reus. "Amb molt pocs diners es poden evitar coses que costen molt de patiment i un alt cost econòmic, com és que la gent es mati a les vies." Conclusions i Futur Mentre que la comprensió i la visibilitat dels senyals són generalment bones, el manteniment és molt heterogeni. El RACC s'ha compromès a revisar l'estat de les vies en un termini de 6 a 9 mesos per comprovar si les administracions han aplicat les millores recomanades, com la senyalització horitzontal per evitar errors de sentit.

  • Protesta contra les retallades sanitàries a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    7'

    Protesta contra les retallades sanitàries a Tarragona

    Resum de la polèmica per les retallades en la sanitat L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Antoni Peco, portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Drets Públics i president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, exposa el malestar davant l'anunci del tancament dels serveis d'urgències nocturnes a diversos centres d'atenció primària (CAP) de la ciutat. Els motius de la protesta Tancament d'atenció continuada: La Generalitat preveu eliminar el servei nocturn als CAP de Sant Salvador, Muralles i Bonavista. Falta de comunicació: La plataforma denuncia que s'han assabentat de la mesura pels mitjans de comunicació, sense cap notificació directa als usuaris afectats. Problemes de mobilitat: L'eliminació d'aquests serveis obliga els veïns a desplaçar-se cap a l'hospital Joan XXIII, un greuge important per a barris perifèrics amb molta gent gran i pocs recursos de transport. Risc de col·lapse: Es tem que la derivació massiva de pacients acabi saturant les urgències dels hospitals centrals. Calendari de mobilitzacions La plataforma ha organitzat concentracions i assemblees informatives a les 20:00 h davant de cada centre: 1. 21 de juliol: CAP de Sant Salvador. 2. 26 de juliol: CAP Muralles. 3. 28 de juliol: CAP de Bonavista. "No estem disposats a perdre un servei que va costar molt de construir amb l'excusa de la crisi." Finalment, s'ha avançat que durant les festes de Sant Magí hi haurà més actes i no es descarta una gran manifestació al mes de setembre si la mesura no es retira.

  • SOS Construcció: Manifest per reactivar l'economia - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    22'

    SOS Construcció: Manifest per reactivar l'economia

    El Manifest 'SOS Construcció' a Tarragona Representants del sector de la construcció a la província de Tarragona han presentat un manifest estratègic per denunciar la situació crítica del sector i, sobretot, proposar mesures per dinamitzar l'economia i l'ocupació. Segons els impulsors, José Luis García (Gremí de la Construcció) i Diego Reyes (Promotors), el sector ha d'actuar com el motor de l'arrancada per sortir de la crisi. Eixos principals del manifest El document recull propostes des de diverses vessants per atacar la paràlisi actual: Reforma Normativa: Defensen la necessitat de modificar les lleis aprovades abans del 2007, adaptant-les a la realitat actual de falta de liquiditat i no a una etapa de bonança. Cal replantejar el model d'habitabilitat per reduir el preu de l'habitatge. Mesures Fiscals: Reducció de l'IVA de rehabilitació al 4% (per combatre l'economia sumergida). Deduccions fiscals per a les classes mitjanes en la compra i rehabilitació d'habitatges. Baixada de la pressió fiscal en impostos de construcció i transmissions. Finançament i Morositat: Insten la banca a facilitar el crèdit tant a constructors com a compradors. Exigeixen que les administracions públiques paguin a 60 dies, ja que actualment algunes ho fan a 300 o 500 dies, asfixiant les empreses. Una visió estratègica i social El manifest no demana ajudes directes ni subvencions per als empresaris, sinó mesures que incentivin el consum i la generació d'ocupació. Es remarca que el sector de la construcció abasta molts gremis (arquitectes, fusters, instal·ladors, etc.) i que és l'únic capaç de recollir el testimoni del turisme quan acaba la temporada alta. "No som el sector que ens traurà de la crisi, però de la crisi no en sortirem sense ell." Els entrevistats destaquen la unitat del sector a la província i la seva voluntat de pressionar políticament perquè els dirigents tinguin la valentia d'actuar davant un escenari econòmic on moltes empreses estan sota mínims.

  • Estat de les escales mecàniques i obertura de l'EOI - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    7'

    Estat de les escales mecàniques i obertura de l'EOI

    Situació de la Mobilitat i Infrastructures a Tarragona En aquesta connexió en directe des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha abordat la situació actual de les escales mecàniques de la ciutat. Tot i que s'havia especulat amb el seu tancament, s'ha confirmat que: De moment, les escales continuen obertes al públic. Hi ha una previsió de tancament temporal durant unes setmanes. L'aturada del servei es deu a les obres de rehabilitació de l'antic edifici de la Xartres. Futura Escola Oficial d'Idiomes (EOI) El motiu principal de les afectacions urbanístiques és la construcció de la nova seu de la Escola Oficial d'Idiomes. Aquest equipament se situarà a l'emblemàtic edifici de la Xartres, un projecte clau per a l'oferta educativa i formativa de la zona. Actualitat Cultural i Musical Pel que fa a l'agenda cultural, el programa destaca la figura de Roger Hudson: "Avui li estem dedicant la part musical del programa a aquesta banda, que és protagonista pel concert de Roger Hudson d'aquesta nit al Teatre Auditori del Camp de Mar." El grup protagonista de la selecció musical d'avui és Sobertra. S'ha recordat la cita al Teatre Auditori del Camp de Mar per viure el directe de Hudson.

  • Jordi Tiñena i la seva novel·la 'Peix de Gat' - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    25'

    Jordi Tiñena i la seva novel·la 'Peix de Gat'

    Entrevista amb l'escriptor Jordi Tiñena L'autor tarragoní Jordi Tiñena explica els detalls de la seva darrera obra, Peix de Gat, una novel·la que s'endinsa en el barri mariner del Serrallo i que recorre la història del segle XX. Origen i gènesi de l'obra • La novel·la neix d'una imatge real: l'incendi d'una barca al Serrallo el 20 de setembre de 1975. • L'autor utilitza sovint notícies o fotografies com a espurna per a la seva creativitat, com ja va fer amb el setge de Sarajevo a una obra anterior. • El personatge del propietari de la barca adquireix un matís ideològic (falangista) a mesura que avança el relat. Cronologia i ambientació • Tot i que arrenca el 20 de novembre de 1975, l'obra té un ventall cronològic ampli que va des dels anys 20 fins al 1981. • Se centra principalment en la postguerra per mostrar l'evolució i configuració dels personatges. • Està ambientada al barri de pescadors de Tarragona, la qual cosa influeix en el llenguatge específic i mariner que utilitzen els protagonistes. "Escriure és com anar caminant i anar trobant camins; cada elecció decideix el tipus d'història que explicaràs." Estructura i personatges • La novel·la no és estrictament coral, però sí que presenta diversos fils conductors, especialment el mestre i un vell pescador. • Apareixen personatges rebels, com una miliciana de la guerra, que trenquen amb la grisó de l'època franquista. • L'autor destaca la importància de la creïbles per sobre de l'esquematisme acadèmic. El món editorial i premis • Tiñena reflexiona sobre la publicació en editorials tarragonines com Arola, valorant la proximitat amb l'editor. • Explica la seva experiència amb els premis literaris, mencionant el Premi Sant Joan (on va quedar finalista) i el sistema de selecció de la llibreria Odissea de Vilafranca.

  • El Tastablú: Blues i Gastronomia al Serrallo - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    16'

    El Tastablú: Blues i Gastronomia al Serrallo

    Una nova iniciativa cultural i gastronòmica al barri mariner El barri del Serrallo, a Tarragona, presenta el Tastablú, una proposta que fusiona la millor cuina marinera amb actuacions de blues en directe. Aquesta iniciativa neix de l'Associació de Comerciants i Restauradors del Barri Mariner (ARCS) amb l'objectiu de dinamitzar tant la façana litoral com els carrers interiors del barri. Detalls de l'esdeveniment Dates i horaris: De dilluns a dissabte, els tastets es serveixen de 20:00h a 23:00h, seguits dels concerts d'11 de la nit a 12 de la matinada. Participació: Hi participen 15 establiments (13 restaurants i 2 gelateries) que ofereixen propostes basades en la cuina serrallenca. Preu popular: El preu del tastet és uniforme, fixat en 3 euros. Ubicacions: Els concerts alternen entre la Plaça de Sant Magí i la Pèrgola de la Confraria de Pescadors. Gastronomia i Identitat Els restauradors destaquen la importància de fer "pinya" per promocionar la identitat pròpia del barri. Entre les propostes gastronòmiques destaquen l'arròs negre, l'arròs a banda, el mojito gelat i altres especialitats de la zona. "L'objectiu és fer baixar la gent del centre de Tarragona cap al Serrallo i gaudir d'aquest barri marítim tan bonic." Futur i infraestructures L'organització vincula aquesta setmana de blues amb les celebracions de la Mare de Déu del Carme (festes pròpies del barri). A més, s'ha anunciat una propera millora en la gestió de l'aparcament del Moll de Costa, un factor clau per facilitar l'accés dels visitants i potenciar el dinamisme econòmic de la zona.

  • Estat i futur dels equipaments educatius a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    20'

    Estat i futur dels equipaments educatius a Tarragona

    Balanç i planificació educativa a Tarragona El regidor d'Educació de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Sanahüja, repassa l'actualitat del sector poc abans de l'inici del curs escolar. La conversa se centra en les obres d'arranjament, la cessió de terrenys per a futurs centres i l'impacte de les retallades en la planificació pedagògica. Obres i nous equipaments Durant l'estiu s'executen tasques de manteniment als centres, mentre que la Generalitat instal·la mòduls prefabricats al Serrallo i a Ponent per absorbir l'increment d'alumnat. Pel que fa als projectes de futur: Instituts Escola: Es preveu la cessió de terrenys a l'Arrabassada i Ponent per a centres que cobreixin de P3 a 4t d'ESO. Prioritat urgent: L'Institut Tarragona (actualment a la Plaç Imperial Tàrraco) es troba en una situació crítica d'espai, ja que no pot créixer més dins l'edifici actual. L'Escola Oficial d'Idiomes: Les obres a la fàbrica de la Chartreuse avancen segons el previst i duraran aproximadament dos anys. Llars d'infants i transport escolar L'Ajuntament manté la competència directa en les llars d'infants, amb l'objectiu de completar el mapa municipal: Inici imminent d'obres a les llars de Joan XXIII i Sant Pere i Sant Pau. Es busquen alternatives per a la llar de la Móra a causa de l'alt cost dels fonaments, i un nou emplaçament per a la de les Clarisses per problemes arqueològics. Es garanteix la targeta de transport gratuït per a alumnes de P3 a 4t d'ESO, una mesura que genera uns 400.000 viatges anuals. Crítica a les polítiques de la Generalitat Sanahüja es mostra crític amb algunes decisions del govern autonòmic: "Amb la supressió de la sisena hora es perd un any sencer d'escolarització al llarg de la primària; és un pas enrere en l'igualtat d'oportunitats." També considera un retrocés l'eliminació de la setmana blanca i el retorn al calendari tradicional, argumentant que Catalunya s'allunya de la tendència europea de períodes intervacacionals més freqüents.

  • Èxit de la primera Festa Major conjunta de Ponent - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    9'

    Èxit de la primera Festa Major conjunta de Ponent

    Balanç positiu de la nova celebració unificada L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Quico Pérez, un dels responsables organitzatius, destaca l'èxit rotund de la primera festa major conjunta dels barris de Ponent. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la unió de quatre entitats: Camp Clar, Camp Clar Zona Esportiva, el PIVA i Torrenova. Objectius i beneficis de la unió Eficiència econòmica: En un context de crisi, la unificació permet optimitzar recursos i oferir actes de major qualitat. Eix vertebrador: La nova Rambla de Ponent s'ha consolidat com el punt neuràlgic i de trobada entre els diferents nuclis (Torreforta, La Granja, Pilar, etc.). Identitat compartida: Es pretén que la zona del riu Francolí es converteixi en un referent festiu per a tota la ciutat sense que cada barri perdi la seva essència particular. Actes destacats i futur del projecte L'afluència de públic ha superat totes les expectatives inicials, especialment en activitats com: 1. La paella popular. 2. Les exhibicions de grups de ball com Som o Color Fantasy. 3. El correfoc i els espectacles de varietats. "Hem encertat de ple en el tema d'unificar-ho tot i conviure les quatre entitats, que és molt important." De cara a l'any que ve, s'espera que altres associacions de veïns de Torreforta i La Granja s'sumin al projecte per crear una única celebració encara més gran i itinerant pel territori.

  • Guanyador i balanç del Concurs de Focs de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    16'

    Guanyador i balanç del Concurs de Focs de Tarragona

    Victòria de la Pirotècnia Zaragozana L'edició del concurs de focs artificials Ciutat de Tarragona ha proclamat com a guanyadora la Pirotècnia Zaragozana. Miguel Pérez, representant de l'empresa, ha destacat l'emoció de rebre aquest guardó, especialment en tractar-se d'una companyia familiar amb més de cent anys d'història que fabrica el seu propi material. Les claus de l'èxit segons els guanyadors han estat: - L'ús d'un sistema de dispar digital d’última generació. - L'aprofitament de l'amplitud de la zona de dispar (100 metres). - La potència dels efectes aquàtics i la brillantor dels colors. "No ens fixem en el pressupost per venir a Tarragona perquè l'Ajuntament ha sabut donar a aquest concurs un caràcter molt important dins i fora de la península." Valoració de l'organització i incidències Xavi González, coordinador del certamen, ha qualificat l'edició d'altament positiva, amb una assistència d'entre 40.000 i 60.000 persones diàries. Tot i l'èxit, s'han comentat algunes incidències tècniques: 1. Pirotècnia italiana: Penalitzada amb 51 punts per una interrupció de 10 minuts causada pel tall d'una línia digital. 2. Pirotècnia valenciana: Penalitzada amb 17 punts per l'explosió prematura d'una carcassa, tot i que ha aconseguit la segona posició global. Premis i futur del certamen El premi per al guanyador és un dels més complets del sector, amb un valor estimat d'entre 70.000 i 80.000 euros. Inclou una dotació econòmica de 9.000 euros i contractes per actuar a les festes de Santa Tecla, Granollers i Bilbao. L'organització ja treballa en la 23a edició per mantenir Tarragona com un referent internacional de la pirotècnia.

  • El Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d'Ofici a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    El Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d'Ofici a Tarragona

    La Tasca de l'Advocacia en el Dia de la Justícia Gratuïta Amb motiu de la celebració del 15è aniversari de la Llei de Justícia Gratuïta, els representants del Grup d'Advocats Joves de Tarragona, Maria de la Mar Plana i Isaac González, expliquen la importància social del torn d'ofici i les activitats programades per commemorar aquesta jornada. Diferències Clau entre Conceptes És fonamental distingir entre dos termes que sovint es confonen: Justícia Gratuïta: Servei adreçat a persones que no disposen de recursos econòmics suficients per pagar un lletrat (límit d'ingressos d'uns 14.910 € anuals per unitat familiar el 2011). Torn d'Ofici: Servei de designa d'un advocat per evitar la indefensió, independentment de la situació econòmica, tot i que si es superen els llindars de renda, el ciutadà haurà d'abonar els honoraris. Accions de Difusió i Formació Xerrada al Centre Penitenciari: S'ha organitzat una sessió informativa per als interns de la presó de Tarragona per explicar-los el Servei d'Orientació Jurídica Penitenciària. Qualitat del Servei: Desmenteixen el mite de l'advocat d'ofici com un professional inexpert; a Espanya, la mitjana d'edat és de 41 anys amb més de 13 anys d'experiència. Requisits d'Accés: Per exercir en el torn d'ofici calen 3 anys d'experiència o formació específica, superant els estàndards de l'exercici privat general. Impacte de la Crisi a Tarragona S'ha registrat un increment significatiu de la demanda de justícia gratuïta a la demarcació (un 14,51% més respecte a l'any anterior). Les causes principals d'aquest augment són: Execucions hipotecàries i préstecs impagats. Conflictes laborals i acomiadaments. Modificacions de mesures familiars, especialment per reduir pensions alimentícies a causa de la pèrdua de feina. "L'advocacia d'ofici és una tasca totalment vocacional; estem al servei del ciutadà els 365 dies de l'any, nit i dia."

  • Compromís del PP amb els Pressupostos i Política Territorial - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    22'

    Compromís del PP amb els Pressupostos i Política Territorial

    Acord de Pressupostos i Responsabilitat Política El diputat del Partit Popular, Rafael Luna, explica que l'abstenció de la seva formació ha estat un acte de responsabilitat política per permetre que la Generalitat de Catalunya, governada per Convergència i Unió (CiU), tingués pressupostos. Aquest compromís inclou vuit punts clau destinats a: Reactivar l'economia i crear empleo. Desbloquejar la gestió en sanitat, educació i justícia. Reorientar l'acció exterior, convertint les "ambaixades" en delegacions comercials vinculades a l'estat espanyol. "La nostra abstenció comporta un compromís més compacte amb el qual la Generalitat s'ha de correspondre." Sanitat i Retallades a Tarragona Luna es mostra especialment crític amb la gestió de les retallades sanitàries. Tot i reconèixer la necessitat d'un pressupost equilibrat, denuncia que la reducció real del pressupost sanitari supera el 10% si es compara amb la liquidació de l'any anterior. Pel que fa a la demarcació de Tarragona, el diputat destaca: La urgència de construir el nou Hospital Joan XXIII, rebutjant més "parxets" a l'estructura actual. La pèrdua de la capitalitat sanitària en favor de Barcelona i Reus. La necessitat d'un informe detallat per reduir les llistes d'espera i l'impacte en la qualitat assistencial. Debats Ideològics i Llibertats El diputat titlla de "debats estèrils" qüestions com la prohibició dels toros, proposant una moratòria de tres anys per evitar pagar indemnitzacions milionàries (estimades en 300-450 milions d'euros) que podrien evitar retallades en serveis bàsics. També defensa la festa dels correbous a les Terres de l'Ebre sota el prisma de la llibertat individual. Infraestructures i Política Municipal a Tarragona Finalment, es repassen projectes pendents a la ciutat de Tarragona com el Fòrum de la Justícia, l'Escola Oficial d'Idiomes i el complex de Sant Jordi. Luna atribueix el fracàs del pacte de govern municipal a Tarragona a la manca de coratge de Victoria Forns (CiU) per anteposar els interessos de la ciutat als de la direcció del seu partit a Barcelona.

  • Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    20'

    Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona

    Preparatius i expectatives del certamen internacional Aquest episodi de Tarragona Ràdio connecta amb la Platja del Miracle per analitzar la recta final de la 22a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. El programa compta amb la visió de l'experta Izaskun Astondoa i la intervenció de la Pirotècnia Zaragozana. L'estil australià de Foti International La jornada d'avui destaca per la participació de la pirotècnia australiana Foti, coneguda pels seus espectacles a Sydney: * Muntatge minimalista: Sorprèn per la poca quantitat de tubs visibles, ja que concentren el material en punts estratègics. * Estètica visual: Tenen una normativa més estricta a Austràlia quant al soroll, per tant, prioritzen el colorit, la sincronització i la creació de "fotos" al cel per sobre de la potència acústica. * Orígens: Tot i ser d'Austràlia, l'empresa té arrels italianes i ja va per la cinquena generació de pirotècnics. Reptes i condicions tècniques Durant la tertúlia es comenten els factors que determinen l'èxit d'un castell de focs: * El factor vent: Es descriu com l'element més impredictible a Tarragona, ja que pot acumular el fum i impedir la visibilitat del jurat. * L'esforç econòmic: Els experts remarquen que les empreses sovint inverteixen més recursos dels que reben en premis per la gran visibilitat del concurs. * Incidències: S'esmenta la decepció de la pirotècnia italiana d'enguany, que va patir un tall de cable que va aturar l'espectacle deu minuts. El tancament amb la Pirotècnia Zaragozana José Antonio Ollera, director comercial de la Pirotècnia Zaragozana, explica com es preparen per cloure el concurs el dissabte: * Portaran material de fabricació pròpia. * Són coneguts especialment per la vivesa i la força del seu color. * Tanquen el certamen amb la responsabilitat de ser l'últim record que tindrà el públic i el jurat. "El foc t'agrada o no, t'emociona o no; no cal ser un expert per entendre la bellesa d'una peça."

  • Setmana del Tíbet a Tarragona amb Thubten Wangchen - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    10'

    Setmana del Tíbet a Tarragona amb Thubten Wangchen

    Cultura i Resistència: La Setmana del Tíbet a Tarragona L'entrevista a Thubten Wangchen, president de la Fundació Casa del Tíbet, detalla el programa d'activitats que tindrà lloc a Tarragona per apropar la realitat d'aquest poble a la ciutadania. L'objectiu principal és donar a conèixer una cultura que, tot i ser reconeguda per la figura del Dalai Lama, continua sent una gran desconeguda pel que fa a la seva situació política i tradicions. Activitats Destacades La programació inclou una visió integral del Tíbet a través de diversos formats: * Exposicions fotogràfiques: Com Records de la Pàtria Perduda i Tibet al Cor, disponibles a l'Espai Jove Kesse i l'antiga Facultat de Lletres. * Formació i Espiritualitat: Tallers de meditació i conferències sobre filosofia budista, psicologia i valors espirituals. * Científica i Gastronòmica: Xerrades sobre la medicina tradicional tibetana i tallers d'alimentació que culminaran en un sopar solidari. * Cultura Viva: Actuacions de balls i cants tradicionals per mostrar l'harmonia i la identitat del poble. La Situació Política i l'Identitat Wangchen exposa amb claredat la complexa relació amb Xina i el perill de desaparició de la identitat tibetana: "A Tíbet ara prohibit celebrar el cumpleanys de Dalai Lama... moltes vegades les notícies o els polítics tenen molt interès econòmic amb Xina." L'exili i el lideratge: Es destaca la figura del Dalai Lama com a garant de la no-violència i el bon cor. Independència vs. Autonomia: Mentre els joves clamen per la independència, el govern a l'exili aposta per una autonomia real que permeti preservar l'idioma i la religió davant la creixent pressió demogràfica xinesa al territori.

  • 2011-07-08 UN ANY MANIFESTACIÓ CONTRA LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    23'

    2011-07-08 UN ANY MANIFESTACIÓ CONTRA LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

    Balanç d'un any de la manifestació del 10J L'episodi se centra en el primer aniversari de la històrica manifestació del 10 de juliol de 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Els convidats, el músic Joan Reig i el periodista Xavier Grasset, reflexionen sobre l'impacte d'aquella mobilització mil·lenària. • Joan Reig expressa una sensació de frustració i agredolça, considerant que l'independentisme no va saber canalitzar unitàriament aquell descontentament. • Xavier Grasset aporta una visió més matisada, afirmant que la marxa va servir per prendre consciència de l'exhauriment de la via autonòmica, passant de la protesta al carrer a les enquestes del CEO. L'evolució del sentiment independentista Es discuteix el creixement del suport a la independència segons les enquestes recents, que ja apuntaven a més d'un 40% de vots favorables en un hipotètic referèndum. "No es neix nacionalista ni independentista, és el tracte de l'Estat el que et fa veure la necessitat d'un estat propi per defensar els teus drets." Segons els tertulians, aquest augment no és només identitari, sinó fruit d'un sentiment de greuge econòmic i de la percepció que l'estat espanyol és "ineficaç" en la gestió del dia a dia dels ciutadans. Panorama musical i 25 anys d'Els Pets La segona part de l'entrevista se centra en la trajectòria de la banda Els Pets i el moment actual de la música catalana. Gira "25 anys, 25 cançons" Joan Reig detalla la gira commemorativa del grup, caracteritzada per un repertori estrictament cronològic: • Comencen amb els temes del primer disc (Vespre) i acaben amb el disc Fràgil. • Reig admet amb humor que l'evolució del grup ha estat notable perquè "érem molt dolents al principi". El relleu generacional Els veterans elogien la nova fornada de grups com Manel, Amics de les Arts o Mishima. Reig destaca l'alta preparació musical de la joventut actual i el paper fonamental d'Internet i plataformes com YouTube en la difusió de nous fenòmens com Els Catarres.

  • 18a edició del 'Mulla't per l'Esclerosi Múltiple' - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    18a edició del 'Mulla't per l'Esclerosi Múltiple'

    Celebració de la majoria d'edat de la solidaritat Aquest diumenge, 10 de juliol, es celebra la 18a edició de la campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a tot Catalunya. En aquesta edició especial, que marca la majoria d'edat d'una iniciativa ja consolidada, s'espera la participació de més de 600 piscines a nivell català, de les quals unes 180 es troben a la demarcació de Tarragona i set a la pròpia ciutat. Padrí i Novetats de la Campanya Enguany, la campanya compta amb un padrí de luxe, el porter del FC Barcelona Víctor Valdés, qui ja ha mostrat el seu compromís visitant l'Hospital de Dia de la Fundació. A més de les piscines municipals i privades habituals, s'han consolidat activitats alternatives com: Mulla't i Navega: participació de clubs nàutics a localitats com Altafulla, Salou, Cambrils i l'Ampolla. Mulla't amb el teu gos: una iniciativa lúdica celebrada a Riudoms. Activitats locals: bingos, sopars solidaris, rifes i inflables organitzats de forma autònoma per diversos municipis. Impacte i Objectius de la Recaptació L'objectiu principal és la captació de fons per mantenir la gratuïtat dels serveis als centres de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), com l'Hospital de Dia Mas Sabater de Reus. Els diners es destinen a: Investigació científica de la malaltia. Equipament hospitalari i millora de l'atenció als pacients. Transport sanitari i serveis de menjador per als usuaris. "Som la segona campanya solidària més important de Catalunya, només per darrere de La Marató de TV3." Informació Pràctica per a Tarragona A la ciutat de Tarragona, el punt de trobada central serà el Club Tenis Nàstic, amb un canvi d'horari important respecte a les previsions inicials: la concentració es farà a les 11:00h del matí. Es pot col·laborar de dues maneres: Mullant-se físicament: participant en el salt conjunt a l'aigua. Mullant-se econòmicament: comprant marxandatge oficial (tovalloles, clauers) o fent aportacions a les guardioles.

  • Pirotècnia Valenciana al Concurs de Tarragona 2011 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    9'

    Pirotècnia Valenciana al Concurs de Tarragona 2011

    Entrevista a José Manuel Crespo: Estrena i Tradició En la tercera jornada del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, la protagonista és la Pirotècnia Valenciana. El seu gerent, José Manuel Crespo, comparteix les seves impressions i detalls tècnics sobre l'espectacle que oferiran per primera vegada en aquest escenari. L'estil de l'espectacle L'empresa aposta per un disseny de tall clàssic i purament valencià, caracteritzat per: * Un ritme intens i un color vibrant. * L'ús destacat de carcasses aquàtiques que segueixen la mateixa gamma cromàtica que el foc aeri. * Una traca final molt potent, tot i que subratllen la importància de mantenir la qualitat durant tota la col·lecció. * L'ús de la tecnologia digital per aconseguir precisió, malgrat el risc de fallades informàtiques com les viscudes per la pirotècnia italiana anteriorment. Logística i Passió L'equip treballa des de les 5 del matí per preparar el muntatge a la platja del Miracle. Per no perdre la concentració ni el foc de vista, fins i tot cuinen una paella a la zona de llançament: "No anem a competir per passar el rato, ens agrada guanyar on anem." L'escenari de Tarragona Crespo defineix l'espai com a idíl·lic gràcies a la seva àmplia façana marítima, que permet fer grans combinacions de candeles romanes. També destaca el coneixement i l'agraïment del públic tarragoní, que omple la platja i el balcó hores abans de l'espectacle.

  • 2011-07-07 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    7'

    2011-07-07

    Anàlisi de l'incident tècnic a la Pirotècnia La Tirrena Durant la segona jornada del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, l'empresa italiana La Tirrena va patir un contratemps significatiu. Poc després d'iniciar el seu espectacle a la platja del Miracle, el sistema es va aturar completament, generant una pausa de prop de 12 minuts. Causes i gestió de l'aturada Segons ha explicat Javier González, coordinador del concurs, l'incident va tenir un origen exclusivament tecnològic: Bloqueig digital: El sistema informàtic de disparament es va bloquejar al començament de l'actuació. Protocols de seguretat: Automàticament es van activar els sistemes de protecció per evitar riscos. Resolució: Els tècnics italians van necessitar reiniciar tot el software per garantir un disparament segur i continu. "La seguretat sempre és la primera prioritat del concurs; es van trigar uns 12 minuts a reiniciar el sistema, però finalment l'espectacle es va poder veure sencer." Conseqüències i valoració del jurat Tot i que l'espectacle va ser d'una gran qualitat artística, el reglament del concurs és estricte pel que fa al compliment dels horaris i la continuïtat: Penalització de punts: La pirotècnia rebrà una sanció en la seva puntuació final segons estableixen les bases per l'aturada no prevista. Sense sanció econòmica: Com que l'espectacle es va llançar íntegrament, l'empresa cobrarà el seu contracte, tot i que perdre punts redueix les seves opcions als premis finals. Resposta del públic: L'organització ha destacat el civisme i el respecte dels milers d'espectadors que van esperar pacientment la represa dels focs. Previsions per a les properes jornades L'edició d'enguany està destacant per una afluència de públic superior a la de temporades passades. Per a les nits de divendres i dissabte, es preveu un ple absolut a tota la zona costanera de la ciutat. La propera pirotècnia en actuar serà l'encarregada de representar la tradició valenciana.

  • Cinquè Congrés Interuniversitari de Biotecnologia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    5'

    Cinquè Congrés Interuniversitari de Biotecnologia a Tarragona

    Resum del Congrés de Biotecnologia a Tarragona El Palau de Congressos de Tarragona acull aquesta setmana el cinquè congrés interuniversitari de biotecnologia, un esdeveniment que reuneix uns 300 participants, principalment estudiants de grau i llicenciatura d'arreu d'Espanya. L'entrevista amb Albert Almasquer, vicepresident de l'Associació de Biotecnòlegs de Catalunya, detalla els objectius i l'estructura d'aquestes jornades. Definició i Abast de la Biotecnologia Segons Almasquer, la biotecnologia és un camp extremadament ampli que es pot definir com: "L'ús d'organismes vius o processos biològics per a crear béns i serveis per a la societat." Aquesta definició inclou des de processos tradicionals com la fermentació de la cervesa i el vi fins a la investigació biomèdica d'avantguarda, la creació de fàrmacs, teràpies gèniques i biocombustibles. Organització per Colors El congrés s'estructura al voltant dels quatre blocs principals de la disciplina, coneguts popularment com els colors de la biotecnologia: Blanca (Industrial): Centrada especialment en els biocombustibles. Verda (Agroalimentària): Amb un focus destacat en la investigació d'aliments transgènics. Roja (Sanitària): Dedicada a la recerca mèdica i la salut humana. Alimentària: Una branca amb forta implantació i investigadors de gran nivell a la zona de Tarragona. Debats Públics i Ponències de Nivell Un dels punts forts és el debat sobre els aliments transgènics, on es presenten visions contraposades de científics, ecologistes i experts en agricultura ecològica per mostrar la complexitat social del tema als joves investigadors. A més, destaca la ponència de cloenda del grup del doctor Josep Maria Gatell (Hospital Clínic), centrada en el desenvolupament d'una vacuna contra el VIH, posant en rellevància el potencial de Catalunya en investigació oncològica i neurocientífica.

  • Entrevista a Lluís Fàbregas sobre l'actualitat del Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    Entrevista a Lluís Fàbregas sobre l'actualitat del Nàstic

    Actualitat Esportiva i Planificació de Plantilla El director general del Nàstic de Tarragona, Lluís Fàbregas, ha repassat la situació de l'equip a pocs dies d'iniciar la pretemporada 2011-2012. El club destaca per haver fet la feina amb antelació, amb la plantilla pràcticament tancada a l'espera d'una o dues incorporacions d'última hora. Fitxatges i Renovacions Clau • S'ha confirmat la presentació de Roberto Peragón i el fitxatge anterior d'Antonio Longás. • El cas de Felipe Sanchón és el més complex; el jugador vol quedar-se, però la negociació amb l'Udinese i els interessos del Granada dificulten l'operació. • Pel que fa a la davantera, el club veu pràcticament "impossible" el fitxatge de Walter Pandiani a causa del seu alt cost econòmic. "Felipe Sanchón ha de ser clau en què l'operació pugui acabar bé; ell té la màxima voluntat de continuar a Tarragona." Gestió Econòmica i Social Campanya de Socis i Incentius Fàbregas s'ha mostrat molt satisfet amb l'inici de la campanya de captació, que ja suma més de 500 carnets en sis dies. S'han destacat incentius innovadors: • Descomptes per portar nous socis: Fins a la gratuïtat total de l'abonament. • Promoció de derrotes: Devolució de 5 euros per cada derrota vista la temporada anterior (aplicat en la renovació). • Preus congelats: Els abonaments es mantenen per sota de la mitjana de la Segona Divisió A. Situació Financera i Pressupost El deute del club s'ha aconseguit renegociar a llarg termini, passant de pressupostos de despesa de 10 milions d'euros a uns 5,5 milions per a la temporada vinent. Les quotes de socis representen aproximadament el 20% de l'entrada de capital, mentre que els drets televisius han guanyat un pes fonamental. Esdeveniments i Imatge del Club Copa Catalunya i Compromís amb el Barça El Nou Estadi acollirà les finals de la Copa Catalunya els dies 8 i 9 d'agost. A més, es manté el ferm compromís del president del FC Barcelona, Sandro Rosell, per disputar un partit a Tarragona durant el 2011 per commemorar els 125 anys del Nàstic. Nova Equipació S'ha anunciat un canvi significatiu en les samarretes dissenyades per la marca pròpia del club: • La primera equipació reduirà el color negre i inclourà un element característic pendent d'aprovació. • La segona equipació continuarà sent blanca. • La tercera equipació sorprendrà amb un color inèdit en la història del club.

  • Navegació nocturna al Bergantí Cirano per veure els focs - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    16'

    Navegació nocturna al Bergantí Cirano per veure els focs

    Una experiència única a bord de l'únic bergantí de Catalunya El Bergantí-Cirano, un vaixell singular de 32 metres d'eslora i construït completament en fusta, ofereix una experiència exclusiva a les aigües de Tarragona. Amb motiu del concurs de focs artificials de la ciutat, la nau surt a la mar per oferir als passatgers una vista privilegiada des de la punta del Miracle. Característiques i essència del vaixell Navegació tradicional: El Cirano manté la filosofia del segle XVIII, realitzant les maniobres de forma artesanal i a mà, sense l'ús de sistemes moderns com winches. Vaixell escola: A banda de les sortides recreatives, funciona com a buque escuela per a joves i ofereix el programa Tall Ship Training per a adults que vulguin aprendre l'ofici de mariner. Especificacions tècniques: Pesa unes 107 tones i compta amb un complex sistema de 10 veles, incloent-hi veles quadres i cangreges. Crònica de la vetllada La jornada comença al barri del Serrallo, des d'on la tripulació i els voluntaris preparen el vaixell per a la navegació nocturna. Durant la travessia, els assistents gaudeixen de: L'espectacle de l'skycline de Tarragona il·luminat. Un sopar tipus pica-pica acompanyat de vi blanc. L'exhibició de focs artificials des de primera línia de mar. "És l'essència possiblement de la marineria... un s'està transportant una mica al segle XVIII." El paper dels voluntaris El projecte es manté viu gràcies a un equip de voluntaris i professionals que s'encarreguen del manteniment i la preparació de la nau. Aquests apassionats de la nàutica troben en el Cirano una oportunitat per acumular dies de mar i aprendre les tècniques de la vela clàssica.