Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

38809-38832 de 62726

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Tarragona 2017: Una oportunitat d'or per al territori
Els Jocs Mediterranis: Més que un esdeveniment esportiu La candidatura de Tarragona 2017 es presenta com una oportunitat polièdrica i estratègica per a la ciutat i el seu entorn. No es tracta només d'una competició esportiva, sinó d'un motor de transformació en diversos àmbits: Notorietat i Promoció: El projecte ja ha generat prop de 30.000 impactes en mitjans de comunicació, posicionant la marca de la ciutat a escala internacional. Impacte Econòmic: S'estima una repercussió econòmica de 1.000 milions d'euros i la creació d'uns 7.000 llocs de treball (directes i indirectes). Capitalitat i Consens: Tarragona lidera un projecte que suma 12 subseus i compta amb el suport unànime de la Generalitat, l'Estat i el Comitè Olímpic Espanyol. Un projecte marcat per l'eficiència i la tecnologia El dossier de la candidatura ha estat elogiat pel seu rigor. A diferència d'altres ocasions, s'ha fet servir una presentació tecnològica pionera mitjançant tauletes digitals, facilitant tota la informació en cinc idiomes (inclòs l'àrab per apropar-se a la riba sud del Mediterrani). "Presentem un dossier que no deixa res a la improvisació, absolutament res." La competició amb Alexandria Malgrat l'excel·lència del projecte, la victòria no està garantida. Actualment, la pugna és contra Alexandria (Egipte), una ciutat amb un volum de població molt superior i que ha invertit ingents quantitats de diners en la seva campanya. La decisió final dependrà de factors geopolítics i d'afinitats culturals que van més enllà del dossier tècnic. Finançament i Voluntariat Model de Vila Mediterrània: Es preveu un model de col·laboració privada on els habitatges es comercialitzaran posteriorment com a protecció oficial, seguint l'èxit de Barcelona 92. Beneficis Fiscals: L'Estat ha declarat els jocs d'interès general, permetent desgravacions de fins al 90% per a les empreses patrocinadores. Força Social: Actualment ja hi ha prop de 4.000 voluntaris actius en formació.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Participació, Universitats i el Futur del Senat a Tarragona
Entrevista amb Paco Zapater, Regidor de Tarragona El regidor de relacions ciutadanes, participació i universitats, Paco Zapater, repassa les línies clau del seu departament, posant l'accent en la col·laboració amb el món científic, la renovació dels òrgans de participació i la gestió de recursos en temps de crisi. 1. Simbiosi entre la Ciutat i la Universitat Zapater destaca la importància de donar a conèixer les "joies" d'investigació que té Tarragona, com l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química). Exteriorització del coneixement: S'han iniciat visites per a regidors i jornades de portes obertes per als veïns per apropar la ciència a la ciutadania. Relació amb la URV: El regidor aposta per aprofitar el prestigi internacional de la Universitat Rovira i Virgili per impulsar el progrés social de la ciutat. Preocupació per les retallades: Expressa la seva inquietud davant la possible pèrdua de qualitat universitària, situant l'educació com a segona prioritat absoluta després de la salut. "Diguem quina universitat tens avui i et diré quina societat tens demà." 2. La Renovació del Senat de Tarragona Amb motiu del tercer aniversari de la seva creació, el Senat de Tarragona ha de renovar els seus membres segons marquen els estatuts. Rotació de membres: Es renovarà almenys un 25% dels 40 membres (unes 10 persones). Funció consultiva: Zapater defensa l'òrgan com una "fàbrica d'idees" de cost zero per a l'Ajuntament. Nou funcionament: L'objectiu és que passi de ser un òrgan de reunions puntuals a un canal de comunicació permanent (365 dies a l'any) via correu electrònic. 3. Associacionisme i Memòria Històrica El regidor també aborda la coordinació amb les entitats veïnals i nous projectes culturals: Pressupostos 2012: Tot i la crisi, la voluntat de l'Ajuntament és mantenir les ajudes a les més de 700 associacions de la ciutat per preservar la cohesió social. Projecte "Tarragona 1800": Es vol institucionalitzar anualment la commemoració del setge de 1811, incloent representacions històriques i la creació d'un batalló propi per donar relleu a la història local.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
Anàlisi política de Rafael Luna sobre retallades i el futur de Tarragona
Situació de la Sanitat i l'Hospital Joan XXIII El diputat del Partit Popular, Rafael Luna, expressa la seva profunda preocupació pel que considera una pèrdua de la capitalitat sanitària de Tarragona. Segons Luna, les retallades aplicades pel Govern de la Generalitat s'han fet de manera lineal i sense estudiar les necessitats específiques de cada centre. Punts clau sobre l'hospital de referència: • Denúncia que l'Hospital Joan XXIII està sent "esquarterat" i perdent serveis en favor de Barcelona o altres centres. • Critica que s'estiguin fent "xapusses" i reformes parcials en lloc d'afrontar la construcció d'un nou hospital o un autèntic campus sanitari. • Manifesta la sospita que s'està beneficiant la sanitat concertada (com Santa Tecla) en detriment de la pública. Retallades i Responsabilitat Política Luna aborda la polèmica de les retallades salarials als funcionaris i la gestió de la crisi per part del govern d'Artur Mas: • Justificació de la crisi: Considera que sovint s'utilitza la crisi com una excusa general per no actuar o per justificar qualsevol pèrdua de serveis. • Exemple dels polítics: Valora positivament que el Govern es tregui la paga de Nadal, tot i que recorda que el Parlament ja s'havia aplicat retallades anteriorment. • Gestió tecnòcrata: Luna prefereix consellers amb un perfil més polític i amb "peus a terra" que no pas perfils purament tècnics o tecnòcrates. "A vegades la crisi ho justifica tot... però jo vull recuperar aquell hospital de referència que va ser Joan XXIII." Estratègia del Partit Popular i Pacte Fiscal El diputat defensa el paper del Partit Popular com a garant de l'estabilitat a Catalunya, tot i ser crítics amb Convergència i Unió (CiU): • Reivindica l'abstenció als pressupostos per evitar unes eleccions anticipades que serien perjudicials. • Sobre el pacte fiscal, Luna recorda que Catalunya ja va tenir oportunitats històriques que CiU va rebutjar en el passat, però es mostra obert a negociar un millor finançament. Política Municipal a Tarragona En l'àmbit local, Luna es mostra molt crític amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la paràlisi projectes clau: • Defineix l'actual govern municipal com un govern de "paper i imatges" sense realitats substancials. • Proposa a Alejandro Fernández com el millor candidat per dirigir la ciutat. • Es mostra obert a una possible moció de censura després de les eleccions del 20 de novembre per canviar el rumb de l'ajuntament.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
13'
La 8a Fira de Bandolers d'Alcover: Història i Tradició
La 8a Fira de Bandolers d'Alcover El municipi d'Alcover (referit com el Cuber al text) celebra la vuitena edició de la seva emblemàtica Fira de Bandolers, un esdeveniment que transforma la vila i la transporta als segles XVI i XVII. L'alcalde, Anton Ferrer, destaca que és el cap de setmana amb més afluència de visitants de tot l'any, motiu pel qual s'han habilitat aparcaments dissuasius per facilitar l'accés al nucli antic. Estructura i Activitats Principals La fira es basa en la tematització històrica del passat bandoler de la zona, aprofitant la situació estratègica del poble a les muntanyes de Prades. Entre els actes més destacats trobem: Inauguració oficial: Compta amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Escenificacions teatrals: Actors voluntaris del grup local La Resclosa i professionals recreen disputes històriques entre faccions rivals com els Morells i els Voltors. El Tast de Bandolers: Un sopar popular multitudinari a la plaça amb més de mil comensals. Cultura popular: Trobada de gegants el diumenge amb més de 25 colles d'arreu del territori. Participació Ciutadana L'èxit de la fira resideix en la implicació del poble: "Més de 100 voluntaris ens ajuden a organitzar tots els actes i els comerços vesteixen els seus aparadors amb fets bandolers." L'alcalde recomana als visitants assistir especialment entre les 18:00h i les 21:00h del dissabte i diumenge per viure la màxima interactivitat amb els personatges que recorren els carrers.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
2011-10-07
L'Esperanza: Una peça teatral íntima i emocional El programa de Tarragona Ràdio rep els actors Oriol Grau i Paco Romero per parlar de l'estrena de l'obra L'Esperanza, escrita i dirigida per Quique Culebras. Aquest muntatge, de la companyia Teatro de Cerca, es presenta aquest cap de setmana a la Sala Trono amb un gran èxit de taquilla. Claus de l'obra i el muntatge Temàtica i personatges: L'obra narra la història d'una parella d'homes que celebren la nit de Nadal. L'acció transcorre en una nit on es desencadenen conflictes i renovacions personals. Exigència emocional: Els actors destaquen la dificultat del projecte a causa de la inestabilitat emocional dels personatges, que passen per diversos estats anímics en poc temps. Elements singulars: Tot i el seu títol, L'Esperanza fa referència a un vaixell. A més, es tracta d'una obra bilingüe (català i castellà) i compta amb la presència de menjar i vi real durant la funció. Teatro de Cerca: L'essència de la proximitat La companyia es caracteritza per la seva aposta pel teatre de saló, oferint representacions en ** domicilis particulars**. "A l'obra L'Esperanza fem aixecar el públic del menjador i els convidem a passar al dormitori per a una escena molt íntima." Aquesta proximitat extrema s'intenta traslladar a la Sala Trono, on tot i les limitacions de l'espai (51 butaques), s'ha programat una sessió addicional dissabte a les 19:00h per la forta demanda. Projectes futurs i el teatre independent Oriol Grau també ha aprofitat per anunciar el seu proper projecte de cabaret, Bildelberg Club Cabaret, i ha destacat la creació de la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya, una xarxa que uneix sales de format similar a la Sala Trono per millorar la difusió de les obres fora de Barcelona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
Comando Nitsco: Prevenció i civisme a l'oci nocturn
El projecte del Comando Nitsco a Tarragona El Comando Nitsco és una iniciativa pionera de l'Ajuntament de Tarragona, reactivada després de l'estiu, que se centra en la prevenció de conductes de risc durant l'oci nocturn. Mitjançant un grup de joves voluntaris, el projecte busca fomentar hàbits saludables i millorar la convivència ciutadana. Dinàmica i intervenció El comando actua les nits de dissabte (aproximadament un cop al mes) amb una metodologia molt característica: Estètica i posada en escena: Grups d'unes deu persones vestides de negre amb lletres cridaneres, barrets i guants blancs, realitzant intervencions teatralitzades per captar l'atenció sense ser invasius. Intervenció entre iguals: La clau de l'èxit és que els voluntaris són joves formats que parlen de tu a tu amb els usuaris dels locals de festa. Àmbits d'actuació: Se centren en la salut sexual, el consum de substàncies i, específicament, el respecte pel descans dels veïns a l'exterior dels locals. Eines de prevenció: El 'Kit dels plaers' La principal eina de contacte és el denominat kit dels plaers, que serveix com a canal per iniciar la conversa. Aquest kit conté: Preservatius i informació sobre pràctiques de risc i l'UBIH. Informació sobre drogodependències i alcoholèmia. Novetat: La incorporació d'un alcoholímetre d'un sol ús per a aquells joves que tenen previst conduir. "El kit és el canal, el medi que ens facilita apropar-nos a l'usuari i, amb l'excusa del kit, treballar els continguts de salut i prevenció." Valoració i futur del servei Amb més de 1.500 kits repartits en les primeres cinc sortides, el projecte ha estat molt ben rebut tant pels usuaris com pels propietaris dels locals, que també s'impliquen en la iniciativa. De cara al 2012, es planteja augmentar la freqüència de les sortides o dividir el grup per poder dedicar més temps a cada establiment i profunditzar en les intervencions.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Impacte del comerç i turisme a Tarragona amb Patricia Anton
Balanç del primer any d'El Corte Inglés L'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona ha generat una doble lectura segons la regidora de Comerç, Patricia Anton. D'una banda, ha permès posicionar la ciutat com a referent comercial, atraient visitants de tota la província que abans no venien. De l'altra, s'admet que per al petit comerç és complicat competir en preus i volum. Per sobreviure, el teixit comercial local s'ha de centrar en: * L'especialització del producte. * Un tracte personalitzat i de proximitat. * La millora de la dinamització al carrer per evitar que el client es quedi tancat a les grans superfícies. Estat de les obres del Mercat Central Les obres segueixen el calendari previst, tot i les molèsties inevitables per a veïns i botiguers. La regidoria destaca: * S'ampliaran voreres i es retiraran tanques per a la campanya de Nadal per millorar l'accessibilitat. * S'ha creat la marca "Obre per obres" per promocionar els comerços de l'entorn. * Es mantenen reunions periòdiques de seguretat amb Bombers i Mossos d'Esquadra. Turisme: Dades positives i nous reptes L'estiu ha deixat xifres d'ocupació històriques, especialment en càmpings i hotels, amb un increment significatiu sobretot al juny i juliol. "Hem augmentat un 20% l'ocupació al mes de juny respecte l'any anterior." Els principals punts clau del model turístic són: * Diversificació de mercats: Forta presència de turisme francès, anglès i alemany, a més de l'eclosió del turisme rus. * Sinergies estratègiques: Unió de cultura, gastronomia (com el Food Photo Festival) i patrimoni per oferir un destí complet. * Noves inversions: Es busca activament atraure un o dos nous hotels per poder acollir congressos de gran format. * Digitalització: Instal·lació de tòtems amb pantalles tàctils a punts clau com l'estació d'autobusos.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Centenari i festes del Centre Cultural de l'Aragó
El Centenari del Centre Cultural de l'Aragó a Tarragona L'entitat celebra una fita històrica: el seu centenari, després de descobrir recentment que la seva fundació data del 27 d'abril de 1911. Tot i que anteriorment es pensava que l'associació havia començat l'activitat als anys 50, noves investigacions han tret a la llum l'existència d'una primera assemblea, un local social i un primer president a principis del segle XX. Una entitat viva i oberta a la ciutat Actualment, el centre està situat al carrer Pau del Protectorat, número 14, a prop del Palau de Congressos. Manuel Llobet, el seu president, destaca els següents punts sobre la realitat de l'entitat: Massa social: Compta amb uns 170 socis, que representen unitats familiars completes. Integració: Tot i l'origen aragonès, hi ha una gran presència de catalans i descendents nascuts a Tarragona que participen activament, fins i tot en els balls regionals. Patrimoni: Disposen d'un edifici propi que serveix com a punt de trobada diari per a xerrades i reunions. Programa d'actes de la Verge del Pilar Amb motiu de les festes patronals i del centenari, s'ha organitzat un calendari d'activitats obert a tota la ciutadania: Dissabte: Presentació de dames a l'Auditori de Caixa Tarragona (19:00h) i posterior verbena al Moll de la Costa. Diumenge: El tradicional Festival de Jotes al Palau de Congressos, un dels actes més multitudinaris. Dimecres (Dia del Pilar): Trasllat de la Verge des del centre fins a l'església dels Caputxins i celebració de la Missa Baturra, seguida d'un dinar de germanor. Cultura i història: Conferències sobre l'escultor Gargallo, audicions de corals i una xerrada final sobre la memòria històrica de l'entitat. "Volem que el públic en general s'apropi; les portes són obertes per a tothom per conèixer la nostra comunitat, ara ja totalment barrejada amb la ciutat."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Tardor Intercultural: Novetats i activitats a Tarragona
Tardor Intercultural: Espais de participació i diversitat a Tarragona La regidoria de joventut de l'Ajuntament de Tarragona presenta la nova programació de la Tardor Intercultural, una iniciativa consolidada que ofereix prop d'una cinquantena d'activitats per als joves de la ciutat. La Georgina López, tècnica de l'àrea, destaca que el contingut neix de les propostes directes dels col·lectius juvenils. Novetats destacades en els equipaments Una de les millores més rellevants d'aquesta temporada és la consolidació de l'horari del Casal Jove (ubicat a l'antiga facultat al carrer Sant Antoni Maria Claret): Horari regular: Obert de dimarts a dijous (17h a 21h) i divendres i dissabtes (17h a 22h). Espais polivalents: Quatre plantes que inclouen sala d'actes per a 200 persones, aules per a treballs en grup, zona d'informàtica, cuina i espais de jocs. "L'objectiu és que els joves tinguin un espai de referència encara que no hi hagi activitats programades." Eixos de la programació 2023 La programació s'estructura en diversos blocs temàtics que fomenten la interculturalitat i la cooperació: Tallers i activitats: Un total de 47 tallers que van des de la dansa i percussió africana fins a la cuina de dolços àrabs o la creació de currículums. Cicle de Cinema: El cicle "Pantalla del Món"* arriba a la sisena edició centrat en el Cinema Africà**, amb vuit pel·lícules que enguany giren al voltant de la dona i el consum responsable. Jornades i Exposicions: La VII Jornada de creació d'espais interculturals se centrarà en la dona i els fluxos migratoris, comptant amb expertes com la Montse Soronellas i la Remei Sipi. Acció als Barris: Es manté el projecte de documental de carrer, que en aquesta edició es desplaça al barri de Sant Pere i Sant Pau per implicar directament els joves locals.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
Activitats de tardor al Museu del Port de Tarragona
Balanç de l'estiu i nova temporada al Museu del Port Mercè Tuldrà, coordinadora d'activitats del Museu del Port de Tarragona, fa un balanç molt positiu de la temporada d'estiu, destacant l'èxit de les propostes nocturnes i les visites teatralitzades. Amb l'arribada de la tardor, el museu reprèn la seva agenda amb un fort enfocament pedagògic i familiar. Activitats destacades per a la tardor El museu ha programat una gran varietat d'esdeveniments que combinen el patrimoni marítim amb el lleure i l'aprenentatge: Cicle de Cinema: Enguany es trasllada a la tardor (dissabtes del 8 d'octubre al 19 de novembre). S'oferiran pel·lícules clàssiques i documentals marins en col·laboració amb la Filmoteca d'Andrés i Andrés. Big Draw (Dibuixant el Port): Una activitat per a diumenge 9 d'octubre que inclou un passeig amb golondrina per dibuixar el paisatge portuari. El Mar Bressol de Contes: Cicle realitzat amb la Biblioteca Pública de Tarragona. Destaca la nova activitat "Manar la Barca", basada en històries reals de pescadors del Serrallo. Navegant pel XIX: Activitat familiar el 23 d'octubre per conèixer el comerç i la vida portuària a principis del segle XIX. Setmana de la Ciència: Del 21 al 25 de novembre, centrada en la química i el transport de matèries primeres al port. Compromís amb les escoles i famílies El museu manté un programa educatiu consolidat que rep més de 5.000 escolars anualment. Tuldrà subratlla la fidelització del professorat i la voluntat d'apropar la realitat industrial i històrica del port a tota la ciutadania. "Les coses s'han de fer una mica en mesura per no atabalar el públic i garantir la qualitat de l'experiència."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Intercanvi gastronòmic entre l'AQ i el Santa
Projecte d'intercanvi culinari: Tarragona i Barcelona El col·lectiu Tarragona en Essència continua la seva missió de promocionar la gastronomia local mitjançant iniciatives innovadores. En aquesta ocasió, els responsables del restaurant AQ de Tarragona (Quintín Quinsac i Anna Ruiz) expliquen el seu sistema d'intercanvi amb altres xefs de renom. Dues cites clau al calendari Aquesta nit a Tarragona: El xef Paco Guzmán, del restaurant Santa de Barcelona, s'instal·la a l'AQ per oferir un menú de cuina en miniatura. Es tracta d'una proposta variada i divertida amb plats com escopinyes amb gelatina de mandarina, sardines marinades i les curiosament anomenades "putes rànques de granota". La setmana que ve a Barcelona (13 d'octubre): L'AQ es desplaçarà al restaurant Santa per servir un menú 100% amb producte tarragoní, que inclou: Ostrons del Delta amb gin-tònic i llimona. Ravioli d'all de gamba de Tarragona (clàssic de la casa). Tartar de tonyina de l'Ametlla en escabetx. Postres elaborades amb Chartreuse. Filosofia de l'aprenentatge i col·laboració "És una oportunitat per a nosaltres d'aprendre... ens posem a les seves ordres i és una experiència genial." Els entrevistats destaquen que aquesta iniciativa va néixer arran del certamen Cuiner de l'Any i que serveix no només per enriquir l'equip de cuina, sinó per apropar propostes de fora al client tarragoní sense que s'hagi de desplaçar. Els menús tenen preus populars per fomentar la difusió de la cultura gastronòmica.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Josep Bargalló proposa la nova Biennal Castellera de Tarragona
La transformació del Concurs de Castells en una Biennal Josep Bargalló ha presentat a l'Ajuntament de Tarragona una proposta per reformular el tradicional Concurs de Castells, amb l'objectiu de convertir-lo en un esdeveniment de projecció internacional i permanència temporal. La proposta es basa en tres pilars fonamentals: 1. Un esdeveniment patrimonial mundial Tarragona té l'oportuntitat única de sumar diversos reconeixements de la UNESCO. Bargalló destaca que el binomi o trinomi format pel patrimoni de la humanitat de la ciutat, els Castells i la dieta mediterrània ha de servir per posicionar Tarragona com una capital patrimonial europea. "No hi ha cap gran ciutat a Europa que pugui fer un esdeveniment que sumi més d'un patrimoni de la humanitat." 2. De Concurs puntual a Biennal sostinguda La proposta suggereix que l'activitat no quedi aïllada en un sol cap de setmana cada dos anys, sinó que es converteixi en una Biennal Castellera amb activitats permanents: * Presència en esdeveniments culturals europeus. * Cursos de periodisme casteller i activitats acadèmiques a les universitats. * Accions promocionals constants durant el període de dos anys. 3. Obertura a totes les colles Actualment, amb prop de 60 colles en actiu, només 14 participaven en el concurs. El nou model proposa integrar totes les colles del món casteller: * Dissabte i diumenge: Actuacions a la Plaça de Braus per a colles de nou i de vuit. * Integració de Torredembarra: Incloure el concurs de colles de set dins de la Biennal. * Colles de sis: Trobar nous espais i municipis perquè tothom hi tingui cabuda segons el seu nivell. Pressupost i implantació Projecte actualment teoritzat però no pressupostat detalladament, ja que dependrà de si l'Ajuntament opta per gestionar-lo amb serveis municipals o mitjançant contractació externa. La decisió final es prendrà en les properes setmanes després de consultar els grups municipals i la coordinadora de colles.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
26'
Promoció econòmica, aeroport de Reus i polígons a Tarragona
Gestió Estratègica de l'Aeroport de Reus i Ryanair L'entrevista comença analitzant la situació crítica de l'aeroport de Reus després de la decisió de Ryanair de deixar d'operar-hi a partir de l'1 de novembre. El tinent d'alcalde, Javier Villamallor, destaca la creació d'una taula estratègica per buscar alternatives i gestionar el conveni vigent fins al 2013. Desafiaments i Alternatives Aèries • Model de negoci: Ryanair opera sota un model low cost que depèn de condicions que no sempre controlen les administracions locals. • Diferencial de tarifes: Villamallor denuncia que les tarifes de l'aeroport del Prat són "artificialment baixes", la qual cosa resta competitivitat als aeroports regionals. • Reivindicació territorial: Es reclama una gestió des del territori i que AENA assumeixi un paper real en la promoció dels actius regionals. "Estem fent de comercials de l'aeroport perquè AENA no fa la feina de promoció que ens pertocaria." Pla de Millora dels Polígons Industrials Una de les prioritats del nou mandat és la dignificació i potetització dels polígons industrials de Tarragona (Francolí, Riuclar, Entrevies) per captar noves inversions. Accions concretes en marxa • Mesa de Polígons: Creació d'un espai de treball transversal amb consens polític per tractar temes de neteja, llicències i fiscalitat. • Manteniment intensiu: Actuacions de neteja de matolls i retirada de residus, a més de la gestió per treure pals elèctrics en desús amb la col·laboració de la Cambra de Comerç. • Tecnologia i geolocalització: Col·laboració amb la FEPE per implementar un sistema que permeti georeferenciar naus lliures i activitats econòmiques mitjançant plataformes com Google Earth. Tarragona Impulsa i el Suport a l'Emprenedoria El projecte Tarragona Impulsa, inspirat en el model de Barcelona Activa, busca centralitzar tots els serveis d'ocupació i dinamització econòmica a l'edifici de la Tabacalera. • Finestra única: L'objectiu és oferir acompanyament als emprenedors per garantir la viabilitat dels seus projectes en els primers anys de vida. • Col·laboració institucional: Treball conjunt amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per mantenir les polítiques actives d'ocupació malgrat el context de crisi. Turisme de Congressos i Fires Finalment, es discuteix el paper del Palau de Congressos en una conjuntura de competència ferotge i dèficit de places hoteleres a la ciutat. L'estratègia passa per obrir l'equipament a la ciutadania amb activitats culturals i fer una tasca comercial proactiva per captar esdeveniments a mitjà i llarg termini.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Nova Fira d'Art i Antiguitats al Palau de Congressos
Tarragona acull la seva primera fira d'antiguitats Aquest cap de setmana, el Palau de Fires i Congressos de Tarragona es convertirà en l'epicentre del col·leccionisme amb la celebració d'una nova fira d'art i antiguitats. L'esdeveniment, organitzat per l'empresa Curiosity Antic, reuneix més de 30 expositors provinents de tota Espanya i diversos punts d'Europa com França, Holanda i Anglaterra. El concepte de "desembalatge" La fira destaca per utilitzar el format de desembalatge, una modalitat de venda d'origen francès que permet reduir costos i oferir preus més competitius: Estalvi de costos: No es munten estands complexos; molts articles s'exposen directament a terra o en taules senzilles. Preus assequibles: Es poden trobar objectes des de només 3 o 5 euros fins a peces d'alta època amb valors incalculables. Varietat enorme: L'oferta inclou més de 30.000 articles, des de mobiliari del segle XVII fins a objectes vintage dels anys 70 i 80, passant per joies, ceràmica, còmics i discos. Activitats destacades i detalls de l'esdeveniment Els organitzadors han preparat una agenda dinàmica per atraure tant a experts com al públic general: Subasta popular: Dissabte a les 20:00 h es realitzarà una subhasta amb unes 50 peces i preus de sortida de només 5 euros. Sorteig: El diumenge se sortejaran 200 euros entre tots els assistents per gastar a la mateixa fira. Art local i internacional: A més d'antiguitats, hi haurà galeries d'art amb obres d'artistes com Matías Palau Ferrer i, segons els organitzadors, un possible original de Dalí. "Volem canviar la idea que l'antiguitat és sempre cara; en aquest desembalatge la gent trobarà peces per a totes les butxaques." L'entrada té un cost de 3 euros (gratuïta per a menors de 12 anys) i la fira s'inaugura divendres a les 17:00 h.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Festes de la Verge del Roser a la Part Alta
L'esperit festiu continua al barri del Roser Després de la cloenda de Santa Tecla, la Part Alta de Tarragona torna a celebrar la seva vitalitat amb les festes de la Verge del Roser. En Joan Boronat, tresorer de l'Associació de Veïns, detalla com aquestes celebracions són el tancament del cicle festiu estiuenc a la ciutat, abastant punts neuràlgics com la plaça del Fòrum i el carrer Merceria. Evolució i reptes del barri Boronat reflexiona sobre el canvi profund que ha patit la zona durant els darrers 50 anys: - El barri ha passat de prop de 28.000 habitants a uns 5.000 o 6.000, amb una gran pèrdua de veïns que han marxat cap a zones com Sant Pere i Sant Pau. - S'ha produït un relleu comercial: han desaparegut les botigues de queviures i comestibles de tota la vida, sent substituïdes principalment per bars i restaurants. - Encara persisteix un fort sentiment de cohesió entre els residents actuals, malgrat l'abandonament de molts edificis de lloguer. Programa d'actes destacats La festivitat compta amb una programació tradicional que busca la implicació de tothom: - Divendres: Proclamació de la pubilla i l'hereu, sopar popular de carmanyola i el tradicional ball del fanalet. - Dissabte: Vermut a la plaça de les Cols i ball nocturn amb el ball del ram i sortejos diversos. - Diumenge: Actes religiosos adaptats (traslladats al Santíssim per obres a la Catedral), cercavila amb gegants i la cloenda amb havaneres i rom cremat. "El que convé, tal com estem en aquesta vida, és tindre festes i oblidar-nos de moltes coses."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
23'
2011-10-05 JAUME CABRÉ. ‘JO CONFESSO’
La visió de l'autor sobre l'èxit i la literatura L'escriptor Jaume Cabré reflexiona sobre el concepte de ser un "escriptor de moda", una etiqueta que l'incomoda perquè considera que la moda és efímera. La seva veritable pretensió és: • Convèncer el lector de la necessitat ineludible d'acabar el llibre. • Ser present en la memòria vital de qui el llegeix, més enllà de l'èxit comercial. • Escriure per la història mateixa, no pensant en un nombre concret de lectors. 'Jo confesso': Una reflexió sobre Europa i el mal L'obra, fruit de vuit anys de feina i amb unes mil pàgines d'extensió, es presenta com una novel·la global sobre la civilització occidental. Els punts clau de la trama inclouen: • Un escenari que recorre Barcelona, el Pallars i l'Europa Central. • Una meditació sobre la barbàrie organitzada: la Inquisició, el nazisme, l'estalinisme i l'Holocaust. • El personatge central, un historiador de les idees, que transita de la reflexió teòrica al relat personal a través d'una confessió. L'estil i l'experiència lectora Cabré defineix la seva manera de narrar com un trencaclosques que exigeix una lectura atenta però no difícil. L'autor destaca que: "L'escriptura és una manera de llegir més lenta, com si estiguessis llaurant la fusta amb ràbia i profunditat." L'escriptor defensa la creació de bones històries que commocionin, independentment de la seva extensió, allunyant-se de la brevetat imposada per les xarxes socials actuals com Twitter. Les tres consciències de l'escriptor Per a Jaume Cabré, l'ofici d'escriure es basa en tres pilars fonamentals: Consciència de la pròpia mort: No perdre el temps amb banalitats; defugir la superficialitat. Consciència de l'artesania: Respectar l'ofici i dedicar les hores necessàries per resoldre els equilibris de l'obra. Consciència d'estil: L'ús precís de la llengua, la mètrica i els recursos tècnics per atrapar el lector. Projecció internacional i situació de la llengua L'episodi aborda la gran acollida de l'obra, ja traduïda al castellà i amb versions imminents a l'alemany, francès, italià i neerlandès. Cabré aprofita per denunciar la situació de minorització de la llengua catalana, destacant que la literatura catalana ha estat sovint un "secret d'estat" per la falta d'un estat que la protegeixi.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
7'
Crítiques a les retallades i gestió de llistes d'espera
L'impacte de les retallades en el sistema sanitari L'entrevista al doctor Fernando Vizcarro, president del Col·legi de Metges de Tarragona, aborda la creixent preocupació pel nou model d'intervencions quirúrgiques i l'ampliació de les llistes d'espera anunciada pel Departament de Salut de la Generalitat. La priorització clínica front la burocràcia El doctor Vizcarro emfatitza que la gestió de les llistes d'espera no ha de dependre exclusivament de criteris administratius, sinó de l'equip assistencial que tracta directament el pacient. Entre els punts destacats trobem: Risc vital i seguretat: Existeixen protocols de temps màxim d'espera, però cada pacient és únic i el professional ha de tenir l'última paraula per evitar riscos. Entorn laboral i familiar: No només s'ha de valorar la gravetat física, sinó també l'impacte que la malaltia té en la vida diària i l'estabilitat laboral de la persona. Suport legal: Es recomana recórrer a mitjans jurídics si el retard de la intervenció suposa un perill real per a la salut. Un model de gestió obsolet S'ha manifestat un suport total a les protestes dels vuit grans hospitals de l'ICS (Institut Català de la Salut). El diagnòstic del sector és clar: "El model està obsolet, no s'adapta a la situació i és injust tant per als professionals com per als pacients." Propostes de futur i reorganització Per sortir de la crisi actual, el Col·legi de Metges proposa diverses solucions: Descentralització: Gestionar cada àrea de salut i hospital de manera directa segons les seves necessitats específiques. Aprimament burocràtic: Reduir l'estructura administrativa per potenciar la part assistencial. Optimització de recursos: Potenciar la cirurgia major ambulatòria i l'activitat quirúrgica en centres de primària per descongestionar el sistema.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
21'
Gestió i obres de l'espai públic a Tarragona
Gestió de l'Espai Públic i Infraestructures a Tarragona L'entrevista amb Javier Terres, tinent d'alcalde d'Espais Públics, se centra en la reorganització municipal per fer front a la crisi i l'estat dels projectes clau a la ciutat. La nova macroària d'espais públics aglutina brigada, neteja, parcs, jardins i projectes d'obres per millorar l'eficiència i l'estalvi econòmic. Corredor del Mediterrani i Infraestructures Es confirma l'aposta de la Unió Europea pel Corredor del Mediterrani en detriment de l'eix central espanyol, una decisió basada en dades econòmiques i poblacionals. Terres manifesta una "gran satisfacció" per la feina feta des del lobby Ferrmed i altres institucions locals. Projectes d'Obres i Manteniment Ciutat Jardí: Les obres de remodelació estan en la seva fase final (asfaltat) amb un avançament de dos mesos respecte a la previsió inicial. Tabacalera: Les zones exteriors estan pràcticament acabades, destacant la pantalla floral, pendent d'obrir el jardí públic i l'accés veïnal. Projectes en marxa: Es prioritza finalitzar el Teatre Tarragona, l'Escola Oficial d'Idiomes i la caserna de la Guàrdia Urbana abans d'iniciar nous grans projectes. Neteja i Brigada d'Intervenció Ràpida Es desmenteixen les crítiques sobre la reducció de la Brigada d'Intervenció Ràpida, afirmant que s'ha passat de 4 a 6 parelles d'operaris. Neteja Pública: S'està executant la instal·lació de contenidors soterrats a barris com Sant Salvador i la Vall de l'Arrabassada, finançats majoritàriament per fons de cohesió europeus. S'inicia un procés de diagnosi barri per barri per optimitzar el servei de recollida de residus amb la participació ciutadana. "L'objectiu és aportar lògica i estalvi integrant totes les disciplines que tenen com a 'leitmotiv' l'obra i el seu manteniment."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
8'
Protesta contra les retallades a l'Hospital Joan XXIII
Crònica de la protesta sanitària a Tarragona Els treballadors de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona han dut a terme una nova cassolada per manifestar el seu malestar davant la situació de la sanitat pública catalana. Aquesta acció s'emmarca en un calendari de mobilitzacions setmanals que s'ha vist intensificat pels darrers anuncis del Departament de Salut. Punts clau de la reivindicació Increment de les llistes d’espera: Segons la Junta de Personal, les llistes han crescut un 18% a Tarragona durant el primer semestre, i es preveu que la situació empitjori en el segon semestre degut al tancament de quiròfans des del mes de maig. Opacitat en el canvi de criteris: Marina Roig (sindicat Catac) denuncia que el canvi en la programació quirúrgica ha fet "desaparèixer" uns 3.000 pacients de les llistes oficials, xifra que genera sospites sobre la realitat de les dades. Pèrdua de la qualitat assistencial: Els representants dels treballadors subratllen que, tot i que s'atén l'urgència vital, la qualitat ha disminuït dràsticament. "La salut no és simplement morir-se o no al carrer sense assistència; és una qualitat de vida i poder reinsertar-te a la vida laboral." Situació d'urgència i referència hospitalària Saturació a Urgències: S'han hagut de reobrir llits de plantes tancades per la pressió assistencial, ja que molts pacients acaben esperant en passadissos. Por a la pèrdua de referència: Existeix el temor que la concentració d'especialitats en altres centres faci perdre a l'Hospital Joan XXIII la seva condició de referent provincial, la qual cosa comportaria una reducció del pressupost assignat. Atenció al pacient: La Junta de Personal ha instal·lat una taula per recollir queixes de pacients que pateixen retards i dolor a causa de les retallades.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Cursos i tallers de la Cooperativa Obrera Tarraconense
Inici de curs a la Cooperativa Obrera Tarraconense La Cooperativa Obrera Tarraconense (COT), responsable de l'espai Teatre el Magatzem, presenta la seva nova oferta formativa i cultural per a la temporada. En una entrevista amb l'Àngel Conesa (vicepresident) i l'Alícia González (gestió), s'han detallat els eixos d'aquesta nova etapa, marcada per la il·lusió i una gestió responsable dels recursos davant la crisi. L'Aula d'Arts Escèniques: Teatre per a totes les edats L'oferta teatral s'ha reestructurat i ampliat en tres nivells diferenciats per garantir una formació progressiva: Iniciació al teatre (12-15 anys): Una porta d'entrada al llenguatge teatral, moviment escènic i construcció de personatges a través del joc. El joc de la comèdia (Nivell 1, adults): Centrat en la commedia dell'arte i les tècniques d'expressió còmica. L'actor creador (Nivell d'aprofundiment): Adreçat a alumnes amb experiència que vulguin treballar la creativitat pròpia i aspectes dramàtics més complexos. Tallers complementaris i monogràfics La COT no només ofereix teatre de text, sinó que obre el ventall a altres disciplines artístiques: Tast de Circ: Un curs intensiu de quatre sessions al novembre, centrat en equilibris i acrobàcies, impartit per l'Oriol Llop de la companyia Passabarret. Creativitat Literària: Un taller per a aficionats a l'escriptura (contes, novel·la) dirigit per Francesc Valls-Calçada, on es prioritza l'expressió d'emocions per sobre de la gramàtica pura. Construcció de titelles: Una activitat especial de Nadal per a nens a partir de 7 anys, vinculada a la programació d'espectacles familiars. Informació pràctica i inscripcions Les inscripcions estan obertes fins al 4 de novembre. Els cursos s'imparteixen a les sales reformades de la seu de la cooperativa al carrer Fortuny, 23. "Ens hem tornat més responsables d'administrar els recursos i programar qüestions que pel seu contingut interessin especialment."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
Big Draw Tarragona: El dibuix com a expressió del patrimoni
Una iniciativa global que aterra a Tarragona L'entrevista presenta el Big Draw Tarragona, que se celebrarà del 6 a l'11 d'octubre. Aquesta iniciativa, originada a Anglaterra l'any 2000, té com a objectiu principal fomentar el dibuix no com una disciplina artística elitista, sinó com una eina d'expressió personal i de coneixement de l'entorn. Conceptes clau de l'esdeveniment Dibuix vs. Pintura: Es posa l'èmfasi en la línia com a eina de comunicació, desvinculant-la de la necessitat de "dibuixar bé". Pressupost zero: L'organització s'ha basat en la col·laboració altruista de professionals, empreses i entitats de la societat civil. Eixos estructurals: Totes les activitats giren al voltant de tres pilars: patrimoni cultural i natural, accessibilitat i sostenibilitat. Activitats destacades i participació L'esdeveniment compta amb més de 55 activitats gratuïtes que inclouen des d'arqueologia i arquitectura fins a ciències naturals: Un tast d'olis a cegues: Organitzat amb l'ONCE per dibuixar sensacions sense l'ús de la vista. Mapes mentals: Una proposta de geògrafs de la URV per explorar la percepció espacial. Cicles de cinema: Projeccions vinculades al dibuix en col·laboració amb la biblioteca i la universitat. "L'objectiu principal és el dibuix com una eina d'expressió personal i de coneixement de l'entorn, no com a activitat artística." La coordinadora, Montserrat Caballero, destaca que el moviment busca treure el patrimoni de les institucions per portar-lo al dia a dia de la gent, utilitzant el dibuix per recollir el feedback i la visió de la ciutadania.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
16'
Jordi Mariner: una vida dedicada al ciclisme
Jordi Mariner presenta les seves memories L'ex-ciclista de Vinyols i els Arcs, Jordi Mariner, ha publicat recentment el llibre Jordi Mariner, una vida no només amb bicicleta amb l'editorial Cossetània. Segons l'autor, el títol reflecteix que, tot i la importància de l'esport, la seva vida es defineix també per la família, els amics i el compromís amb la societat. Una trajectòria d'èxits i records El llibre és un recull d'escrits i memòries guardats durant dècades. Mariner destaca moments clau de la seva carrera: La participació a les Olimpíades de Tòquio 1964, que defineix com el cim per a qualsevol esportista. L'èxit al Tour de l'Avenir de 1965, on l'equip espanyol (amb gran presència catalana) va obtenir resultats històrics. El valor de l'amistat que perdura amb companys de professió com Chomin Perurena. "Participar-hi, sentir-te allà dins entre tanta gent i lluitar per uns ideals... l'ideal de l'esport, això va ser molt gratificant." Visió del ciclisme actual L'autor analitza el panorama ciclista contemporani diferenciant clarament dos àmbits: Esport de lleure: Una activitat en auge que aporta salut i benestar a la societat. Alta competició: Un món difícil i sovint perillós on els diners i el trànsit condicionen el futur dels joves talents. Finalment, Mariner recomana rutes per les comarques de Tarragona, destacant la zona del Priorat, el coll de la Teixeta i camins tranquils com el de la ruta de Gabadà, on encara gaudeix de la seva passió als 70 anys.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Programació de l'Aula de Cinema de la URV 2011-2012
Inici de la Nova Temporada Cinematogràfica L'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV) presenta la seva programació per al curs 2011-2012, sota la direcció de José Carlos Suárez. La proposta cultural s'estructura en diversos cicles temàtics que s'allargaran fins a finals d'any, combinant el reconeixement a autors locals amb grans clàssics internacionals. Octubre: Animació i Agustí Villaronga Durant el mes d'octubre s'han programat dos cicles diferenciats: Dibuix i Cinema: Una reivindicació del dibuix animat per a adults i l'animació experimental. Inclou obres com Garbancito de la Mancha (1945), treballs de Tezuka, el documental sobre Banksy i la pel·lícula De Profundis. Homenatge a Agustí Villaronga: Un cicle dedicat al director de Pa Negre, recentment seleccionada per als Oscars. Es projectaran títols fonamentals com Tras el cristal, definida per Suárez com una de les deu millors pel·lícules del cinema espanyol. Novembre i Desembre: Mestres i Clàssics de Terror La programació continua amb un enfocament cap a la sensibilitat artística i els mites populars: El mite de Don Juan: Revisió actualitzada de la figura del Tenorio amb la projecció de Don Juan de Marco. Andrei Tarkovski: Cicle dedicat al "mestre desconegut", amb obres mestres de llarga durada com Solaris, El mirall o Sacrifici. Marató de 12 hores: Com a tancament d'any al desembre, es realitzarà una sessió ininterrompuda dedicada a la figura de Frankenstein. "Pa Negre toca un tema que és molt localista, la Guerra Civil espanyola, però no per això deixa de ser un tema universal."
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
31'
2011-10-04 EDUARD MAÑAS, JOAN BLÁZQUEZ I FERRAN MILÀ.
Balanç del primer any del Corte Inglés a Tarragona L'episodi analitza l'impacte de la gran superfície en el teixit comercial de la ciutat un any després de la seva obertura. Els representants del sector debaten si ha estat un element dinamitzador o un competidor directe en un context de baix consum. • Segons Joan Blázquez, l'impacte ha estat neutre per la propaganda exterior que aporta a la ciutat, evitant que els clients marxin a Barcelona. • Eduard Mañes i Ferran Milà consideren que ha perjudicat el comerç tradicional, especialment en sectors com el tèxtil i el calçat. La crisi econòmica i el paper dels mitjans Els tertulians coincideixen que el factor més preocupant no és només la competència, sinó la crisi financera global. Es destaca: • El baix consum com a principal fre per a la recuperació de les botigues. • Una crítica als mitjans de comunicació per generar por, cosa que reté la despesa de les famílies que encara tenen ingressos. "Som els primers que notem la crisi i els últims que notarem la sortida." Turisme i noves oportunitats de mercat Es discuteix la importància del turisme rus i francès com a motor econòmic durant l'estiu: • El perfil del turista rus ha evolucionat cap a una classe mitjana amb interès cultural i comercial. • Es reclama una millor promoció conjunta a nivell de la Diputació de Tarragona i la Marca Costa Daurada. Professionalització i unitat del sector El debat final se centra en la necessitat de canviar el model de gestió de les associacions de comerciants: • Unitat d'acció: Proposen la creació d'estructures tipus UTE o agrupacions d'interès econòmic per competir amb les grans superfícies. • Gestió professional: Es demana centralitzar recursos com secretariats o dinamitzadores per no duplicar despeses inútils. • Suport institucional: Reclamen que l'Ajuntament assumeixi la promoció gran de la ciutat en lloc de repartir petites subvencions per a actes menors com xocolatades.