Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

38761-38784 de 62726

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Anàlisi del conflicte basc i el futur polític d'Euskadi
El nou escenari polític al País Basc L'expert Antoni Batista analitza la situació actual a Euskadi després de dècades de conflicte. Destaca un sentiment d'eufòria en tots els sectors i preveu un escenari electoral on el PNB podria tornar a guanyar, però amb una forta emergència de l'Esquerra Abertzale. Perspectives electorals i l'autodeterminació Es preveu que l'Esquerra Abertzale formi grup parlamentari propi a Madrid amb cinc diputats. La clau real seran les eleccions autonòmiques de 2013, on es podria consolidar una majoria a favor del dret a l'autodeterminació. La possible sortida de la presó d'Arnaldo Otegi podria ser un factor determinant si el Tribunal Suprem aplica el Codi Civil segons el context històric actual. Comparativa entre el nacionalisme basc i el català Batista estableix les diferències fonamentals entre ambdós moviments: Catalunya: Ha vehiculat el nacionalisme d'una manera inclusiva i pacífica. País Basc: S'ha basat històricament en una resistència atàvica, des de les guerres carlines fins a l'activitat armada recent. "No treguin valor que després de 50 anys de coacció el dret a la vida ha guanyat una gran batalla." Finalment, es ressalta la importància de valorar el fi de la violència com una victòria fonamental per a la convivència i el futur de la regió.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Anàlisi del cessament definitiu d'ETA amb Antoni Batista
La fi de la violència: un triomf de la democràcia L'expert en conflictes i professor de la URV, Antoni Batista, reflexiona sobre l'anunci històric d'ETA de cessar definitivament la seva activitat armada. L'anàlisi destaca, per sobre de tot, el component ètic: la fi del patiment i la recuperació del dret a la vida a Euskadi i a Espanya. Els factors de l'èxit i el paper de la societat Batista assenyala que aquest desenllaç no és fruit d'un sol factor, sinó d'una combinació d'elements: - La pressió policial i judicial exercida durant dècades. - La mobilització constant de la societat civil. - El canvi d'estratègia de l'esquerra abertzale, que ha entès que la via política és l'única forma viable d'assolir finalitats independentistes. "El més important és que deixen de matar... la vida a Euskadi i a Espanya es normalitzarà al respecte del dret a la vida." Escenaris de futur i gestió política Segons l'analista, el procés encara ha de viure etapes crucials: 1. Lliurament de les armes: Tot i que alguns critiquen el que falta al comunicat, Batista està convençut que es produirà un desarmament i un reconeixement a les víctimes. 2. Gestió penitenciària: Es preveu que el nou govern hagi d'aplicar la llei d'una manera més garantista, contemplant l'acostament de presos o mesures per a malalts dins del marc legal. 3. Panorama electoral: Es preveu un ascens electoral de les forces sobiranistes i el possible retorn a la vida pública de figures com Arnaldo Otegi, si el Tribunal Suprem aplica la llei segons el context històric actual. Finalment, es diferencia el model nacionalista basc, històricament basat en la resistència, del català, definit com a inclusiu i pacífic.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
1h 5min
20-10-11 CORREDOR ISAÍAS TÁBOAS (TOT)
Un Dia Històric per a Tarragona i l'Estat Espanyol L'acte s'inicia amb una forta càrrega emocional degut a la coincidència de tres grans notícies: la designació de Tarragona com a seu dels Jocs de la Mediterrània, la decisió de la Comissió Europea d'incloure el Corredor Mediterrani en la xarxa bàsica de transports, i l'anunci del cessament definitiu de la violència per part d'ETA. El Compromís amb el Corredor Mediterrani Isaias Táboas, secretari d'Estat de Transports, detalla el full de ruta d'aquesta infraestructura crucial: • Inversió assumible: Es preveu una inversió de gairebé 50.000 milions d'euros fins al 2030 per a tota la xarxa bàsica, dels quals un 35% es destinarà exclusivament al corredor llevantí. • Calendari d'execució: L'objectiu del Govern espanyol és que les obres siguin operatives el 2020, avançant-se deu anys al termini fixat per la Unió Europea. • Interoperabilitat: La fita principal és l'adopció de l'ample europeu (UIC) per posar fi a l'aïllament ferroviari històric d'Espanya i permetre la circulació fluida de mercaderies cap a Europa. Impacte Econòmic i Logístic Els representants del teixit econòmic de Tarragona subratllen la importància estratègica del projecte: • Competitivitat Industrial: El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, destaca que la connexió ferroviària permetrà situar mercaderies al centre d'Europa en només 10 o 12 hores. • Node Logístic: Tarragona es consolida com un node primari transeuropeu, connectant la potent indústria petroquímica amb els mercats internacionals. • Unitat d'Acció: S'ha destacat la col·laboració entre administracions, cambres de comerç i societat civil (lobby Ferrmed) per vèncer les inèrcies centrals i radials de l'Estat. "Hem abandonat el model de l'Espanya radial per sempre; entrem en una Espanya en xarxa on Tarragona és el quilòmetre zero." El Futur de la Xarxa Ferroviària El projecte no és només un dibuix, sinó un reglament europeu d'obligat compliment que preveu sancions si els estats no executen les obres. Això assegura que, més enllà dels canvis de govern, el compromís inversor es mantingui per transformar la logística espanyola, passant d'una quota de transport de mercaderies per tren del 4% a nivells europeus del 10-14%.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
5'
Anàlisi de 'White Material' i novetats a La Vuit i Mig
Cinema d'autor amb segell femení Aquesta setmana es destaca l'estrena de White Material, la darrera obra de la directora francesa Claire Denis. La pel·lícula és el fruit d'una col·laboració excepcional entre tres dones referents de la cultura francesa: * Claire Denis: Directora amb una forta vinculació emocional amb l'Àfrica. * Isabelle Huppert: Protagonista i actriu de prestigi mundial. * Marie NDiaye: Escriptora i dramaturga responsable del text. L'Àfrica i la cruesa de la guerra Tot i que el punt de partida pot recordar el clàssic Memorias de África, la visió de Denis és molt més crue, irracional i directa. La història se centra en una dona divorciada que intenta protegir la seva plantació de cafè enmig d'una guerra civil sagnant en un país africà no identificat. "Víctimes i botxins fins i tot s'arriben a confondre en la bogeria de la guerra." Repartiment i referents A més de Huppert, el film compta amb: * Christopher Lambert: En un paper madur i allunyat dels seus rols de joventut. * Isaach de Bankolé: Actor habitual de Jim Jarmusch amb una presència extraordinària. Projectes educatius i sessions especials La sala La Vuit i Mig referma el seu compromís amb el cinema en versió original i la formació de nous públics: 1. Col·loqui amb Ramon Térmens: Sessió per a alumnes de l'ESO sobre la pel·lícula Catalunya über alles! per debatre sobre la xenofòbia i la immigració. 2. Sessió de Tintín: Projecció en versió original anglesa enfocada a públic de primària i aficionats al personatge per practicar l'idioma.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
18'
Exposició Turisme de Postal a la Fundació Caixa Tarragona
Presentació de l'exposició retrospectiva El programa de Tarragona Ràdio presenta l'exposició Turisme de Postal, una col·laboració entre la Fundació Caixa Tarragona, l'Arxiu Històric de Tarragona i la Biblioteca Hemeroteca Municipal. La mostra ofereix una mirada retrospectiva al passat recent de la ciutat i les seves comarques a través d'imatges que capturen l'evolució del territori. Origen i fons documental Fons Fotoraimon: L'exposició neix del llegat de l'empresa Fotoraimon, cedit generosament per Ramon Ferrer Plana a l'Arxiu Històric l'any 2006. Volum de material: El fons conté unes 9.000 imatges de 450 poblacions diferents (Catalunya, Aragó, Andorra i València). Selecció: S'han escollit 74 fotografies d'un fons massiu per conformar el recorregut principal, tot i que un projector mostra més de 300 imatges addicionals a la sala. Estructura de l'exposició La mostra es divideix en quatre àmbits principals que s'il·lustren amb fotografies i material d'hemeroteca: Impacte en el paisatge: Comparativa visual entre postals dels anys 60 i fotografies actuals fetes des del mateix angle per mostrar la transformació de la costa. Infraestructures: Recull el boom turístic amb imatges d'hotels (com l'Imperial Tàrraco en construcció), càmpings i restaurants. Vida de turista: Escenes quotidianes a les platges i establiments, capturant l'essència dels visitants de l'època. Publicitat: Exposició de banderins, tríptics i postals d'encàrrec utilitzades com a eina de difusió comercial. Contingut audiovisual i activitats A banda de la fotografia, l'exposició destaca per incloure documents històrics excepcionals: "Tenim tres pel·lícules de l'època: un documental oficial de Tarragona de l'any 1956 i dues cintes amateurs del 73 que mostren la vida dels turistes a Salou i Cambrils." L'exposició estarà oberta a la sala de Catalunya Caixa fins al 22 de gener de 2012, amb visites guiades cada dissabte a les 19:00 h, incloent-hi sessions amb traducció al llenguatge de signes.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Biobancs: El futur de la recerca mèdica a Tarragona
El Segon Congrés Nacional de Biobancs a Tarragona El Palau de Congressos de Tarragona acull una trobada de professionals del món de la biomedicina i els biobancs. Aquest esdeveniment, organitzat per l'Hospital Joan XXIII, reuneix més de 200 experts per debatre sobre el marc jurídic i els avenços científics d'aquesta disciplina en creixement. Què és un biobanc? Un biobanc actua com un intermediari crucial entre els pacients i la comunitat científica: Recollida de mostres: Es recullen teixits, sang (sèrum, plasma), ADN i fins i tot ungles o saliva. Finalitat: Aquestes mostres es processen amb alts estàndards de qualitat perquè els investigadors puguin trobar solucions a noves malalties. Solidaritat i confiança: El sistema es basa en la donació altruista dels pacients, garantint sempre la seva privacitat i seguretat jurídica. "Un biobanc recull mostres que donen lliurement els pacients, garanteix els seus drets i les manipula perquè els investigadors creïn ciència de qualitat que repercutirà de nou en el sistema sanitari." L'Hospital Joan XXIII: Referent tecnològic El biobanc de Tarragona, estrenat el gener de 2011, s'ha posicionat com un dels més moderns de l'Estat: Disposa d'unes instal·lacions de 175 metres quadrats amb tecnologia d'última generació. Durant el seu primer any, ha recollit més de 1.000 mostres biològiques. Ha col·laborat en 17 investigacions amb centres nacionals i internacionals, incloent-hi la Universitat de Cambridge. La xarxa nacional i els reptes de futur Actualment, la Red Nacional de Biobancos està formada per 63 institucions. El congrés a Tarragona serveix per assentar les bases d'una disciplina nova, harmonitzar procediments i afrontar els reptes legals que suposa el tractament de material biològic humà.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
9'
Estrena del documental El Bazar Solidario a Tarragona
Reflexió crítica sobre la cooperació internacional L'entrevista a Tarragona Ràdio amb el realitzador tarragoní Aleix Cortés explora la gènesi i el missatge del documental El Bazar Solidario. L'obra, realitzada conjuntament amb Cèltia Outeiriño, qüestiona el model actual de solidaritat i el funcionament de les ONG d'apadrinament. Origen i transformació del projecte El projecte va néixer inicialment com un encàrrec comercial, però va derivar en una peça de denúncia: De publireportatge a crítica: Una ONG va finançar un viatge a Colòmbia per mostrar la seva tasca, però els autors van descobrir una realitat que no encaixava amb la imatge pública de l'entitat. El concepte de "Neteja de consciència": El documental planteja si la solidaritat occidental és sovint una eina per tranquil·litzar la pròpia consciència mitjançant aportacions econòmiques despersonalitzades. Substitució de l'Estat: Es critica com algunes organitzacions assumeixen rols que correspondrien als governs locals, actuant gairebé com a competidores en un "mercat de la solidaritat". "És una façana el que ens ensenyen i darrere s'amaguen moltes coses... ens qüestionem si el soci vol seguir o no apadrinant el nen." Detalls de la producció i l'estrena Localitzacions: El rodatge s'ha dut a terme a Colòmbia, Vigo, Madrid, Alacant i Barcelona. Ruta de festivals: L'obra ja ha passat per certàmens a Trieste i Salvador de Bahia, i participarà en el Festival Alternativa de Barcelona. Presentació a Tarragona: L'estrena oficial en sala de cinema es realitza a la Sala 8 i mig (Oficine Les Gavarres) amb una introducció del filòsof Antonio Martínez.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
14'
Tarragona, els Jocs Mediterranis i el Corredor
Setmana clau per al futur de Tarragona L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, analitza en una connexió telefònica des de Barcelona l'actualitat institucional marcada per dos grans èxits: la designació de la ciutat com a seu dels Jocs Mediterranis 2017 i l'impuls del Corredor del Mediterrani. Suport institucional als Jocs Mediterranis Parlament de Catalunya: S'ha aprovat una resolució de suport als Jocs a la Junta de Portaveus. Tot i que no ha estat per unanimitat pel vot en contra de Solidaritat Catalana per la Independència (per motius aliens al projecte), l'alcalde ho considera una "anècdota". Recepció oficial: Ballesteros s'ha reunit amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i té prevista una trobada amb el president Artur Mas per concretar els compromisos de la Generalitat. El Corredor del Mediterrani: Un eix estratègic L'alcalde destaca la importància de la decisió de la Unió Europea i del Ministeri de Foment: Tarragona esdevé un node logístic i estratègic clau, sent la cruïlla entre el corredor mediterrani i el central. Es crearà un grup de seguiment format per cinc alcaldes (Lleida, Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres) i el lobby Fermed per garantir el compliment de les inversions previstes per al 2020. ** connexió amb Ample Europeu (UIC):** Es prioritza la connexió del Port de Tarragona amb Castellbisbal per a mercaderies. Unitat i autoestima ciutadana Ballesteros fa una crida a mantenir la unitat d'acció que ha permès aquests èxits: "Aquesta és una gran lliçó històrica: quan anem junts, sortim reforçats." L'alcalde conclou que, malgrat l'austeritat econòmica, aquests projectes generen una notorietat i projecció per a Tarragona sense precedents a la història recent.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
19'
75 anys de l'Escola El Miracle: Homenatge a la comunitat educativa
Celebració del 75è Aniversari de l'Escola El Miracle Representants de la comunitat educativa de Tarragona es reuneixen als estudis de Tarragona Ràdio per commemorar els 75 anys de trajectòria de l'Escola El Miracle. L'entrevista repassa els actes ja realitzats, com les trobades d'exalumnes i la cançó compartida amb altres centres de la ciutat, i posa el focus en el gran esdeveniment de cloenda que se celebrarà a l'Amfiteatre de Tarragona. L'acte institucional i l'homenatge als docents L'esdeveniment central tindrà lloc demà a la tarda i consta de dues vessants principals: Reconeixement a la jubilació: Un homenatge a les 168 persones (docents i personal d'administració) dels Servei Territorials que s'han jubilat aquest curs. Festivitat de l'escola: Una trobada oberta a tothom que ha format part de la història del centre, amb la participació de la Big Jazz Band de Terrassa. "L'escola El Miracle és patrimoni educatiu per la seva llarga trajectòria històrica i la seva voluntat de servei escolar." Un projecte educatiu vinculat al mar i a la ciutat Durant la conversa, es destaca la identitat única de l'escola, qualificada com una "escola saludable" per la seva ubicació privilegiada davant del mar. Els convidats subratllen la importància de: L'arrelament al territori: Fomentar que els alumnes actuals coneguin el passat del seu centre per enfortir-ne el sentit de pertinença. La qualitat humana: El paper essencial del claustre de professors i la satisfacció de les famílies amb el projecte educatiu. La continuïtat educativa: La col·laboració amb la llar d'infants municipal situada al mateix edifici per oferir un entorn estable des dels primers anys de vida fins als 12 anys. L'acte clourà un any d'emocions clau per a una institució que va néixer en la postguerra i que s'ha consolidat com un pilar de l'ensenyament públic a Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
39'
2011-10-20 CORREDOR DEL MEDITERRANI
L'aval d'Europa al Corredor Mediterrani L'episodi analitza de manera exhaustiva la decisió de la Unió Europea de prioritzar el Corredor Mediterrani dins de la seva xarxa bàsica de transports fins al 2020. Aquesta decisió és vista pels experts com un pas històric que valida les infraestructures ferroviàries de la costa, tot i que encara presenta reptes pel que fa al traçat i al finançament estatal. Implicacions per a Tarragona i el seu Port Tarragona es redefineix com un node logístic estratègic o ròtola de comunicacions on convergeixen el flux costaner i la connexió cap a l'interior (Saragossa i Madrid). • El Port de Tarragona és el principal beneficiat per la seva necessitat de connectar amb l'ample de via europeu. • Es discuteix la implantació d'un tercer raïl com a solució provisional per guanyar competitivitat immediata. • Els agents locals demanen que aquesta solució provisional no hipotequi el projecte definitiu de la façana marítima. Perspectives econòmiques i empresarials Els representants del món acadèmic i empresarial coincideixen que el corredor és un motor de creixement que obliga a repensar l'economia local: • Competitivitat: Reducció de costos logístics per a la indústria química (AEQT). • Sostenibilitat: Necessitat de passar del 4% actual de quota ferroviària a nivells europeus més alts per alleugerir el pes dels camions. • Visió estratègica: Connexió amb el nord d'Àfrica com a zona emergent per al comerç internacional. "Aquesta decisió no és el punt final, sinó el punt d'inici de noves reivindicacions davant del Ministeri de Foment." Reptes de traçat i finançament estatal Tot i l'optimisme, existeixen preocupacions sobre el anomenat cafè per a tothom, ja que l'Estat Espanyol ha inclòs múltiples corredors que podrien diluir les inversions. El lobby FERRMED insisteix que el Corredor Mediterrani és el més rendible i que s'ha de garantir que les rampes i traçats a Andalusia no desvirtuïn el projecte original.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
30'
Corredor Mediterrani, Jocs 2017 i crisi sanitària
Prioritat europea per al Corredor del Mediterrani L'eurocomissari de transport, Sim Kallas, ha confirmat a Brussel·les que el corredor mediterrani, l'atlàntic i el central s'inclouen a la xarxa transeuropea prioritari. Impacte estratègic a Tarragona • La ciutat esdevindrà un nus logístic clau on confluiran els eixos mediterrani i central. • El Port de Tarragona tindrà connexió amb l'ample de via europeu en un termini estimat de dos anys. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha qualificat la decisió de fonamental per al futur econòmic i industrial del territori. "Ens jugàvem una bona part del futur econòmic, fins i tot social. És la garantia que aquest territori seguirà creixent." Preparatius per als Jocs Mediterranis 2017 L'organització dels Jocs de Tarragona 2017 estableix el 2016 com a data límit per tenir enllestits els equipaments. • L'objectiu és disposar d'un any de marge per realitzar proves tècniques i testos a les instal·lacions. • La construcció més urgent és el Centre Aquàtic de Camp Clar. • Es manté el debat obert sobre la ubicació definitiva de la Vila Mediterrània, amb opcions entre Pou Boronat, la Budallera o la vall de l'Arrabassada. Crisi i protestes en l'àmbit de la salut La comunitat mèdica de Tarragona alerta d'una degradació del servei a causa de les retallades pressupostàries. • Retards en diagnòstics: La societat Canfic denuncia que les llistes d'espera per a ecografies preferents han passat de 3 setmanes a sis mesos. • Vaga General: El sindicat CGT de l'Hospital Joan XXIII proposa el 18 de novembre com a data per a una vaga general a la sanitat pública i privada. • L'ICS ha ordenat el tancament de serveis durant 5 dies alterns fins a final d'any per estalviar 77 milions d'euros. Actualitat Esportiva El Nàstic de Tarragona busca sortir del "període fosc" de resultats i joc. • El tècnic Joan Carles Oliva destaca que la recuperació de Morán i Tuni donarà l'equilibri necessari a l'equip per afrontar el partit contra l'Hèrcules. • En bàsquet, el Tarragona Bàsquet 2017 s'enfronta al Melilla amb la baixa sensible d'Àlex Alba per molèsties al genoll.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
10'
Àngel Juárez presenta el poemari Remolinos de Vida
Presentació del nou llibre d'Àngel Juárez L'activista i escriptor Àngel Juárez, president de la coordinadora d'entitats de les comarques de Tarragona i fundador de la fundació ecologista Mare Terra, presenta el seu darrer poemari titulat Remolinos de vida. L'acte oficial tindrà lloc aquest divendres a l'Ajuntament de Tarragona. Característiques de la seva obra Juárez defineix la seva poesia com una eina d'expressió directa i honesta, sense dependre de regles mètriques estrictes ni diccionaris, sinó centrada en el sentiment pur. Durant l'entrevista destaca: La poesia com a teràpia per alliberar ràbies, emocions, silencis i fracassos. L'ús del terme remolinos (remolins) per descriure els moments d'agitació que trenquen la calma quotidiana. Una obra que, malgrat tractar temes durs, transmet una energia positiva i vitalista. Compromís social i literari El llibre està estretament vinculat a la seva faceta d'activista. Juárez forma part de la Red Internacional de Escritores por la Tierra, un fòrum que utilitza la paraula com a arma de denúncia i protecció del medi ambient i els drets humans. "Tot el món escriu, encara que siguin tres síl·labes per la terra." L'escriptor també ha avançat projectes futurs, com un llibre sobre les violacions infantils a Nicaragua i la celebració del Cinquè Trobada d'Escriptors per la Terra a Tarragona l'any vinent. L'entrevista clou amb la lectura d'alguns poemes inèdits que reflecteixen el seu compromís amb la lluita social des d'una vessant íntima i espiritual.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
20'
II Jornades Gastronòmiques del Romesco al Serrallo
El Romesco: El Plat Emblemàtic de Tarragona Representants de quatre restaurants del barri mariner del Serrallo (L'Onada, La Puda, Manolo i Xaloc) s'han reunit per presentar la segona edició de les jornades del romesco. Aquest esdeveniment no només busca promocionar els negocis locals, sinó reivindicar el romesco com l'element d'identitat culinària per excel·lència de la ciutat de Tarragona. Varietats i Creativitat a la Cuina Durant la conversa, els restauradors destaquen la gran versatilitat d'aquest plat tradicional, que es pot preparar de moltes maneres: Romesco fred: Ideal per a aperitius, acompanyant pop, musclos o cargols. Romesco calent: Utilitzat com a base per a guisats potents amb peix o carn. Innovació: S'han presentat propostes com tallarines de calamar amb pesto de romesco, romesco de moixina (tauró petit) o fins i tot la idea de fer entrepans de calamar amb romesco. Diferència entre Salsa i Plat Els experts aclareixen un punt fonamental per als consumidors: "Hi ha la salsa de romesco (freda) i el plat calent fet amb una picada de romesco, que és la gran diferència." Expectatives i Futur de les Jornades L'edició d'enguany inclou novetats com tastets nocturns i l'obertura de les cuines al públic per ensenyar l'elaboració en viu. A més, els restauradors llancen propostes ambicioses: Estendre les jornades a tota la ciutat de Tarragona l'any vinent. Convertir el romesco en el plat oficial dels Jocs del Mediterrani. Potenciar el peix autòcton de la llotja, especialment el peix blau, sovint oblidat.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
2011-10-19
Anàlisi de la victòria i reptes futurs de Tarragona 2017 El director general de la candidatura, Vicenç Anyó, valora molt positivament l'elecció de Tarragona com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017. Malgrat la forta competència d'Alexandria, Anyó destaca que la seguretat organitzativa de Tarragona ha estat el factor decisiu per guanyar la votació a Turquia. Els propers passos organitzatius L'organització entra ara en una fase administrativa crucial que s'ha d'executar en els propers mesos: * Constitució del Comitè Organitzador: Segons el contracte, hi ha un termini de sis mesos per formalitzar-lo. * Implicació Institucional: El comitè ha d'incloure l'Ajuntament de Tarragona, el COE, la Generalitat de Catalunya i l'Administració Central. * Gestió Pressupostària: Es divideix en dues branques: la gestió operativa i la construcció d'infraestructures. Infraestructures i equipaments Pel que fa a les obres, Anyó prioritza el calendari següent per evitar retards: 1. Complex de piscines a Camp Clar: L'obra més complexa i que requereix més terminis burocràtics. 2. Vila Mediterrània: Projectada inicialment a Pou Boronat, tot i que la ubicació es podria ajustar. 3. Camp de futbol: Actualment es debat entre la reforma del Nou Estadi del Nàstic o la construcció d'un de nou, tot i que l'actual ja compleix els requisits tècnics. "L'objectiu és tenir totes les instal·lacions finalitzades el 2016 per poder fer les proves test un any abans dels Jocs." Les claus de l'èxit Anyó subratlla que l'èxit dependrà de mantenir la unitat política (seguint l'exemple d'Almeria 2005) i de dimensionar l'esdeveniment a la mida real de la ciutat, evitant sobredimensionaments innecessaris.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
L'urbanisme de Tarragona davant els Jocs del Mediterrani 2017
Projectes urbanístics i el Corredor del Mediterrani a Tarragona L'entrevista amb Xavier Terres, tinent d'alcalde i responsable de l'oficina d'obres de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana el futur de la ciutat després de la designació com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017 i l'anunci sobre el Corredor del Mediterrani. 1. El Corredor del Mediterrani i infraestructures clau L'Ajuntament rep amb optimisme la priorització d'aquest eix ferroviari per part de la Comissió Europea. Segons Terres: Es tracta d'una fita fruit del treball conjunt de diverses institucions i colors polítics. S'espera que serveixi d'embranzida per a altres obres pendents com l'A-27 i la remodelació de la T-11, que passarà de ser una carretera a una gran avinguda urbana. 2. El mapa esportiu dels Jocs 2017 El dossier de la candidatura destaca que el 80% de les instal·lacions ja estan fetes, tot i que calen actuacions estratègiques centrades principalment a Camp Clar: Nou Pavelló: Un espai polivalent amb capacitat per a uns 5.000 espectadors. Centre d'Aigües: Construcció d'una piscina de 50 metres reglamentària al costat de l'existent. Pista d'Atletisme: Reforma integral de la grada i accessos, aprofitant la pista actual. Estadi del Nàstic: Es prioritza l'arranjament de l'actual estadi a la Budallera sota criteris d'austeritat, tot i que no es descarta el projecte d'un nou estadi a Camp Clar si l'economia ho permet. 3. La Vila Mediterrània i el model d'habitatge La ubicació oficial és la zona del Pou Boronat, un Àrea de Residencial Estratègica (ARE) que contempla uns 1.080 habitatges. "Tindríem que donar sortida en el mercat a aquests pisos el dia després. El 50% serà habitatge lliure i l'altre 50% de protecció pública." Aquest projecte es planteja amb col·laboració públic-privada i preveu alternatives en altres sectors com la Vall del Llorito o la Budallera gràcies al nou POUM.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
30'
Tarragona 2017 i Actualitat: Informe Diari
Tarragona 2017: Ciutat Olímpica L'informatiu destaca la històrica designació de Tarragona com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha subratllat que seran uns jocs austers però que deixaran un llegat fonamental per a la ciutat, amb un impacte econòmic estimat de 1.000 milions d'euros. Desenvolupament i Gestió • La Generalitat preveu publicar el Pla d'Ordenació Urbana (POUM) abans de finals d'any, element clau per a la construcció dels nous equipaments. • Grups de l'oposició com CiU demanen una gestió basada en persones de consens, mentre que el PP aposta per un projecte conjunt entre administracions. • Els sectors comercials veuen la cita com un revulsiu econòmic per reactivar l'ocupació i la imatge del municipi. "Són uns jocs austers, els millors de la història i deixaran un llegat importantíssim a la ciutat." Crònica de Successos i Mobilitat Crim de Segur de Calafell S'ha constituït el jurat popular per al judici contra una parella acusada de matar i esquarterar la mare del noi l'any 2006. La fiscalia demana més de 20 anys de presó. Afectacions al Trànsit Es mantenen les obres a la T-11 entre l'aeroport i Tarragona, amb possibles talls totals i restriccions fins a finals de novembre per treballs de reordenació d'accessos. Actualitat Esportiva • Gimnàstic de Tarragona: L'equip agafa aire després de l'empat a Riazor. El davanter Berry Powel ja suma 5 gols i es converteix en una peça clau. • Bàsquet: Loli Sala es convertirà en la nova presidenta del Club Bàsquet Tarragona després de la retirada de l'altre candidat. • Castells: La Jove de Tarragona celebra la seva millor diada de Santa Teresa al Vendrell descarregant dos castells de nou.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
11'
Exposició Racons de Tarragona: Fotografia Participativa
Inauguració de l'Exposició "Racons de Tarragona" Aquest dijous s'inaugura a l'Antic Ajuntament de Tarragona l'exposició Racons de Tarragona, una iniciativa impulsada pel Patronat Municipal de Turisme. El projecte va néixer de forma espontània a través de les xarxes socials i ha acabat convertint-se en una mostra física de gran èxit popular. Dades clau del projecte Origen: El concurs es va canalitzar inicialment a través del Facebook de Tarragona Turisme per fomentar la participació ciutadana. Participació: Es van rebre una seixantena de fotografies de tarragonins i visitants, superant totes les expectatives inicials. Selecció: Un jurat especialitzat ha triat 23 imatges per a la mostra física d'entre totes les rebudes. Premis: Durant la inauguració es premiaran les 7 millors fotografies, tot i que els noms dels guanyadors es mantenen en secret fins a l'acte. Contingut i Estètica L'exposició és molt plural i recull des de visions de la Part Alta i el Serrallo fins a detalls arquitectònics i marines. Ivan Rodon destaca la varietat de formats: "Ens hem trobat fotografies fetes amb el mòbil d'una qualitat extraordinària... el ventall de possibilitats artístiques és molt ampli." Objectius del Patronat L'objectiu principal és que els propis ciutadans esdevinguin prescriptors turístics de la ciutat, mostrant aquells indrets més "màgics" o personals que sovint no apareixen a les guies convencionals. La voluntat del Patronat és seguir organitzant concursos interactius per mantenir viva la imatge de Tarragona durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
15'
Programació de tardor i Nadal al Teatre El Magatzem
Presentació de la temporada al Teatre El Magatzem L'Àngel Conesa, vicepresident de la Cooperativa Obrera Tarraconense, i l'Alícia González, responsable de programació, detallen la nova temporada del Teatre El Magatzem. L'objectiu principal d'aquesta etapa és enfortir el vincle entre les entitats que resideixen a l'edifici noucentista del carrer Fortuny i l'activitat escènica del teatre. Espais i col·laboracions Planta baixa: Acull el teatre principal, la sala Núria del Clos (per a concerts íntims i llibres) i el bar de la cantonada, recentment reobert. Sinergies: Es destaca la col·laboració amb entitats com l'Associació Allende (cicle documental sobre Xile) i el Casal Tarragoní. Format: Es prioritza el petit format i la proximitat, convertint el teatre en una alternativa més acollidora que els grans teatres municipals. Blocs temàtics de la programació Màgia i Humor: Destaca la presència del Màgic Andreu i l'espectacle de Lluís Lafón i Marc Gerard, ambdós amb finalitats benèfiques. També es comptarà amb l'humorista Dani Pérez. Lletres i Música: Dins de la Tardor Literària, es realitzarà un homenatge a Maria Aurèlia Capmany amb actors de l'Institut del Teatre. En l'àmbit musical, passaran per l'escenari Joan Isaac, Josep Romeu i Samuel Arba. Compromís Social: El director argentí Eduardo Coffman oferirà un taller-conferència sobre el teatre per la pau i la convivència intercultural. Programació Familiar i de Nadal: Es posen en marxa les Matinals del Magatzem amb contacontes i espectacles de titelles com els de la companyia Passucat. "Volem vincular la part de dalt amb la de baix, aconseguint que les entitats participin i facin xarxa a la ciutat." Formació i Difusió S'ha posat èmfasi en el nou disseny del programa tipus cartell i la facilitat de consulta via web. A més, s'han obert les inscripcions per a tallers de creativitat literària i teatre de diversos nivells.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
12'
Jornades del Romesco: el Serrallo porta la cuina a les escoles
El Romesco conquista el Col·legi del Serrallo En el marc de les Segones Jornades del Romesco, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat fins al Col·legi del Serrallo. Allí, alumnes de tercer i quart de primària han participat en una classe magistral sobre com elaborar aquest plat emblemàtic de la gastronomia tarragonina. Aprenent la tècnica de la picada El Matías Leandro, president de l'Associació de Restaurants i Comerciants del Serrallo (ARCS), juntament amb d'altres restauradors com el Gerard Pardo, han ensenyat als infants els secrets de la salsa. Els punts clau de la sessió han estat: Els Ingredients: Els nens han identificat elements essencials com la sal, l'all, les ametlles i avellanes torrades, el pebrot, el tomàquet, el pa fregit i l'oli. El Morter: S'ha destacat la importància de fer una bona picada tradicional davant dels alumnes. Identitat Cultural: L'objectiu principal és que els més joves entenguin que el romesco no és només una salsa, sinó un plat complet i un signe d'identitat del barri mariner i de la ciutat. La veu dels protagonistes Durant la connexió, els nens han pogut tastar el romesco acabat de fer. Tot i algunes reticències inicials d'alguns alumnes, la resposta ha estat un èxit rotund de participació i entusiasme. "Hem de dir a tothom que el Romesco de Tarragona és el plat típic de la nostra ciutat; és una de les nostres grans fites ara que som ciutat olímpica." Continuïtat de les jornades L'episodi avança que el programa continuarà explorant les variants del romesco en els propers dies, visitant les cuines dels diversos restauradors del Serrallo per conèixer les seves tècniques particulars.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
22'
2011-10-18
Anàlisi de la designació de Tarragona 2017 L'episodi se centra en la valoració de la recent designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017. Els experts analitzen les claus d'una victòria ajustada (36 a 34 vots) i el que representa per al territori català aquest esdeveniment esportiu d'escala internacional. Els beneficis per al territori Segons Gaietà Cornet, cap d'activitats del Comitè Olímpic Espanyol (COE), aquest esdeveniment és una oportunitat d'or per a la ciutat i les seves subseus (Reus, Cambrils, Salou, etc.) per diversos motius: Impacte econòmic: Creació de llocs de treball i millora de les infraestructures. Legat social: Foment de la pràctica esportiva entre la gent jove i la il·lusió de competir a casa. Projecció exterior: Major visibilitat internacional, similar al que va viure Barcelona 25 anys enrere amb els Jocs Olímpics del 92. L'aprenentatge del model d'Almeria 2005 Juan Luis Navarro, assessor de la candidatura i membre de l'organització d'Almeria 2005, destaca que Tarragona ha de seguir un model de qualitat en lloc de quantitat. Punts clau a considerar: Aprofitament d'instal·lacions: Tarragona ja disposa de grans espais com la Plaza de Toros, el que redueix la inversió necessària en comparació amb Almeria. Incentius fiscals: La declaració d'esdeveniment d'especial interès públic serà vital per atraure el patrocini privat en un context de crisi econòmica. Consens polític: És imprescindible que els jocs estiguin per sobre de les diferències partidistes per evitar paràlisis organitzatives. "Tarragona ha de tornar al model d'Almeria: uns jocs de molta qualitat on la inversió en instal·lacions estigui pensada per al dia després." Punts forts de la candidatura Es destaca l'experiència organitzativa de les federacions catalanes i el valor internacional de l'esport català i espanyol com a garanties d'èxit. El proper pas crític és la constitució del comitè organitzador i la definició de la seva forma jurídica per començar a treballar en el pla director.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
7'
Tarragona 2017: L'èxit d'una candidatura olímpica
L'Èxit de la Candidatura de Tarragona 2017 El discurs commemora l'atorgament dels Jocs del Mediterrani a la ciutat de Tarragona per a l'any 2017, recordant els inicis del projecte l'any 2006 i valorant el treball conjunt realitzat per les institucions. Es destaca que la proposta va convèncer el Comitè Olímpic Espanyol per ser un pla seriós, realitzable i ben mesurat. Claus de l'èxit del projecte L'esdeveniment no s'hauria aconseguit sense la suma d'esforços de diversos sectors: Col·laboració institucional: El suport d'autoritats polítiques, esportives i de la societat civil. Valors organitzatius: Es posa èmfasi en l'honradesa, la laboriositat, la prudència i, sobretot, el control de la despesa. Lideratge i equip: El reconeixement a la tasca de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el seu equip coordinador. Un llegat més enllà de l'esport El projecte es defineix com un motor d'il·lusió per a la regió: "Això és un projecte de tots i és un projecte per a tots." L'objectiu no és només l'èxit econòmic o la creació de llocs de treball, sinó deixar un llegat social i cultural que uneixi diferents religions i sentiments sota els valors de l'esport. Es busca marcar un "abans i un després" en la història dels Jocs del Mediterrani, garantint una organització excel·lent i un nou impuls per al moviment olímpic. Compromís oficial L'acte clou amb el lliurament simbòlic del contracte signat davant els comitès internacionals, document que serveix de guia i responsabilitat per garantir que Tarragona compleixi amb l'excel·lència promesa davant el món.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
58'
Tarragona, seu dels Jocs Mediterranis 2017: Acte oficial
Celebració Institucional a l'Ajuntament de Tarragona El podcast recull la retransmissió en directe de l'acte institucional d'agraïment i celebració celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona, dos dies després de la designació de la ciutat com a seu oficial dels Jocs Mediterranis 2017 a Mersin (Turquia). L'acte compta amb la presència de les màximes autoritats, incloent l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, així com representants de la Generalitat, la Diputació i les 12 subseus del projecte. Punts Clau de les Intervencions Consens i Treball Compartit: El delegat del Govern de la Generalitat, Joaquim Nin, destaca que el projecte ha tingut èxit gràcies a la "pinya" territorial i la suma d'esforços entre institucions. Impacte Econòmic i Social: El subdelegat del Govern estatal, Ramon Inglés, subratlla que els jocs seran un motor per superar el pessimisme de la crisi econòmica actual i generar ocupació. Història que farà Història: Josep Poblet, president de la Diputació, recorda l'eslògan de la candidatura i el compromís del territori per projectar-se al món mediterrani. Entrega de la Nominació: Alejandro Blanco lliura oficialment el contracte de nominació a l'alcalde de Tarragona i reafirma que seran "els millors jocs de la història". Reconeixement a les Subseus i Voluntaris L'alcalde lliura una còpia oficial del document de nominació als representants de les 12 subseus: Barcelona, Cambrils, Calafell, Castelldefels, Constantí, El Vendrell, La Selva del Camp, Reus, Salou, Valls, Vilaseca i Torredembarra. "Tarragona representa una garantia per a l'èxit dels Jocs Mediterranis per la seva organització i pels seus resultats esportius." L'acte conclou amb un fort aplaudiment als més de 3.000 voluntaris i l'encesa d'una tronada tradicional a la Plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
24'
Tarragona 2017: El camí cap als Jocs del Mediterrani
L'èxit d'una candidatura històrica L'episodi celebra la designació de Tarragona com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017, una fita assolida el 15 d'octubre de 2011 després d'una votació ajustada (36-34) contra Alexandria. Pere Valls, vicepresident de la candidatura i un dels impulsors originals des de l'any 1999, comparteix l'emoció del moment en què es va revelar el sobre guanyador. Unitat i suport institucional Es destaca el paper fonamental de la cohesió entre diferents institucions per assolir l'objectiu: • El Comitè Olímpic Espanyol (COE), amb figures clau com Víctor Sánchez i Theresa Zabell. • La Generalitat de Catalunya, que va mantenir el seu suport malgrat els canvis de govern. • El suport de nombrosos municipis del Camp de Tarragona que s'han sumat al projecte des de l'inici. El llegat i l'impacte en la ciutat L'esdeveniment no es veu només com una competició esportiva, sinó com un motor de transformació: • Motor econòmic: Una oportunitat per generar ocupació i obra pública en un context de crisi. • Autoestima ciutadana: La necessitat que els tarragonins se sentin orgullosos i defensin la seva ciutat. • Cultura i Turisme: La integració del patrimoni mundial i la producció cultural local com a aparador internacional. Referents i consells de futur El podcast recupera declaracions de figures emblemàtiques: • Pasqual Maragall (exalcalde de Barcelona) recomana a l'alcalde Ballesteros ser "tossut" i perseverant. • Luis Rogelio Rodríguez (alcalde d'Almeria) emfatitza el control estricte de la despesa (tancar els comptes "ras amb ras") i la implicació ciutadana total. "Això és un abans i un després si ho sabem fer anar bé. Hem de ser capaços de donar a conèixer la ciutat al món, no només per l'esport, sinó pel patrimoni i la cultura." El post-2017: Educació i investigació Pere Valls proposa que el llegat vagi més enllà de les instal·lacions, integrant la Universitat Rovira i Virgili (URV) per convertir Tarragona en un referent acadèmic i científic internacional en el món de l'esport.
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
28 de febr. del 2011
25'
Tarragona 2017: Resum del moment històric i impacte
L'elecció de Tarragona com a seu olímpica L'episodi d'avui analitza en profunditat la jornada històrica en què Tarragona va ser designada com a seu dels Jocs del Mediterrani 2017 a la ciutat de Mersin, Turquia. L'enviada especial de Tarragona Ràdio, Tere Ortega, ens narra des de dins com es va viure la tensió de l'assemblea i l'eufòria posterior. Crònica des de Mersin • La designació es va viure amb molta incertesa i nervis, fins al punt que la delegació no va estar segura de la victòria fins que van veure saltar d'alegria els representants tarragonins. • Es recorda amb especial emoció el moment de l'anunci oficial per majoria absoluta. • L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va destacar una conversa amb Pasqual Maragall, qui va ser l'alcalde de la Barcelona Olímpica, el qual li va donar un consell clau: "Maragall m'ha dit que sigui tossut, tossut, tossut." Les vivències de l'expedició • El viatge de tornada va estar marcat per una barreja de cansament acumulat i celebració, incloent anècdotes curioses com la crida a l'oració de les matinades a Mersin o les cançons de celebració a l'autobús de tornada. • La complexitat de les connexions aèries i el xoc cultural van ser punts destacats del relat de l'expedició periodística. Impacte Digital i Mediàtic L'anàlisi de Miquel González subratlla que l'esdeveniment va ser un èxit total a la xarxa: • El hashtag #TGN2017 va arribar a ser Trending Topic a nivell estatal. • La web oficial de la candidatura va patir un col·lapse per l'allau de visites, rebent-ne més de 28.000 en poques hores. • La notícia va tenir ressò en els principals diaris esportius i generalistes de tot l'estat (Marca, El Mundo, ABC, El Mundo Deportivo, etc.). • Un detall curiós és que la web de Tarragona Ràdio va registrar visites des de països tan llunyans com Corea del Sud, demostrant l'interès global per la notícia.