Tots els episodis

62725 episodis disponibles

episodis

41377-41400 de 62725

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Gestió de la superpoblació cinegètica a Tarragona
Problemàtica de la superpoblació de conills L'episodi aborda la situació crítica que viuen comarques com el Tarragonès i l'Alt Camp degut a l'excessiva població de conills. Aquesta explosió demogràfica està causant danys importants a l'agricultura, especialment en: • Vinyes i oliveres: Els conills no només ataquen brots joves, sinó que ara també rosseguen escorces d'oliveres velles. • Cereals i ametllers: Les collites es veuen compromeses per l'activitat constant d'aquests animals. Conflicte amb l'administració Existeix una forta discrepància entre els agricultors i la Generalitat de Catalunya: • El sector pagès, representat per la Unió de Pagesos, reclama que es declari formalment com a plaga per accedir a ajudes econòmiques. • La Generalitat es nega a declarar la plaga perquè el conill és una espècie autòctona i la llei de caça ho impedeix. • Com a solució temporal, s'ha prorrogat el període de caça fins al 16 de maig per reduir les poblacions. El paper del caçador i noves tecnologies Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça, explica que el caçador actua com el principal element regulador. No obstant això, afirma que molts ja casen "per obligació" per la pressió de protegir els cultius. Mètodes i innovacions • L'ús de la fura: Es tracta d'un auxiliar que entra als caus per fer sortir els conills, permetent captures en viu o amb xarxes (senderes). • Munició alternativa: S'estan introduint cartutxos d'acer per substituir el plom en zones humides (Ramsar), per evitar el plombisme en les aus, tot i que l'acer presenta reptes per la seva duresa i capacitat de rebot. Altres espècies i el futur del sector L'episodi també menciona la problemàtica del senglars i els tudons, que també estan colonitzant zones urbanes i causant accidents de trànsit. "D'aquí a 20 anys, si l'administració no dóna ajudes, la societat tindrà un problema seriós perquè no hi ha relleu generacional entre els caçadors." Es destaca la manca de joves en el sector i la funció que fan els caçadors en el manteniment de la biodiversitat, com la neteja de fonts i l'aportació d'aigua en èpoques de sequera.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
20'
Anàlisi del nou projecte de Llei de Vegueries a Catalunya
El nou mapa territorial de Catalunya i les vegueries L'entrevista amb Jordi Jària, professor de Dret Constitucional, desgrana l'aprovació del projecte de llei que pretén substituir les actuals diputacions per Consells de Vegueria. Aquesta mesura s'ha vist precipitada per un acord polític entre Esquerra Republicana i el Partit Socialista per tancar el tema abans del final de la legislatura. Punts clau del desplegament Relació amb l'Estatut: La creació de les vegueries no és només una voluntat política, sinó un compliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que preveu la substitució de les províncies. Fases d'implementació: El procés es divideix en tres etapes per adaptar-se a les dificultats administratives i legals: Substitució directa de les quatre diputacions actuals. Activació de la vegueria de les Terres de l'Ebre. Creació de les vegueries de la Catalunya Central i l'Alt Pirineu i Aran. Dependència de l'Estat: L'expert remarca que el desplegament complet depèn de modificacions en lleis estatals, com la Llei de Règim Electoral General (LOREG) i la demarcació judicial, que requereixen majories al Congrés dels Diputats. Desafiaments administratius i polítics Un dels temes més controvertits és la possible duplicitat d'administracions. Tot i que el Govern afirma que tindrà un "cost zero", Jària adverteix que es podrien arribar a acumular fins a sis nivells administratius a l'àrea de Barcelona: "L'Ajuntament, la comarca, l'àrea metropolitana, la vegueria, la Generalitat i l'Estat. És molt difícil ser convincent en el sentit que això sortirà a cost zero." Finalment, es critica l'ús d'eufemismes com "seus institucionals" en lloc de capitals per evitar susceptibilitats territorials, tot i que a la pràctica exerceixen la mateixa funció.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
1'
2010-02-10 UM CALÇOTADA 3
Entrevista a un client habitual: L'Antoni En aquesta breu conversa, coneixem l'Antoni, un client fidel que visita el restaurant gairebé cada dia. Malgrat la complicitat amb l'establiment, el misteri gastronòmic continua ben guardat. L'experiència culinària L'Antoni destaca diversos aspectes positius del local, especialment pel que fa a la relació qualitat-preu: La salsa secreta: Tot i que admet que és exquisida i deliciosa, confirma que el secret de la seva elaboració es manté totalment ocult. Els plats: Defineix les racions com a abundants i generoses. El servei: Lloa la feina de l'Andrea, qualificant el tracte de magnífic. Perfil del client L'entrevistat no només és un veí del barri, sinó que mostra un perfil intel·lectualment actiu: Sol acompanyar els seus àpats amb la lectura del diari. Té una gran afició per la lectura, especialment per la literatura medieval. Atribueix aquesta preferència a una deformació acadèmica personal. "No sé quin és el secret, però està boníssim, exquisit, deliciós."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
2'
La temporada de calçotades al Restaurant Barhaus
Temporada i tradició al Barhaus L'entrevista realitzada a l'interior de la cuina del restaurant Barhaus revela els detalls de la campanya de calçotades d'enguany. L'Andrea, representant de l'establiment, explica que la temporada va començar al gener i es preveu que s'allargui durant tot el mes de març, sempre que la qualitat del producte es mantingui òptima. Tipus de clients i afluència L'activitat al restaurant varia segons el dia de la setmana i el perfil del comensal: Empreses: Solen triar els divendres per a les seves reunions i celebracions. Famílies i grups d'amics: El gruix de la feina es concentra durant els caps de setmana, especialment els dissabtes i diumenges al migdia. Capacitat: El restaurant gestiona amb naturalitat grups de diverses mides, normalment entre 30 i 40 persones, encara que s'adapten a qualsevol combinació. L'oferta gastronòmica El Barhaus destaca per oferir dues modalitats diferenciades per gaudir d'aquest producte típic: Calçotada Tradicional (32 €): Inclou els calçots amb salsa romesco, seguits de botifarra amb baldana, mongetes (fesols), xai, patata al caliu, carxofa i postres clàssiques com taronja i crema catalana. Menú Degustació: Una proposta innovadora que permet gaudir del sabor de la calçotada "sense embrutar-se", una opció que ha tingut molt d'èxit en els darrers tres anys. Entorn i elaboració L'experiència es veu reforçada per la ubicació a l'edifici dissenyat per l'arquitecte Moneo, on els clients poden començar la calçotada a l'exterior aprofitant la terrassa i el bon temps. "La salsa la fa la Magda, que és la cuinera del Barhaus." Finalment, es destaca que el secret de l'èxit resideix en l'elaboració artesanal de la salsa per part de la cap de cuina.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
3'
Calçotada del Servei de Costes a Tarragona
Trobada festiva i gastronomia tradicional L'episodi recull una conversa a una terrassa de Tarragona on un grup de companys de feina i amics del Servei de Costes de Tarragona (Ministeri de Medi Ambient) es reuneixen per gaudir d'una calçotada. L'entrevistat, en Rafel, explica els detalls d'aquesta celebració i la logística de l'esdeveniment. Contrast entre estils de calçotada Durant la xerrada es comparen dues maneres de viure la festa: La calçotada "urbana": Realitzada en un restaurant de la ciutat per comoditat, sense necessitat de desplaçaments llargs i amb la seguretat que tot ja està preparat. La calçotada "rústica": El mètode tradicional en parcel·les amb amics, on sempre hi ha la figura de qui s'encarrega del foc mentre els altres fan el vermut. "Aquí no hem de treballar per res... a la calçotada rústica sempre hi ha la gran sort que hi ha una persona que li agrada el foc i ho manega tot." El menú i la jornada laboral El grup ha triat un divendres per la celebració per evitar interferir amb els compromisos familiars del cap de setmana. El menú previst és extens i contundent: Vermut inicial amb porró. Calçots seguits de dues tongades de carn. Postres tradicionals: Taronja i crema catalana. La tasca del Servei de Costes A banda de la part lúdica, en Rafel descriu les funcions clau de la seva feina al litoral tarragoní: Protecció: Aplicació de la Llei de Costes per evitar la construcció excessiva a prop del mar. Regeneració: Actuacions ràpides després de temporals per reposar la sorra, com passa sovint a la platja del Miracle. Obra pública: Promoció de passejos marítims i espigons.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
GST: Quadrifonia, RGB i Innovació Musical Solidària
GST i el seu nou univers sonor El grup GST presenta el seu nou treball discogràfic titulat RGB (Vermell, Verd i Blau), un projecte que va més enllà de la música convencional per convertir-se en una experiència sensorial completa. Els músics Toni Flotats i Oscar Ibars expliquen com han trobat el seu propi espai creatiu barrejant estils com el blues, la música negra i l'electrònica. La Quadrifonia: Un embolcall de so Una de les propostes més innovadores del grup és la recuperació del sistema de quadrifonia per als seus directes: Sistema de 4 canals: A diferència de l'estèreo convencional, utilitzen quatre punts d'emissió per envoltar l'espectador. Sons diegètics i mostres (samples): Introdueixen sons d'ambient (com una cafetera o passes) gravats o disparats en directe per crear una atmosfera única. Interactivitat i sorpresa: El sistema permet que un solo d'instrument soni per darrere del públic, creant un efecte de sorpresa similar a un espectacle immersiu. El concepte RGB El títol del disc fa referència als colors primaris de la síntesi additiva (Red, Green, Blue). Segons els autors: "Igual que es barreixen colors, nosaltres hem barrejat sons per crear un nou color; aquí està la idea que hem volgut aconseguir." Solidaritat i la "Xarxa del Cafellet" El projecte té una forta vessant social i de proximitat: Beneficis solidaris: Els ingressos del disc es destinen a la Fundació Èxit, dedicada a la inserció laboral de joves. Punts d'audició propers: Han creat el que anomenen la "xarxa del cafellet", fugint de les grans superfícies fredes per instal·lar punts d'escolta en bars emblemàtics com el Bar Cup a Tarragona o el Cercle a Girona. Circuit cultural alternatiu: Presenten el seu treball en museus, com el Museu d'Art Modern de la Diputació, per oferir un context diferent a les sales de concerts tradicionals.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
18'
Salut i Clowns: Formació de pallassos d'hospital a Tarragona
Salut i Clowns: L'art de fer riure per curar l'ànima L'associació Salut i Clowns organitza un curs monogràfic a Tarragona per formar futurs clowns d'hospital. L'entitat, una organització sense ànim de lucre, busca humanitzar l'entorn sanitari i oferir moments d'il·lusió tant a nens com a gent gran en residències. Detalls del Curs i Activitats Dates: Se celebra el cap de setmana del 27 i 28 de febrer. Ubicació: Parròquia de Santa Tecla, al barri de Camp Clar (Tarragona). Estructura: Dissabte: Centrat en l'expressió corporal i el món del clown en general. Diumenge: Formació específica per a l'entorn hospitalari. Pràctiques: El dia 6 de març es realitzaran pràctiques reals a l'Hospital Joan XXIII. La Figura del Clown d'Hospital Ser pallasso en un centre sanitari requereix una preparació especial. No es tracta només de fer riure, sinó de gestionar les emocions en un context delicat: Empatia i sensibilitat: Són les qualitats fonamentals per connectar amb els pacients. Respecte a l'espai vital: A diferència d'altres espectacles, el clown d'hospital aprèn a no tocar el nen i a respectar el seu ritme i receptivitat. L'efecte del nas vermell: El nas funciona com una barrera protectora i un commutador que permet a la persona oblidar els seus problemes personals i convertir-se en un personatge pur i sense maldat. "El riure cura; intentem que els nens i els seus familiars s'oblidin per uns moments que estan en un hospital." Reptes i Trajectòria de l'Entitat L'associació ha hagut de superar nombroses traves burocràtiques per entrar als centres hospitalaris, ja que sovint aquestes activitats no es consideren prioritàries. Tot i això, ja tenen presència a l'hospital de referència de Tarragona i han actuat en llocs com el geriàtric de Vilaseca, demostrant que la figura del pallasso (terme que reivindiquen amb orgull) és essencial per a la salut emocional.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Denúncies a la UE i actualitat de la Tonyina Roja i Islàndia
Com denunciar incompliments a la Unió Europea L'episodi se centra en els mecanismes que tenen els ciutadans per defensar els seus drets davant d'infraccions de la normativa europea, tant per part dels estats com de les mateixes institucions. Vies de denúncia per al ciutadà • Administració Nacional: El primer pas sol ser l'oficina d'atenció al consumidor, tot i que no sempre és eficaç si l'incompliment prové del mateix estat. • La Comissió Europea: Actua com a guardiana dels tractats. Qualsevol particular pot presentar una denúncia gratuïta a través d'internet. La Comissió s'encarrega d'investigar (sovint sota anonimat) i, si cal, porta l'estat davant del Tribunal de Justícia. • El Defensor del Poble Europeu: Figura equivalent al Síndic de Greuges, que canalitza les queixes per mal funcionament de l'administració de la pròpia UE. • Parlament Europeu: Una altra via per presentar queixes i exercir control polític. "Europa no està tan lluny: les noves tecnologies ens permeten denunciar de manera directa i gratuïta." Actualitat Europea: Medi Ambient i Expansió Protecció de la Tonyina Roja • La Comissió Europea s'ha alineat amb el Parlament per proposar que la tonyina roja sigui declarada espècie protegida. • Això prohibiria la seva exportació (especialment al Japó), cosa que genera tensió amb el sector pesquer i requerirà negociacions a la cimera de Doha al març. Adhesió d'Islàndia • Arran de la crisi econòmica, Islàndia ha accelerat els tràmits per entrar a la UE. • Es preveu que les negociacions siguin ràpides (un o dos anys), ja que és un país ric amb poca població que no suposa una càrrega pressupostària. La Dada: Productes Perillosos (Rapex) • S'analitza la llista setmanal de productes no alimentaris retirats del mercat. Un 75% dels productes perillosos (com joguines amb components tòxics o peces inflamables) provenen de Xina. • La majoria d'aquests defectes es detecten mitjançant inspeccions a les botigues, ja que el control en duanes és insuficient pel volum de mercaderia.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Entrevista a Emily Jane White: Folk i el disc Victorian America
Entrevista amb l'artista Emily Jane White El programa de Tarragona Ràdio rep la cantautora californiana Emily Jane White amb motiu del seu concert a la sala La Boqueria. L'artista ens parla de la seva experiència en ruta i de la seva visió personal de la música. Gira Europea i Format Musical L'artista es troba en plena gira per Europa presentant el seu segon treball. Durant la conversa, explica els següents detalls: • Ha recorregut països com França, Suïssa, Irlanda i Anglaterra, i la seva propera parada després d'Espanya serà Nova York. • Tot i que va començar la gira amb una banda de sis músics, actualment actua en solitari per motius econòmics. Ella mateixa afirma: "És car viatjar amb sis persones, així que només van poder fer una part de la gira". • El format en solitari ofereix un directe més íntim i silenciós, on combina la guitarra i el piano. El disc i l'estil: Victorian America Emily ens parla de la seva proposta musical, que ella mateixa defineix com a més propera al folk que al pop: • Influències naturals: Tot i créixer al nord de Califòrnia prop de l'oceà i el bosc, aclareix que el seu entorn influeix en l'atmosfera de la música però no necessàriament en les seves lletres. • Música no feliç: L'artista és coneguda per escriure cançons reflexives i contemplatives, sovint centrades en sentiments negatius o en la posició de l'individu en el món. • Reactivació del folk: Reconeix que hi ha un cert revival del folk americà, especialment valorat a Europa, més fins i tot que als Estats Units. Història i Injustícia en les lletres El tema principal del seu nou disc, Victorian America, neix de la combinació de dues lectures i esdeveniments: L'estudi de la cultura de les dones a l'època victoriana. El desastre del Huracà Katrina a Louisiana. Aquesta fusió d'elements històrics i actuals serveix per parlar d'injustícia social, un concepte clau en el seu procés creatiu.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
2010-02-25 UM LA POSADA DE LAS ALMAS
Presentació de la quarta novel·la de Lluïsa González L'escriptora afincada a Tarragona, Lluïsa González, presenta a la llibreria La Capona la seva darrera obra titulada "La posada de les almes". Aquesta novel·la neix d'un canvi d'estil de l'autora i se submergeix en una història real i emotiva que connecta amb la memòria històrica. Una història de ràbia i memòria L'obra s'inspira en la figura de l'Eliseo Soler i en el poble de Campos de Arenoso (Castelló), un dels molts municipis que van quedar sepultats sota l'aigua durant la construcció de pantans en el franquisme. Els punts clau de la trama inclouen: El personatge central: L'Eliseo era un home que, després de morir la seva dona, li escrivia un poema d'amor cada dia i el portava a la seva tomba. La tragèdia del poble: Campos de Arenoso tenia uns 100 habitants i més morts al cementiri que vius al poble. La inundació va deixar també el cementiri sota les aigües, provocant que anys més tard les restes flotessin a la superfície. Denúncia social: El llibre serveix com a homenatge als més de 500 pobles desapareguts a Espanya per projectes hidràulics entre els anys 40 i 50. El paper de la poesia i l'estil González, que es defineix com una "poeta frustrada", integra poemes propis adaptats a la veu del protagonista. L'autora destaca per un estil que prioritza el llenguatge local i genuí, buscant el diccionari de l'època per dotar de realisme els diàlegs. "No és només aquest poble concretment, sinó que és l'exemple del que ha passat a molts pobles durant el franquisme." Actualitat literària a Tarragona L'entrevista també repassa el bon estat de la literatura local, destacant el boom d'autors a Tarragona i la vitalitat de la diada de Sant Jordi a la ciutat, que segons l'autora, no té res a envejar a la de Barcelona.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
27'
L'amenaça del morrut vermell a les palmeres
La crisi de les palmeres pel morrut vermell En aquest episodi del podcast, en Joan Manent i en Pep Sunyer analitzen exhaustivament la problemàtica del Rhynchophorus ferrugineus, popularment conegut com a morrut vermell. Aquesta espècie invasora, originària de la Polinèsia i el sud-est asiàtic, està causant estralls a les poblacions de palmeres de Catalunya, especialment a les zones costaneres del Tarragonès i el Baix Penedès. Diagnòstic i impacte de la plaga Identificar una palmera afectada és crucial però difícil, ja que els símptomes sovint no són visibles fins que ha passat un any des de la infecció original. Els punts clau de l'afectació inclouen: • La pèrdua de l'ull de la palmera (el seu creixement apical). • Un aspecte de fulles caigudes i seques. • La presència de nombroses larves i exemplars adults a l'interior del tronc que devoren la planta per dins. Mesures preventives i tractaments S'emfatitza que la prevenció és l'eina més eficaç, ja que un cop la planta està greument afectada, la solució sol ser dràstica: • Poda controlada: Només s'ha de podar a l'hivern (febrer o març) per evitar que el líquid que desprèn la ferida atregui l'escarbat durant la seva època de vol. • Endoteràpia: Injeccions directes d'insecticida al tronc. • Diferenciació d'espècies: El morrut prefereix la Phoenix canariensis sobre altres varietats com el margalló o la Washingtonia. "Si tens una palmera i no la tractes, possiblement s'acabarà morint en pocs anys." Gestió de residus i sanitat vegetal Finalment, es destaca la importància de no abandonar les restes de palmeres infectades, ja que es converteixen en focus de dispersió. Cal portar-les a abocadors autoritzats on es realitza un trinxat exhaustiu de la fibra vegetal per eliminar qualsevol resta de vida de l'insecte.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
3'
Lliurament del premi del concurs en ruta a Eduard Guillot
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, s'ha anunciat el guanyador del concurs setmanal, Eduard Guillot, qui s'ha imposat en una setmana de participació rècord amb un total de 17 concursants a través d'internet. Detalls del Premi L'Eduard ha estat obsequiat amb una estada per a dues persones en un hotel de Barcelona (tot i que es menciona una correcció posterior cap a la Garrotxa). Els punts clau del premi són: Flexibilitat: El guanyador pot gaudir del premi fins al 31 de maig. Restriccions: Queda exclosa la Setmana Santa per l'alta ocupació. Comoditat: El premi inclou allotjament i sopars, oferint una experiència de desconnexió total. La propera destinació Els presentadors han aprofitat per anunciar que la setmana vinent el programa es traslladarà a la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell. Han destacat diversos atractius de la zona: El Parc del Segre, on es poden realitzar esports d'aventura com ràfting o piragüisme. La Catedral de Santa Maria, destacant que és l'única catedral íntegrament romànica de Catalunya. "És l'excusa perfecta per desconnectar un cap de setmana i no t'has de preocupar ni d'on vas a sopar."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
Gastronomia, comerç i tradicions de Besalú
Besalú: Gastronomia, miniatures i tradicions centenàries En aquesta quarta jornada de ruta per Besalú, el programa posa el focus en la riquesa culinària i l'atractiu comercial del municipi. La Maria Fauró, cap de l'oficina de turisme, destaca la iniciativa Besalú Gastronòmica, una associació que agrupa restaurants per oferir productes de la terra vinculats a la història local, com la cuina sefardita o la medieval. Restaurants i Comerç Local L'oferta gastronòmica es complementa amb un teixit comercial ple d'encant, ideal per passejar el cap de setmana: * Restaurants destacats: Can Quei, Cal Parent, El Pont Vell, Oliveres i Curia Reial. * Atractius: Petits comerços tradicionals, teteries i cafès que completen l'experiència turística. Cultura i Museus Un dels punts més curiosos del municipi és el Museu de Miniatures i Microminiatures, situat a la plaça de Sant Pere, que exhibeix més de 2.000 peces excepcionals, algunes de les quals estan creades dins del cap d'una agulla. Tradicions Religioses Besalú acull una de les manifestacions més carismàtiques de Catalunya: "La processó dels Dolors, amb més de 300 anys d'història, és un moment culminant on s'obre una porta cap al cel al cant de la Salve." * La Processó dels Dolors: Se celebra el divendres abans de Rams i compta amb la participació dels estaferms, la guàrdia personal de la Mare de Déu. Concurs Radiofònic El programa manté actiu un concurs per guanyar un cap de setmana a la vila. Els oients poden participar responent preguntes sobre el nombre de peces del museu o verificant detalls de l'hotel Comte Tallaferro a través del web del grup Calparent.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
11'
Cultura y tradicions de Besalú: Fires i Call Jueu
Besalú: Un centre de vitalitat cultural i patrimoni jueu En aquest episodi es destaca la gran riquesa de Besalú, un poble de la Garrotxa amb només 2.500 habitants però amb una activitat associativa i cultural excepcional. La conversa amb la Maria Fauró, cap de l'oficina de turisme, ens submergeix en el calendari festiu de la vila. Esdeveniments i Fires Destacades Besalú Ciutat-Jueva: Se celebra el 6 i 7 de març. Posa en valor el llegat sefardita amb mercats temàtics, xerrades i una oferta gastronòmica específica als restaurants locals. Fira de la Ratafia: Una de les festes més tradicionals, celebrada el darrer cap de setmana de novembre, on es tria la millor ratafia de l'any. Besalú Medieval: El primer cap de setmana de setembre, el poble es transforma en l'antic comtat amb trobadors, músics i artesans. Besalú Màgica: Un festival dedicat al món de l'il·lusionisme al mes de novembre. Visites Nocturnes: Personatges històrics acompanyen els visitants els dimecres de juliol i agost a les 22:00h. El Patrimoni Monumental El programa fa especial èmfasi en els elements arquitectònics que fan de Besalú una vila singular: 1. El Pont Vell (Pont Medieval). 2. El Miqvé o banys jueus, un dels més importants d'Europa. 3. La Sinagoga i el centre d'interpretació del Call. "Besalú està dins la xarxa de calls jueus de l'estat, i això li dona una importància cabdal a les nostres activitats." Secció de Concurs S'han realitzat dues preguntes als oients amb premis d'estades a l'Hotel Comte Tallaferro i sopars al restaurant Apsis: * La identificació de la Ratafia com a beguda tradicional de la fira. * La correcta denominació dels banys jueus: el Miqvé.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
13'
El patrimoni jueu de Besalú: El Miqvé i la Sinagoga
Descobrint el llegat jueu de Besalú L'episodi d'avui se centra a explorar els vestigis jueus de Besalú, un dels conjunts patrimonials més rellevants de la Garrotxa. Després d'haver conegut el Pont Vell, l'atenció es desplaça cap al Miqvé i la Sinagoga, peces claus de la història medieval de la vila. El Miqvé: Purificació i Singularitat La Maria Fauró, cap de l'oficina de turisme, explica els detalls d'aquests banys de purificació jueus: Construcció sota terra: Es troben sota el nivell del sòl per rebre aigua d'una font natural o filtració directa del riu Fluvià. Peça única: És un dels deu banys rituals millor conservats d'Europa i constitueix una peça excepcional a l'estat espanyol. Funció ritual: S'utilitzaven per a la purificació espiritual en moments concrets, com abans del Sàbat, del Jom Kippur o després del part. "Totes les aigües del món són lliures si no les toques." La Sinagoga i el Centre d'Interpretació El recorregut històric continua amb la concessió reial per part de Jaume I el Conqueridor, qui l'any 1264 va atorgar el privilegi a la comunitat jueva per construir la seva sinagoga (Schola Judaeorum): Epicentre comunal: Era l'edifici públic més important del Call, on es llegia la Torà i s'organitzava la vida religiosa. Recerca arqueològica: Actualment es treballa per destapar més restes que es troben sota estructures posteriors. Centre d'Interpretació del Call Jueu: Situat a la plaça dels Jueus, ofereix audiovisuals i informació detallada sobre el barri i la seva relació amb pobles com Safed. Dinàmica del concurs Durant el programa se celebra un concurs de preguntes relacionades amb la intervenció: 1. Pregunta 1: Condició de l'aigua lliure (Resposta: si no les toques). 2. Pregunta 2: Qui va atorgar el privilegi de la sinagoga (Resposta: Jaume I el Conqueridor).
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
12'
Besalú: Patrimoni medieval, cultura jueva i curiositats
Besalú: Un viatge al cor de la Garrotxa Medieval Besalú es presenta com un municipi on el temps sembla haver-se aturat, destacant per la seva conservació excepcional i una oferta cultural que barreja història, literatura i curiositats úniques. Els pilars del patrimoni històric El Pont Romànic (o Pont Vell): És el símbol més emblemàtic de la vila. Es tracta d'una estructura única de set arcades amb una forma angular característica, construïda aprofitant les roques del riu Fluvià. Malgrat terratrèmols i riuades, manté la seva majestuositat, especialment il·luminat de nit. El Call Jueu: Besalú és un referent del passat safardita. Compta amb el Miqvé (banys rituals), un dels més ben conservats d'Europa, i l'únic recinte de bancs jueus descobert a la península Ibèrica. Arquitectura religiosa: Destaquen l'antiga església del monestir de Sant Pere, l'església de Sant Vicenç i la venerada Processó dels Dolors, una de les més antigues de Catalunya. Cultura, museus i fires L'activitat cultural del municipi és incessant durant tot l'any: 1. Literatura: El periodista Martí Gironell ha popularitzat la vila amb la seva novel·la "El pont dels jueus", que narra la construcció del pont per part del mestre d'obres Prim Llombard. 2. Museu de Miniatures i Microminiatures: Una col·lecció insòlita que inclou des de farmàcies del segle XIX fins a una torre Eiffel sobre una llavor de rossella. 3. Esdeveniments: La fira medieval (setembre), les jornades de cuina jueva (març), la Fira de la Ratafia i el Festival de Màgia (novembre). Turisme i Gastronomia "Tot a Besalú es transforma durant aquests dies, tot i que habitualment ja és medieval. Medieval de veritat." L'oferta turística s'especialitza en el passat jueu i medieval, amb hotels com el Comte Tallaferro, situat en edificis del segle XII, i una gastronomia local que es pot tastar en restaurants com l'Apsis, que combina producte local amb presentacions agosarades.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
25'
Conflicte de la tonyina i la Comissió Europea
La problemàtica de la tonyina roja i el mercat japonès L'episodi comença analitzant les recents protestes dels pescadors de l'Ametlla de Mar contra una resolució del Parlament Europeu. Aquesta resolució demana prohibir la comercialització internacional de la tonyina roja (Thunnus thynnus), una mesura que afectaria dràsticament l'economia local. Punts clau de la disputa: • Mercat d'exportació: La gran majoria de les captures s'envien directament al Japó per al seu consum fresc en forma de sushi i sashimi, on es paga a preus molt elevats. • Estat de l'espècie: Existeix una controvèrsia científica sobre si l'espècie està realment en perill d'extinció o si les polítiques de protecció actuals ja han aconseguit estabilitzar-ne la població. • Conveni CITES: La decisió final dependrà d'aquest organisme internacional. Tot i la pressió del Parlament Europeu, països potents com el Japó s'oposen a la prohibició. "La tonyina roja, dins del que és el mercat japonès, es paga a preu d'or." Funcionament i funcions de la Comissió Europea Es realitza una anàlisi profunda sobre la Comissió Europea, sovint confosa amb altres òrgans, destacant-ne la singularitat i independència. Característiques dels Comissaris: • Són membres independents que no poden rebre instruccions dels seus estats d'origen ni d'empreses privades. • Han de passar exàmens rigorosos davant el Parlament Europeu per validar la seva aptitud. • Tenen un règim d'exclusivitat total, fins i tot després de deixar el càrrec, per evitar conflictes d'interessos. Atribucions principals: • Iniciativa normativa: La Comissió és l'única que pot proposar noves lleis a la Unió Europea. • Guardiana dels Tractats: Vetlla perquè els estats i les empreses compleixin el dret comunitari, amb capacitat per imposar sancions històriques (com en el cas de Microsoft). • Transparència: El procés d'elaboració de normes inclou consultes públiques a ciutadans i ONGs. L'Any Europeu contra la Pobresa L'episodi finalitza amb una dada preocupant: 80 milions de ciutadans a la Unió Europea viuen en risc de pobresa. S'anuncia que el 2010 és l'any dedicat a la lluita contra l'exclusió social, amb campanyes de conscienciació i solidaritat per reforçar la cohesió social dins del territori europeu.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
L'impacte de l'alimentació en la qualitat del son
La relació entre el menjar i el descans L'episodi d'avui amb el Felip Caudet se centra en com l'alimentació és un factor determinant per aconseguir un son reparador. No es tracta només de dormir moltes hores, sinó de garantir que el cos pugui realitzar les seves funcions de reparació cel·lular sense interferències digestives. El ritme alimentari: De rei a pobre Es recupera la saviesa popular de la dita: "Esmorzar de rei, dinar de príncep i sopar de pobre". El cos necessita energia al matí per afrontar la jornada, però ha de reduir la càrrega a la nit. • El sopar ha de ser lleuger i poc abundant. • L'ideal és sopar almenys dues hores abans d'anar al llit per completar la digestió prèvia al son profund. Aliments que afavoreixen el son Certs nutrients i minerals ajuden a regular el sistema nerviós i a fabricar hormones com la melatonina: • Minerals clau: El ferro, el calci i el magnesi són fonamentals. • Cereals integrals i verdura de fulla verda: Rics en vitamines del complex B. • Aliments recomanats: La carabassa (ajuda l'equilibri de sucres), el peix blau (ric en triptòfan) i els fruits secs com les ametlles o les nous. • Fruites: El plàtan i el préssec són excel·lents aliats per al descans. Què hem d'evitar? "El cos no farà més esforços per dormir més hores el cap de setmana; la salut es guanya amb hàbits diaris." Per no comprometre la qualitat del son, cal allunyar-se de: • Greixos i fregits: Carreguen el fetge i la vesícula biliar, alentint la digestió. • Excitants: El cafè i l'alcohol (encara que l'alcohol sembli donar son, no permet un descans real del sistema nerviós). • Llet a la nit: Tot i el mite del got de llet calent, la seva càrrega grassa pot ser contraproduent per a algunes persones. Consells per a casos especials • Adolescents: Necessiten dormir més hores perquè l'hormona del creixement s'allibera exclusivament durant la nit. • Treballadors a torns: Han d'intentar mantenir la regularitat en l'alimentació i la hidratació per compensar el descontrol dels horaris de son.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
16'
Cartellera i estrenes: Scorsese, Bob Dylan i l'home modern
Panorama Cinematogràfic de la Setmana L'especialista Esther Ferrer ens presenta les estrenes més destacades, amb un focus especial en la malaltia mental, la recerca de la identitat i els biopics experimentals. Propostes destacades de Hollywood Shutter Island: El retorn de Martin Scorsese amb Leonardo DiCaprio. Una pel·lícula onírica i fosca que explora el concepte del laberint interior i la bogeria en un psiquiàtric per a criminals. I'm Not There: Un biopic atípic sobre Bob Dylan dirigit per Todd Haynes. Sis actors diferents (incloent-hi Cate Blanchett) interpreten diverses etapes de l'artista. > "He intentat resseguir qui és aquesta persona i no l'he trobat; és un personatge fugisser." Cinema Estatal i Juvenil Amores Locos: Protagonitzada per Eduard Fernández, qui torna a encarnar el paper d'home a la deriva en crisi. Una història d'amors complexos ambientada al Museu del Prado. Percy Jackson y el ladrón del rayo: Dirigida per Chris Columbus, és l'aposta per a preadolescents que busca omplir el buit deixat per la saga Harry Potter, barrejant màgia i mitologia grega. Altres propostes d'interès El Solista: La història real d'un músic de carrer amb esquizofrènia, interpretat per Jamie Foxx, i la seva relació amb un columnista (Robert Downey Jr.). Artur i la venjança de Maltazar: Segona part de la saga de Luc Besson, que combina imatge real i animació 3D pel públic infantil. Il Divo (Filmoteca): Un retrat fosc i modern de Giulio Andreotti i el poder a Itàlia, dirigit per Paolo Sorrentino. "És una setmana on els temes s'ajunten: la malaltia mental i la creació en les ments turmentades."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
23'
Concurs de Drag Queens al Teatre Metropol de Tarragona
El Gran Concurs de Drag Queens a Tarragona L'episodi es trasllada al Teatre Metropol de Tarragona, on es preparen els detalls per a un dels esdeveniments més esperats del Carnaval: el Concurs de Drag Queen i Drag King. Durant el programa, es fa un recorregut per les bambolines per conèixer els protagonistes i l'organització d'aquest certamen que arriba a la seva cinquena edició. Entrevistes amb els participants El programa destaca la diversitat de perfils que participen en el concurs: • Berusca (Antonio): Un participant que repeteix per segon any amb una proposta eclèctica que barreja lírica (Maria Callas), reggaeton i malabarismes. Destaca la complexitat del seu maquillatge amb pròtesis de làtex. • Drag d'un Conjunt: Un grup local de Valls format per cantants de versions que debuten en el món drag amb un popurri de cançons d'Eurovisió (Maciel, Salomé, Soraya). • Drag Steinburg: Representa el vessant més professional, provinent de Tortosa i amb experiència en circuits nacionals com Vinaròs i Benidorm. Presenta una fantasia anomenada Europa amb una producció teatral complexa. Organització i producció Sergi Carrillo, membre de l'associació Amics de la Part Alta, explica els detalls logístics: • El concurs compta amb 15 participants d'arreu (Madrid, Barcelona, Castelló). • La presentadora estrella de la gala és Regina Dos Santos. • Els premis són destacables: 800 euros i un viatge a Tenerife per al guanyador. • Hi ha una col·laboració tècnica amb professionals del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per al jurat i l'estilisme. Recta final del Carnaval L'esdeveniment serveix com l'últim gran acte de disbauxa abans de l'enterrament de la sardina i la crema del Carnestoltes prevista per l'endemà al mateix Teatre Metropol, que marcarà el final de les festes. "És l'última excusa que tenim de disbauxa en aquest Carnaval 2010."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
24'
Entrevistes: La Niña de l'Exsurfista i El Niño de la Hipoteca
Entrevistes de Carnaval a Tarragona Ràdio Aquest episodi recull dues entrevistes a formacions musicals que participen en les festes de Carnaval de Tarragona. En un primer bloc, es presenta la proposta punky de versions de La Niña de l'Exsurfista, i en un segon bloc, el projecte personal de cantautor de El Niño de la Hipoteca. La Niña de l'Exsurfista: La venjança del rock El cantant del grup, Òscar Gamell, explica la trajectòria d'aquesta banda formada per membres de Terrassa i Barcelona. La seva proposta es basa en: • Versions accelerades de temes molt coneguts, des de clàssics romàntics fins a hits de discoteca. • El concepte de la venjança del rock: transformar cançons sintetitzades i comercials en peces de punk-rock directes i contundents. • Adaptacions curioses d'artistes com Rihanna, Katy Perry o Glenn Medeiros. "Passem els temes romàntics i de discoteca per la batedora del rock per donar-los un aire més fresc i dinàmic." El Niño de la Hipoteca: Autogestió i mestissatge Guiu Cortés presenta el seu treball Que te vaya bien. Després de la seva experiència en una botiga de discos, aposta per l'autoedició i el contacte directe amb el públic a través de les xarxes socials. • El seu estil barreja la cançó de cantautor amb ritmes mediterranis, rumba i influències ètniques. • Destaca la importància de les lletres, sovint iròniques, que parlen de ruptures i experiències quotidianes. • Ha comptat amb col·laboracions de luxe, com el baixista d'Ojos de Brujo per a la producció del seu disc.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
10'
Estrenes de cinema a Ocina Les Gavarres
Novetats de la cartellera cinematogràfica L'especialista Àster Ferrer ens presenta les estrenes més destacades d'aquesta setmana a Ocina Les Gavarres, amb una selecció que va des del drama existencial fins al terror clàssic. Dramas i interpretacions de pes A Single Man (Un hombre soltero): Dirigida pel dissenyador Tom Ford, destaca pel paper dramàtic de Colin Firth, qui va guanyar la Copa Volpi a Venècia. La trama se situa l'any 1962 i narra la crisi vital d'un professor universitari després de la mort de la seva parella. Nacides per a sofrir: Pel·lícula espanyola de Miguel Albaladejo que ha competit al Festival de Berlín. Tracta sobre la relació entre una dona de 72 anys (Flora) i la seva cuidadora (Adriana Ozores) en un entorn rural, barrejant profunditat i humor negre. Cinema comercial i de gènere Valentine's Day (Historias de San Valentín): Una comèdia coral dirigida per Garry Marshall amb estrelles com Julia Roberts i Anne Hathaway. Són múltiples històries creuades ideals per a la festivitat dels enamorats. The Wolfman (L'home llop): El retorn del mite del licàntrop amb Benicio del Toro i Anthony Hopkins. Es destaca el laboriós treball de maquillatge (tres hores per sessió) i l'atmosfera de terror clàssic. Lili i la princesa Ada: Una proposta d'animació alemanya per al públic més infantil amb una estètica de conte tradicional. "Un home arriba al cap del carrer i es fa un plantejament vital; a vegades es tira en banda i a vegades no."
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
26'
Guia de cultiu i cura dels rosers amb Joan Manent
Introducció als Rosers i la seva Genètica El programa comença amb una exploració de la natura dels rosers, destacant que pertanyen a la família de les rosàcies, la qual inclou també les maduixes i molts arbres fruiters. En Joan Manent explica que les roses que coneixem avui dia no són espècies pures, sinó el fruit de múltiples creuaments genètics i empelts realitzats durant anys per aconseguir una gran varietat de colors i formes. Tipologies de Roses Segons l’especialista, podem classificar-les en diversos grups: • Roses simples: Com les silvestres (rosa canina) que es troben al bosc. • Roses dobles i múltiples: Varietats comercials amb un gran nombre de pètals. • Formes de creixement: Arbustives, trepadores, petiminís (enanes) i en forma d’arbre. Manteniment i Cultiu Condicions del sol i reg Per a un creixement òptim, el roser necessita: • Una terra ben treballada i profunda, evitant zones amb roques superficials. • Abonament abundant (fem) i repicar la terra per mantenir-la flonja. • Un control estricte del reg: diari a l'estiu si estan en torreta, però molt més espaiat si estan plantats directament a terra. A l'hivern, la planta entra en repòs i no necessita aigua. La Poda i la Propagació La poda és fonamental per a la regeneració de la planta. S'han d'eliminar les branques velles i, sobretot, els xupons (branques que no fan flor i roben energia). "És important tallar i intentar donar la forma... que aquestes branques siguin resistents i fortes, perquè si no, tindrem roses petitones sense durada." Pel que fa a la propagació, es comenta la tècnica de fer una vaga (doblegar una branca fins que toqui terra perquè arreli) o fer empelts, especialment a la primavera quan la saba és activa. plagues, Malalties i Consells Finals Els rosers són sensibles a diversos agents externs que s'han de tractar preventivament: • Fongs: Com la sandrosa (pols blanca), la roia (taques taronges) o el mildium. • Insectes: Principalment el pogó (a les puntes dels brots) i la coxinilla (al tronc o sota la fulla). Finalment, es recomana fer tractaments fungicides i insecticides entre febrer i març, abans de la floració, per assegurar la salut de la planta durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
21 de febr. del 2010
22'
Nomenament de la Comissió i el Consell Europeu
Resum de l'actualitat institucional de la Unió Europea Aquest episodi analitza els canvis recents en les institucions europees, centrant-se en el procés de nomenament de la Comissió Europea i les funcions estratègiques del Consell Europeu. Nomenament de la Comissió Europea Després d'un procediment de dos mesos i mig, s'ha formalitzat el nomenament de la nova Comissió. Aquest procés ha destacat per: * Exàmens exhaustius: El Parlament Europeu ha realitzat més de 81 hores d'audiències públiques i formulat unes 1.750 preguntes als 27 candidats. * Transparència: Els currículums i les declaracions d'interessos de tots els comissaris són públics. * Funcions: La Comissió té la responsabilitat d'elaborar propostes de normes (incloent-hi la iniciativa ciutadana amb 1 milió de signatures) i gestionar l'aplicació d'aquestes, amb capacitat de sancionar estats incomplidors. "És la Comissió Europea la que ha de decidir si fa cas o no d'aquesta petició dels ciutadans." El Consell Europeu i les reunions informals Es detalla la darrera reunió informal convocada per Herman Van Rompuy per tractar temes d'urgència sense la pressió de decisions vinculants immediates: * Temes clau: La crisi econòmica (especialment la situació a Grècia), la crisi humanitària a Haití i les estratègies contra el canvi climàtic. * Naturalesa del Consell: Format pels caps d'estat i de govern, és l'òrgan que marca el "rumb" i les orientacions polítiques generals de la Unió. * Presa de decisions: Generalment es busca el consens, fet que permet que un sol estat pugui bloquejar decisions si considera que van contra els seus interessos. La xifra de la setmana: 112 Es destaca la importància del 112 com a número d'emergències únic i gratuït per a tota la Unió Europea. Tot i que existeix des dels anys 90, només el 25% dels europeus el coneixia en el moment de la gravació. A Espanya, la resposta és ràpida: el 92% de les trucades es contesten en menys de 6 segons.