Tots els episodis

62715 episodis disponibles

episodis

42745-42768 de 62715

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
19'
Irene Martí: L'única tarragonina a la Ruta Quetzal 2010
Una odissea de recerca i creativitat L'entrevista presenta la Irene Martí Gil, alumna de 4t d'ESO de l'Institut Martí Franquès de Tarragona, que ha estat seleccionada per participar en la prestigiosa Ruta Quetzal 2010. El seu camí cap a l'èxit no ha estat fruit de l'atzar, sinó d'un treball de recerca i creació literària excepcional titulat "En un rincón del tiempo, El grito de dolores". El projecte guanyador: Història i Ficció La Irene va decidir sortir de la seva zona de confort per endinsar-se en la Independència de Mèxic, concretament en la seva primera fase bèl·lica. Les claus del seu treball van ser: Relat històric literari: Ha creat una narració basada en fets reals centrada en la rivalitat pel poder entre el Virrei Venegas i el Capità Calleja. Aparador multimèdia i artesanal: El treball no era només text; anava acompanyat d'un bagul que contenia: Una maqueta detallada del despatx on succeïen els fets, elaborada amb materials reciclats i mobles de joguina. Un retrat a l'oli del personatge Calleja, pintat per ella mateixa. Un puzle de l'altre protagonista i una reproducció del diari "El Despertador Americano". Ambientació sensorial: Per donar un aspecte antic, la Irene va tenyir les 100 pàgines del manuscrit amb cafè, proporcionant-li un color i una olor característiques de l'època. L'esforç darrere la recompensa "He hagut de renunciar a moltes coses per fer aquest treball... vaig haver de seguir un esquema que m'havia plantejat perquè teníem menys de tres mesos." L'entrevista destaca el paper fonamental de la família en el procés creatiu i el suport logístic. Després de superar el treball amb un 10 rodó, la Irene va haver de passar una entrevista personal a Madrid per confirmar la seva autoria i idoneïtat per a l'expedició. L'expedició: El misteri dels camins blancs maies El viatge, que dura 40 dies, portarà la Irene a explorar la selva de Mèxic, participar en regates en vaixells antics i recórrer part d'Espanya i Portugal (incloent Lleó i el Camí de Santiago). Aquesta experiència representa la culminació d'un somni que la jove tarragonina perseguia des de feia anys.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
David Martí i el canvi de vida a 'Les Bruixes d'Arnes'
David Martí i el camí cap a les 'Les Bruixes d'Arnes' L'escriptor David Martí explica com un trencament radical amb la seva vida professional anterior el va portar a descobrir la seva vocació literària i a escriure la novel·la Les Bruixes d'Arnes. Després de transcórrer anys com a consultor tecnològic sota l'efecte de l'estrès i l'ansietat, Martí va decidir tornar als seus orígens a la Terra Alta per dedicar-se plenament a l'escriptura. D'enginyer a escriptor: un salt de fe Trencament absolut: L'autor va abandonar una carrera d'èxit però insatisfactòria, on depenia d'ansiolítics per gestionar la pressió diària. Retorn als orígens: Es va instal·lar a la casa familiar d'Arnes, una construcció amb mil anys d'història que forma part de l'antiga muralla del castell. El somni d'infantesa: Amb 40 anys, va recuperar el desig de ser escriptor, transformant la seva vida en el que ell defineix com una "festa diària". La màgia de les dones sàvies La novel·la és un homenatge a les dones de la seva família, especialment a la seva àvia, i una reivindicació de la figura de la bruixa a Catalunya. Martí destaca que aquestes dones no eren figures malèfiques, sinó dones sàvies i lliurepensadores que coneixien els remeis de la natura i resultaven perilloses per al poder establert i la Inquisició. Context històric i trama "L'any 1548 al poble dels meus avantpassats va aparèixer un caçador de bruixes que es deia Joan Malet... un personatge històric real amb certs punts de sadisme." Joan Malet: El llibre es basa en fets reals, concretament en l'arribada d'aquest caçador de bruixes morisc a Arnes el segle XVI. El Llibre de les Essències: Un element central de la trama que recull el coneixement acumulat dels homes i dones més savis de la història. Geografia literària: El relat recorre l'Ebre, Tortosa i el Delta, per acabar en una Barcelona màgica i sensorial de mitjans del segle XVI. El llibre, publicat per Edicions 62, s'ha convertit en un èxit que connecta emocionalment amb els lectors, generant una onada de gratitud que l'autor viu amb sorpresa i feliç humilitat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
La tarragonina Irene Martí a la Ruta Quetzal 2010
L'èxit de la Irene Martí: Seleccionada per a la Ruta Quetzal La Irene Martí Gil, una alumna de 4t d'ESO de l'Institut Martí Franqués de Tarragona, ha estat seleccionada com una de les 150 participants d'arreu del món per formar part de la Ruta Quetzal 2010. Aquest prestigiós programa internacional, amb 25 anys d'història, proposa enguany l'expedició titulada "El misteri dels Camins Blancs Maies". Un treball de recerca excepcional L'accés a la ruta no ha estat fruit de l'atzar, sinó d'un esforç ingent i una presentació creativa que va deixar el jurat impressionat amb una nota de 10: Temàtica històrica: Va triar la primera fase de la Revolució Mexicana, concretament la lluita per la independència i el "Grito de Dolores". Relat literari: Va escriure una narració basada en fets reals i personatges històrics (el Virrei Venegas i el general Calleja), centrant-se en les seves disputes pel poder. Presentació artística i sensorial: Per donar un aire d'autenticitat, la Irene va utilitzar tècniques poc habituals: Va tenyir les 100 pàgines del treball amb cafè per simular un manuscrit antic. Va construir una maqueta detallada del despatx on succeeix el relat. Va incloure un retrat a l'oli i un trencaclosques dels protagonistes, fets per ella mateixa. Va escriure els títols a mà amb tinta i ploma. L'expedició: Aventura i convivència El viatge, que dura aproximadament 40 dies, portarà la Irene a viure una experiència única que combinarà l'estudi i l'aventura: Mèxic: Recorreran la selva i els camins maies, incloent-hi regates en vaixells antics. Península Ibèrica: Visitaran Madrid (on seran rebuts per la monarquia), Cadis, la costa de Portugal i el Camí de Santiago a Lleó. "He hagut de renunciar a moltes coses per fer aquest treball, però l'esforç ha valgut la pena; era el meu somni des de feia anys." Finalment, l'entrevista destaca el suport incondicional de la família i la gran iniciativa de la jove tarragonina, que ja es prepara per a un mes i mig de convivència internacional i reptes físics a la selva mexicana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
La Canonja recupera la independència municipal
La Canonja, nou municipi de Catalunya El 15 d'abril de 2010 esdevé una data històrica per a la Canonja, ja que el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat (126 vots a favor) la llei que permet la seva segregació de Tarragona. Amb aquesta decisió, la Canonja es converteix en el municipi número 947 de Catalunya. L'ambient al carrer i el sentiment canongí Tot i ser un dia laborable, la població viu la jornada amb una emoció continguda que esclatarà definitivament a la tarda. Els punts clau de la jornada matinal han estat: Repic de campanes: A les 10 del matí, coincidint amb l'aprovació de la llei, les campanes han sonat per tot el poble. Seguiment en directe: Una vuitantena de persones han seguit el plenari del Parlament a través d'una pantalla gegant instal·lada al Castell de Masricart. Banderoles al vent: S'han repartit més de 1.000 banderes municipals que ja llueixen a gairebé totes les balconades, creant un aspecte de festa major. Testimonis del passat i del present Diversos veïns han expressat el seu orgull per recuperar una identitat que sentien que mai havien perdut del tot: "Tornar a ser el que érem. Era una part nostra que ens faltava i ara ja la tenim." Els testimonis recollits mostren una barreja de generacions: 1. Persones grans: Que recorden el procés d'annexió forçada a Tarragona durant l'època en què es va instal·lar la indústria química. 2. Canongins d'adopció: Residents que, tot i no haver-hi nascut, defensen la independència per millorar els serveis i mantenir la tranquil·litat del poble. 3. Nous veïns: Persones recentment arribades que valoren les comunicacions i la identitat pròpia de la localitat. Actes de celebració previstos A partir de les 19:00h s'iniciaran els actes oficials amb una tronada, seguida d'una cercavila amb els gegants Bià i Esperança i un parlament de l'alcalde, Roc Muñoz.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
50 anys de Mans Unides a Tarragona
Commemoració de 50 anys de solidaritat L'episodi se centra en la presentació del llibre "Mans Unides de Tarragona, 50 anys al servei dels països del sud", una obra de l'historiador Xavier Cortés. L'objectiu del llibre és recollir la història i la tasca transcendent de l'entitat a la ciutat des dels seus inicis l'any 1966 fins a l'actualitat. Origen i finançament del projecte Necessitat documental: La idea va sorgir fa gairebé tres anys per immortalitzar la feina dels voluntaris i els projectes realitzats. Finançament extern: S'ha subratllat que no s'ha utilitzat ni un euro de les donacions dels socis, destinades exclusivament a projectes als països del sud. El llibre s'ha finançat mitjançant el programa Tu ajudes de Caixa Tarragona, l'Ajuntament i el Port de Tarragona. El valor de la trajectòria històrica L'autor, Xavier Cortés, qui és voluntari de l'entitat des dels 18 anys, destaca la importància de fer memòria. El llibre inclou un annex amb dades de gran valor sobre la transparència de l'organització: 165 projectes finançats en cinc dècades. Prop de 6 milions d'euros recaptats. Més de 200 voluntaris i 600 socis col·laboradors. "No som nosaltres els qui decidim què cal fer; són els països del sud qui ens demanen ajuda per a les seves necessitats reals, des de granges fins a escoles." Conclusions i futurs actes Les conclusions del llibre destaquen la fidelitat als orígens i la capacitat d'innovació, adaptant-se a les noves tecnologies i mecanismes de sensibilització. L'aniversari conclourà amb una exposició de pintura itinerant a la Diputació de Tarragona amb obres de pintors catalans reconeguts, els fons de la qual es destinaran a la construcció d'una escola internat a l'Índia.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Homenatge al mestre Tomàs Gil Membrado a Tarragona
Homenatge a una llegenda de la sardana L'entrevista detalla els preparatius i les motivacions per a l'homenatge al mestre Tomàs Gil Membrado a la ciutat de Tarragona. El representant del Casal Tarragoní, Jordi Grau, explica la profunda vinculació del músic amb la ciutat i la seva incansable capacitat creativa als seus 94 anys. Trajectòria i procés creatiu Inicis i evolució: Tomàs Gil va començar en la música des de molt jove (7-8 anys) i va cultivar diversos estils com jotes i música de ball abans de centrar-se en la sardana cap als anys 60. Composició mental: Un dels detalls més fascinants és que, tot i no poder tocar el piano per problemes a les mans, el mestre compon exclusivament de cap. Harmonitza les 11 partitures de la cobla sense necessitat de sentir les notes prèviament. Productivitat: Ha escrit més de 1.300 obres, amb una producció constant que inclou estrenes recents com Tarragona Morosa i Flor Tarragonina. Detalls de l'acte d'homenatge L'homenatge se celebrarà amb dos esdeveniments principals: Concert al Teatre Metropol: Se celebrarà a les 19:00h amb la música del mestre. L'entrada és gratuïta amb invitació. Sopar de gala: Tindrà lloc a l'Hotel Imperial Tarraco a les 21:30h. "La millor manera de fer-li un homenatge al mestre Tomàs Gil és fer-ho amb la seva música, amb les seves sardanes." Finalment, es destaca que aquesta celebració coincideix amb la concessió de la Creu de Sant Jordi, reconeixent la seva importància cabdal en la cultura catalana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Aprovació de la independència municipal de la Canonja
La Canonja recupera la seva sobirania municipal El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat la llei que permet al poble de la Canonja recuperar la seva independència municipal, perduda l'any 1964. Amb un total de 126 vots a favor i cap en contra, el municipi es converteix en el número 947 de Catalunya en un procés marcat pel gran consens polític. Detalls de la sessió parlamentària Intervenció del Govern: El conseller de Governació, Jordi Aussas, ha destacat la plena viabilitat econòmica, social i cultural del nou municipi. Suport transversal: Han intervingut representants de tots els grups (CiU, PSC, ERC, PP, ICV i Ciutadans), posant èmfasi en la dignitat i el futur del poble. Moment històric: L'expresident de Tarragona i diputat Joan Miquel Nadal ha subratllat la importància de recuperar la capacitat de decisió pròpia. "És un moment on la Canonja recupera la seva dignitat com a poble." Celebració al territori La jornada s'ha viscut amb gran emoció tant al Palau del Parlament com al mateix poble, on els veïns han seguit la votació a través d'una pantalla gegant instal·lada al castell de Masricart.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Polítiques d'habitatge i registre a Tarragona
Serveis d'habitatge i el nou registre de sol·licitants L'episodi se centra en la visita de la unitat mòbil habitatge.cat a la plaça Verdaguer de Tarragona, on s'expliquen les noves eines per facilitar l'accés a l'habitatge. El punt clau de la jornada és la presentació del registre de sol·licitants, una eina informàtica que centralitza les demandes. El Registre de Sol·licitants: Finestreta Única Fins ara, l'accés a un habitatge de protecció oficial (HPO) era complex i fragmentat. Amb el nou sistema: Es crea una finestreta única per evitar que el ciutadà hagi d'anar de promotor en promotor. La inscripció té una validesa de tres anys i permet optar a habitatges de lloguer, compra o lloguer amb opció de compra. L'adjudicació es realitza mitjançant sorteig públic entre les persones que compleixin els requisits econòmics i d'empadronament. Ajuts al lloguer i rehabilitació Victòria Pelegrín (Ajuntament de Tarragona) i Jordi Navarro (ADIGSA) detallen els recursos disponibles: Ajuts al lloguer: Destinats a joves (Renda Bàsica d'Emancipació), gent gran i famílies en risc d'exclusió. El criteri general és que el lloguer no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar. Rehabilitació: Es destaquen programes com el de Veïns Actius a Campclar, que fomenta la convivència i el manteniment de les escales. Millores estructurals: Subvencions per a la instal·lació d'ascensors i l'eliminació de barreres arquitectòniques, que poden cobrir fins al 60-68% del cost total. "Inscriure's al registre no dóna dret directe a un habitatge, però és el pas indispensable per ser convocat als sortejos de les promocions que s'adeqüin a cada perfil." Col·laboració institucional La col·laboració entre l'empresa pública ADIGSA (Generalitat) i el Servei Municipal de l'Habitatge de l'Ajuntament de Tarragona permet una gestió més propera. Es remarca la importància de la prevenció en el manteniment dels edificis, comparant-ho amb la ITV dels cotxes, per evitar reparacions costoses i urgents en el futur.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Visita a l'exposició de Tarragona 2016: Capital Europea de la Cultura
Visita Guiada a l'Exposició Pedagògica de la Candidatura El programa de Tarragona Ràdio realitza una visita en directe a la carpa informativa situada a la Rambla Nova. Aquesta exposició té un caràcter eminentment pedagògic i busca explicar per què la ciutat té possibilitats de convertir-se en la Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Eixos Principals de la Mostra L'estructura de l'exposició es divideix en diversos àmbits que defineixen la identitat tarragonina: Els cinc dits de la mà: Conceptes clau que defineixen la ciutat: oberta, acollidora, productora de cultura, universitària, investigadora i educadora. Mapa d'equipaments: Un inventari visual dels espais culturals actuals i futurs (com la Tabacalera, la Necròpolis o el Teatre Romà). La fletxa del temps: Un recorregut per 2.000 anys de relació entre Tarragona i Europa, des de l'emperador August fins a la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO. La petjada de la cultura europea El coordinador de la candidatura, Joan Cavallé, destaca la riquesa artística de la ciutat a través de: Obres universals: El Teatre Metropol de Jujol, l'altar de Gaudí i el tapís de Joan Miró. Relacions històriques: Influències d'artistes italians i francesos, i la importància de la Catedral com a centre de confluència. Visions literàries: Cites de personatges com Josep Pla, Pío Baroja, Hemingway o Giovanni Papini sobre l'essència de Tarragona. "Patèticament vella és aquesta ciutat de Tarragona, ciutat de potents ruïnes i d'heroica memòria." El valor del voluntariat i la il·lusió col·lectiva L'exposició tanca amb un espai dedicat al voluntariat i al suport institucional, subratllant que el projecte Tarragona 2016 és una fita que neix de la complicitat de la ciutadania i el teixit cultural local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Nits Q: Prevenció i Qualitat en l'Oci Nocturn a Tarragona
L'Oci Nocturn a Tarragona: Cap a un Model Segur i Participatiu L'episodi d'avui se centra en la iniciativa Nits Q, un projecte de la ciutat de Tarragona que busca millorar la qualitat de l'oci nocturn mitjançant la prevenció de conductes de risc i la promoció d'hàbits saludables entre els joves. La conversa destaca la importància de la col·laboració entre l'administració pública, les entitats socials i els empresaris del sector. Punts Clau del Projecte Nits Q Intervenció en l'entorn natural: Els voluntaris i professionals actuen directament en els espais on els joves socialitzen (discoteques i pubs) per oferir informació sense jutjar. Treball d'igual a igual: La participació de joves voluntaris (com l'associació H2O) facilita que el missatge preventiu arribi millor, ja que es comparteix un mateix llenguatge i realitat. Prevenció de riscos: Es tracten temes fonamentals com les drogodependències, la salut sexual (distribució de preservatius i informació sobre ITS) i la convivència veïnal (reducció del soroll). El Paper dels Empresaris i el Segell de Qualitat Un dels aspectes més rellevants és la implicació de l'Associació de Discoteques i Bars de Tarragona. Maria León subratlla que els locals volen desterrar la imatge de la nit com a lloc de perdició: "Volem que el nostre públic siguin persones sanes... que surtin a divertir-se, socialitzar-se i gaudir de l'ambient, i que l'endemà puguin fer vida normal." Tarragona es posicionarà com a quarta ciutat europea (després de Zuric, París i Brussel·les) a implementar un distintiu de qualitat (la Q de qualitat) per a aquells locals que compleixen estrictament amb criteris de seguretat i salut. Col·laboració i Futur El programa també anuncia el Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana, on es compartiran bones pràctiques internacionals. Es fa una crida a més empresaris perquè s'uneixin a la plataforma de cara a la reunió del proper dia 21 a l'Ajuntament, ja que la implicació de tot el sector és clau per garantir un oci enriquidor per a tothom.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Un quart de català: PIMES, Apple i música en català
Actualitat del Voluntariat Lingüístic a Tarragona L'episodi comença repassant les activitats i incentius per a les parelles lingüístiques del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona: • Sorteig cultural: Es regalaran entrades per a l'obra Un Mèrit Ideal al Teatre Metropol per a parelles inscrites. • Rutes en e-bike: La nova col·laboració amb l'empresa Gualass permet que les parelles facin una de les seves trobades amb una visita guiada en bicicleta elèctrica per Tarragona. • Accés a museus: Es recorda que el carnet de voluntari permet l'entrada gratuïta als centres museístics de la ciutat. Estudi ELEN: El català a les PIMES Es comenten les dades de l'estudi realitzat per la Càtedra Lingua Món sobre l'ús de les llengües a les petites i mitjanes empreses: • L'ús del català a les PIMES és molt majoritari, arribant al 97,9% com a llengua de comerç. • Internacionalització: L'estudi conclou que conèixer només l'anglès no és suficient. Recomana formar-se en les llengües nadiues dels mercats on es vol vendre, especialment en mercats emergents com Rússia o la Xina. • Tot i això, només un 1,8% de les empreses preveuen formar els seus treballadors en xinès. "L'anglès ja no és suficient per a la internacionalització de mercats; cal anar amb l'idioma del país per vendre bé." El salt d'Apple al català i novetats informàtiques Una de les grans notícies és la incorporació del català en l'ecosistema d'Apple: • Els sistemes operatius de l'iPhone, l'iPod Touch i l'iPad (recentment presentat) tindran versió en català a partir d'aquest estiu. • Softcatalà: L'entitat de referència ha registrat un increment del 38% en les descàrregues de programari en català durant el 2009. Programes com OpenOffice, Firefox i GIMP lideren les llistes. Cultura i Música: Novetats editorials i discogràfiques L'episodi tanca amb una agenda cultural molt atapeïda: Presentacions literàries Quatre professors de la URV presenten llibres a la Llibreria de la Rambla, tractant temes des de la sociolingüística (Jordi Ginebra) fins a la sufixació en català (Xavier Rull). Escena musical • Noves sortides: Es destaca el llançament de nous discos de Els Pets (Fràgil), Roger Mas, Mishima i Surfing Sirles. • Premis: Es confirma que Els Amics de les Arts han guanyat el premi al Disc Català de l'Any de Ràdio 4 per votació popular. • Sona 9: S'escolta la música del grup El Nota, guanyadors del Sona 9 de 2008, mentre s'espera el debut discogràfic dels guanyadors de 2009, el grup Mindra.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Voluntariat per la Candidatura Tarragona 2016
Compromís Ciutadà amb la Capital de la Cultura Europea L'episodi destaca la tasca vital que realitzen els voluntaris per promocionar la candidatura de Tarragona 2016 a la Capitalitat Europea de la Cultura. A través d'entrevistes amb diverses voluntàries (Lupe, Mercedes, Alexia i Roser), s'expliquen les motivacions personals i col·lectives per donar suport a aquest projecte estratègic per a la ciutat. Les Motivacions del Voluntariat Les protagonistes coincideixen que la seva implicació neix de l'amor per la ciutat i el desig de compartir-ne la riquesa amb el món: Identitat i Història: Tarragona es defineix com una ciutat única amb un llegat romà incomparable que cal posar en valor. Projecte Comú: El voluntariat serveix com a nexe d'unió entre la ciutadania i les institucions, creant una sensació de "família". Visibilitat Cultural: La candidatura ha permès que aflorin moltes iniciatives locals de dansa, teatre i música que abans eren invisibles per al gran públic. Interacció amb els Visitants i Anècdotes Durant la fira i les exposicions informatives, els voluntaris atenen tant ciutadans locals com turistes internacionals: Han rebut la visita d'oients interessats i fins i tot de ciutadans de Liverpool (anterior capital cultural) i Maastricht, permetent un intercanvi d'experiències internacionals. La tasca principal és informar, resoldre dubtes sobre la diferència entre les candidatures de 2016 i 2017, i recollir adhesions per demostrar el suport social del projecte. Reptes de Futur i Millores Tot i l'optimisme, les voluntàries assenyalen àrees de millora per al creixement cultural de Tarragona: La necessitat de més infraestructures culturals, especialment biblioteques als barris i centres audiovisuals. La importància que el mateix tarragoní "canviï el xip" i sigui el primer a valorar i conèixer el seu propi patrimoni. "Tarragona ha d'optar al que es mereix; si nosaltres hi creiem, hem de fer que el món també ho vegi." Per a aquells interessats a col·laborar, s'ha facilitat el telèfon de contacte 977 29 61 37 i s'ha informat que l'oficina central es troba a la Casa Sefus (Plaça del Pallol).
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
30'
Tarragona 2016: Camí cap a la Capitalitat Cultural Europea
La Candidatura de Tarragona 2016 L'episodi se centra en el procés i les aspiracions de la ciutat de Tarragona per esdevenir Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Es detallen les etapes clau d'aquesta cursa de fons que va començar oficialment el 2004. Etapes i Calendari En Xavier Tudela explica que el procés es divideix en quatre etapes fonamentals: • Primera etapa (2004-2009): Treball previ i consolidació de la candidatura a nivell català. • Segona etapa (2010): Presentació oficial davant el Ministeri de Cultura (data límit: 11 de juliol) i selecció de finalistes. • Tercera i quarta etapa (2011): Examen final davant un jurat independent per triar la ciutat guanyadora. Canvis en el Model d'Elecció Es destaca que, a diferència d'anys anteriors com Madrid 92 o Salamanca 2002, ara les decisions no són polítiques: "Qui elegeix ja no són els estats directament, sinó un jurat especialista de ciutadans europeus independents." Objectius i Impacte a la Ciutat La capitalitat es veu com un motor de desenvolupament econòmic i una oportunitat per: • Fer créixer les infraestructures culturals. • Regenerar el teixit urbà, seguint l'exemple de ciutats com Gènova o Liverpool. • Augmentar l'autoestima dels tarragonins i projectar la ciutat internacionalment. Altres Projectes Culturals Es parla de la complementarietat amb altres fites: • Tarragona 2012: Capital de la Cultura Catalana, que servirà com a punt de trobada nacional. • Jocs del Mediterrani 2017: Un altre repte col·lectiu que reforça la presència mediàtica de la ciutat. El Paper del Voluntariat Amb més de 1.200 voluntaris, aquest cos és una peça clau. La Teresa León destaca la seva tasca de suport en exposicions i esdeveniments, subratllant que l'objectiu és que aquest teixit social perduri més enllà de les celebracions puntuals.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
La 20a Bicicletada Popular de Tarragona aposta per dos circuits
Presentació de la 20a Bicicletada Popular L'edició d'enguany de la Bicicletada Popular de la ciutat de Tarragona se celebrarà el pròxim diumenge 18 d'abril, amb sortida a les 10:00 h des de l'Avinguda Vidal i Barraquer. Aquesta edició és especial perquè marca el vintè aniversari d'un esdeveniment plenament consolidat que busca promoure l'esport en família i el vessant lúdic de la bicicleta per sobre de la competició. Novetats principals: Doble recorregut La gran novetat d'aquest any és la implementació de dos circuits diferenciats per adaptar-se a tots els nivells: Circuit Llarg (17 km): Passarà pel passeig marítim, la zona de Llevant i pujarà fins al barri de Sant Pere i Sant Pau, recorrent gran part de la ciutat. Circuit Curt: Pensat per a infants i famílies que no puguin completar la pujada a Sant Pere i Sant Pau. En arribar al cementiri, es desviarà directament cap al centre per facilitar una arribada conjunta. "L'objectiu és que tothom, independentment de l'edat, pugui acabar la bicicletada i entrar a l'arribada amb la seva bicicleta." Organització, Patrocini i Logística L'esdeveniment compta amb una logística complexa per garantir la seguretat i el gaudi dels prop de 8.000 participants previstos: Patrocini d'Eroski: L'hipermercat celebra 11 anys de suport, aportant més de 150 treballadors voluntaris i preparant les bosses de regal (aigua, samarreta, sucs). Seguretat: Hi haurà un dispositiu de més de 300 voluntaris, Guàrdia Urbana, ambulàncies i personal d'assistència en moto i bicicleta. Inscripcions: Es poden realitzar durant tota la setmana a l'hipermercat Eroski i al Parc Central, o inclús el mateix diumenge abans de la sortida.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
27'
Balanç de legislatura i actualitat a Tarragona amb Xavier Sabaté
Balanç de la Legislatura i Context Polític Xavier Sabaté, delegat del govern de la Generalitat a Tarragona, analitza la recta final del mandat davant les properes eleccions de novembre. Malgrat la crisi econòmica global dels darrers dos anys, fa una valoració molt positiva dels set anys de govern: • Creixement econòmic: Tarragona ha liderat el creixement a Catalunya durant els primers cinc anys. • Infraestructures socials: Construcció d'una escola al mes, remodelació de centres sanitaris i la implantació de la Llei de Dependència. • Integració i Urbanisme: Èxit en l'acollida d'immigració (increment del 20% de la població) i impuls de la Llei de Barris a zones com Camp Clar i la Part Alta. Perspectives de futur i eleccions Sabaté reconeix una certa desafecció política en les enquestes, però l'atribueix al desgast propi de la crisi financera. Defensa un govern de progrés i d'esquerres davant d'alternatives que considera un "retorn al passat" per possibles aliances entre Convergència i el Partit Popular. "Nosaltres vàrem dir que necessitàvem vuit anys per fer un canvi a Catalunya i, en bona mesura, s'ha aconseguit." Projectes Clau a la Ciutat de Tarragona L'entrevista repassa l'estat de diverses infraestructures que generen preocupació ciutadana: • Hospital Joan XXIII: Es destaca l'èxit de les obres d'urgències, que s'acabaran fins a sis mesos abans del previst. Sabaté defensa la reforma de l'hospital actual en comptes de fer-ne un de nou pel seu valor com a centre de referència. • Complex Sant Jordi: Les obres estan aturades per falta de finançament de l'empresa adjudicatària. El govern es planteja rescindir el contracte si no es resol aviat. • Ciutat Judicial: Tot i les dificultats pressupostàries, s'ha garantit la seva inclusió en els pressupostos del 2010. • POUM de Tarragona: El delegat atribueix el retard a la rigidesa de la normativa de Protecció Civil del Departament d'Interior. Model Turístic i Polèmica a Salou Sabaté tanca l'entrevista celebrant la rectificació de Salou respecte a esdeveniments com el Saloufest. Advoca per un model que aporti valor afegit més enllà del "sol i platja": • Rebuig al turisme de borratxera i conductes incíviques. • Potenciació del turisme cultural (Tàrraco), enològic (Priorat) i de natura.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Tarragona, un recorregut amb pictogrames: Modernisme per a infants
Presentació del llibre i l'autor L'escriptor Josep Grau, estudiant d'enginyeria química i guanyador del Premi Cavallfort, presenta la seva darrera obra infantil titulada "Tarragona, un recorregut amb pictogrames". Aquest llibre, il·lustrat per Xomín Medrano, neix d'una iniciativa conjunta entre l'Ajuntament de Tarragona i l'editorial Cruïlla per commemorar el centenari del Teatre Metropol. Estructura i contingut de l'obra El llibre està dirigit a un públic d'entre 4 i 8 anys i té com a objectiu principal divulgar el patrimoni modernista de la ciutat de Tarragona. L'argument segueix uns personatges molt propers: Una àvia i el seu net que recorren la ruta modernista real. Una segona història en paral·lel sobre una nena que vivia a l'esplendor de l'època modernista fa cent anys. L'ús de pictogrames per facilitar la lectura i la compressió dels més petits. "He intentat escriure coses per a nens que també s'ho passin bé els adults llegint-les." Reflexions sobre l'ofici d'escriure Durant l'entrevista, l'autor reflexiona sobre la complexitat d'escriure per a infants, comparant-ho amb un sudoku per les limitacions de format, personatges i acció que imposa, a diferència de la llibertat total de la literatura per a adults. També destaca el seu interès futur per la divulgació científica, defensant que la realitat científica pot ser tan apassionant com qualsevol mite de ciència-ficció.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Inauguració de l'exposició Habitatge.cat a Tarragona
Presentació i Inauguració L'episodi recull la inauguració de l'exposició itinerant Habitatge.cat a la plaça Verdaguer de Tarragona. L'espai està dissenyat com una simulació d'un habitatge real per apropar les polítiques públiques a la ciutadania d'una manera didàctica. Eixos de l'exposició Segons Frederic Linares, conseller delegat d'ADIGSA, la mostra s'estructura en tres grans blocs informatius: * Ajuts Hutch: Informació sobre el lloguer, la cessió, la mediació i la renda bàsica d'emancipació. * Rehabilitació: Polítiques per a la instal·lació d'ascensors, millora d'espais comunitaris i sostenibilitat, destacant el seu paper com a motor econòmic. * Planificació Estratègica: Gestió de les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) per garantir reserves de sòl i equilibrar l'oferta amb la demanda futura. Mesures davant la crisi Es destaca la importància de les polítiques de protecció oficial per evitar que les famílies destinin més del 30% de la seva renda a l'habitatge. "És tan important generar de nou com fer que la gent que hi viu la puguem entre tots ajudar a mantenir-se en el seu habitatge, en la seva llar." També s'esmenta la signatura d'un conveni específic per a la reurbanització del barri de Camp Clar a Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Sopar solidari del Club Lions per a la Fundació Estela
Sopar solidari a Tarragona El proper divendres 16 d'abril, l'Hotel Imperial Tàrraco acollirà un sopar solidari organitzat pel Club Lions de Tarragona. Aquest esdeveniment anual té com a objectiu recaptar fons per a entitats socials de la ciutat, i enguany la beneficiària serà la Fundació Estela, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. La tasca de la Fundació Estela La gerent de l'entitat, Isabel Pérez, explica que la fundació fa 45 anys que està arrelada a Tarragona i ofereix una àmplia gamma de serveis: Escola d'educació especial i llar residència per a 32 persones. Centre Especial de Treball (CET), on 15 persones realitzen tasques de manipulats, jardineria i manteniment per a empreses. Serveis de teràpia ocupacional i casals en èpoques de vacances per afavorir la inclusió social. Projectes i necessitats de finançament L'entitat atén unes 180-190 persones anualment i compta amb un equip de prop de 100 professionals. Els fons recaptats en el sopar es destinaran a: Teràpies extraordinàries: Com la musicoteràpia, l'aula multisensorial o teràpies amb animals (gossos i cavalls), que no estan cobertes per les subvencions ordinàries. Ampliació de places: El repte principal per al 2010 és construir dues plantes noves per oferir 24 places residencials més, donat l'envelliment dels usuaris i els seus familiars. "Aquestes teràpies són molt cares i per això és important el suport extraordinari per poder consolidar-les any rere any." Com participar-hi Les persones interessades poden col·laborar de dues maneres: 1. Assistint al sopar: Cal contactar amb la fundació (telèfons 977 20 40 08 / 977 21 48 12). 2. Fila Zero: Realitzant una aportació econòmica al compte de Caixa Manresa a Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Projecte CEFIR: El primer banc de proves eòlic marí a Tarragona
La Revolució de l'Eòlica Marina a la Costa Daurada L'entrevista presenta el projecte CEFIR, una iniciativa de l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya (IREC) que pretén instal·lar una planta de proves tecnològiques pionera davant de la costa de Tarragona. L'objectiu principal no és l'explotació comercial massiva, sinó oferir un banc d'assaig per a la indústria internacional. Característiques de la instal·lació i ubicació El projecte s'ubica entre el Cap de Salou i el Delta de l'Ebre, seleccionat per les seves condicions òptimes de vent i la proximitat logística al Port de Tarragona. Es divideix en dues etapes tecnològiques clarament diferenciades: Fase 1 (A prop de la costa): Instal·lació d'entre 2 i 4 aerogeneradors a uns 3,5 km de terra, ancorats al fons marí (35-40 metres de profunditat). Fase 2 (Alta mar): Situada a 20 km de la costa amb tecnologia flotant, ja que la profunditat supera els 100 metres i impedeix l'ancoratge convencional. Impacte i Lideratge Tecnològic El projecte destaca per la seva singularitat mundial en el desenvolupament de molins flotants, essent aquesta la "propera frontera" del sector energètic. Antoni Martínez subratlla que: "Seríem un referent no només al sud d'Europa, sinó a nivell internacional, liderant una tecnologia que encara no es pot instal·lar a la majoria de mars del món per la profunditat." Beneficis esperats: Teixit Industrial: Creació de llocs de treball i oportunitats per a empreses auxiliars de la demarcació de Tarragona. Sostenibilitat: Producció estimada d'energia equivalent al consum de 8.000 llars, tot i ser una planta de recerca. Medi Ambient: Estudi detallat de l'impacte visual i ambiental sobre la fauna marina i els ocells per minimitzar qualsevol afectació.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Jornada sobre el Parkinson a l'Hospital de Dia Francolí
Atenció multidisciplinària i sensibilització pel Parkinson Amb motiu del Dia Internacional del Parkinson, l'Hospital de Dia Francolí de Tarragona ha organitzat una jornada de portes obertes per donar a conèixer el seu programa específic de tractament. L'objectiu principal és visibilitzar una malaltia degenerativa que, tot i no tenir cura, pot veure millorada la seva evolució mitjançant teràpies especialitzades. El programa terapèutic del centre L'hospital ofereix un seguiment intensiu tres dies a la setmana (dilluns, dimecres i divendres) centrat en tres pilars fonamentals: Fisioteràpia: Treball de la marxa, l'equilibri i la higiene postural. Teràpia ocupacional: Assessorament per a les activitats de la vida diària i psicoestimulació. Logopèdia: Exercicis de vocalització, control del to de veu i prevenció de problemes de deglució. Més enllà de la tremolor La directora del centre, Begoña Álvarez, i el president de l'Associació de Parkinson de les Comarques Tarragonines, Joan Mora, han destacat que la malaltia presenta símptomes molt diversos que van més enllà de la tremolor coneguda per tothom: "No tots tremolem. N'hi ha que queden bloquejats, uns altres es parlen malament... cada malalt de Parkinson és un món." Reivindicacions i futur Des de l'associació, que compta amb uns 150 associats a la província, es reclama el suport de les administracions: Ajudes econòmiques: Necessitat de subvencions regulars per mantenir professionals com psicòlegs i assistents socials. Activitats previstes: El calendari de sensibilització s'estén fins al maig amb tallers a Reus i Tarragona, recitals de poesia i participació en la diada de Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Desfilada i espectacle de moda flamenca a Tarragona
Un nou esdeveniment cultural a la ciutat La Casa d'Andalusia de Tarragona organitza una gran desfilada de moda flamenca que servirà com a preàmbul de la propera Fira d'Abril. L'acte tindrà lloc el proper dissabte al Camp de Mart i es presenta com un espectacle integral que combina el disseny amb el ball professional. Detalls de la desfilada Roba i participants: Es podran veure més de 100 vestits, incloent-hi uns 80 per a dona i uns 25 per a home, tots confeccionats exclusivament per a l'ocasió. Espectacle: No serà una desfilada convencional; tots els qui desfilen són ballarins professionals que realitzaran coreografies mentre llueixen els dissenys. Artistes convidats: Destaca la participació del ballarí Francis Núñez, procedent del Ballet Nacional, i de Mari Carmen Fraga. Tendències i estils de moda flamenca Durant l'entrevista amb l'Inma de Martín, s'han destacat diversos aspectes clau del sector: Dualitat d'estils: L'acte es dividirà en dues parts: una dedicada a la moda de Fira (més delicada i per lluir-se) i una altra a la de Romería (més còmoda i resistent). Innovació i tradició: S'incorpora la combinació de topos, flors i fins i tot ratlles, trencant esquemes tradicionals. Els complements: La importància de la peineta d'acetat, les flors pintades a mà i els mantons de seda fets manualment. Calçat i bosses: Cada vestit sol anar a joc amb bosses de la mateixa tela i sabates flamenques amb claus per realçar el so del ball. "No són vestits d'armari; són dissenys pensats per ser utilitzats a la Fira d'Abril i a les romeries de la zona, com les del Loreto o la Pineda." Informació pràctica Data i hora: Dissabte a les 21:30 h. Lloc: Auditori del Camp de Mart, Tarragona. Entrades: Disponibles a la Casa d'Andalusia, a San Salvador i a Reus.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Caminada solidària per l'aigua a la Pineda
Caminada Solidària pel Subministrament Sostenible de l'Aigua L'entrevista presenta una iniciativa comunitària global que tindrà lloc a la Pineda de Vila-seca. Aquesta activitat, promoguda per la companyia Dow Chemical en col·laboració amb l'entitat Friends Life Earth, busca conscienciar sobre la mancança d'aigua potable al món. Dades Clau de l'Esdeveniment Distància: 6 quilòmetres, que és la distància mitjana que han de recórrer diàriament més de mil milions de persones per obtenir aigua. Recorregut: Una ruta sostenible i plana que passa per la platja, zones de bosc, aiguamolls i instal·lacions industrials. Inclusivitat: L'itinerari està totalment adaptat per a persones amb mobilitat reduïda i obert a la participació amb mascotes. Objectius: Conscienciar, compartir el problema i col·laborar mitjançant donacions per a projectes a l'Índia, la Xina o Guatemala. > "Si posem 4 litres d'aigua en una garrafa, només una cullereta és aigua potable al món." Innovació i Tecnologia a Tarragona Pitu Boronat destaca que Tarragona es convertirà en un referent mundial en la tecnologia de l'aigua: * Inauguració d'un nou Centre de Recerca i Desenvolupament el 2011 amb una inversió de 15 milions d'euros. * Recerca centrada en la dessalinització i la depuració d'aigües amb un baix cost energètic. * Ús d'aigua de segon cicle per a la indústria química per millorar la sostenibilitat. Com participat-hi? La inscripció es pot fer a través del web oficial o per telèfon. L'activitat inclou un esmorzar saludable i informació sobre els objectius de sostenibilitat de Dow per al 2015.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Nous cinemes i reptes del Parc Central de Tarragona
El retorn dels cinemes al Parc Central El gerent del Parc Central de Tarragona, Pere Peiró, ha confirmat un projecte estratègic per a la ciutat: la tornada de les sales de cinema al centre comercial a partir de l'any vinent. El projecte preveu un complex de 2.500 metres quadrats situat a la terrassa superior del recinte. Capacitat: S'estima la construcció d'un mínim de 10 sales d'última tecnologia. Ubicació: El complex s'aixecarà a l'actual aparcament de la terrassa, aprofitant el dret de vol i una estructura ja preparada des dels orígens de l'edifici. Estat del projecte: Les converses amb els operadors estan molt avançades i s'espera que les obres comencin cap a l'estiu vinent per poder obrir a la primavera o estiu de l'any següent. Reorganització comercial i competència Arran del tancament de les antigues sales, el centre disposa de 1.300 metres quadrats lliures que generen un gran interès comercial: Hi ha una forta demanda tant d'operadors interns que volen ampliar les seves botigues com de noves firmes que volen entrar a Tarragona. L'estratègia del centre passa per ser un espai de proximitat i altament competitiu davant l'arribada d'operadors com El Corte Inglés o nous projectes a Reus. "L'arribada d'El Corte Inglés donarà més vida comercial i dinamisme a Tarragona; hem de crear un eix comercial que beneficiï el client." La Bicicletada de Tarragona Com a patrocinador i organitzador, el Parc Central es prepara per a la Bicicletada, l'esdeveniment social més important de l'any per al centre: L'any passat es van assolir les 8.000 inscripcions. La campanya d'enguany ja compta amb 2.000 inscrits en la primera setmana. Es mantenen els sorteigs de bicicletes i regals, i s'incorpora com a novetat un concurs fotogràfic a través de les xarxes socials.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Agenda Cultural de Tarragona: Literatura, Música i Tradició
Primavera Literària i Teatre de Proximitat La ciutat de Tarragona dóna el tret de sortida a la Primavera Literària, una iniciativa que recull el relleu de la tradicional tardor de lletres. Durant un mes i mig, es programaran una cinquantena d'activitats vinculades a Sant Jordi. Presentacions destacades: Llibres com Los ojos del mar de José Luis Victoria, el conte infantil La nena del carrer del Vent i el poemari premiat Àlbum d'Oblits o La Fibera de Francesc Valls Calçada. Arts escèniques: La Sala Trono presenta l'obra La síndrome de Bucai de Joan Gallart, i l'Ateneu aposta pels sainets de Carme Bernat. Tarragona 2016: Cap a la Capitalitat Cultural L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros inaugura una exposició didàctica a la Rambla Nova per promocionar la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura. La mostra busca: * Explicar els 2.000 anys d'història de la ciutat com a pont cultural a Europa. * Recollir adhesions i voluntariat entre la ciutadania. * Fomentar la itinerància del projecte pels barris tarragonins. Música, Cinema i Benestar L'agenda del cap de setmana es complementa amb una oferta lúdica i de salut molt diversa: * Concerts: Des del cantautor Javier Baró presentant Lluny del camí fins a la música coral del Cor Zongora al cicle Tarragona estrena cor. * Festes: L'aniversari de l'històric Estudio One amb una sessió de ritmes jamaicans, reggae i ska. * Fira Salut i Benestar: Una quarantena d'expositors al Palau de Congressos oferint teràpies naturals i conferències sobre pensament positiu. * Cinema: Projeccions al Museu del Port i la commemoració dels 10 anys del Festival REC a l'Antiga Audiència. "Tarragona ja fa 2.000 anys que juga a construir Europa, intercanviant art i cultura."