Entrevista a Toni Orensanza sobre el seu llibre 'El Falsari'
El naixement d'un univers literari propi L'escriptor i periodista Toni Orensanza presenta la seva darrera obra, El Falsari, un llibre que sorgeix de la recerca prèvia del seu èxit anterior, L'òmnibus de la mort. A diferència de la duresa històrica d'aquell treball, aquesta nova obra neix de la voluntat de jugar amb la realitat i la ficció, aprofitant les històries escoltades als carrers de Falset i de la comarca del Priorat. La memòria oral i el món rural en extinció L'autor reflexiona sobre la transició d'un món rural que desapareix cap a una societat totalment urbana, fins i tot dins dels pobles: • La sensació de ser el "vagó de cua" d'una època on encara hi havia someres als baixos de les cases. • La reivindicació d'una Catalunya pobra i miserable del segle XX que sovint s'oblida des de la nostàlgia cosmètica. • La importància de la tradició oral com a font de riquesa, malgrat el canvi de formats (de la fresca al carrer a les xarxes socials). Personatges reals i arquetips Tot i el títol, molts personatges d'aquest llibre són reals i mantenen els seus noms originals, ja que l'autor buscava compartir la força de vides anònimes però literàriament potents: Nicomedes Mendes: El botxí de l'Audiència de Barcelona que feia monòlegs defensant el seu ofici. Enric Soldevila: El pregoner que va anunciar fets històrics com la mort de Carrero Blanco. Els germans 'Mixos': Protagonistes d'una història macabra i gairebé tarantiniana sobre com desfer-se d'una mula morta dins de casa. "Jo no soc un Tolkien amb una gran imaginació; soc algú amb un radar per detectar bones històries a la cantonada més propera." La llengua com a eina d'autenticitat Un dels punts més destacats de l'entrevista és la defensa de la variant dialectal falsetana. Orensanza aposta per un català desacomplexat, lluny del monolisme de l'estàndard barceloní, per traslladar la realitat del context geogràfic a la narrativa, seguint l'estela d'autors europeus com Andrea Camilleri.