Tots els episodis

62715 episodis disponibles

episodis

42817-42840 de 62715

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Música i teatre infantil al 17è Festival Dixieland
L'espectacle 'Frixi-Land' al Teatre Metropol El reportatge se centra en l'activitat Dixi a l'escola, una producció pròpia del 17è Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. L'espectacle, titulat Frixi-Land, ha aconseguit connectar de forma lúdica i participativa amb el públic infantil, utilitzant el Teatre Metropol com a escenari principal. Punts clau de l'experiència musical Participació activa: Els nens no han estat simples espectadors; han ballat, riut i participat en dinàmiques com la simulació de la pluja picant de mans. La història de Pere Tocassons: L'argument gira entorn d'un personatge estressat que, gràcies a l'herència musical del seu avi, redescobreix que la música és a tot arreu, des dels sons de la natura fins als sorolls de la ciutat. Interacció a l'escenari: Alguns alumnes han pujat a l'escenari per interactuar amb els músics i l'actor, fins i tot simulant conduir un vehicle. Reflexions dels creadors i protagonistes "L'objectiu era que la música els arribés directa, que s'oblidessin que estan en un concert i entressin en el joc." Els músics (Gerard) i l'actor (Marc) destaquen que: 1. El públic infantil és exigent però agraït, alliberant una energia molt més neta que l'adult. 2. La fusió entre teatre i música ha estat un procés natural i relaxat de mesos de treball. 3. L'ovella Frixi actua com a fil conductor i guia per als nens durant l'obra. Inici del Festival a Tarragona L'episodi també serveix per donar el tret de sortida a la programació oficial del festival, que enguany homenatja el guitarrista Django Reinhardt. S'anuncien diverses actuacions en restaurants, places i teatres, consolidant Tarragona com l'epicentre del jazz i el dixieland durant aquests dies.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Turisme 2010: Previsions i reptes a la Costa Daurada
Panorama del Turisme a la Demarcació de Tarragona En aquesta entrevista, Joan Aregio, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, analitza la situació del sector de cara a la temporada 2010. Malgrat la crisi econòmica profunda, destaca la resiliència de les marques Costa Daurada i Terres de l'Ebre. El Port de Tarragona i el Turisme de Creuers Es discuteix el potencial del Port de Tarragona per créixer en el segment dels creuers, tot i que amb matisos importants: • El creuerista es defineix més com a visitant que com a turista, ja que no pernocta a la ciutat. • Es planteja l'objectiu d'arribar als 50 creuers anuals en una dècada. • L'estratègia passa per oferir productes de proximitat com la Ruta del Cister, el Delta de l'Ebre i PortAventura. "No podem fer atracar un creuer al costat d'un vaixell que descarrega carbó; les infraestructures les ha de liderar el Port." Previsions per Setmana Santa i Temporada Estival L'arrencada de la temporada ve marcada per la incertesa: • L'ocupació prevista ronda el 50-60% de les places ofertades. • La climatologia i les reserves d'última hora són els factors determinants. • Es destaca la recuperació del mercat rus i la importància del turisme de proximitat (Aragó, Navarra, País Basc i Sud de França). Estratègies i Noves Tecnologies El Patronat està canviant el seu model de promoció cap a un entorn més digital: • Reducció del pla de fires: Es considera que el model clàssic de fulletons està en vies d'extinció. • Aposta per la xarxa: Presència activa a xarxes socials com Facebook i col·laboració estreta amb Ryanair a l'Aeroport de Reus per captar el turista que viatja per lliure. • Fidelització: El 60% dels usuaris de baix cost que arriben a Reus es queden al territori, a diferència d'altres aeroports.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
7'
Tradicions a la Rambla: Palmes, palmons i novetats
La tradició torna a la Rambla de Tarragona Amb l'arribada del Diumenge de Rams, la Rambla Nova s'ha omplert amb les tradicionals parades de palmes i palmons. En Josep Ardila ens apropa l'ambient d'una jornada marcada per la fresca primaveral i la continuïtat d'un costum molt arrelat. Novetats i tendències actuals Tot i que la palma blanca clàssica segueix sent la preferida, enguany destaca la introducció de noves tendències per atraure els més petits: * Colors vius: Palmes tenyides de rosa o verd. * Personatges infantils: Decoracions amb figures de Disney o Hello Kitty. * Dolços moderns: Substitució dels tradicionals rosaris de sucre per gominoles. * Passió esportiva: Guarniments amb l'escut del Nàstic de Tarragona. Venda i preus Segons la paradista Montserrat Estivill, la gent acostuma a comprar a última hora, tot i que la natalitat més baixa es nota en el ritme de vendes. Els preus són assequibles i variats: * Palmetes per a nadons: Des de 2 o 3 euros. * Palmes mitjanes: Entorn dels 4 euros. * Peces de col·lecció: Fins a 24 euros per a les elaboracions més grans i treballades. "La tradició diu que les hem de tenir penjades al balcó fins a l'any següent per portar fortuna i bona sort." Testimonis de continuïtat L'episodi recull la veu dels compradors que, com una mare i el seu fill de 15 mesos, mantenen el costum de visitar la Rambla cada any per triar la peça més bonica, adaptant sempre la mida del palmó a l'edat de l'infant.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Caminades saludables a Tarragona i Reus per a la gent gran
Iniciativa Municipal i de Salut: Anem a caminar L'activitat Anem a caminar ha aplegat unes 80 persones de Tarragona i Reus en una jornada dedicada a la salut física i mental. Aquesta iniciativa, coordinada per diversos Centres d'Atenció Primària (CAP) de les comarques tarragonines, té com a objectiu fomentar l'exercici físic regular entre els ciutadans, especialment en pacients amb patologies cròniques. Beneficis més enllà de l'esport El programa destaca no només pels seus avantatges físics, sinó pel seu impacte social i emocional: Combatre la soledat: Ajuda a persones que viuen soles o tenen poc contacte exterior a crear noves xarxes d'amistat. Compromís i hàbit: El fet de quedar en grup (habitualment els dimecres) motiva els participants a vèncer la paresa. Salut mental: S'ha mencionat com una eina eficaç contra la depressió i l'aïllament. Experiències dels participants El reportatge inclou diversos testimonis que posen en valor l'activitat: Montse Juncà (Infermera del CAP Tàrraco): Explica que el grup és obert i que el compromís setmanal ajuda a mantenir la continuïtat de l'exercici. Rosa Sabaté: Una veterana que veu en el caminar el seu hobby principal, destacant la idoneïtat del Parc del Francolí per ser un terreny planer. Maica i Juana: Destaquen la bona harmonia entre les ciutats de Reus i Tarragona i com el grup s'ha convertit en una petita família que fa activitats extres com anar al cinema o fer dinars. "No podem passar. Quan arriba el dimecres i el divendres ens hem de trobar, perquè si no, no estem bé."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Presentació de la Nit de l'Empresari a Tarragona
Detalls de la Nit de l'Empresari L'esdeveniment, organitzat per la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA) i l'Ajuntament de Tarragona, se celebrarà aquest divendres al Palau Firal i de Congressos. Aquesta edició consolida un format que combina ponències estratègiques amb el reconeixement al sector empresarial. Ponències i Models d'Èxit En lloc del tradicional sopar de gala, la jornada se centra en l'aprenentatge i l'anàlisi de la crisi amb el títol "Nous valors, nou entorn i nou capitalisme". Les empreses convidades per exposar els seus models són: Bimbo: Referent en el sector de béns de consum a nivell multinacional. Mercadona: Model d'èxit en la gestió de productes, logística i relacions amb els treballadors. L'objectiu és que tant les grans corporacions com les petites i mitjanes empreses (PIMES) puguin intercanviar eines per afrontar els reptes econòmics actuals. Premis i Cloenda Institucional Durant la vetllada es lliuraran diversos guardons (amb 67 empreses candidates) en categories com: Internacionalització Igualtat d'oportunitats Empresa familiar Innovació Guardó d'Honor de la CEPTA L'acte comptarà amb una alta representació institucional, incloent-hi el president de la Generalitat, José Montilla, l'alcalde de Tarragona i el president de Foment del Treball, Joan Rosell. "Hem de passar d'una economia sostinguda en la construcció a una basada en les energies renovables, la logística i el valor afegit."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Alfabetització digital i participació a Tarragona
Alfabetització digital i noves tecnologies a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha inaugurat una nova aula de la xarxa de telecentres a l'antic edifici de Lletres de la plaça Imperial Tarracó. Aquest espai és central per a l'estratègia d'alfabetització digital, que busca garantir l'accés universal a les noves tecnologies. Segons la tinenta d'alcalde Begoña Flòria, el servei ha experimentat un creixement significatiu: Increment de l'oferta formativa en un 36% i de les píndoles (formacions curtes de 2 a 4 hores) en un 41%. Els cursos cobreixen des d'ofimàtica bàsica fins a recerca de feina per internet o introducció a la fotografia digital. S'ofereix l'acreditació ACTIC de la Generalitat per demostrar competències digitals en el món laboral. "Estem fent una alfabetització digital que va més enllà d'aprendre la tècnica, busquem millorar la qualitat de vida de la gent." Perfil dels usuaris i col·laboracions S'ha detectat un fort predomini de dones als cursos, especialment mestresses de casa o professionals sense experiència prèvia amb ordinadors. També destaca el projecte Dones en Xarxa, que promou la creació de blocs i xarxes de suport. Projectes i Administració Electrònica L'Ajuntament treballa en la digitalització de serveis per evitar desplaçaments innecessaris: Carpeta Ciutadana: Pròxima implementació per gestionar multes, impostos i tràmits mitjançant el DNI electrònic. TerracoWiki: Projecte col·laboratiu sobre la ciutat que s'obrirà a la ciutadania a l'abril amb un "comitè de savis". Presència Web: S'oferiran plantilles web a les entitats locals per integrar-les en un directori dins de tarragona.cat. Participació i Club dels Tarragonins En l'àmbit social, s'ha destacat l'èxit del Club dels Tarragonins, que ja supera els 7.600 socis. Com a novetat, s'ha presentat la Mona dels Tarragonins amb el gremi de pastissers. Pel que fa al Senat de Tarragona, es referma com un òrgan d'assessorament personal de l'alcalde Ballesteros, format per 36 tarragonins que debaten temes estratègics com la Vegueria o el pla de ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Centenari del Teatre Metropol: Jujol i John Malkovich
Celebració del Centenari del Teatre Metropol L'Ajuntament de Tarragona commemora els cent anys del Teatre Metropol, una de les joies del modernisme català i la primera gran obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. La celebració no només se centra en l'activitat escènica, sinó que busca posar en relleu el llegat arquitectònic i patrimonial de la ciutat. La participació de John Malkovich Un dels anuncis més destacats és la presència de l'actor internacional John Malkovich, qui visitarà Tarragona per partida doble: * Vessant artística: Presentarà el seu espectacle en gira els dies 20 i 21 de maig. * Vessant intel·lectual: Participarà en una taula rodona sobre l'obra de Jujol, de qui és un gran admirador i estudiós. "John Malkovich és un entusiasta i un estudiós de l'obra de Josep Maria Jujol... es quedarà bocabadat quan entri al teatre de dia." Eixos de la Commemoració La programació inclou diverses activitats transversals per a tots els públics: * Cicle de conferències: Amb la participació de l'expert Doctor Salcedo i el propi fill de l'arquitecte Jujol. * Exposicions: Mostres al Col·legi d'Arquitectes i al vestíbul del teatre sobre la rehabilitació realitzada per Josep Llinàs i els 15 anys d'activitat des de la seva reforma. * Publicacions: Presentació d'un conte modernista il·lustrat per Pilarín Bayés i un llibre commemoratiu del centenari. Temporada de Primavera al Metropol A banda dels actes del centenari, la programació regular manté un nivell d'excel·lència amb noms com: * Sergi López i Jorge Picó amb la seva darrera proposta teatral. * Intèrprets destacats com Joel Joan, Abel Folk i Àngels Gonyalons en l'obra Un marit ideal. * Música amb els cantautors Roger Mas i Ismael Serrano. * Dansa internacional amb l'IT Dansa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Tancament nocturn i obres al Parc de la Ciutat de Tarragona
El projecte de tancament del Parc de la Ciutat El matí d'avui s'ha realitzat una visita d'obres al Parc de la Ciutat de Tarragona amb la presència de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, el delegat del govern Javier Sabaté i el director del SOC, Ramon Inglés. L'objectiu principal de l'actuació és el tancament nocturn del parc per millorar la seguretat i el manteniment de l'espai. Detalls de l'obra i terminis Execució: Les obres les realitza l'escola d'ocupació Puig i Valls a través de plans d'ocupació que beneficien 74 persones. Terminis: Es preveu que la instal·lació de la tanca finalitzi al juny, per procedir al tancament efectiu a les nits a principis de juliol. Estètica: S'utilitzarà forja i totxana a la zona de Vidal i Barraquer, mentre que a l'entrada de Ramón i Cajal s'instal·larà una tanca modernista i es recuperaran llambordes del Port de Tarragona. Altres espais: També es tancaran nocturnament el Jardí de les Granotes i els jardins romans a tocar de l'amfiteatre. Opinió veïnal: un debat obert La mesura ha generat reaccions contraposades entre els tarragonins: A favor: Molts veïns citen la inseguretat, el consum de drogues i el soroll nocturn com a motius suficients per restringir l'accés. En contra: Altres ho consideren una "tonteria" o critiquen la lentitud de les obres, qualificant-les de "xapussa" i lamentant la pèrdua d'ús del pulmó verd. "El juny s'acabarà la tanca i el parc es tancarà a les nits, complint amb el compromís electoral demanat pels veïns." Restauració del patrimoni Paral·lelament al tancament, els alumnes de l'escola taller estan treballant en la recuperació de la Quinta de Sant Rafael. Actualment, s'estan duent a terme tasques estructurals de neteja de sostres i apuntalament de columnes per preservar aquest edifici emblemàtic situat dins del recinte.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
La V Biennal Contratalla i el món de l'Exlibris
L'Exlibris: Petites Obres d'Art en Evolució L'episodi explora la riquesa artística i històrica dels exlibris, unes marques de propietat que han transcendit la seva funció original per esdevenir objectes de col·leccionisme d'alt valor estètic. El director de Contratalla i president de l'Associació Catalana d'Exlibristes, Marià Casas, detalla l'èxit de la darrera biennal a Tarragona i el futur d'aquesta disciplina. La V Biennal Contratalla d'Exlibris • La convocatòria ha estat un èxit internacional amb la participació d'artistes de 32 països (Índia, Xina, Bulgària, Finlàndia, entre d'altres). • S'han presentat un total de 274 obres que destaquen per la seva qualitat tècnica i diversitat estètica. • Premis destacats: - El Premi de l'Ajuntament de Vila-seca, centrat en la temàtica de la pau. - El Premi Restaurant Ares, que ha tingut una gran acollida amb la temàtica de la flora i la fauna. Història, Ciència i Recerca L'aspiració de Tarragona és acollir el Congrés Internacional d'Exlibristes el 2014. Per aconseguir-ho, es vol donar un caire científic al moviment: • Es remunten els orígens a l'època de l'Antic Egipte (Amenofis III) i s'analitza la seva presència en rotllos de papir romans i segells de bronze. • Destaca la tasca investigadora de personatges com Domínguez Bordona en la catalogació d'exlibris medievals i mozàrabes de caràcter laberíntic. Tècniques i Adaptació Digital "L'exlibris, com l'escriptura, ha anat evolucionant en funció dels descobriments que s'han anat fent." L'episodi repassa des del gravat tradicional fins a la modernitat: • Tècniques clàssiques: Xilografia (fusta), calcografia, gravat sobre acer i la complexa manera negra. • Era digital: L'aparició dels Wibis (exlibris per a pàgines web i llibres electrònics) i l'ús de tècniques digitals de disseny que conviuen amb la tradició. Col·leccionisme i Projecció Marià Casas, que posseeix una col·lecció personal de vora 20.000 exemplars, destaca la importància de l'intercanvi entre artistes d'arreu del món. El futur de l'associació inclou projectes com un número monogràfic dedicat als exlibris eròtics.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Desarticulació d'un clan familiar de droga a Camp Clar
Operació Policial i Reacció Veïnal a Camp Clar Tarragona Ràdio analitza les repercussions de l'operació de la Guàrdia Civil al barri de Camp Clar, on s'ha desarticulat un important punt de venda de drogues gestionat per un clan familiar. L'actuació s'ha saldat amb sis detinguts i el comís d'una quantitat significativa de substàncies i diners en efectiu. Detalls de l'Operació Detencions: 6 membres d'una mateixa família. Substàncies intervingudes: Més de 6 quilos d'heroïna i 400 grams de cocaïna. Efectiu: 130.000 euros en metàl·lic. L'Impacte en la Comunitat Els representants de l'Associació de Veïns de Camp Clar han expressat la seva rotunda sorpresa davant d'aquests fets. Malgrat que alguns veïns coneixien la família de tractar-hi en el dia a dia, mai haguessin sospitat de la magnitud de les seves activitats il·lícites: "Ens veiem de tu a tu, comprem al mateix lloc el pa i ha estat completament sorprenent el que hem vist al periòdic." Reclamacions de Seguretat Tot i considerar-ho un fet aïllat, els veïns aprofiten per denunciar una manca de seguretat quotidiana i demanen canvis en el patrullatge de la Guàrdia Urbana: Patrullatge a peu: Critiquen que la policia només passa en vehicle pels carrers principals. Presència a les places: Demanen que els agents entrin als interiors de les places per controlar el trapitxeig i l'incivisme juvenil. Pla Integral: Confien que la construcció de la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra i els projectes del pla integral millorin la qualitat de vida al barri.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Previsió de creixement escolar a Tarragona fins al 2015
Perspectives demogràfiques i escolars a Tarragona L'entrevista amb el demògraf Joan Alberic, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), analitza un estudi encarregat per l'Ajuntament de Tarragona per planificar les futures necessitats educatives de la ciutat. Augment de la població infantil L'estudi preveu un creixement significatiu de nens i nenes entre els 3 i 11 anys per als propers cinc anys. Aquesta tendència s'explica per: El baby boom retardat: Les generacions nascudes fins al 1975 estan en plena edat de tenir fills. L'impacte de la immigració, que aporta una estructura de població jove i en edat fèrtil. La necessitat d'incrementar les places escolars en les etapes de primària i secundària. Dinàmiques territorials i zones de creixement L'estudi divideix la ciutat en dotze zones i conclou que el creixement no serà homogeni: Perifèria en expansió: Zones com Llevant, Sant Pere i Sant Pau, Camp Clar i Bonavista concentraran la nova població escolar. Estancament al centre: La manca de sòl urbanitzable limita el creixement al nucli central. Fenomen metropolità: S'observa una tendència de parelles joves que es desplacen des de l'àrea de Barcelona cap al Tarragonès buscant habitatges més assequibles. Dades clau i curiositats "Tota previsió demogràfica no s'ha de prendre com una ciència exacta, sinó com una tendència amb altes probabilitats de complir-se." Tarragona és una de les ciutats amb la població més jove de Catalunya. Es preveu que la ciutat pugui assolir els 150.000 habitants en un termini de 3 o 4 anys. S'ha detectat una forta concentració de població estrangera a Sant Salvador, mentre que a la Canoja la presència és mínima.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Anàlisi dels usos lingüístics al Camp de Tarragona
Evolució i reptes del català al Camp de Tarragona L'entrevista a Joan Soler analitza els resultats de l'enquesta d'usos lingüístics de l'any 2008, destacant una davallada del 16% en l'ús habitual del català en els darrers cinc anys. Aquest fenomen s'explica principalment per l'impacte demogràfic i metodològic més que per un abandonament real de la llengua per part dels parlants. Factors clau del canvi demogràfic Immigració massiva: L'arribada de prop de 100.000 persones estrangeres al Camp de Tarragona ha diluït els percentatges d'ús, ja que molts nouvinguts encara no coneixen la llengua. Millora metodològica: A diferència de l'enquesta del 2003 (basada en telèfons fixos), la de 2008 és més acurada i reflecteix millor la realitat de joves i immigrants. Hibridació lingüística: S'observa un augment del 8% de persones amb llengua materna castellana que adopten el català com a llengua d'ús. Dades per a l'esperança Transmissió generacional: El català manté un balanç positiu, ja que hi ha més persones que el parlen amb els seus fills que no pas les que el parlaven amb els seus pares. Àmbit educatiu: El 51% dels estudiants utilitza el català amb els seus companys, demostrant que la competència plena afavoreix l'ús social. Actituds positives: Un 36% de la població (unes 180.000 persones) té interès a aprendre o millorar el seu català. "El que garanteix la supervivència del català és que els fills el parlen més que no pas els seus pares; hi ha un guany en la transmissió lingüística." L'ús en el comerç i serveis L'estudi revela que la percepció de seguretat en ser entès influeix directament en l'ús: a les caixes d'estalvis i al petit comerç, l'ús del català (39%) supera fins i tot el percentatge de persones que el tenen com a llengua habitual (31%), gràcies a una oferta garantida en la llengua pròpia.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
17a Edició del Festival Dixieland de Tarragona
Descripció General del Festival L'episodi d'avui se centra en la 17a edició del Festival de Dixieland de Tarragona, un esdeveniment consolidat que enguany ret un homenatge especial a la figura de Django Reinhardt i l'estil jazz manouche. Temes Principals i Produccions Pròpies L'Espectacle Central i Biel Ballester El festival aposta fortament per la creació de contingut exclusiu, destacant una producció pròpia que s'estrena a Tarragona: • El concert de l'Original Jazz Orquestra (OJO) del Taller de Músics amb el solista Biel Ballester. • Aquest espectacle presenta arranjaments de Vicenç Martín i fusiona la tradició de Reinhardt amb la sonoritat de la Big Band. • Segons s'explica, Ballester és un referent internacional, reconegut fins i tot per Woody Allen, que va incloure la seva música a la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona. Activitats al Carrer i Programació Infantil El festival manté el seu caràcter popular amb una gran presència d'actes gratuïts: • Tandarica Orchestra i Django Edwards: Una proposta itinerant que combina música i el clown americà. • Sessions Escolars: Un pilar fonamental per crear pensament crític i consciència musical entre la canalla de la ciutat. • L'Anària de Cavalls: Una tradició intocable on es pot gaudir de música en directe des d'un carro tirat per cavalls. Espais i Dinamització Local Nous Escenaris i Col·laboracions Es destaca la coordinació de 12 locals de la Plaça de la Font per organitzar els Dixi Vermuts, una mostra de la implicació del sector de la restauració. Formats i Estils "Aquesta música té un caràcter més europeu i melancòlic que el jazz americà, que és més saltiró." • Jam Sessions: Es duran a terme a les seus de les colles castelleres (Xiquets de Tarragona i Colla Jove). • Django Moments: Un grup local del Vendrell que oferirà un concert a la Biblioteca Pública, canviant el violí pel clarinet. Propostes Culturals Complementàries • Exposicions: El Teatre Metropol acull una mostra pels 30 anys del Taller de Músics. • Cinema: Es recomana la pel·lícula Sweet and Lowdown (Acord i Desacord) de Woody Allen com a guia visual i sonora per entendre l'univers de Django Reinhardt.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
28'
Fotoperiodisme i actualitat: L'exposició Imatges 2009 a Tarragona
Inauguració de l'exposició Imatges 2009 L'episodi se centra en la presentació de l'exposició Imatges 2009, organitzada pel Col·legi de Periodistes a Tarragona. Aquesta mostra recull les fotografies més impactants dels professionals del territori durant l'any anterior, destacant especialment: • La tragèdia de l'incendi d'Horta de Sant Joan, que ocupa un lloc central per la seva rellevància social i informativa. • Un resum visual de la vida social, política i cultural de les comarques tarragonines. • L'evolució del format: de la pàgina del diari a la paret de la sala d'exposicions. Debat sobre la crisi del fotoperiodisme Amb la participació de Pepe Baeza, prestigiós fotoperiodista i docent, s'analitza l'estat actual de la professió. Els punts clau de la discussió inclouen: El compromís amb la realitat "El valor del fotoperiodisme està en el moment en què porta una informació interessant, un punt de vista o una interpretació de la realitat." Baeza denuncia que vivim en una època de pensament únic visual, on les grans agències internacionals (Reuters, Getty, AP) monopolitzen les portades, provocant la desaparició de les agències petites i una pèrdua de pluralitat crítica. L'ètica vs. l'estètica • Es critica l'ús de la fotografia com a simple element de decoració o farciment en el disseny dels diaris. • Es diferencia entre la imatge publicitària (emblema del poder econòmic) i la imatge periodística (testimoni al servei del públic). • La necessitat de recuperar el rigor i la reflexió visual per sobre de l'espectacularització. Formació i futur de la professió Es tanca el cicle Experiència de Periodista fent una crida a les noves generacions d'estudiants per defensar el periodisme com a servei públic, malgrat les limitacions que imposen els actuals mercats i les rutines de producció industrialitzades.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
43'
Setmana Santa a Tarragona: Tradició i Novetats
La Vitalitat de la Setmana Santa Tarragonina Representants de diverses confreries i congregacions de Tarragona es reuneixen per discutir l'estat actual i les novetats de la celebració. Malgrat el context de crisi econòmica, les entitats mostren una gran embranzida i voluntat de treballar, mantenint una activitat que s'estén durant tot l'any i no només durant els dies de passió. Novetats i Patrimoni Artístic • Restauracions destacades: Es presenta la restauració del Sant Sepulcre del Gremi de Pagesos, un procés complex que ha permès recuperar la peanya i l'urna de Jujol. També s'ha intervingut en el pas del Cirineu. • Criteris de difusió: La Germandat Jesús de Natzaré aposta per conferenciants de relleu, com l'expresident Jordi Pujol, per donar a conèixer la Setmana Santa més enllà de la ciutat. • Fets destacats: Es lamenta el robatori d'una corona a la seu de Natzaré, tot i que la solidaritat dels orfebres ha permès reposar-la ràpidament. El Paper de la Música i el Relleu Generacional L'evolució musical és un tema clau de debat entre els assistents: • Instruments propis: Es destaca la importància del sac de gemecs com a instrument genuïnament català en bandes com la del Sant Ecce-Homo. • Noves formacions: L'Associació La Salle presenta una nova banda de música de vent per diversificar el so tradicional de la percussió. • Escoles de timbalers: La creació de planter infantil assegura el futur, tot i que es debat si l'èxit de les bandes pot restar participació a les fileres de confrares. Participació i Espiritualitat "El sentiment i la reflexió que es té sota una cucurulla és diferent; és un moment d'interiorització i anonimat." • L'ús de la vesta i la cucurulla: Existeix un debat sobre la tendència a sortir amb la cara descoberta. Algunes congregacions lluiten per recuperar l'ús de la cucurulla per potenciar el sentit de penitència i serietat. • Obertura a la ciutat: Es trenca el mite que les confreries són tancades; actualment hi ha moltes peticions d'incorporació de persones sense vinculació familiar prèvia. • Estabilitat: Es calcula que unes 4.000 persones participen activament en la Processó del Sant Enterrament, consolidant-se com un acte central de la societat civil.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
Debat ciutadà: Jocs del Mediterrani 2013 o 2017
Enquesta de carrer sobre els Jocs del Mediterrani El periodista Josep Ardila presenta un seguit de testimonis recollits als carrers de Tarragona sobre la possibilitat d'avançar la celebració dels Jocs del Mediterrani de l'any 2017 al 2013, arran de la renúncia de Grècia per motius econòmics. Opinions a favor de l'avançament (2013) Molts ciutadans es mostren partidaris d'aprofitar l'oportunitat immediata per diversos motius: Oportunitat segura: Alguns consideren que és millor acceptar-ho ara que la possibilitat és real, aplicant la dita de "més val ocell en mà". Vitalitat i edat: Alguns enquestats prefereixen el 2013 perquè els "agafa més joves" i volen gaudir de l'esdeveniment com més aviat millor. Impuls econòmic: Es veu com una eina per donar ressonància a la ciutat, atraure turisme i dinamitzar l'economia local de forma immediata. Opinions a favor de mantenir la data original (2017) D'altra banda, existeixen veus més prudents que prefereixen no precipitar-se: Preparació i infraestructures: Es menciona que el 2017 permetria tenir més temps per planificar i construir les infraestructures necessàries sense presses. Situació econòmica: Hi ha preocupació pel cost real de l'esdeveniment i la manca de pressupost actual. "Jo vull sàpiga quant costarà la ciutat això, quants diners costarà." Conclusions del debat Tot i que l'enquesta no té valor estadístic, reflecteix una divisió d'opinions a la ciutat. El debat continuarà la setmana vinent amb anàlisis d'experts en gestió esportiva i reaccions dels grups de l'oposició política.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
29'
Periodisme i literatura amb Xavier Bosch i Albert Llimós
Trobada literària a Tarragona Ràdio En aquesta conversa, els periodistes i escriptors Xavier Bosch (Premi Sant Jordi 2009 per Se sabrà tot) i Albert Llimós (finalista del mateix premi amb La dona que fugia de la boira) reflexionen sobre el salt de la realitat periodística a la ficció literària. La llibertat de la ficció vs. el periodisme Ambdós autors coincideixen que la literatura els ofereix un espai de llibertat que el periodisme no permet. Bosch destaca que la novel·la li permet "matar personatges" o inventar trames sense les limitacions de la realitat, tot i que ambdues obres mantenen una forta versemblança amb el món real. • Se sabrà tot: Una obra centrada en les mancances del periodisme actual, la corrupció i les pressions del poder polític i econòmic a la Barcelona pre-crisi. • La dona que fugia de la boira: Un relat d'empatia i resistència que recorre la història de Catalunya des de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Transició a través dels ulls d'una dona, la Teresa. Crítica a l'ofici i poders fàctics El debat se centra especialment en la figura del periodista de raça i la pèrdua d'independència als mitjans. "Els periodistes hem de ser com els pivots de bàsquet: buscar l'espai traient els colzes per no deixar-nos guanyar la posició." Es discuteixen conceptes clau com: • L'autocrítica professional: La tendència a seguir l'agenda política (clipping) en lloc de buscar la notícia real. • La feblesa dels governs: Bosch afirma que com més feble és un poder (sigui polític o esportiu, com el Barça), més gran és el seu afany de control sobre la informació. • El personatge del Cinsa: Identificat com el protagonista real i espiritual de la novel·la de Bosch, representant el periodisme més visceral i compromès. El sentiment de Sant Jordi L'entrevista conclou amb una nota optimista sobre la festivitat de Sant Jordi. Els autors descriuen la diada com un fenomen únic al món, una explosió d'orgull i optimisme col·lectiu que serveix de bàlsam davant la crisi i els problemes del dia a dia del país.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Ràdio Nicòsia i la lluita contra l'estigma al Festival Eclèctic
Ràdio Nicòsia al Teatre Metropol En el marc de la primera edició del Festival Eclèctic a Tarragona, el col·lectiu Ràdio Nicòsia presenta una jornada de ràdio en viu i reflexió al Teatre Metropol. Aquest esdeveniment, realitzat conjuntament amb el taller de teatre La Muralla, té com a objectiu principal normalitzar la salut mental i fer visible la feina de persones amb discapacitats a través de l'art i la comunicació. Dates i objectius clau Objectiu central: Lluitar contra l'estigma associat a la salut mental i defensar els drets de les persones que sovint no tenen veu en la societat. Metodologia: Utilitzen la ràdio lliure com una eina de difusió sense censura, oferint una "mirada lateral a la bogeria". Format de l'acte: No es tracta només d'un espectacle, sinó d'una jornada de reflexió amb guió obert on el feedback del públic és essencial. Funcionament i projectes de l'associació L'entitat ha evolucionat de ser un programa de ràdio a una associació sociocultural completa. Alguns detalls rellevants inclouen: Organització: Es reuneixen els dilluns per preparar el programa dels dimecres, on cada membre assumeix rols de redacció o coordinació rotativa. Multidisciplinarietat: Realitzen tallers de fotografia, literatura, poesia i art modern. Reconeixements: La seva labor ha estat guardonada amb diversos premis de l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, entre d'altres. "Treballem per donar una altra mirada a la salut mental, una educació social per resoldre problemàtiques de manera diferent a l'estipulada." Properes cites L'associació convida a tothom a seguir la seva activitat a través del web radionicosia.org i anima a participar en la seva pròxima trobada d'art el 8 de maig al Convent de Sant Agustí a Barcelona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Projectes turístics i econòmics de Tarragona
Gestió del Banc d'Espanya i Centre d'Interpretació L'Ajuntament de Tarragona ha recuperat oficialment l'edifici de l'antic Banc d'Espanya, que ara passa a ser de propietat municipal. L'objectiu és instal·lar-hi el Centre d'Interpretació Turística de la Tàrraco Romana. • Es preveu que les obres de rehabilitació de la planta baixa i el soterrani comencin aquest mateix 2010. • L'espai inclourà mostradors d'informació, terminals per a reserves d'hotels i espectacles, una cafeteria tematitzada i una botiga de productes amb la marca Tarragona. Calendari i Execució El calendari és ajustat, amb el desig que el centre estigui operatiu per a la temporada turística de 2011. S'aprofitarà un projecte de rehabilitació previ de l'Estat per agilitzar els terminis de patrimoni. El Futur del Patronat Municipal de Turisme Es preveu la conversió del Patronat en una entitat més àgil amb participació del sector privat (hostaleria i restauració). "Volem un instrument molt més àgil perquè el sector privat i el públic puguem treballar plegats en la promoció de la ciutat." Palau de Congressos i Mercat Central • Palau de Congressos: Malgrat la crisi, manté una bona activitat gràcies als seus 10 anys de consolidació. S'aposta per la innovació constant i nous formats de fires. • Mercat Central: Les obres avancen segons el ritme previst. Ja s'ha tancat el finançament de 30 milions d'euros mitjançant un préstec i una aportació de 8 milions de l'Estat. Impacte d'El Corte Inglés i Jocs del Mediterrani • Sobre l'obertura d'El Corte Inglés, s'espera que atregui més visitants de fora de la ciutat, el que suposa un repte i una oportunitat per al comerç tradicional. • Respecte a la possibilitat d'avançar els Jocs del Mediterrani al 2013, Sergi de los Rios demana prudència i un estudi seriós de viabilitat abans d'acceptar el repte.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Danza Mobile porta 'Sirena en Tierra' al Metropol
La professionalització de l'art inclusiu Esmeralda Valderrama, directora de la companyia sevillana Danza Mobile, conversa sobre la importància de reconèixer les persones amb discapacitat com a creadors i artistes professionals, i no només com a espectadors o subjectes de teràpia. Punts clau de la conversa Qualitat artística total: L'objectiu és oferir productes culturals seriosos i de qualitat, allunyant-se del prejudici que l'art realitzat per col·lectius amb discapacitat és de "tercera categoria". Drets i formació: Es reivindica el dret a una formació artística reglada i continuada, més enllà del caràcter terapèutic que històricament ha tingut el psicoballet. Estructura de Danza Mobile: Amb 14 anys de trajectòria, el projecte combina una escola de dansa (amb uns 60 alumnes) i un centre ocupacional concertat amb 20 places on es fomenta el talent professional. L'espectacle: Sirena en Tierra Aquest dissabte arriba al Teatre Metropol de Tarragona una proposta que destaca per: * Diversitat generacional: Quatre dones a l'escenari d'edats compreses entre els 20 i els 50 anys. * Diferents realitats: L'obra explora les limitacions físiques i intel·lectuals, com la cadira de rodes o la síndrome de Down, a partir de les reflexions de la ballarina Tomi Ojeda. "S'entén la discapacitat com una limitació, però en l'escenari el que compta és si el producte és bo i professional." Connexió amb Tarragona La companyia ja ha col·laborat amb centres locals com La Muntanyeta i pretén que aquesta actuació serveixi com un espai de diàleg amb les escoles de dansa de la ciutat per obrir nous camins inclusius.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Tarragona presenta la 1a Primavera de Titelles
Inauguració d'una nova fira cultural a Tarragona La ciutat de Tarragona acull el cap de setmana del 20 i 21 de març la primera edició de la Primavera de Titelles, una mostra que neix amb la voluntat de dinamitzar la Part Alta i celebrar el Dia Mundial de les Titelles i del Teatre Infantil. Detalls de l'esdeveniment Ubicació principal: La majoria d'activitats es concentraran a la Plaça del Fòrum i a l'antic Mercat del Fòrum, un espai que l'associació Transit Art vol recuperar i dinamitzar. Objectius: L'organització aspira a convertir aquesta mostra en un referent de caire internacional en el futur. Públic: Tot i que el focus principal és el públic infantil, s'han programat activitats per a adults, incloent-hi una performance nocturna al Bar Manhattan. Programació i activitats destacades L'agenda inclou una gran varietat d'actes per a totes les edats: 1. Espectacles infantils: Contacontes, titelles tradicionals i zones de jocs a la Plaça del Rei. 2. Actes inaugurals: Una exhibició de dansa aèria en una façana de la plaça, metafòra del pas de l'hivern a l'estiu. 3. Cultura popular: Xocolatades populars dissabte i diumenge. 4. Titelles per adults: Sessions lliures i propostes més experimentals. "Tots som una mica titelles de la vida... pengem de fils com la salut, la feina o l'amor, i potser no ho tenim massa present." Col·laboració institucional L'acte ha estat possible gràcies a la iniciativa privada de l'associació Transit Art i el suport d'institucions com l'Ajuntament (pla de barris), la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Educació en valors i ciutadania global amb Miguel Ángel Essomba
L'educació del segle XXI: Més enllà dels coneixements En aquesta entrevista, Miguel Ángel Essomba, director d'UNESCO a Catalunya i pedagog, reflexiona sobre la necessitat de reformular el sistema educatiu. Segons Essomba, l'aprenentatge en el nou segle ja no es pot limitar només a coneixements, actituds i habilitats, sinó que ha d'incorporar un quart pilar fonamental: L'aprenentatge de la convivència: Aprendre a viure en un món interconnectat. Ciutadania global: Superar la perspectiva local i entendre's dins d'un context mundial. Educació en valors: Com a base per evitar l'exclusió social i la societat dual. L'escola oberta i el treball en xarxa Essomba destaca que el model d'escola ha canviat respecte a fa unes dècades. El repte actual no és que l'escola assumeixi tota la responsabilitat educativa en solitari, sinó que sàpiga crear sinergies: Coherència de missatges: Si l'escola, la família i les institucions municipals no actuen en sintonia (per exemple, en el reciclatge o el respecte), l'infant té dificultats per integrar els valors. Obertura a l'entorn: L'escola ha de ser una institució connectada amb tot el seu entorn vital. La diversitat com a oportunitat Un dels punts clau és la visió positiva de la immigració i les noves cultures a les aules. Essomba les defineix com un "laboratori extraordinari de convivència". "La presència de persones que venen de lluny és una oportunitat i un valor positiu, sempre que es faci en un marc d'igualtat de drets i respecte absolut." La lluita integral contra la discriminació Finalment, l'expert alerta que la discriminació és polièdrica. No se'n pot fer una lluita sectorial (només racisme o només sexisme), ja que la persona discriminadora sol ser-ho en totes les esferes. El llibre Pistes per canviar l'escola busca precisament oferir eines per construir aquest model educatiu-humanista.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Festival Eclèctic: Art, Teatre i L'orquestra de la Bona Sort
L'art com a eina d'integració al Festival Eclèctic El programa d'avui se centra en el Festival Eclèctic de Tarragona, un esdeveniment que visualitza el talent artístic de persones amb discapacitat. A través del teatre i la música, diversos col·lectius de la ciutat demostren que les limitacions físiques o cognitives no són barreres per a la creació cultural de qualitat. L'orquestra de la Bona Sort: Música contra l'estigma L'entrevista amb José Manuel Pagán ens descobreix l'orquestra de la Bona Sort, un grup format majoritàriament per persones amb esquizofrènia. Alguns punts destacats són: Professionalització: No actuen per caritat; són una formació semiprofessional amb equipament propi que cobra pels seus concerts. Beneficis terapèutics: La música serveix com a vehicle de comunicació emocional allà on les paraules fallen i fomenta l'autonomia personal (gestió d'instruments, horaris i assajos). Expressió pròpia: A part de versions (com Bob Dylan), interpreten cançons amb lletres escrites pels mateixos membres on expressen les seves inquietuds. "L'art que ve del cervell límbic el tenen perfectament intacte; poden desenvolupar aquesta vessant com qualsevol altra persona." Grup Ganyotes: Tres anys de l'èxit 'Remember' La Núria Lorant i la Marta Borrell expliquen la trajectòria del grup de teatre Ganyotes del Club Baixell. La seva obra actual, Remember, és un viatge musical pels anys 60, 70 i 80. Diversitat a l'escenari: El grup compta amb més de 40 actors amb perfils molt diversos (síndrome de Down, autisme, paràlisi cerebral) que troben un espai comú en la interpretació. Creació pròpia: A diferència de projectes anteriors com Cats, Remember és una obra feta a mida on cadascú té el seu moment de protagonisme. Comiat a Tarragona: L'actuació d'aquest diumenge al Teatre Metropol (19:00h) serà la darrera a la ciutat abans de portar l'espectacle a la Tamborinada de Barcelona. Informació pràctica per als assistents L'orquestra de la Bona Sort: Actuació diumenge a la Plaça dels Sedassos. Grup Ganyotes: Diumenge a les 19:00h al Teatre Metropol. L'entrada és gratuïta amb invitació, que s'ha de recollir prèviament a les taquilles del teatre.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Acord laboral per la fusió de Caixa Tarragona
Detalls de l'acord laboral estratègic L'entrevista amb Gaietà Jové, secretari general del Sindicat d'Empleats de Caixa Tarragona, desgrana els punts clau de l'acord assolit per a la integració amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa. El pacte destaca per haver aconseguit la igualtat de drets per a tots els treballadors, independentment de la seva entitat d'origen, evitant que hi hagi empleats "de primera o de segona classse". Impacte en la plantilla i condicions Baixes voluntàries i prejubilacions: Es preveuen fins a 1.300 sortides en el conjunt de les tres entitats. En el cas específic de Caixa Tarragona, l'afectació serà d'entre 150 i 200 persones. Condicions econòmiques: Les prejubilacions s'han pactat amb un 85% del sou net fins als 64 anys. Les indemnitzacions per a baixes incentivades se situen significativament per sobre dels 45 dies legals. Homologació salarial: S'ha establert un calendari de 5 anys (fins al 2015) per equiparar les condicions de tota la plantilla a les de Caixa Catalunya, que eren les més avantatjoses. El futur de la xarxa d'oficines L'acord preveu el tancament progressiu de 395 oficines en dues etapes (2010 i 2011). "No es marxa de cap població ni es deixen zones importants sense servei; es tracta de racionalitzar la xarxa i passar el negoci a oficines més grans i rendibles." Jové defensa un canvi de model de negoci cap a centres de negoci més grans i productius, abandonant el sistema d'obertura d'oficines petites a cada cantonada, un model que considera difícil de rendibilitzar actualment. Calendari de la fusió Tot i el retard causat per l'espera de les autoritzacions de Brussel·les i el Banc d'Espanya (FROP), es preveu que les assemblees definitives es convoquin durant el segon trimestre de l'any, situant l'1 de juliol com una data simbòlica per a la posada en marxa de la nova entitat.