Tots els episodis

62715 episodis disponibles

episodis

43057-43080 de 62715

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Lluís Badia presenta 'La gran mentida' a Tarragona Ràdio
Presentació de l'obra i context de l'autor L'advocat i polític tarragoní Lluís Badia, exsenador i exregidor de Convergència i Unió, presenta el seu nou llibre titulat "La gran mentida" (Cossetània Edicions). L'obra sorgeix d'un recull d'articles i més de 15 xerrades realitzades amb la societat civil, amb l'objectiu de posar a l'abast de tothom conceptes econòmics complexos que afecten el dia a dia. Els eixos de "La gran mentida" L'autor utilitza un títol provocatiu per denunciar que, durant molt de temps, no s'ha explicat la veritat sobre la situació financera. Segons Badia, s'han mantingut falsos mites com: El preu de la vivenda mai baixaria. Les administracions públiques són infal·libles i no faran fallida. Els bancs sempre tindrien solvència absoluta. "La gran mentida és que estem vivint un moment on no s'expliquen les veritats... moltes de les coses que crèiem veritats absolutes s'han convertit en mentides." Propostes per a la recuperació política i econòmica Badia defensa que la sortida de la crisi no depèn només de cicles econòmics externs, sinó d'una gestió eficaç i d'un consens polític real. Les seves propostes principals inclouen: Prioritzar la microeconomia: Centrar els esforços en els autònoms, les petites empreses i l'accés al crèdit de les famílies. Transparència absoluta: Explicar la realitat de la crisi als ciutadans, per dura que sigui. Menys política i més gestió: Critica la improvisació en grans projectes i demana fixar prioritats pressupostàries reals. Consens: Aparcar els interessos electorals per remar en una única direcció. Un debat necessari al territori El llibre, que compta amb un pròleg d'Artur Mas, pretén generar un debat ciutadà a tot Catalunya. L'autor remarca que la seva intenció no és tornar a la primera línia política, sinó contribuir amb la seva anàlisi personal a solucionar els problemes que realment preocupen la gent del carrer, com l'atur i el pagament de les hipoteques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1'
Crítica al silenci del Vaticà durant l'Holocaust
El Silenci de les Institucions Morals El testimoni de l'entrevista expressa una profunda decepció respecte al paper del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial. Es reflexiona sobre la manca d'una reacció ferma davant les atrocitats que es vivien als camps de concentració. Els punts clau de la crítica: Autoritat Moral: S'esperava que el Vaticà, com a entitat moral i espiritual superior, hagués plantat cara de manera directa i constant a la barbàrie nazi. Condemna Diària: L'interlocutor subratlla que la denúncia hauria d'haver estat dia a dia, ja que era de coneixement públic que a Auschwitz s'exterminaven milers de persones. L'Horror dels Infants: Es fa especial èmfasi en la tragèdia dels nens separats dels seus pares per ser enviats a les càmeres de gas. Una Vergonya Col·lectiva L'absència d'un testimoni fervent i d'una oposició sense por es descriu com una mancança greu de l'espiritualitat institucional. El relat finalitza amb una reflexió sobre la responsabilitat compartida: "Va ser massa gros. I, en el fons, va ser una vergonya de tots els europeus. Tots." Aquesta cita resumeix el sentiment d'impotència i la crítica a la passivitat de tot un continent davant un dels episodis més foscos de la història.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Experiència d'un republicà exiliat als camps nazis
L'Exili i la Repressió a França El testimoni relata el seu pas cap a l'exili a França amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola. Inicialment, va formar part de grups de treball controlats per les autoritats franceses, on realitzaven treballs durs amb sous baixíssims. L'acollida al país veí va ser hostil per part dels sectors de la dreta, influenciats per la propaganda negativa, mentre que els sectors progressistes es mostraven més comprensius. Detenció i Fugida Intentada La situació es va agreujar amb la intervenció de les milícies i la Gestapo: Va ser detingut juntament amb altres republicans joves per la por de les autoritats a la resistència (el maquis). Traslladat al nord, a Calais, va ser obligat a treballar en les fortificacions alemanyes per prevenir el desembarcament aliat. En negar-se a col·laborar amb l'exèrcit alemany, va intentar fugir cap al sud, però va ser capturat per la Gestapo prop de la frontera espanyola. El Calvari dels Camps de Concentració Després de passar per diverses presons com la de Biarritz i el Fort du Hâ a Bordeus, on ja va patir la violència de les SS, va ser deportat en els anomenats "convois de la mort": "Vam estar dos dies i mig viatjant en condicions infrahumanes, tots despullats i drets... amb una neu que ens arribava quasi als genolls." Buchenwald i Dora Buchenwald: Descriu el camp com un lloc infernal on treballava a la pedrera o a l'estació de tren de nit, sota temperatures de fins a -25 graus. L'única esperança era el soroll dels avions aliats que passaven de nit. Dora: Posteriorment va ser traslladat a aquest camp, on milers de deportats van morir construint un túnel subterrani a gran velocitat per fabricar les bombes volants (V1/V2) de Hitler, lluny dels atacs aeris que havien destruït les fàbriques del Bàltic. Les condicions a Dora eren atroces: aire irrespirable, pols, explosions contínues i una violència sistemàtica per part dels guàrdies.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Anàlisi econòmica i d'infraestructures amb Joaquim Sendra
Situació Econòmica i Perspectives per al 2010 L'entrevista amb Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, ofereix un diagnòstic de la realitat de les petites i mitjanes empreses a l'inici del 2010. Sendra descriu una situació de continuïtat respecte a la crisi del 2009, però amb l'esperança que s'està més a prop del final del "desert". Indicadors clau i anàlisi de dades Atur: Es preveu que la recuperació del mercat laboral sigui lenta i que no arribarà fins que el PIB assoleixi creixements del 2% al 2,5%. Les previsions d'atur se situen al voltant del 20-21%. Inflació: Tot i tancar el 2009 en un 0,8%, Sendra destaca el desavantatge de Catalunya (1,2%) i critica que l'augment hagi estat impulsat principalment per preus regulats pel govern. Finançament: El problema principal continua essent la falta de crèdit. Segons el president de PIMEC, la crisi financera encara no s'ha resolt i les entitats bancàries prioritzen el seu sanejament abans que fer arribar liquiditat a les empreses. Sectors i teixit empresarial El sector de la construcció i la seva indústria auxiliar són els més afectats, mentre que el turisme i la indústria de Tarragona mantenen una base més sòlida tot i les davallades. Sendra posa èmfasi en el cost humà de la crisi: "A la Fundació PIMEC hem notat un augment importantíssim d'empresaris que han requerit atenció psicològica perquè ho han perdut tot: patrimoni familiar i empresa." Infraestructures i Competitivitat Territorial Un aspecte crític per a la recuperació és el desenvolupament d'infraestructures claus per a la província: Autovia A-27: Considerada una prioritat absoluta per connectar el Port de Tarragona amb els mercats de l'Aragó, Navarra i el País Basc. El retard en aquesta obra suposa una pèrdua de competitivitat envers altres territoris com Castelló. Aeroport de Lleida-Alguaire: Es veu com una oportunitat positiva per la proximitat i la competència que pot generar, especialment si s'acaba el traspàs de competències aeroportuàries a la Generalitat. Fusions de Caixes: Es valoren com a inevitables per guanyar dimensió operativa, tot i que amb el dubte de si realment serviran per millorar el finançament a curt termini per al teixit productiu local. Propostes de futur Sendra reclama un canvi de model basat en la productivitat i la competitivitat global. Critica la política de pujada d'impostos (com l'IVA) i demana reformes profundes en els àmbits laboral, fiscal i judicial per evitar que el país es quedi sense teixit industrial real.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
2010_01_18 JOSEP SUBIRATS
Testimoni de la Supervivència a la Presó de Pilatos El senyor Sobirans relata les condicions infrahumanes de la vida a la presó de Tarragona durant la postguerra. Descriu un espai amuntegat on 300 persones convivien en una sola bòveda, obligades a dormir de costat per falta d'espai, convivint amb plagues de xinxes i la fam extrema. La Persecució del Periodisme L'entrevistat destaca que exercir el periodisme era una activitat de màxim risc sota el règim franquista. Explica que: Ser director d'un diari era considerat una acusació directa de mort. Molts dels seus col·legues i predecessors van ser executats. Ell mateix va ser condemnat a reclusió perpètua amb només 19 anys, evitant la pena de mort gràcies a una aplicació del Codic Militar referent a la seva edat en el moment dels fets. De la Clandestinitat a l'Acadèmia Després de set anys de reclusió, Sobirans va continuar la seva activitat política en la clandestinitat, dirigint el diari Ara de les Joventuts d'Esquerra Republicana. Malgrat les dificultats i nous períodes a la presó Model, va aconseguir una formació acadèmica brillant: Es va doctorar en Ciències Econòmiques. Va arribar a ser professor universitari i, més tard, senador durant la Transició. La Recuperació de la Memòria Històrica En la seva etapa final, ha dedicat els seus esforços a la recerca històrica i la publicació de llibres com El Pilatos o Les Oblates. El seu objectiu principal ha estat documentar: "El drama de les dones a les presons, que sovint havia quedat oblidat, i la identitat dels qui denunciaven." Gràcies a la desclassificació de documents, ha pogut posar veu i noms als sofriments de milers de persones represaliades a les comarques tarragonines.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
4'
2010_01_18 ANTONI
Trajectòria per la repressió franquista El testimoni descriu un recorregut punyent per diferents centres de reclusió després de la Guerra Civil. El seu periple va començar el 27 d'abril de 1939 i va incloure estades en diversos llocs: Presó Model de Barcelona: On va ingressar l'1 de setembre de 1939 fins al juliol de 1941. Camps de concentració: Després de dos mesos en llibertat, va ser enviat a camps a Madrid (Miguel de Númul) i Toledo. Marroc: On finalment va ser llicenciat l'1 de juliol de 1943. Fins i tot després de l'alliberament, va haver de presentar-se periòdicament a la policia per estar fitxat com un "alumne perillós". Les denúncies i les acusacions L'entrevistat relata amb amargor que la seva detenció, amb només 22 anys, va ser fruit d'una denúncia d'un antic company d'escola. Malgrat haver aconseguit els sumaris familiars, prefereix no dir noms: "Déu els hagi perdonat per aquestes condicions." Les acusacions eren totalment infundades i incloïen: 1. Haver denunciat persones de dreta. 2. Pertànyer al SIM (Servici d'Investigació Militar), sigles que ell ni coneixia. 3. Ser un element propagandista dels comunistes, tot i no haver estat mai afiliat a cap partit. Memòria dins la presó Com a anècdota, recorda un guardià (antic estibador del Moll) que intentava parlar en un castellà molt deficient. Una confusió lingüística amb un pres sobre "baixar la font" va acabar amb una inundació que va mantenir el funcionari castigat una setmana.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Augment massiu en la venda de calefactors a Tarragona
Augment del 200% en la venda de sistemes de calefacció Arran de la forta baixada de les temperatures a la ciutat de Tarragona durant els mesos de desembre i gener, els comerços locals han experimentat un increment espectacular en la demanda d'aparells de calefacció. Segons els botiguers consultats, en alguns casos les vendes han arribat a pujar fins a un 200% respecte a l'any anterior. Tipologia de productes més demandats La campanya d'aquest hivern destaca per l'esgotament d'existències en diversos models: Calefactors petits: Són el producte clàssic per a espais reduïts com el bany. Estufes de baix consum: La gran novetat d'enguany. Tot i ser més cares inicialment (entre 150 i 200 euros), permeten un estalvi energètic d'entre el 25% i el 50%. Estufes de barres: Molt populars entre estudiants que viuen en pisos de lloguer. Estufes de butà: Tot i que encara tenen demanda, el seu ús ha disminuït perquè es perceben com un sistema més "primitiu". Comportament del consumidor: la compra per impuls Els comerciants coincideixen que el client no sol ser previsor. La venda es mou exclusivament per la necessitat immediata en el moment que arriba el fred intens: "La gent anem per impulsos. Ara fa fred, hòstia, doncs corre a comprar l'estufa." Manca d'estoc i planificació industrial A hores d'ara, moltes botigues ja tenen l'estocatge sota mínims o totalment esgotat. Això es deu al fet que els fabricants fan una previsió única a final d'estiu i, un cop distribuïda la mercaderia, no es reposa fins a la temporada següent. A més de la calefacció, el fred i la humitat també han disparat la venda d'altres electrodomèstics com les assecadores.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Tarragona a la fira FITUR i balanç turístic 2010
Presència de Tarragona a FITUR L'episodi se centra en la participació del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona a la fira FITUR de Madrid. Carles Sanz, gerent del patronat, explica que l'objectiu principal és presentar el pla de competitivitat de la Tàrraco Romana i consolidar la ciutat com una destinació mediterrània viva i amable. Tot i l'auge d'Internet, es destaca que les fires continuen sent un espai de treball fonamental per al networking professional. Nous productes i serveis turístics Es presenten diverses innovacions per millorar l'experiència del visitant: • Vídeo-audioguies en sis idiomes amb format MP4. • Noves modalitats de visites guiades: Tarragona Blau (vaixell), Segway i bicicletes elèctriques. • Reestructuració de la Tarragona Card, que ara s'unifica en un model de 48 hores per fomentar que el turista es quedi més temps a la ciutat. Anàlisi del sector i balanç del 2009 Males dades generals no han impedit que Tarragona hagi crescut un 23% en consultes d'informació. El model de turisme de la ciutat s'ha demostrat estable davant la crisi: • Els càmpings han mantingut l'ocupació. • Els hotels de 4 estrelles han resistit millor que els de categories inferiors. • El perfil del visitant és majoritàriament de proximitat (català, madrileny via AVE i sud de França). "Tarragona es mira des de fora com un gegant que s'està despertant i que es comença a moure." Estratègies de futur: Creuers i Gestió Turisme de creuers S'ha signat un conveni amb el Port de Tarragona per atraure creuers de mida mitjana (300-600 persones). L'objectiu no és competir amb la massificació de Barcelona, sinó captar un segment de luxe i cultural que busca qualitat i proximitat amb el territori. Transformació del Patronat L'any 2010 marca el pas del patronat cap a una societat anònima municipal amb capital 100% públic. Aquest canvi permetrà: • Una gestió més àgil i racional dels recursos. • La incorporació del sector privat en la presa de decisions. • La creació de nous ingressos que el format actual no permet. Finalment, es destaca el projecte del Banc d'Espanya, que es convertirà en un centre de serveis i atenció turística del segle XXI, allunyant-se del concepte tradicional d'oficina d'informació.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
26'
Cooperació Professionalitzada: El Repte d'Haití
El Nou Paradigma de la Cooperació L'episodi analitza com la cooperació internacional ha passat d'una visió purament vocacional o de "bona voluntat" a una professió altament qualificada. Es destaca la importància de comptar amb perfils universitaris i tècnics per evitar el col·lapse en situacions de crisi extrema. La Tragèdia a Haití i la Resposta d'Emergència Es discuteix la situació d'Haití com la tempesta perfecta: un país empobrit, amb infrastructures inexistents i un govern dèbil que magnifica els efectes del terratrèmol. • Mans Unides i Creu Roja expliquen el seu paper en el terreny. • La transició de projectes de desenvolupament sostingut a l'ajuda d'emergència immediata. • El perill del malbaratament de recursos a causa de la precària logística als aeroports i la manca de coordinació global. Ètica, Imatge i Societat El debat aborda com els mitjans de comunicació i la imatge influeixen en la solidaritat ciutadana: • Les ONGs segueixen un codi ètic que prioritza la dignitat de la persona, defugint de les imatges de misèria explícita. • Crítica al síndrome del marató nadalenc: la solidaritat sol ser mediàtica i puntual, oblidant crisis quotidianes com les de Palestina o Darfur. "Si tothom visqués una mica més responsablement i tingués en compte la realitat de tot plegat, el món funcionaria diferent." El Paper del Voluntariat i les Donacions Es fa una crida a la racionalitat en l'ajuda: • Les donacions més efectives en els primers moments són les econòmiques per adquirir material específic com plantes potabilitzadores. • Es desaconsella el voluntariat no especialitzat en zona de catàstrofe, ja que pot esdevenir un obstacle. • La cooperació també es fa des d'aquí mitjançant la sensibilització i el consum responsable.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Els fruits secs prevenen la diabetis segons la URV
Els fruits secs com a aliats contra la diabetis L'estudi, liderat pel professor Jordi Sales Salvador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conclou que el consum diari de fruits secs té un impacte directe en la millora de la salut metabòlica de les persones amb risc. Conclusions principals de la investigació El consum de 30 grams de fruits secs al dia millora l'estat metabòlic de les persones en fase de prediabetis. Aquesta pràctica ajuda a retrasar o prevenir l'aparició definitiva de la diabetis tipus 2. L'estudi s'ha centrat en voluntaris amb obesitat abdominal, hipertensió arterial i resistència a la insulina. Context i recomanacions "Tot ens fa pensar que, dintre d'una dieta prudent, els fruits secs hi tenen cabuda totalment amb persones que tenen una dieta de diabetis." L'expert subratlla que aquests beneficis s'han d'emmarcar sempre en un estil de vida saludable que inclogui exercici físic i una dieta equilibrada. L'augment global de l'obesitat fa que les previsions del nombre de diabètics per al 2030 siguin alarmants, fet que dóna més rellevància a aquestes conclusions científiques publicades en revistes d'alt prestigi internacional.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
45'
Tarragona 2016: Candidatura a Capital Europea de la Cultura
Estat de la Candidatura i Suport Institucional L'episodi analitza la situació actual de la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura 2016. Es destaca que aquest és un projecte de ciutat que neix el 2004 i que compta amb una unanimitat política total entre totes les forces municipals (PSC, ERC, CiU i PP), així com el suport explícit del Parlament de Catalunya. Reptes Tècnics i Programació El coordinador tècnic, Joan Cavallé, explica que el mes de juliol de 2010 és la data límit per presentar el qüestionari formal de 25 pàgines. Els punts clau de l'avaluació són: • La viabilitat financera i organitzativa del projecte. • La filosofia i els arguments diferenciadors de la proposta. • La transició d'una decisió política a una de tècnica, avaluada per experts independents. Debat Polític: Recursos i Prioritats Durant la tertúlia sorgeix una comparativa crítica entre la candidatura cultural i la dels Jocs del Mediterrani 2017. Els grups de l'oposició (Albert Ballbé i Judit Heres) expressen preocupació per: • La despesa econòmica i el ressò mediàtic, que consideren superior en el projecte esportiu. • La necessitat de millorar les infraestructures culturals de la ciutat. • La relació de l'Ajuntament amb les entitats culturals locals, que han mostrat certa disconformitat recentment. Infraestructures i Model de Ciutat Es discuteix el Pla d'Equipaments Culturals amb vista al 2016, destacant inversions previstes de 13 milions d'euros en espais com el Teatre Tarragona i la Tabacalera. Cavallé aclareix un concepte fonamental: "El que valora el jurat és una programació de continguts d'un any; no necessàriament ha de basar-se en grans equipaments, sinó en la filosofia del projecte." Participació Ciutadana i Voluntariat Un dels pilars de la candidatura és el seu teixit social, representat per més de 22.000 adhesions i un cos de voluntaris actiu. Es reconeix que cal passar d'una "feina de formiga" administrativa a una visibilitat pública més gran per engrescar tota la ciutadania.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Tarragona 2016: El motor del voluntariat a la Casa Sefus
Presentació de la seu de la candidatura L'episodi es trasllada a la Casa Sefus, l'espai que acull l'oficina de la candidatura de Tarragona 2016 com a Capital de la Cultura Europea. L'edifici, situat en una zona estratègica prop del Portal del Roser, és una torre medieval que també serveix de seu per a Tàrraco Viva. Èxit en les adhesions ciutadanes S'anuncia que la candidatura ha tancat l'any 2009 amb més de 20.000 adhesions, una xifra que s'espera que arribi a les 25.000 abans del lliurament del projecte. Les tècniques i voluntàries destaquen: - Les adhesions es poden fer via internet o físicament en diversos punts de la ciutat. - Es tracta d'una feina de formigueta constant per implicar la societat. El paper clau dels voluntaris Teresa León, tècnica de la candidatura, subratlla que sense el cos de voluntaris "la cosa aniria coixa". Actualment, hi ha 1.092 voluntaris inscrits, dels quals uns 200 són actius de manera permanent en esdeveniments com Santa Tecla o el festival ETC. "Els voluntaris són el nostre tresor més preuat; sense ells no hauríem aconseguit aquest suport, que és caliu humà." Experiències personals i llegendes locals Loli Campos, Mercedes Varea i Lupe Tortajada expliquen la seva experiència captant signatures i desfent la confusió habitual entre la candidatura cultural de 2016 i els Jocs Mediterranis de 2017. També es comparteix la llegenda popular sobre l'origen del nom de la Casa Sefus (o Safós), lligada a una història d'un cofre de monedes i un bisbe.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Aprovació del Pla Territorial del Camp de Tarragona
El Pla Territorial fins al 2026 L'aprovació definitiva del Pla Territorial del Camp de Tarragona per part del Govern de la Generalitat estableix les directrius per al creixement urbà, l'ordenació dels espais oberts i les infraestructures fins a l'any 2026. Joaquim Margalef destaca que el document aporta coherència a la visió global del territori, que ja té més del 80% de la seva superfície ordenada sota aquests plans parcials. Infraestructures Ferroviàries i Alta Velocitat Un dels punts clau és l'arribada de l'alta velocitat al centre de Tarragona: Es dissenya un bypass per enllaçar amb la línia actual de l'AVE a la Pobla de Montornès. L'objectiu és que els trens de llarga distància puguin entrar a la ciutat sense necessitat de fer un cul-de-sac. Tot i que el traçat actual és indicatiu, els futurs estudis informatius podrien plantejar alternatives més curtes o eficients si es demostra la seva factibilitat tècnica. Intermodalitat i el Trenvia (TramCamp) El pla preveu un sistema de transport intern robust basat en la intermodalitat: Vuit estacions intercanviadores: La majoria ja existeixen, però es potenciaran per connectar tres sistemes: l'ample europeu, l'ample ibèric i el futur Trenvia. El TramCamp: Es planteja com una solució històrica per comunicar les principals ciutats (Tarragona, Reus, Cambrils, Salou) aprofitant part de les vies que quedaran alliberades pel trasllat del Corredor del Mediterrani. Una Fita Històrica per al Territori "És una fita històrica perquè respon a una necessitat de planejament conjunt que el territori reclamava des dels anys 70." Margalef subratlla que aquest pla posa fi a dècades d'espera i reconeix l'alta interdependència entre els municipis del Camp de Tarragona pel que fa al mercat de treball, habitatge i mobilitat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Entrevista a Sergi de los Ríos sobre l'actualitat de Tarragona
Balanç del Mandat i Gestió Municipal En Sergi de los Ríos, portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Tarragona, analitza els primers dos anys i mig de govern. Reconeix que els projectes han avançat a un ritme inferior a l'esperat a causa de diversos factors: • L'estat d'abandó de molts expedients heretats de l'anterior govern. • Una estructura administrativa ineficient i antiquada que necessita una reforma profunda cap a les noves tecnologies. • El diàleg constant entre els socis de govern (PSC i ERC) com a base de l'estabilitat política actual. Projectes Estratègics i Capitalitat L'entrevistat defensa una visió de capitalitat integral que vagi més enllà de la pura administració: • Capitalitat cultural, comercial i universitària: La importància d'infraestructures com el parc tecnològic i el Mercat Central. • Resposta a les crítiques de l'oposició: Els projectes estratègics són a llarg termini (5-15 anys) i molts s'han hagut de reactivar des de zero. Planificació Territorial i Organització Nacional Es discuteix l'aprovació del Pla Territorial del Camp de Tarragona, destacant que és el primer cop que es planifica el territori amb visió de conjunt des de 1987. La Llei de Vegueries De los Ríos es mostra ferm partidari de l'organització en vegueries per eliminar l'estructura de diputacions: "L'estructura de diputacions i de províncies al nostre país és ineficient. Hem de tendir a una organització que aprimi les administracions." • Requisits clau: Tarragona ha de ser la capital de la seva vegueria per llei. • Candidatures al Parlament: Manifesta la seva predisposició a tornar-se a presentar a les llistes del Parlament de Catalunya, subratllant la falta de representació de diputats de Tarragona ciutat. Perspectives per al 2010 L'any 2010 es presenta com l'any de la recollida de fruits de la feina feta anteriorment, amb fites com: • L'inici de l'execució del Pla de Competitivitat Tarraco Romana. • Les obres del Mercat Central i el foment del turisme de creuers.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Debat sobre la nova Llei del Cinema a Catalunya
El futur de la llengua a les sales de cinema El govern de la Generalitat ha presentat el projecte de la nova llei del cinema, un text que ha generat un fort debat entre els diversos agents del sector audiovisual. Els punts clau de la normativa inclouen: Quotes de distribució: L'obligatorietat de distribuir el 50% de les còpies en català (doblat o subtitulat). Aplicació progressiva: Una moratòria de 5 anys per a la seva implementació total (2013-2014). Excepcions: Se n'exclouen les versions originals en català/castellà i les produccions europees amb poques còpies. Perspectives enfrontades: Exhibidors vs. Creadors El debat compta amb la participació de Josep Eduard (Ocine les Gavarres) i el director Jesús Montlleó, que aporten visions contrastades: El punt de vista del sector empresarial: Els exhibidors alerten sobre la possible reducció de l'oferta i la pèrdua de llocs de treball. Argumenten que existeix una manca de demanda real per part del públic, que sovint prefereix la versió en castellà quan se li ofereixen ambdues opcions. La defensa de la quota cultural: Des de la direcció de cinema, s'apel·la a la necessitat de trencar el monopoli de les majors nord-americanes i es proposa la versió original subtitulada com una alternativa més econòmica i culturitzadora que el doblatge. "Si veiem bon cine, què més dona si és en català o en castellà? El problema és no tenir l'opció." Obstacles i reptes de futur Els interlocutors coincideixen que la supervivència de la indústria depèn de diversos factors crítics: L'educació de l'espectador i el pes dels hàbits de consum. La influència de la promoció mediàtica en l'èxit de les pel·lícules. El paper del turisme estatal, que consumeix majoritàriament cinema en castellà. La necessitat de crear una indústria potent més enllà de les subvencions públiques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
10 anys del Museu del Port de Tarragona
Celebració d'una Dècada de Patrimoni Marítim Entrevista a Mercè Toldrà, coordinadora del Museu del Port de Tarragona, amb motiu del desè aniversari de la institució (2000-2010). Durant la conversa, es repassa l'evolució del museu, des dels seus orígens vinculats a l'arxiu fins a convertir-se en un referent cultural de la ciutat. Activitats de Commemoració: "Compartint la Maram" L'eix central del desè aniversari és el projecte Compartint la Maram, una iniciativa de col·laboració institucional sense precedents: Col·laboració en xarxa: Participen 17 institucions (museus, arxius, biblioteques i entitats privades com Caixa Fòrum). Exposicions temporals: Cada mes, una institució diferent exposa una peça del seu fons vinculada al mar al hall del museu. Peçes destacades: Des de plànols de l'antic edifici del Nàutic fins a l'escultura de la Venus Mediterrània o fòssils marins. Creixement i Públic El museu ha consolidat un públic fidel i divers, amb xifres que avalen la seva trajectòria: 175.000 visitants acumulats en gairebé deu anys. Una mitjana actual d'entre 20.000 i 22.000 usuaris anuals. Perfil del visitant: Inicialment centrat en escolars, ara inclou famílies, turistes estrangers i un fort component de visitants de Lleida i València. Modernització i Propostes de Futur Toldrà destaca les millores per fer el museu més accessible i atractiu: Digitalització: Implementació de audioguies en diversos idiomes per a la visita individual. Educació: Publicació del nou quadern pedagògic "El teu port", que integra la visió comercial, cultural i mediambiental. Exposició sobre el Serrallo: Producció pròpia per a l'estiu al Tinglado 4 per explicar la història del barri mariner. "La nostra funció és preservar i conservar el patrimoni, però també difondre'l perquè la gent en participi i en gaudeixi."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Col·lapse circulatori al carrer Ramon i Cajal
Resum de la situació del trànsit a Tarragona L'episodi analitza les greus afectacions a la mobilitat a causa de les obres del Mercat Central de Tarragona, que han obligat a tallar el carrer Colom i a desviar el trànsit cap a l'eix de Ramon i Cajal. Principals problemàtiques detectades Reducció de carrils: El carrer Ramon i Cajal ha perdut capacitat, deixant només un carril de pujada, ja que la resta de la calçada s'ha destinat a parades d'autobús. Congestió extrema: S'ha cronometrat que un vehicle tarda més de 5 minuts a recórrer un tram urbà molt curt, amb semàfors que només permeten el pas de 7 vehicles per fase. Confusió en la senyalització: Existeixen dubtes sobre el sentit de circulació i l'accés al carrer Redding, on hi ha senyals contradictoris que permeten o prohibeixen el pas segons el tipus de vehicle. Impacte comercial: Els botiguers de la zona es mostren molt preocupats per la pèrdua de zones de càrrega i descàrrega i la impossibilitat que els clients parin un moment. Testimonis i queixes "És absurd que una via d'entrada com Ramon i Cajal hagi d'absorbir aquest trànsit amb una parada d'autobusos de punta a punta. Està tot el dia col·lapsat." Els comerciants critiquen la falta de coordinació entre la Guàrdia Urbana i els canvis de senyalització, a més de demanar un replantejament de les fases semafòriques per evitar que les cues arribin al carrer Pere Martell.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Balanç del sector de l'automòbil 2009 i perspectives 2010
Balanç de l'any 2009: L'impacte del Pla 2000-E L'any 2009 ha estat un exercici complex per al sector de l'automoció a la demarcació de Tarragona, marcat per una pèrdua de mercat del 15% en turismes. Tot i ser una dada negativa, s'ha millorat respecte a les previsions inicials gràcies a l'impuls del Pla 2000-E. El canvi de tendència es va produir el juliol, quan l'ajut públic va frenar una davallada que ja venia d'un 2008 amb pèrdues del 34%. S'ha passat de vendre 23.000 unitats el 2005 a unes 11.500 l'any 2009, xifra que representa pràcticament la meitat del mercat en quatre anys. Crítica a la tramitació i gestió dels ajuts Tot i l'èxit comercial del pla, Emili Beltran assenyala dificultats significatives en la seva execució: "El problema està que el sistema provoca que l'empresa venedora hagi d'estar finançant aquestes vendes... l'ajut no retorna al concessionari fins i tot tres mesos després." Falta de liquiditat: Els concessionaris assumeixen el cost inicial de l'ajut en un moment de poca tresoreria. Burocràcia complexa: La tramitació administrativa és feixuga i obliga a gestionar una gran quantitat de documentació. Perspectives per al 2010: Incertesa i pujada de l'IVA El resum de les previsions per a l'any nou es divideix en dues etapes clarament diferenciades: Primer semestre: Es preveu que sigui positiu per l'esgotament de la pròrroga del Pla 2000-E i per l'efecte crida d'usuaris que volen comprar abans de la pujada d'impostos. Segon semestre: Es preveu molt complicat a causa de la pujada de l'IVA (del 16% al 18%) a partir de l'1 de juliol i la previsible manca de fons en els ajuts oficials, que podrien esgotar-se a l'abril o maig. Situació dels tallers de reparació Contràriament a la creença popular, la crisi també afecta negativament els tallers. L'ús del vehicle ha disminuït i els clients ajornen el manteniment preventiu, les revisions i el canvi de pneumàtics per estalviar costos.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
25'
Entrevista política: Alejandro Fernández (PP Tarragona)
Balanç de l'Equip de Govern i Model de Ciutat L'entrevista comença amb una anàlisi crítica sobre els dos anys i mig de mandat del Partit dels Socialistes (PSC) i Esquerra Republicana (ERC). Alejandro Fernández sosté que Tarragona pateix una paràlisi institucional i una manca de definició en el seu model cultural i de projecció exterior. Crítiques a la Micropolítica • Segons el portaveu, les expectatives generades per l'alcalde Ballesteros no s'han complert. • Malgrat que el govern presumeix de millorar l'espai urbà, Fernández afirma que la ciutat segueix estant bruta i amb males olors. • Es posa d'exemple l'estat del passeig de les Palmeres com a mostra d'aquesta deixadesa urbana. Projectes Estratègics i Tarragona 2017 Fernández es mostra especialment escèptic amb els terminis i la gestió dels grans projectes, com la façana marítima, la Tabacalera o el Banc d'Espanya. "Vam guanyar les eleccions gràcies a la il·lusió de les promeses, però no s'ha complert cap dels terminis que Ballesteros va prometre." Pel que fa a la candidatura dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, el PP denuncia: • Una manca d'independència en l'auditoria externa, encarregada pel mateix gerent, Mario Rigau. • Sospites d'amiguisme i discrecionalitat en la contractació d'empreses unipersonals. • Una presidència executiva que no genera consens i que actua de manera "sectària". Política Cultural i Organització Territorial El Malestar Cultural Fernández vincula la reacció de l'Ajuntament (anunciant un pla cultural) com una improvisació davant el manifest de les entitats locals. Proposa un model de cooperació público-privada autogestionat, similar al de ciutats com Granada o Gijón. La Llei de Vegueries El Partit Popular es manté ferm en la defensa de la província de 1833. • Consideren la vegueria una "trampa mortal" per a la capitalitat de Tarragona. • Rebutgen una nova administració que suposi més despesa, més funcionaris i més impostos. • Tot i això, es mostren a favor de la descentralització de serveis cap a les Terres de l'Ebre. Futur Polític i Eleccions al Parlament Finalment, Alejandro Fernández confirma que la seva prioritat absoluta és la política municipal i descarta formar part de les llistes per a les pròximes eleccions al Parlament. Manifesta que el PP a Tarragona està en un moment de gran creixement i que la seva obsessió és consolidar l'alternativa a la ciutat, donant suport a Rafa Luna com a candidat autonòmic.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
Bons propòsits: L'auge del gimnàs al gener al Serrallo
L'impacte del canvi d'any en l'activitat física Amb l'arribada del gener, es produeix un fenomen cíclic als centres esportius: el repunt d'inscripcions degut als bons propòsits d'any nou. Molts usuaris decideixen apuntar-se al gimnàs per contrarestar els excessos de les festes de Nadal i millorar la seva condició física. Gestió de l'entrenament i horaris recomanats L'Aron Bertomeu, coordinador dels gimnàsos del Serrallo i Camp Clar, destaca aspectes claus per als nous esportistes: Millors franges per entrenar: Per evitar aglomeracions, es recomana anar-hi a primera hora del matí, al migdia (de 12:00 a 15:00) o a última hora de la nit. Assessorament personalitzat: És fonamental realitzar una entrevista prèvia per conèixer l'experiència, possibles lesions i objectius (baixar pes o guanyar musculació). Condicionament general: Durant les primeres dues o tres setmanes, cal fer un treball progressiu de força resistència i activitat cardiovascular. "Al gener la gent s'assusta: es mira al mirall i diu que aquí ha passat alguna cosa pels excessos de l'alimentació." Perfil d'usuaris i oferta d'activitats El gimnàs no és només un espai de treball físic, sinó també un punt de socialització i evasió de l'estrès laboral. S'observa una major presència masculina a la sala de màquines, mentre que les dones solen optar més per les activitats dirigides com: Indoor cycling (spinning). Pilates i Ioga per a la postura i esquena. Aerotono i classes de manteniment gratuïtes. Finalment, es remarca la importància del paper del monitor com a motivador i psicòleg, ajudant els nouvinguts a mantenir la constància un cop passat el boom inicial de les primeres setmanes.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Donació d'ulls: La campanya 'Dos ulls per més d'una vida'
Compromís social i donació de teixits oculars L'entrevista realitzada a Òptica Salles amb Carme Lafuente, responsable de formació, destaca la col·laboració d'aquesta entitat amb el Banc d'Ulls. La campanya, sota el lema "Dos ulls per més d'una vida", busca sensibilitzar la població sobre la importància de la donació de teixits oculars per a trasplantaments i investigació. Conceptes clau sobre la donació Universalitat de la donació: Gairebé tothom pot ser donant, independentment de l'edat o de si es portaven ulleres (miopia, hipermetropia, etc.). S'ha arribat a trasplantar teixit de donants de fins a 100 anys. Processament: El Banc d'Ulls recull els globus oculars per extreure'n la còrnia o l'esclera. Si el teixit no és apte per a trasplantament, s'utilitza per a la investigació científica o per a la formació de nous cirurgians. Procediment logístic: A diferència de la donació d'òrgans (que requereix mort cerebral però batec cardíac), en la donació de teixits l'extracció es pot fer fins a vuit hores després de la mort biològica. Impacte i generositat a Catalunya "Els catalans som el col·lectiu de població que fa més donacions d'ulls amb molta diferència respecte a la resta de l'Estat." Segons les dades facilitades: 1. Es realitzen més de mil trasplantaments de còrnia a l'any. 2. Catalunya dobla la mitjana europea en donacions de teixits i òrgans. 3. Existeix una alta demanda, el que fa que el teixit emmagatzemat tingui una rotació molt ràpida a les fundacions. Com fer-se donant? Els ciutadans poden adreçar-se a qualsevol centre d'Òptica Salles per recollir una butlleta informativa. El tràmit és senzill: s'omple el formulari amb dades personals i es rep el carnet de donant al domicili. També és fonamental comunicar la decisió a la família per facilitar el procés en el moment de la defunció.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Joaquim Caral, nou gerent del Pla de Competitivitat Tarraco Romana
Entrevista a Joaquim Caral sobre el futur turístic de Tarragona Joaquim Caral assumeix la gerència del Pla de Competitivitat de la Tarraco Romana, un projecte estratègic que compta amb una inversió de 4,2 milions d'euros destinats a potenciar els monuments declarats Patrimoni Mundial. Caral, amb una àmplia experiència en la gestió turística a Montblanc, afronta aquest repte amb l'objectiu de transformar els recursos monumentals en un producte turístic d'alt valor. Estructura i objectius del Pla El pla no és només una iniciativa municipal, sinó que es gestiona a través d'un consorci que inclou: * L'Ajuntament de Tarragona (com a líder del projecte). * Els municipis de Constantí, Altafulla i Roda de Berà. * El Consell Comarcal del Tarragonès. L'objectiu principal és generar activitat econòmica mitjançant l'increment del temps d'estada dels visitants i la millora de la seva experiència. Prioritats i línies d'actuació Joaquim Caral destaca que el seu primer pas serà conèixer la ciutat amb ulls de turista i analitzar el full de ruta redactat per la Universitat Rovira i Virgili. Entre les accions immediates i a mitjà termini destaquen: * Creació d'una marca i imatge corporativa per al consorci. * Millora de la senyalització i interpretació dels monuments (evitant la saturació visual). * Segmentació del mercat: crear propostes específiques per a creueristes i turisme familiar. * Foment de l'autoestima local: aconseguir que el ciutadà sigui el primer ambaixador del seu patrimoni. "El primer client que s'hauria de proposar a qualsevol municipi com a client turista és el propi ciutadà." Projecció exterior El pla es presentarà oficialment a la fira FITUR a Madrid, consolidant així la voluntat de posicionar Tarragona més enllà de la seva imatge tradicional de ciutat industrial, apostant decididament pel seu potencial cultural i històric.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
Entrevista a Begoña Floria: Balanç i futur de Tarragona
Balanç del Pacte de Govern i Estabilitat Municipal La portaveu del grup municipal socialista, Begoña Floria, destaca l'estabilitat i la tranquil·litat del pacte entre el PSC i ERC després de dos anys i mig de mandat. Segons Floria, aquesta solidesa ha permès una gestió sense interferències, contraposant-la al "descontrol intern" de l'etapa anterior. Micropolítica vs. Macropolítica L'acció de govern es divideix en dos eixos principals: * Micropolítica: Èxits immediats com la Brigada d'Intervenció Ràpida, la gratuïtat del carret de bus per a nens i la millora de centres cívics. * Macropolítica: Projectes de llarg recorregut que requereixen planificació seriosa, com el Mercat Central, la Tabacalera i la Façana Marítima. "S’està fent una bona feina de planificació i seriositat en engegar projectes que es veuran en un futur." Projectes Estratègics i Infraestructures Floria defensa la gestió de diversos punts clau per al desenvolupament de la ciutat: 1. Banc d’Espanya: Es planteja com un centre d'interpretació turística prioritari per generar activitat econòmica. 2. Connexions Ferroviàries: L'arribada de l'ample de via europeu i el Corredor del Mediterrani es consideren estratègics per a la indústria i el Port. 3. Jocs del Mediterrani 2017: Defensa la transparència dels comptes i demana a l'oposició una mirada pel "bé comú" i no partidista. Debat sobre les Vegueries i la Capitalitat Respecte a la llei de vegueries de la Generalitat, el grup socialista manté una postura crítica amb les formes: * Consideren que no és el moment ni la forma adequada per presentar la llei. * Exigeixen que la capitalitat de Tarragona sigui indiscutible i única dins la seva demarcació. * S'oposen a la creació de noves estructures sense resoldre la duplicitat d'administracions (sis en total sobre el territori). Reptes per al 2010 L'objectiu per a l'any actual és consolidar la planificació feta: acabar les obres del Teatre Tarragona, impulsar el patrimoni (Pont del Diable) i, sobretot, reforçar els serveis socials (amb un increment del 60% del pressupost) per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
El Priorat recupera la normalitat després del temporal de neu
Retorn a la normalitat al Priorat Josep Antoni Robles, president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Cabassés, ha informat sobre la situació de la comarca després del fort temporal de neu del cap de setmana. Actualment, la zona està vivint una jornada de treva amb la sortida del sol, fet que està ajudant a desfer el gel i a fer que les carreteres tornin a ser transitables. Impacte del temporal i serveis Durant les darreres 48 hores, molts municipis han patit situacions complicades: * Moltes localitats han estat incomunicades i algunes s'han quedat sense subministrament elèctric o telefònic. * S'han registrat gruixos de fins a 60 centímetres de neu, una xifra excepcional que no es veia en dècades. * El transport escolar, que s'havia suspès, es reprendrà demà gràcies a la millora de les condicions. Gestió de la crisi i recursos Robles ha defensat la gestió dels ajuntaments i la coordinació entre departaments, malgrat les crítiques per la falta de mitjans. Segons el president, és difícil estar totalment preparat per a fenòmens tan extrems i poc freqüents: "No estem preparats al segle XXI contra el temps, és molt difícil... hem de tindre els mitjans raonables, però quan arriba a aquestes dimensions, ens veiem desbordats." Efectes en l'agricultura Curiosament, la nevada no és negativa per a tothom. L'alcalde ha destacat que, a diferència del que es podria pensar, la neu és beneficiosa per a les vinyes, ja que aporta una humitat constant i la temperatura no ha baixat prou com per malmetre el raïm.