Tots els episodis

62715 episodis disponibles

episodis

43081-43104 de 62715

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
L'ús del servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII
Situació de les urgències davant l'onada de fred Contràriament al que es podria pensar, la cap del servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, Carme Boquer, explica que durant els pics de fred intens es produeix una disminució de l'afluència total. Tanmateix, s'observa un fenomen clau: Els pacients que acudeixen presenten patologies més greus. Hi ha un augment relatiu dels ingressos, ja que els casos banals solen quedar-se a casa o recórrer al metge de capçalera. La patologia predominant en aquesta època és la respiratòria, especialment en pacients crònics o gent gran amb patologies de base. El procés de triatge i classificació Per gestionar l'assistència de manera eficient, l'hospital utilitza un sistema de triatge estructurat en cinc nivells d'urgència: Nivell 1: Pacients en situació de ressuscitació (gravetat extrema). Nivells intermedis: Determinats per l'estratificació del risc. Nivell 5: Patologies banals o no urgents. L'objectiu principal és evitar la demora en l'atenció dels casos més crítics, mentre que els casos lleus han d'esperar el temps necessari. Tendències anuals i responsabilitat de l'usuari Durant l'entrevista es reflexiona sobre el comportament social i l'ús del sistema sanitari: L'any 2009 es va tancar amb unes 100.000 urgències, xifra que indica una estabilització (o lleuger descens) respecte a anys anteriors. Es confirma que esdeveniments socials, com els partits del Barça, redueixen l'afluència d'urgències banals, demostrant que el dintel de dolor i la percepció d'urgència són subjectius. "El pacient és tan responsable de la seva salut com ho som els professionals sanitaris. Hem de ser corresponsables." Finalment, es fa una crida al sentit comú i a la corresponsabilitat per fer un ús racional dels serveis públics de salut.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Sanitat Respon: El servei veterà de consells de salut
Sanitat Respon: Un recurs essencial del sistema de salut públic L'episodi analitza el funcionament i la utilitat de Sanitat Respon, un servei telefònic del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que ha guanyat una notorietat creixent en els darrers temps. Amb més de vuit anys d'experiència, aquest servei s'ha consolidat com una peça clau per descongestionar el sistema sanitari. Funcionament i atenció a l'usuari El servei destaca per la seva eficiència i un alt grau de satisfacció entre els usuaris. Els punts clau de la seva operativa són: - Atenció inicial: Un operador no sanitari gestiona la trucada i, si cal, la deriva a una infermera o a un metge. - Accessibilitat: Està disponible les 24 hores del dia i ofereix el servei de trucar a l'usuari si no se l'ha pogut atendre immediatament. - Anonimat: Les dades personals i la targeta sanitària només es demanen per a tràmits específics, com programar visites. Serveis i tipologia de consultes Aquest telèfon no només gestiona urgències lleus, sinó que ofereix un ventall ampli de serveis: 1. Consell de Salut: Recomanacions sobre febre, tos, pediatria (molt freqüent els caps de setmana) i viatges. 2. Suport i programes: Línia per deixar de fumar i seguiment de pacients fràgils durant onades de calor. 3. Informació de salut pública: Resposta a alertes sanitàries i dubtes sobre vacunes (com la del papil·loma). 4. Consultes sobre tràmits: Gestió de llistes d'espera i tràmits de la targeta sanitària. El paper del servei com a complement L'Elisabet Vives subratlla que el servei no pretén substituir les urgències físiques, sinó actuar com un complement necessari. "Ens permet solucionar consultes per telèfon que eviten desplaçaments i ajuden a que els serveis d'urgències no es col·lapsin." En cas que la consulta requereixi una exploració presencial, les infermeres orienten el ciutadà cap al recurs més adient, ja sigui un CAP de guàrdia o un hospital, garantint una atenció eficient i personalitzada.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
6'
Acord pel transport escolar gratuït a l'escola El Miracle
Resolució del conflicte pel cost del transport escolar L'entrevista amb Gemma Llorba, presidenta de l'AMPA del CEIP El Miracle de Tarragona, detalla la problemàtica i la solució temporal trobada per a les famílies de la zona de Llevant. El conflicte va sorgir quan el Consell Comarcal va traslladar part del cost del servei de transport a les famílies, malgrat que aquest centre és el que els correspon per mapa escolar i no hi ha una alternativa viable a peu. Cronologia dels fets i mobilització Antecedents: A final del curs passat es va comunicar la intenció de fer pagar una part del transport. La impossibilitat d'anar caminant per la distància feia essencial la gratuïtat del servei. Mesures de força: El primer dia de curs els infants no van assistir a l'escola com a protesta, ja que l'autobús no va passar per les parades. Interlocució: Les famílies s'han dirigit a l'Ajuntament de Tarragona, al Consell Comarcal i al Departament d'Ensenyament. L'acord i situació actual Després de les mobilitzacions, s'ha arribat a un principi d'acord amb el govern municipal: "L'Ajuntament assumiria el cost que fins ara havien de pagar els pares durant el present curs." Futur i preinscripcions Actualment, el servei funciona amb normalitat, però es destaca la necessitat de trobar una solució definitiva abans del període de preinscripcions al febrer. L'objectiu és garantir que els nous alumnes puguin optar a l'escola pública de referència amb la seguretat de disposar de transport gratuït.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Afectacions de trànsit i busos a Tarragona per les obres
Inici de les obres al carrer Colom i Ramón i Cajal L'inici de les obres de remodelació al centre de Tarragona, concretament al carrer Colom, ha provocat canvis significatius en la mobilitat urbana. Malgrat que el trànsit no s'ha tallat de forma radical per permetre l'accés a veïns i comerciants, la circulació de vehicles i autobusos ja experimenta els primers col·lapses procedents de vies adjacents com el carrer Ramón i Cajal i Prat de la Riba. Impacte en el transport públic Aquestes obres, amb una durada prevista de quatre anys, han obligat a reestructurar el servei de l'Empresa Municipal de Transports (EMT): - Línies afectades: 3, 5, 6, 7, 11, 35 i 54. - Noves parades: S'han traslladat al carrer Ramón i Cajal (direcció sud) i a la Rambla Nova (línies 10 i 54). - Confusió i informació: Tot i la campanya informativa "Ho sentim" i la presència d'informadors a peu de carrer, molts usuaris han expressat desconcert i queixes per les distàncies que ara han de recórrer a peu. Reacció dels comerciants i veïns El sector comercial mostra una gran preocupació pel futur dels seus negocis durant el llarg període d'obres: - Es preveu una baixada de vendes a causa de la pèrdua de la clientela que arribava directament en autobús. - Els comerciants critiquen la manca de reunions prèvies promeses per l'Ajuntament. - Els veïns pateixen per les dificultats logístiques (carregar bosses des d'altres parades) i les futures molèsties per pols i soroll. "Els jefes saben que les vendes baixaran un muntó i les que treballem estem preocupades; és una via molt transitable que ara quedarà trista." Previsions de futur La unitat mòbil destaca que, tot i ser el primer dia i regnar una certa confusió, s'espera que les mesures de trànsit s'anotin i s'ajustin per evitar el col·lapse total de l'entrada a la ciutat des de Reus.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Manifest pel canvi de política cultural a Tarragona
Més d’una cinquantena d’entitats i un centenar de persones a títol individual del sector cultural de Tarragona s’han unit per presentar el Manifest per una nova política cultural contemporània, plural i participativa. L'acte, celebrat al Teatre el Magatzem, assenyala un punt d'inflexió històric en el qual el sector «s'ha plantat» davant la gestió municipal actual. Eixos principals de la reivindicació Demanda de diàleg: El portaveu, David Tarragonès, subratlla que la manca de comunicació amb la regidoria i l'alcaldia és el principal escull. Reclamen ser escoltats en la presa de decisions. Cultura com a motor: Es demana que la cultura sigui un element vertebrador i dinamitzador de la ciutat, anant més enllà de la programació institucional. Suport a la creació: El manifest exigeix més suport als creadors locals i una oferta cultural potent, estable i arriscada. Planificació d'infraestructures: Sol·liciten una planificació clara de les necessitats d'infraestructures, citant el cas del projecte de la Tabacalera. Properes passes "El que busquem és que l'Ajuntament, d'una vegada per totes, obri un diàleg amb el sector cultural. És així de simple." Arran d'aquesta pressió, ja s'han convocat reunions per als dies 12 i 13 amb representants del consistori per tractar temes com el Centre d'Art i el futur del sector.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
Manifest per una nova política cultural a Tarragona
Reivindicació Cultural al Teatre el Magatzem El sector cultural de Tarragona s'ha unit per presentar un manifest que reclama un canvi profund en la gestió de la ciutat. L'acte, celebrat al Teatre el Magatzem, ha aplegat una trentena de representants que cerquen una política cultural contemporània, plural i participativa. Punts clau de la mobilització: Dèficit comparatiu: Els signants asseguren que Tarragona ha quedat enrere respecte a altres ciutats en termes d'oferta, producció pròpia i equipaments adequats. Crida a l'acció política: Es demana directament a l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que lideri un procés de diàleg i consens. Suport massiu: El document compta amb l'adhesió de gairebé 60 entitats i col·lectius, a més d'un centenar de persones a títol individual. "Tarragona s'ha quedat al marge de ciutats que han tingut una oferta cultural, una producció pròpia i equipaments adequats." Participació i continuïtat S'ha habilitat el portal web culturamanifest.net per recollir noves adhesions i comentaris de la ciutadania. L'acte ha finalitzat amb la lectura del llistat d'entitats implicades, refermant la unitat d'un sector que exigeix ser escoltat per les institucions.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
2010-01-11 TRENET USUARIS
Anàlisi del descontentament pels canvis en el transport públic El text recull els testimonis de diversos usuaris afectats per la reubicació de les parades d'autobús i les reformes urbanístiques a l'entorn del mercat. La sensació predominant és de confusió i malestar davant la manca d'informació clara i l'augment dels temps de desplaçament. Les principals queixes dels usuaris Pèrdua de proximitat: Moltes persones, especialment gent gran, lamenten que ara han de caminar trajectes molt més llargs. Confusió amb les ubicacions: S'esmenta un cacao constant de canvis entre diferents punts com Prat de la Riba i les noves parades provisionals. Durada excessiva de les obres: Hi ha referències a projectes que s'allarguen fins a quatre anys, generant un pessimisme sobre la finalització dels treballs. Problemes de mobilitat i trànsit "Ramón i Cajal, que és una entrada de Tarragona per Reus, no pot assumir tant de trànsit." Els usuaris destaquen deficiències estructurals en el nou disseny viari: 1. Saturació en hores punta: La reducció a un sol carril de pujada i semàfors massa ràpids provoquen cues fins a l'entrada de la ciutat. 2. Incongruència viària: Es critica que carrers altament transitats no estan preparats per absorbir el volum d'autobusos i vehicles privats amb la configuració actual. 3. Falta d'hàbit: Tant conductors com passatgers encara no estan acostumats a les noves rutes, provocant desorientació i errors en les parades.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2'
2010-01-11 TRENET COMERÇOS
Impacte de les obres i canvis en la mobilitat El contingut exposa la preocupació del sector comercial davant l'inici d'unes obres urbanístiques imminents que alteren profundament el flux de vianants i el transport públic. Els comerciants expressen una sensació d'incertesa per la falta de comunicació institucional i les conseqüències econòmiques negatives. Punts clau del conflicte Mobilitat i Transport: L'anul·lació de les parades d'autobús és el punt més crític, ja que molts clients aprofitaven els temps d'espera per realitzar compres. Manca de comunicació: Denuncien que l'Ajuntament no ha realitzat la reunió promesa abans de començar les actuacions. Entorn desfavorable: Es preveu un increment de soroll i pols, a més d'una pèrdua de la vitalitat del carrer. Perfil del client afectat Es destaca que el client tipus prové de barris perifèrics i utilitza el transport públic: "És un tipus de comerç que la gent viu als barris i quan surten de treballar, doncs, ja s'emporten la seva compra a casa." Tot i les dificultats, els paradistes confien en la fidelitat de la clientela fixa per pal·liar la davallada de vendes de consumidors de pas.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Balanç i futur de la Brigada d'Intervenció Ràpida de Tarragona
Anàlisi de l'activitat de la Brigada Municipal i d'Intervenció Ràpida El regidor d'espais públics de l'Ajuntament de Tarragona, Antonio Rodríguez, repassa la trajectòria de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) després d'un any i mig de la seva creació l'estiu de 2008. El servei s'ha consolidat com un element clau per a la ciutadania, amb dades que demostren la seva eficàcia i acceptació: Volum d'activitat: S'han realitzat 4.125 actuacions totals, amb una mitjana estabilitzada de 12 intervencions diàries. Participació ciutadana: El telèfon gratuït (900 200 274) ha rebut 2.238 trucades. Sorprenentment, un 30% de les consultes es deriven a altres departaments com neteja o jardins, la qual cosa demostra que el servei actua com un referent de proximitat. Tipologia d'obres: Durant el 2009, el gruix principal de la feina es va centrar en les voreres (83%), seguit de l'asfaltat (11%) i altres elements urbans com pilones o bancs (6%). La convivència amb la Brigada Municipal Rodríguez aclareix que la BIR és un complement i no un substitut de la Brigada Municipal. Mentre la BIR s'encarrega de les urgències ràpides, la Brigada Municipal gestiona: El manteniment de senyalització i pintura (consumint gairebé 20.000 quilos de pintura l'any). La logística d'esdeveniments i festes, amb el muntatge de 35.000 m² d'empostissats. Supervisió de projectes del Fons d'Inversió Local (FIL) en parcs infantils i pavimentació. Projectes emblemàtics: El Balcó del Mediterrani Un dels punts destacats de l'entrevista és la rehabilitació de la barana del Balcó del Mediterrani, icona de la ciutat que ja té 100 anys d'història: "La gent està enamorada de la barana del Balcó del Mediterrani; s'ha despertat una curiositat tremenda per la seva restauració." La primera fase de 30 metres ja està gairebé enllestida, i es preveu finalitzar el tram central de 60 metres el març de 2010, amb una inversió de 228.000 euros. L'equip de govern té la intenció de donar continuïtat a aquest disseny de barana fins a les escales del Miracle en fases futures.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Constitució del Comitè de Candidatura Tarragona 2017
Consolidació Institucional i Estratègia Internacional L'entrevista a Mario Rigau, president executiu de la candidatura Tarragona 2017, detalla els passos immediats per assolir l'organització dels Jocs del Mediterrani. El punt clau és la constitució formal del Comitè de Candidatura aquest proper divendres, un òrgan que uneix totes les administracions: l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació, la Generalitat de Catalunya, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consell Superior d'Esports (CSD). Full de Ruta per al 2010 Rigau estableix tres línies de treball prioritàries per a l'any present: Dossier Internacional: L'elaboració del document tècnic que s'ha de lliurar al Comitè Internacional al mes de juny. Comissió d'Avaluació: Preparació per a la visita dels inspectors internacionals, prevista entre octubre i novembre de 2010. Promoció i Presència: Mantenir l'activitat en esdeveniments esportius per refermar la credibilitat del projecte. Infraestructures i Seus Un dels aspectes més rellevants de l'entrevista és el canvi de filosofia cap a la remodelació d'instal·lacions existents per davant de la construcció nova, adaptant-se al context econòmic actual: Plaça de Braus: Proposada per acollir les disciplines de gimnàstica artística i rítmica. Estadi del Nàstic: Es reincorpora al projecte per al futbol i possiblement per a les cerimònies. Anella de Camp Clar: Es considera la "pota bàsica" del projecte, especialment pel que fa a la Ciutat Esportiva i les pistes d'atletisme. Context Competitiu i Polític Actualment, Tarragona només té com a rival oficial la ciutat d'Alexandria (Egipte). Rigau destaca que la fortalesa del projecte tarragoní està dissuadint altres candidates. Respecte a les crítiques polítiques internes sobre els comptes de la candidatura, el president executiu es mostra tranquil: "La professionalitat i l'acreditació dels auditors està fora de tot dubte... el debat polític s'ha de desenvolupar dins del marc polític, la nostra funció és una altra." L'elecció final de la seu es realitzarà, previsiblement, a l'estiu de 2011.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Crisi i futur del petit comerç a Tarragona el 2010
Crisi i futur del petit comerç a Tarragona En aquesta entrevista realitzada a Tarragona Ràdio, s'analitza la situació crítica que viu el petit comerç a la ciutat després d'un any 2009 qualificat de "desastrós". El president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUBT), Eduard Mañas, comparteix la seva visió sobre els reptes actuals i les perspectives d'un futur marcat per la crisi econòmica i l'arribada de grans superfícies. Balanç del 2009 i inici de les rebaixes Un any horribles: Mañas descriu el 2009 com el pitjor any del sector en la seva trajectòria professional, marcat pel tancament constant de negocis i el descens del consum. Psicosi del consum: La por a la crisi i l'atur han paralitzat la despesa de les famílies, fins i tot d'aquelles que mantenen la feina. Estratègia de descomptes: Moltes botigues de tèxtil i calçat es van veure obligades a fer descomptes forts des del desembre per liquidar estocs abans de la campanya oficial de rebaixes, perjudicial per als marges de benefici. Reivindicacions i crítiques a l'administració L'entrevista destaca una clara manca de sintonia entre el sector comercial i les administracions públiques: Pujada de l'IVA: Es critica durament la intenció del govern de l'Estat de fixar un augment del tipus impositiu (del 16% al 18%), ja que es considera que frenarà encara més el consum, a diferència d'altres països que l'han baixat. Manca de diàleg amb l'Ajuntament: Mañas denuncia la falta de coordinació amb l'àrea de promoció econòmica de Tarragona, especialment en iniciatives com la de tiquets de pàrquing gratuïts, que no han tingut el temps de planificació necessari. "Hi ha la psicòsis de la crisi; la gent es retreu més i no gasta, i les administracions ho fan al revés del que s'ha de fer pujant l'IVA." Perspectives 2010: El Corte Inglés a Tarragona Davant l'arribada propera d'El Corte Inglés a la ciutat, la postura de la Federació és ambivalent: L'impacte inicial: Es preveu un primer any molt dur per als petits establiments. L'oportunitat: Es veu com un reclam per portar gent a la ciutat que els comerços locals han de saber atraure. El valor afegit: El factor diferencial del comerç tradicional continua sent l'atenció personalitzada i l'expertesa sobre el producte, valors que les grans superfícies no poden igualar.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Nova etapa al Nàstic: Josep Maria Fernández i el seu projecte
Inici d'una nova era esportiva al Gimnàstic de Tarragona El president del Consell d'Administració del Nàstic, José María Fernández, detalla en aquesta entrevista el nou rumb del club després de la incorporació de Josep Maria Nogués com a director esportiu i José Antonio Gordillo com a secretari tècnic. El president destaca que aquests nomenaments busquen recuperar la il·lusió i el treball per tornar a atreure l'afició al camp. Objectius esportius i gestió de la plantilla Consolidació i ambició: Tot i que l'objectiu immediat és consolidar l'equip a la zona alta, no es descarta lluitar per l'ascens a la Primera Divisió si les circumstàncies ho permeten. Continuïtat tècnica: Es confirma que l'entrenador César Ferrando té contracte vigent i la seva continuïtat dependrà de l'èxit de la temporada. Mercat d'hivern: El club està obert a reforçar la plantilla si apareix una figura necessària a un preu assumible. Sortides: Es confirma la marxa d'Alfons Muñoz després de sis anys i mig, mentre que Antoni Pinilla es reincorpora en noves funcions laborals dins del club. Situació institucional i econòmica Compromís a llarg termini: Fernández desmenteix rotundament ser un "president de transició" i reafirma el seu compromís per als propers cinc anys. Economia i tresoreria: Admet una situació de tresoreria complicada amb cert dèficit acumulat, que s'espera pal·liar mitjançant partides d'ingressos per venda de jugadors (estimades en 800.000 €) i una propera ampliació de capital. Relació amb l'entorn: El president reconeix que la relació amb les penyes no ha estat ideal i es marca com a prioritat millorar el vincle amb la Federació de Penyes. "No hauria acceptat mai el càrrec si fos per ser un president de transició; tinc un compromís per cinc anys i espero complir-lo."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Situació de la grip i virus respiratoris a Tarragona
Estat actual de la salut pública a Tarragona En una entrevista a Tarragona Ràdio, Joaquim Pallajà, director dels serveis territorials del Departament de Salut, analitza la situació epidemiològica actual coincidint amb una onada de fred intens i nevades a nivell de mar. Incidència de la Grip i altres virus Davallada notable: Després d'un pic molt intens durant el mes de novembre, amb xifres de fins a 700 casos per cada 100.000 habitants, la incidència ha baixat significativament. Previsió de noves onades: Tot i la tranquil·litat actual, els experts preveuen una possible segona onada de grip per a finals de gener o principis de febrer. Altres patògens: Es detecta una circulació normal de virus respiratori sincicial (pediatria), adenovirus, rinovirus i l'anomenada grip intestinal. Canvi en el model de gestió assistencial S'ha observat un canvi cultural positiu en l'ús dels recursos sanitaris per part de la població: Optimització de les Urgències: Els hospitals presenten una ocupació menor que l'any passat en aquestes mateixes dates. Auge de la via telefònica: Increment notable de consultes a través del 061 i el servei Sanitat Respon. Atenció Primària: Els ciutadans prioritzen els CAPS i l'atenció continuada abans d'anar a l'hospital. Consells davant l'onada de fred "En cas de símptomes lleus, recomanem beure molt de líquid, usar antitèrmics si cal i fer un cert aïllament d'un o dos dies per evitar el contagi." Es recorda especialment que les persones amb malalties cròniques han de consultar els seus referents mèdics davant qualsevol empitjorament respiratori.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Crisi i futur de la construcció a Tarragona
Balanç del Sector de la Construcció el 2009 L'episodi comença amb una anàlisi profunda de l'any 2009, qualificat pels experts com un any destructiu per al sector immobiliari. S'exposa que la caiguda no és un fet aïllat, sinó una tendència que va començar l'any 2007. • Només s'han iniciat 130 habitatges a la ciutat de Tarragona durant tot l'any. • A nivell provincial, la xifra no arriba als 800 habitatges, una dada alarmantment baixa. • La principal preocupació no és només la falta d'activitat, sinó la destrucció massiva de llocs de treball directes i indirectes. "El 2009 crec que ha estat un any destructiu... serà l'any en què menys habitatges s'hagin realitzat en els darrers 30 anys." L'evolució dels preus i el paper dels bancs Es discuteix la davallada de preus dels pisos, que segons alguns informes és del 3,6%, tot i que els convidats apunten que la realitat és una baixada molt més pronunciada en determinades zones. • Estoc bancari: Les entitats financeres estan oferint grans descomptes per desfer-se de productes mal situats o de segona mà, distorsionant la percepció del mercat de l'obra nova. • Falta de finançament: Es denuncia que els bancs només donen suport a la compra d'habitatges que formen part del seu propi estoc, bloquejant la comercialització de promocions privades. Perspectives i reptes per al 2010 De cara al futur immediat, el programa planteja un debat entre l'optimisme moderat i el realisme pessimista davant el nou any. Punts clau per a la recuperació • Nou Pla General: Es veu com una oportunitat per generar sòl, tot i que els efectes reals sobre la construcció no es veuran fins al 2011 o 2012. • L'habitatge necessari: Els experts distingeixen entre l'habitatge d'inversió (especulatiu i mal localitzat) i l'habitatge necessari per a la població de la ciutat, on hi ha una mancança real. • Risc de noves tensions de preus: Si no es comença a construir aviat, l'escassetat d'oferta quan la demanda torni a pujar podria provocar un nou encariment dels pisos. Finalment, es conclou que la recuperació depèn críticament de que el sector financer torni a oferir crèdits i que es deixi de demonitzar un sector que és motor fonamental de l'economia local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Inici de les rebaixes a Tarragona amb onada de fred i neu
Inici de la campanya de rebaixes sota condicions extremes El primer dia de la campanya de rebaixes a Tarragona ha estat marcat per una forta onada de fred i l'arribada de les primeres nevades a l'interior de la demarcació. Malgrat l'activació del pla Neucat i les temperatures que han baixat fins als 5 graus a la ciutat, l'afluència de compradors ha estat notable. L'estat del comerç: Entre franquícies i comerç local Grans superfícies i franquícies: Han registrat les cues més llargues, especialment des de primera hora del matí. Molts clients buscaven productes específics que ja havien "fitxat" prèviament. Comerç tradicional: Els botiguers locals es mostren esperançats, tot i que reconeixen que la crisi ha obligat a fer rebaixes encobertes o avançar descomptes per competir amb els grans magatzems. Descomptes: Tot i que és l'inici, ja es troben ofertes d'entre el 15% i el 50%, amb previsió que augmentin en les properes setmanes. Testimonis dels compradors El programa ha recollit diverses impressions a peu de carrer, destacant la diversitat de perfils: "Jo tinc crisi sempre, a mi no m'afecta. Hem gastat moltíssim." Alguns compradors han criticat la presència de roba de temporades passades que s'anunciava com a nova. S'ha detectat la presència de turistes, com un jove francès que afirma que les rebaixes a Espanya són molt més interessants i agressives que a França. El pressupost és molt variat: des d'estudiants amb un límit de 50 euros fins a persones que han superat els 150 euros de pressupost. Situació meteorològica preocupant La pluja persistent a la costa i la neu a la Conca de Barberà estan complicant el trànsit a diverses carreteres de la demarcació. Protecció Civil demana molta precaució a tots aquells que hagin de desplaçar-se amb vehicle privat durant les properes hores.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
21'
Centenari del Teatre Metropol i l'obra de Jujol
El Centenari del Teatre Metropol de Tarragona Amb motiu del 100 aniversari de la inauguració del Teatre Metropol (9 de gener), s'analitza la transcendència de l'arquitecte Josep Maria Jujol i la seva empremta a la ciutat de Tarragona. El programa compta amb la visió de dos experts: Antonio Salcedo, professor d'Història de l'Art de la URV, i Josep Maria Boqueres, vicepresident del Consell Municipal Assessor del Modernisme. La singularitat de Jujol i el Metropol Primera obra individual: El Metropol és considerat una obra paradigmàtica i primordial, ja que mostra la genialitat de l'arquitecte des dels seus inicis. Simbologia marítima i religiosa: L'edifici es concep com un vaixell en el sentit cristià que navega pel "mar de la vida". Els detalls inclouen referències a onades, peixos i cargols, barrejats amb inscripcions a la Verge i Jesucrist. Artista total i avançat: Jujol és definit com un creador capaç de transformar objectes de rebuig (detritus) en art, avançant-se a moviments com el dadaïsme. "Jujol encara no ha tingut el reconeixement que mereix; molta gent de les comarques tarragonines no sap de la importància de la seva obra." El futur Arxiu Jujol i el Modernisme a Tarragona Actualment, hi ha converses avançades amb l'Ajuntament de Tarragona per ubicar la Fundació i l'Arxiu Jujol a l'edifici situat just damunt del teatre, a la Rambla Nova. Objectiu: Centralitzar tot el material documental (tant de Tarragona com de Barcelona) per posar-lo a disposició d'investigadors internacionals. Ruta Modernista: Es reivindica el potencial de Tarragona més enllà del seu passat romà, destacant joies com la Casa Ximenis, el Mercat Central o l'obelisc de la Casa Sales. Any 2010: Es preveu que aquest centenari serveixi per impulsar definitivament el reconeixement de Jujol juntament amb figures com Gaudí o Picasso.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
20'
Balanç del primer any del Síndic de Greuges de Tarragona
Balanç del primer any de la institució En aquesta entrevista, Josep Francesc Ferrer, el primer Síndic Municipal de Greuges de la història de Tarragona, repassa la feina feta des de la constitució de la figura ara fa un any. Ferrer destaca que, tot i prendre possessió al gener, l'oficina no va estar plenament operativa fins a l'abril de 2009, per la qual cosa el balanç actual es basa en un període de vuit mesos de funcionament real. Estadístiques i gestió d'expedients Durant aquest primer exercici, la sindicatura ha gestionat prop de 200 casos, distribuïts de la següent manera: 92 expedients oberts, dels quals 40 ja han estat resolts. 77 consultes realitzades de forma presencial, telefònica o telemàtica. 21 casos fora de competència que han estat derivats a altres administracions o al Síndic de Catalunya. 31 expedients pendents de resolució o a l'espera d'informes de l'administració municipal. "No tot el que es resol és a favor del ciutadà. A vegades el ciutadà no té raó i se li ha d'argumentar degudament." Principals àrees de queixa El rànquing de les temàtiques que més preocupen els tarragonins se centra en tres eixos principals: Urbanisme (19 expedients): Llicències d'obres i obertura d'establiments. Mobilitat i Trànsit (12 expedients): Multes, servei de grua i seguretat vial. Medi ambient (7 expedients): Queixes per fums, sorolls i olors. També s'han atès qüestions relacionades amb les empreses municipals (Sèrfum, SMHAUSA, Matxa) i l'àrea d'intervenció, especialment per dubtes sobre l'IBI i bonificacions per a persones amb discapacitat. Objectius per al 2010 Ferrer subratlla la necessitat de fer més difusió de la institució perquè la ciutadania sàpiga exactament com pot ajudar-los. Per a aquest segon any, es preveu iniciar una ronda de visites a les associacions de veïns i seguir facilitant l'accés a través dels centres cívics i la via telemàtica.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Consells de l'OCUC per a les rebaixes d'hivern
Guia per a un consum responsable en rebaixes En motiu de l'inici de la campanya de rebaixes d'hivern, Tarragona Ràdio entrevista Sergi Vinyals, tècnic de l'OCUC, per analitzar els drets i deures dels consumidors. La conversa destaca que, tot i el context de crisi, és fonamental mantenir un esperit crític i planificador. Recomanacions principals Planificació i pressupost: Es recomana fer una llista de productes necessaris per evitar la compra compulsiva i, si és possible, pagar en efectiu per tenir un control real de la despesa, evitant l'ús excessiu de targetes de crèdit. Transparència en el preu: L'establiment té l'obligació de mostrar el preu anterior i el preu rebaixat (o el percentatge de descompte). Qualitat del producte: Els articles en rebaixes han de ser de la mateixa qualitat que els de temporada. No poden ser productes defectuosos, amb tares o d'altres anys, ja que això correspondria a saldos o liquidacions. El dret de devolució i garanties Un dels punts més conflictius és la devolució de productes en bon estat: "No hi ha obligació per part del botiguer de que puguis tornar el producte si no t'agrada o no és la teva talla... S'ha de preguntar primer." El tiquet de compra: És la garantia imprescindible per a qualsevol reclamació o per defectes de fàbrica. Canvis per política comercial: Molts comerços permeten canvis per deferència, però no per llei (tret que el producte estigui defectuós). Inspecció i frau La Generalitat de Catalunya preveu realitzar unes 5.000 inspeccions per evitar fraus, com ara l'augment fictici de preus dies abans per simular un descompte inexistent. També s'aclareix que les ofertes es poden fer tot l'any, però les rebaixes oficials d'hivern estan regulades del 7 de gener al 6 de març.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
0'
Preparatius per a la Nit de Reis a Tarragona
Celebració de la Nit de Reis En el marc incomparable del Balcó del Mediterrani, un dels punts més emblemàtics i insígnia de la ciutat de Tarragona, es recullen els testimonis dels més petits davant l'arribada imminent dels Reis d'Orient. Els preparatius essencials Per tal de garantir que els Reis portin regals, es recorden els rituals i comportaments tradicionals: Portar-se bé durant tot l'any amb la família i els amics. Preparar les sabates en un lloc visible. Deixar una mica de menjar per als Reis i els seus camells. Anar a dormir molt d'hora per no interrompre la seva tasca. "Ficar les sabates i menjar. I anar a dormir aviat, eh? Home, i tant!" La il·lusió és palpable entre els nens que esperen la cavalcada, confirmant que, tot i els nervis, han complert amb els deures familiars per rebre les seves recompenses.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
10'
Recuperar els hàbits saludables després de les festes de Nadal
Claus per a una transició alimentària saludable Després dels excessos durant les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis, és habitual plantejar-se un canvi en l'estil de vida. La dietista de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, Beatriu Neila, ens ofereix recomanacions professionals per reprendre una alimentació sana sense caure en errors comuns. No a les dietes dràstiques L'experta adverteix que fer canvis radicals o seguir dietes molt restrictives és contraproduent. La clau per a la salut a llarg termini no és la privació, sinó el retorn a la normalitat de manera progressiva: Evitar les restriccions severes: No s'han de compensar els excessos amb períodes de dejuni o limitacions extremes. Dieta variada i equilibrada: S'ha de prioritzar el consum de verdures, amanides i fruita fresca en cada àpat. Controlar les coccions: S'aconsellen mètodes suaus per cuinar (vapor, planxa) i evitar els fregits i els greixos saturats. La importància dels cinc àpats diaris Tot i que sembli contradictori per a qui vol perdre pes, repartir el menjar en cinc moments del dia és fonamental per mantenir el metabolisme actiu i evitar conductes de risc: Prevenir la gana compulsiva: Arribar als àpats principals sense massa gana evita que es mengi de forma excessiva. Qualitat del mos: A mig matí o per berenar, el més recomanable és una peça de fruita, un lacti o un petit entrepà. Evitar el picoteig: Cal diferenciar entre els cinc àpats planificats i el consum continu d'aliments poc saludables entre hores. Educació nutricional en la infància Pel que fa als més petits, és vital mantenir l'educació en hàbits saludables durant tot l'any, incloses les festes: Esmorzar obligatori: Els nens mai han d'anar a l'escola sense esmorzar a casa. Limitar ensucrats: S'ha de reduir al màxim la brioixeria industrial i les begudes amb sucre, substituint-les per entrepans tradicionals. "Si una persona s'ha fet el propòsit de seguir una dieta equilibrada, no ho ha de fer només per perdre el pes de Nadal, sinó per mantenir aquest hàbit durant tota la vida."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
24'
Entrevista a Joan Aregio (CiU): Vegueries i política a Tarragona
Balanç de l'actualitat política a Tarragona amb Joan Aregio El portaveu municipal de Convergència i Unió, Joan Aregio, analitza els reptes de la ciutat a l'inici del 2010, un any marcat per la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya i les tensions territorials. La polèmica Llei de Vegueries i la capitalitat Aregio expressa la seva preocupació per l'avantprojecte de la llei d'organització territorial que preveu la creació de les vegueries. Malgrat l'ajornament del text pel govern de la Generalitat, el portaveu es mostra escèptic: • Considera que el projecte és perillós per a Tarragona i qüestiona la creació d'una nova administració sobreposada als ciutadans. • Defensa absolutament el paper de les Diputacions, qualificant-les com les administracions "més modernes i eficients" de Catalunya. • Critica el govern del Tripartit (PSC-ERC-ICV) per voler despatxar canvis en lleis orgàniques de l'Estat de manera precipitada. Respecte a la rivalitat amb Reus, Aregio és clar: "El nostre problema no està amb la ciutat de Reus, sinó amb el govern del Tripartit, que és qui farà o no aquesta llei." Gestió municipal i candidatura als Jocs del Mediterrani El portaveu de CiU es mostra molt crític amb la gestió de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros en diversos àmbits: • Auditoria dels Jocs 2017: Qualifica de "presa de pèl" la informació lliurada a l'oposició, al·legant que falta documentació sobre la intermediació de determinades empreses. • Pressupostos i Ordenances: Acusa el govern local de "cosir a impostos" els ciutadans i de presentar uns comptes poc ambiciosos que no reflecteixen la realitat inversora. • Grans projectes: Denuncia la manca de progrés real en temes clau com la Tabacalera, el Banc d'Espanya o la façana marítima, descrivint Tarragona com la "ciutat de paper" per les nombroses promeses incompletes. Horitzó electoral al Parlament (2010) De cara a les eleccions de la propera tardor, Aregio descarta tenir-hi un paper actiu personalment, centrant-se en la política municipal. Tot i això, assenyala Josep Poblet com el candidat de CiU millor situat per la demarcació i aposta per un canvi de govern a la Generalitat per tancar l'etapa del tripartit.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
Arribada i Cavalcada dels Reis Mags a Tarragona 2010
Benvinguda Institucional i Màgia Real L'esdeveniment comença amb el parlament de la regidora de Festes, Sandra Coloma, qui dona la benvinguda a Ses Majestats els Reis Mags d'Orient en nom de tota la ciutat de Tarragona. Durant el seu discurs, destaca la il·lusió dels nens i la bellesa de la ciutat, comparant la màgia dels Reis amb la de la festa major de Santa Tecla. El Compromís dels Més Petits Es fa una crida especial als nens i nenes perquè mantinguin la ciutat neta i polida, posant èmfasi en valors com: * Justícia i llibertat. * El respecte pels espais públics com el Parc del Francolí. * La importància d'estudiar i estimar la família. El Missatge del Rei Gaspar El Rei Gaspar s'adreça als assistents explicant el llarg viatge a través de muntanyes, deserts i mars per arribar al port de Tarragona. Confirma que, segons els seus patges, els nens s'han portat bé i que els vaixells van carregats de llibres, joguines i ordinadors. "Hem de demanar als nens i als grans que tinguin molta cura a conservar els parcs i jardins, a mantenir els carrers nets i a no pintar les parets." Detalls de la Cavalcada i el Centenari L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros intervé per destacar que enguany se celebra el centenari de la cavalcada. Malgrat la situació de crisi econòmica, es manté tota la solemnitat i el luxe habitual, incloent l'ús de cotxes descapotables i una gran tirada de caramels. Recorregut: Des del carrer Reial fins a la Plaça de la Font, on l'alcalde lliurarà les claus de la ciutat als Reis. Peticions de l'alcalde: Activitat econòmica per a la ciutat, la finalització del Teatre Tarragona i el Mercat Central.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
2h 20min
Centenari de la Cavalcada de Reis a Tarragona
Arribada de Ses Majestats al Moll de Costa L'episodi recull la retransmissió en directe de l'arribada dels Reis d'Orient a Tarragona per via marítima. L'acte comença amb puntualitat a les 18:00h a les Escales Reials, on els reis són rebuts per les autoritats locals, encapçalades per l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la regidora de festes Sandra Coloma. • La recepció ha inclòs un homenatge dels Castellers del Serrallo amb un pilar de benvinguda. • Els reis han lluït vestits luxosos i han saludat la multitud de nens i famílies congregades. Parlaments i Missatges Reials Durant els parlaments inicials, s'han destacat diversos valors i peticions: • La regidora ha demanat salut, justícia i solidaritat per a la ciutat. • El Rei Gaspar ha actuat com a portaveu, exhortant els nens a ser estudiosos, respectar els pares i, especialment, a mantenir la ciutat neta i cuidar els parcs com el del Francolí. "Mentre sapiguem que hi ha un nen despert, no podrem començar amb la nostra feina." Celebració del Centenari (1910-2010) L'edició d'enguany és especialment significativa ja que es commemoren els 100 anys de la cavalcada a la ciutat. • Televisió Espanyola ha desplegat un dispositiu de 14 càmeres per retransmetre l'esdeveniment a tot Catalunya. • S'ha organitzat una exposició retrospectiva al Teatre Metropol amb fotografies històriques des de 1910. • S'han renovat les plataformes de les carrosses per millorar la seguretat del seguici. Recorregut i Ambient de la Rua La cavalcada ha transcorregut pels carrers principals: carrer Reial, Apodaca, Unió i la Rambla Nova, on s'han fet dos tombs a la coca central. Els reporters han destacat la gran afluència de públic (estimada en unes 50.000 persones) malgrat l'amenaça de pluja. • S'han repartit 8 tones de caramels aptes per a celíacs. • Les joguines més demanades aquest any inclouen videoconsoles com la Wii i productes de la Hannah Montana. • Els ciutadans han expressat desitjos de millora per a la ciutat, com més neteja, seguretat i l'ascens del Nàstic a primera divisió.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Preparatius de Reis a Tarragona i joguines estrella
Crònica de la Diada de Reis a Tarragona L'emissora connecta amb Josep Ardila, situat al Moll de Costa de Tarragona, per explicar l'ambient previ a l'arribada de les Majestats els Reis de l'Orient. Tot i la pluja persistent que cau sobre la ciutat, l'activitat és frenètica tant en el vessant logístic com comercial. Preparatius de la Cavalcada Desplegament tècnic: Operaris de Televisió Espanyola ultimen el muntatge per retransmetre el centenari de la cavalcada amb més de 15 càmeres i grues d'il·luminació. Recorregut: L'arribada serà per mar a les Escales Reials, amb el parlament final a la Plaça de la Font, on l'alcalde lliurarà les claus de la ciutat. Els regals més buscats d'aquest any L'anàlisi de les botigues de la ciutat mostra diverses tendències segons l'edat dels infants: Infantil i tradicional: Segueixen triomfant els clàssics com les cuinetes, els vaixells pirates i els cotxes. Tecnologia i videojocs: Les videoconsoles (Wii, PS3, Nintendo DS) s'han esgotat en molts establiments. Com a novetat incipient, destaca l'e-book o llibre digital. Fenòmens televisius: Les joguines més demandades per nens una mica més grans estan totalment vinculades a sèries: Gormiti, Bakugan, Hello Kitty i Hannah Montana. L'impacte de la crisi "Durant l'any hi ha hagut més baixada, però per les festes no; tothom tenia l'esperit de gastar." Els botiguers coincideixen que, malgrat el context econòmic, les famílies no han retallat en els regals de Reis, tot i que els fabricants han estat més prudents amb l'estoc per evitar excedents.