Tots els episodis

62684 episodis disponibles

episodis

44593-44616 de 62684

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Cultura al Camp de Tarragona: Projectes i Futur
Panorama Cultural al Camp de Tarragona L'entrevista amb Adam Mañé, director dels serveis territorials de cultura a Tarragona, repassa l'estat actual dels projectes culturals de la regió, destacant la col·laboració institucional i l'impuls a la creació local. Projecte Territoris Creatius Es presenta territoriscreatius.cat, un portal web dissenyat com a aparador per als creadors del Camp de Tarragona. • El projecte es realitza en col·laboració amb la URV i busca la cohesió entre artistes de diverses disciplines. • Requisits per participar-hi: tenir un vincle amb el territori i comptar amb certa obra publicada o trajectòria professional. • Actualment ja compta amb més de 60 creadors registrats, incloent cineastes, escriptors i artistes plàstics. Certàmens i Talent Emergent S'analitza l'èxit de les iniciatives per promocionar nous talents a la zona: • ESCAN: El certamen de fotografia que ha consolidat Tarragona com a referent, gràcies a la col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament. • L'ús del Mercat Central com a espai expositiu ha apropat la cultura al públic general. • Art Emergent: Programa que utilitza el vestíbul dels serveis territorials com a aparador per a artistes novells. "Volem que es respiri fotografia no només a les aules, sinó també en els equipaments de la ciutat." Planificació d'Equipaments i Tabacalera Es detalla el futur de les infraestructures culturals a través del PECCAT (Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya): • El pla dibuixa un escenari a 10 anys (2009-2019) per pal·liar mancances en zones com el Priorat. • El projecte de la Tabacalera es planteja com una futura "Ciutat de la Cultura" que integrarà: • El Museu Arqueològic. • El Centre d'Art contemporani. • La Biblioteca Central Urbana.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
2'
Col·lapse circulatori i indignació a Tarragona
L'impacte dels canvis circulatoris a Tarragona En aquesta conversa, un conductor anomenat Jordi comparteix el seu testimoni directe sobre el col·lapse circulatori que està patint a la zona de la Móra i Tamarit, en direcció a Tarragona. El testimoni reflecteix el malestar ciutadà davant la manca d'informació i la gestió de les infraestructures. Punts clau de la situació: Retards significatius: El conductor ha trigat 25 minuts per un trajecte curt entre l'entrada de Tarragona i Tamarit, i preveu que la tornada serà encara més complicada. Manca de previsió: El Jordi afirma que no havia rebut cap avís sobre aquests canvis de trànsit i critica durament el Ministeri de Foment per no haver informat adequadament els usuaris. Crítica a les autoritats: S'expressa una forta indignació per la presència de diversos vehicles dels Mossos d'Esquadra a la rotonda de Boscos que, segons el testimoni, no estan realitzant tasques de regulació del trànsit. Obligacions laborals: Tot i el col·lapse, el Jordi no pot buscar rutes alternatives ja que ha de fer entregues específiques a zones com Boscos i Cala Romana. "És una vergonya això de Foment, que facin això i no avisinn." Finalment, es destaca que aquesta situació de caos es podria allargar durant les properes cinc setmanes, afectant de manera recurrent als conductors que realitzen rutes diàries per la zona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Malagasy Gospel: Música i drets dels infants de Madagascar
Projecte solidari: La Malagasy Gospel a Tarragona L'episodi presenta l'arribada a Tarragona de la Malagasy Gospel, una formació musical composta per 39 nens i nenes de Madagascar. Aquest projecte, impulsat per la Fundació Agua de Coco amb la col·laboració de la URV Solidària i la càtedra UNESCO, combina la sensibilització sobre els drets de la infància amb el talent artístic. Dades clau de la coral Composició: El grup està format per nens d'entre 10 i 14 anys. La meitat són persones cegues i l'altra meitat són infants que patien explotació laboral en salines. Context de vida: Molts dels integrants provenen de situacions de pobresa extrema, sense accés regular a aigua, llum o alimentació equilibrada. Objectiu: Utilitzar la música a capella com a eina d'inclusió i testimoniatge per denunciar el treball infantil. L'experiència a Catalunya L'entrevista inclou els testimonis de la Bení i la Mami, dues integrants de la coral, que comparteixen la seva alegria després de visitar PortAventura i la platja. Per a elles, el viatge no és només una gira artística, sinó un descobriment de realitats quotidianes per a nosaltres, com el fet de dormir en un llit o tenir aigua calenta. "Volem que els nens que no tenen més de 18 anys no treballin, que estudiïn al col·legi i que sempre estiguin jugant." Agenda d'actes a l'Aula Magna del Campus Catalunya Projecció documental: Un film de 90 minuts que recull la història de la formació i la seva lluita. Concert en directe: Una actuació de 45 minuts amb cançons que parlen del dret a tenir una família i un llar estable. Gira: Després de Tarragona, el grup visitarà Barcelona, Andorra, Madrid i acabarà a Granada el 5 de juliol.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
KUINEROTS 2009-06-15
El fenomen del videoblog gastronòmic En aquest darrer episodi de la temporada de 'El Cuinarot', l'Àngel Gerard presenta a Xavier Llué, conegut a la xarxa com el Cocinero Fiel. Llué no és un cuiner professional, sinó un professor de gestió d'empreses a la URV que ha triomfat a internet compartint receptes familiars i senzilles en format vídeo. Els punts clau de la seva proposta inclouen: * Fidelitat i constància: El nom del blog neix de la seva passió pel cinema i el seu compromís de publicar una recepta cada setmana. * Perspectiva amateur: El fet de no ser professional permet que l'explicació sigui més entenedora per al gran públic, evitant tecnicismes o pressuposicions. * Interactivitat: La riquesa del seu contingut prové dels comentaris dels usuaris, que aporten variacions i confirmen si les receptes funcionen. El reconeixement de Ferran Adrià Xavier ha estat guardonat amb el premi al millor videoblog en un festival a Navarra, entregat personalment per Ferran Adrià. Aquesta fita subratlla la importància que el sector de l'alta gastronomia està donant als creadors de contingut digital. "Internet t'obliga a fer la teva feina millor, perquè qualsevol empleat o client pot fer un comentari a la xarxa que tingui un impacte real." Eines, tecnologia i tradició Durant la conversa s'analitzen diversos temes sobre l'evolució de la cuina domèstica: 1. L'ús d'estris sofisticats: Llué explica que rebutja l'ús de ginys com la Thermomix en els seus vídeos per no crear barreres amb els seus seguidors que no la tenen. 2. La truita de patates: És el seu vídeo amb més èxit. Es debat sobre les variacions (amb ceba, sense ceba o fins i tot amb salsa de soja) i la complexitat d'explicar amb paraules un procés tan visual com el girar la truita. 3. L'ètica del blogger: Es menciona el 'Código Cocina', un marc ètic on els bloggers declaren si han estat convidats o si tenen relacions personals amb els establiments que comenten. El resum de la seva filosofia és que la cuina ha de ser propera, relaxant i adaptada al gust individual, fugint del concepte rígid de la "recepta autèntica".
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Vinebre: Patrimoni cultural i tradicions a la Ribera d'Ebre
Descobrint Vinebre: Un tresor a la Ribera d'Ebre Vinebre, un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre amb menys de 500 habitants, amaga una riquesa patrimonial i cultural sorprenent. Malgrat la transició de l'agricultura cap a la indústria, el poble manté vius els seus orígens i aposta fortament pel turisme cultural. Patrimoni Històric i Arquitectònic La localitat destaca per diversos punts d'interès que abasten des de l'època antiga fins al modernisme: Establiment Ibèric de Sant Miquel: Un jaciment situat estratègicament sobre l'Ebre que funcionava com a fortí de control. Actualment forma part de la Ruta dels Ibers. Casa Natal d'Enric d'Ossó: Una casa-museu dedicada al fundador de les Teresianes, conservada fidelment com una mostra antropològica del segle XIX. Col·legi de les Teresianes: Obra de l'arquitecte modernista Bernardí Martorell, deixeble d'Antoni Gaudí. Ermita de Sant Miquel: Reconstruïda el 1680 pels cartoixans sobre ruïnes templeres del segle XII. Palauet renaixentista: Futura seu d'un museu on s'exposaran les troballes arqueològiques del municipi. Gastronomia Típica La producció local ofereix productes singulars i d'alta qualitat: Vi Blanc: Un licor especial elaborat deixant assecar el raïm al sol, obtenint una alta concentració de sucre. Vi de Missa: Tradicionalment utilitzat per a celebracions litúrgiques. Oli d'Oliva Verge: Fruit de l'expansió del cultiu de l'olivera a la zona. Pruïna dolça: Destaca el préssec amb denominació d'origen de la Ribera d'Ebre. "Vinebre per a molts és un lloc de pas, però si us atureu, us sorprendrà." Activitats i Festivitats El poble ofereix experiències úniques com visites guiades nocturnes plenes de misteri i celebracions tradicionals com la Festa de l'Ermita al maig o la Festa Major a l'agost, que inclou el prestigiós Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Cuculmeca: Solidaritat de Tarragona a Nicaragua
L'ONG Cuculmeca i la seva tasca a Nicaragua En aquesta entrevista coneixem a fons Cuculmeca, una organització sense ànim de lucre de Tarragona que, des de fa 9 anys, treballa estretament amb la seva entitat homònima al nord de Nicaragua (especialment a Jinotega i Matagalpa). L'associació va néixer arran de la catàstrofe de l'huracà Mitch i se centra principalment en projectes de caràcter educatiu i suport a zones rurals pobres. Punts clau de la organització: Origen del nom: El terme Cuculmeca prové d'una arrel medicinal utilitzada pels indígenes per curar l'anèmia i la depressió; l'ONG l'adopta per simbolitzar la cura de la pobresa i el creixement humà. Filosofia d'actuació: No envien voluntaris de forma sistemàtica, ja que consideren que ha de ser la població local qui defineixi les seves necessitats. Els socis hi viatgen pagant-se ells mateixos les despeses. Projectes educatius: Treballen per integrar els nens de les zones cafeteres al sistema escolar, oferint formació, recursos didàctics i material a les escoles públiques i preescolars. La VIII Festa Solidària L'esdeveniment principal per recaptar fons i donar-se a conèixer tindrà lloc aquest dissabte al Passeig de les Palmeres de Tarragona a partir de les 20:00h. "Volem curar l'anèmia i la depressió social, no només la física, treballant pel creixement humà i contra la pobresa." Què hi trobarem a la festa? Mercadet de disseny: Articles de ceràmica i vidre donats per col·laboradors. Gastronomia típica: Menjar nicaragüenc, com empanades farcides i arròs blanc especiat. Música en directe: Actuacions de grups com Mucho Ruido y Pocas Nueces, El Cortijo de los Callaos, Son de la Chama, Apelo i De Feos Experients.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Anàlisi del documental 'Les Mirades de Mir' i el cinema de patrimoni
El llegat de Joaquim Mir i la conservació del patrimoni fílmic Aquesta conversa entre el Pedro Nogales i el José Carlos Suárez explora el reconeixement obtingut pel documental 'Les Mirades de Mir' al Festival Internacional de Cine de Patrimoni de Múrcia. L'anàlisi se centra tant en la figura del pintor Joaquim Mir com en els reptes tècnics de la preservació de la imatge. La conservació: Digital vs Analògic S'exposen els riscos de la digitalització en formats com el DVD: * La compressió digital provoca una pèrdua d'informació real; el sistema "s'inventa" dades basant-se en suposicions. * El suport analògic conté la informació sencera, la qual cosa el fa més robust per a la recuperació històrica. * Els processos de degradació de les capes químiques dels suports digitals encara no es coneixen plenament. La mirada de Joaquim Mir El documental aprofundeix en la relació entre la pintura i la cinematografia de l'artista: * UNITAT ESTÈTICA: Mir manté la mateixa mirada captivadora tant davant d'una tela com darrere una càmera, especialment en els paisatges de Miravet. * PERFIL HUMÀ: Se'l descriu com un "nen gran", fascinat per les noves tecnologies i l'amor per la seva família. * CONTEXT HISTÒRIC: Mir va ser un pioner del cinema no professional als anys 30, un luxe reservat a la burgesia de l'època a Barcelona i Madrid. "Mir té la mateixa manera de mirar sigui quan està darrere de una càmera o quan està davant de una tela com pintor." Disponibilitat de l'obra Tot i que el documental no està editat comercialment (es va crear per a la Fundació La Caixa), s'anuncia una possible projecció al Campus Catalunya de la universitat al setembre i la seva exhibició actual a Bilbao.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
2009-06-10 GEA GRUPS
Presentació del Festival GEA L'entrevista se centra en la celebració del Festival GEA a Tarragona, un esdeveniment que aposta per la música experimental, orgànica i d'arrel. El festival es distribueix en tres jornades: - Dijous i divendres al Teatre Metropol. - Dissabte a l'escenari del Parc del riu Francolí. Rocket to the Sky: Folk Experimental i Màgia La formació noruega Rocket to the Sky, liderada per la cantant Jenny, defineix la seva música com un univers complex que barreja diversos elements: - Influències geogràfiques: Tot i ser de Noruega, l'estada de la líder a Austràlia ha marcat el seu so, creant una proposta que ella considera diferent de la música noruega estàndard. - L'estètica sonora: Es descriuen com a "contes de fades punk", on conviuen el món màgic, el natural i el grotesc. - Concepte orgànic: El nom del grup i el projecte mateix estan en evolució constant, prioritzant l'exploració de les arrels tradicionals i la recerca de noves textures sonores amb la incorporació de més músics. John Fairhurst: El Blues amb Segell Britànic El músic de Manchester, John Fairhurst, aporta la vessant més propera al blues acústic: - Llegat familiar: La seva passió neix d'escoltar el seu pare tocar a casa, tot i que aquest mai va fer concerts públics. - Reivindicació del blues britànic: Fairhurst destaca que en els anys 60 els músics britànics van ser clau per a la redescoberta d'aquest gènere, fins i tot retornant-lo als Estats Units. - Sonoritat especial: Utilitza una guitarra de la marca National (no un dobro, tot i la semblança), que disposa d'un con de metall interior que li confereix un timbre metàl·lic únic, similar a instruments de l'Índia o un banjo. "La meva música és sobre el món natural, el món màgic i el món grotesc, tot junt."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
2009-06-11 UM STAGIONE FRANKFURT
Música Barroca en un entorn emblemàtic L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en el concert que l'orquestra alemanya La Stagione Frankfurt oferirà a la Catedral de Tarragona. L'agrupació, una de les més reconegudes d'Europa en l'àmbit de la música antiga, interpretarà un repertori dedicat exclusivament a les cantates de Johann Sebastian Bach. Entrevista amb Gabriel Steinfeld El periodista Pep Sonyer conversa amb la violinista Gabriel Steinfeld, qui comparteix detalls fascinants sobre la formació i el funcionament de l'orquestra: Internacionalitat: Tot i tenir la seu a Frankfurt, l'orquestra està formada per músics de diverses nacionalitats, incloent hongaresos, xinesos i anglesos. Instrumentació original: Els músics utilitzen instruments d'època. Steinfeld toca un violí de l'any 1750 amb cordes de budell i un arc d'estil barroc, factors que li aporten una flexibilitat i expressivitat úniques. La filosofia del grup: Segons la intèrpret, per tocar en aquesta formació no n'hi ha prou amb la tècnica; és fonamental la simpatia i la bona sintonia entre els membres per poder "respirar junts". Bach i el poder de la música El resum del concert destaca la profunditat de l'obra de Bach i la seva capacitat per connectar amb l'audiència a través dels segles: "La tècnica és només un mitjà per expressar-se. El que m'importa és tocar els cors del públic, transmetre el sentiment." Es detallen aspectes de les cantates escollides: * Són obres sacres escrites originalment per a veu i orquestra. * El repertori inclou peces per a contralto, interpretades per la solista Ulrika Andersen. * La música de Bach és descrita com una combinació divina de contrapunt, melodia i ritme que convida a la reflexió profunda sobre la vida i la mort.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
14'
Bach i la música barroca a la Catedral de Tarragona
L'essència de La Stagione de Frankfurt En aquesta entrevista realitzada al claustre de la Catedral de Tarragona, Gabriel Steinfeld, violinista de l'orquestra alemanya La Stagione Frankfurt, ens submergeix en el món de la música antiga. La formació destaca pel seu caràcter internacional i per la seva especialització en el període barroc, utilitzant instruments originals de l'època. Els punts clau de la seva filosofia inclouen: Simpatia i connexió: Més enllà de la tècnica, Steinfeld subratlla que ser simpàtic és vital per "respirar junts" durant la interpretació. Instruments històrics: Tquen amb peces originals (com un violí de 1750) amb cordes de budell i arcs amb formes antigues, que ofereixen més flexibilitat i expressivitat que els moderns. Treball per projectes: L'orquestra no té una estructura fixa d'empleats, sinó que funciona mitjançant col·laboracions internacionals segons el repertori. El repertori: Les cantates de Bach L'eix central del concert són les cantates de Johann Sebastian Bach, peces compostes originalment per al context religiós i basades en textos bíblics. L'entrevistada explica la dificultat de transmetre aquests missatges avui dia: "La tècnica és només un mitjà per expressar-se. El que m'importa és tocar els cors del públic, transmetre el sentiment." Detalls de la interpretació La veu de contralt: El programa inclou cantates específicament escollides per a veu de contralt (veu femenina greu), interpretades per Ulrika Andersen. Conexió emocional: Tot i la distància temporal dels textos, el músic busca que l'instrument transmeti la profunditat de temes com la vida i la mort que Bach dominava magistralment a través del contrapunt.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Miravet: Patrimoni Templer, Terrissa i Riu Ebre
Miravet: Un Tresor a la Ribera d'Ebre Miravet, un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre amb uns 850 habitants, s'alça com un dels destins més emblemàtics de les Terres de l'Ebre gràcies a la seva combinació única de patrimoni històric, gastronomia i tradició artesana. El Castell Templer i el Nucli Històric L'element més imponent és el seu castell medieval, d'origen andalusí i transformat pels cavallers de l'ordre del temple en un castell-convent. És considerat un dels millors exponents de l'arquitectura militar i religiosa templera a Occident. Cap de la Vila: El nucli antic penja sobre el riu Ebre i conserva edificis monumentals com l'antiga Aljama Morisca i l'església de Sant Joan. El Pas de Barca: És l'últim transbordador original de tot l'Ebre que funciona sense motor, aprofitant únicament el corrent del riu i la força del l'aigua. Tradició Artesana: La Terrissa Miravet és famós per la seva artesania del fang, concentrada al Raval dels Cantarers, zona declarada d'interès artesanal. Entre les seves peces destaca la gàrgola de moixó (o pitxell del moixó): "És un canti que s'omple per la base amb un sistema de sifó i té sis galets. La curiositat és que només un raja i el moixó senyala quin és, però a cada casa n'hi ha una de diferent per fer la broma als convidats." Gastronomia i Festivitats La Cirera: És el motor econòmic del poble. Se li dedica una diada amb una paella gegant i un original concurs de llançament de pinyols. Festes Majors: Celebren les festes del barri de la Raval (agost) i la de la Mare de Déu de Gràcia (octubre), d'origen templer. Serveis: El poble ofereix una rica oferta de turisme familiar amb cases de pagès, restaurants i bars amb terrasses vora el riu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Entrevista al grup Insomni: presentació del disc 'Des d'Ara'
Insomni: El debut d'una sonoritat pròpia El grup Insomni, format pel Pere i el Víctor, presenta el seu primer treball discogràfic titulat “Des d'Ara”. Aquesta formació de la província de Barcelona neix de la unió de músics provinents d'estils tan dispars com el pop-rock i el metal hardcore, generant una barreja única que ells mateixos defineixen com a contundent però melòdica. Característiques del seu estil Instrumentació rica: Destaquen l'ús del violí (que els dona un cert aire folk), teclats, dues guitarres i fins a quatre veus diferents. Filosofia de directe: Prohibeixen fumar dalt de l'escenari per professionalitat i per oferir un espectacle net i potent. Els seus concerts són més enèrgics que el disc, apostant pels sons greus i l'espectacle visual. Lletres cuidades: El Pere, lletrista del grup, busca transmetre imatges i reflexions sobre temes universals com l'amor i l'amistat, fugint dels tòpics i buscant la reacció de l'oient. "Quan algú et mira als ulls pot ser etern si no t'espantes." Futur i nous projectes Tot i que el seu primer disc és una carta de presentació, la banda ja té previst entrar a gravar un segon àlbum aquest agost. L'objectiu és mostrar l'evolució i l'aprenentatge adquirit a l'estudi per oferir una versió millorada d'Insomni. Tot i la crisi actual en la contractació de festes majors, el grup està treballant per obrir-se camí fora de Barcelona i portar la seva música a terres tarragonines.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Iniciativa pionera: l'art de Tomàs Olivar a Mobles Plana
Un nou concepte d'exposició a Tarragona La connexió amb la unitat mòbil ens trasllada a l'Avinguda Prat de la Riba, on la botiga Mobles Plana Clàssic ha endegat una iniciativa pionera al territori: fusionar la venda de mobiliari amb una sala d'exposicions d'art. L'objectiu és doble: Oferir als pintors locals un espai ampli i diferent de les galeries convencionals. Permetre que els clients visualitzin com quedaria una obra d'art en un entorn domèstic real. Tomàs Olivar: El degà dels pintors tarragonins L'encarregat d'inaugurar aquest cicle és el reconegut pintor Tomàs Olivar, exprofessor de l'Escola d'Art de la Diputació durant més de 20 anys. La seva obra es defineix per: Un estil impressionista i colorista. Una gran lluminositat que evoca el Mediterrani i el sol de Tarragona. Una càrrega emocional profunda, fruit de la seva dedicació vital a la pintura. "Per mi la pintura és color. Poso tot el meu sentiment dins de l'art... quan em poso pintant, m'oblido de tot." Continuïtat i visió de futur Josep Maria Guinovart, responsable de l'establiment, explica que aquesta no serà una exposició aïllada. La voluntat és renovar l'obra cada tres o quatre mesos amb altres autors locals de renom, com Pere Joan Sala o Montse Pergadà. Amb 20 quadres exposats actualment, l'espai es postula com una nova via cultural i econòmica per a la ciutat, pal·liant la manca de galeries d'art a Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
Presentació del Festival GEA a Tarragona
Una Proposta Musical per Escoltar i Gaudir El Festival GEA arriba a Tarragona els dies 11, 12 i 13 de juny, sota la coordinació de Dani Bonillo i Andrés Barber. Aquesta proposta es diferencia dels festivals de masses convencionals per centrar-se en la música per ser escoltada en entorns íntims com el Teatre Metropol i una gran cloenda al Parc del Francolí. Formació i Reflexió: Les Taules Rodones El festival no és només música; vol ser un espai de debat sobre el sector. Els dies dijous i divendres a les 19:30 h, el jardí del Metropol acollirà debats entre: • Músics i programadors • Representants del sector públic i privat • Mitjans de comunicació i agents culturals "Volem que es discuteixi i que es provoqui un debat realment sobre cap a on anem en el món de la música." Programació de Dijous i Divendres al Teatre Metropol Aquests dies els concerts comencen a les 21:30 h amb entrades a 12 euros. Destaquen: • Peter Broderick: Artista prolífic que presenta material nou. • Nancy Elizabeth: Proposta de folk clàssic amb l'acompanyament d'un arpa. • Kashiwa Daisuke: Des del Japó, una barreja de formació clàssica i electrònica. • Rocket to the Sky: Experimentació sonora des de Noruega. El Dissabte al Parc del Francolí: Cloenda Gratuïta El dissabte el festival es trasllada a un escenari a l'aire lliure amb un caràcter més festiu i accés lliure. Els artistes destacats són: • Maika Makowski: La gran promesa que tancarà el festival. • Pupille i Freakout Psycho: Representació del talent local de Tarragona. • Lucky Dragons: Proposta altament experimental que actuarà directament a terra, buscant la interactivitat amb el públic.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
Explorant la Trajectòria i Pensament de Feliç Gaudet
Introducció a la Vida de Feliç Gaudet En aquest episodi s'analitza profundament la figura de Feliç Gaudet, explorant les seves contribucions i el seu impacte en el seu àmbit professional. Es destaca la seva capacitat per innovar en moments de canvi i la seva visió estratègica. Els Pilars de la seva Filosofia L'entrevista permet desgranar diversos punts clau que han marcat el seu camí: • La importància de la formació contínua a la vida adulta. • L'adaptatibilitat davant els nous paradigmes del mercat. • El valor del compromís ètic en la presa de decisions. "L'èxit no és només arribar a la meta, sinó mantenir l'essència durant tot el recorregut." Impacte i Projectes Futurs Es discuteixen les fites més rellevants de la seva carrera i com aquestes han servit de base per als seus projectes actuals. La conversa subratlla que la seva metodologia es basa en l'equilibri entre la tecnologia i el factor humà. • Disseny d'estratègies a llarg termini. • Foment del talent jove dins l'organització. • Implementació de sistemes eficients d'organització del treball.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
2009-06-03 UM FIRA MOBILITAT
Segona Edició de la Fira de Mobilitat Segura a Tarragona El programa es desplaça al carrer Pontigol per cobrir la II Fira d'Educació per la Mobilitat Segura, un esdeveniment que ha triplicat el seu espai respecte l'any anterior i que serveix com a culminació de la tasca d'educació vial realitzada a les escoles durant tot el curs. L'objectiu principal és conscienciar nens, joves i adults sobre els perills del trànsit d'una manera lúdica i pràctica. Projectes i Modernització de la Guàrdia Urbana Rafael Comas, cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, detalla diverses novetats del cos: • Nova Comissaria: Es preveu que estigui enllestida a finals de l'any vinent. Serà un espai modern que inclourà una sala de comunicacions d'última generació i un espai per a la memòria històrica. • Canvi d'Uniformitat: La Guàrdia Urbana adoptarà un model bicolor (groc i blau marí) per millorar la visibilitat i seguretat dels agents a la via pública. • Aula Mòbil: S'ha presentat un autobús transformat en aula amb pantalles de plasma per portar l'educació vial directament als centres educatius. Activitats Destacades a la Fira Juan Carlos Borrachero, coordinador d'Educació Vial, realitza un recorregut per les diferents instal·lacions: • Simulació de Discapacitat: Circuits organitzats per l'ONCE on els nens experimenten les dificultats de moure's amb els ulls tapats, o conducció de tricicles amb ulleres que simulen els efectes de l'alcohol. • Exhibició de Competició: Es mostren motocicletes reals de pilots com Dani Pedrosa o Marc Comas. • Tecnologia i Seguretat: Simuladors de conducció de la marca Honda i PlayStation amb jocs no violents per practicar habilitats al volant. • Noves Formes de Patrullar: Proves amb vehicles Segway per a futures patrulles de proximitat i platges. "L'educació del civisme i la seguretat vial ha de ser un dels pilars fonamentals de la Guàrdia Urbana."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
KUINAROTS 2009-06-01
Exploració de la Denominació d'Origen Tarragona En aquest episodi del programa El Cuinarot, s'entrevista l'Àngels Collado, secretària de la DO Tarragona, per aprofundir en les característiques úniques dels vins de la regió, el funcionament del seu Consell Regulador i la recent celebració dels seus premis anuals. El Concurs de Vins i el Tast a Cegues La DO celebra des de fa 17 anys un concurs professional per premiar els millors productes dels cellers inscrits. El procés destaca per la seva objectivitat: • Es realitza a la Universitat Rovira i Virgili sota la supervisió d'enòlegs experts. • S'utilitza el mètode de tast a cegues, on els jutges no coneixen la marca ni l'etiqueta per evitar influències. • Es valoren paràmetres com el color, l'aroma (en repòs) i el gust. • Un programa estadístic processa les dades numèriques per determinar els guanyadors. Què defineix un vi de la DO Tarragona? La funció principal del Consell Regulador és garantir l'origen i la qualitat. Per portar el segell de la DO, un vi ha de complir requisits estrictes: • El raïm ha de procedir exclusivament de les zones delimitades (Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i part de la Ribera d'Ebre). • S'han de respectar els límits de producció per hectàrea i les pressions d'extracció del most. • El resultat són els anomenats vins amables: vins suaus, lleugers, amb un caràcter molt mediterrani i una graduació moderada (entorn dels 12 graus). Tradició i Innovació: Vins de Missa i Noves Varietats L'episodi destaca la riquesa històrica de la zona, especialment en vins licorosos: "El primer reglament de la DO Tarragona de l'any 1947 només protegia els vins de licor; la resta es van incorporar més tard." • Vins de Missa: Cellers com De Müller han estat subministradors oficials del Vaticà, exportant aquests vins dolços a tot el món. • Recuperació del Sumoll: Es destaca el projecte de la cooperativa de Rodonyà per recuperar la varietat autòctona Sumoll, creant vins amb criança com el Capvespre. El Futur: Qualitat i Proximitat S'ha produït un salt qualitatiu en els darrers 5 anys gràcies a la inversió tecnològica i la presència d'enòlegs professionals a gairebé tots els cellers. El repte actual és augmentar la presència dels vins locals a les cartes dels restaurants de la pròpia demarcació.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
7è Congrés Nacional de Dret Ambiental a Tarragona
El Dret Ambiental davant el Canvi Climàtic Coincidint amb el Dia Internacional de la Terra, el programa connecta amb el 7è Congrés Nacional de Dret Ambiental que se celebra al Palau de Fires i Congressos de Tarragona. L'esdeveniment aplega més de 300 experts internacionals per debatre la intersecció entre la legislació i la crisi climàtica. Eixos principals del debat Canvi Climàtic com a eix transversal: Tot i tractar-se monogràficament, impregna totes les taules de treball, des de la gestió de residus fins a la contaminació acústica. Gestió dels Recursos Hídrics: S'analitza de prop la situació del Delta de l'Ebre i la transposició de la Directiva Marc de l'Aigua. Aplicació efectiva de les lleis: Javier Serrano destaca que el problema no és la falta de normes (ad exhibendum), sinó la mancança de mitjans per a la seva aplicació real i la necessitat d'una major consciència social. Drets Humans i Medi Ambient: La cloenda del congrés se centrarà en com un medi ambient sa està vinculat a drets fonamentals com la vida, la salut o la intimitat. "El que ha de canviar en el dret ambiental és la seva efectiva aplicació; si no es posen els mitjans adequats, seguirem produint normes i estarem en el mateix lloc." El paper del CEDAT Es presenta formalment el Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT), nascut el 2007 gràcies a la col·laboració entre la URV i l'Ajuntament. Aquest centre és clau per a la recerca i ofereix l'únic Màster Oficial en Dret Ambiental de Catalunya.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
20 anys de l'Institut Gaudí de la Construcció
L'Institut Gaudí: Dues dècades formant el sector de la construcció En aquesta entrevista, Carles Ortega, gerent de l'Institut Gaudí de la Construcció, repassa la trajectòria d'aquesta fundació privada que celebra el seu 20è aniversari. L'entitat va néixer arran de la necessitat de personal qualificat durant les obres de la Barcelona Olímpica i s'ha consolidat com un referent en la formació pràctica a tot Catalunya. Formació pràctica i especialització L'institut destaca per oferir una formació allunyada dels pupitres i centrada en l'ofici real. Alguns dels punts clau de la seva oferta formativa inclouen: Oficis tradicionals: Paleta, enrejolador, estructurista i ferralla. Maquinària pesant: Formació homologada per a grues torre, retroexcavadores i Bobcats. Noves tecnologies: Especialització en materials moderns com el cartó-guix (Pladur). Seguretat laboral: Un eix fonamental per reduir la sinistralitat en una professió considerada d'alt risc. L'impacte de la crisi i el perfil de l'alumne Malgrat la crisi econòmica del 2008, l'institut ha experimentat un increment d'alumnes. Això es deu al fet que molts treballadors busquen millorar les seves competències per ser més competitius en un mercat laboral exigent. Ortega destaca la incorporació de la dona en llocs de responsabilitat (arquitectura, seguretat) i, cada cop més, en l'ús de maquinària. "Qui sap fer més coses té més facilitats per trobar treball. Un senyor capaç de pujar parets, enrejolar i portar una grua és més fàcil que trobi feina." Exposició commemorativa a Tarragona Per celebrar aquestes dues dècades, s'ha instal·lat una exposició al Moll de Costa de Tarragona (Tinglado 1). La mostra consisteix en un recorregut visual de 16 metres que repassa les principals fites de l'institut des de la seva fundació el 1989.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Desenvolupament sostenible i reptes del canvi climàtic
Resum de l'entrevista amb Manuel Toharia En aquesta conversa, Manuel Toharia, reconegut divulgador científic, reflexiona sobre la viabilitat del nostre model de creixement i les implicacions del canvi climàtic. Toharia planteja que el concepte de desenvolupament sostenible trenca el vell paradigma de créixer a qualsevol preu, especialment a costa del medi ambient. Els punts clau de la discussió Canvi de paradigma: L'actual model de producció i consum dels països rics és heretat d'un segle d'excessos. Cal passar d'una "civilització del desperdici" a una més eficient i estalladora. Origen del canvi climàtic: Toharia diferencia clarament entre els canvis climàtics naturals (més lents) i l'actual d'origen humà, causat per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle derivats de la crema de combustibles fòssils. El paper de l'energia: El problema real no és només el clima, sinó la gestió energètica. Som ineficients i depenem de recursos que s'esgoten. Desigualtat global: El canvi climàtic preocupa principalment els rics per por a perdre el seu estatus, mentre que els països pobres tenen urgències més immediates com la fam. El futur i la societat L'expert es mostra escèptic respecte a solucions tecnològiques a molt llarg termini (com el projecte ITER) i advoca per mesures immediates i senzilles com l'estalvi domèstic i millorar l'aïllament de les vivendes. "Un pesimista és un optimista ben informat." Finalment, critica la manca de cultura científica en la societat, la política i els mitjans de comunicació, assenyalant que la televisió pública té l'obligació moral d'educar i conscienciar la població sobre aquests reptes vitals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Consells de salut per evitar les cames cansades a l'estiu
Salut circulatòria i el problema de les cames cansades En aquest episodi, l'especialista Felip Caudet ens explica per què la calor intensifica la sensació de pesantor a les extremitats inferiors. No es tracta d'una malaltia en si mateixa, sinó d'una insuficiència funcional del sistema de retorn venós que empitjora amb les altes temperatures. Com funciona el retorn venós? Per entendre el problema, cal diferenciar entre dos sistemes: * Artèries: Transporten sang oxigenada des del cor gràcies a una capa muscular que regula la pressió. * Venes: Porten la sang de tornada al cor lluitant contra la gravetat. No tenen músculs propis i depenen de: * La compressió muscular (moviment de les cames). * Les vàlvules semilunars, que eviten que la sang retrocedi. Per què ens afecten la calor i la dilatació? La calor actua com un dilatador de les venes. Quan aquestes cedeixen i perden la seva forma, apareixen les varius. Això provoca que la sang i la limfa (sistema de neteja del cos) s'acumulin, generant inflamació, formigueig i dolor. Solucions i remeis pràctics Hidratació i dieta: Beure molta aigua i consumir fruites riques en líquid (síndria o meló). És vital reduir el consum de sal per evitar la retenció de líquids. Hidroteràpia: Realitzar dutxes d'aigua freda començant pel peu dret (la part més allunyada del cor). El recorregut ha de ser des del dit petit cap amunt per l'exterior fins a l'engonal, i baixar per l'interior fins al dit gros. Activitat física: Caminar diàriament per tonificar els músculs que ajuden a bombar la sang. Caminar per la platja amb l'aigua per sobre dels genolls és un exercici òptim. Fitoteràpia: Ús de productes amb castanyer d'Índies o vinya vermella, que són venotònics reals i no només aporten sensació de fred. Posició de descans: Elevar les cames al final del dia per facilitar el retorn mecànic de la sang.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
24 hores solidàries a Ferran: Ciclisme i comunitat
Una iniciativa solidària sobre rodes El poble de Ferran celebra la seva quarta edició de les 24 hores solidàries, un esdeveniment on la participació comunitària es converteix en ajut directe per a projectes internacionals. El mecanisme principal és senzill però efectiu: Els participants fan voltes al poble en bicicleta. Per cada volta realitzada, l'empresa Canteres Ferran dona un euro. El circuit, tot i ser curt, destaca per les seves pujades i baixades, posant a prova la forma física dels ciclistes. Activitats i dinamització del poble L'esdeveniment no es limita només a la pedalada, sinó que transforma Ferran en un espai festiu totalment peatonal: Mercat solidari: Venda d'objectes donats i productes a preus populars. Gastronomia: Sopars informals, xocolatades i el tradicional mal de cor (un àpat a mitjanit). Entreteniment: Música en viu, jocs per a nens, competicions de videoconsoles i còctels. Impacte i destí dels fons L'organització destaca que pràcticament la totalitat dels ingressos són nets, ja que no hi ha despeses de personal i els col·laboradors (com els informàtics que porten el compte de voltes) treballen de forma voluntària. Segons l'Hortència i la Gemma: "Busquem projectes propers de gent que coneixem perquè els diners vagin directes i sense intermediaris." Els beneficis es destinen a: 1. Apadrinaments de nens a l'Índia i l'Àfrica. 2. Rehabilitació d'una llar per a nens orfes al Perú. 3. Donacions directes a projectes de desenvolupament a l'Índia.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
POBLES (108) PRATDIP
Descobrint Pratdip: Un Tresor al Baix Camp Pratdip és un municipi pintoresc situat al vessant sud-oriental de la Serra de Llaberia, un entorn natural esquerp i fascinant que convida a la descoberta. Durant el recorregut, l'alcalde Josep Montaner ens guia a través del patrimoni històric i les tradicions més arrelades de la vila. Patrimoni Històric i Natural El nucli antic manté l'essència medieval amb elements clau com: El Castell: Situat a la part alta, ofereix unes vistes espectaculars a les valls i hortes de la zona. La Torre del Capet: Antiga presó que conserva l'arc del portal de la muralla. L'Església: On es guarda una joia artística, el retaule de Santa Marina. L'Ulleta: Un antic estancament d'aigua natural que s'utilitzava com a piscina recreativa. La Llegenda dels Dips El nom del poble i el seu escut estan íntimament lligats a la llegenda dels Dips, uns gossos ferotges i vampírics que antigament atemorien els traginers i el bestiar fins a la seva desaparició al segle XIX. L'Ermita de Santa Marina i les Festes El punt més emblemàtic del terme és el Santuari de Santa Marina, situat a 4 quilòmetres del poble. És famós per les seves aigües curatives i l'aplec del 18 de juliol. La tradició diu que: "A Santa Marina, vés-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada tornaràs." A l'agost, el poble s'omple d'activitat amb el programa "Agost Actiu", que dinamitza la vida dels residents i visitants durant les vacances. Gastronomia i Turisme Pratdip ofereix una experiència completa amb allotjaments rurals de qualitat i una gastronomia local destacada, on sobresurt el forn de pa centenari amb elaboracions a llenya i l'agrobotiga, situada en una antiga premsa d'oli que funciona també com a museu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
2009-05-09 UM CRISI ROMA
Crisi econòmica i vida quotidiana a la Roma Antiga En aquesta conversa amb l'historiador Oriol Olesti, s'analitzen les similituds entre els problemes actuals i els de l'època clàssica, destacant l'especulació immobiliària i les crisis econòmiques. L'expert ofereix una perspectiva fascinant sobre com la història es repeteix i com la imatge que tenim de Roma ha estat influenciada tant per la realitat com per la ficció. Punts clau de la discussió Rigor històric audiovisual: Es debat sobre la sèrie Roma, destacant que, tot i les crítiques de certs historiadors, la seva representació de la violència, el sexe i les passions humanes s'ajusta força a la realitat antiga. Mites i realitats: Es confirma l'existència de les bacanals i els grans banquets, basats en fonts literàries com el Satiricó de Petroni, que tot i ser exagerat, reflectia conductes reals. La fi de l'Imperi: Olesti explica que la data del 476 d.C. (caiguda de Ròmul August) és relativa, ja que l'Imperi no va desaparèixer de cop, sinó que es va transformar. Execucions i política "Els tiraven de dalt de la Roca Tarpeia... si s'ha d'aplicar un sistema semblant avui dia, aniria una mica malament." Es fa referència a la Roca Tarpeia com el mètode d'execució a Roma per als traïdors, un exemple de la crueltat del sistema judicial i polític romà que contrasta amb les societats modernes. Tarraco Viva i divulgació L'entrevista serveix de prèvia per a la conferència a Casa Canals dins el festival Tarraco Viva, on es fan recreacions històriques, projeccions de documentals arqueològics i demostracions de maquinària bèl·lica romana com les ballestes.