Tots els episodis

62683 episodis disponibles

episodis

44617-44640 de 62683

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Documentals sobre la Roma subterrània a l'ICAC
Exploració del llegat ocult de Roma En el marc del festival Tàrraco Viva, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) acull un cicle de documentals sobre arqueologia i reconstrucció històrica. L'episodi se centra en el documental Mundus ocultus: la Roma subterrània, una producció nord-americana que revela els secrets que s'amaguen sota la capital italiana. Arqueologia d'alt risc El reportatge destaca la tasca d'una empresa especialitzada, Roma Subterrània, formada per professionals que combinen el rigor científic amb tècniques extremes: Arqueologia i espeleologia: Els experts han de fer ràpel, escalada i busseig per accedir a cavitats situades a més de 20 o 30 metres de profunditat. Descobriments intactes: Es descriuen troballes espectaculars com mosaics, basíliques i fins i tot blocs de pisos de set plantes que han romangut invisibles durant 2.000 anys. L'emoció del primer contacte: Els arqueòlegs relaten la sensació única de ser els primers a veure una obra d'art després de segles de silenci. "Veure aquest llegat que saps positivament que ningú l'ha vist abans... se't posa la pell de gallina." Una ciutat construïda sobre si mateixa El documental explica com la Roma actual s'ha anat aixecant sobre les restes de la ciutat antiga, sovint a causa de catàstrofes: Nivells històrics: Incendis i inundacions feien que els romans anivellessin el terreny i construïssin a sobre, preservant el que quedava a sota pràcticament intacte. Contrastos socials: S'observa la densitat de població en habitatges precaris comparada amb la riquesa de cases particulars amb piscines i sistemes de calefacció d'aire calent. Patrimoni col·lectiu: Es destaca com alguns emperadors van promoure museus i espais públics que, en quedar sepultats, han conservat grans tresors per a la posteritat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
2009-05-27 UM ICAC DOCUMENTALS
En el marc del festival Tàrraco Viva, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) acull el segon cicle de documentals arqueològics. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració amb el festival Oiasso d'Irun, té com a objectiu apropar la recerca històrica al gran públic mitjançant el suport audiovisual i les noves tecnologies de reconstrucció. Punts clau del cicle de documentals Rigors i tecnologia: Es tracta de produccions internacionals (França, Estats Units, Canadà, Espanya) que combinen el rigor científic amb recreacions en 3D i realitat virtual. Diversitat de temes: Tot i que el pes recau en la cultura romana, el cicle inclou treballs sobre els gals, la civilització minoica de Creta o els fenicis. Accessibilitat: Les projeccions són gratuïtes i es realitzen a la seu de l'ICAC a Tarragona durant tota la setmana. Entrevistes i valoracions "El cinema arqueològic és una eina fantàstica de divulgació; el coneixement de la història ens serveix per reflexionar sobre el present." Jordi Pairet (administrador de l'ICAC) i Magí Seritxol (coordinador de Tàrraco Viva) destaquen que aquesta col·laboració permet mostrar la part més "detectivesca" de l'arqueologia, fent entenedors els processos de recerca i les troballes al subsol de ciutats com Roma o Cartagena. Activitats destacades del cap de setmana El festival encara el seu plat fort amb: - Reconstruccions històriques al Rocacorba. - Activitats nocturnes a l'amfiteatre. - Propostes gastronòmiques amb menús d'època romana als restaurants locals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Reciclatge d'aigua i orina a l'estació espacial
L'aigua i la supervivència a l'espai En aquesta edició de La terra es plana, s'aborda un tema crucial per a l'exploració espacial de llarga durada: la depuració de l'orina i els líquids corporals per convertir-los en aigua potable. Aquest procés, que fins ara podria semblar ciència-ficció, ha esdevingut una realitat tecnològica a l'Estació Espacial Internacional (ISS). Inspiració en la Ciència-Ficció L'episodi comença connectant la tecnologia actual amb la novel·la i pel·lícula Dune (1984). En aquest univers: • Els habitants del planeta desèrtic Arrakis utilitzen destres (trajes especials). • Aquests trajes capturen la suor i la humitat de la respiració per purificar-la i convertir-la en aigua. • Aquesta idea de cicle tancat és la que la NASA està implementant ara amb l'experiment ECLSS. El Sistema ECLSS: De residu a aigua potable Fins fa poc, les missions espacials eren de cicle obert, depenent totalment del subministrament extern des de la Terra. El nou sistema ECLSS (Environmental Control and Life Support System) permet avançar cap a l'autosuficiència: • Recuperació d'humitat: Es capta la suor i la humitat ambiental (tecnologia ja iniciada pels russos a l'estació Mir). • Processament de l'orina: Mitjançant la destil·lació per compressió de vapor, s'herva l'orina fins que l'aigua es converteix en vapor pur, separant-la de les impureses i sals (salmuera). • Eficiència: El sistema aconsegueix recuperar el 93% de l'aigua total del cicle vital, una xifra clau per a futurs viatges a Mart que poden durar anys. Desafiaments Tècnics en Microgravetat "A l'espai, la mare natura no té poders; s'ha de fer de manera artificial." La depuració a l'espai presenta reptes únics que no existeixen a la Terra: • La microgravetat fa que cabells i cèl·lules mortes flotin, obligant a usar filtres especials. • No es pot utilitzar clor per desinfectar (és massa perillós), per tant, s'utilitza iode per controlar els microbis. Aigua a Mart: Nous Descobriments Finalment, es comenta la notícia recent de la NASA confirmant que els cràters i canons de Mart van ser formats per aigua líquida que va córrer pel planeta fa milions d'anys, reforçant la importància de l'aigua en l'exploració del planeta vermell.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
El procés del dol: Fases, temps i com acompanyar
Comprendre el procés del dol El dol s'ha d'entendre com el procés d'elaboració d'una pèrdua no desitjada. Tot i que sovint es relaciona amb la mort, la psicòloga Sònia Navarro explica que aquest sentiment pot sorgir davant de qualsevol canvi vital significatiu, com ara una separació de parella, la pèrdua d'una feina, un habitatge o fins i tot la pèrdua de capacitats físiques després d'un accident. Les tres fases del dol Segons l'experta, tothom transita per tres etapes fonamentals, tot i que la intensitat i el temps varien en cada individu: Fase d'evitació o negació: Es caracteritza per una sensació d'irrealitat, aturdiment i desorganització. La persona sent una "nebulosa" que l'impedeix creure el que està passant. Fase d'assimilació: Apareix la consciència real de la pèrdua. És aquí on sorgeix la tristesa profunda i la soledat. És un moment d'introspecció necessari per plantejar-se el futur sense allò que s'ha perdut. Fase d'acomodació o acceptació: Es recupera l'autocontrol emocional i es reprenen els hàbits quotidians. No implica oblidar, sinó aprendre a viure amb el record des del present cap al futur. L'acompanyament: Què fer i què evitar "El dol és el procés que passa de perdre el que tenim a tenir el que hem perdut." Per ajudar algú en aquest procés, és vital fugir de les frases fetes com "has de ser fort" o "el temps ho cura tot", ja que solen generar malestar i incomprensió. Les recomanacions clau són: Presència silenciosa: Simplement estar-hi, oferir una abraçada o contacte físic. Escolta activa: S'ha d'escoltar un 80% del temps i parlar només un 20%. La persona necessita relatar el seu dolor per donar-li significat. Respectar els temps: No forçar la tornada ràpida a la feina o la distracció sistemàtica, ja que un dol no elaborat pot derivar en crisis d'angoixa o depressió a llarg termini.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
CAMINS (ANGOIXA) 2009-05-26
La naturalesa de l'ansietat i l'angoixa En aquesta sessió, la psicòloga clínica Sònia Navarro explica de manera detallada com diferenciar entre una reacció emocional normal i una de patològica. L'especialista destaca que l'ansietat és, en essència, una emoció positiva i necessària que ens posa en alerta davant de perills o reptes com un examen o una nova feina. Quan l'ansietat esdevé patològica El problema sorgeix quan aquesta sensació es converteix en angoixa, caracteritzada per: Ser constant i continuada en el temps. Interferir directament en la vida quotidiana de la persona. Presentar símptomes físics com a palpitacions, sudoració, tremolors i sensació de falta d'aire. Poder derivar en crisis de pànic, que sovint es confonen amb problemes cardíacs a urgències. Causes i orígens del malestar Tot i que la simptomatologia sol ser similar entre pacients, les causes són individuals i diverses. Navarro assenyala diversos factors comuns en la societat actual: Exigència excessiva: Persones molt perfeccionistes que no accepten els seus límits. Bloqueig emocional: El fet de tapar o amagar emocions que es consideren socialment inadequades. Estrès social: Un entorn que ens empeny a ser permanents i perfectes, provocant que el cos acabi "petant". Tractament i recuperació Navarro defensa que aquests trastorns tenen fàcil solució si s'ataca la causa real. Respecte a la medicació, posa èmfasi en la distinció entre la dependència química i la dependència psicològica (la sensació de seguretat que dona portar la pastilla a sobre). "L'ansietat és una alarma que té el meu cos per dir-me: vigila, perquè hi ha algú que no està en el seu lloc." Per a la recuperació, es recomana: Parar màquines: Fer una reflexió interna profunda sobre què ens preocupa. Tècniques de relaxació: Ioga o tai-txi per oxigenar el cos i, en conseqüència, relaxar la ment. Teràpia: Buscar l'origen del conflicte intern, ja que arribar a la causa és la clau per a la curació definitiva.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
Chelsea Flower Show: Tendències i Professionalització de la Jardineria
Un Viatge al Cor de la Jardineria Mundial En aquest episodi, s'explora l'experiència de Joan Manet, membre del Gremi de Jardiners de Tarragona, en la seva recent visita al Chelsea Flower Show a Londres. Aquesta fira, amb més d'un segle de tradició, es defineix com la "pasarel·la de moda" de la jardineria mundial, on es marquen les tendències que influiran en el disseny d'espais exteriors. Tendències i Disseny Espectacular Durant la fira, s'han destacat diversos elements clau que defineixen el paisatgisme actual: • Jardins Verticals i Minimalisme: L'ús de parets vegetals i estils d'inspiració japonesa amb materials nobles com el marbre i el formigó. • La Presència Constant de l'Aigua: Des de fonts que llisquen per parets ondulades fins a rierols sota terrasses de vidre. • Pressupostos Elevats: Es comenten jardins aparentment senzills amb costos que superen els 100.000 euros i la participació de desenes de professionals en el seu muntatge. "És com un passi de models, però de jardins; no és per tenir-los exactament igual a casa, sinó per marcar una tendència." Cultura Britànica vs. Mediterrània El podcast analitza les profundes diferències culturals respecte a la cura de la natura: • Tradició i Hobby: A Anglaterra, la jardineria és un hobby transversal amb una gran quantitat d'associacions especialitzades (rosers, orquídies, carnívores). • Respecte per l'Espai Públic: Es destaca el manteniment impecable dels parcs de Londres i el civisme de la població. • Condicions Climàtiques: El clima atlàntic facilita el cultiu de plantes acidòfiles com les hortènsies i gardènies, a diferència del clima mediterrani. El Futur de la Professió Es fa una crida a la dignificació de l'ofici de jardiner. Joan Manet subratlla la importància de la formació especialitzada (com la que s'ofereix a l'Institut d'Horticultura de Reus) per evitar "mutilacions" d'arbrat i males inversions. El sector està evolucionant cap a un assessorament tècnic on es prioritza la qualitat del substrat, els sistemes de reg i la tria d'espècies autòctones o adaptades.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
POBLES (106) LA RIBA
Descobrint la Riba: Un poble entre rius i muntanyes Situat a la comarca de l'Alt Camp, la Riba és un municipi de 700 habitants que destaca per la seva ubicació estratègica en el límit del Camp de Tarragona, les muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. El seu paisatge és marcat per una orografia abrupta i escalonada, fruit de la confluència dels rius Francolí i Brugent. L'herència de la indústria paperera L'origen i l'economia del poble estan intrínsecament lligats a l'aigua i el seu aprofitament industrial: Els molins paperers: Històricament, s'aprofitava el desnivell de 100 metres per generar energia hidràulica. Encara avui es poden observar antics molins i plaques que identifiquen aquesta indústria. Motor econòmic: Actualment, el sector del paper continua sent la principal font de riquesa, amb diverses indústries actives en la fabricació i manipulació d'aquest material. Turisme actiu i esport de vertigen El municipi ofereix una àmplia gamma d'activitats per als amants de l'esport a l'aire lliure: Escalada: La zona de la Penya Roja és un referent per als escaladors per les seves parets verticals. Senderisme: Destaca la ruta dels quatre refugis (la Riba, Capafons, Rojals i els Cogollons), un recorregut de quatre dies per la vall del Brugent. BTT (La Riba Downtown): Una espectacular cursa de descens urbà per les escales i costes del poble que atrau participants d'arreu. Gastronomia i Festes "De plat típic, jo he sentit anomenar que hi ha la cassola ribetana... un plat bastant fort, més aviat d'hivern." Pel que fa a les celebracions, el poble viu dues festes majors: la d'hivern per Sant Andreu (novembre) i la d'estiu per Sant Abdon i Sant Senent (agost). Tot i que l'agricultura no és el sector principal, la identitat local està tan fusionada amb la seva història fabril que els seus habitants són coneguts popularment com a paperers.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Carles Carolina presenta el seu disc Ensaladilla
Descobrint la increïble història de Carles Carolina En aquesta entrevista, es presenta el nou projecte musical liderat per un dels integrants de Cabo San Roque. El grup debuta amb un treball discogràfic titulat Ensaladilla, una proposta que neix de la necessitat de retornar a un format de banda de rock més orgànic i directe. Els orígens i la proposta musical Necessitat de simplicitat: Després d'anys de música cerebral i màquines amb Cabo San Roque, el músic buscava el plaer d'enxufar la guitarra i tocar de forma despullada i natural. El nom del grup: Prové d'una història sobre desajustos hormonals explicada per la seva mare, que permetia als homes donar de mamar. Segons l'artista: "Carles Carolina com a nom m'agrada i em sentia còmode jo sent el Carles Carolina." L'estètica visual: La portada presenta un periquito disfressat de lloro, simbolitzant la distorsió i la idea de no donar-ho tot mastegat a l'oient. El disc: Ensaladilla El títol del disc reflecteix la barreja d'estils i influències pròpia d'un primer treball. Les lletres parlen de la quotidianitat, barrejant moments de felicitat senzilla (anar a fer una cervesa) amb punts d'amargor i desesperança. Presentació i futur La banda té previstos concerts a Barcelona i festivals com el Pop Art d'Arbúcies, amb la intenció d'arribar a Tarragona a finals d'estiu. El senzill destacat és A Peu Pla, un homenatge al Pla de Manlleu al Baix Penedès, lloc on l'artista sovint s'escapa per compondre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Decor Habitat: Novetats i disseny per a la llar a Tarragona
Inauguració de Decor Habitat a Tarragona El programa connecta amb la unitat mòbil des del recinte de l'anexa del Palau de Congressos de Tarragona, on s'ha inaugurat la fira Decor Habitat. Aquest saló, que durarà fins diumenge, reuneix una trentena d'expositors dedicats al món de l'habitatge, la decoració i el disseny. Productes destacats de la fira Durant el recorregut, s'entrevisten diversos professionals que presenten solucions innovadores per a la llar: Benestar i Piscines: Joan, de piscines Sant Ponç, destaca els jacuzzis i els sistemes de cloració salina. Ofereix promocions especials de fira amb descomptes de fins a 1.200 euros. Exteriors i Gespa Artificial: David, de l'empresa Speedgras, explica els avantatges de la gespa artificial modern, que ja no requereix reg i té una amortització ràpida. També presenta sistemes de microclima exterior per abaixar la temperatura fins a 10 graus. Cuina i Equipament: Alícia mostra una línia de cassoles i paelles de fundició indeformables que permeten cuinar des de pastissos fins a pollastres al forn directament al foc i sense necessitat de forn. Habitatge Sostenible: Alfonso, de la immobiliària Ambientia, presenta una nova promoció d'habitatges a Tarragona construïts sota paràmetres de sostenibilitat, amb recollida d'aigües pluvials i materials reciclats. Disseny Escandinau: L'Stefan, de l'empresa BoConcept, defineix el seu mobiliari com una alternativa de major qualitat al concepte d'IKEA, apostant pel minimalisme i les peces modulars adaptables. La curiositat de la fira: La bola ecològica "És una bola que la poses a la rentadora i no cal sabó. És tot un invent revolucionari que farà furor." Un dels productes que més ha captat l'atenció és una bola ecològica per rentar la roba sense sabó, fabricada en plàstic amb relleus especials. També es destaquen altres ginys com guants de microfibra per netejar vidres només amb aigua i coixins cervicals antiestrès.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Ginkgo biloba: Propietats, beneficis i precaucions
El Ginkgo biloba: El 'superarbre' mil·lenari El Ginkgo biloba és considerat l'arbre més antic del planeta, amb una existència que es remunta a uns 350 milions d'anys. Originari de la Xina, destaca per la seva resistència extrema, sent capaç de sobreviure a la contaminació i fins i tot a desastres nuclears com el d'Hiroshima. Les seves fulles, amb una característica forma de ventall bilobulat, són la part d'on s'extrauen els principis actius per a remeis naturals. Principals Propietats Terapèutiques Aquest arbre és valorat en la medicina natural per diverses capacitats clau: Antioxidant i neuroprotector: Ajuda a combatre l'envelliment cel·lular i protegeix el sistema nerviós. Vasodilatador perifèric: Millora la circulació sanguínia en extremitats i, sobretot, al cervell. Inhibidor plaquetari: Actua com un fluidificant de la sang, evitant la formació de trombes i qualls. Millora del metabolisme de la glucosa: Facilita que les neurones aprofitin millor l'energia. Indicacions i Aplicacions El Ginkgo s'utilitza principalment per tractar trastorns derivats d'una mala irrigació sanguínia: Salut Cerebral: Ajuda en casos de demència senil, Alzheimer (millorant símptomes de confusió i desorientació), pèrdua de memòria i falta de concentració. Trastorns circulatoris: Molt útil per a la claudicació intermitent (dolor a les cames en caminar) i les hemorroides. Salut sensorial: S'estudia la seva eficàcia en el tractament de vèrtigens, sortera i glaucoma. Contraindicacions i Riscos Importants Tot i ser un producte natural, el Ginkgo biloba és un remei molt potent que no s'ha d'utilitzar sense supervisió professional: "No és una cosa per prendre's a la valenta... té contraindicacions i pot provocar desordres grans si no se sap el que es fa." Interaccions medicamentoses: Està totalment contraindicat per a persones que ja prenen anticoagulants o antidepressius. Grups de risc: No es recomana en nens, dones embarassades o en període de lactància. Epilèpsia: Les persones amb tendència a patir convulsions han d'evitar-ne el consum.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Sònia Carmona i Albert Jordà presenten Asterisk
Asterisk: Fusió de Música, Poesia i Art L'entrevista presenta el projecte musical Asterisk, format pel músic tarragoní Albert Jordà (conegut per la seva etapa a Papanoes) i la periodista i poeta Sònia Carmona. La col·laboració va néixer d'una connexió creativa a través de la plataforma MySpace, basada en una sensibilitat compartida cap a l'art i la música. Conceptes Clau del Projecte De Klimt a Mafalda: El seu repertori s'estructura com un viatge que uneix el llibre-disc de la Sònia (El bes de Klimt) amb la trajectòria musical de l'Albert. El bes de Klimt: Un projecte d'homenatge al pintor Gustav Klimt que va comptar amb col·laboracions de luxe com Cris Juanico i Juanjo Muñoz. Noves Composicions: Durant els seus assajos i camerinos han nascut temes nous com La fi de l'hivern, que consolida la seva unió artística. Properes Actuacions i Futur "Cada concert està sent un viatge diferent; no hi ha hagut un repertori ni un muntatge igual." L'imminent concert tindrà lloc al Cafè Museu de Tarragona, un espai que permet un format íntim i de sobretaula, ideal per a la proximitat amb el públic. Tot i que l'Albert està preparant el seu primer disc en solitari, tots dos tenen la intenció de donar continuïtat a Asterisk amb la gravació d'un disc propi en el futur.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
POBLES (104) ELS MUNTELLS
Descobrint Pinell de Brai Pinell de Brai, un municipi de la Terra Alta amb uns 1.150 habitants, destaca pel seu entorn natural privilegiat i el seu ric patrimoni arquitectònic. Situat al peu de les Serres de Cavalls i Pàndols, el poble ofereix una combinació única de cultura, història i oci. El Patrimoni de la Catedral del Vi L'element més emblemàtic del municipi és el seu celler cooperatiu, conegut com la Catedral del Vi. Destaquen els següents aspectes: Arquitectura: Obra de César Martinell, deixeble de Gaudí, iniciada el 1918. Estètica: Amb arcs parabòlics i un fris ceràmic de Gébienogués que narra escenes de la verema i l'elaboració de l'oli. Turisme: Actualment rep entre 14.000 i 15.000 visitants anuals, consolidant-se com el principal motor econòmic local. Gastronomia i Artesania Tradicional El poble manté vius oficis i sabors que defineixen la seva identitat: Artesania: Compta amb quatre mestres artesans dedicats a la pauma (per a fer cabassos i sàrries), la ceràmica, la pintura i la fusta. Dolços Típics: Elaboracions tradicionals com els ametllats, carquinyols i les casquetes. Gastronomia: Plats de caragols i carns de qualitat servits als restaurants locals. Turisme Actiu i Història "Pinell de Brai té atractius suficients per passar-hi tot un dia en família." L'oferta turística inclou: Via Verda: Un recorregut a peu o en bicicleta que passa per túnels i paratges naturals impressionants. Batalla de l'Ebre: Espais històrics, monuments com el de la Lleidatana i centres d'interpretació sobre la Guerra Civil. Pinell Art: Fira d'artesania que se celebra el segon cap de setmana de juny on els artesans treballen al carrer. Cases Penjades: Una postal arquitectònica singular del nucli urbà.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
2009-05- 20 UM DONES GITANES CAMP CLAR
Presentació de l'Associació de Dones i Joventut Gitana L'episodi d'avui es trasllada al barri de Camp Clar a Tarragona per cobrir la inauguració de la nova l'associació de Dones i Joventut Gitana. L'esdeveniment, celebrat a la plaça de Sant Magí i Santa Tecla, és descrit com una gran celebració amb música, parlaments institucionals i gastronomia típica. Objectius i Missió de l'Entitat La presidenta de l'associació, Marisol Amador, i l'Enriqueta Valentí (presidenta a nivell de Catalunya), expliquen que la prioritat absoluta és el futur de les noves generacions. Els punts clau del seu projecte inclouen: • Lluita contra l'absentisme escolar: Especialment en noies de 12 a 13 anys que tendeixen a abandonar els estudis. • Inserció laboral: Facilitar l'accés de les dones i joves gitanos al mercat de treball. • Integració social: Trencar estereotips i demostrar que són ciutadanes de ple dret a Tarragona. • Obertura cultural: L'associació està oberta a tothom, fomentant la convivència entre gitanos i paios. Gastronomia i Cultura Gitana Durant la festa es presenten diversos postres tradicionals fets per les mateixes sòcies com a símbol d'identitat i compartir: • Torrijas: Dolç fet amb pa del dia anterior, llet i canela per aprofitar els recursos. • Braç de gitano: Un postre que l'Enriqueta reivindica com a propi i català. • Simbologia: S'expliquen els colors de la bandera gitana: el blau del cel, el verd de l'herba i el vermell de la roda del carro pel seu passat nòmada. Suport Institucional i Social La consellera Victòria Pellegrin destaca la importància d'aquesta iniciativa per a la interculturalitat del barri, on conviuen diverses comunitats com la magrebí. Així mateix, representants de la Fundació Casal d'Amic valoren positivament la creació d'aquest teixit social per fer de "pont" entre el carrer i els recursos de la zona. "Volem que els gitanos visquem com tot el mundo i que les meves cinc filles estudiïn per ser algú a la vida." — Marisol Amador
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Gertrudis: 500 concerts i la celebració de la rumba
Celebració d'una fita històrica: 500 concerts El grup Gertrudis visita l'estudi per presentar el seu nou treball discogràfic i DVD, un projecte que commemora els seus primers 500 concerts en actiu. Durant l'entrevista, reflexionen sobre la seva trajectòria de vuit anys des de la seva primera maqueta el 2001. La rumba catalana com a eix central Tot i que el grup no prové de la tradició gitana, han estat acollits amb honors pels patriarques del gènere gràcies a la seva manera única d'entendre la música: El ventilador: Utilitzen la tècnica rumbera com un mecanisme versàtil per explicar històries. Fusió d'estils: La seva música beu de la rumba, però s'atreveix amb el reggae, el merengue o sons més salseros. Reconeixement: Han comptat amb el suport de tòtems com Sabor de Gràcia o Ai Ai Ai. Un enregistrament exigent i festiu El nou disc és un directe pur que va suposar un gran repte logístic i tècnic per a la banda: Es va realitzar un enregistrament doble (tarda i nit) per garantir la qualitat del material final. El projecte inclou un DVD amb el concert íntegre i un making of que documenta la convivència del grup. Col·laboracions de luxe: A la festa del concert 500 hi van participar artistes com Gerard Quintana, Xavi Sarrià, Lichis i Iñaki Betagarri. "No tancan una etapa, sinó que és un auto-homenatge i una festa compartida amb els amics del camí." Futur i nous horitzons Després d'aquest punt d'inflexió, Gertrudis ja treballa en un nou disc d'estudi. Afirmen que no han tocat sostre i que la seva motivació principal segueix sent la invenció i la capacitat de sorprendre's a ells mateixos per mantenir viva l'energia del grup.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Fotografia i postfotografia: Debats al festival SCAN
En aquesta conversa amb José Gómez, s'analitza l'estat actual de la fotografia en el marc del festival SCAN de Tarragona. El debat se centra en com la tecnologia ha transformat el mitjà, passant d'una disciplina autònoma a una transdisciplina influenciada per factors socioculturals. La personalització de l'eina L'autor subratlla la importància d'entendre la lògica interna del dispositiu per evitar que la tecnologia domini el creador. Tot i que el software digital és més determinista que l'analògic, segueix sent possible personalitzar-ne l'ús: * La càmera ha de passar de ser una màquina a ser una eina creativa (com un pinzell). * Diferents fotògrafs amb la mateixa tecnologia creen discursos totalment dispars. * Exemples com l'ús del telèfon mòbil o el fotomaton demostren que qualsevol dispositiu pot ser intervingut per l'autor. Saturació visual i postfotografia Es reflexiona sobre la capacitat humana per digerir l'allau constant d'imatges. Gómez descriu l'ull contemporani com un òrgan bulímic que consumeix informació sense temps per a la discriminació o la reflexió. El concepte de postfotografia Un dels punts clau és el pas de la fotografia com a "petjada" o índex de la realitat cap a la postfotografia: "La gran pregunta de la posfotografia és si, en la cultura digital, la imatge deixa de ser una petjada lumínica per convertir-se en una pura manipulació." Finalment, es destaca la difuminació de les fronteres entre la imatge documental i l'artística, ja que tota captura implica un posicionament ideològic i d'autor.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Pradell de la Teixeta: Porta natural del Priorat
Pradell de la Teixeta: Paisatge i Patrimoni Pradell de la Teixeta, un municipi de prop de 200 habitants situat a la comarca del Priorat, es presenta com un indret on el temps sembla aturar-se. La seva ubicació estratègica als vessants de la Serra de l'Argentera el converteix en la porta natural d'entrada a la comarca, oferint un entorn marcat per la natura i la tradició. Atractius Culturals i Naturals El municipi destaca pel seu patrimoni de pedra seca, considerat per l'alcaldessa Marta Amorós com el valor més gran del poble. Entre els seus punts d'interès trobem: L'església de Santa Maria Magdalena: Un edifici del segle XVIII amb una singular planta octogonal. Entorn natural: Racons com la cova del Rector o l'avenc d'en Papiot, a més d'importants jaciments prehistòrics del Neolític. Tecnologia i Paisatge: El camp eòlic de la serra, que ofereix panoràmiques impressionants del territori. "El principal reclam de Pradell podria ser el no tenir pressa; és el paisatge, el monument de Pradell." Economia i Productes Locals La riquesa de la terra es reflecteix en la convivència de dues denominacions d'origen, gràcies a la presència de la licorella: D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant: Destacant el vi Sol Pòs. Gastronomia: Famosos per les seves neules (distribuïdes arreu de Catalunya) i mones de Pasqua. Comerç actiu: El poble manté vida pròpia amb forn, pastisseria, peixateria i empreses d'elaboració natural com Priorat Natur. Activitat Cultural i Festiva El poble celebra dues festes majors: Santa Magdalena (juliol) i Sant Miquel (octubre). A més, compta amb una vida cultural dinàmica amb els estius lírics, teatre i una biblioteca excepcional, impulsada pel vincle familiar amb l'escriptor Xavier Amorós.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
SCAN: Debat sobre Postfotografia i el Nou Paradigma Digital
Reflexions sobre el Present i Futur de la Imatge En el marc del festival SCAN a Tarragona, el professor i doctor en Belles Arts José Gómez Isla analitza la transformació profunda que viu el món de la fotografia. El debat se centra en com les noves tecnologies no només canvien el mercat, sinó la mateixa manera de pensar i produir imatges. La Fotografia com a Transdisciplina La fotografia ha deixat de ser una disciplina autònoma per esdevenir una transdisciplina. Es nodreix de factors socials, culturals i antropològics. El dispositiu (la càmera) s'utilitza de maneres radicalment diferents segons el context ideològic, polític i geogràfic de l'autor. L'Impacte de la Tecnologia Digital L'expert destaca que, tot i que l'essència inicial és una "cambra" o habitació, la tecnologia actual presenta reptes nous: * Determinisme del software: La tecnologia digital és més complexa i determinista que l'analògica. * Personalització: El repte de l'artista és dominar la màquina per convertir-la en una eina personal, gairebé com un "pincell". * Saturació visual: Vivim en una cultura de consum massiu on l'ull esdevé un òrgan bulímic que soscava la capacitat de digestió i discriminació de la informació. Documentalisme vs. Art "Les fronteres entre imatge documental i imatge artística cada vegada són més difuses." Es planteja com grans referents (Capa, Cartier-Bresson) han passat de la premsa als museus. Gómez Isla defensa que tota fotografia documental inclou un posicionament d'autor, ja sigui en l'elecció de l'objectiu o en el punt de vista, dotant-la d'una càrrega ideològica inherent. Cap a la Postfotografia El concepte de postfotografia sorgeix de la ruptura amb el paradigma de la "imatge-petjada" o testimoni. En l'era digital, la imatge pot ser una manipulació o fins i tot una creació sintètica (Renders 3D) que ja no requereix un referent real davant d'un objectiu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Explora TGN: Lleure familiar i proximitat a Tarragona
Explora TGN: El portal de les famílies inquietes L'episodi presenta la iniciativa Explora TGN, un portal web nascut de la necessitat personal de la seva fundadora, Bàrbara Bastenatman, de trobar activitats d'oci familiars a prop de Tarragona sense haver de passar hores buscant a internet. El projecte, que va guanyar un premi de la Diputació de Tarragona, es basa en la garantia que totes les propostes han estat provades personalment en família. Característiques clau del projecte Experiència real: Tot el que es publica ha estat visitat prèviament per la Bàrbara i la seva família per assegurar-ne l'adequació per a nens. Informació pràctica: Detalls essencials com la presència de trones, canviadors, menús infantils, zones de jocs i fins i tot la previsió meteorològica específica. Comunitat activa: Els subscriptors poden enviar les seves pròpies propostes i compartir fotos de les seves excursions. Multilingüisme: El portal també ofereix contingut en anglès, fet que ha atret visites de més de 20 països. Seccions del portal Cada setmana, el web s'actualitza amb diverses propostes estructurades en sis apartats, on destaquen: 1. Rutes: Itineraris a peu o en bicicleta (com Ciurana o el Bosc de la Marquesa). 2. Activitats: Tallers, museus o parcs lúdics. 3. Restaurants: Establiments amb serveis específics per a famílies. "No ho sabíem, però ens hi vam trobar... el que garantim és que tot el que es posa al portal està provat." Primera Trobada Explora TGN l'episodi també serveix per anunciar la primera trobada presencial de la comunitat a Coma-ruga (Parc Diver). L'esdeveniment inclou música en directe amb El Petit de Cal Eril, tallers de castells amb els Xiquets del Serrallo, i activitats pedagògiques com la construcció de ciutats gegants amb peces de fusta (Kapla).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Projecte del Pla d'Usos de l'AMT a la Chartreuse
Presentació del Pla d'Usos per a la Chartreuse L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) ha presentat oficialment el seu projecte per gestionar un espai propi dins l'antiga fàbrica de la Chartreuse. El president de l'entitat, Miguel Alberto Cruz, i el vocal Guillem Soler detallen el full de ruta negociat amb l'Ajuntament per dotar la ciutat d'un equipament musical de referència. L'Espai AMT: Infraestructura i Objectius El projecte contempla la creació d'un edifici de nova planta de tres pisos amb una superfície d'entre 900 i 1.000 metres quadrats, separat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI): • Planta baixa i primera: Sala de concerts amb aforament per a 500 persones, una carència històrica a Tarragona. • Segona planta: Boxes o bucs d'assaig totalment equipats. • Serveis addicionals: Estudi de gravació, assessorament legal per a músics i gestió de drets d'autor. "Volem que sigui un espai per a la creació, l'exhibició i la formació, connectat amb les xarxes transversals de música moderna dels Països Catalans." Impacte Social i Finançament La inversió estimada supera el milió d'euros. Els representants de l'AMT defensen que és una xifra irrisòria en comparació amb el benefici sociocultural que reportarà: • Dinamització de la Part Baixa: Revitalització d'un barri històric actualment degradat. • Accés a la joventut: Facilitar que joves de 16 anys puguin assajar i gravar a preus públics sense necessitat de comprar material car. • Professionalització: Acompanyament des dels grups amateurs fins als professionals. Estat de les Negociacions Actualment, la pilota es troba a la teulada de les administracions. La Generalitat de Catalunya és la propietària de l'edifici (via Departament d'Ensenyament), però l'Ajuntament de Tarragona ha mostrat una bona predisposició per assumir el projecte i l'eventual cessió d'ús. L'AMT confia en una resposta positiva en els propers mesos gràcies al crèdit de solvència acumulat durant la darrera dècada.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
2009-05-07 DUENDE
Conversa amb l'artista reusenc Carlos de 'Duende' En aquesta edició de Tarragona Ràdio, s'entrevista Carlos, líder del grup Duende, originari del barri de Sant Josep Obrer de Reus. L'artista presenta el seu treball discogràfic titulat A base de trapicheos, un disc que neix de les experiències quotidianes i la vida al carrer. Orígens i influències Carlos explica com la seva passió per la música va començar de ben jove, marcant-ne alguns punts clau: * Influències primerenques: Recorda amb nostàlgia escoltar El Último de la Fila durant els viatges familiars a Prades. De fet, l'episodi comença amb una versió del tema Querida Milagros. * Inicis amb la guitarra: Va començar a escriure versos amb 13 anys i, tot i ser autodidacta, va aprendre els primers acords per acompanyar les seves lletres de caràcter rumber. * Estil propi: Se l'ha comparat amb artistes com Estopa, Antonio Flores o Melendi, destacant la seva veu rota i la proximitat de les seves històries. L'essència de 'A base de trapicheos' El disc és un retrat de la realitat social del seu entorn, sense luxes ni artificis: * Temàtica social: Les cançons parlen de la vida als parcs, els bars de barri com el Jumillano i personatges quotidians. * Històries reals: Temes com Bandolero o Cumpliste condena (dedicada a una amiga que va morir en accident de trànsit) reflecteixen la duresa i la veritat de les seves lletres. "Jo l'únic que puc parlar és del que et passa... a tu o a mi o a qualsevol que estigui al carrer." Trajectòria i futur Concerts singulars: L'artista recorda amb especial emoció el seu concert davant de 3.000 persones a la Selva del Camp, telonejant a Melendi. Promoció actual: Estan centrats en la promoció del format físic del disc i en concerts en format acústic per diversos locals, amb la vista posada en actuar a la mítica sala La Vaqueria de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
La Pobla de Massaluca: Un paradís fluvial a la Terra Alta
Descobrint la Pobla de Massaluca La Pobla de Massaluca, un municipi de 400 habitants situat a la comarca de la Terra Alta, es presenta com una destinació singular i autèntica dins la província de Tarragona. És l'únic poble de la comarca que té contacte directe amb el riu Ebre, concretament a la cua del pantà de Riba-roja. Atractius Naturals i Paisatgístics El poble destaca per unes vistes privilegiades on, en dies clars, es pot divisar tot el Pirineu nevat i el pic de l'Aneto. Entre els seus punts d'interès natural trobem: La Punta del Duc: Recentment habilitada, és el punt de confluència entre els rius Matarranya i Ebre. Activitats aquàtiques: Gràcies al seu Port Nàutic, és un lloc ideal per practicar caiac, canoa i pesca esportiva. Rutes de senderisme: Destquen l'ermita de Berrús i el camí del Calvari. Tradició, Gastronomia i Vida Local L'alcalde, Juan Luis Quadrado, descriu el municipi com un "diamant en brut" que conserva l'essència d'abans, on la gent encara surt a fer la fresca als porxos emblemàtics com el de la Plaça de la Vila. Pel que fa a la gastronomia i productes locals: Productes de la terra: Vi i oli d'oliva d'excel·lent qualitat, a més d'ametlles. Cuina típica: La truita de suc és el plat estrella. Reposteria: Casquetes, mantecados i el tradicional coc amb mel per Setmana Santa. Festes i Tradicions L'agenda festiva és rica i variada: Sant Antoni Abat (Gener): La festa major amb orquestres i ball a la plaça, malgrat el fred. Festes d'Agost: Orientades als fills del poble que viuen fora. Romeria de Berrús: Una tradició compartida amb Riba-roja i Vilalba, que inclou una caminada de 24 quilòmetres. "Vindre aquí a l'estiu i passejar per la nit i veure gent que està a la fresca... hi ha gent que s'al·lucina amb això. Som un poble dels que s'han perdut."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
La imatge en conflicte: Diàlegs al Festival Scan
La imatge en conflicte: Diàlegs al Festival Scan Connexió en directe des del Teatre Metropol de Tarragona, on s'organitza la xerrada "La imatge en conflicte" dins del marc del Festival de Fotografia Scan. L'acte compta amb la participació de figures de gran relleu intel·lectual i artístic com Clemente Bernat i Ignacio Ramonet. Els conflictes de la fotografia documental En la conversa amb el fotògraf Clemente Bernat, es reflexiona sobre la naturalesa de la imatge i els reptes del fotoperiodisme actual: El conflicte de la representació: Com mostrar la vida dels altres de manera efectiva i ètica. Independència i poder: La dificultat de treballar al marge de les grans empreses de comunicació i la recerca d'una autonomia real. L'art com a refugi: El món de l'art s'ha convertit en un espai d'acollida per a molts fotògrafs documentals a causa de la crisi del sector. Inmunització visual: Es debat si la societat actual s'ha tornat insensible a les imatges a causa del bombardeig constant. La crisi del periodisme segons Ignacio Ramonet L'exdirector de Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, aporta la seva visió com a semiòleg i analista de mitjans: Crisi del paper: La premsa escrita de pagament viu el seu moment més crític per la irrupció d'Internet i el model de gratuïtat. Anàlisi vs. Informació: Ramonet argumenta que la premsa que sobreviurà no serà la que doni més dades, sinó la que ofereixi millors anàlisis per processar l'allau d'informació digital. Context econòmic i social: Es vincula la situació actual amb la crisi econòmica global i es recuperen conceptes com la Tasa Tobin per regular l'especulació. "Una cosa és rebre molta informació i una altra cosa és processar aquesta informació. Què signifiquen tots aquests signes?"
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
14'
Negociacions i protestes pels acomiadaments a BIC Tarragona
Conflicte laboral a les plantes de BIC al polígon Entre Vies El programa connecta amb la unitat mòbil a Tarragona per seguir la situació dels treballadors de les fàbriques BIC Iberia i BIC Graphic, on es preveuen 99 acomiadaments forçosos. Una seixantena de treballadors es concentren diàriament a les portes durant les hores de descans sota el lema "No som d'usar i llençar". Avanços en la negociació Després d'una reunió recent entre els delegats sindicals i la direcció de la multinacional francesa, s'ha aconseguit un canvi en la postura inicial de l'empresa: - Voluntarietat: L'empresa està disposada a valorar baixes incentivades i jubilacions anticipades en lloc d'acomiadaments directes. - Alternatives: Els sindicats presentaran divendres propostes concretes per fer aquest procés menys traumàtic. - Condicions: Es posa èmfasi en el fet que les prejubilacions han de ser atractives i que les indemnitzacions estiguin a l'altura de l'antiguitat de la plantilla (molts treballadors porten entre 30 i 40 anys a l'empresa). Causes de la reestructuració L'empresa justifica la reducció de plantilla basant-se en diversos factors de mercat: 1. Competència asiàtica: Entrada d'encenedors de baix cost des d'Àsia. 2. Canvi d'hàbits: La baixada del consum de tabac i la substitució de cuines de gas per vitroceràmiques, cosa que redueix la demanda d'encenedors. 3. Crisi mundial: Afectació directa a la línia de productes publicitaris de regal de BIC Graphic. "Hem aconseguit que canviï aquesta postura radical i traumàtica per una postura més favorable a la part social." Properes accions Tot i l'obertura al diàleg, els treballadors mantenen la convocatòria per tallar l'autovia C-31 el proper 19 de maig si no s'arriba a acords concrets que garanteixin el futur de la plantilla.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Jardins sostenibles: consells per a una jardineria eficient
En aquest episodi, s'expliquen les bases per crear i mantenir jardins sostenibles, posant èmfasi en l'estalvi d'aigua i l'ús de plantes adequades al clima mediterrani. Un jardí sostenible no només ha d'estar ben dissenyat, sinó que ha de preveure la seva conservació i regeneració de recursos per ser respectuós amb el medi ambient. Principis fonamentals de la jardineria sostenible Pel que fa a la gestió del jardí, s'han destacat diversos punts clau: - Selecció d'espècies: És prioritari utilitzar plantes autòctones o ben adaptades al clima mediterrani, capaces de resistir estius secs. - Agrupació hídrica: S'han de col·locar les plantes segons les seves necessitats d'aigua per optimitzar el reg i evitar malalties per excés o manca d'humitat. - Adobat responsable: Cal evitar l'excés de nitrogen i prioritzar els adobs d'alliberament lenta o fems ben compostats, que eviten el creixement feble i malalties. - Encoixinats (Mulching): Cobrir la terra amb escorça de pi o graves ajuda a mantenir la humitat, evita l'evaporació i redueix l'aparició de males herbes. Control de plagues i biodiversitat El control integrat de plagues és essencial per evitar l'ús de productes químics nocius: - Les formigues i les marietes tenen un paper beneficiós en el control del pulgó i l'oxigenació del sòl. - Convé evitar grans extensions de la mateixa espècie (com les tanques de xiprer) per frenar la propagació de fongs. - El romaní actua com a repel·lent natural per a certes plagues. "Un disseny d'un jardí s'ha de dissenyar pensant en la seva conservació, perquè si no ja està mal dissenyat." També es responen consultes d'oients sobre la cura de palmeres acabades de trasplantar (que s'han de lligar per protegir l'ull central) i fruiters com l'albaricuquer, que necessita més aigua durant la maduració del fruit.