Tots els episodis

62644 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

48121-48144 de 62644
  • 100 trasplantaments de mèdula a l'Hospital Joan XXIII - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    100 trasplantaments de mèdula a l'Hospital Joan XXIII

    Èxit i consolidació de l'hematologia a Tarragona L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha assolit una fita històrica en arribar als 100 trasplantaments de mèdula òsia. Aquest centre és l'únic acreditat a la província per realitzar aquesta intervenció, una autorització renovable anualment per l'Organització Catalana de Trasplantaments que certifica l'excel·lència dels seus estàndards mundials. El procés del trasplantament autòleg El doctor Andreu Llorente i la doctora Virginia Callao expliquen que la tècnica utilitzada és principalment el trasplantament autòleg, que consisteix en: Extracció: S'estimulen les cèl·lules mare del pacient perquè surtin al torrent sanguini. Afèresi: Mitjançant una màquina, es recullen aquestes cèl·lules en un procés de unes 5 hores, evitant les antigues i doloroses punxades als ossos. Criopreservació: Les cèl·lules es congelen al Banc de Sang i Teixits. Rescat: Després de donar una quimioteràpia molt intensiva (que destrueix el tumor però també el moll de l'os), es reinfecten les cèl·lules mare per regenerar el sistema hematològic. Perfil del pacient i condicions de seguretat Aquesta teràpia no es pot aplicar a tothom; es reserva per a casos de leucèmia, limfoma o mieloma. Els punts clau de l'ingrés inclouen: Aïllament: El pacient roman entre 2 i 3 setmanes en habitacions amb aire filtrat i pressió positiva per evitar infeccions. Condició física: Més que l'edat (s'han fet trasplantaments a persones de fins a 70 anys), el factor determinant és l'estat general de salut del malalt. "Amb aquesta tècnica augmentem un 30 o un 40% les possibilitats que el malalt es guareixi de la malaltia." La importància de la donació Finalment, es destaca el paper crucial del Banc de Sang i Teixits. Durant el període crític post-infusió, els pacients no tenen defenses ni plaquetes, per la qual cosa depenen totalment de les donacions de sang altruistes realitzades per la demanda constant del centre hospitalari.

  • Primer seminari universitari sobre la Setmana Santa a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Primer seminari universitari sobre la Setmana Santa a la URV

    La Setmana Santa entra a la Universitat L'historiador i professor Josep Maria Sabater-Bos presenta una iniciativa pionera a la Universitat Rovira i Virgili (URV): el primer seminari acadèmic dedicat a l'estudi de la Setmana Santa de Tarragona. Segons Sabater-Bos, es tracta d'una fita inèdita a Catalunya i l'Estat, ja que el seminari té el rang d'assignatura i permet convalidar crèdits universitaris. Estructura i continguts del seminari El seminari s'organitza en tres jornades amb cinc ponències principals que analitzen el fenomen des de diverses òptiques: Antropològica: A càrrec del Dr. Joan Prat, oferint una visió acadèmica i escèptica. Històrica i Religiosa: Impartida pel vicari general Miquel Barberà i el llicenciat Pere Poi. Turística: Analitzada per la professora Maria Teresa Segura de l'Escola de Turisme. Cinematogràfica: Una sessió audiovisual sobre la representació de Crist al cinema i la pròpia imatgeria tarragonina. Local: Una crònica específica sobre la història de la Setmana Santa de Tarragona a càrrec del propi Sabater-Bos. Visita guiada i reivindicació museística L'activitat culminarà el dissabte amb una visita a les tres esglésies que custodien la major part dels misteris (passos) de la ciutat: Nazaret (la Sang), Sant Llorenç (dels Pagesos) i Sant Miquel del Pla. El coordinador aprofita per reivindicar un Museu de la Setmana Santa, proposant que aquests temples romanguin oberts tot l'any per al turisme cultural. "Tarragona té una activitat cultural viva i jove; la Setmana Santa no és un fòssil, sinó que està més desperta que mai." Inscripcions i impacte Tot i que el seminari està integrat en el currículum universitari, s'ha obert al públic general amb una matrícula simbòlica. A causa de l'èxit de convocatòria, s'han hagut d'ampliar les places inicials, demostrant l'interès creixent per la religiositat popular com a objecte d'estudi científic.

  • Serveis i infraestructures socials al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    22'

    Serveis i infraestructures socials al Camp de Tarragona

    Balanç de la política social i legislativa a Tarragona L'entrevista amb Jordi Tous, director dels serveis territorials d'Acció Social a Tarragona, repassa l'estat actual de les lleis de serveis socials i el mapa d'equipaments a la demarcació. Marc Legislatiu i Nous Projectes El departament treballa en diversos fronts normatius de gran impacte per a la ciutadania: Llei d'Acollida: Es preveu que l'avantprojecte entri al Parlament durant el 2008. L'objectiu és establir un servei d'acollida potent que ofereixi referents clars en formació, treball i habitatge, tant en l'àmbit local com en els països d'origen. Llei de Serveis Socials de Catalunya: En vigor des de l'1 de gener de 2008, suposa un canvi de model cap a la universalitat, prioritzant les necessitats de la persona per sobre de la seva renda. Llei de la Dependència: S'està desplegant de forma descentralitzada a través del món local. S'anuncia un reforç de 9 milions d'euros per agilitzar els Plans Individuals d'Atenció (PIA). Mapa d'Equipaments i Infraestructures Socials Tous posa èmfasi en la necessitat de considerar les dotacions socials com a infraestructures crítiques del territori: Gent Gran: S'estan impulsant projectes clau com la residència de la Mercè (prevista per a finals de 2009) i noves places amb la Fundació Santa Tecla i Sanitas per pal·liar el dèficit al Tarragonès. Discapacitat i Salut Mental: Destaca la remodelació de l'antic sociosanitari Casablanca i la creació de llars de suport al Baix Penedès i Baix Camp. Atenció a la Dona: Es confirma la posada en marxa del Centre d'Intervenció Especialitzada (CIE) al carrer Colom per a l'abril, oferint assessorament jurídic i psicològic. "Hem d'anar introduint cada vegada més el concepte d'infraestructures socials; ens calen solars i planificació territorial per posar en marxa els recursos que ja tenim dotats."

  • Victòria del Nàstic i el 'Futbolí' de Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Victòria del Nàstic i el 'Futbolí' de Tarragona Ràdio

    El Nàstic Respira: Victòria Crucial contra Las Palmas L'actualitat grana ve marcada per una victòria vital per 2 a 0 contra la UD Las Palmas, que permet a l'equip sortir de les places de descens. El programa destaca l'ambient viscut al Nou Estadi amb més d'11.500 espectadors, una entrada que no es veia des de l'etapa a Primera Divisió. Moments clau del partit Els gols: Es compara l'eufòria continguda del gol de penal de Jandro amb l'explosió d'alegria del segon gol, marcat per Moisés al minut 91. Campaña de permanència: Tarragona Ràdio ha iniciat una campanya amb figures històriques. S'ha destacat la participació d'Ángel García, exjugador i exentrenador, amb una falca motivacional plena d'optimisme. Crítica al joc: Malgrat el resultat positiu, es reconeix que la primera part va ser extremadament avorrida, qualificada de "tostón" o partit "roi". Secció 'El Futbolí': Humor i Anècdotes La secció humorística repassa les situacions més surrealistes de la jornada: El Misteri de la Porra: S'analitza una trucada recurrent d'una oient (Nuri Soler) que genera confusió en antena, barrejant conceptes amb el programa clàssic Encarna de Noche. Problemes amb Localia: Es comenta amb ironia com la cadena Localia va preferir emetre un programa de cuina (pollastre a la cassola) abans que connectar amb el partit Celta-Poli Ejido, entrant-hi només a la segona part. Futbol Internacional: Repàs a l'actuació d'exjugadors del Nàstic a l'estranger (Bizarri, Tobi Lwanga, Seba Zabala i Cáceres), tot i que la majoria no van gaudir de minuts. "Ahir al camp hi havia 11.519 espectadors... des de Primera que no s'omplia tant l'estadi." Previsió del programa 'Sempre Nàstic' Per a la tarda, s'anuncia una tertúlia de luxe amb: 1. Jordi Vinyals (exentrenador del club). 2. Antoni Pinilla (capità actual de l'equip). 3. Analistes com Jordi Felgueira i Àlex Pareja (TV3).

  • Setmana Santa a Tarragona: Sons i Projectes dels Marejans - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Setmana Santa a Tarragona: Sons i Projectes dels Marejans

    La Primera Mostra de Sons i l'Actualitat del Gremi de Marejans L'entrevista a Josep Maria Guinovar, president del Gremi de Marejans, destaca les principals novetats i projectes de l'entitat per a la Setmana Santa de Tarragona i la seva tasca cultural al barri del Serrallo. Activitats de la Setmana Santa I Mostra de Sons de la Setmana Santa: Es tracta d'una nova iniciativa que tindrà lloc a l'Auditori August del Palau de Congressos. L'objectiu és oferir un format concert per als sons que habitualment acompanyen els passos. Hi participaran set bandes i prop de 700 músics, mostrant la riquesa i varietat de tocs (timbals, cornetes, sacs de gemecs i matraques). Caràcter Bianual: Aquesta mostra s'alternarà cada any amb la Trobada Estatal de Bandes, enfocant l'atenció un any en les formacions locals i l'altre en les de fora de Catalunya. Presentació de l'Opuscle: El proper dimecres es presentarà la 19a edició d'aquest recull històric i fotogràfic a càrrec de Lluís Badia. Via Crucis al Serrallo: Enguany s'avança al dissabte 8 de març a les 20:00h per motius logístics derivats de la jornada electoral de diumenge. Projectes de Futur i Recuperació Patrimonial "Volem recuperar el Ball de Titans, un element del seguici popular que el gremi representava fa dos-cents anys." Recuperació del Ball de Titans: El gremi treballa per reintroduir aquest ball històric, perdut després de la Guerra del Francès, amb l'objectiu de tornar-lo a incorporar a les festes de Santa Tecla en un parell d'anys. Centre d'Entitats Culturals Serrallenques (CECS): Davant la manca d'espais al barri, es proposa rehabilitar l'antic magatzem de les remendadores (propietat de l'Autoritat Portuària) com a local d'assaig i punt d'unió per a les entitats juvenils i culturals del Serrallo.

  • Artur Mas: Estratègies i reptes de CiU a les generals - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Artur Mas: Estratègies i reptes de CiU a les generals

    Entrevista a Artur Mas: Perspectivas per al 9 de Març El president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, analitza el panorama polític en ple equador de la campanya electoral per a les eleccions generals. El líder nacionalista centra el seu discurs en la necessitat que Catalunya tingui una veu decisiva a Madrid per contrapesar el possible govern del PSOE. Relacions Postelectorals i Monopoli de Poder Crítica a Zapatero: Mas acusa el candidat socialista d'incoherència en les seves promeses i afirma que els catalans han estat víctimes dels seus incompliments. Contrapès necessari: Segons Mas, el PSOE té un "monopoli del poder" a moltes institucions i cal que CiU sigui forta per evitar que governin sols. Estratègia de CiU: El partit no tanca portes a col·laborar, però l'objectiu és defensar Catalunya des de fora si és necessari, prioritzant el respecte a la realitat catalana. Reptes a Tarragona i Candidatures L'entrevista també posa el focus en el territori local: * Jordi Jané: Mas defensa el seu cap de llista per Tarragona, destacant-ne la serietat i coneixement del territori malgrat les veus que el titllen de poc conegut. * Polèmica de Raül Font: Sobre les declaracions poc afortunades del número dos per Tarragona, Mas accepta les seves disculpes i li treu ferro. * Objectius electorals: CiU aspira a recuperar el segon diputat a la demarcació de Tarragona per augmentar la seva força global al Congrés. Preocupacions Ciutadanes i la Gestió de l'Aigua "No ens convé que governin el PP o el PSOE sols, sinó que es vegin obligats a governar tenint en compte Catalunya." Mas recull les inquietuds de la ciutadania recordant temes clau: 1. Economia: La pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. 2. Infraestructures: Critica durament la gestió de l'Estat, referint-se a la ministra Magdalena Álvarez com a responsable d'un "tormento" per als catalans. 3. Immigració: Reivindica un discurs basat tant en drets com en deures per preservar la cultura i lleis pròpies. 4. L'aigua: Mas acaba amb una crítica ferotge al tripartit pel que anomena la "cultura de l'engany", referint-se a la gestió dels pous de Tarragona per enviar aigua a Barcelona.

  • Prevenció cardiovascular al Cardio Espacio de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    Prevenció cardiovascular al Cardio Espacio de Tarragona

    Prevenció de malalties cardiovasculars a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio es desplaça al Parc de la Ciutat amb motiu de la instal·lació del Cardio Espacio, una carpa itinerant dedicada a la sensibilització sobre la salut del cor. Segons s'explica, les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat a l'Estat espanyol i a les comarques tarragonines la xifra se situa en un preocupant 31%. El recorregut pel Cardio Espacio La doctora Estefanía Moreno, coordinadora de la iniciativa, detalla les activitats de la carpa: Qüestionari Cardio Alert: Una prova inicial de sis preguntes per avaluar el coneixement del visitant sobre els riscos. Panells interactius: Simulacions que ensenyen com es forma la placa d'ateroma (acumulació de greix i fibrosis) a les artèries fins a provocar un ictus o un infart de miocardi. Jocs didàctics: Pantalles per aprendre com la medicació i els hàbits saludables ajuden a netejar les artèries. Factors de risc i mites Durant l'entrevista es desmenteixen creences populars i s'apunten dades clau: La salut en les dones: Es desmitifica que sigui una malaltia d'homes; actualment les dones pateixen més ictus i sovint estan infradiagnosticades. L'obesitat abdominal: En visites anteriors a Tarragona, es va detectar que el 50% de la població presentava obesitat abdominal. Altres factors: El tabaquisme, la hipertensió, el sedentarisme i la diabetis actuen com a "números de loteria" per desenvolupar patologies greus. Consells per a una vida saludable La doctora insisteix que no calen grans sacrificis, sinó canvis progressius: Alimentació: Dieta rica en fruita, verdura i peix, evitant els fregits i l'excés de carn. Activitat física: Caminar o ballar 30-45 minuts al dia és suficient per reduir el risc. Prevenció infantil: Educació en bons hàbits per evitar l'obesitat infantil, un problema creixent que podria reduir l'esperança de vida de les noves generacions. "No es tracta de fer grans canvis, sinó d'anar introduint poquet a poquet bons hàbits que ens donin qualitat de vida."

  • Nova etapa i tallers a l'Escola de Lletres de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Nova etapa i tallers a l'Escola de Lletres de Tarragona

    L'Escola de Lletres de Tarragona inicia un nou trimestre L'Urdes Malgrat, directora de l'Escola de Lletres de Tarragona, presenta la nova oferta de tallers per al següent mòdul. L'entitat, totalment consolidada com un referent de creació literària a la ciutat, destaca per la seva capacitat d'unir formació acadèmica amb oci i dinamització cultural. Oferta per a Joves: Entre 12 i 16 anys L'escola ha detectat una forta demanda entre el públic més jove. Aquests tallers no només ensenyen tècniques d'escriptura, sinó que també: Ofereixen un espai de creixement personal en un entorn on els joves ja no se senten sols amb la seva afició. Són impartits per l'Ingrid Ventura, una antiga alumna i ara escriptora universitària. Proporcionen eines que ajuden a millorar el rendiment acadèmic general. Formació per a Adults i Itineraris Urbans Per als adults, l'escola ofereix opcions que van més enllà de l'aula convencional: Taller itinerant: Propostes de noctàmbuls (de 21h a 23h) que consisteixen en passejades per la ciutat per trobar inspiració al carrer. Tallers estables: Sessions de dimecres i divendres, aquesta darrera a la llibreria La Rambla, amb la participació d'escriptors convidats. Curs de Parla en Públic: Impartit per l'Àlex Palomo a la Sala Trono, centrat en la lectura pública i la dramatització. La ciutat com a espai d'aprenentatge L'escola manté la filosofia que la literatura ha de sortir a la ciutat. Per això, col·laboren activament amb espais emblemàtics com el Cafè Museum o la Sala Trono per realitzar lectures públiques i fomentar la interacció social. "La ciutat per ella mateixa també ha de ser escola de lletres, la literatura no només s'explicarà dins d'una aula." La matrícula resta oberta durant tota la setmana vinent per a aquells interessats en els últims llocs disponibles.

  • Marees negres, marees blanques: El record del Prestige - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    22'

    Marees negres, marees blanques: El record del Prestige

    Memòria de la catàstrofe del Prestige El llibre Marees negres, marees blanques, escrit per Josep Figueres i Xavier Poza, recull el testimoni directe de la crisi mediambiental provocada per l'enfonsament del petrolier Prestige a les costes de Galícia. L'autor explica com una experiència personal fent el Camí de Santiago es va transformar en una estada de sis mesos com a voluntari i portaveu a la zona de Muxía. La resposta social davant la inacció institucional L'entrevista descriu una situació de solitud institucional durant els primers dies del desastre. Mentre els mitjans oficials minimitzaven els danys, la societat civil va organitzar una resposta massiva: Mobilització altruista: Més de 300.000 voluntaris d'arreu del món van viatjar a Galícia per netejar el xapapote. Manca de mitjans: Inicialment, els voluntaris treballaven sense protecció adequada, respirant gasos tòxics i usant eines precàries. La "Marea Blanca": El terme simbolitza la solidaritat de la gent (vestida amb monos blancs de protecció) enfront de la negror del petroli. L'anècdota amb el Rei i la crítica política Un dels punts clau és la trobada entre Josep Figueres i el rei Joan Carles I, on el voluntari va entregar una carta reclamant l'ajuda de l'exèrcit. "No som suïcides, som voluntaris i necessitem organització." L'autor critica durament la gestió de la Junta de Galícia i del govern central de l'època, denunciant: 1. El caciquisme latent als pobles afectats. 2. La manipulació informativa sobre la gravetat de l'abocament. 3. L'intent de desarticular el moviment ciutadà abans de les eleccions municipals. Un llegat de solidaritat Finalment, el llibre es presenta com un recull de sentiments i vivències que va transformar la vida de molts joves. Malgrat el desastre ecològic, l'autor destaca que la catàstrofe va permetre treure el millor de l'ésser humà i crear vincles indestructibles entre voluntaris i pescadors.

  • Xantal Grande: De la Galeria Fòrum a la Fundació - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Xantal Grande: De la Galeria Fòrum a la Fundació

    Recuperació del Patrimoni Fotogràfic a Tarragona L'entrevista amb la galerista Xantal Grande repassa la trajectòria de la mítica Galeria Fòrum de Tarragona, oberta l'any 1981, i el seu nou projecte: la creació d'una fundació per preservar i compartir un llegat de més de mil obres originals. Una Trajectòria Internacional des de la Proximitat Apostes de risc: La galeria va ser pionera a exposar artistes com Joan Fontcuberta quan encara no tenien currículum, o Alberto García-Alix en la seva primera mostra en una galeria. Activisme cultural: Davant la falta de rendibilitat inicial de la fotografia a Tarragona, Grande va haver de fer un treball de comissariat i gestió externa per mantenir l'espai obert. Vincle amb la ciutat: Tot i les limitacions del mercat local, l'amor per Tarragona i la seva llum han mantingut la seu del projecte a la ciutat. El Naixement de la Fundació Fòrum La fundació neix de la voluntat de convertir una col·lecció privada en un bé públic. Els punts clau de la nova seu a Casa Canals inclouen: Arxiu i Biblioteca: Més de 2.000 llibres especialitzats i milers de fotografies originals a disposició de la consulta pública. Espai Expositiu: Les golfes de Casa Canals oferiran mostres íntimes amb vistes a la muralla i al mar. Projecció Exterior: Col·laboracions ja actives amb centres com el Museu Picasso de Málaga o institucions a França i Portugal. "El moment que cuelgas obras en las paredes de una galería, es llegar a este encuentro final con el público y el deseo irrefrenable de conseguir una obra." El Futur: SCAN i Noves Mirades La fundació s'inaugurarà properament dins el marc del festival SCAN, amb una exposició d'una artista noruega i l'objectiu de ser un punt de trobada per a fotògrafs de la talla de Gervasio Sánchez, reivindicant tant la fotografia artística com el fotoperiodisme.

  • Entrevista a Lluís Sunyer: El territori davant el 9-M - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    Entrevista a Lluís Sunyer: El territori davant el 9-M

    Lluís Sunyer: De la lluita social al Congrés dels Diputats Lluís Sunyer, cap de llista d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) per Tarragona, analitza els reptes de la campanya electoral per al Congrés. Amb una trajectòria lligada a la política local i a les lluites socials, Sunyer planteja una visió crítica de la distància entre la classe política actual i les preocupacions reals de la ciutadania. Les prioritats del territori vs. la política tradicional L'eix central del seu discurs és el retorn als problemes quotidians dels ciutadans, allunyant-se de les grans xifres macroeconòmiques: Salaris i economia real: Denuncia la precarietat laboral de joves que cobren 700 euros en empreses amb beneficis milionaris. Crítica a les elits: Reclama que les empreses que obtenen grans rèdits reverteixin la riquesa en millors sous i una fiscalitat més justa. Fiscalitat: Proposa una major pressió fiscal per a qui més guanya per finançar serveis públics. Infraestructures i Mobilitat Sostenible Sunyer critica el model d'infraestructures elitistes que s'ha seguit fins ara a les comarques de Tarragona: Oposició a l'AVE tradicional: No es mostra contrari a l'alta velocitat, però critica que s'hagin invertit milions en bitllets cars mentre el transport poble a poble s'ha abandonat. Xarxa ferroviària de proximitat: Prioritza una xarxa digna per al 2014 que faciliti la mobilitat quotidiana de la gent gran i els treballadors. Transport de mercaderies: Advoca per passar les mercaderies de la carretera al tren, seguint el model europeu. Gestió de l'Aigua i Model Energètic Sobre la crisi de l'aigua i el medi ambient, el candidat és contundent: "Més aigua per especular pel territori, ICV-EUiA serem els que ens posarem al mig i plantarem cara." Criteris de solidaritat: Accepta mesures d'emergència per a consum de boca, però rebutja qualsevol transvasament destinat a l'especulació urbanística. Transició energètica: Aposta pel tancament de les nuclears i la inversió en un centre de recerca d'energies renovables al Camp de Tarragona. Pagesia i proximitat: Reivindica el paper de la pagesia sostenible i la protecció dels autònoms davant les multinacionals. Escenari post-electoral: El vot d'esquerres De cara a l'endemà del 9 de març, Sunyer adverteix que el Partit Socialista guanyarà les eleccions, però que necessita una ICV forta per no derivar cap a polítiques de dretes o pactes amb la dreta catalana (CiU) o espanyola (PP). Defineix la seva coalició com el vot útil per garantir lleis socials com les de memòria històrica o dependència.

  • Concha Velasco i el retorn de Filomena Marturano - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Concha Velasco i el retorn de Filomena Marturano

    Concha Velasco: L'amor fidel del teatre L'actriu Concha Velasco comparteix la seva emoció pel retorn a Tarragona amb la representació de Filomena Marturano, una obra de l'italià Eduardo De Filippo que ja va protagonitzar amb gran èxit a finals dels anys 70. L'actriu destaca la importància de les infraestructures teatrals actuals a Espanya i reflexiona sobre la seva carrera i el vincle indestructible amb l'escenari. Els punts clau de l'entrevista: Retorn a Tarragona: Velasco recorda la seva estada prèvia a la ciutat durant el rodatge de la pel·lícula Los Pasos Perdidos amb Federico Luppi. El personatge de Filomena: Després de representar-la fa dècades, l'actriu afirma que ara té la maduresa física i mental idònia per al paper. Defineix l'obra com una tràgica comèdia sobre una dona que lluita per la seva dignitat. El "Pla T": Davant la incertesa de la televisió o el cinema, Velasco reivindica el teatre com el seu refugi i passió: "El teatre és l'amor vertader, perquè és l'amor fidel; no és la passió momentània, és la fidelitat absoluta." Reflexions sobre l'ofici i el futur Eduardo De Filippo: L'actriu reivindica la figura del dramaturg italià i expressa el seu desig de produir Nápoles Millonaria en el futur, possiblement amb la productora Focus. Vellesa i dignitat: Destaca que el teatre, a diferència del cinema, permet a les actrius envellir amb dignitat oferint papers rellevants per a dones grans. Comiat de la gira: Les funcions al Teatre Metropol de Tarragona formen part del tram final d'una gira que ha durat més de dos anys.

  • Presentació de l'Associació de Víctimes del Franquisme - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Presentació de l'Associació de Víctimes del Franquisme

    Memòria Històrica a Tarragona: La Presó de Pilats Aquest migdia s'ha presentat oficialment l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona a l'antic Pretori, un escenari carregat de simbolisme que va funcionar com la temible Presó de Pilats durant els primers anys de la postguerra. Testimonis de Supervivència L'acte ha comptat amb la participació de Josep Sobirats (87 anys) i Josep Xortó (93 anys), qui van patir l'empresonament en condicions infrahumanes: Condicions tètriques: Els presos dormien amuntegats a la Sala del Sarcòfag, on podien arribar a conviure fins a 300 persones en un espai fosc, brut i ple de paràsits. L'arbitrarietat judicial: Xortó recorda com les acusacions sovint eren falses i els judicis es feien en grups de 15 persones sense garanties de defensa. La presència de la mort: El testimoni més colpidor és el de Josep Xortó, qui va presenciar com s'enduien el seu pare per ser afusellat a la Muntanya de l'Oliva mentre ell continuava pres. El Futur: Dignitat i Record La presidenta de l'entitat, Montserrat Giné, ha anunciat fites importants per a la recuperació de la memòria a la ciutat: Monument al Cementiri: Abans de finals d'any s'instal·larà un monument en honor als represaliats, que representarà un home jacent i una dona en peu, homenatjant també el patiment femení. Recerca de fosses: L'associació treballarà per identificar i localitzar les fosses comunes de la província, començant per la del cementiri de Tarragona. "Recordar aquesta història que no ens ha estat explicada i ens ha estat silenciada és important per no tornar a repetir els fets."

  • Setzena edició del curs científic sobre el canvi climàtic - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    Setzena edició del curs científic sobre el canvi climàtic

    Debat i anàlisi sobre el canvi climàtic L'entitat ecologista Mediterrània organitza la setzena edició del seu prestigiós curs científic, centrat enguany en el fenomen del canvi climàtic i els seus múltiples efectes. Després de tres anys des de la darrera edició sobre aquesta temàtica, els organitzadors subratllen la necessitat d'actualitzar les dades davant les noves conclusions d'estudis recents i conferències mundials. Eixos principals del curs Comunicació de riscos: S'analitza com es transmet la informació a la societat des dels sectors periodístic, acadèmic i industrial. L'impacte als oceans: Un bloc fonamental que aborda la desinformació sobre els efectes del canvi climàtic al litoral i la biodiversitat marina. Dades científiques i predicció: Ponències sobre la recuperació de dades històriques per preveure escenaris futurs. Participació i experts El curs compta amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la participació de membres de l'Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Entre els ponents destaquen: Javier Sigró: Investigador i director del curs, expert en anàlisi de dades. Maria Josep Picó: Periodista guardonada amb el Premi de Medi Ambient. "És molt important com es toquen els temes i per què es toquen... la informació permetrà que la població l'assumeixi millor." L'èxit de convocatòria ha estat total, duplicant el nombre de places previstes inicialment i traslladant les sessions a l'Aula Magna de la Facultat de Jurídiques per encabir els més de 160 inscrits.

  • Entrevista a Ramon Aleu: El futur del Senat i l'Entesa - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Entrevista a Ramon Aleu: El futur del Senat i l'Entesa

    Trajectòria i context electoral El socialista Ramon Aleu, el candidat més veterà de les comarques de Tarragona, es presenta per cinquena vegada consecutiva al Senat. Aleu, que ha estat alcalde de Falset i diputat al Parlament, encapçala de nou la proposta de l'Entesa Catalana de Progrés, la coalició que agrupa el PSC, ERC i ICV. La Reforma del Senat: Una assignatura pendent Aleu reflexiona sobre la necessitat de transformar el Senat en una autèntica cambra de representació territorial. Tot i que admet que una reforma constitucional integral és difícil per la manca de majories de dos terços, proposa millores a través de la reforma del reglament: Potenciar la Comissió General de Comunitats Autònomes amb reunions setmanals. Fomentar el debat públic entre comunitats i l'Estat. Consolidar l'ús de les llengües oficials (català, basc i gallec), un avenç ja iniciat en l'última legislatura. L'Entesa Catalana de Progrés i la seva utilitat El candidat defensa el valor de l'Entesa com a tercer grup més important de la Cambra Alta. Davant les crítiques de CiU, Aleu sosté que el grup té autonomia i que sovint actua com a representant del Govern de la Generalitat a Madrid, votant diferenciat del PSOE quan els interessos catalans ho requereixen. "Hem aconseguit treure el millor de la riquesa i de la diversitat de les esquerres catalanes per oferir un denominador comú a la ciutadania." Prioritats per a la nova legislatura De cara al mandat que sorgirà del 9 de març, Aleu fixa tres objectius clau per millorar la utilitat de la institució: Control al govern amb presència de consellers autonòmics. Increment de l'ús del català de manera habitual. Creació d'una oficina econòmica de base territorial per fiscalitzar les inversions de l'Estat.

  • Campanya d'autoinculpacions pel dret a l'avortament - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Campanya d'autoinculpacions pel dret a l'avortament

    Tres integrants del col·lectiu pel dret a l'avortament lliure i gratuït de Tarragona expliquen els detalls de la campanya d'autoinculpacions davant els jutjats. L'entrevista aborda les deficiències de l'actual legislació i la repressió patida recentment per clíniques i dones. Context de la protesta L'acció col·lectiva respon a les recents intervencions policials en clíniques legals de Madrid i Barcelona, impulsades per grups integristes. Les convidades denuncien les següents vulneracions: Vulneració de la intimitat: Accés policial a dades confidencials d'informes mèdics. Persecució directa: Citació de dones com a testimonis després d'haver estat investigades als seus domicilis. Inseguretat jurídica: Molts professionals mèdics deixen de practicar interrupcions per por a ser imputats, obligant les dones a anar a l'estranger, tal com passava als anys 70. Deficiències de la Llei de 1985 Les entrevistades recorden que l'actual normativa només permet l'avortament sota tres supòsits concrets (risc per a la mare, violació o malformacions del fetus). El col·lectiu reclama: La despenalització total de l'avortament per deixar de tractar-lo com a delicte. L'establiment d'una llei de terminis on la dona pugui decidir lliurement. Garantir el dret a través del sistema sanitari públic, denunciant el greuge comparatiu amb altres comunitats com Andalusia. Reivindicació Social i Política Existeix una forta crítica cap a la classe política, especialment al govern central, per la manca de valentia a l'hora de reformar la llei. "L'avortament no es fa per gust, és un tràngol i una situació terrible per a qualsevol dona; no ens deixen decidir sobre la nostra pròpia vida." Segons les convidades, l'educació sexual i l'accés a mètodes anticonceptius han d'anar lligats a la reforma legal per reduir les taxes d'interrupció, prenent com a exemple el model d'Holanda.

  • Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona

    Commemoració del 28 de febrer a la ciutat Amb motiu del Dia d'Andalusia, els estudis de Tarragona Ràdio reben els representants de les dues entitats andaluses més emblemàtiques de la ciutat: Fermín Serrano, nou president de la Casa d'Andalusia, i Luisa Márquez, presidenta de l'Associació Cultural i Folclòrica Andaluza. Canvi de lideratge i objectius L'entrevista serveix per presentar oficialment Fermín Serrano, qui pren el relleu de Manuel López Pasca. Serrano destaca que afronta el càrrec amb la il·lusió de representar una entitat que celebra el seu 30è aniversari i amb la voluntat de ser "dobles ambaixadors": * Exportar la cultura andalusa a Tarragona. * Explicar la realitat catalana quan visiten Andalusia per desfer malentesos. Programació d'actes destacats Les entitats han organitzat una agenda farcida d'activitats culturals, institucionals i lúdiques: * Conferències: Una xerrada del doctor Francesc Vallés sobre el paral·lelisme entre els estatuts d'autonomia d'Andalusia i Catalunya. * Actes institucionals: L'ofrenda floral conjunta al Camp de Marte (2 de març) i l'entrega de la insígnia d'or a Manuel Fuster. * Cultura i tradició: Actuacions de quadres flamencs (Grup Alborea), la tradicional missa rociera i el canvi de vara. La novetat: L'exaltació de la saeta Una de les propostes més innovadores d'enguany és l'acte d'exaltació de la saeta al Palau de Congressos. Els convidats expliquen que la saeta és: "Una expressió importantíssima dels sentiments que afloren a la Setmana Santa; no és un cant flamenc qualsevol, sinó un punt sublim de religiositat i art." L'objectiu és que el públic tarragoní entengui la seriositat i profunditat d'aquest cant, més enllà del pur folklore, comptant amb especialistes com Francisco Hidalgo.

  • Josep Maldonado: Repte al Senat i Prioritats per Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Josep Maldonado: Repte al Senat i Prioritats per Tarragona

    Introducció i Trajectòria de Josep Maldonado L'episodi presenta Josep Maldonado, candidat de Convergència i Unió (CiU) al Senat per la demarcació de Tarragona a les eleccions del 9 de març. Maldonado compta amb una extensa carrera política, havent estat regidor, delegat del Govern, Secretari d'Esports i diputat tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. La Pedagogia del Vot al Senat El candidat subratlla la necessitat de fer pedagogia sobre el sistema de votació de la Cambra Alta, destacant que és un procés nominal on cal marcar una X: Molts ciutadans desconeixen el funcionament de la papereta del Senat. En les anteriors eleccions es van produir 15.000 vots nuls a la demarcació per falta d'informació. Reivindica el Senat com una oportunitat per treballar directament pel territori. Balanç de la Legislatura al Congrés Maldonado fa una crítica severa als darrers quatre anys a Madrid, definint-los com un període de confrontació estèril entre PP i PSOE: "He vist un PP parlant bàsicament de terrorisme i en contra de Catalunya, i un PSOE que tampoc ha parlat de polítiques socials ni econòmiques." Respecte a Tarragona, considera que han estat quatre anys perduts, on les promeses de pressupostos "històrics" no s'han materialitzat en inversions reals. Reptes Territorials i Estratègia Electoral El candidat exposa les seves prioritats per a les comarques tarragonines: Infraestructures: Resoldre el "tap viari" del Camp de Tarragona i l'autovia A-27 (Tarragona-Montblanc). Façana Marítima: El desviament de la via fèrrea a la ciutat de Tarragona. Port de Tarragona: Potenciar el seu creixement amb inversió real. Reforma del Senat: Convertir-lo definitivament en una Cambra de Representació Territorial real. Finalment, adverteix els votants sobre l'Entesa Catalana de Progrés, argumentant que votar aquesta coalició (PSC-ERC-ICV) al Senat és, a la pràctica, donar suport a les directives del PSOE a Madrid, i reivindica CiU com l'única força amb prioritat absoluta per Catalunya.

  • Humor i actualitat a El Futbolí de Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Humor i actualitat a El Futbolí de Tarragona Ràdio

    Resum de l’episodi En aquesta edició d’El Futbolí, Jordi Sorinyac i l’equip de Tarragona Ràdio repassen l’actualitat del Nàstic i les anècdotes més divertides de l’última jornada. L'episodi destaca per un to distès, on es barregen les pifiades de la ràdio en directe amb les notícies institucionals del club. Els punts clau del programa Anècdotes al Polideportivo Ejido: Es recullen les declaracions de nens recullpilotes sobre l’exentrenador Luis César Sampedro, titllant-lo de "molt dolent" malgrat el seu passat a Tarragona. El soroll de les botzines: Quim Pons va patir una retransmissió complicada a causa de les botzines constants de l'afició local, arribant a comparar-ho amb la banda sonora de la pel·lícula There Will Be Blood (Pozos de ambición). El Joc de la Porra: Es fa un repàs als Greatest Hits de les trucades dels oients, incloent-hi malentesos lingüístics i situacions surrealistes que recorden als clàssics de Martes y Trece. Actualitat Institucional: S’anuncia la incorporació de Xavier Salvador, president del Nàstic, a la Junta Directiva de la RFEF sota la presidència d'Ángel María Villar. Cites destacades "Al final de la retransmissió, ficarem les bocinetes aquestes en un lloc del cos que en sabem tots." "És més fàcil que Convergència i Unió aconsegueixi la Generalitat que no pas que el Nàstic es mantingui a segona."

  • Roma: Consells d'experts per visitar la Ciutat Eterna - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Roma: Consells d'experts per visitar la Ciutat Eterna

    En aquesta conversa radiofònica, el tècnic del Museu d'Història, Magí Seritjol, ens porta de viatge a Roma, una ciutat que defineix com a inesgotable i majestuosa. A través de la seva experiència personal, ens ofereix una visió que va més enllà dels circuits turístics convencionals, destacant l'evolució de la ciutat i els seus racons més autèntics. L'evolució del turisme i la Fontana de Trevi Seritjol reflexiona sobre com ha canviat Roma en les últimes dècades, especialment pel que fa a la massificació. Recorda amb nostàlgia quan es podia gaudir de la Fontana de Trevi pràcticament en solitari, mentre que avui dia està inundada de visitants a qualsevol hora. * La Piazza di Trevi és descrita com una plaça desproporcionadament petita per a la magnitud del monument. * Es recomana fixar-se en els detalls visuals com si fossin una quadrícula per apreciar la seva grandesa. La ciutat del poder i el mimetisme històric Roma destaca per ser l'escenografia del poder. Segons l'expert, hi ha una clara mimesi entre els papes del Barroc i els antics emperadors romans, utilitzant l'arquitectura i les fonts com a símbols de domini i autoritat. * Roma és la capital de dos estats: Itàlia i el Vaticà. * Existeix una distinció clara entre la Roma oficial (burocràtica i majestuosa) i la Roma popular (el vero popolo romano), que viu al seu propi ritme. Consells pràctics i arquitectura per descobrir Per gaudir realment de la ciutat, Seritjol suggereix oblidar el cotxe i caminar: "Roma s'ha de trepitjar carrer. Pots passar hores caminant i no te n'adones de la bellesa extraordinària que t'envolta." Arquitectura: Recomana l'obra de Borromini, com l'edifici Propaganda Fide (que compara conceptualment amb el Guggenheim de Bilbao pel seu ús de les corbes) i l'església de Santa Maria della Pace. Gastronomia: Menciona la Via Monserrato (el carrer dels catalans) no només per la seva església, sinó per trobar un dels millors restaurants de peix fresc de la ciutat. Vaticà: Recomana reservar dies específics per a aquesta zona, ja que els Museus Vaticans i la Capella Sixtina requereixen molt de temps i paciència per les cues.

  • L'arxiu històric de les cases barates de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    L'arxiu històric de les cases barates de Tarragona

    La troballa d'un tresor documental a les golfes L'episodi narra la descoberta excepcional de més de 3.000 documents relacionats amb la cooperativa d'habitatges coneguda com les cases barates de Tarragona. Aquest material, trobat inicialment per un veí i custodiat en unes golfes, ofereix una visió detallada de la història quotidiana i administrativa d'aquest conjunt urbanístic des dels seus orígens l'any 1927. Context històric i social de les cases barates El professor de l'URV, Jordi Gavaldà, explica que el concepte de cases barates responia a un moviment europeu del segle XIX per dotar els obrers d'habitatges amb bones condicions de: Solellada i ventilació. Condicions de salubritat òptimes. Accés a serveis moderns (aigua calenta i sanitaris). A Espanya, la Llei de cases barates de 1911 va permetre la creació d'aquestes cooperatives. A Tarragona, el projecte va ser impulsat principalment per ferroviaris i altres professionals liberals, mantenint correspondència amb figures com Antoni Rovira i Virgili o Largo Caballero. Un cas singular de memòria històrica L'arxiu és especialment rellevant perquè es creia desaparegut; una veïna de 90 anys recordava haver vist cremar papers durant el passat, però la documentació trobada demostra que gran part del registre es va conservar. Aquest material inclou: Plànols originals i memòries constructives d'arquitectes de prestigi. Llibres d'actes i contractes de subministraments. Documents sobre la transició forçosa durant la dictadura franquista, on la cooperativa va haver de canviar el seu nom pel de El Pinar. "De les amenaces apareixen les oportunitats; el risc que les cases desapareguessin pel PUM va fer que valoréssim aquest material com un paquet d'informació clau per a la ciutat." Futur de la investigació Actualment, un equip multidisciplinari de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB) està digitalitzant i catalogant tot el material. Es preveu que la recerca pugui culminar en: La publicació d'un llibre descriptiu. La realització de tesis doctorals pel seu valor acadèmic únic a Catalunya. Una exposició pública per compartir aquest patrimoni amb la ciutadania de Tarragona.

  • Quatre anys de la desaparició de l'Aurora Mancebo - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Quatre anys de la desaparició de l'Aurora Mancebo

    Estat actual del cas Aurora Mancebo Quatre anys després de la desaparició de la jove tarragonina Aurora Mancebo, la seva mare, Maria Dolores Leirós, i la presidenta de l'Associació d'Amics de la Família, Carmen Tortosa, han visitat Tarragona Ràdio per explicar la situació del procés judicial. Malgrat el temps transcorregut, el cas continua obert i en fase d'instrucció. Novetats judicials i imputacions L'actualitat del cas ve marcada per una resolució judicial del 7 de gener de l'any en curs: El jutge ha rebutjat el sobreseïment de la causa demanat per la defensa, assegurant que existeixen motius sòlids per mantenir la investigació. L'acusat principal, Edgar Mauriz Granel, continua imputat per un presumpte delicte d'homicidi dolós. Existeix un segon imputat per encobriment, un company de feina de l'acusat que va trigar més d'un any a declarar el que sabia. Recentment s'han rebut els llistats telefònics de Telefònica que han trigat gairebé quatre anys a arribar. Crítica a la justícia i a la investigació inicial La mare de l'Aurora ha expressat el seu dolor i indignació per diverses qüestions: "Tenim un presumpte assassí solt a Tarragona... se l'està premiant amb la llibertat per haver ocultat el cos de la meva filla." Lentitud judicial: La família critica que el sistema protegeix més els drets de l'acusat (com el dret a mentir o callar) que no pas els de les víctimes. Errors policials: Han denunciat que la investigació inicial de la Policia Nacional a Tarragona no va ser adequada i que el cas només va avançar quan es va aconseguir la intervenció d'equips especialitzats de Madrid després de molta pressió familiar. Actes de record pel quart aniversari Amb motiu de l'aniversari de la desaparició (27 de febrer), s'han organitzat diversos actes: Taula informativa a la Rambla: Demà dimecres, de 17:00 a 20:00 h, per informar la ciutadania que la cerca continua. Missa funeral: El dissabte 1 de març a les 18:00 h a l'església de Sant Pau, dedicada també a l'avi de l'Aurora, traspassat recentment sense haver pogut trobar la seva néta.

  • Debat Electoral Tarragona: Eleccions Generals 2008 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    1h 16min

    Debat Electoral Tarragona: Eleccions Generals 2008

    Balanç de la Legislatura i Infraestructures L'episodi presenta un debat electoral intens entre els principals candidats de la demarcació de Tarragona per a les eleccions generals. El focus principal recau en el balanç dels últims quatre anys i el greuge comparatiu en matèria d'inversions de l'Estat al territori. Posicions dels Candidats • PSC (Francesc Vallès): Defensa un moment de creixement econòmic històric i afirma que Tarragona ha progressat gràcies a la inversió en infraestructures i polítiques socials del govern de Zapatero. • CiU (Jordi Jané): Critica la falta de projectes nous i el baix nivell d'execució de les obres ja planificades, denunciant un retard sistemàtic. • ERC (Lluís Aragonès): Divideix la legislatura en una etapa progressista marcada per l'aturada del PHN i una etapa negra d'incompliments estatutaris. • PP (Francesc Ricomà): Qualifica la legislatura de decebedora, centrada en la destrucció d'ocupació i l'augment del cost de la vida per a les famílies. Projectes Clau i Propostes de Futur Es discuteixen projectes estratègics per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: • La Façana Marítima de Tarragona: Polèmica al voltant del Projecte Bofill i les alternatives de soterrament o desviament de les vies. • L'Aeroport de Reus: Debat sobre la gestió d'AENA versus el traspàs a la Generalitat i la necessitat d'una estació intermodal. • Mobilitat: Propostes per a una xarxa pròpia de Rodalies i l'impuls definitiu al Corredor del Mediterrani. Energia i Recursos Hídrics El debat aborda la dependència energètica i la gestió de l'aigua: "Les comarques de Tarragona han de deixar de ser el magatzem energètic de Catalunya." • Es manté la discussió sobre el futur de les centrals nuclears i la recerca d'energies renovables. • Pel que fa a l'aigua, el PP aposta per un pacte nacional, mentre que la resta de forces blinden el veto a qualsevol intent de trasvassament de l'Ebre.

  • Sessió del Ple de l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    3h 33min

    Sessió del Ple de l'Ajuntament de Tarragona

    Resum de la Sessió Plenària Ordinària La sessió del Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona, celebrada el 25 de febrer de 2008, va abordar qüestions fonamentals de gestió municipal, polítiques socials i infraestructures estratègiques. Gestió de l'Habitatge i Serveis Socials • S'aprova la creació de l'Oficina Local de l'Habitatge, vinculada al servei municipal, amb l'objectiu d'agilitzar la gestió i complir el compromís de construir 900 habitatges socials en quatre anys. • Es ratifiquen diverses modificacions a la plantilla i retribucions de l'Institut Municipal de Serveis Socials. Polítiques de Desenvolupament i Sostenibilitat • L'Ajuntament s'adhereix a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. • S'aproven encàrrecs de gestió a l'empresa municipal ESMAUSA per a la intervenció integral a la Part Alta i Campclar, malgrat les crítiques de l'oposició sobre l'ús d'empreses públiques per gestionar fons europeus. Mocions i Debat Polític • Façana Marítima: S'aprova reclamar finançament a l'Estat per alliberar la barrera ferroviària sense crear barreres arquitectòniques. • Ensenyament: Es rebutja una moció de CiU sobre la construcció de llars d'infants, generant un fort debat sobre la gestió dels últims 15 anys. • Llei de Dependència: Debat sobre el desplegament de la llei a Catalunya i la suficiència del finançament estatal. • Immersió Lingüística: S'aprova una moció conjunta (PSC, CiU, ERC) en suport al model educatiu català davant les crítiques externes. Emergència Hídrica • S'aprova autoritzar la cessió de cabals de pous municipals a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona per la sequera, garantint que el subministrament de Tarragona té prioritat absoluta. "Tarragona quedarà sempre supeditada a la satisfacció de les necessitats pròpies abans que el proveïment de Barcelona."