Tots els episodis

62640 episodis disponibles

episodis

48169-48192 de 62640

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Vaga i mobilització educativa a Tarragona contra la LEC
Crònica de la jornada de vaga a l'ensenyament públic Tarragona Ràdio connecta en directe amb la manifestació convocada per cinc sindicats contra les bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC). La marxa, que recorre el centre de la ciutat a un ritme lent, destaca per una participació massiva que els cronistes situen en milers de persones, una xifra inusual en mobilitzacions del sector educatiu local. Principals motius de la protesta Segons les entrevistes realitzades a peu de carrer, el professorat expressa un gran malestar per: Manca de diàleg: Critiquen que la llei s'està elaborant sense consultar els docents. Privatització: Hi ha un temor generalitzat que la gestió de centres educatius amb fons públics s'orienti cap a un model privat. Figura del director: Es rebutja que el director passi a ser un gerent amb poders per triar el personal "a dit", trencant el sistema d'oposicions i igualtat d'oportunitats. Avaluació externa: Posen en dubte la creació d'un cos d'avaluadors polítics, defensant que aquesta tasca ja la realitza la Inspecció d'Ensenyament. Disparitat en les dades de participació L'episodi subratlla la clàssica divergència entre les xifres de seguiment de la vaga: Sindicats (USTEC): Parlen d'un èxit aclaparador, amb un 80% de seguiment mitjà, arribant al 90% a secundària i gairebé el 100% a les llars d'infants. Generalitat de Catalunya: Rebaixa la incidència a un 53% a nivell global. "No trobo gògic que amb diners públics es busqui que es gestioni d'una manera privada els serveis públics." La manifestació finalitza amb la lectura d'un manifest a càrrec de l'actor Oriol Grau davant la delegació d'ensenyament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Vaga i mobilitzacions de l'ensenyament públic a Tarragona
Seguiment massiu de la vaga de l'ensenyament La jornada de vaga de l'ensenyament públic a Catalunya ha tingut un impacte notable. Segons les dades facilitades pels representants sindicals des de la plaça Imperial Tarracó, el seguiment global de la vaga se situa per sobre del 80%. Per sectors, les xifres són les següents: Primària: Gairebé un 90% de seguiment. Secundària: Al voltant del 70%. Llars d'infants públiques: Pràcticament el 100%. Conflicte pels serveis mínims i la LEC Els sindicats han denunciat el que consideren serveis mínims abusius (un 25% a les llars d'infants i un mestre per cada quatre grups a primària), interpretant-ho com un intent del Departament de Treball de boicotejar la vaga. Les principals crítiques dels docents se centren en el document de bases de la futura Llei d'Educació de Catalunya (LEC), impulsada pel conseller Ernest Maragall: Privatització i gestió: Els sindicats alerten d'un model de gestió "externalitzant" i mercantilista. Drets laborals: Es tem una desregulació de les condicions de treball i la creació de perfils professionals arbitraris. Autonomia de centres: Es critica la imitació del model anglosaxó, que els sindicats vinculen amb resultats deficients en l'informe PISA. "Aquesta resposta ha estat massiva. Demanem la retirada d'aquestes bases i que es negociï absolutament amb tothom una llei d'educació amb tranquil·litat." Mobilització a Tarragona Centenars de persones s'han concentrat al centre de Tarragona per iniciar una manifestació que recorrerà la Rambla Nova fins als serveis territorials d'educació. La mobilització compta amb el suport unitari dels cinc sindicats majoritaris i de les organitzacions d'estudiants, en una jornada que es qualifica d'històrica per la unitat d'acció mostrada.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Millora de l'accessibilitat a Tarragona: El projecte LOCUS
Anàlisi de l'accessibilitat urbana a Tarragona L'episodi se centra en el projecte europeu LOCUS (Let's Open Cities for Us), una iniciativa internacional realitzada a Tarragona per analitzar i proposar solucions als problemes de mobilitat reduïda en ciutats amb un alt valor patrimonial. Els reptes de la ciutat històrica Els professors responsables, Marta Bordes i Miguel Ossandizaga, expliquen el conflicte inherent entre dues obligacions públiques: * La conservació del patrimoni històric (com les restes romanes). * El dret a la lliure mobilitat de tots els ciutadans. Tarragona, estructurada originalment pels romans en plataformes, presenta desnivells crítics. S'han identificat punts especialment complexos com: * L'entorn de l'Amfiteatre i el vial J. Bryant. * La Baixada de la Misericòrdia. * L'eix que connecta el Serrallo i l'estació amb la Part Alta. Propostes i sensibilització L'objectiu principal és conscienciar els futurs arquitectes que l'accessibilitat no és un afegit d'última hora, sinó un paràmetre essencial del disseny. "L'accessibilitat no s'ha de resoldre al final afegint alguna mena d'ortopèdia, sinó que és un condicionant del projecte molt bàsic." Els estudiants han experimentat en pròpia pell les dificultats mitjançant: 1. Recorreguts en cadira de rodes per avaluar pendents excessius (superiors al 6-12%). 2. Immersions amb els ulls venats per detectar mancances en l'orientació dels invidents. 3. Propostes creatives que inclouen ascensors integrats en edificis o el redisseny de carrers estrets (eliminar voreres en vies de menys de 5,80 metres). Finalment, es destaca que l'accessibilitat és una necessitat urgent per a una població europea en procés d'envelliment actiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Pautes i reflexions per a una vida feliç a la Fundació La Caixa
Explorant la felicitat: Més enllà de les receptes màgiques En aquesta conversa amb Carmel Bonin, coordinador del cicle de conferències de la Fundació La Caixa, s'analitza el concepte de felicitat des d'una perspectiva realista i profunda. Bonin subratlla que la felicitat no és un estat permanent ni depèn de fórmules miracle, sinó que és una recerca personal i individual. Eixos principals del cicle de conferències El cicle, titulat "Atenció, pautes per una vida feliç", s'estructura en diverses sessions que aborden el benestar des de múltiples angles: La saviesa del cos: La importància de conèixer, estimar i escoltar la nostra pròpia realitat física com a base per al benestar. Intel·ligència emocional: Comprendre que les emocions resideixen en el cervell i aprendre a gestionar-les per evitar que condicionin negativament el nostre desenvolupament. Autoacceptació i autoestima: Condicions sine qua non per trobar la pau interior. El valor del silenci: Redescobrir la capacitat d'escoltar en un món sorollós per viure d'una forma més harmònica. Austeritat vs. Consumisme: Reflexionar sobre com el consum compulsiu genera frustració i com una vida més austera pot ser més plena i solidària. Altruisme i cultura del jo: El dilema entre centrar-se en un mateix o obrir-se a les necessitats dels altres com a camí cap a la plenitud. Una filosofia de vida Bonin destaca que sovint identifiquem la felicitat quan ja ha passat, mirant enrere cap al passat. Per contra, l'objectiu d'aquestes xerrades és fomentar la consciència del moment present. Segons el coordinador: "La felicitat, com la bona sort, depèn en grandíssima part de nosaltres mateixos." Les conferències estan obertes a tot el públic i busquen oferir eines pràctiques per al diàleg interior i la millora de les relacions interpersonals, fugint de tòpics buits i centrant-se en la responsabilitat individual del benestar.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Exposició sobre Salut Verda i Medicina Indígena a Tarragona
Presentació de l'exposició "Salut Verda" L'Anna Sabaté, coordinadora territorial de la Creu Roja a Tarragona, presenta una nova exposició interactiva al Moll de Costa centrada en la salut indígena i la seva relació amb l'entorn natural. Aquesta mostra forma part d'una campanya més àmplia que fa un any que recorre Catalunya i que compta amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació. Característiques de la Medicina Indígena L'exposició se centra especialment en la realitat de l'Equador, on els pobles indígenes representen prop del 25% de la població. El resum dels conceptes clau inclou: Visió Integral: Una concepció de la salut que no només atén el físic, sinó l'harmonia entre la persona i el seu medi. Coneixement Ancestral: L'ús de plantes i remeis que s'han transmès de generació en generació. Simbiosi amb el Medi: La preservació de la biodiversitat és fonamental per mantenir aquests sistemes de salut. "Hem d'aprendre molt de la saviesa d'aquests pobles que estan íntimament lligats amb el seu medi, un coneixement espectacular que nosaltres ja fa temps que no tenim." Paral·lelismes i Desafiaments Durant l'entrevista es destaca que figures com la llevadora indígena tenen funcions molt similars a les occidentals, actuant com a conselleres familiars de salut. Tanmateix, aquest coneixement s'enfronta a diversos riscos: Sobreexplotació dels recursos naturals. Biopirateria i manca de protecció dels drets intel·lectuals sobre les receptes tradicionals. Eurocentrisme, que sovint menysté aquestes pràctiques malgrat que l'OMS en reconeix la validesa i necessitat. Detalls Logístics L'exposició es pot visitar al Tinglado número 1 del Moll de Costa (Tarragona) fins al 2 de març. Els horaris són de dimarts a dissabte (matí i tarda) i diumenges (matí). També es pot consultar tota la informació a la web salutverda.org.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Alícia Alegret: l'aposta jove del PP a Tarragona
Entrevista electoral amb Alícia Alegret En el marc de la precampanya per a les eleccions generals del 9 de març, Tarragona Ràdio entrevista Alícia Alegret, número dos de la llista del Partit Popular (PP) per la demarcació de Tarragona. Alegret, que actualment és regidora a Reus, comparteix la seva visió sobre el repte de saltar a la política estatal i les prioritats del seu partit. Perfil i trajectòria política Joventut i experiència: Amb només 31 anys, Alegret combina la seva tasca a l'Ajuntament de Reus amb la candidatura al Congrés. Referents: Admet una gran admiració per Francesc Ricomà (número 1 de la llista) i reconeix la tasca de renovació d'Alejandro Fernández a Tarragona. Diferència entre política municipal i general: Segons Alegret, la política local és més propera i directa, mentre que la campanya estatal està més "bipolaritzada" entre els dos grans partits a Madrid. Objectius electorals i visió de país L'objectiu principal del PP a la província és recuperar el segon diputat que van perdre el 2004. Alegret subratlla la necessitat d'un canvi de govern a Espanya: "Crec amb el cor a la mà que aquest país necessita un canvi de govern; els quatre anys de gestió de Zapatero no han estat bons." Eixos programàtics del Partit Popular La candidata desgrana els quatre pilars que, segons el PP, realment preocupen la ciutadania davant del que consideren una gestió insuficient del PSOE: 1. Economia: Respostes davant la crisi i la situació de les economies familiars. 2. Seguretat ciutadana: Millor coordinació policial i desplegament efectiu. 3. Immigració: Propostes de gestió més rigoroses. 4. Terrorisme: Tornar al pacte per les llibertats per acabar amb ETA. Qüestions socials i infraestructures locals Drets socials: Davant la polèmica sobre els matrimonis homosexuals, afirma que el PP no retallaria drets ja assolits, tot i que inicialment discrepessin en la nomenclatura. El Camp de Tarragona: Reivindica millores urgents en les comunicacions entre Reus i l'estació de l'AVE, criticant els col·lapses actuals per accedir a la infraestructura.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
XIV Marxa de la Solidaritat per la Salut al Congo
La Marxa de la Solidaritat a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb el transcurs de la catorzena edició de la Marxa de la Solidaritat, organitzada per Mans Unides. Més de mil joves de deu escoles de secundària de la ciutat realitzen un periple de prop de 20 quilòmetres, des del Camp de Mart fins a la Plaça de la Font, passant pel Llorito i Boscos de Tarragona. Objectius de la Iniciativa Nati Moncosí, membre de Mans Unides, i Aleix Bordes, professor d'un centre educatiu, destaquen les dues vessants del projecte: Sensibilització educacional: Els alumnes treballen des d'octubre temes com la fam, la pobresa i la pau, redactant manifests que es llegeixen durant el recorregut. Recaptació econòmica: Mitjançant un sistema de patrocinadors familiars i amics que paguen per cada quilòmetre recorregut. Foment de la salut: L'activitat combat el sedentarisme juvenil a través de l'exercici físic suau. Projecte Destinat: República Democràtica del Congo Enguany, el finançament va destinat a la diòcesi de Xumbe (Nombe Obungu). L'objectiu és: "Instal·lar un centre sanitari de 425 metres quadrats per atendre dones embarassades, nadons i gent gran en una zona castigada per la guerra." L'any anterior, la marxa va recollir uns 14.000 euros per a una escola a Uganda, demostrant la transparència i eficàcia de la gestió de les aportacions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
L'exposició Ombres de Llum: Art sense barreres
Art Sensorial al Pati Jaume I El programa ens trasllada al Pati Jaume I de l'Ajuntament, on l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral presenta l'exposició Ombres de Llum. Aquesta mostra és el fruit d'un any de treball intens per part de prop d'una trentena de joves del centre, acompanyats pels seus monitors, el Manel Magí i la Cristina Salazar. Una experiència per trencar barreres L'exposició està dissenyada per ser una experiència immersiva que desafia els prejudicis dels visitants: Trencar barreres: Només a l'entrada, una instal·lació convida literalment a trencar barreres físiques i mentals amb una maceta. L'anonimat de l'autor: El recorregut està pensat perquè el públic no sàpiga qui ha creat les obres fins al final, permetent que l'art comuniqui directament sense condicionants. Tècniques variades: S'hi poden trobar escultures, motlles de guix, siluetes sobre plàstic negre i quadres abstractes realitzats amb les rodes de les cadires de rodes. Més enllà de la pintura Els monitors subratllen que, tot i la satisfacció de l'exposició, la seva prioritat és el procés diari al centre Grasolma. A més de l'art, els joves participen en activitats com: Teatre: Porten des del 1999 fent obres, i al març estrenaran El banc, una reflexió sobre la gent gran. Teràpies: Musicoteràpia, activitats amb cavalls i gossos, i piscina. Hort i cuina: Disposen d'un hivernacle on cultiven els seus propis aliments (com espinacs) per després cuinar-los en tallers de cuina. "Molta gent ha comprat obres no per solidaritat, sinó perquè realment els ha agradat el resultat artístic." L'exposició estarà oberta fins divendres a la tarda i les obres restants es poden adquirir posant-se en contacte amb el centre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Entrevista a Jaume Ranyer: Reptes d'ERC i l'Autodeterminació
Repàs a l'actualitat política amb Jaume Ranyer En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'entrevista Jaume Ranyer, número 2 de la llista d'Esquerra Republicana (ERC) per la demarcació de Tarragona al Congrés dels Diputats. Ranyer, tarragoní i secretari de l'Ajuntament de Reus, analitza el context de les eleccions del 9 de març i el rumb estratègic de la seva formació. La figura del número 2 i la vida interna del partit Rols en campanya: Ranyer destaca que, tot i el protagonisme del cap de llista (Lluís Aragonès), ell entén la candidatura com un treball col·lectiu que reflecteix un ideari polític. Procés intern: Després d'haver optat anteriorment a encapçalar la llista, accepta la segona posició com a fruit de la correlació de forces interna i de la democratització del partit al Consell Nacional. Visió crítica: Sovint definit com a part del sector crític, Ranyer ho matisa: "La crítica sempre ho he sigut... perquè la crítica ve de tenir criteri." Context polític i relació amb l'Estat Balanç del govern Zapatero: L'entrevistat considera que el balanç és negatiu per a Catalunya, citant el mal tracte en infraestructures (absència de l'Eix Mediterrani, gestió del TGV) i la manca de recursos econòmics i competencials. Catalonofòbia institucional: Denuncia una situació d'involució a l'Estat espanyol, amb mostres d'hostilitat des de la jerarquia catòlica i certs sectors institucionals cap a la cultura i realitat catalana. Estratègia i Horitzó 2010 Possibles pactes: ERC es mostra exigent davant una possible investidura del PSOE. Ranyer subratlla que qualsevol suport hauria de basar-se en compromisos contrastables i d'obligat compliment. L'autodeterminació com a eix: Per a Ranyer, el futur de Catalunya passa per situar el dret d'autodeterminació (terme que prefereix davant l'expressió dret a decidir) al centre de l'activitat política, emmirallant-se en processos com els d'Escòcia, el Quebec o Montenegro. Congrés d'octubre: Apunta que serà en el proper congrés del partit on s'haurà de relaborar l'estratègia d'aliances a mig termini, mirant ja cap al 2010.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Arantxa Sagardoy estrena 'Sembana' i fitxa pel Cirque du Soleil
Arantxa Sagardoy: Dansa, Emoció i Nous Horitzons La coreògrafa tarragonina Arantxa Sagardoy visita el programa per parlar de l'estrena del seu nou espectacle, Sembana, i de la seva sorprenent incorporació a l'equip del Cirque du Soleil per a l'Expo de Saragossa. L'espectacle 'Sembana': Un dol transformat en art Sembana és una obra profundament emocional i vivencial, dedicada a la seva àvia, que va morir l'any passat als 99 anys. Sagardoy explica que el procés de creació va ser el seu propi vehicle per gestionar el dol. Els punts clau de l'obra són: La lluita entre el desig de retenir els éssers estimats i la necessitat de deixar-los volar. La reflexió sobre la seguretat del que ens envolta versus la necessitat d'evolucionar. Una banda sonora original i exclusivament composta per Alfredo Bravo en paral·lel a la coreografia. Compromís amb Tarragona i la Companyia Plan B Malgrat haver passat pels escenaris més prestigiosos de Madrid, Barcelona i Europa, Sagardoy aposta fermament per Tarragona. El seu objectiu és consolidar la Companyia Plan B com una formació estable de màxim nivell professional a la ciutat, evitant que els talents locals hagin d'emigrar. "Jo crec en una companyia de dansa i crec en Tarragona, i vull les dues coses juntes." L'aventura amb el Cirque du Soleil L'artista ha estat seleccionada com a assistent de coreografia per a un macroespectacle de la Expo de Saragossa produït pel Cirque du Soleil. Durant tres mesos, liderarà un equip de 72 artistes, incloent-hi acròbates, ballarins i músics. Sagardoy destaca que aquesta oportunitat li permetrà treballar amb una infraestructura que fa "qualsevol somni realitat". Invitació al públic Aquest cap de setmana al Teatre Metropol: * Divendres: Assaig obert i xerrada amb els artistes (entrada lliure) per apropar la dansa contemporània a la ciutadania. * Dissabte: Estrena oficial de Sembana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Conciliació i desigualtat en l'àmbit laboral i familiar
Estudi sobre la conciliació laboral i familiar dels homes L'Anna López, psicòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili, exposa les dades d'una recerca finançada per l'Institut Català de la Dona. L'estudi analitza una mostra de 785 homes de diferents edats i tipus d'empresa per entendre com perceben i gestionen la seva vida laboral en relació amb la personal i domèstica. Conclusions principals de la recerca L'entrevista destaca diverses realitats sobre el comportament masculí en la llar: Desequilibri en les tasques: Només un 10% dels homes es dedica activament a les tasques domèstiques, sovint limitant-se a activitats puntuals com baixar la brossa o el bricolatge. Diferències segons el càrrec: Els directius tenen més dificultats per desconnectar, portant la feina a casa, i dediquen encara menys temps als fills que els treballadors no directius. El dilema invisible: Hi ha una doble moral on molts homes es declaren progressistes de paraula, però no ho traslladen a la pràctica. Impacte emocional: Un 35% dels homes reconeix patir un conflicte treball-família, traslladant la tensió laboral al nucli familiar. El fenomen de l'Opting Out Un dels punts més crítics de l'entrevista és la discussió sobre l'opting out, el fenomen pel qual les dones abandonen voluntàriament (però forçades per la saturació) la seva carrera professional. "El problema el tenim amb la maternitat. No n'hi ha ajudes ni institucions que puguin ajudar la dona per poder conciliar la vida laboral i familiar." L'experta assenyala que, tot i que hi ha un cert optimisme respecte a les noves generacions, les resistències culturals i la manca de suport institucional fan que el camí cap a la igualtat real sigui encara molt lent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Nova càtedra d'excel·lència en comunicació URV-Repsol
Presentació de la Càtedra d'Excel·lència en Comunicació Avui es presenta oficialment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) una nova iniciativa acadèmica: la Càtedra d'Excel·lència en Comunicació. Aquest projecte neix de l'aliança estratègica entre la universitat i l'empresa Repsol, amb l'objectiu d'enfortir els vincles entre el món acadèmic i el territori. Objectius i Pilars Fonamentals La càtedra no es limita a una figura acadèmica individual, sinó que es constitueix com un motor de recursos per a tres àrees clau: Recerca i Investigació: Desenvolupament d'estudis aplicats sobre la realitat comunicativa. Docència: Suport a la formació universitària i de doctorat. Divulgació: Transferència de coneixement a la societat per millorar les pràctiques del sector. Projectes destacats pel futur immediat Bernat López ha avançat diverses línies d'actuació per als propers dos anys: Responsabilitat Social Corporativa (RSC): Estudi de com les 100 empreses més grans d'Espanya retornen beneficis a la societat. Revista Internacional: Llançament de la primera publicació acadèmica de comunicació a Espanya íntegrament en anglès amb òptica catalana. Comunicació de Risc: Investigació continuada sobre com gestionar la percepció pública en situacions de crisis industrials. El paper de Repsol i la gestió de crisis Josep Bertran, representant de Repsol, destaca que la comunicació és una eina de transparència essencial, especialment cap als treballadors i els veïns. Tot i que la presentació coincideix amb un incident recent al riu Francolí, ambdós interlocutors defensen que la càtedra és una aposta estable a llarg termini que busca : "Millorar les pràctiques i els hàbits comunicatius des de l'excel·lència per influir positivament en el món en què vivim."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Immersió lingüística i aules d'acollida al CEIP Riu-clar
Resum de l’episodi L'espai radiofònic analitza la implementació del Pla d'Immersió Lingüística i el funcionament de les aules d'acollida al CEIP Riu-clar de Tarragona. Amb un percentatge d'alumnat immigrant que ronda el 50%, el centre s'ha convertit en un referent en la gestió de la diversitat i l'ensenyament del català com a llengua vehicular. Punts clau de la discussió El Pla d'Immersió Lingüística (2007-2013): Un projecte de la Generalitat que busca garantir que tot l'alumnat domini el català en acabar l'etapa obligatòria, mitjançant la formació del professorat i nous materials. Les aules d'acollida: Espais on els alumnes nouvinguts aprenen el vocabulari bàsic i les estructures lingüístiques necessàries per integrar-se a les classes ordinaris. La realitat escolar: El director destaca que, tot i el domini del català a les aules, la llengua predominant al pati continua sent el castellà o les llengües maternes. Nous reptes: Es debat la creació d'espais d'acollida externs per gestionar la matrícula viva (l'arribada constant d'alumnes durant tot el curs). Testimonis directes "Ja feia falta revitalitzar la llengua catalana, perquè la majoria d'alumnes parlen castellà a l'hora del pati." L'entrevista inclou la participació d'alumnes procedents del Marroc, que mostren una adaptació positiva i un domini sorprenent de diverses llengües (àrab, francès, castellà i català) en poc més d'un any d'escolarització.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Retorn dels monòlegs de Paramount Comedy al Teatre Metropol
Paramount Comedy torna a Tarragona L'espectacle de monòlegs de la coneguda factoria televisiva torna al Teatre Metropol de Tarragona per oferir dues nits de comèdia. En aquesta entrevista, el còmic Juan Solo comparteix la seva experiència i detalls sobre la vida del monologuista en gira. La vida del còmic en ruta Viatjar constantment: La realitat del còmic és similar a la del viatjant antic, recorrent ciutats i invertint moltes hores a la carretera. La influència del context: El públic és participatiu per naturalesa, però factors externs com un partit de futbol poden condicionar completament l'estat d'ànim de l'audiència. Autoria dels textos: Una característica distintiva de Paramount Comedy és que els artistes són els seus propis guionistes. Solo destaca que el procés de creació d'un monòleg pot durar més de cinc mesos de rodatge. Perfil de Juan Solo: Més enllà de l'humor L'entrevista revela facetes curioses de l'artista que aporten riquesa al seu humor: Campió de Star Wars: Solo és el vigent campió d'Espanya i Portugal d'un complex joc de cartes de la saga. Formació i trajectòria: Va estudiar Art Dramàtic i ha treballat en entorns tan dispars com l'animació o programes amb Leticia Sabater. L'agraïment del públic Solo remarca la funció social de l'humor, especialment quan els espectadors s'apropen per agrair-los haver-los ajudat a oblidar els problemes personals durant una estona: "Et diuen: portava una temporada horrible i feia molt de temps que no reia com avui. Això et fa sentir enorme." Albert Boira, Xavi Franquesa i Juan Solo prometen un espectacle dinàmic i diferent cada nit per als assistents a Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Pompeia: El cor palpitant del món romà
L'experiència immersiva a Pompeia Magí Seritjol, tècnic del Museu d'Història de la Ciutat i expert apassionat per l'arqueologia, relata la fascinació que genera Pompeia, un jaciment únic al món. Segons l'expert, la sensació que es té en caminar pels seus carrers no és de visitar unes runes fredes, sinó d'entrar en una ciutat on la vida s'ha aturat momentàniament. Una societat pròspera i barrejada La ciutat era un motor econòmic fonamental de la regió de la Campània, destacant especialment en el comerç de la llana, on figures femenines com la família d'Eumàquia tenien un pes decisiu. Alguns trets fascinants de la seva estructura urbana inclouen: Integració social: No existien barris segregats per riquesa; les grans domus convivien amb habitacions humils. Urbanisme funcional: Carrers asfaltats i aigua corrent accessible per a quasi tota la població. Originalitat viària: Les famoses passeres elevades per creuar el carrer servien per no mullar-se ni embrutar-se, amb una amplada calculada per al pas dels eixos dels carros. Més enllà del marbre blanc: Un esclat de color Un dels mites que Seritjol desmunta és la imatge d'una antiguitat monocromàtica: "A l'antiguitat s'apintava tot. Les estàtues, les parets i fins i tot les muralles eren un esclat de colors llampants." La perfecció tècnica de la pintura romana i l'ús de la perspectiva sorprenen els visitants, recordant que el gust pel color ha estat una constant històrica fins a l'arribada del neogòtic modern. L'erupció del Vesuvi i la conservació L'any 79 d.C., el volcà va sepultar la ciutat, un esdeveniment traumàtic que, paradoxalment, ha permès conservar detalls ínfims de la vida quotidiana: des de cassoles bullint als fogons fins a canvis de monedes sobre el taulell d'un bar i grafitis electorals o anuncis de prostitució. Actualment, una quarta part de la ciutat roman sense excavar per protegir-la de l'impacte del turisme massiu, que representa un risc real per a la preservació de les pintures i els mosaics.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
La vida secreta del Francolí a l'Ateneu de Tarragona
Redescobrint el riu Francolí a través de la lent L'entrevista presenta l'exposició fotogràfica "A la vora del riu", una iniciativa de l'Ateneu de Tarragona que busca conscienciar sobre la riquesa biològica del riu Francolí. El fotògraf Josep Maria Dalmau i el vocal d'exposicions Jordi Freixa expliquen com, malgrat la pressió industrial i la contaminació, el riu encara conserva espais de gran valor natural. Els punts clau de la mostra: Flora i fauna sorprenents: La col·lecció de 60 fotografies mostra aus migratòries (com el bernat pescaire o el corb marí), insectes i flors que sobreviuen en un entorn sovint maltractat. Denúncia mediambiental: L'obra no només busca la bellesa, sinó que actua com un crit d'alerta contra els abocaments tòxics de la petroquímica i la brutícia acumulada per la ciutadania. Vigilància i manteniment: Es critica la falta de coordinació entre institucions (Ajuntament, Port, ACA), que permet que el riu es converteixi en un abocador de deixalles. L'Ateneu de Tarragona: Motor cultural L'entitat, amb més de 350 socis, es reafirma com un espai obert a la ciutat que promou el tarragonisme. A més de les exposicions, mantenen una agenda frenètica que inclou: Cinema històric: Cicles sobre l'Imperi Romà. Teatre i música: El grup Niu d'Art ofereix actuacions mensuals. Escacs: Seu del prestigiós Club Capablanca. "El riu no està podrit, està malalt. L'han fet posar malalt, però si es busca, la vida encara hi floreix."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Inauguració de la nova oficina del DNI i Passaport a Tarragona
Nova etapa per a la tramitació documental a Tarragona S'ha posat en marxa la nova oficina d'expedició del DNI i passaport a l'Avinguda Vidal i Barraquer de Tarragona. Aquesta instal·lació neix amb l'objectiu de resoldre la saturació de l'antiga comissaria i oferir un servei modern i eficient als ciutadans. Característiques de la nova oficina Horari ampliat: Servei continuat de 9:00 h a 20:00 h, facilitant la conciliació laboral i familiar. Major capacitat: Disposa de set punts d'atenció per al DNI electrònic i dos per al passaport. Millora en l'espera: S'utilitza un sistema de números que indica l'hora aproximada d'atenció per evitar cues innecessàries. Properament: A partir de l'abril s'implementarà la cita prèvia telefònica centralitzada. La revolució del DNI electrònic L'arribada d'aquesta oficina suposa la implantació definitiva del nou format de documentació: Lliurament immediat: El ciutadà surt de l'oficina amb el carnet a la mà, eliminant l'espera de setmanes. Seguretat absoluta: Incorpora un xip contra falsificacions que conté la signatura digital. Tràmits telemàtics: Permetrà gestionar documents amb l'Agència Tributària o la Seguretat Social des de casa. "L'objectiu és donar una atenció al ciutadà amb les condicions que es mereixen i millorar les condicions de treball dels funcionaris." Gestions d'estrangeria És important destacar que els tràmits d'estrangeria es mantindran temporalment a la comissaria vella per no col·lapsar les noves dependències, tot i que hi ha plans de reforma per a la comissaria a llarg termini.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Internacionalització i noves beques URB-Fundació Carolina
Col·laboració acadèmica entre la URB i Amèrica Llatina La Universitat Rovira i Virgili (URB) ha signat sis nous convenis amb la Fundació Carolina amb l'objectiu d'enfortir els vincles acadèmics amb l'Amèrica Llatina. Aquesta col·laboració permet l'intercanvi d'alumnes i professors, així com la promoció de màsters i doctorats oficials en territori sud-americà. La Fundació Carolina i el seu sistema de beques La Fundació Carolina és un partenariat públic-privat que aglutina recursos de l'administració espanyola i de grans multinacionals. El seu funcionament es basa en: Finançament integral: Cobreix la matrícula del màster (aprox. 1.800€) i els viatges d'anada i tornada. Compromís de la URB: La universitat es fa càrrec de l'allotjament dels estudiants becats. Selecció rigorosa: D'entre 150.000 sol·licituds, se seleccionen perfils brillants basats en l'expedient acadèmic. "A estos les canvia la vida; són joves que d'altra manera tindrien molt difícil accedir a l'educació superior." Equitat i oferta acadèmica La selecció d'estudiants no només es basa en l'excel·lència, sinó que aplica criteris de discriminació positiva per garantir: Paritat de gènere: 50% de beques per a dones i 50% per a homes. Equitat territorial: Accés per a joves de zones rurals o estats menys afavorits (com Chiapas), més enllà de les capitals. Actualment, la URB ofereix quatre àrees específiques dins d'aquest conveni: e-learning, dret ambiental, informàtica i turisme, amb la previsió d'incorporar enologia properament. L'estratègia d'internacionalització global La universitat ha adoptat una mentalitat de mercat global per atraure talent internacional, amb accions que inclouen: Presència a fires i salons: Participació en esdeveniments de difusió a llocs com Pequín per captar estudiants de mercats emergents com el xinès. Retorn social: S'obliga els becaris a tornar als seus països d'origen per evitar la fuga de cervells i garantir que el coneixement reviurà en la seva societat. Beques pròpies: L'URB disposa d'ajuts addicionals (entre 2.000€ i 6.000€) per a estudiants locals, estatals i internacionals gràcies al suport del Consell Social.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
L'Arxiu Històric de Tarragona: Casa de la memòria
Consolidació de la Memòria Col·lectiva Durant l'any 2007, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona ha viscut un procés de transformació clau sota la direcció de Jordi Piqué. Ja no es tracta només d'un arxiu de documentació municipal, sinó que s'ha consolidat com una gran "casa de la memòria" que integra fons d'empreses, entitats, sindicats i col·leccions personals. Principals incorporacions de fons L'arxiu ha crescut significativament amb l'entrada de diversos fons documentals de gran valor històric i social: Fons de la Tabacalera (Tadis): Un fons impressionant que ocupa prop d'un quilòmetre de prestatgeria. Inclou documentació des de 1923 fins al 2006, reflectint la història econòmica, sindical i, molt especialment, el paper de la dona treballadora. Moviments polítics: Incorporació de documents del PSUC i d'Iniciativa per Catalunya els Verds (1967-2000), amb més de 300 fotografies de mítings de la Transició. Altres entitats: Fons de la Comandància d'Enginyers Militars i de l'Agrupació Excursionista Ginesta (anys 30). Digitalització i Accés Públic L'Arxiu està fent un esforç tecnològic per fer arribar el patrimoni a la ciutadania: Cinema amateur: S'estan digitalitzant pel·lícules de 8mm i Súper 8 dels anys 50, 60 i 70. Projecte web: A partir d'abril o maig de 2008, es podran consultar online els llibres d'acords municipals (1800-1822) i unes 15.000 fotografies. Memòria Democràtica: Treball actiu en la recollida de testimonis orals sobre la repressió franquista i el paper de la dona. "L'arxiu ja no és només de l'Ajuntament; ara integrem la memòria d'empreses, sindicats i fons personals per bastir la història de tota la ciutat." Futurs projectes i difusió Es preveu la creació d'una nova seu a la Plaça de la Font i s'està treballant intensament en la divulgació de la vida als refugis antiaeris durant la Guerra Civil, enfocant-se en l'experiència humana de les persones que van patir els bombardeigs.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Eufòria i orxata: la cara B del triomf del Nàstic
Una victòria per creure i una celebració peculiar L'episodi d'avui del Futbolí analitza amb una barreja d'humor i eufòria la important victòria del Nàstic de Tarragona per 0-2 a l'estadi de Castàlia. Els tertulians destaquen el paper clau d'Antoni Pinilla, autor dels dos gols que permeten a l'equip somiar amb la sortida del pou de la classificació. Els moments més destacats de la jornada La bogeria a la ràdio: Es recuperen les narracions de Jordi Blanc, especialment l'emblemàtic cant de "Illa, illa, illa, Pinilla maravilla". L'humor com a teràpia: Apareixen talls del còmic Jaimito Borromeo, utilitzats de forma irònica per rebaixar la tensió viscuda les setmanes anteriors. Souvenirs de Castelló: En Quim Pons porta al plató orxata i fartons per celebrar els tres punts, transformant la secció en un experiment gastronòmic radiofònic. El misteri a Castàlia: Es comenta amb sorna com els enviats especials van "desaparèixer" durant la mitja part, deixant la Teresa Ortega sola davant el micròfon. Solidaritat i el mític "Pitagol" "La Iolanda té raó: el pitagol existeix, és una realitat i no és un holograma." Un dels moments més surrealistes és el regal d'una oient, la Conxita, que ha buscat per tot Tarragona els famosos caramels amb xiulet (pitagols) per donar la raó a la presentadora contra l'escepticisme d'en Quim. Actualitat i futur Analitzen també el mercat i els exjugadors: 1. El seguiment d'Arisa Makukula al Benfica. 2. La situació de Cáceres a Boca Juniors. 3. L'anunci de la tornada d'Enric Pujol als micròfons després de superar una malaltia.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Farmàcia, Alimentació i Reptes del Sector a Tarragona
Jornades Nacionals d'Alimentació a Tarragona El President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Andreu Soriol, presenta les jornades nacionals que reuniran uns 400 professionals per debatre sobre la nutrició en totes les etapes de la vida. Aquest esdeveniment destaca per haver guanyat la candidatura davant de ciutats com Sevilla. Eixos Temàtics del Congrés • Aliments Light: Es defineixen com aquells amb un 30% menys de calories que l'original, tot i que s'alerta que poden induir a un consum excessiu pel seu menor poder saciant o per l'ús d'additius que potencien el gust. • Etapes de la vida: Es tractarà la nutrició des de l'embaràs i la lactància fins a l'adolescència, posant èmfasi en la prevenció de trastorns com l'anorèxia i la bulímia. • Dieta Mediterrània: Es reivindica no només com un tipus de menjar, sinó com un estil de vida que inclou activitat física i la reducció de l'estrès. • Innovació Culinària: Es realitzarà un taller amb la Fundació Alícia, on es mostrarà la tècnica de l'esferificació per crear caviar d'oli d'oliva. Seguretat i Nous Reptes Farmacèutics Medicaments i Internet Se subratlla el perill de comprar medicaments fora del canal farmacèutic. El 12% dels productes venuts a internet estan falsificats, i molts d'altres, com els anomenats "placebos light" per a la disfunció erèctil, suposen un risc o un engany per a la salut dels consumidors. Desabastiment de Medicaments Soriol descriu el desabastiment com una malaltia crònica del sistema sanitari espanyol. Això es deu al diferencial de preus amb Europa: "Mentre els preus siguin tan baixos aquí a Espanya, és molt llaminer que certs agents comprin medicaments aquí i els venguin a Alemanya o Anglaterra on els preus són tres vegades més elevats." Modernització del Servei • Recepta Electrònica: Després d'una prova pilot a les Terres de l'Ebre, la implementació a tot el territori és imminent, malgrat els reptes tècnics de connectivitat (ADSL i satèl·lit). • Vacuna del Papil·loma: S'aborda amb prudència la campanya informativa sobre la vacuna del càncer d'úter, destacant que encara no hi ha una normativa definida per a la seva distribució generalitzada a Catalunya.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
5'
Inici de les obres del nou Teatre Tarragona
Inici de les obres i calendari d'execució Després de nombrosos retards, han començat oficialment els treballs de moviment de terres per a la construcció del nou Teatre Tarragona. L'actuació se situa entre la Rambla Nova i el carrer de Santa Clara. Segons ha confirmat la tinent d'alcalde de Cultura, Rosa Rossell, la previsió és que l'equipament estigui en funcionament a finals de 2009 o principis de 2010. Característiques i disseny de l'edifici L'arquitecte responsable, Xavier Climent, ha detallat els aspectes tècnics i conceptuals del projecte: Capacitat: El teatre podrà acollir poc menys de 700 espectadors. Tipologia: Tindrà una forma de "capsa de sabates", prioritzant una visió frontal i òptima des de qualsevol butaca, evitant els problemes de visibilitat dels teatres clàssics en forma de ferradura. Acústica: El disseny permet un millor control acústic, ideal tant per a representacions teatrals com per a òpera i concerts. Estètica: L'ambientació serà actual i minimalista, allunyada del classicisme tradicional. Optimització dels terminis Per accelerar la finalització, l'Ajuntament treballarà la part escenotècnica (butaques, maquinària escènica, focus i bambolines) de forma paral·lela a l'obra civil. "La intenció és que la part escenotècnica es pugui anar treballant al mateix temps que l'obra civil per avançar la finalització."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Balanç del taller Dones Grans, Dones Sàvies
Resum del Taller de Desenvolupament Personal El programa de Tarragona Ràdio presenta el balanç del taller "Dones Grans, Dones Sàvies", una iniciativa de desenvolupament personal adreçada a dones de més de 55 anys que s'ha dut a terme durant quatre mesos a Tarragona. Objectius i Metodologia Sota la coordinació de la psicòloga Roser Carré, el projecte ha ofert un espai de reflexió per a 15 dones (d'entre 60 i 80 anys) amb els següents propòsits: Treballar l'autoestima: Valorar les habilitats i la saviesa acumulada després d'una vida dedicada principalment a la cura dels altres. Benestar emocional: Oferir eines per gestionar el malestar psíquic, l'angoixa o la depressió derivada de processos de dol o malalties de familiars. Expressió corporal: Utilitzar el cos, la veu i la relaxació per canalitzar emocions sovint reprimides, com la ràbia o la tristesa. Testimonis de les Participants Les protagonistes coincideixen en el gran valor terapèutic del grup: Marta Oliver: Destaca el sentiment de comprensió davant una educació antiga i rígida que les havia mantingut someses. Margarita Caballé: Valora la capacitat d'obrir els ulls i començar a valorar-se a si mateixa més enllà de la llar. Assumpció Robert: Explica com el taller l'ha ajudada a afrontar la crisi de tenir el marit malalt: "La psicòloga em deia: plora, plora tot el que vulguis... m'ha fet veure la vida d'una altra manera." Lluïsa Targa: Emfatitza la positivitat de l'experiència i el desig de continuar amb la formació. Origen i futur del projecte La iniciativa va sorgir de la pròpia experiència de Roser Carré en l'àrea social i es va poder finançar gràcies a una votació popular de la Fundació Tu Ajudes de Caixa Tarragona. Atès l'èxit, es pretén tornar a presentar el projecte en la pròxima convocatòria de març per realitzar-ne una segona edició.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Entrevista a Raül Font: Candidatura de CiU al Congrés
Context Electoral i Perfil del Candidat L'entrevista es realitza a un mes de les eleccions generals del 9 de març. L'interlocutor és Raül Font, número dos de la llista de Convergència i Unió (CiU) per la demarcació de Tarragona. Font destaca per la seva dilatada experiència a l'ajuntament tarragoní i com a delegat de joventut de la Generalitat, coneixent profundament el territori. Estratègia Política: El Sisè Diputat Font analitza el panorama electoral a Tarragona, on les enquestes preveuen una disputa directa pel sisè diputat entre CiU i el PSC. El candidat defensa un model de representació proximitat (estil anglosaxó). Es compromet a obrir una oficina parlamentària a Tarragona per atendre els ciutadans personalment cada dilluns. L'objectiu és actuar com a "recader" de la ciutat a Madrid, seguint el llegat de Miquel Roca. Eixos Programàtics i Inversions El candidat detalla tres prioritats clau per a la demarcació: Seguretat: Reforma urgent del Codi Penal per lluitar contra les bandes organitzades. Immigració: Gestió rigorosa i contractació en origen, fugint de la frivolitat i garantint tant drets com deures. Infraestructures: Denúncia del dèficit històric a Tarragona, reclamant millores a la N-340, el tren de rodalies, la connexió amb el Port i la gestió local de l'Aeroport de Reus. Pactes i Governabilitat a Madrid Font recorda que CiU ha donat estabilitat tant a governs del PSOE com del PP en el passat, prioritzant sempre els interessos de Catalunya. "Quan hem sigut decisius a Madrid és quan més hem pogut estirar i provocar que se'ns respecti a nivell de país." Proposa mesures econòmiques com la rebaixa de l'IVA de la llum i el gas del 16% al 7% i exigeix la publicació de les balances fiscals com a condició prèvia a qualsevol suport d'investidura.