Tots els episodis

62640 episodis disponibles

episodis

48145-48168 de 62640

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Descentralització municipal: L'OMAC de Sant Pere i Sant Pau
Balanç del primer mes de l'OMAC de Sant Pere i Sant Pau L'Ajuntament de Tarragona ha fet balanç del primer mes de funcionament de la seva segona oficina descentralitzada d'atenció al ciutadà (OMAC) al barri de Sant Pere i Sant Pau. Ubicada a la plaça de la Sardana, l'oficina té com a objectiu principal apropar l'administració als veïns i evitar desplaçaments al centre de la ciutat. Dades i serveis principals Volum de tràmits: S'han realitzat un total de 413 peticions en aquest primer mes, amb una mitjana de 20 visites diàries. Tràmits més habituals: La demanda del volant de padró destaca com la gestió més sol·licitada. Finestra única: L'oficina permet realitzar les mateixes gestions que la seu central de la Rambla Nova, incloent instàncies, queixes, suggeriments i retorn de fiances. Modernització i estratègia digital La regidora Begoña Floria ha subratllat que no es preveuen noves oficines físiques, ja que amb les de la Rambla Nova, Torreforta i Sant Pere i Sant Pau es cobreix el territori. L'estratègia de futur es basa en tres pilars: 1. Atenció presencial: Mantenir la qualitat i la rapidesa actuals. 2. Tramitació electrònica: Potenciar el web municipal per reduir la fractura digital. 3. Atenció telefònica: Creació d'un nou call centre durant el 2009 per millorar la informació al ciutadà. "L'important és apropar l'administració al ciutadà, que ell sigui el centre i pugui triar com vol relacionar-se amb l'Ajuntament." Participació Ciutadana: El nou POM S'ha anunciat que properament s'iniciarà un procés de descentralització informativa sobre el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POM). S'explicarà el projecte barri per barri per garantir la transparència i facilitar el període d'al·legacions per part dels veïns afectats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Crisis a les protectores d'animals: vida i dignitat
Situació crítica de les entitats protectores El text exposa la greu situació de col·lapse que pateixen les protectores d'animals a Catalunya, especialment a les zones de Tarragona i Calafell. Els representants de les entitats, Josep Maria Crespa i Anna Duc, denuncien un estat de desesperació davant la manca de recursos i l'allau constant d'abandonaments. Principals problemes detectats Saturació extrema: El nombre d'animals acollits supera amb escreix la capacitat física de les instal·lacions, convertint-les en el que descriuen com a "camps de concentració". Irresponsabilitat ciutadana: Es critica que moltes famílies regalen cadells per Nadal com si fossin joguines i els abandonen als pocs mesos quan creixen. Inviabilitat econòmica: El cost de manteniment (menjar, veterinaris, vacunes i esterilització) és superior a les adopcions realitzades, creant un dèficit acumulat insostenible. La inacció de l'administració Els interlocutors posen el focus en la manca d'aplicació de la llei de 2003. Tot i haver-hi legislació, la Generalitat no hauria elaborat el reglament necessari per aplicar sancions efectives. "Tenim una bona llei de protecció dels animals, però com no s'ha aplicat, equival a que no la tenim." Convocatòria de manifestació Davant aquest escenari, s'ha organitzat una manifestació a Barcelona (Plaça de Catalunya) amb el lema "Vida i Dignitat pels animals". L'objectiu és: Entregar un manifest al president de la Generalitat. Exigir la implementació real de la llei i el control del xipatge i cens municipal. Demanar la dimissió del conseller de Medi Ambient per manca d'implicació política.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
La Bohème d'Òpera 2001 arriba al Teatre Metropol
L'òpera torna a Tarragona amb un clàssic de Puccini El Teatre Metropol de Tarragona es prepara per rebre una de les obres més representatives del realisme operístic: La Bohème de Giacomo Puccini. Aquesta representació corre a càrrec de la prestigiosa companyia Òpera 2001, que celebra la seva trajectòria de més de 15 anys a Espanya i el 150è aniversari del naixement del compositor italià. Característiques de la producció Luis Miguel Lainz, director artístic d'Òpera 2001, destaca els elements clau d'aquest muntatge: Estil Verista: L'obra reflecteix problemes reals i humans, situats al Barri Llatí de París del segle XIX, on la pobresa es barreja amb l'idealisme dels artistes bohemis. Composició Coral: A diferència de les òperes basades en successions d'àries individuals, Puccini aposta per una estructura on diversos personatges canten i interaccionen simultàniament. Fidelitat a l'Original: La filosofia de la companyia és mantenir l'essència clàssica en quatre actes, amb tres ambients escenogràfics ben diferenciats: les golfes, el Café Momus i la barrera d'Enfer. Accessibilitat: L'obra comptarà amb traducció simultània en pantalla per facilitar el seguiment del llibret al gran públic. El Repartiment Tot i que la soprano María José Martos és baixa d'última hora per un procés gripal, la producció compta amb un elenc internacional d'alt nivell: Mimi: Interpretada per la soprano barcelonina Raquel Lucena. Rodolfo: A càrrec del reconegut tenor italià Orfeo Zanetti. Direcció Musical: El mestre Giorgio Notef al front de l'Orquestra Filharmònica de Pleven. "La música de Puccini ens toca el cor; qui no s'emocioni amb el desenllaç de la Bohème és que no té sensibilitat." L'episodi finalitza amb un sorteig d'entrades entre els oients, demostrant el gran interès que genera el gènere líric a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Jornada d'Escoltisme a Tarragona: Jugar al carrer
Recuperació de l'espai públic a través del joc Representants de diversos agrupaments de l'entitat Minyons i Escoltes de Tarragona (Alberna, Guia Xaloc, Fem Camí i Gelsto) han presentat la jornada "Fem nostre el carrer, abandonem la consola i juguem plegats". Aquesta iniciativa sorgeix com a projecte de formació per als nous caps (monitors) i té com a objectiu principal oferir una alternativa d'oci saludable davant l'aïllament de les pantalles. Detalls de la jornada La celebració tindrà lloc aquest dissabte al Passeig de les Palmeres de Tarragona, amb activitats que inclouen: * Tallers de música i cançons tradicionals de l'escoltisme. * Espais de jocs col·lectius a l'aire lliure. * Tallers de reciclatge amb materials diversos. * Representacions de contes i disfresses. El moviment escolta avui Durant l'entrevista es destaca la bona salut del cau a la ciutat, tot i la gran oferta actual de lleure. Els portaveus subratllen que el moviment encara manté la seva essència: * Educació en valors: Més enllà de l'esport o l'oci convencional, es busca el creixement personal de l'infant. * Tradició i rituals: Es mantenen pràctiques com la promesa (el compromís personal de l'escolta) i el repertori de cançons clàssiques. * Estructura per edats: Des dels Castors (els més petits) fins als Trucs (17-18 anys), abans de fer el pas a ser caps. "Volem fer veure als nens que al carrer també s'hi pot jugar i que segurament s'ho passaran millor que a casa jugant sols." Formació i lideratge Els joves caps han compartit la seva experiència en la formació vivencial, on aprenen des de primers auxilis fins a expressió artística de manera pràctica. Malgrat la poca diferència d'edat amb els adolescents (els Pioners), destaquen el respecte mutu i la responsabilitat que comporta la jerarquia dins l'agrupament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Futur i inversions en la sanitat de Tarragona
Resum de l'Entrevista als Serveis Territorials de Salut L'entrevista amb Felip Infiesta, director dels Serveis Territorials de Salut al Camp de Tarragona, aborda els reptes actuals, les queixes veïnals i el nou Pacte de Salut de la ciutat signat recentment. Es destaca la transició cap a un model d'infraestructures més modern i una millora en l'accessibilitat. Gestió de Queixes i Atenció Primària Respecte a les mobilitzacions veïnals als barris de Ponent (La Granja i Torreforta), Infiesta reconeix certs desajustos puntuals a causa del creixement poblacional, però defensa que: • L'accessibilitat al metge de família és bona (1-2 dies d'espera). • S'ha programat una reunió amb les associacions per a la setmana vinent. • Es preveu la construcció d'un Centre d'Alta Resolució i la remodelació del CAP Torreforta en un termini de dos anys. El Pacte de Ciutat i Noves Infraestructures L'acord entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament de Salut es descriu com a històric. Els projectes clau inclouen: • Sant Salvador: Inici de les obres del nou CAP per substituir l'actual consultori deficitari. • Hospital Joan XXIII: Modernització d'urgències, quiròfans i la creació d'un edifici d'I+D per a recerca i docència. • Atenció Sociosanitària: Trasllat de llits de llarga estada de l'Hospital Francolí a un nou edifici al Casablanca per reforçar la llei de la dependència. Balanç de l'Activitat i Llistes d'Espera El director felicita els professionals pel gran esforç realitzat des del 2004: • Les llistes d'espera quirúrgiques han baixat un 18,88% malgrat l'augment de població. • El temps mitjà d'espera ha passat de més de 5 mesos a 3,42 mesos. "Tot el dia parlem d'infraestructures o professionals, però del ciutadà en parlem poc; aquest és el nostre objectiu real." Plans de Contingència i Urgències Sobre la pressió hivernal, es confirma que no hi ha hagut una epidèmia greu de grip. El pla futur passa per crear caps estratègics (Ponent, Centre, Salou) que actuïn com a filtres per evitar el col·lapse de les urgències de l'hospital de referència.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Conflicte pel nou aparcament de pagament al Campus Catalunya de la URV
El Conflicte de l'Aparcament a la URV L'episodi aborda la polèmica generada per la transformació de l'antic solar del Campus Catalunya (Facultat de Ciències Jurídiques) en un aparcament de gestió privada. El debat se centra en la fi de la gratuïtat per a la comunitat universitària i la implantació d'una tarifa diària. La Postura de la Universitat El vicerector d'Organització i Recursos, Xavier Ferriol, exposa els motius de la decisió: Manca de fons públics: La Generalitat no atorga partides pressupostàries per a la construcció d'infraestructures com aparcaments. Model de concessió: S'ha buscat una empresa externa que afronti la inversió de la construcció i l'asfaltat per evitar un "fangar". Tarifa reduïda: Es defensa que el preu d'1,50 ‣ al dia per a estudiants i personal és molt competitiu comparat amb els preus comercials de Tarragona. "No tenim alternativa com a universitat... l'alternativa seria no fer el pàrquing o mantenir un fangar com a lloc per deixar el cotxe." La Protesta Estudiantina Un col·lectiu d'aproximadament 150 estudiants ha realitzat una acció de protesta al centre amb diversos arguments: Gratuïtat total: Reclamen que l'aparcament s'hauria d'incloure en el preu de la matrícula, que ja consideren prou elevat. Greuge comparatiu: Assenyalen que altres zones, com el campus de Sescelades, disposen de zones per aparcar sense cost. Privatització: Denuncien que l'entrada d'empreses concessionàries és un primer pas cap a la privatització progressiva dels serveis de la universitat pública. Estat Actual Actualment, l'aparcament encara és provisionalment gratuït (acreditant-se amb el carnet de la URV) mentre s'enllesteixen les obres del segon accés pel carrer Rovira i Virgili. Un cop instal·lats els sistemes de control, el preu de pagament entrarà en vigor de forma definitiva.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
L'adeu de Harry Potter: Fenomen literari i social
L'adeu a l'aprenent de mag Amb motiu de la publicació del setè i darrer llibre de la saga, Harry Potter i les relíquies de la mort, s'analitza l'impacte d'un fenomen que ha venut més de 400 milions d'exemplars a tot el món. La conversa gira al voltant de com una obra inicialment infantil ha acabat captivant lectors de totes les edats, esdevenint el que molts crítics anomenen "literatura total". Un viatge generacional La saga ha permès que tota una generació de lectors creixi al mateix ritme que els personatges. Es destaca que: Els lectors que van començar amb 11 anys, ara en tenen 21, tancant un cicle vital i narratiu. Hi ha una clara maduració narrativa: dels primers llibres amb un estil més infantil (estil Enid Blyton), s'ha passat a una narrativa més complexa i fosca. L'autora, J.K. Rowling, ha sabut fugir de la perfecció absoluta, mostrant la complexitat de la condició humana. "No és l'heroi ni el líder ni de bon tros; és un nen ple de complexes i inseguretats, i això el fa real." Claus de l'èxit i el fenomen social Les convidades coincideixen que el gran mèrit de Harry Potter no és només el màrqueting, sinó la seva capacitat per atraure no-lectors. Construcció de món: A diferència d'obres com El Senyor dels Anells, aquí la màgia conviu amb la realitat qüotidiana (escola, exàmens, conflictes amb companys). Estructura addictiva: La capacitat de l'autora per tancar capítols que obliguen a seguir llegint fins a la matinada. Rerefons moral: S'apunten paral·lelismes amb el món real, com les referències a la ideologia nazi a través del personatge de Voldemort i la seva persecució dels qui no són "sang pura". Adaptacions i prejudicis Finalment, es debat sobre el valor literari de la saga enfront dels bestsellers comerciales. Tot i els prejudicis inicials de molts adults, la saga s'ha consolidat com un referent en l'ensenyament de la narrativa i l'escriptura creativa. Sobre les pel·lícules, el consens és que, encara que són produccions decents, el lector fidel sol preferir sempre la riquesa del text original.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
L'impacte de l'arribada de l'AVE a Barcelona des de la Secuita i Perafort
Balanç del primer any de l'estació del Camp de Tarragona Els alcaldes de la Secuita i Perafort, Eudal Roca i Joan Martí Pla, valoren molt positivament el primer any de funcionament de l'estació, que ha superat les previsions amb més de 500.000 viatgers. Tot i l'èxit d'usuaris, destaquen que la vida quotidiana dels municipis no ha canviat radicalment, però sí que ha generat una forta expectativa urbanística i econòmica. Creixement urbanístic i pressió demogràfica L'arribada del tren d'alta velocitat ha disparat l'interès per viure a la zona: • Perafort: Preveu passar dels 1.100 habitants actuals a uns 7.000-8.000 en els pròxims 5 o 6 anys, amb projectes per a prop de 2.000 nous habitatges. • La Secuita: Opta per un creixement més sostingut i taca d'oli, amb un sostre poblacional fixat en 3.500 veïns per garantir la qualitat dels serveis. Els alcaldes coincideixen que la connexió amb Barcelona en només 30 minuts atraurà ciutadans de l'àrea metropolitana que busquen preus més assequibles i millor qualitat de vida. Desenvolupament econòmic i nous models de negoci Els municipis estan planificant zones per a l'activitat econòmica vinculada a l'estació: • A la Secuita, es treballa amb l'Incasòl per crear un Business Center i un parc d'empreses centrat en la investigació i recerca. • A Perafort, s'està recepcionant un polígon industrial de 30 hectàrees que ja atreu empreses de fora del camp de Tarragona. "Volem que ens coneguin molt més pel tema universitari i d'investigació que no pas pel sol fet de tenir l'estació." El gran repte: accessos i infraestructures deficients Malgrat l'èxit del tren, els alcaldes denuncien un col·lapse en les comunicacions terrestres i una manca d'inversió per part de les administracions central i autonòmica: • Les carreteres i accessos (com la variant de Sant Ramon) continuen igual que fa 50 anys. • El pàrquing de l'estació es troba sovint col·lapsat. • Reclamen una millora urgent del transport públic metropolità (autobusos i tramvia) que connecti l'estació amb les ciutats del voltant com Reus, Valls i Tarragona. Conflictes pendents amb ADIF Hi ha un gran malestar amb el govern espanyol i ADIF per incompliments en el conveni signat. Temes com la il·luminació de les rotondes, el subministrament d'aigua de l'estació i la gestió de residus segueixen sense resoldre's més d'un any després de la inauguració.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Estrena de l'AVE entre el Camp de Tarragona i Barcelona
Inauguració del trajecte comercial Aquest dimecres, 20 de febrer, s'ha posat en marxa el servei comercial de l'alta velocitat (AVE) que connecta finalment Barcelona amb Madrid, incloent-hi la parada a l'estació del Camp de Tarragona. Segons els testimonis recollits, el servei destaca per la seva puntualitat i comoditat, tot i que l'estrena ha estat marcada per diverses reivindicacions. Valoració del trajecte i serveis Temps de viatge: El recorregut entre el Camp de Tarragona i l'estació de Sants s'ha realitzat en uns 36-38 minuts, complint els horaris previstos. Confort: S'ha destacat que el tren ofereix seients més amples i millor mobilitat que l'avió, a més de serveis com premsa i refrigeris en categories superiors. Seguretat: L'estació de Sants ha estrenat una terminal específica amb controls d'equipatge mitjançant escàners. Crítiques: Preus i falta d'abonaments La principal queixa dels primers usuaris i dels sindicats (com la CGT) és l'elevat cost del bitllet. Actualment, el preu en classe turista és de 30,50 € (només anada) o 48,75 € (anada i tornada), xifra que quintuplica el preu del tren convencional. "Tarragona i Lleida som els grans damnificats del tren d'alta velocitat a Barcelona-Madrid. Veurem passar molts aves pel nostre territori, però pocs s'aturaran." Aquesta declaració de Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida, reflecteix el temor del territori a quedar marginat davant la connexió directa entre les dues grans capitals. Perspectives de futur: ERTMS i trens llançadora Es preveu que en un termini d'un any, amb la implementació del sistema de seguretat ERTMS nivell 2, els trens puguin assolir els 350 km/h. Això facilitaria l'entrada en servei de trens llançadora (regionals d'alta velocitat) més assequibles i competitius per als desplaçaments diaris.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Aullidos: Teatre de titelles per a adults de Teatro Corsario
Les Claus d'Aullidos: Fantasia, Erotisme i Mites L'entrevista amb Jesús Peña, director de la companyia Teatro Corsario, ens submergeix en l'univers d'Aullidos, una proposta escènica singular que utilitza titelles de mida natural per explorar temàtiques profundes i trencadores. A diferència del teatre de titelles convencional, aquesta obra s'adreça exclusivament a un públic adult. Característiques de la Proposta Escènica Originalitat visual: El muntatge destaca per la seva potència expressiva, on la llum només il·lumina els ninots de mida real, deixant els quatre manipuladors en la foscor absoluta. Sexualitat i realisme: L'obra no defuig l'erotisme; els titelles reprodueixen la fidelitat dels cossos humans i exposen la seva sexualitat de forma explícita, allunyant-se de la paròdia per apropar-se a la naturalesa humana. Teatre universal: Tot i tenir origen a Valladolid, és un espectacle fonamentalment visual i musical, amb poc text, el que facilita la seva exportació internacional. Els Mites i els Contes de Fades L'obra recupera l'essència dels contes de fades originals, abans que fossin edulcorats per la cultura popular moderna. Segons Peña: "He recollit les tradicions d'aquests contes en les seves versions més antigues, aquelles que connecten directament amb els mites i l'inconscient col·lectiu." Trama i Arquetips La història se centra en una adolescent òrfena que desperta passions tant en homes com en animals, funcionant com un arquetip que recorda a personatges com la Bella Dorment o la Blancaneu. La narrativa inclou elements de: 1. Crueltat i violència: Propis de les versions ancestrals dels contes. 2. Protecció fantasmal: La mare de la protagonista torna de la tomba per protegir-la. 3. Humor negre: Un element essencial per desdramatitzar les situacions terribles que viuen els personatges.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Reducció de l'absentisme escolar al Comte de Rius
Èxit del Programa de Prevenció de l'Absentisme El programa de prevenció contra l'absentisme escolar i l'abandonament prematur, una iniciativa conjunta entre l'Institut Comte de Rius de Tarragona i la Fundació Casal l'Amic, ha presentat uns resultats molt positius. En només un trimestre, s'ha aconseguit reduir la taxa d'absentisme en 5 punts, passant del 12,5% al 7,5%. Causes de l'abandonament Durant l'estudi s'han identificat diversos factors que porten als alumnes a deixar els estudis postobligatoris: Inserció laboral prematura: La temptació de tenir un sou immediat (feines poc qualificades) davant de l'esforç d'estudiar. Dificultats de combinació: Problemes per compaginar la feina amb el currículum escolar. Manca d'orientació: Decisions precipitades sobre el futur professional sense una base sòlida. Desmotivació acadèmica: Sentir-se incapaç de seguir el ritme d'algunes matèries. Estratègies d'actuació El centre i la fundació han implementat mesures concretes per revertir la situació: Seguiment diari personalitzat: Contacte telefònic immediat amb les famílies (si l'alumne és menor) o amb l'estudiant mateix en el moment que es detecta l'absència. Reforç de l'acció tutorial: S'ha afegit una hora de tutoria setmanal en cicles formatius on abans no existia. Suport acadèmic: Classes de reforç i tècniques d'estudi fora de l'horari oficial per evitar la frustració. "No està bé que diguem que la joventut és així i no hi ha remei; s'ha de buscar un remei i totes les petites accions són bones." Futur i sostenibilitat L'IES Comte de Rius té la voluntat de mantenir aquestes bones pràctiques. Per garantir el finançament futur, s'ha presentat el projecte a la iniciativa Tu Ajudes de la Fundació Caixa Tarragona, buscant la implicació de l'obra social i la xarxa municipal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Exposició pictòrica de jubilats al Pati de Jaume I
Art i memòria a Tarragona L'episodi detalla la inauguració d'una exposició de pintura al Pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, protagonitzada per alumnes dels tallers de les llars de jubilats municipals. Tot i ser una mostra més modesta que altres exposicions de la ciutat, destaca pel seu fort contingut emocional i personal. Punts clau de la mostra Retorn a les arrels: Moltes de les obres (olis i aquarel·les) representen els pobles d'origen dels autors, com ara Granada, Cantàbria o Terol. Les pintures capturen records d'infantesa, cases on van néixer o escenes quotidianes del passat. Formació i tècnica: Els alumnes han seguit un taller de dos anys sota el guiatge de la professora Dolors Barberant, on han après tècniques de color i dibuix. Integració ciutadana: Hi participen avis de diversos barris com Sant Salvador, Bonavista, Torreforta, La Floresta, Sant Pere i Sant Pau i el centre. Testimonis i anècdotes L'espai recull històries personals que van més enllà de la pintura, com la d'una senyora que va pintar la seva casa natal amb un ruc a la porta: "Esta es la casa donde yo nací... Me llevó una prima mía en un burro, por eso he puesto el burro." Agenda cultural L'exposició es podrà visitar fins al 2 de març. A més, es recorden altres esdeveniments vigents a la ciutat sobre l'antiguitat clàssica al Museu Arqueològic i l'exposició d'Enric Cartier-Bresson a la Fundació La Caixa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
José Antonio Calvo i la trajectòria de Joventuts Musicals
Reconeixement a una vida dedicada a la música L'entrevista se centra en la figura de José Antonio Calvo, president de les Joventuts Musicals de Tarragona, amb motiu del lliurament de la Medalla d'Argent de la Ciutat i el Diploma de Serveis Distingits. Aquest acte institucional premia més de quatre dècades de compromís amb la cultura i l'educació musical. 46 anys de programació ininterrompuda Calvo destaca la singularitat de les Joventuts Musicals a Tarragona, subratllant que és una de les poques entitats a l'Estat que manté una programació setmanal estable durant tot el curs escolar (d'octubre a maig). Els Dimarts Musicals: Un cicle consolidat que omple el Teatre Metropol. Evolució històrica: Des dels inicis precaris on els socis es buscaven individualment pel carrer, fins a convertir-se en una institució amb uns 650 socis. Foment de la qualitat: L'entitat ha portat a Tarragona figures de renom internacional com Alicia de Larrocha, Gidon Kremer o el Quartet Casals. La tasca pedagògica i l'estat de la música Com a professor durant gairebé 40 anys a la Universitat Laboral i al Conservatori, Calvo reflexiona sobre l'ensenyament: Tècnica vs. Art: Adverteix que, tot i que avui dia hi ha més facilitats i una tècnica més depurada, sovint es perd l'ànima i la passió en la interpretació artística. Vocació docent: Se sent satisfet per la missió complerta d'haver format milers d'alumnes en un art que defineix com a exigent i de llarg recorregut. Un record emotiu Durant la conversa, Calvo comparteix una anècdota personal sobre la pianista Rosa Sabater, recordant les seves darreres paraules abans d'un concert a Granada i la seva tràgica mort posterior, un moment que va marcar profundament la seva memòria. "Tinc molta por a viatjar en avió."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Guia de Florència: El bressol del Renaixement
Florència: Més que un museu a l'aire lliure En aquesta conversa amb Magí Seritjol, tècnic del Museu d'Història, s'explora la riquesa cultural de Florència i els reptes que afronta com a destinació turística massiva. Malgrat no ser una ciutat amb grans vestigis romans, és considerada la capital mundial del Renaixement. Els perills de la massificació Un dels temes centrals és la saturació turística. Seritjol adverteix sobre el procés de degradació social que pateixen ciutats com Florència, on: * El teixit social desapareix a favor de les botigues de luxe i souvenirs. * El preu de l'habitatge expulsa els residents cap a la perifèria. * Es corre el risc de convertir el centre històric en un simple aparador buit de vida real. Imprescindibles del Renaixement L'expert destaca obres que justifiquen per si soles el viatge: * La Porta del Paradís (Ghiberti): Ubicada al Batisteri, és una síntesi dels avenços artístics de l'època. Miquel Àngel la va batejar així per la seva bellesa extrema. * La Cúpula de Brunelleschi (Duomo): Una proesa arquitectònica inspirada en el Panteó de Roma que va trencar els límits de l'enginyeria medieval. * Capella Pazzi i Església de Sant Llorenç: Exemples de com Brunelleschi va revolucionar l'espai i la perspectiva. "Pujar a dalt de la cúpula és una operació mental; sents que l'home del Renaixement s'ha tret el sac de les prohibicions per arribar a noves metes." El Síndrome de Stendhal i consells pràctics Es confirma que l'empatx de bellesa és un trastorn real que afecta molts visitants. Per evitar-lo, es recomana: 1. No intentar veure-ho tot en un sol dia. 2. Fer una selecció acurada als Uffizi i reservar amb antelació. 3. Gaudir de la gastronomia local, com la bistec a la fiorentina, els crostini de pecorino o la tripa, acompanyats d'un bon vi Chianti.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Millores al transport públic i mobilitat a Tarragona
Resum de l'entrevista a Carles Castillo L'entrevista al regidor de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona i president de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) aborda les novetats i els reptes del servei d'autobusos i la gestió de la via pública. Gestió de l'EMT i Atenció a l'Usuari Noves màquines expenedores: S'han instal·lat màquines per a l'adquisició de l'abonament bono 20-10, el més utilitzat. Es preveu ampliar el servei amb cinc màquines més i punts de venda en quioscos. Creixement d'usuaris: El servei ha passat de 8 milions de viatgers el 2001 a més de 10 milions el 2007, amb un creixement anual mitjà del 3%. Remodelació de línies: S'està finalitzant l'anàlisi per replantejar la xarxa d'autobusos, amb la participació d'associacions de veïns. Es preveu que les decisions es concretin a partir de març. Noves línies nocturnes: Es posarà en marxa un servei per a joves les nits de dijous a dissabte cap als barris de Ponent, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, subvencionat per la Generalitat. Situació Econòmica i Laboral Dèficit i Tarifes: L'empresa presenta un dèficit estructural que es vol reduir. S'anuncia un augment de tarifes per sota de l'IPC que s'aplicarà en paral·lel a la remodelació del servei. Patrimoni: Es preveu la venda de les antigues cotxeres del polígon Francolí i la creació d'una nova seu social més digna per als treballadors al pàrquing de la FEAT. Relació amb els treballadors: El regidor destaca que, tot i algunes reivindicacions sobre horaris, el conveni vigent per a cinc anys garanteix la pau social. Seguretat i Mobilitat Ciutadana Servei de grua: S'ampliarà l'horari nocturn per equiparar-lo al servei diürn i facilitar la retirada de vehicles abandonats. Indisciplina viària: Hi ha ordres de ser més contundents amb les dobles files i voreres per millorar la fluïdesa del trànsit. "Qualsevol servei públic es pot fer servir més i millor; a l'EMT encara tenim marge de maniobra per millorar-la."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
La Setmana Santa de Tarragona i el portal Tarracofrade
Innovació digital en la tradició religiosa L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Antoni Aluges, responsable del portal tarracofrade.com, explora com les noves tecnologies han transformat la celebració de la Setmana Santa. La web, que va néixer fa set anys com una iniciativa personal, s'ha consolidat com un espai clau per a la comunicació i la participació ciutadana fora de les estructures oficials de les confraries. Punts clau de la plataforma digital Evolució del portal: Ha passat d'una simple pàgina personal a un lloc multimèdia amb notícies diàries, fotografies, vídeos i newsletters. Equip col·laboratiu: Compta amb la col·laboració de diversos webmasters i experts de la cultura tarragonina, incloent-hi seccions com el Sanedrí, un projecte de tertúlia confrade. Comunicació i xarxa: Aluges destaca que internet ha servit per trencar el localisme de la festa, permetent l'intercanvi d'experiències amb més de 2.000 webs confrades a tot l'Estat. Impacte en la celebració local "Internet és participació i és comunicació; ha estat una pota fonamental per al ressorgiment de la Setmana Santa en l'última dècada." L'entrevistat afirma que la Setmana Santa de Tarragona viu un moment excel·lent, essent considerada per molts la segona festa de la ciutat. La presència a la xarxa no només fomenta el caliu entre els tarragonins, sinó que també actua com un motor per atreure el turisme i donar visibilitat internacional a la tradició local.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3'
Nous mariners del Senegal: El relleu generacional a la pesca
Incorporació de nous pescadors senegalesos El text narra la primera jornada de quatre nous treballadors procedents del Senegal que s'incorporen a les feines de pesca. El responsable es mostra molt content i optimista amb la seva actitud, destacant que són valents, treballadors i bons nois. Malgrat les barreres lingüístiques, la comunicació s'està resolent gràcies a la traducció interna entre el francès i l'espanyol. La manca de relleu generacional S'identifica una problemàtica creixent en el sector: la manca de joventut local disposada a treballar a la mar. Els joves d'aquí ja no volen anar a pescar. Els nous mariners senegalesos tenen experiència prèvia en petites barques als seus llocs d'origen. Es valora molt positivament que siguin "gent de mar" per naturalesa. Condicions econòmiques i contractació El sistema de retribució funciona mitjançant el percentatge de captura, un mètode tradicional conegut com a anar a la part: Guanys variables: Els sous poden oscil·lar entre mesos dolents sense guanys fins a mesos bons amb ingressos de 1.500 i 2.000 euros, o fins i tot més. Impacte a l'origen: S'emfatitza que enviar uns 300 o 350 euros al Senegal permet que una família sencera visqui dignament. Contractació: Tenen un contracte inicial de 10 mesos (fins al desembre), amb possibilitat de renovació segons l'interès mutu. "Si ens guanyem la vida nosaltres, la guanyem tots. Anem segons la captura que fem."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
3'
Experiència de mariners senegalesos a Catalunya
Integració Laboral a la Mar El text recull la conversa amb dos mariners d'origen senegalès que han començat a treballar a la costa catalana. Tots dos expressen una gran satisfacció per l'oportunitat laboral i la qualitat de l'acollida que han rebut per part dels seus companys de feina. Diferències amb el mercat laboral a Dakar Els protagonistes comparen la seva situació actual amb la que vivien a Senegal: A Dakar la feina és escassa i les condicions econòmiques són molt més precàries. Tot i que tenien experiència prèvia a la mar, ho feien en petits bots o cayucos, mentre que aquí treballen en embarcacions més grans. La seguretat financera que ofereix Catalunya és el motiu principal del seu trasllat. Projecte Vital i Suport Familiar L'eix central de la seva motivació és el benestar de la família. Les remeses de diners són un element clau: "Jo estic amb la meva família, només vull viure amb la meva família." Cicé, un dels mariners, explica que tot i no tenir dona ni fills, envia els estalvis cada mes per ajudar els seus pares i germans. L'altre mariner, casat i amb fills, destaca que el canvi de divisa (de l'euro al franc CFA) permet una millora substancial de la vida dels seus familiars a l'origen.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Nous pescadors senegalesos i l'acord amb Pescanova al Serrallo
Contractació en origen per pal·liar la manca de mà d'obra La Confraria de Pescadors de Tarragona ha iniciat una prova pilot amb la incorporació de 12 treballadors senegalesos contractats directament des de Dakar. Aquesta mesura s'ha pres davant la greu falta de relleu generacional a la zona, ja que el jovent local prefereix feines amb sous més estables i menys duresa física. Primera nit de feina al mar Els nous mariners s'han estrenat en la modalitat de la pesca de l'encerclament (les barques de la llum) durant una jornada marcada per condicions meteorològiques adverses de llevant. Malgrat això: * Els patrons valoren positivament la seva actitud i experiència prèvia en embarcacions petites al seu país. * El contracte té una durada d'un any i preveu que s'allotgin en un pis condicionat per la pròpia confraria al barri del Serrallo. * El sistema de pagament segueix el mètode tradicional de "anar a la part", on el sou depèn directament de les captures. "Són valents i treballadors... quan nosaltres érem petits s'havien criat dalt d'una barqueta petita i ja se'ls nota al damunt de la barca." Renovació del conveni amb Pesca Fresca (Pescanova) L'episodi també aborda la consolidació de l'acord comercial amb la multinacional gallega per a la venda del peix blau. Els punts clau del conveni són: * Garantia de pagament: Se soluciona el problema dels impagats històrics gràcies a la solvència de Pescanova, assegurant cobraments setmanals. * Infraestructures modernes: La confraria disposa de maquinària pionera a l'Estat, valorada en un milió d'euros, per al triatge i conservació del peix. * Comercialització exterior: La major part del peix blau capturat a Tarragona s'exporta actualment al mercat de Portugal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Reptes i realitat de la professió d'infermeria
Radiografia de la professió d'infermeria En aquesta entrevista a Olga Salas, presidenta del Col·legi d'Infermeria de Tarragona, s'analitza l'evolució d'un col·lectiu que ha passat de ser una figura auxiliar a convertir-se en un pilar fonamental i agent de salut comunitària. Les idees clau exposades són: Multidisciplinarietat i competències: Les infermeres estan presents en totes les etapes de la vida, des de l'educació sexual a les escoles fins a l'acompanyament en el procés de mort, passant per l'atenció primària, quiròfans i cures domiciliàries. Inseguretat jurídica i prescripció: Un dels punts més crítics és la prescripció infermera. Fins ara, el col·lectiu s'ha trobat en una situació d'irregularitat legal en recomanar fàrmacs o administrar vacunes sense una recepta mèdica prèvia, fet que genera risc d'acusacions per intrusisme. Ràtios i sobrecàrrega: Es denuncia que Tarragona té una de les ràtios d'infermeres per habitant més baixes de Catalunya i l'Estat (unes 580 per cada 100.000 habitants), provocant un esgotament emocional i físic sever en els professionals. Evolució acadèmica: Es destaca el pas cap a la llicenciatura universitària com un factor clau per al prestigi i el reconeixement social de la professió. "L'infermera està en totes les etapes de la vida, des que neix fins que es mor una persona. Sempre s'hi trobaran una infermera." Nous escenaris: Immigració i xoc cultural S'ha posat de relleu l'increment de la natalitat vinculat a la immigració, la qual cosa exigeix un sobresforç d'adaptació cultural per part dels professionals per atendre adequadament les necessitats de salut d'aquest col·lectiu des d'una perspectiva sensible i humana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
250 anys d'història dels Armats de la Sang de Tarragona
Commemoració d'una tradició multisecular L'entrevista amb Carles Batxes, coordinador de la comissió organitzadora, se centra en la celebració del 250è aniversari dels Armats de la Sang de Tarragona. Aquesta efemèride té el seu origen en la primera constància documental de la seva existència, datada el 18 de febrer de 1758. Evolució i estructura del maniple Al llarg dels anys, els Armats han passat per diverses transformacions significatives: Creixement numèric: Van començar sent només 12 membres i actualment el maniple està format per 40 integrants (32 soldats, 6 tabalers, un trompeta i el capità). Reforma històrica: Es commemoren també els 50 anys de la gran reforma de 1958, quan es va doblar el nombre de membres de 16 a 32. Reglament intern: L'edat per participar-hi està compresa entre els 18 i els 60 anys, moment en què els armats s'han de jubilar obligatòriament. El sentiment de "ser armat" Batxes subratlla que la figura de l'armat ha evolucionat de ser algú que simplement es vestia per a l'ocasió a ser un membre amb un sentiment profund de pertinença i tarragonisme. "No és vestir-se d'armat, és ser armat. És un sentiment que va molt endins." Actes i patrimoni El programa d'actes s'estén més enllà de la Setmana Santa, incloent una gran concentració el 6 d'abril i activitats fins després de Santa Tecla. També es destaca la singularitat del seu equipament, especialment els escuts quadrats, que són peces úniques a Catalunya fabricades artesanalment.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Situació i reptes del sector immobiliari a Tarragona
Anàlisi del Sector Immobiliari amb Gil Cristià El president del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Tarragona, Gil Cristià, analitza la situació actual del mercat immobiliari, negant una crisi profunda i parlant més aviat d'una resituació o estabilització natural després d'un període d'explosió constructora. Estat del mercat i preus Segons Cristià, el mercat està absorbint la sobreproducció dels últims anys. Alguns punts clau sobre l'evolució actual són: Estabilització de preus: Els preus s'estan moderant per tornar al seu valor real, eliminant el sobrevalor fruit de l'especulació. Lliçons del passat: Es destaca que moltes compres es feien per especular (comprar sobre plànol i revendre), una pràctica que el mercat ja no permet. Obra nova vs. Segona mà: Mentre l'obra nova té l'atractiu de l'estrena, la segona mà manté el valor per la seva ubicació central a les ciutats. El valor de l'agent col·legiat (API) Un dels objectius principals del Col·legi és combatre l'intrusisme i garantir la seguretat del consumidor: Diferenciació professional: És vital que el client identifiqui l'anagrama i la marca API per assegurar-se que tracta amb un expert subjecte a un codi ètic. Seguretat jurídica: L'agent no només ensenya el pis, sinó que verifica el registre, gestiona el finançament i assegura que la inversió familiar més important estigui protegida. "No es pot parlar de crisi, sinó de tornar a reubicar les coses al seu lloc." Iniciatives del Col·legi El Col·legi ha llançat un nou portal immobiliari de referència a la província de Tarragona que ja compta amb més de 2.000 finques i aspira a aglutinar tota l'oferta professional de les 600 oficines col·legiades del territori.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Renovació i Reobertura del Museu d'Art Modern de Tarragona
Detalls de la Reforma del Museu d'Art Modern El Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), situat al carrer Santana, es troba en la fase final d'una ambiciosa reforma integral. Segons ha explicat la seva directora, Rosa Ricomà, la reobertura oficial al públic general tindrà lloc el proper 9 d'abril. Millores Estructurals i Tecnològiques Les obres no només han estat un "rentat de cara", sinó una adequació del museu als estàndards del segle XXI: Climatització Avançada: S'ha instal·lat un sistema de control de la humitat relativa pioner a l'Estat, essencial per a la conservació de les obres d'art en el clima variable de Tarragona i per al confort dels visitants. Accessibilitat: S'han eliminat barreres arquitectòniques, adequant els serveis i facilitant l'accés a la primera planta per a persones amb mobilitat reduïda. Un Nou Discurs Museogràfic El museu presenta una reorganització del seu fons permanent sota un criteri cronològic i contextualitzat amb la història de la ciutat i de la Diputació de Tarragona: L'etapa de Julio Antonio: Basada en l'èxit de l'exposició Bronze i Nu. El Taller i l'Escola: Un recorregut per la formació artística a Tarragona des dels anys 30. Art Contemporani: Espai dedicat als guanyadors de la Biennal d'Art i artistes recents. Properes Exposicions i Peces Clau El museu destaca la incorporació del Tapís de Miró, cedit per la Creu Roja, com a nova icona de la institució. Pel que fa a les temporals: La Comella: Una mostra interdisciplinària (fotografia, poesia i audiovisual) sobre el jardí d'escultures de Rufino Mesa. Joan Miró i la Farinera: Per la tardor, una exposició que recuperarà la memòria del pas de l'artista per Tarragona i la seva col·laboració amb Josep Royó. "No volem tenir més visitants per tenir-ne més, sinó que els visitants tinguin una experiència satisfactòria i positiva." La directora posa èmfasi en la qualitat de la visita i en la capacitat del museu per projectar sensacions i coneixement als ciutadans a partir d'aquest nou projecte.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Actualitat i Visions de la Setmana Santa de Tarragona 2008
L'intercanvi cultural de les Visions L'edició d'enguany de les Visions se centra en un model d'intercanvi amb la ciutat de Saragossa. Aquesta iniciativa permet que: • Confraries d'altres ciutats visitin Tarragona per mostrar les seves tradicions. • La Germandat de l'Ecce-Homo de Tarragona viatgi a Saragossa el següent cap de setmana per presentar la riquesa local. • Es trenqui el desconeixement mutu que genera la coincidència de dates en les celebracions de Setmana Santa. Novetats i efemèrides destacades L'any 2008 es presenta carregat d'activitats significatives que van més enllà de les processons: • 250 anys dels Armats: La Congregació de la Puríssima Sang inicia els actes d'aquest aniversari històric el dilluns 18 al Teatre Metropol. • Sons de la Setmana Santa: Una nova activitat organitzada pel Gremi de Marejants per posar en valor la música i els timbals. • Col·laboració universitària: S'han creat crèdits variables amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per estudiar la festa des d'una vessant antropològica, històrica i turística. • Petita Història de la Setmana Santa: Presentació d'un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés per apropar la tradició als més joves. Estratègia de promoció exterior Es busca elevar el reconeixement de la Setmana Santa tarragonina tant a Catalunya com a Espanya: • Presentació a Barcelona: Per primera vegada es realitzarà una roda de premsa a la capital catalana per atraure el públic i els mitjans d'allà. • Interès Turístic Estatal: Es prepara un dossier exhaustiu sota la direcció del professor Josep Maria Sabater per sol·licitar la declaració de Festa d'Interès Turístic Nacional a nivell estatal. Detalls de la Processó i el Pregó L'estructura tradicional es manté amb petits matisos i personalitats destacades: • El Pregó de la Setmana Santa anirà a càrrec de la tarragonina Rosa Maria Virolès, magistrada del Tribunal Suprem. • La Processó del Sant Enterrament d'enguany començarà a les 19:30h (horari d'hivern) i s'estima una participació activa d'unes 3.000 persones, amb una assistència de públic que pot superar les 50.000. "Volem que la tradició es mantingui no com una peça de museu tancada en una vitrina, sinó com una cosa que viu i es projecta al futur."