Tots els episodis

62638 episodis disponibles

episodis

48385-48408 de 62638

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
I Setmana Intercultural de la URV i Amèrica Llatina
I Setmana Intercultural: Pont acadèmic i cultural amb Amèrica Llatina La Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport de Bancaixa, celebra la seva primera setmana intercultural a Tarragona. Aquest esdeveniment, codirigit per Marvini Melis i Joaquim Barrient, neix com un espai de reflexió sobre els lligams històrics i contemporanis entre l'estat espanyol i el continent llatinoamericà. Eixos principals del projecte Relació Espanya-Amèrica Llatina: S'analitza la història compartida, des del colonialisme fins als exilis recíprocs. Focus en Cuba: Una part central de la programació es dedica a la cultura cubana, sovint desconeguda a Europa malgrat la seva riquesa. Realitat migratòria: Es reflexiona sobre com el flux migratori ha invertit el seu sentit en l'últim segle, convertint l'estat en receptor de ciutadania llatinoamericana. El Cinema com a eina de transformació El certamen utilitza el cinema documental per trencar estereotips i oferir visions inèdites. S'han destacat tres figures claus: Santiago Álvarez: Cinema revolucionari i patrimoni històric. Nicolásito Guillén: Una visió dissident i crítica. Néstor Almendros: Una línia estètica i vital diferenciada. "Volem crear un espai de reflexió per entendre millor el present i la nostra convivència actual a través de la interculturalitat." Programació i participació Les activitats es divideixen entre l'Antiga Audiència i el Paranimf de la URV, incloent taules rodones sobre diàspora i drets polítics. La participació ha estat especialment alta entre el públic jove i universitari, consolidant la voluntat de donar continuïtat a la iniciativa en el futur.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
L'èxit de Joan Pera i la seva comèdia de maletes
La màgia de la comèdia en viu L'obra destaca per la seva capacitat de fer riure el públic de manera gairebé terapèutica. Segons els protagonistes, l'experiència és tan intensa que les riallades se senten fins i tot des del carrer, convertint cada funció en un exercici de bioquímica i d'alliberament d'endorfines. Punts clau de la representació: Interconnexió amb el públic: L'actor Joan Pera estableix una complicitat mútua que fa que cada funció sigui única i irrepetible. Necessitat de riure: Es planteja el riure com una necessitat fisiològica i un exercici físic que millora la salut i la circulació. Un repartiment d'altura: L'obra compta amb actors de gran trajectòria com Miquel Cupià, Anna Azcona i Lloll Bertran, que fan de coixí al gran caràcter còmic de Pera. "Roure és millor que anar al psicòleg; la gent té una necessitat real d'aquest exercici corporal." Un clàssic actualitzat L'espectacle, basat en una peça que ja va interpretar Louis de Funès a França, ha estat adaptat i dirigit per La Belle Folk. Tot i portar més d'un any en cartell, l'obra es manté viva i evoluciona cada dia, allunyant-se d'una execució mecànica i apostant per la frescor del directe. L'argument i l'escenografia: L'eix central és el senyor Costavella, un nou ric del sector ecològic embolicat en un seguit de mals entesos familiars. Les maletes tenen un paper protagonista, fins al punt que l'obra compta amb el patrocini d'una coneguda marca del sector, ja que els objectes reben un tracte intens durant l'acció teatral.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Experiència d'Eduard Berga durant el cicló a Birmània
Crònica d'un supervivent del cicló Nargis L'Eduard Berga relata la seva experiència personal a Birmània (Myanmar) coincidint amb el pas del devastador cicló Nargis el maig de 2008. Tot i la magnitud de la tragèdia, el seu testimoni destaca el contrast entre la seguretat del seu hotel i la desolació absoluta que va trobar als carrers de la capital, Yangon. L'impacte del fenomen meteorològic L'Eduard explica que la tempesta va començar de matinada de forma sobtada i violenta. Des del seu hotel, varen ser testimonis de la força del vent: Destrosses materials: Arbres arrencats d'arrel, teulades de zinc volant com si fossin acordions i tanques publicitàries caigudes. Manca de previsió: El guia i la població local només esperaven una "gran tempesta"; ningú no els havia advertit de la magnitud real del cicló. Desconnexió informativa: Mentre a l'Estat espanyol ja es parlava de milers de morts, els diaris locals encara en comptabilitzaven poc més de 300. La gestió de la Junta Militar i la supervivència L'entrevista posa de manifest la precarietat i la manca de recursos del govern per gestionar la crisi: Els equips d'emergència i els militars treballaven amb eines rudimentàries, com serres manuals rovellades. Més que saquejos, l'Eduard va observar escenes de supervivència: gent recollint cargols i planxes de metall de les restes per refer les seves llars. La incomunicació va ser el factor més angoixant: sense internet ni mòbils, van haver de triangular la informació a través de Singapur per avisar les famílies. Un país de gent extraordinària Malgrat la catàstrofe, l'Eduard fa una crida a no abandonar el país turísticament: "No he estat en cap país on em tractessin tan bé com a Myanmar; la gent és amable i agradable, sempre amb un somriure." Considera que el poble birmà no es mereix ni la tragèdia natural ni els governants que té, i subratlla que el turisme és una via fonamental per ajudar a la recuperació econòmica d'aquesta regió encara verge i poc massificada.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Trobada de 1.800 balladors de sardanes a Tarragona
Gran Trobada Sardanista a la Rambla Nova El matí de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a la Rambla Nova, prop del Balcó del Mediterrani, per viure en directe la 12a Trobada de Colles Sardanistes dels Clubs Sant Jordi de Caixa Catalunya. Aquest esdeveniment ha aplegat una xifra multitudinària de participants en una jornada marcada pel bon temps i la germanor. Xifres i representació de l'acte Participants: Prop de 1.800 balladors repartits en 38 colles sardanistes. Origen: Grups d'arreu de la geografia catalana, incloent Figueres, Girona, Mollerussa, Reus i la mateixa ciutat de Tarragona. Perfil: Majoritàriament gent gran vinculada a la Fundació Viure i Conviure. El futur de la sardana i l'activitat per a la gent gran En Julià Llué, responsable de la colla local, ha expressat la seva satisfacció per celebrar l'acte a Tarragona, tot i que ha llançat una reflexió sobre el relleu generacional: "Ens faria falta això, que la joventut tingués més presència. Ara encara falla més que en la meva època." D'altra banda, Josep Solans, director gerent de la fundació, ha destacat que la sardana és un eix vertebrador de la identitat dels clubs. A més, ha aprofitat per enumerar altres tallers d'èxit com la informàtica, la cuina i el senderisme. L'acompanyament musical L'acte ha comptat amb la música en directe de la Cobla Principal de Tarragona, sota la direcció del Daniel. El repertori ha inclòs sis sardanes escollides pel seu caràcter "ballador", tancant amb una peça del compositor tarragoní Tomàs Gil Membrano. L'esdeveniment ha finalitzat amb els parlaments oficials de la regidora Victoria Pellegrin i els responsables de l'entitat organitzadora, omplint la Rambla de rotllanes i música fins al migdia.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
Presentació del Club dels Tarragonins per a infants
Presentació del Club dels Tarragonins S'ha presentat a l'Ajuntament de Tarragona el Club dels Tarragonins, una iniciativa municipal adreçada principalment a infants d'entre 3 i 12 anys, tot i que resta obert a qualsevol persona interessada. El projecte neix amb la voluntat de ser un espai aglutinador de totes les activitats infantils de la ciutat. Objectius i Valors El club té una clara vocació educativa i cívica, centrant-se en: * Fomentar la solidaritat, la participació i la diversitat. * Promoure el sentiment de pertinença a la ciutat i el coneixement del seu patrimoni històric. * Potenciar la cultura de l'esforç i l'esperit crític. * Millorar les competències digitals dels nens mitjançant una plataforma web interactiva. Funcionament i Avantatges Inspirat en models d'èxit com el Club Banyetes de Lleida o el Club Super3, aquesta iniciativa ofereix: * Un carnet de soci que en un futur s'integrarà amb el transport públic municipal (AMT) i l'accés a equipaments esportius. * Activitats pròpies com festes, cicles de conta-contes i concursos. * Publicacions exclusives: l'edició de contes, els beneficis dels quals es destinaran parcialment a projectes de cooperació. "Aquest club pretén ser com una espècie de paraigües de totes aquelles activitats relacionades amb l'àmbit infantil que es duguin a terme des de l'Ajuntament." Imatge i Inscripció La imatge del club és la Nina Dibori, un element de l'imaginari romà de Tarragona que simbolitza la modernitat i el gust per la cultura. Per formar-ne part, les famílies s'han d'inscriure a partir de la festa d'inauguració, dipositant la sol·licitud a les OMACs i abonant un pagament únic d'un euro pel carnet.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Jocs Juvenils Europeus i activitats d'estiu a Tarragona
Esdeveniments Esportius i Activitats d'Estiu L'entrevista se centra en la participació de 50 joves tarragonins als Jocs Juvenils Europeus de Tortosa i la presentació de l'oferta d'estiu del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona. Jocs Juvenils Europeus: Esport i convivència Origen i ciutats: Es tracta d'una trobada bianual iniciada el 1972 a Avignon. Les ciutats fundadores inclouen Tortosa, Tarragona, Siena, Wetzlar i Colchester. Objectiu principal: Més enllà de la competició en disciplines com l'atletisme, natació o judo, l'objectiu real és la relació cultural i el lleure entre els joves de 12 a 16 anys. Organització futura: S'anuncia que Tarragona serà la seu organitzadora l'any 2010, convidant tant les ciutats fundadores com les agermanades (l'Alguer, Orleans, Pompeia, entre d'altres). "La competició és l'excusa per tindre aquesta relació cultural i lúdica amb diferent gent." Oferta d'estiu i millores en la gestió Ampliació de places: S'ofereixen un total de 350 places setmanals per a les estades esportives, incrementant l'oferta en 200 places respecte a l'any anterior. Zones d'activitat: S'incorporen espais com Campclar, Bonavista i el Serrallo per facilitar la conciliació familiar. Nou sistema d'inscripció: S'aplicarà un model de sol·licitud i sorteig per garantir l'equitat, permetent planificar totes les setmanes de l'estiu en un sol dia. Servei de guarderia: S'afegeix un marge de mitja hora abans i després de les activitats (9:00 - 9:30 h i 13:30 - 14:00 h) per ajudar els pares a conciliar els horaris laborals. Manteniment d'instal·lacions: Enguany el tancament per manteniment de les piscines serà progressiu, garantint que sempre hi hagi una instal·lació oberta a la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
L'estat de les finances municipals a Tarragona amb Pau Pérez
Anàlisi de l'economia municipal i gestió pressupostària El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i responsable d'Hisenda, Pau Pérez, fa un balanç del primer any de mandat del govern de coalició entre el PSC i ERC. Tot i que la situació continua sent complexa, s'ha aconseguit una millora en l'estalvi net i una reducció de l'endeutament del 110% al 89%. Estratègia d'Inversió i Planificació El govern preveu una inversió total de 150 milions d'euros per a tot el mandat. Els dos primers anys es defineixen com una etapa de "estrenys el cinturó" i sanejament per poder actuar amb més força al final del període. La prioritat actual és la redacció de projectes tècnics, ja que sense ells no es pot executar l'obra de manera realista. Reforma de la Contractació Pública S'ha impulsat una transformació administrativa profunda per agilitzar la burocràcia municipal: • Unificació del servei: S'han agrupat compres, contractacions i subvencions en un sol departament. • Oficina de Projectes: Creació d'un equip per evitar la manca de planificació que patia l'ajuntament anterior. • Reducció de terminis: L'objectiu és retallar els 190 dies de mitjana que triga actualment un contracte. Projectes Clau i Fiscalitat Brigada d'Intervenció Ràpida: Ja s'han obert les pliques per a un nou contracte de més d'un milió d'euros que permetrà unes 3.000 actuacions anuals. Fortí de la Reina: Es preveu l'adjudicació imminent de l'empresa per desmuntar el restaurant dins de la fortificació. Impostos: El compromís és mantenir la pressió fiscal vinculada exclusivament a l'IPC de Tarragona. La problemàtica del Pàrquing Jaume I "Considero tota la inversió com si no hagués de funcionar; estic preparat per pagar aquest deute a llarg termini per prudència." Pérez defineix aquesta infraestructura com una "gran ombra". L'empresa municipal està pendent d'una auditoria externa per decidir el futur tècnic de l'aparcament (si serà intel·ligent o convencional), mentre l'Ajuntament negocia el refinançament del deute de 26 milions d'euros a 30 o 40 anys a través de l'Institut Català de Finances.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
20è Aniversari de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona
Celebració i Activitats del 20è Aniversari de l'EOI La directora de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), Jolanda Scott, presenta els actes finals per commemorar el 20è aniversari del centre. L'escola, que compta amb uns 2.500 alumnes presencials i més de 3.000 en total comptant lliures i a distància, tanca un any ple d'activitats culturals i pedagògiques. Esdeveniments destacats: Concert Karaoke Multilingüe: Es celebrarà el 15 de maig a la Rambla. Serà un acte obert amb música en directe a càrrec dels professors Josep Soller i Bàrbara Latham. Exposicions culturals: El centre acull mostres artístiques, com l'exposició sobre el món àrab i les mesquites, i anteriorment una de pintura de Paquita Esteban. Projectes transversals: L'escola ha participat en la Tardor Literària amb lectures de Mercè Rodoreda en 12 llengües diferents. Concurs Radiofònic i Premis L'EOI, en col·laboració amb la ràdio, inicia un concurs cultural que durarà un mes. Els participants opten a: 1. Una borsa de viatge de 750 euros per a destins vinculats a les llengües estudiades. 2. Cursos intensius d'estiu gratuïts. "La música és un mitjà de comunicació internacional que agafa de la mà les llengües que les acompanyen." Les preguntes del concurs, elaborades pel professorat, se centren en la cultura general dels diversos països (geografia, història i art) i es realitzen completament en català per facilitar la participació ciutadana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Memòria històrica de la crisi de l'aigua a Tarragona
La realitat de l'aigua a Tarragona fa 25 anys Els periodistes Tomàs Carot i Xavier Icard rememoren la precarietat hídrica que va patir el Camp de Tarragona abans del mini-transvasament de l'Ebre. La situació era crítica, marcada per una salinització extrema de l'aigua que la feia imbebible i feia malbé els electrodomèstics. Punts clau de la crisi històrica: Restriccions severes: En ciutats com Reus, només hi havia subministrament durant dues hores al dia, sovint de matinada, obligant la població a aixecar-se per omplir recipients. Aigua salada: Tot i el subministrament, l'aigua no servia per cuinar ni per beure. La població havia de dependre de garrafes i de fonts llunyanes. Impacte industrial: La indústria petroquímica patia corrosió a les seves instal·lacions per la salinitat, arribant a importar aigua en vaixells des de Marsella. El camí cap al mini-transvasament de 1989 El procés per portar aigua de l'Ebre no va ser senzill i va requerir anys de lluita política, especialment liderada per l'alcalde Requesens. Finalment, es va arribar a un consens gràcies a l'aprofitament de l'aigua recuperada de les pèrdues dels canals de reg. El paper de les administracions i la indústria: Consens territorial: La mediació de la Diputació va ser vital per unir els interessos de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Finançament: A diferència d'altres obres actuals, la infraestructura va ser pagada pels consorciats i la indústria, no directament per l'Estat. Inauguració històrica: L'arribada de l'aigua l'any 1989 va suposar un canvi radical en la qualitat de vida, posant fi a les cues a les fonts i al maleter ple de garrafes. "Els tarragonins sempre portàvem garrafes al maleter del cotxe per si de cas trobàvem una font amb aigua bona."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
32'
Gestió i problemàtica de l'aigua a Catalunya
La complexitat de la crisi hídrica L'episodi analitza la situació actual de l'aigua a Catalunya des d'una perspectiva tècnica i geogràfica. Els especialistes destaquen que la crisi de l'aigua no és només una qüestió de sequera, sinó que està íntimament lligada al model de desenvolupament econòmic i al creixement demogràfic. Es posa èmfasi en la necessitat de millorar la comunicació mediàtica, evitant termes caducs i utilitzant una escala humana per explicar xifres complexes. El debat sobre els transvasaments i les solucions Es discuteix obertament sobre la polèmica dels transvasaments i el paper de les administracions: • La dependència de les decisions polítiques preses des de Madrid. • La tensió entre el creixement urbanístic i la disponibilitat real de recursos hídrics. • La interconnexió de xarxes com a solució d'urgència davant la sequera a Barcelona. "A la gent se li ha de dir la veritat... el que em sembla ridícul és el joc de paraula sobre si són transvasaments o situacions temporals." Nova Cultura de l'Aigua i sostenibilitat Es detalla el concepte de la Nova Cultura de l'Aigua, un canvi de paradigma que proposa: • Prioritzar la gestió de la demanda per sobre de l'oferta (no buscar més aigua, sinó consumir-ne menys). • Fomentar l'estalvi, la reutilització i el reciclatge (les tres erres). • Respectar els cabals ecològics dels rius, especialment en zones vulnerables com el Delta de l'Ebre. Infraestructures: Desalinitzadores i el Roina L'anàlisi tècnica avalua les alternatives tecnològiques: • Desalinitzadores: Ofereixen aigua de gran qualitat però presenten reptes ambientals com la gestió de la salmorra. • Transvasament del Roina: Una opció cíclica que genera debat per la seva dependència política de França i l'elevat cost d'inversió.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
Funcionament i reptes del Consorci d'Aigües de Tarragona
Gestió de l'Aigua al Camp de Tarragona El Jesús Martín, cap d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), explica la tasca fonamental d'aquesta entitat des de la seva creació l'any 1989. El CAT és l'organisme responsable de pal·liar el dèficit hidràulic històric de la zona mitjançant un procés que es divideix en tres fases: captació als canals de l'Ebre, potabilització a l'Ampolla i distribució a municipis i indústries. El Procés Tècnic i la Sala de Control Les instal·lacions centrals a Tarragona actuen com el cervell de la xarxa, on es gestiona la distribució d'aigua cap a punts com el Vendrell o Montblanc. Els aspectes més destacats inclouen: Control en temps real: Des de la sala de control es monitoritzen cabals de fins a 2.500 litres per segon. Complexitat orogràfica: L'aigua s'ha de bombar des de cota zero fins a alçades de 500 metres, superant accidents geogràfics com el coll de Balaguer. Enginyeria de seguretat: L'ús de les ximeneies d'equilibri (torres de fins a 100 metres) per evitar el cop d'ariet, un fenomen físic que podria rebentar les canonades per l'energia cinètica de l'aigua en moviment. Qualitat i Potabilització "L'aigua del riu té vida pròpia... el procés de potabilització consisteix a convertir-la en potable afegint reactius i barreres de seguretat." Per garantir un consum segur, s'apliquen tractaments amb hipoclorit sòdic, clorur fèrric i, recentment, s'han incorporat els filtres de carbó actiu per millorar el sabor i actuar com a barrera contra la contaminació. Reptes de Futur i Garantia de Subministrament El CAT no disposa d'embassaments propis, per tant, la seva estratègia es basa en la construcció de dipòsits de reserva. Els projectes actuals busquen incrementar la garantia de subministrament de les 10-14 hores actuals fins a les 40 hores, assegurant així el servei en cas d'avaries o episodis de contaminació.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
27'
Gestió de la sequera i interconnexió hídrica a Catalunya
Gestió de l'emergència i la nova infraestructura L'episodi aborda la situació de sequera excepcional a Catalunya i les mesures urgents per garantir l'abastament. El punt central és el projecte de la canonada reversible que connectarà les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL). Característiques de la interconnexió • Es tracta d'una obra d'emergència, no d'una solució estructural. • El sentit sud-nord (Ebre cap a Barcelona) està limitat estrictament per decret a situacions d'excepcionalitat. • La reversibilitat permet que, en el futur, el Camp de Tarragona pugui rebre aigua de les dessalinitzadores de l'àrea metropolitana si fos necessari. Diferències amb projectes anteriors A diferència dels transvasaments plantejats fa anys, que buscaven un transvasament permanent d'excedents, la infraestructura actual es basa en el concepte de balanç hídric territorial: "L'objectiu que hem de tenir tots els territoris és tenir els nostres balanços hídrics quadrats: la quantitat d'aigua que gastem i la quantitat d'aigua que obtenim." Altres mesures d'urgència Operació vaixells i recursos locals • S'activarà el transport d'aigua en vaixells des del port de Tarragona cap a Barcelona per evitar que els pantans baixin del 15%. • Es garanteix que l'aigua dels aqüífers del Camp de Tarragona es gestionarà amb cura per evitar la salinització (especialment el pou Boronat). • Es rehabiliten pous i es milloren les xarxes de distribució en zones rurals i metropolitanes per igual. El paper de l'agricultura i el consum domèstic S'analitza la distribució del consum a Catalunya, on la agricultura representa el 72% de l'ús total de l'aigua, mentre que el consum domèstic se situa al voltant del 18%. Es destaca la necessitat de modernitzar els regadius i seguir fomentant l'estalvi a les llars, especialment en zones d'urbanisme dispers on el consum per habitant encara és massa elevat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
L'altra cara del partit: El futbolí del Nàstic
Resum de la jornada al Futbolí de Tarragona Ràdio El programa d'avui analitza en clau d'humor i amb un punt de resignació la situació actual del Gimnàstic de Tarragona. Amb el patrocini de Repsol IPF, els col·laboradors repassen els moments més destacats del darrer partit, marcat per la desil·lusió de la derrota tot i haver remuntat momentàniament. Els punts clau de la jornada: La "penitència" del Chiki-Chiki: S'estableix com a cançó de càstig fins que l'equip torni a guanyar. Els tertulians bromegen sobre la pobresa moral de l'afició davant els mals resultats. Anàlisi dels gols i polèmiques: Es reviuen els gols d'Adrià i el golaç de Belboades. Es genera un debat sobre el primer gol de l'Hèrcules, marcat per Rubén Navarro: va passar la pilota pel mig de la tanca o pel costat? Remeten a la pàgina 22 del Diari de Tarragona per resoldre el misteri. La porra i els oients: Es recullen anècdotes surrealistes del concurs de la porra, incloent trucades des del Japó (Mio Iwatani) i moments hilarants amb l'Encarna de nit. Futbol internacional i Lliga Vaticana: Es comenta la victòria del Mater Ecclesia (capellans mexicans) a la Lliga Vaticana i els resultats de l'equip de Papaculi Diop a França. Cita destacada: "Som al 5è o 6è pressupost de la categoria, però la nostra és una pobresa moral, ens hem quedat amb cara de tontos després de la remuntada." Properes cites: S'anuncia el programa Semprenàstic amb la presència de Ricardo Resta per analitzar l'actualitat institucional i esportiva de l'entitat grana.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Trobada de famílies de lesbianes i gais a Tarragona
Primera Trobada de Famílies LGTBI a la Ciutat de Repòs El programa El matí de Tarragona Ràdio connecta amb la Ciutat de Repòs i Vacances per cobrir la inauguració de la primera trobada de famílies de lesbianes i gais. L'esdeveniment reuneix prop de 300 persones d'arreu de l'estat en una iniciativa que combina activitats lúdiques amb jornades de debat i anàlisi. Objectius de les Jornades Segons Maria José Ariza, secretària de l'Associació de Famílies de Lesbianes i Gais, els propòsits principals són: Visibilitat i normalització: Reivindicar que són famílies amb les mateixes preocupacions que qualsevol altra. Espai de trobada: Permetre que els fills i filles coneguin altres realitats familiars similars a la seva per perdre l'excepcionalitat. Lluita contra l'homofòbia: Combatre el desconeixement i els prejudicis que encara persisteixen a la societat. Recerca i Desenvolupament Infantil La professora Maria del Mar González, experta de la Universitat de Sevilla, destaca conclusions clau del seu estudi sobre l'homoparentalitat: Desenvolupament saludable: Els nens es desenvolupen tan bé com en famílies heterosexuals, segons avalen diverses acadèmies professionals. Valors positius: Aquests infants solen mostrar una major flexibilitat en els rols de gènere i una actitud més tolerant cap a la diversitat. Llibertat sexual: Els joves criats en aquests entorns expressen haver sentit menys pressió a l'hora d'explorar la seva pròpia orientació. El Ret de la Normalització Social Tot i els avenços legals de 2005 i 2006, les convidades coincideixen que cal una pedagogia activa en diverses institucions: "Hem fet el canvi legislatiu que permet el matrimoni i la coadopció, però ens queda tot el canvi social." Es remarca la necessitat de modificar els protocols i llibres de text a les escoles, així com la mirada del personal sanitari i administratiu per atendre la diversitat de models familiars actuals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Jornades de Famílies LGTBI: Visibilitat i Drets
Un punt de trobada per a la diversitat familiar Aquesta conversa recull les reflexions de la Maria José Ariza, de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais, i la Maria del Mar González, experta en psicologia de la Universitat de Sevilla, amb motiu de la celebració de la primera trobada de famílies homoparentals a Tarragona. L'objectiu és doble: crear un espai lúdic per als infants i un espai reivindicatiu per combatre l'homofòbia i el desconeixement social. El desenvolupament de l'infant en famílies homoparentals Segons els estudis presentats, el desenvolupament dels nens i nenes que creixen amb dos pares o dues mares és equiparable al d'aquells que viuen en famílies heterosexuals. Tanmateix, s'observen certs beneficis específics: Major flexibilitat en els rols de gènere. Nivells més alts de tolerància cap a la diversitat sexual i social. Absència d'angoixa o pressió a l'hora de plantejar-se la pròpia orientació sexual. Els reptes pendents: de les lleis a la realitat social Tot i que els canvis legislatius del 2005 i 2006 (matrimoni i adopció) van ser un pas de gegant cap a la igualtat formal, les ponents coincideixen que encara falta fer molta pedagogia: "Hem fet el canvi legislatiu... ens queda tot la resta: canviar els protocols a les escoles, hospitals i institucions." La necessitat de visibilitat La visibilitat és clau per trencar la sensació d'excepcionalitat que han viscut molts d'aquests nens. La normalització no només ha de venir de la lluita de les famílies, sinó d'un compromís de l'Estat i l'Administració per adaptar materials escolars i protocols sanitaris a la pluralitat familiar actual.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Joan Ferriol guanya la 30a edició del Premi Dow Chemical
Joan Ferriol, guardonat amb el 30è Premi Dow L'estudiant Joan Ferriol ha estat el guanyador de la trentena edició del Premi Dow Chemical, un guardó consolidat destinat als alumnes d'últim curs d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El premi, dotat amb 10.000 euros, té com a objectiu finançar la formació continuada de joves talents del sector. Un procés de selecció exigent El guanyador ha explicat que el procés de selecció no només valora l'expedient acadèmic, sinó també competències clau per al futur professional. Les entrevistes es van realitzar sota condicions particulars, ja que en Joan es trobava fent un intercanvi als Estats Units: Avaluació de projectes de futur: Els candidats defensen la seva visió i objectius professionals. Entrevistes de 360 graus: Participació de personal de l'empresa, professors i fins i tot representants dels estudiants. Visió internacional: En Joan va realitzar les entrevistes per teleconferència a les 6 del matí des de Pennsilvània. Projectes de futur i sostenibilitat En Joan Ferriol destinarà el premi a realitzar un màster a l'Escola Nacional Superior de Tècniques Avançades de París, centrat en l'optimització i disseny de processos energètics. "L'energia és un dels grans reptes actuals, no només per la sostenibilitat, sinó perquè és la base del nostre sistema econòmic." Trenta anys de col·laboració URV-Dow Josep (Pitu) Boronat, cap de relacions externes de Dow, ha destacat l'evolució d'un premi que ja és històric. Alguns punts rellevants de la seva intervenció inclouen: Talent consolidat: Guanyadors de les primeres edicions, com Anton Valero, ocupen avui càrrecs de màxima responsabilitat a la multinacional. Canvi de criteris: Actualment es prioritzen habilitats com el lideratge, el treball en equip i la iniciativa per sobre de les notes pures. Compromís social: La integració de la diversitat i la sostenibilitat ambiental són eixos fonamentals de la nova estratègia de l'empresa a Tarragona. Conclusió i seguiment L'empresa realitza un seguiment actiu tant del guanyador com dels finalistes per a futures incorporacions a la plantilla, reforçant el binomi universitat-empresa com a motor de progrés per a la societat tarragonina.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Josep Maria Recasens: 90 anys d'història i recerca
Entrevista a Josep Maria Recasens als 90 anys L'exalcalde de Tarragona i prestigiós historiador, Josep Maria Recasens, ha visitat Tarragona Ràdio per compartir la seva vitalitat intel·lectual en complir els 90 anys. Malgrat la seva edat, Recasens manté una rutina de treball diària dedicada a la recerca històrica, amb un focus especial en la relació de la ciutat amb els seus recursos hídrics. La problemàtica històrica de l'aigua Actualment, l'historiador està enllestint una investigació exhaustiva sobre l'abastament d'aigua a Tarragona des de la prehistòria fins al segle XX. Segons Recasens, l'aigua ha estat un problema crònic per a la ciutat a causa de la seva elevació geogràfica i la complexitat tècnica per fer-la arribar. Alguns punts clau de la seva anàlisi inclouen: La crisi dels anys 80: Recasens recorda la seva etapa com a alcalde, quan la solució va arribar condicionada pels interessos de la indústria més que pel consum domèstic. Relativitat de les necessitats: L'autor destaca que cada època té el seu repte; no és comparable la demanda del segle XVIII amb la del segle XX, marcada per l'ús generalitzat de dutxes i banyeres. Solucions futures: Reflexiona sobre la necessitat constant de buscar noves alternatives, com les dessalinitzadores, ja que el problema de l'aigua "mai estarà resolt definitivament". Reflexions sobre l'ofici d'historiador Recasens es mostra crític amb la idea d'una història totalment objectiva, defensant el concepte d'historiografia: "No hi ha una història objectiva; el que escriu té una ideologia o un pensament que fa que sigui parcial." L'exalcalde reconeix que la seva obra és fruit de la seva pròpia visió i ideologia, i accepta amb naturalitat que futurs historiadors interpretin els fets des de noves perspectives. Llegat polític i personal L'entrevista també repassa la seva trajectòria política. Recasens es declara satisfet d'haver servit a la ciutat amb honestedat, subratllant que la seva gran recompensa és estar "d'acord amb un mateix" i no haver-se aprofitat mai del càrrec. Tot i que segueix la política actual amb una mirada distant i crítica, celebra les victòries del seu partit des d'una vessant purament ideològica i personal.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Actualitat Educativa a Tarragona amb Joan Saneuges
Preinscripció a les Llars d'Infants Municipals L'entrevista comença abordant el procés de preinscripció per al curs 2008-2009, que s'inicia el proper dilluns 5 de maig. El regidor Joan Saneuges detalla les dades clau del procés: • Calendari: Sol·licituds del 5 al 16 de maig, llistes provisionals el 22 de maig i llistes definitives el 30 de maig. • Oferta: S'ofereixen un total de 335 places noves de les 533 existents a la xarxa municipal. • Diferència entre oferta i demanda: El regidor admet que l'oferta és insuficient per cobrir les prop de 1.600 sol·licituds previstes. Nous Equips i Projectes Aturats S'informa sobre la planificació de nous centres per pal·liar la manca de places: • Es preveu l'obertura de dues noves llars d'infants (César August i Sant Pere i Sant Pau) pel setembre de 2009. • El projecte del carrer Ramón i Cajal (les Clarisses) està aturat i s'haurà de reiniciar de zero o descartar a causa de la troballa de restes arqueològiques. Proves Pilot en Educació i Esport L'Ajuntament posa en marxa dues iniciatives experimentals durant la recta final del curs: 1. Targeta de Bus Escolar Gratuïta: Adreçada inicialment a alumnes de 5è i 6è de primària. Uns 600 alumnes podran utilitzar el transport públic gratuïtament per anar i tornar del centre o activitats extraescolars. 2. Patis Oberts: Programa per utilitzar les instal·lacions esportives de 5 centres educatius fora de l'horari lectiu (vespres i caps de setmana) per a tota la ciutadania. Tarragona com a Ciutat Educadora Joan Saneuges relata la seva participació al congrés de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores a Sao Paulo (Brasil): "Per educar una persona fa falta tota la tribu." El regidor destaca que el concepte de ciutat educadora va més enllà de les aules i implica transformar espais com els mercats o la gestió del trànsit en agents d'aprenentatge cívic i social.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Simulacre de sirenes del Pla PLASEQCAT a Tarragona
Prova de funcionament de les sirenes d'alarma química Aquest matí s'ha dut a terme una prova de les sirenes d'activació del Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT). L'exercici ha consistit en l'activació de 35 sirenes repartides pel Camp de Tarragona, concretament en els segments dels polígons Nord i Sud. Detalls de l'activació Sons diferenciats: S'ha pogut escoltar tant el so d'inici d'alerta com el de fi d'alerta (un so més sostingut que s'emet 10 minuts després del primer). Noves instal·lacions: S'han incorporat millores respecte a l'any passat, incloent una nova sirena al Polígon d'Entrevies (finançada per l'empresa CESA) i el canvi de la sirena del Morell per falta de cobertura. Expansió de la xarxa: El director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora, ha anunciat la previsió d'instal·lar 12 noves sirenes enguany a Catalunya, de les quals 6 seran per al territori de Tarragona. Objectius i conscienciació ciutadana L'objectiu principal és testar el funcionament òptim dels equips i comprovar l'abast del so en la població. "L'objectiu que té la Direcció General de Protecció Civil no és cap altre que provar el funcionament òptim de les sirenes i també si aquest so arriba al conjunt de la població." Pel que fa a la resposta ciutadana, s'ha constatat una disparitat en el coneixement de la prova a través d'entrevistes a veïns de Torreforta: 1. Alguns veïns n'estaven informats gràcies als mitjans de comunicació. 2. Altres desconeixien l'exercici actual, tot i que tenien nocions bàsiques sobre el confinament en cas real. Finalment, s'ha anunciat una compareixença a dos quarts d'una al Centre d'Emergències per fer un balanç definitiu de la jornada, que també afecta altres sectors com les Terres de l'Ebre i el Llobregat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Representació de la Passió de Sant Fructuós a Tarragona
La Passió de Sant Fructuós: Història i Novetats Coincidint amb l'Any Jubilar, Tarragona es prepara per a la representació biennal de la Passió de Sant Fructuós els dies 19, 20 i 21 de juny a l'Amfiteatre Romà. Aquesta obra, que es realitza des de l'any 1990, commemora el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi. Característiques i Novetats d'enguany Escenografia renovada: Es milloren els espais del pretori (el lloc del judici) i la presó (on es recrea el bateig de Rugacià). S'incorporarà una reproducció de tres metres de l'emperador Valerià. El paper de l'Amfiteatre: L'espai original del martiri actua com a escenari principal, aportant una càrrega històrica i emocional inigualable. Reconstrucció històrica fidel: L'associació ha comptat amb l'assessorament de Roger Olhamstead, especialista en superproduccions de Hollywood (Cleopatra, Jo, Claudi), per al vestuari i l'armament romà dels segles III. El Sentit de la Representació L'obra mobilitza prop de 300 persones, entre actors, figurants i l'Schola Cantorum. Per als participants, la representació transcendeix el sentit religiós: "Fructuós, Auguri i Eulògi són persones de la ciutat que dediquen la seva vida als altres... un valor que traspassa el temps i les creences." Obra Social i Entrades Enguany, la recaptació es destinarà a projectes socials a Terra Santa (comunitat de Taiba), una casa d'acollida i missions a Ruanda. Les entrades es poden adquirir per 10 € (adults) i 5 € (menors de 3 anys) al Teatre Metropol o a través de Servicaixa. Existeix també una fila zero per a col·laboracions benèfiques.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Salutació Nocturna Reiterada: Bona nit
Resum de l'Encontre Aquest document recull una seqüència de salutacions constants i repetitives al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament homogeni, centrat exclusivament en l'expressió de cortesia nocturna. Aspectes Clau Repetició Sistemàtica: L'expressió "Bona nit" es repeteix en intervals regulars de 30 segons. Consistència Lingüística: S'utilitza exclusivament el català per a les salutacions. Absència de Diàleg: Tot i haver-hi diversos interlocutors aparents, no s'estableix cap conversa més enllà de la salutació inicial. "Bona nit" En definitiva, es tracta d'un intercanvi minimalista que emfatitza la cortesia i el comiat nocturn com a únics elements de la interacció.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Acollida de nens saharauis i la situació a Tinduf
L'impacte de l'acollida de nens saharauis a Tarragona Rosa Maria López, representant de l'associació Hamada, explica la realitat del projecte d'acollida d'estiu per a nens i nenes provinents dels camps de refugiats de Tinduf. Aquestes estades, que portaran una quarantena d'infants a la ciutat, no són només unes vacances; són una eina política i humanitària fonamental. Ambaixadors d'una causa oblidada Els infants actuen com a ambaixadors del seu poble, recordant al món l'existència d'un conflicte que dura ja 35 anys. La situació es descriu com: * Un exili polític en un desert inhòspit anomenat la Hamada. * Una conseqüència de la mala descolonització espanyola l'any 1975. * Un poble que lluita per mantenir la seva identitat saharaui davant l'ocupació marroquina. Valors i organització social Malgrat la duresa del desert, el poble saharaui ha aconseguit mantenir una societat cohesionada amb estructures educatives i sanitàries pròpies. El contrast amb la societat occidental és notable: * Comunitària: Viuen en famílies extenses amb una comunicació diària i intensa. * Educació: L'analfabetisme és pràcticament inexistent gràcies a l'escolarització obligatòria. * Ritme de vida: Els nens se sorprenen de les presses i l'estrès de la nostra societat. "No són nens que careixin de valors afectius, els hi sobren. Ens ensenyen molt en aquest sentit." El repte de les famílies acollidores Rosa Maria fa una crida a la responsabilitat. L'acollida no ha de ser un impuls sentimental, sinó una decisió meditada. Els objectius principals són: 1. Salut: Realitzar revisions mèdiques completes i garantir una nutrició adequada (proteïnes i vitamines) que no tenen al desert. 2. Desenvolupament: Controlar el creixement infantil durant els cinc anys que dura el programa. 3. Justícia: Donar suport a la llibertat del Sàhara des de la solidaritat ciutadana, ja que sovint l'alta política els ignora.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
27'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona
Gestió de la Façana Marítima i Infraestructures L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, destaca la signatura del protocol a Madrid com un punt d'inflexió real per al projecte de la façana marítima. Després d'anys de paràlisi, s'ha posat el "comptador a zero" amb un document oficial que encarrega un estudi informatiu. • Alliberament de la costa: El projecte preveu alliberar el front marítim des de l'eix del port fins a la Sabinosa. • Alternativa central: Es prioritza el traçat pel centre de la ciutat (nord) per evitar els problemes tècnics i de seguretat de l'opció costanera, com filtracions d'aigua o pendents excessives. • Finançament: S'espera que una part significativa vingui de la disposició addicional tercera de l'Estatut. "Ara sí que això va de debò i serà una realitat en el temps. Hem demostrat que en 10 mesos es pot desencallar un tema que portava 6 anys sense solució." Seguretat i Nous Equipaments Els Mossos d'Esquadra a la ciutat L'alcalde aclareix la polèmica sobre l'arribada dels Mossos d'Esquadra l'1 de novembre: • Es descarta la Tabacalera com a ubicació provisional per l'alt cost de les reformes. • Es mantenen els projectes de la comissaria central a Campclar i el punt d'atenció ciutadana a Batestini, que millorarà la seguretat a l'entorn de l'estació d'autobusos. Delegació de la Generalitat Es mantenen les negociacions per ubicar la nova seu de la Generalitat als terrenys de l'actual presó. La proposta inclou un equipament públic que ocupi el 30-40% de la superfície, una gran plaça verda i un pàrquing soterrat per a veïns i treballadors. Urbanisme: El POUM i el Pàrquing Jaume I El nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) es presentarà a finals de maig. Ballesteros afirma que serà un pla molt més consensuat i sostenible: • Es resolen conflictes en barris com Torreforta o l'Avinguda Andorra. • Es garanteix l'Anella Verda i s'elimina el projecte de la Mora 2. • S'aposta per un fort increment de l'habitatge social. Respecte al Pàrquing Jaume I, s'ha encarregat una auditoria externa. L'ajuntament vol saber el cost real d'explotació abans de decidir si manté el sistema robotitzat o es converteix en un aparcament convencional (tot i perdre un 50% de les places). El Futur del Nàstic i la Solidaritat Hídrica Ciutat Esportiva i Nou Estadi S'està a l'espera del projecte constructiu definitiu de la constructora PAI. L'alcalde admet que la crisi immobiliària fa que el finançament sigui més complex del que es preveia inicialment, però confia en alternatives com el dret de superfície. La Portada d'Aigua a Barcelona Ballesteros defensa fermament la decisió de facilitar aigua a Barcelona davant la sequera per una qüestió de solidaritat nacional i responsabilitat política, recordant quan Tarragona va rebre ajut en els anys 80.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
La Fira d'Abril de Tarragona: Tradició i novetats a Bonavista
Un punt de trobada per a la cultura andalusa a Tarragona L'edició d'aquest any de la Fira d'Abril a Bonavista promet ser una de les més lluïdes gràcies a les millores en la il·luminació i l'esforç de les entitats. Amb una previsió de 40.000 visitants, els representants de la Casa d'Andalusia destaquen el paper de la fira com un espai de convivència obert a tota la ciutadania, més enllà dels orígens familiars de cadascú. Novetats i ambientació Millores estètiques: L'Ajuntament de Tarragona ha instal·lat una portalada tradicional i una gran quantitat de bombetes que donen a la fira una atmosfera més autèntica i solemne. Noves activitats: Per primer cop, es realitzarà una desfilada de moda flamenca amb espectacle durant la tarda de diumenge. El paper del voluntariat: Es destaca la feina altruista de les persones que gestionen les casetes, on el benefici econòmic és secundari a la voluntat de mantenir viva la cultura. Com viure la fira segons els experts L'entrevista ofereix un petit "manual d'instruccions" per gaudir de l'experiència al màxim: Matí (11:00h - 15:00h): Ideal per a la conversa pausada, gaudir de la gastronomia (platitos de potaje) i viure moments espontanis de flamenc i guitarra. Vespre/Nit: Un ambient més familiar i concorregut, amb espectacles programats i la clàssica "bulla" festiva. "A la fira no s'ha d'anar amb rellotge ni amb pressa; s'ha d'anar amb il·lusió i ganes de trobar-se amb els amics." El relleu generacional La figura d' Iván Navarro, hermano mayor de la Romeria, representa la continuïtat de la tradició. Tot i ser nascut a Catalunya, remarca com la gent jove s'està implicant cada cop més en aquestes manifestacions culturals que ja formen part del calendari festiu propi de Tarragona.