Tots els episodis

62638 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

48409-48432 de 62638
  • La caça i el repte de la munició sostenible - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    La caça i el repte de la munició sostenible

    Perspectiva del col·lectiu de caçadors i gestió cinegètica En aquesta conversa amb Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça, s'aborda l'activitat cinegètica més enllà del vessant lúdic, destacant-ne el paper en l'equilibri de les espècies i la conservació del territori. El col·lectiu reivindica la seva tasca pedagògica per contrarestar els prejudicis socials i subratlla que la seva pràctica és una de les més regulades i documentades. Crítica a la Llei Narbona i la sobre-regulació El representant dels caçadors expressa el seu desacord amb determinats aspectes de la llei 42/2007 (coneguda com a Llei Narbona), centrant-se en: * L'ambigüitat normativa: L'existència d'unes 800 normes genera confusió i inseguretat jurídica. * La manca de diàleg: Es critica que la llei es va fer ràpidament i sense consultar els sectors afectats (pagesos, pescadors i ramaders). * Els controls desproporcionats: Es comparen els rigurosos controls sanitaris dels gossos de caça amb els dels ramats ramaders, considerant-los excessius. La problemàtica del plom i la innovació científica Un dels punts més rellevants és la prohibició de la munició de plom en les zones humides (conveni de Ramsar) a causa del saturnisme o plumbosi, una intoxicació que afecta les aus quan ingereixen els perdigons confonent-los amb pedretes. "Nosaltres el que preferim és caçar en condicions perquè aquestes peces després les portem a la cassola." Per donar solució a aquest problema, s'ha anunciat el desenvolupament de: * Una munició alternativa al plom: Fruit d'una investigació amb científics de la NASA, s'ha creat un material innocu que està a punt de comercialitzar-se. * Innovació tecnològica: Aquesta nova aleació podria revolucionar no només la caça, sinó també la pesca i sectors industrials com l'automoció. Convivència i control de plagues S'ha destacat la funció dels caçadors en el control de poblacions creixents, com la del senglar a Girona o la plaga de conills al Camp de Tarragona, que causen danys significatius a l'agricultura. Vidal tanca la intervenció demanant un marc legal que permeti la convivència ciutadana al bosc i el respecte mutu entre col·lectius.

  • La traciologia: L'estudi de l'ús de les eines de pedra - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    3'

    La traciologia: L'estudi de l'ús de les eines de pedra

    Introducció a la Traciologia La traciologia es defineix com la disciplina científica que permet interpretar l'ús de les eines de pedra prehistòriques. Aquesta ciència és fonamental per entendre el comportament dels nostres avantpassats, analitzant com feien servir els seus estris rudimentaris per sobreviure. Metodologia d'anàlisi L'investigador Kenneth Martínez explica que les eines de pedra, formades per cristalls de quars, pateixen deformacions microscòpiques segons l'activitat realitzada. La clau de la investigació resideix en: Anàlisi del tall: S'estudia el desgast de la vora de l'eina. Deformació diferencial: No és el mateix tallar carn (deformació menor) que treballar fusta o os (deformació i trencament major). Experimentació i comparació: Els arqueòlegs reprodueixen eines actualment i les fan servir de manera controlada per comparar els resultats amb les peces arqueològiques originals. Evolució i especialització tecnològica La varietat i morfologia de les eines trobades en un jaciment són indicadors de la seva antiguitat i de l'habilitat tecnològica del grup humà: Especialització: Al Paleolític superior, les eines ja presenten formes específiques per a usos concrets. Evolució: Com més varietat d'eines especialitzades es troben, més modern sol ser el jaciment. "Cada cop la tecnologia avança en la especialització morfològica dels usos de les eines." En definitiva, aquesta disciplina ens apropa a la vida quotidiana de la prehistòria, revelant una evolució constant cap a la precisió tècnica.

  • Victoria agònica del Nàstic i anàlisi del futbol - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    Victoria agònica del Nàstic i anàlisi del futbol

    Celebració de la victòria contra el Celta de Vigo El programa d'avui respira un aire d'eufòria continguda després de la vital victòria del Gimnàstic de Tarragona per 2-1 contra el Celta. Els col·laboradors celebren haver sortit del descens, tot i que adverteixen que encara queda molta feina per fer. Moments clau de la ràdio • Es repassa l'agònica remuntada amb els gols de Pere Mairat i Miku. • Es destaca l'eufòria de l'equip de transmissió, especialment els riures incontrolables d'Àngel Garcia durant la narració del segon gol. • Es recorda la frase de Johan Cruyff: > "Un palomo no hace verano", per demanar prudència davant les set finals que queden. La porra i les anècdotes dels tertulians Es produeix un debat divertit sobre qui va encertar el resultat. Mentre Tere Ortega va clavar el 2-1 des de l'inici, d'altres com Anna Plaza van quedar retratades per la seva falta de fe. Humor i malnoms • Apareix el concepte de l'innombrable per referir-se a Joan Andreu Pérez. • Es comenten els malnoms curiosos dels jugadors com la Bailarina o el Niño de la Ruleta. • Es critica amb ironia la tertúlia del divendres anterior dirigida per Jordi Blanc, titllant-la de programa del cor per la manca d'anàlisi futbolístic. Actualitat futbolística variada El programa no es limita al Nàstic i cobreix altres àmbits curiosos de l'esport: • Lliga Vaticana: S'informa de la final de la Clericus Cup entre el Redemptoris Mater i el Mater Ecclesia. • Futbol Internacional: Breu repàs del rendiment d'exjugadors o equips internacionals com l'Herta Berlín, el Catania i la situació a l'Argentina amb el Boca i el San Lorenzo. Pròximes cites El proper diumenge el Nàstic s'enfrontarà a l'Hèrcules al Nou Estadi. A més, s'anuncia el programa especial Sempre Nàstic amb el preparador físic Xavi Bartolo.

  • Protocol històric per la façana marítima de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Protocol històric per la façana marítima de Tarragona

    Presentació de l'acord ferroviari L'Ajuntament de Tarragona ha presentat els detalls del protocol de col·laboració signat a Madrid amb el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya. Aquest acord representa el tret de sortida per a la redacció d'un estudi informatiu que definirà el futur traçat ferroviari de la ciutat. Detalls del protocol i calendari • El Ministeri de Foment finançarà el 100% de l'estudi informatiu. • Està previst que el concurs per a l'adjudicació s'obri en el termini d'un mes. • El document final haurà de presentar les alternatives tècniques en un període d'un any i mig (finals de 2009). Impacte urbanístic i estratègic L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i els tinents d'alcalde han destacat que aquest projecte no és només una millora local, sinó una "columna vertebral" per al futur de Tarragona. Objectius principals del projecte Alliberament de la façana marítima: Es preveu recuperar gairebé el doble d'espai al front marítim (des del Port fins a Cala Romana) en comparació amb projectes anteriors. Connexió de barris: Eliminar la "cicatriu" de la via que divideix diversos barris i permetre que la ciutat s'obri definitivament al mar. Xarxa de Rodalies: L'estudi contempla el futur Tramcamp i la millora de la connexió amb la resta del Camp de Tarragona. Transport de mercaderies: Es garantirà una sortida eficient i soterrada per a les mercaderies del Port de Tarragona. "Això no és un estudi més per tornar a pensar-nos-ho, és l'inici del camí definitiu que no té marxa enrere." Viabilitat tècnica i finançament S'ha posat especial èmfasi en el fet que el soterrament pel traçat actual presenta riscos geotècnics elevats (nivell freàtic baix i perills similars als viscuts a Bellvitge amb l'AVE). Per aquest motiu, l'opció del traçat per l'interior guanya força, ja que permetria una estació central més funcional amb millors serveis i aparcaments. Quant al finançament de les obres futures, es preveu utilitzar: • Aprofitaments urbanístics limitats en zones com l'actual estació. • Inversions de la clàusula addicional tercera de l'Estatut. • Acords entre les tres administracions implicades.

  • Donació de sang a Tarragona: Una tasca vital i constant - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    Donació de sang a Tarragona: Una tasca vital i constant

    La importància de la donació de sang a la Rambla Nova L'entrevista realitzada a la Dra. Núria Vilanova, metgessa del Banc de Sang i Teixits de l'Hospital Joan XXIII, destaca la consolidació de la unitat mòbil a la Rambla Nova de Tarragona com un punt de referència setmanal per als ciutadans. Horaris i accessibilitat Unitat Mòbil (Rambla Nova): Tots els divendres de 10:00 a 13:00 i de 17:00 a 21:00. Hospital Joan XXIII: Servei diari de 9:00 a 17:00 (dissabtes de 10:00 a 13:00). Facilitats: Per fomentar la donació, s'ofereixen tiquets de transport públic i una hora de pàrquing gratuït als donants. El procés de donació: Ràpid i segur La doctora explica que el procés complet dura aproximadament entre 10 i 15 minuts, incloent-hi: Omplir un qüestionari confidencial. Entrevista mèdica i revisió de la tensió i l'hemoglobina. Extracció de sang (uns 5 minuts). Refrigeri final per recuperar forces. Requisits i conscienciació S'intenta trencar amb els falsos mites que impedeixen la donació. Els requisits bàsics són: Tenir entre 18 i 65 anys (fins a 70 si s'és donant habitual). Pesar més de 50 quilos. Gaudir de bona salut general. "És una labor de formiga; hem de ser conscients que la sang no es pot fabricar i que caduca, per tant, cal donar-ne periòdicament." Les dones poden donar 3 vegades l'any i els homes 4, sempre amb un interval mínim de dos mesos entre donacions.

  • 10 anys de 'Viure i Conviure': Experiències compartides - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    10 anys de 'Viure i Conviure': Experiències compartides

    El programa 'Viure i Conviure' a Tarragona El programa Viure i Conviure celebra una dècada de funcionament a Tarragona, consolidant-se com una iniciativa d'èxit impulsada per l'Ajuntament de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i Caixa Catalunya. L'objectiu principal és fomentar la convivència entre gent gran que viu sola i estudiants universitaris que necessiten allotjament. Experiència personal: Consuelo i Albert L'episodi compta amb el testimoni directe de la Consuelo (acollidora) i l'Albert (estudiant de Treball Social), que expliquen la seva relació: • L'Albert va triar el programa per guanyar estabilitat i concentració en els seus estudis després d'una experiència caòtica en un pis compartit. • La Consuelo destaca la importància de la tolerància i l'adaptabilitat mútua per fer que la convivència funcioni. • Ambdós subratllen que, tot i la diferència d'edat, han creat un vincle d'afecte i respecte, compartint moments com els àpats o les visualitzacions de notícies. Funcionament i Normativa El programa es regeix per una sèrie de normes i drets per garantir el benestar de les dues parts: • Allotjament: L'estudiant ha de disposar d'una habitació pròpia i, idealment, un bany d'ús exclusiu o compartit amb ordre. • Horaris: S'estableix l'obligació de tindre presència a casa a partir de les 22:30 hores per oferir companyia durant la nit. • Economia: L'estudiant aporta una quantitat simbòlica (uns 100 euros) a la persona gran per despeses generades i rep una beca de l'entitat col·laboradora. • Independència: Cada part gestiona la seva pròpia neteja i alimentació, llevat que arribin a acords particulars de fer àpats junts. Procés de Selecció i Contacte L'èxit de les parelles rau en un estudi previ dels perfils per part dels coordinadors: "Nosaltres fem una miqueta de casamenteros; mirem els perfils per veure qui encaixa amb qui abans de la presentació." Hi ha un mes de prova per detectar incompatibilitats i el programa roman obert a noves sol·licituds durant tot l'any, fent una crida especial a la gent gran que vulgui acollir nois, ja que hi ha molta demanda estudiantil.

  • Nova normativa de tatuatges i pírcings a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Nova normativa de tatuatges i pírcings a Catalunya

    Resum de l'episodi L'entrevista realitzada a l'estudi Sion Tatu & Piercing de Tarragona analitza l'impacte d'un nou decret de la Generalitat de Catalunya que regula les pràctiques de tatuatges, micropigmentacions i pírcings. El responsable de l'estudi, en Mica, explica que tot i que la norma és nova, molts dels requeriments d'higiene i seguretat ja els aplicaven per iniciativa pròpia des de fa més d'una dècada. Punts clau de la regulació Menors de 16 anys: A més del consentiment informat, és obligatori presentar un certificat de maduresa signat pels tutors legals. Els pares han de signar la documentació presencialment a l'estudi per evitar falsificacions. Atenció al client: Els establiments han de disposar de fulls oficials de reclamació o denúncia. Salut i Higiene: Ús de material estèril d'un sol ús i aplicació de joieria exclusivament de titani pur per minimitzar reaccions al·lèrgiques. L'ofici del tatuador i el pírcing En Mica destaca que la feina va més enllà de la tècnica; és una combinació d'art i cura postoperatòria: "Nosaltres mateixos intentem xerrar amb els joves per convèncer-los que s'esperin una mica per fer-se un tatuatge, perquè és una cosa que no marxa." Seguiment post-tractament: L'estudi ofereix una guia de cures i disposa d'un dermatòleg de referència per a possibles complicacions. Ètica professional: L'establiment es nega rotundament a realitzar qualsevol tipus de simbologia feixista. Pressupostos: Els preus varien segons la complexitat, amb un mínim d'uns 50-60 euros per tatuatges petits a causa del cost del material estèril necessari.

  • Nova maquinària de neteja viària a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    Nova maquinària de neteja viària a Tarragona

    Presentació de nova maquinària de neteja L'Ajuntament de Tarragona ha presentat a la plaça de la Font la incorporació de quatre noves màquines destinades a la neteja de la ciutat, amb una inversió aproximada de 500.000 euros. Amb aquesta adquisició, el parc mòbil de neteja passa de tres a set vehicles, doblant pràcticament la capacitat operativa actual. Tipologies de les noves unitats Les màquines presentades responen a tres necessitats específiques de la via pública: Netejadores de voreres estretes: Dues unitats compactes que utilitzen aigua i sabó. Destaquen per un sistema de filtratge que permet reciclar l'aigua i assecar el paviment al moment per evitar que els vianants rellisquin. Màquina decapadora: Unitat especialitzada a eliminar les taques més difícils, com els excrements de coloms i els xiclets enganxats al terra. Escombradora convencional: Una nova unitat que se suma a les dues ja existents per reforçar la neteja de les calçades. Manteniment i control de plagues La tinent d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, ha subratllat que aquesta millora s'emmarca en un increment del 30% del pressupost de neteja. A més, s'han destacat altres accions complementàries: Neteja intensiva per barris: Es continuarà amb la campanya que obliga a retirar vehicles per netejar embornals i zones on s'acumula greix. Control de la plaga de coloms: S'han instal·lat deu gàbies de captura per tota la ciutat, amb especial èmfasi a la zona de la Tabacalera, per reduir una població estimada de més de 40.000 exemplars. "Vull fer una crida perquè no es tirin xiclets al terra, perquè és el més difícil de netejar, però aquesta màquina fa això."

  • Celebració de la Jurídico-Gresca a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    7'

    Celebració de la Jurídico-Gresca a la URV

    La festa universitària a la Facultat de Ciències Jurídiques Els estudiants de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebren la tradicional Jurídico-Gresca abans del període d'exàmens. Aquesta jornada inclou una gran varietat d'activitats lúdiques destinades a la convivència i a la recaptació de fons per al viatge de final de curs. Activitats Destacades Aquestes són algunes de les propostes que tenen lloc durant tot el dia al campus de l'Avinguda Catalunya: Jocs i entreteniment: Destaca el famós bingo amb un centenar de participants, gincanes, karaoke i el joc SingStar. Esports: Un campionat de futbol amb un partit final molt esperat on els alumnes s'enfronten als professors. Gastronomia i barra: Servei de begudes a preus populars, entrepans i productes de merchandising (samarretes de la URV). Cultura i música: Un concert nocturn del grup Franco Lissons, amb l'estrena d'una versió de Rehab d'Amy Winehouse cantada per Núria Cartanyà. Curiositats de la jornada "Els professors que no juguen a futbol estan tancats a la sala de juntes fent un tast de vins especialitzat." Horaris: Les classes s'han suspès a partir de les 11:00 h per facilitar la participació de tothom. 15è Aniversari: Coincidint amb la gresca, es recorda que la facultat celebra 15 anys de vida, destacant el creixement del Campus Centre i el futur trasllat de la Facultat de Lletres a la mateixa zona. Tradició: Com és habitual en el món universitari de Tarragona, la festa es concentra el dijous i s'allarga fins a la matinada en locals com La Fábula.

  • Intermón Oxfam celebra la 14a Festa per la Solidaritat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Intermón Oxfam celebra la 14a Festa per la Solidaritat a Tarragona

    Un dia per a l'esperança L'organització Intermón Oxfam organitza aquest dissabte, 26 d'abril, la 14a edició de la festa per la solidaritat sota el lema genèric "Un dia per a l'esperança". L'esdeveniment tindrà lloc a la Rambla Nova de Tarragona, des de les 11 del matí fins al vespre, i se celebra simultàniament a 47 ciutats de l'Estat espanyol. Eixos principals i activitats L'eix temàtic d'aquest any és l'acció humanitària, centrant-se en com l'ONG actua davant catàstrofes naturals i conflictes bèl·lics en països com Burundi, Guatemala i Moçambic. Estants informatius i comercials: Hi haurà espais dedicats al comerç just, productes de l'editorial d'Intermón, el racó del soci i projectes de desenvolupament. Jocs i sensibilització: S'han preparat 5 jocs de proves per a totes les edats que escenifiquen emergències reals per mostrar com es distribueix l'ajuda humanitària. Programació lúdica: Actuacions de batucada (Batec), màgia i dansa contemporània. Tallers de hip hop i malabars amb diàbolos. Vermut solidari i concert de cloenda amb Batuèria. Compromís institucional i denúncia social Un dels punts clau de la jornada serà la lectura del manifest, que es farà de manera simultània a totes les ciutats participants. A Tarragona comptarà amb la participació de diverses personalitats locals i la periodista de TV3, Núria Soler. "Volem que la gent es posi a la pell d'una persona que ha de marxar de casa seva en 10 minuts i que sàpiga què pot fer per ajudar." L'esdeveniment també inclou una Oficina de denúncies per visibilitzar la manca de protecció de la població civil en conflictes, exigint pressió política per part dels governs.

  • Celebració i reivindicació del Dia de la Dansa - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    Celebració i reivindicació del Dia de la Dansa

    La Dansa surt al carrer: Celebració del 29 d'abril Maribel Amaya i la seva companya, en representació de l'Associació pel Foment de la Dansa, expliquen els detalls de la celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona. L'entitat, que agrupa escoles de tota la comarca i està vinculada a l'àmbit català, planteja aquesta jornada com una gran festa per compartir la bellesa del moviment amb la ciutadania. Reptes de la formació professional Tot i l'esperit festiu, les convidades assenyalen les dificultats que viuen els joves que volen dedicar-se professionalment a aquesta disciplina: Manca d'escoles públiques: L'accés a una formació oficial és molt limitat i sovint centralitzat a Barcelona. Dificultat de conciliació: Als estudiants els costa compaginar l'exigència acadèmica escolar amb les hores de pràctica de dansa. Cost econòmic: La formació privada és cara i no sempre accessible per a tots els perfils. Evolució i nous públics Les professionals destaquen un canvi positiu en la percepció social de la dansa. Ja no és vista només com un estatus social o un complement estètic, sinó com una disciplina artística de ple dret. A més, s'ha detectat un increment de l'interès gràcies a: Programes de televisió: Espais com Fama han ajudat a trencar barreres de gènere, atraient més homes i públic d'edats més avançades (entre 30 i 40 anys). Fusió artística: La dansa s'està hibridant amb la literatura, el teatre i les noves tecnologies. "Si no venen a veure'ns, sortirem nosaltres al carrer perquè ens vegin i prenguin consciència que la dansa és un art." Actes a Tarragona La celebració inclou una programació variada: Espectacle al Teatre Metropol: Amb la participació de diverses escoles i estils (clàssic, jazz, contemporani). Barra al Balcó del Mediterrani: Una activitat tradicional oberta al públic el dia 29. Mostra a la Plaça Verdaguer: Amb més de 300 ballarins de diferents edats i estils urbans com el funky.

  • Mientes más que parpadeas: Fusió de flamenc i hip-hop - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    11'

    Mientes más que parpadeas: Fusió de flamenc i hip-hop

    La fusió de disciplines com a eix creatiu L'entrevista explora el procés creatiu darrere de l'espectacle Mientes más que parpadeas, una obra que destaca per la seva fusió innovadora entre el flamenc i el hip-hop. La coreògrafa explica que aquesta barreja neix de la voluntat de no limitar-se a un sol estil i de buscar punts de connexió entre gèneres aparentment oposats però amb arrels comunes en l'expressió urbana i rítmica. Accessibilitat i comunicació amb el públic Un dels objectius principals de la companyia Cia. Mar Gómez (o Coola Dança, segons el context de la conversa) és trencar amb la visió de la dansa com un art elitista: Intergeneracionalitat: L'espectacle aconsegueix connectar tant amb el públic jove atret pel hip-hop com amb la gent gran que aprecia la tradició flamenca. Comunicació directa: L'autora subratlla que l'art ha de servir per comunicar-se amb la gent i no per distanciar-se'n. Nous projectes: Shakespeare i la filosofia L'entrevista també revela projectes futurs i recents que demostren la transversalitat de la seva proposta artística: Projecte Shakespeare: Una col·laboració amb el director Moisés Maicas per traduir l'univers de Shakespeare al llenguatge de la dansa urbana. Anatomía del miedo: Una nova estrena inspirada en l'obra del filòsof José Antonio Marina, que explora la valentia i l'esforç humà. "Marina parteix de la base que l'esforç del ser humà és el que realment mou el món." Aspectes tècnics i musicals La selecció musical és un pilar fonamental de l'obra, combinant artistes contemporanis i clàssics per reforçar la narrativa visual: Músiques populars: Ojos de Brujo, Chambao i La Excepción. Referents flamencs: Diego Carrasco i la veu de Lole Montoya. Fil argumental: Una història de rivalitat, mentides i lluita de poders en una parella que intenta trobar l'amor veritable.

  • Cervesa Rosita de roses i Bookcrossing a l'Institut Calípolis - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Cervesa Rosita de roses i Bookcrossing a l'Institut Calípolis

    En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio des de la Rambla per Sant Jordi, es presenten dues iniciatives locals innovadores que uneixen gastronomia i cultura. La Cervesa Rosita de pètals de rosa Pep Pérez, gerent de cerveses La Gardènia, presenta una edició limitada de la cervesa artesana Rosita, elaborada amb extracte de pètals de rosa d'Hongria. Característiques: És una cervesa d'alta fermentació, amb un aroma floral intens i un gust lleugerament amarg i refrescant. El disseny de l'ampolla és estilitzat, similar al d'un escumós però adaptat a la normativa. Expansió i futur: L'empresa ja exporta a llocs com Austràlia i té una forta presència a Barcelona, Madrid i València. Han anunciat una futura cervesa amb gust d'avellana per a les festes d'octubre. El projecte Bookcrossing a Tarragona Lourdes Sánchez, coordinadora pedagògica de l'Institut Calípolis, explica la creació d'una zona oficial de Bookcrossing a la seva biblioteca. Objectiu: Incentivar la lectura entre els estudiants de cicles formatius i obrir el centre a la ciutat. Funcionament: Els llibres es registren en una web oficial, s'etiqueten amb un número d'identificació i s'alliberen perquè altres lectors els puguin "caçar". Lliure accés: Tot i estar al centre educatiu, la zona és oberta a tota la ciutadania durant l'horari lectiu. "L'aroma de rosa es nota molt, però el gust al paladar és realment sorprenent i impecable."

  • Sant Jordi a Tarragona Ràdio: Adrià Targa i Josep Gironés - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Sant Jordi a Tarragona Ràdio: Adrià Targa i Josep Gironés

    Diada de Sant Jordi des de la Rambla Nova L'emissió especial de Tarragona Ràdio des de la Rambla Nova celebra el Sant Jordi amb una programació dedicada a les lletres tarragonines. Durant el matí, s'ha posat èmfasi en la poesia en directe, el voluntariat lingüístic i la presència d'autors locals que presenten les seves novetats editorials. Adrià Targa: El sentiment a través del vers El jove poeta Adrià Targa presenta el seu llibre L'exili de Constança, publicat per Cosetània Edicions. L'autor destaca diversos punts clau de la seva obra i el seu procés creatiu: Temàtica emocional: L'obra se centra principalment en el desamor i el patiment personal viscut durant dos anys, transformat ara en literatura. Formació literària: Targa reconeix el seu pas per l'Escola de Lletres de Tarragona com un bressol fonamental on ha après el mètode i la tècnica sense perdre el seu estil propi. Defensa del vers: Tot i que explora altres gèneres com el teatre, l'autor defensa la versificació pel ritme i el plaer formal que li aporta. Accessibilitat: Manifesta la seva voluntat que la poesia sigui entenedora per al públic general, trencant la por que sovint genera el gènere. "Em sembla que la poesia és una cosa molt individual... o sigui, la lírica en general és molt subjectiva." Josep Gironés: Memòria històrica i els fets de la Fatarella L'escriptor Josep Gironés presenta la novel·la històrica La Cabana, una obra que neix de la necessitat de donar veu a un territori sovint oblidat. El focus principal són els fets de la Fatarella de gener de 1937: Reivindicació i justícia: Gironés denuncia l'assassinat de més de 30 pagesos a mans d'anarquistes, un succés que no ha rebut el reconeixement institucional ni l'honorança que les famílies mereixen. Context històric: La novel·la narra la vida a la Terra Alta i com el cop d'estat i la guerra van portar a situacions de robatoris i assassinats de persones que no pertanyien a bàndols polítics, sinó que eren simplement treballadors de la terra. Vincle personal: L'autor confessa que el llibre té una forta càrrega emocional, ja que el seu avi va ser una de les víctimes assassinades. Objectiu de l'obra: Lluny de voler exhumar restes, Gironés busca restablir el bon nom de les víctimes i que la seva història es conegui com a part de la memòria col·lectiva de Catalunya. "Aquest llibre aspira a ser la veu dels que no poden parlar i també és una eina reivindicativa de cara a les nostres autoritats."

  • Presentació de la Setmana del Còmic de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Presentació de la Setmana del Còmic de Tarragona

    Redescobrint el Còmic a Tarragona En aquesta trobada es presenta oficialment la Setmana del Còmic de Tarragona, impulsada pel col·lectiu Deliròpolis. L'objectiu principal és reivindicar el còmic com una expressió artística de primer nivell, trencant amb els prejudicis que històricament l'han considerat un gènere menor o purament infantil. Eixos Principals de l'Esdeveniment Exposicions: Es realitzaran diverses mostres que recullen els quatre anys de trajectòria de la revista Deliròpolis, incloent-hi originals i col·laboracions de renom. Vessant Social: Destaca un taller inclusiu realitzat amb l'associació El Pont per a persones amb discapacitat psíquica, demostrant que el còmic és una eina de comunicació accessible per a tothom. Cicle de Conferències: Es tractaran temes diversos, des de la història de les publicacions locals fins a la curiosa teoria que afirma que Tintín podria haver nascut a Tarragona. La Revista Deliròpolis: Esperit i Col·laboracions La publicació es defineix per la seva diversitat d'estils i procedències, funcionant de manera assembleària i gairebé terapèutica per als seus creadors. Tot i la seva modèstia en la distribució, compta amb col·laboracions d'autors de talla internacional: "Tenim portades de dibuixants internacionals com Moebius, que és una glòria del còmic, o Milo Manara." Caricatures i Contacte amb el Públic Com a activitat destacada per a Sant Jordi, el col·lectiu realitza caricatures en directe per a promocionar la programació. Els dibuixants juguen amb la ironia i el realisme, potenciant els trets més personals dels ciutadans a través de diferents estils que van des de la síntesi mínima fins al detallisme més exigent.

  • Sant Jordi i la projecció catalana al món - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    32'

    Sant Jordi i la projecció catalana al món

    Sant Jordi a la Rambla de Tarragona L'episodi comença amb una connexió directa des de la Rambla Nova de Tarragona, on es descriu l'ambient festiu i l'activitat de les floristeries. Es destaquen les tendències d'aquest any en la venda de roses: • La rosa vermella clàssica continua sent la preferida absoluta per sobre de novetats com la rosa d'iris o les blaves. • El preu de la rosa se situa al voltant dels 4 euros. • Es confirma que la gran majoria de les roses venudes a Catalunya són d'importació (Colòmbia, Holanda o València) a causa de l'altíssima demanda (uns 6 milions d'unitats). Experiències de la Diàspora Catalana El cor del podcast és una taula rodona amb representants de diversos Casals Catalans d'arreu del món, que comparteixen com es viu la identitat catalana a l'estranger: Quebec i Canadà L'Eric Vilabri explica la realitat del Casal Català del Quebec, a Mont-real, destacant un perfil de membre més jove i professional. Han aconseguit crear un programa d'estudis catalans a la universitat i fins i tot una colla castellera pròpia. Japó (Kansai) La Montse Mari comparteix la seva experiència de 30 anys al Japó. Explica el xoc cultural i el paper de la dona, a més de la curiositat dels japonesos per la cultura catalana. Destaca la dificultat de l'idioma i el valor de l'harmonia social japonesa. Colòmbia En Miquel Basterra, tarragoní resident a Bogotà, descriu la comunitat catalana a Colòmbia, que té 66 anys d'història. Fa un contrast punyent entre la perillositat quotidiana de Colòmbia (narcotràfic i segrests) i la seguretat de passejar per Tarragona. País Basc (Donòstia) La Cristina Laguer parla de l'espai Topaleku, un punt de trobada que fomenta l'intercanvi cultural. Explica que la integració a Euskadi requereix aprendre la llengua per treballar i comenta la forta simpatia entre ambdós pobles. Conclusions de la Trobada de Casals Els convidats valoren positivament la trobada organitzada pel Departament d'Afers Exteriors de la Generalitat per: • Crear estructures de suport i plans de subvencions estables. • Facilitar el networking i l'intercanvi d'idees entre diferents comunitats. • Mantenir el lligam emocional i cultural amb la "pàtria xica" des de la distància. "Un tarragoní fa pàtria fora de la seva pàtria i la porta molt endins."

  • La presència i activitat dels Casals Catalans al món - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    La presència i activitat dels Casals Catalans al món

    Visió general de la diàspora catalana Aquesta conversa a Ràdio Tarragona reuneix representants de la xarxa de Casals Catalans al Quebec, Colòmbia, Japó i el País Basc. L'episodi explora com aquestes entitats mantenen viva la cultura catalana i faciliten la integració en entorns sociopolítics molt diversos. Diferents realitats i perfils generacionals • El Quebec (Canadà): Representat per Eric Vilabric, destaca per un relleu generacional actiu amb uns 200 membres, majoritàriament joves i estudiants d'intercanvi. Han aconseguit crear una colla castellera i cursos d'estudis catalans a la universitat. • Japó (Kansai): Montse Mari explica que el centre fomenta l'intercanvi cultural. Destaca la curiositat dels japonesos per la figura de Gaudí i la cultura catalana, tot i les grans distàncies anímiques i de gènere que existien fa 30 anys. • Colòmbia: Miquel Basterra descriu una comunitat de 66 anys d'antiguitat. Tot i ser una societat acollidora, el país viu marcat per la inseguretat lligada al narcotràfic i les guerrilles, fet que condiciona la llibertat de moviment que aquí es dona per feta. • País Basc (Donòstia): Cristina Laguer lidera l'espai Topalekua, un punt de trobada jove amb 300 socis que basa la seva activitat en la simpatia històrica entre ambdues nacions i el bilingüisme (català-eusquera). El procés d'adaptació i la cultura d'acollida Els interlocutors coincideixen que l'adaptació requereix temps i una obertura anímica. "No som d'aquí ni som d'allà, però alhora som d'aquí i som d'allà." Temes clau discutits: • La llengua com a barrera i eina de treball, especialment l'aprenentatge del japonès i l'eusquera. • El paper de la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Afers Exteriors en el suport logístic i econòmic d'aquestes entitats. • La celebració de Sant Jordi com a acte cohesionador global de la catalanitat.

  • Sant Jordi a Tarragona: Lletres, Cuina i Publicacions de la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    26'

    Sant Jordi a Tarragona: Lletres, Cuina i Publicacions de la URV

    Panorama Literari i Universitari per Sant Jordi En aquesta edició especial des de la Rambla de Tarragona, es reuneixen tres figures clau de l'àmbit cultural per analitzar les novetats editorials i la situació de la creació literària i científica al territori. Publicacions de la URV: Més enllà de l'acadèmia • La universitat ha consolidat el seu propi segell editorial en col·laboració amb editorials locals com Cossetània i Arola. • L'objectiu és la difusió de la recerca i el coneixement, però també l'obertura a temes de divulgació general i interès social. • Es destaca la publicació d'obres singulars com l'estudi sobre els castells i la nova edició de l'Auca del senyor Esteve. L'evolució creativa de Joan Cavallé • L'autor presenta diversos títols simultanis, destacant Crema Troia a Tarragona, una antologia de versos sobre la ciutat des de l'època romana. • Cavallé reflexiona sobre el seu procés de canvi i maduresa com a escriptor, admetent una constant insatisfacció creativa que l'empeny a explorar nous gèneres com la novel·la juvenil i el teatre. Mariona Quadrada: Cuina, Salut i Literatura • Amb prop de 50 llibres publicats, Quadrada presenta Les amanides, la frescor de la terra. • Defensa una cuina que prioritza l'alimentació diària i els productes de proximitat davant dels pre-cuinats industrials. • Subratlla la importància de la pedagogia culinària: > "Ensenyant s'aprèn, i el que m'interessa és que la gent cuini a casa barrejant salut i plaer." Recomanacions i Noves Veus • Els convidats proposen autors a seguir, com la novel·la Pell de Préssec de Carme Agusten i la poesia d'Adrià Targa. • Es posa en valor l'ús de les noves tecnologies (ordinadors i internet) com a eines indispensables per a l'ordenació de la informació i la interacció amb el públic.

  • Sant Jordi a la ràdio amb el CEIP Pràctiques - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Sant Jordi a la ràdio amb el CEIP Pràctiques

    Un matí literari des de la Rambla Nova En una edició especial de Tarragona Ràdio per la diada de Sant Jordi, un grup de 52 alumnes de sisè de l'escola CEIP Pràctiques de Tarragona ha participat en directe per compartir la seva passió per la lectura i el seu talent artístic. Acompanyats per la Teresa Mas, responsable de la biblioteca, i la Tània Moncosí, cotutora, els joves han demostrat el fruit del projecte Ponedu d'innovació pedagògica. El foment de la lectura voluntària Des de la biblioteca del centre es treballa amb un objectiu clar: incentivar la lectura per plaer. Segons han explicat les responsables: Es busca combatre la competència d'oci digital (PlayStation, ordinadors) mitjançant l'animació a la lectura. Es prioritza la lectura voluntària sobre l'obligatòria per evitar el rebuig i potenciar el rendiment intel·lectual. Tots els mestres de l'escola, des de P3 fins a sisè, estan plenament involucrats en el projecte. Recital de poesia i música en directe L'eix central de la intervenció ha estat una mostra de l'expressió oral i artística dels alumnes, que han recitat autors clàssics i contemporanis amb gran precisió: Joan Salvat-Papasseit: L'Alba ha interpretat La casa que vull. Joan Maragall: L'Andrea i la Maria han recitat a dues veus La diada de Sant Jordi. Rafael Alberti: El Carlos i la Raquel han optat pel clàssic en castellà Se equivocó la paloma. Joana Raspall: S'han interpretat peces com Si el món fos i La cançó del poeta. Gloria Fuertes: Lectura de poemes com El gallo despertador i El corazón de la tierra. "Tinc el do de veure el món amb ulls plens de fantasia" Activitats i col·laboracions L'escola manté una agenda molt activa que inclou el servei de préstec, exposicions temàtiques vinculades al currículum (plantes, eines i màquines), participació en concursos com l'Atrapa Llibres i trobades amb escriptors i il·lustradors, destacant una connexió pròxima amb una il·lustradora des d'Edimburg.

  • Activitats de Sant Jordi per a alumnes nouvinguts a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    Activitats de Sant Jordi per a alumnes nouvinguts a la URV

    Sant Jordi a la Universitat Rovira i Virgili El Servei Lingüístic de la URV, representat per la tècnica d'acolliment Mònica Batet, ha dissenyat una setmana cultural especial per als alumnes nouvinguts que estudien català i espanyol a Tarragona. L'objectiu és apropar la tradició de Sant Jordi a estudiants Erasmus, Sèneca i de tercer cicle que viuen la festa per primera vegada. Programa d'activitats destacades Cicle de cinema i literatura: Projeccions de pel·lícules basades en novel·les d'autors catalans i espanyols, com Soldats de Salamina, La vida abismal i Carícies. Lectura multilingüe de poemes: Una activitat central on els alumnes llegeixen poemes d'amor en les seves llengües maternes (búlgar, francès, italià, etc.), fomentant la multiculturalitat. Sortida cultural: Visita guiada al Montblanc medieval i al Monestir de Poblet per tancar la setmana. El perfil de l'estudiant nouvingut La universitat acull entre 150 i 175 estudiants en aquesta situació, provinguents de diversos perfils: Estudiants de la Unió Europea (Erasmus). Alumnes de la resta de l'Estat amb beques Sèneca. Investigadors d'Hispanoamèrica o el Marroc que realitzen la tesi doctoral. "La llengua és cultura i s'ha de relacionar. Al cap de deu hores de curs ja els expliquem tradicions com Sant Jordi, el Caganer o el Tió perquè no se sentin perduts." Cultura com a eina d'integració Batet destaca que el curs de Bàsic 1 no només ensenya gramàtica, sinó que inclou visites a espais emblemàtics com la Casa Canals o el Museu Arqueològic. La celebració de Sant Jordi esdevé un punt clau per entendre la catalanitat, especialment la curiositat de regalar una rosa en el dia dels enamorats propi de Catalunya.

  • Sant Jordi a Tarragona Ràdio: Llibres, Roses i Pastissos - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    14'

    Sant Jordi a Tarragona Ràdio: Llibres, Roses i Pastissos

    La tradició de Sant Jordi a Tarragona El programa de Tarragona Ràdio celebra la vigília de Sant Jordi amb una connexió especial des de la Pastisseria Conde. Durant l'emissió, es posa en valor una tradició dolça que sovint queda en segon pla davant el llibre i la rosa: el pastís de Sant Jordi. Característiques del pastís artesà El mestre pastisser Josep González explica els detalls d'aquesta elaboració tradicional: Composició: Està format per cinc capes de biscuit i cinc capes de mantega, simulant les fulles d'un llibre. Decoració: Inclou motius típics de la diada com la rosa i la figura del Drac i Sant Jordi, sovint fets de xocolata artesana. Filosofia: Es reivindica la pastisseria artesanal com un producte de qualitat que cal preservar davant de productes industrials o estrangers. "A més a més del llibre i de la rosa, a Catalunya tenim el pastís de Sant Jordi, que és un simulacre d'un llibre amb una rosa i un Sant Jordi damunt." Participació dels oients i literatura Els oients participen en un sorteig de roses i pastissos suggerint obres o parelles literàries vinculades a l'amor. Entre les referències destacades apareixen: La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda (coincidint amb l'Any Rodoreda). El personatge de Dràcula de Bram Stoker, interpretat des d'una vessant romàntica. L'obra clàssica Cantar de los Cantares de Sant Joan de la Creu. Clàssics catalans com Tirant lo Blanc amb la parella de Tirant i Carmesina. El programa conclou amb la participació de deu oients que optaran als tres pastissos de la Pastisseria Conde en un sorteig transparent supervisat per Jordi Bertran.

  • Caminada Popular de Primavera a Tarragona i Camp Clar - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Caminada Popular de Primavera a Tarragona i Camp Clar

    Detalls de la Nova Edició de la Caminada de Primavera La Roser Barberà presenta la propera caminada popular de primavera, una activitat plenament consolidada a Tarragona que en aquesta edició aposta per un itinerari innovador per la zona de Ponent. L'esdeveniment té com a objectiu donar a conèixer les instal·lacions esportives de Camp Clar i els entorns naturals menys explorats de la rodalia. Característiques i Recorregut Punt de partida: Les instal·lacions esportives de Camp Clar a les 9:00 h. Distància i durada: Un recorregut d'uns 14 quilòmetres que es preveu completar en unes 3,5 o 4 hores. Ruta: El camí transcorre per paratges de Constantí i La Canonja, incloent un tram d'una antiga via romana i vistes a la llera del riu Francolí. Logística: Es farà una parada per esmorzar als jardins de les antigues escoles de Constantí. Inscripcions i Recomanacions L'organització ha establert un límit de 1.000 participants per motius de seguretat i logística d'assegurances. "Mil persones per una caminada és un fotimer de gent; quan ho diem als pobles per on passem, es pensen que és una cursa." Per a una bona experiència, es recomana: 1. Portar calçat esportiu adequat (evitar soles planes de gimnàs) ja que el terreny és pedregós. 2. No portar cotxets de nens; s'aconsella l'ús de motxilles portabebès. 3. Utilitzar el transport públic (línies 6, 3 i 54 d'autobús) per arribar al punt de sortida. Beneficis de l'activitat Durant l'entrevista es reflexiona sobre la importància de caminar com l'exercici més natural i econòmic per a la salut, contrarestant el sedentarisme de la societat actual. A més, els inscrits rebran un tiquet per gaudir gratuïtament de les instal·lacions esportives municipals.

  • Sant Jordi a l'ONCE Tarragona: Poesia i Accessibilitat - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Sant Jordi a l'ONCE Tarragona: Poesia i Accessibilitat

    La Diada de Sant Jordi a l'ONCE L'ONCE de Tarragona organitza una marató de lectura especial per a la Diada de Sant Jordi. Enguany, l'entitat ha decidit centrar l'activitat en la poesia, recuperant un gènere que feia temps que no protagonitzava l'esdeveniment. Detalls de la Marató de Poesia Selecció d'autors: Es llegiran obres de clàssics com Lorca, Machado i Miguel Hernández, així com de l'autora tarragonina Olga Xirinacs. Participació ciutadana: L'acte no només està obert als afiliats, sinó també a familiars, autoritats de l'Ajuntament i la Diputació, i al públic general. Format tertúlia: L'objectiu és crear un ambient de comunicació on la gent no només vagi a llegir, sinó que es quedi a compartir l'estona. Accessibilitat i Formats Literaris L'entitat treballa constantment per apropar la literatura a les persones amb ceguesa o discapacitat visual mitjançant diversos formats: Braille: Un sistema d'aprenentatge continuat, reforçat amb un club de lectura mensual per a persones adultes que perden la vista a una edat madura. Llibre Sonor (Daisy/MP3): Formats digitals que permeten escoltar obres mentre es realitzen altres tasques. Adaptació a demanda: Tot i que el ritme de producció és menor que el del mercat comercial, els afiliats poden sol·licitar la transcripció d'obres específiques. "No tothom pot apropar-se a la lectura pel fet d'haver quedat sense resta visual a una edat major, per això proposem formats en sonor i suport informàtic." Fons Bibliogràfic i Infantil L'ONCE prioritza l'adaptació de llibres per a infants i joves escolaritzats, comptant amb un fons d'uns 200 contes adaptats. Les seus de Madrid i Barcelona s'encarreguen de la producció bibliogràfica tant en català com en castellà.

  • Entrevista a Anton Valero, nou president de l'AEQT - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Entrevista a Anton Valero, nou president de l'AEQT

    Perspectives i reptes de l'AEQT sota la nova presidència L'entrevista presenta Anton Valero, director general de Dow Chemical Ibèrica, com a nou president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). En aquesta nova etapa, Valero planteja una gestió que combina la continuïtat de l'etapa anterior amb una reflexió estratègica per afrontar els canvis socials i econòmics. Estratègia i Inversions Pla Estratègic: Es marca l'objectiu de dissenyar un pla a 3 o 5 anys basat en l'observació i l'escolta activa de tots els agents. Cicle d'inversions: Tot i l'ombra d'una desacceleració econòmica, Valero destaca la necessitat de consolidar les inversions recents i preparar la "propera onada" de projectes. Globalització: Referma la necessitat de ser competitius en una societat cada cop més transparent i interdependent. Gestió de l'Aigua i Medi Ambient Recursos hídrics: Tarragona es posa com a exemple de gestió gràcies al minitransvasament. La prioritat de futur és la reutilització de l'aigua per garantir la competitivitat. Incidències recents: Reconeix que les filtracions o accidents al riu Francolí o a la platja de la Pineda no són desitjables i aposta per la millora contínua i una informació veraç cap a la ciutadania. Sustentabilitat: Es manté el compromís amb el Pla Director Urbanístic (PDU) de la química i el turisme per garantir la convivència dels sectors econòmics. Relació amb l'Entorn i el Coneixement Universitat i Indústria: Considera vital el vincle amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) com a font de coneixement, destacant el paper del parc tecnològic com a motor de riquesa. Consens territorial: Valora positivament el pla estratègic del Camp de Tarragona pel seu ampli suport social i polític. "Hem de buscar totes les sinergies possibles entre els veïns; qui ho fa millor sempre va al davant en la carrera de la competitivitat."