Tots els episodis

62618 episodis disponibles

episodis

49921-49944 de 62618

Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'avi Ramon i el vincle entre Catalunya i Aragó
En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la festivitat del 12 d'octubre, posant especial èmfasi en la figura de la Pilarica i el caràcter del poble aragonès. L'avi destaca la germanor històrica i cultural entre Catalunya i Aragó, recordant anècdotes personals i desmentint tòpics sobre la garreperia catalana. Els trets distintius de cada regió L'avi analitza com l'humor defineix els pobles. Argumenta que tant els catalans com els aragonesos tenen la capacitat de riure's d'ells mateixos, cosa que denota tolerància i una personalitat oberta. Els aragonesos: Són descrits com a gent acollidora, amb un caràcter noble i un accent que genera simpatia de forma natural. Els catalans: L'avi defensa que, malgrat la fama de "garrapes", el poble català és generós i sap encaixar les bromes. Els andalusos: També s'esmenta el seu sentit de l'humor innat, on la gràcia resideix més en la forma de parlar que en el propi contingut del xiste. Records personals i territori L'avi rememora el seu viatge de noces, que va tenir una parada significativa a Saragossa a causa de les antigues connexions ferroviàries. Destaca la forta relació entre Tarragona i l'Aragó, batiant Salou com "la platja de Saragossa" i l'Aragó com "la muntanya de Tarragona". "Jo a la Pilarica també li tinc molta pressa, perquè quan em vaig casar, el primer puesto que vaig anar va ser a Saragossa." Finalment, es discuteix la comoditat de visitar la capital aragonesa avui dia, ja sigui per carretera o amb l'AVE, tot i que l'avi reconeix que la seva mobilitat reduïda el fa preferir una forma de viatjar més pausada.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
La Setmana Santa de Tarragona: Tradició o espectacle?
Reflexió sobre la Setmana Santa a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon i el seu interlocutor analitzen l'evolució de la Setmana Santa, centrant-se especialment en la ciutat de Tarragona. El debat principal gira entorn de si la celebració manté el seu caràcter sòlid i silenciós o si s'està convertint excessivament en un espectacle public. Els canvis en els actes religiosos Modernització i afluència: S'observa que els viacrucis i les processons han guanyat en espectacularitat i assistència, perdent part de la recollida d'antany. Problemes d'horaris: Un dels punts més crítics és l'hora de sortida de les processons. El retard per buscar la foscor i l'estètica dels fanals provoca que els actes acabin molt tard, dificultant l'assistència de: Famílies amb nens petits (que s'acaben adormint). Visitants de fora que depenen del transport públic. Crítica a l'actitud del públic Els interlocutors expressen una queixa formal sobre la manca de respecte d'alguns assistents: "La gent, una vegada que estigui situat, que no passi pel mig de la processó... perquè es trenca el silenci i tota la màgia que té aquell dia." Tradició i sacrifici personal Es destaca la figura dels qui compleixen promeses, caminant descalços o carregant creus, un esforç que ambdós admiren profundament. S'esmenta la curiositat de la doble militància, on socis de diferents confraries es canvien de roba a mig camí per participar en diversos misteris o passos. Finalment, conclouen que tot i aquests petits inconvenients logístics i el comportament de part del públic, la Setmana Santa de Tarragona segueix sent preciosa i un dels referents culturals de la zona.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
15'
Reflexions de l'avi Ramon sobre el canvi climàtic i els oficis
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Ramon comparteix una visió crítica i nostàlgica sobre l'evolució de la societat, el medi ambient i el mercat laboral. El diàleg transita des d'anècdotes quotidianes fins a reflexions profundes sobre la responsabilitat humana en la degradació del planeta. Medi ambient i canvi climàtic L'avi explica com l'acció humana ha alterat els cicles naturals, recordant mètodes antics per manipular el temps a les Terres de l'Ebre: * Coets granífugs: Recorda com es llançaven coets per evitar tempestes de pedra que feien malbé les collites. * Urbanisme irresponsable: Critica durament la construcció de vivendes i càmpings en lleres de rius o zones inundables per interessos econòmics. * Impacte global: Atribueix el desglaç dels pols i el forat de la capa d'ozó a les proves nuclears i l'activitat industrial descontrolada. La pèrdua dels oficis i la professionalitat Es debat la crisi de l'aprenentatge i la manca de mà d'obra qualificada en sectors tradicionals: * La desaparició de figures com els fresadors, ebenistes i fusters que coneixien tot el procés de creació. * La tendència actual de substituir peces en lloc de reparar-les, degut a una formació massa teòrica i poc pràctica. * > "Tot requereix un aprenentatge: sigui d'ofici, d'administratiu o del que sigui. Avui dia falten aprenents." Hipocresia social i valors L'avi convida a fer un exercici d'autocrítica sobre com la societat tolera la hipocresia en les relacions personals i professionals, prioritzant sovint el benefici immediat o el quedar bé per sobre de l'honestedat i la feina ben feta.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Memòries del riu Francolí i el Serrallo antic
Memòries i transformacions del Serrallo L'Avi Ramon comparteix records viscuts sobre l'evolució del barri del Serrallo i el riu Francolí. La conversa descriu un paisatge desaparegut on la natura i l'activitat humana convivien de forma molt diferent a l'actualitat. El riu Francolí i el seu entorn Antic ecosistema: El riu tenia zones d'aigua estancada on es barrejaven l'aigua dolça i la salada, creant un viver natural de l'època. Pesca tradicional: Es recorda la pesca de llices i anguiles de grans dimensions utilitzant tècniques senzilles com el fil i els papaterres (cucs de terra). Paisatge perdut: Abans de les barreres de ciment i les urbanitzacions, el riu estava envoltat d'horts i platges que arribaven fins a la Pineda. Anecdotari i picaresca social L'avi relata diversos episodis que marquen la història popular de la zona: L'or negre accidental: El trencament d'una canonada de la Campsa va filtrar petroli als pous dels horts. Els veïns, en lloc de denunciar-ho, el recollien per vendre'l als pescadors. La picaresca benèfica: Es descriu com algunes persones amb habitatge propi es feien passar per necessitades durant les campanyes de caritat de Nadal per rebre ajudes de l'elit política. La Sabinosa: S'esmenta el trasllat de gent que vivia sota els ponts cap a l'antic preventori de la Sabinosa després d'una forta riuada. Reflexions sobre la solidaritat L'episodi tanca amb una reflexió crítica sobre la caritat i la picaresca, comparant les situacions del passat amb les actuals. "Hi ha molta gent que demana i tu li fas de bona fe un entrepà i et diuen que prefereixen els diners."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Anècdotes del primer turisme i records de l'avi Ramon
L'evolució del turisme a Tarragona i records històrics En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i humorística sobre els inicis del turisme a Espanya i com ha canviat la societat. A partir d'un anunci de televisió, recorda situacions curioses del passat. Les primeres malestrugances i el màrqueting enginyós L'avi explica com, als inicis, es venien objectes inversemblants als turistes que buscaven emportar-se un record del país: * Botelles de "sol d'Andalusia": Una anècdota curiosa sobre com s'omplien ampolles buides amb aire i es venien com si continguessin el sol del sud. * Exportació de flora i fauna: Turistes que s'enduien trossos d'atzavara o garrofes per la seva raresa en els seus països d'origen. La competència amb Itàlia i la propaganda negativa Un dels punts més interessants és el record de les campanyes de desprestigi que patien les destinacions espanyoles: * L'avi esmenta una revista italiana de l'època (possiblement influenciada per la màfia que controlava el sector) que publicava fotos de la postguerra espanyola per dissuadir els turistes. * Es mostraven imatges de la mendicitat a Tarragona o de fosses comunes per transmetre una imatge de misèria i perill. L'arribada del boom turístic i el canvi de costums Amb el temps, el clima i els preus baixos van acabar imposant-se: * Allotjament familiar: Abans de la proliferació dels hotels, era habitual que les famílies de Tarragona lloguessin habitacions de les seves pròpies cases als visitants. * Souvenirs tòpics: La crítica a la persistència de tòpics com el sombrero mexicà, la sevillana de sobre el televisor o la figura del toro, que encara avui s'identifiquen erròniament com l'única essència del país. "Molts venien... i quan venia la festa major, imagina't, a Tarragona la gent llogava habitacions dintre un pis." La conversa clou amb una reflexió sobre la paradoxa dels viatges moderns, on podem anar a l'estranger i acabar comprant productes que, en realitat, són fabricats o originaris de casa nostra.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L’avi Ramon: Reflexions de viatge i identitat
Retorn i vivències de l'avi Ramon L'episodi marca el retorn de l'avi Ramon després d'un mes de vacances, un retrobament emotiu on es reflexiona sobre com el pas del temps i la salut, especialment després d'una embòlia, canvien la manera de viatjar i de viure l'oci. L'art de viatjar en la vellesa L'avi explica que fer-se gran implica adaptar-se a noves realitats físiques, però defensant sempre una actitud activa i curiosa: Adaptabilitat: Cal acceptar que ja no es poden fer les llargues caminades de la joventut, optant per viatges més pausats o programes com l'Imserso. Sociabilitat: La clau per no avorrir-se és ser permeable al territori, agafar l'autobús i barrejar-se amb la gent local. Aprenentatge constant: L'avi destaca el valor de parlar amb la gent dels pobles, com els pastors del Pirineu, que aporten coneixements que no surten als llibres. Impressions de Mallorca i Eivissa En la seva darrera estada a les Illes Balears, l'avi Ramon comparteix una visió crítica i alhora admirada del panorama actual: L'evolució del paisatge: Recorda la Mallorca de fa 40 anys, plena de figueres i molins, i lamenta l'excés de ciment i la pèrdua de la perspectiva visual de la catedral a causa de la urbanització. Identitat lingüística: Es mostra fascinat pel català de Mallorca, destacant el seu caràcter tancat i la dificultat de seguir-lo si es parla ràpid, però subratllant que, al cap i a la fi, formen part dels mateixos Països Catalans. Eivissa i la història: Reflexiona sobre el passat de l'illa, habitada per fenicis, grecs, romans i pirates, i el desig actual de recuperar aquest llegat històric. "La vida només som el que els altres volen que siguem, el que pensem que som i el que som."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Vivències i anècdotes històriques de l'avi Ramon a Tarragona
Memòries i records de la Tarragona d'abans L'avi Ramon visita els estudis de Tarragona Ràdio per compartir una sèrie de vivències personals que retraten la vida quotidiana i els esdeveniments històrics de la ciutat a mitjans del segle XX. La conversa destaca la importància de transmetre la memòria oral a través de les experiències viscudes, més enllà dels llibres d'història. Històries del Port i els penals L'avi descriu com els presos de la presó de l'Amfiteatre s'utilitzaven per a la construcció del port (molls de Cartagena i de Maó). Explica les dures condicions dels reclusos, qui treballaven amb grillets fins que algunes millores tecnològiques, com l'ús de vagonetes amb rucs, van alleujar parcialment la seva càrrega. Es recorda la perillositat de la Pedrera, on es feia servir dinamita per extreure pedra, provocant accidents tant per als treballadors com per a la població civil propera. Anècdotes del transport i la societat Transports reculats: La imatge del carro de cavalls que pujava per la ciutat utilitzant una pastanaga per motivar l'animal. Estació de tren: La presència de venedors ambulants de cacauets i tramussos, i la figura de mossos que carregaven maletes a peu fins a la Rambla. El darrer Garrot Vil i la por al verdugo Es relata una anècdota curiosa sobre un ciutadà que ajudava a carregar unes maletes fins al carrer August (antiga seu de l'Audiència). En descobrir que el propietari de l'equipatge era el verdugo, l'home va fugir corrents per la por i la superstició que envoltava aquest ofici. "No saps si la vida és drama o és comèdia, un pallasso plorant també ens pot fer riure." L'impacte de la Guerra Civil El relat es tanca amb una nota més ombrívola sobre les experiències de l'avi durant la guerra, quan ja treballava amb només 12 anys. Descriu la duresa dels bombardejos i com el seu xalet a tocar del Nàstic es va convertir en un campament de refugiats on convivien fins a 80 persones fugint de les bombes.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Memòria històrica de riuades i canvi climàtic a Tarragona
L'Avi Ramon: Una lliçó de vida i memòria històrica En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix reflexions profundes sobre l'envelliment i els seus records de les catàstrofes naturals que han marcat la ciutat de Tarragona. Amb un to proper i humorístic, discuteix com afronta el pas del temps i la importància de preservar la natura per a les generacions futures. L'actitud davant la vellesa L'Avi Ramon confessa que prefereix no mirar el calendari per no ser conscient dels anys que passen, mantenint així una vitalitat envejable. Parla d'una doble personalitat: la vitalitat que sent a la ràdio vers les xacres físiques (dolor de genolls o d'esquena) que apareixen quan arriba a casa. El seu bastó és el seu gran company, un element que descriu amb ironia com a "sumís" i que mai li porta la contrària. Crònica de les inundacions a Tarragona L'episodi se centra especialment en el record dels aiguats i riuades que han afectat històricament la zona: Recorda l'any 1994 i la gran crescuda del riu que va commocionar la regió. Explica experiències viscudes durant la riuada de Sant Lluc (1931), on recorda haver vist barques navegant pel carrer Smith i inundacions greus al barri del Serrallo. Fa èmfasi en la vulnerabilitat històrica de la zona del port i els problemes crònics amb el clavegueram. Reflexió ecològica i futur Denuncia que moltes desgràcies actuals són previsibles a causa de la urbanització en zones inundables i la desforestació de les muntanyes, que abans frenaven l'aigua. Adverteix sobre la contaminació atmosfèrica i com la natura acaba rebel·lant-se contra la pressió humana. "Estem destruint massa coses... la natura diu: a mi m'esteu inquietant i, a última hora, ja n'hi ha prou." Finalment, reflexiona sobre la desconnexió de la joventut amb aquests problemes, més centrada en la tecnologia i les facilitats de la vida moderna, i responsabilitza en part els adults per l'educació que han donat als néts.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Avi Ramon, Montblanc i la història de Cuba
Memòries de l'Avi Ramon: Cuba i Montblanc En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records personals que barregen la història col·lectiva amb les seves pròpies vivències. L'episodi comença amb una referència a la famosa cançó del meu avi, que serveix de fil conductor per parlar de la Guerra d'Ultramar a Cuba i l'enfonsament de vaixells espanyols per part dels americans. La importància històrica de Montblanc El focus principal de la xerrada es desplaça cap a Montblanc, especialment arran d'una queixa d'un oient per no haver parlat de la seva setmana medieval. L'avi destaca que Montblanc és molt més que un espectacle: Va ser un punt clau durant la Guerra dels Segadors. Posseeix un patrimoni excepcional com la basílica de Santa Maria, el recinte amurallat i el barri jueu. L'avi recalca l'autenticitat del poble, on la gent participa per passió i no només com a actors de fira. Reflexions sobre el passat L'Avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat el concepte de promoció turística, comparant la capacitat de Reus per vendre's amb la història més silent però profunda de Montblanc. També rememora els seus viatges en tren des de Tarragona per veure la seva nòvia, recordant l'aroma de les famoses coques de Montblanc que es venien a l'estació. "No són actors triats per fer un espectacle... és la passió que sent la gent de Montblanc." Finalment, es fa una breu pinzellada política sobre els símbols i lemes durant la postguerra i s'acomiada l'episodi amb la cançó Paraules d'amor.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Reflexions de l'avi Ramon: El valor de frenar
Retorn i reflexions de l'avi Ramon L'episodi comença amb la benvinguda a l'avi Ramon, que torna després d'uns dies d'absència. Malgrat les aparences, el seu aspecte no es deu a unes vacances al sol, sinó a una caiguda accidental a la Plaça dels Carros de Tarragona, provocada pel mal estat del paviment. Aquest incident li ha costat cinc punts de sutura al nas i diverses contusions. Lliçons d'una frenada forçada L'avi Ramon comparteix una profunda reflexió sobre com aquest accident l'ha obligat a canviar el ritme de vida. Aquest procés de recuperació li ha permès redescobrir petits moments que sovint ignorem a causa de les presses: Convivència i proximitat: El fet d'anar insegur el fa caminar agafat del bracet de la seva dona, recuperant una sensació de "parelleta de nòvios". Observació del detall: En anar més a poc a poc, es fixa en aparadors i detalls del carrer que abans li passaven desapercebuts. La tirania del consum: Es reflexiona sobre el desespero de les festes de Nadal, les compres compulsiu i com omplim la nevera i els armaris de coses innecessàries. La importància del contacte humà A través de l'experiència viscuda, es conclou que el cos a vegades ens aconsella frenar per evitar l'estrès. L'avi Ramon destaca el valor de la sinceritat i la confiança en les relacions quotidianes, posant com a exemple l'alegria que sent quan la gent el reconeix pel carrer o per la ràdio. "Perdem hores i hores i moments de la vida sense adonar-nos que ho estem perdent." L'episodi tanca amb una nota d'optimisme pel nou any 2007, posant èmfasi en viure des del cor i no des de la butxaca, seguit de la cançó Un beso y una flor de Nino Bravo.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Art i la Paciència del Bonsai a Tarragona
Descobrint el Món del Bonsai En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon i l'Òscar (expert en bonsais) exploren la filosofia darrere d'aquesta pràctica mil·lenària. Més que una simple tècnica de jardineria, el bonsai es presenta com un exercici de paciència, mimo i connexió profunda amb la natura. Característiques i Cures de l'Arbre Durant l'entrevista es desmitifiquen algunes creences comunes i s'ofereixen consells pràctics: Ubicació exterior: Es destaca que el bonsai no és una planta d'interior; necessita el clima exterior, especialment si són espècies autòctones. El reg: No hi ha una norma matemàtica; l'arbre s'ha de regar quan té set, depenent de factors com el vent, el sol i la humitat. Respecte a la natura: S'esmenta la filosofia de Takeo Kawabe, que defensa respectar les formes i "imperfeccions" de l'arbre com a part de la seva bellesa. Formació i Comunitat a Tarragona L'interès per aquest art ha crescut a la ciutat, amb prop de 80 persones inscrites als nous cursets. L'Òscar subratlla que la millor manera d'aprendre és a través de l'experiència compartida i el contacte amb veterans. "La imperfecció és la que tenim, i és bellesa també." Informació de Contacte Per a aquells interessats a unir-se a l'associació o realitzar cursets (que comencen al novembre): - Local: Hotel d'Entitats (Pàrquing La Pedrera, planta 6). - Reunions: Primers dilluns de cada mes.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
14'
Memòries i sopars medievals a Peníscola
Reflexions sobre el temps i vivències històriques En aquesta conversa, en Xavi Ramon comparteix reflexions personals sobre la rapidesa del pas del temps i com la percepció de la vida canvia amb l'edat. L'emoció central de l'episodi resideix en la nostàlgia de les experiències passades, especialment aquelles vinculades a la gastronomia i al turisme incipient. El sopar medieval a Peníscola El punt central del relat és l'explicació detallada d'un sopar medieval viscut a Peníscola durant els primers anys del boom turístic. En Ramon descriu una experiència immersiva total: L'ambientació: Ús exclusiu de coberts, plats i copes de fusta. Els assistents portaven davantals d'època. El menú històric: Començant pel "Bereno dels Bòrgies" (un licor d'aperitiu), seguit de grans safates de marisc (escamarlans i llangustins) servides en brases i, finalment, una cuixa de carn sencera que calia menjar amb les mans. L'espectacle: Representacions teatrals sobre la història del Papa Luna i els Bòrgies que acompanyaven l'àpat durant més de quatre hores. Gastronomia i tradicions regionals L'avi també recorda altres detalls curiosos de la geografia espanyola: Galícia: El consum de vi Ribeira servit en gots prèviament refredats a la nevera per mantenir la frescor natural. Evolució del castell: Com la fortalesa de Peníscola ha passat de ser un espai on es vivia la història de forma directa a un museu modern amb exposicions de pintura. "L'havies viscut com si fos real... una vivència que havies viscut com si estigués allà." La sessió clou amb la promesa de continuar explicant "batalletes" sobre altres cuines regionals, com les de Burgos, en pròxims episodis.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
Vivències sobre l'art i anècdotes de l'Avi Ramon
Comiat temporal i el valor de la memòria L'episodi comença amb l'anunci de l'absència temporal de l'Avi Ramon, qui marxa uns dies i no podrà participar en el programa fins després de la Setmana Santa. Durant la conversa, es destaca que la seva aportació no es basa en llibres d'història acadèmica, sinó en vivències personals i records compartits, comparant la seva tasca amb la dels avis que explicaven històries vora el foc. "Jo no faig llibres, ni escrits d'història... són vivències viscudes." Anècdotes en el món de la pintura L'Avi Ramon comparteix diverses experiències relacionades amb la seva llarga trajectòria en l'àmbit artístic a Tarragona: El conflicte al Pallol: Narra una situació tensa amb una pintora que volia saltar-se les normes d'exhibició (exposant tres quadres en lloc d'un) i que va acabar titllant-lo de "dictador". La picaresca i les còpies: Es discuteix la manca de vergonya d'alguns pintors que presenten còpies d'obres italianes o pintures basades en fotografies sense corregir la perspectiva ni la llum. La importància de la llum natural: L'avi recorda com els pintors d'abans havien de lluitar amb els canvis de tonalitat segons l'hora del dia i el clima, esmentant un pintor que va haver de desfer una obra del Serrallo per un error en la captació de la llum solar. L'evolució de l'ofici de pintor Es reflexiona sobre com ha canviat la tècnica; antigament, els artistes havien de preparar els seus propis colors pastant pigments, mentre que actualment es compren ja fets. Malgrat les facilitats modernes, l'Avi Ramon insisteix que el més important segueix sent la capacitat d'exposar sentiment i realitat sobre la tela. L'espai finalitza amb la interpretació de l'havanera El meu avi com a homenatge al col·laborador abans del seu viatge.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
10'
L'Art i la Passió pel Bonsai a Tarragona
L'Essència de l'Art del Bonsai En aquesta conversa, s'explora el món fascinant dels bonsais, descrivint-lo no només com una tècnica de jardineria, sinó com un art mil·lenari basat en el sentiment i la paciència. Es destaca que un bonsai és un ésser viu en constant evolució que requereix un manteniment continu: Creixement controlat: L'arbre continua el seu cicle natural (brosta, fa flors i fruits), però l'artista n'ha de controlar la forma. Tècniques de modelat: S'explica com arbres recuperats de la natura poden ser reduïts en alçada per crear la il·lusió de la vellesa en una mida petita. L'estrès de l'arbre: El procés de poda i abonament genera un desgast que cal compensar amb períodes de creixement lliure. L'Activitat de l'Associació a Tarragona L'associació local, una de les més importants de Catalunya amb 139 socis, destaca per la seva col·laboració amb mestres internacionals com el japonès Takeo Kawabe. Recentment, han celebrat una mostra de tardor amb gran èxit de públic i participació. "Poca gent t'hi ficaria preu... és un arbre personal. L'art del bonsai es diferencia d'altres arts perquè difícilment l'artista se'l vendria." Formació i Comunitat L'entitat ofereix diversos recursos per als aficionats: Cursos d'iniciació i avançats que comencen al novembre i al febrer. Tallers pràctics on els socis poden treballar els seus propis arbres amb l'ajuda d'experts. Consultori tècnic per resoldre dubtes sobre el reg, l'abonament o la poda. Finalment, es facilita el punt de trobada a l'Hotel d'Entitats de Tarragona (despatx 8), convidant a tothom qui senti curiositat per aquest art a apropar-se i descobrir-lo.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
11'
La vida i l'excés a les festes de barri de la Tarragona d'abans
Les festes de barri i les barbenes a Tarragona L'Avi Ramon recorda com l'arribada del mes de juny marcava l'inici del cicle de festes populars als barris de Tarragona. Antigament, la celebració no es limitava a grans nuclis, sinó que pràcticament cada carrer i barri organitzava la seva pròpia barbena, generant un calendari festiu ininterromput durant tot l'estiu. Impacte en la salut i la feina Aquesta abundància de celebracions va comportar problemes socials i de salud pública notables: Estratègia de supervivència: Els joves havien de fer hores extres i petits treballs extres (remendets) per poder sufragar les despeses de la festa, ja que les famílies no tenien recursos. L'esgotament físic: Molts joves entraven a treballar com a aprenents als 14 anys. El ritme de treballar de dia i ballar de nit fins a la matinada provocava un desgast extrem. Crisi sanitària: L'Avi menciona que l'excés de festa, sumat a una mala alimentació i a la manca de descans, va derivar en molts casos de malalties del pit (tuberculosi), fet que va obligar les autoritats i l'alcalde a prohibir o controlar estrictament els horaris de les festes. Les relacions socials i el ball El context social de l'època estava marcat per normes rígides i situacions curioses: La figura de la caravinera: Les noies mai sortien soles; sempre anaven acompanyades, el que obligava els nois a pagar per duplicat si volien convidar-les. Els espais de ball: Es recorden llocs emblemàtics com la Rambla, el Cós del Bou o la Sala de Ports. En alguns d'aquests espais de prestigi, es feia una "selecció" social fent pagar l'entrada a les dones. La barreja social: A les barbenes de la Rambla hi podien coincidir des de tenors famosos fins a gent dels pobles veïns que baixaven amb carro. "Era un agotament que el cos no portava l'aliment suficient per aguantar aquestes coses, per jove que fos. Hi va haver un moment que es van trobar amb molta gent jove que caia malalta."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'Avi Ramon: De les goteres al Pallol a l'èxit al Port
L'Avi Ramon i el món de l'art a Tarragona En aquesta entrega, l'avi Ramon ens transporta per la història recent de les exposicions artístiques a la ciutat de Tarragona. La conversa comença amb una reflexió sobre les obres i el manteniment urbà, comparant-les amb la vida mateixa que "segueix igual". L'accident de les Voltes del Pallol L'avi recorda com les exposicions de pintura monumental van haver d'abandonar les Voltes del Pallol a causa de greus goteres. * L'aigua va perillar la integritat dels quadres. * Una exposició de disseny feta amb cartró es va fer malbé. * La manca d'espais públics adequats a l'Ajuntament o la Diputació va obligar a buscar alternatives. El Tinglado 1: Una nova llar per als pintors La solució va arribar gràcies a l'Autoritat Portuària. L'avi Ramon explica com va proposar al president del Port l'ús dels tinglados per a fins culturals: * Es va començar amb un grup petit de 30-40 pintors. * Actualment, l'associació ja supera els 100 socis, incloent-hi escultures i pintures de gran format. * L'espai del Tinglado 1 permet que artistes novells i veterans comparteixin paret, creant un ambient de festa i "examen" artístic. Homenatge a Josep Maria Òdena L'avi dedica unes paraules emotives al galerista Òdena, definint-lo com un mecenes de Tarragona que sempre va tenir les portes obertes per a tothom. Lamenta que el reconeixement oficial per part de l'Ajuntament hagi arribat a títol pòstum. "A vegades una gotera, si no la treus, quan s'asseca sembla un quadre, sembla un núvol." L'episodi tanca amb la sintonia característica de l'avi i un missatge d'agraïment al Port per mantenir viva la cultura local.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'art dels bonsais i tradicions de Tots Sants
Retorn a la ràdio i reflexions sobre les festivitats L'episodi comença amb la tornada de l'Avi Ramon després d'uns dies de descans per la festivitat de Tots Sants. Durant la conversa inicial, es reflexiona sobre com les tradicions estan canviant, destacant la progressiva substitució de la festa catalana pel Halloween i l'evolució dels panellets clàssics cap a varietats més modernes i sofisticades. Conversa amb Òscar Torres sobre el món del bonsai El programa compta amb la presència d'Òscar Torres, president de l'Associació de Bonsais de Tarragona, per desmitificar el cultiu d'aquests arbres en miniatura. Les idees clau exposades són: Natura real: Els bonsais no són espècies genèticament nanes, sinó arbres comuns treballats amb tècniques específiques. Tècniques fonamentals: El seu manteniment es basa en la poda, el pinçat, el trasplantament i un control rigorós de l'adob i l'aigua. L'origen de l'art: Tot i que neix a la Xina, van ser els japonesos qui van perfeccionar l'estètica i les normes d'aquest art vegetal. "Un bonsai creix més que un arbre natural perquè l'adobem molt perquè estigui en plena forma." Estils i creativitat artística En la part final, es discuteix la vessant artística del bonsai. S'explica que, més enllà de les normes clàssiques, cada cultivador aporta el seu estil personal, creant composicions que poden anar des de boscos en miniatura fins a oliveres que recorden exemplars centenaris. La sessió tanca amb la promesa de continuar la conversa l'endemà per oferir consells pràctics als oients.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
L'Avi Ramon: Evolució Social i Valors de Convivència
Reflexió sobre el Canvi Social i la Pèrdua de Civisme Aquesta conversa entre l'Avi Ramon i la seva interlocutora ofereix una mirada nostàlgica però crítica sobre com han evolucionat les relacions humanes a Tarragona i la societat en general. Es contraposa la proximitat del passat amb l'individualisme actual. La Vida de Barri d'Abans L'Avi Ramon recorda una època on la manca de recursos es compensava amb una gran solidaritat veïnal: Convivència i confiança: La gent compartia des de sal i oli fins a les claus del pis, i es reunien a la fresca per fer la xerrada nocturna. Serveis comunitaris: S'esmenten figures perdudes com el sereno (el vigilant que portava el ramillete de claus) i el mètode de recollida de brossa amb carro i trompeta. Tradicions: Es descriu la tradició de les caramelles, on els cantaires recollien ous i diners amb un cistellet i una canya llarga des dels balcons principals. La Pèrdua del Respecte i el Civisme El diàleg destaca una degradació en el tracte personal i el respecte per l'entorn: Falta d'educació: Es menciona el malestar en els ascensors, la gent que llença la brossa pels balcons o la manca de preferència cap a la gent gran en el transport públic. Individualisme: L'avi lamenta que ara molta gent viu tancada darrere de reixes per por, i que els veïns ja no es coneixen ni se saluden. L'Adaptació i la Prepotència Social Finalment, es reflexiona sobre l'ego i la necessitat de demostrar un estatus: "El més important de la vida és el respecte. Quan s'ha perdut el respecte, ve tot aquest malestar." Es discuteix com algunes persones només saluden quan veuen algú amb una certa categoria social, ignorant-lo en altres circumstàncies. Es critica la prepotència i l'orgull, suggerint que la felicitat real ve de l'adaptació i la senzillesa, més que de les corbates o les aparences.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
L'avi Ramon i la història de les exposicions a Tarragona
L'avi Ramon s'acomiada abans de les vacances L'episodi comença amb una conversa distesa sobre el temps canviant i la imminents vacances de l'avi Ramon, que no tornarà fins al mes d'abril. Aquesta reflexió sobre la imprevisibilitat del clima serveix com a metàfora de la pròpia ment humana i els canvis de plans d'última hora. Crònica de les exposicions a Tarragona El nucli de la conversa gira entorn a la trajectòria de l'avi com a comissari d'exposicions locals durant els darrers 20 anys: Orígens: Tot va començar amb la necessitat de crear una mostra dedicada exclusivament a la temàtica de Tarragona, ja que fins aleshores els pintors es limitaven a paisatges genèrics o bodegons. Èxit inicial: La primera exposició col·lectiva a l'antic ajuntament va aplegar 36 pintors, xifra que va anar creixent any rere any. Cine i col·leccionisme: L'avi destaca una exposició dedicada al cinema antic i de col·leccionisme (amb la col·laboració de l'Agapito) que va atraure més de 10.000 persones. Va ser tan rellevant que, fins i tot, una associació de Saragossa va demanar fer-la itinerant. "Vam fer una exposició de coses que la gent no s'imaginaven que existien del cine... va ser una atracció." Espais emblemàtics i dificultats logístiques L'avi explica la transformació d'espais com les Voltes del Pallol, un lloc que ell mateix va suggerir adequar per a ús cultural. Tot i l'èxit, el relat acaba amb les dificultats de manteniment d'aquests espais històrics, mencionant els problemes de goteres i l'abandonament de certes estructures a causa de la brutícia acumulada pels coloms.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
11'
D 05.12.07 AVI RAMON
Memòries i canvis urbanístics a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix els seus records personals sobre l'evolució de la ciutat de Tarragona, centrant-se en la transformació dels seus carrers i la vida durant la postguerra. El diàleg comença amb un to distès sobre les festivitats de la Constitució i la Puríssima, passant ràpidament a una crònica històrica local. L'evolució dels carrers i barris L'Avi Ramon detalla com diversos espais han canviat radicalment de fisonomia: Stanislau Figueres: Explica els canvis de nom d'aquest carrer (que també es va anomenar Avinguda de Navarra després del 1939) i la desaparició de comerços clàssics com sabateries. Els Campos: Recorda la zona de darrere de Maria Cristina com un espai de pagesia i horts on antigament s'hi feien festes i actuacions de l'anomenat "niu d'art". Pere Martell i Rovira i Virgili: Rememora com es van obrir aquests carrers a partir d'antics xalets i horts, connectant la ciutat cap al cementiri. Educació i vida durant la Guerra Civil Un dels punts més emotius és el record de l'escola durant els anys de conflicte: L'Avi recorda haver anat a un col·legi situat en un antic convent de monges on, excepcionalment per a l'època, les classes eren en català. Destaca el mètode pedagògic innovador: nens i nenes estudiaven junts en taules amb noms com Llibertat o Durruti, fomentant la competició sana i l'estímul acadèmic. Aquesta experiència es va estroncar quan els professors van ser cridats al front, especialment a la Batalla de l'Ebre. Curiositats i espais socials El Mostelle: Menciona aquesta beguda sense alcohol, molt popular internacionalment en el seu moment, especialment recomanada per a dones embarassades. Activitat militar: Recorda el picadero on els militars i civils practicaven equitació. Artistes: Fa referència al pas de cantants famosos per la ciutat, com Joan Manuel Serrat durant el seu servei militar. "Allí tot se feia en català. I era bonic perquè allí va ser el primer puesto que nens i nenes anaven junts."
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
9'
L'Avi Ramon: El paper dels avis i la falta de civisme
Reflexions sobre la vellesa activa i el civisme En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix les seves vivències personals i reflexions sobre el paper fonamental que tenen els avis en la societat actual, especialment amb l'arribada de les vacances escolars de juny. El paper educatiu i afectiu dels avis L'Avi explica amb nostàlgia i alegria com la relació amb els néts aporta una vitalitat especial a la gent gran: * La cura dels néts: Amb el final de l'escola, els avis es converteixen en figures clau mentre els pares treballen. * La transmissió de cultura: L'Avi recorda com explicava històries com la del General Bum Bum o com feia de gegant per als seus néts a Alemanya. * L'antídot contra la soledat: Es reflexiona sobre la tristesa de veure avis sols a la Rambla, comparant-ho amb la satisfacció d'aquells que, tot i queixar-se del cansament, mantenen una vida activa gràcies als infants. Civisme i respecte en la societat actual Un gran bloc de la conversa es dedica a la pèrdua de l'educació i el respecte en l'espai públic. L'Avi relata anècdotes sobre la manca de civisme: 1. L'educació dels infants: Critica la permissivitat d'alguns pares quan els fills actuen malament al carrer. 2. L'enfrontament a l'autobús: Explica una situació tensa on va intentar demanar educadament a un conductor que retirés un vehicle d'una parada d'autobús i va rebre una resposta agressiva. "Si els nens comencen a créixer torts, com els arbres, és difícil redreçar-los; la base és el respecte que s'ensenya a casa." L'episodi conclou amb una crida a la conscienciació col·lectiva per mantenir les bones maneres i el respecte mutu.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
13'
D 04.12.07 AVI RAMON
El projecte del tramvia a la Tarragona del XIX L'Avi Ramon ens transporta a la dècada de 1880, quan un comerciant local va decidir dotar Tarragona d'un sistema de tramvies tirats per cavalls. En una època en què la ciutat tenia uns 20.000 habitants i gaudia de certa puixança industrial gràcies al comerç del vi, l'Ajuntament va concedir el permís per crear la societat Tramvies de Tarragona. Recorregut i anècdotes socials El tramvia connectava la part baixa de la ciutat amb la Rambla i l'Ajuntament. Alguns aspectes destacats del seu funcionament incloïen: Trajecte: Passava per punts com el carrer Real, la plaça dels Carros, el carrer Apodaca i Mendizàbal. Reforç animal: En arribar a les pujades (com la del carrer Apodaca), s'utilitzaven mules de reforç. Picaresca i moralitat: L'avi recorda com els homes feien el distret a les parades per intentar veure els turmells de les dones quan aquestes s'aixecaven la faldilla per pujar al comboi. Decadència i llegat L'èxit inicial es va veure truncat per diversos factors que van portar a la desaparició del servei al cap de pocs anys: La crisi de la fil·loxera i la davallada del negoci del vi van afectar l'economia local. El propietari del projecte, arruïnat, va acabar suïcidant-se, i l'Ajuntament va subhastar els actius. Els carrils es van retirar per evitar que els cavalls es fessin mal. "Si altres capitals tenen tramvies, per què a Tarragona no pot tindre un tramvia?" Actualment, una maqueta de plata d'aquest tramvia històric es conserva a la Casa Castellarnau com a record d'aquella iniciativa.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
11'
Gastronomia, tradició i l'art de menjar amb les mans
Reflexions sobre la Cuina Tradicional i l'Etiqueta a Taula En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora exploren diversos aspectes de la gastronomia catalana, centrant-se en la importància de la tradició i la pèrdua de qualitat en l'hostaleria moderna a causa de la pressa i el turisme. La Qualitat del Romesco i la Restauració Es destaca la figura del mestre romescaire com un títol d'honor i garantia de qualitat en els restaurants del Serrallo i de Tarragona. L'avi critica com, en el passat, s'enganyava els turistes amb el romesco (fet amb pebre vermell en comptes dels ingredients tradicionals) i com avui dia el menjar preparat i la pressa afecten el resultat final. L'Experiència de Menjar a la Costa Es comenta la sensació de sentir-se estrany a casa nostra quan els restaurants prioritzen l'atenció als turistes o utilitzen personal de temporada que no coneix bé l'ofici. L'avi diferencia clarament entre la paella catalana autèntica i la "paella tipus estranger", remarcant que el coneixement dels ingredients és clau per gaudir del plat. El Plaer de Menjar amb les Mans "Nostre Senyor ja ho va dir: els dits són per a moltes coses, i una és per a menjar de gust." Es reivindica l'acte de menjar amb les mans determinats aliments com les gambes, els musclos o el pollastre per poder assaborir tota la seva essència (l'oli, l'all i el julivert). Tot i que reconeixen el protocol i l'ús de coberts en circumstàncies formals, defensen la llibertat i el plaer d'un bon àpat casolà sense tantes formalitats.
Arxiu Sonor. Primera hora 2007
12 de juny del 2007
12'
El Concurs de Mestres Romescaires al Serrallo de Tarragona
El Concurs de Mestres Romescaires: Tradició i Secrets L'avi Ramon explica amb detall com funciona el prestigiós concurs de romesco que se celebra al barri del Serrallo, a Tarragona, generalment una setmana abans de les festes de Santa Tecla. L'episodi se centra en la logística del certamen, la rivalitat amable entre els participants i els secrets culinaris d'aquest plat mariner. Organització i Logística del Certamen El concurs està estrictament regulat per garantir la igualtat de condicions: Material proporcionat: L'organització entrega a cada participant un fogó de carbó, una cassola per a sis racions, oli i 1,5 kg de rap. Prohibicions: No es pot portar res preparat de casa, ni tan sols el brou de peix; tot s'ha de cuinar in situ. El Jurat: La deliberació és a cegues (les cassoles només porten un número) per evitar influències, ja que el títol de Mestre Major Romescaire és molt valorat per restaurants i professionals. Secrets i Errors Comuns a la Cuina L'èxit d'un bon romesco depèn de petits detalls i de l'experiència de qui el cuina: Ingredients clau: Cada concursant aporta el seu "secret", que sol incloure avellanes, bitxo, una mica de cunyac o nou moscada. La gestió del rap: L'avi destaca que molts perden perquè el rap deixa anar molta aigua; els experts el segellen o el fregeixen prèviament per controlar la textura de la salsa. Errors fatals: Es recorden anècdotes de grans cuiners que van perdre per oblidar posar-hi sal o per distreure's parlant amb el públic. L'Ambient Festiu al Moll de Costa Més enllà de la competició, l'esdeveniment és una trobada social entre amics i veïns que aprofiten per esmorzar junts mentre es couen les cassoles. Un cop acabat el concurs, les cassoles se subhasten entre els assistents. "Hi ha gent que a casa seva és tan o més bona que un professional, però no viu de la professió... a casa seva és el rei."