Tots els episodis

62618 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

50257-50280 de 62618
  • Impacte de l'alta velocitat al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Impacte de l'alta velocitat al Camp de Tarragona

    Valoració del sector empresarial L'impacte de l'alta velocitat un any després de la seva arribada a Tarragona és considerat netament positiu per la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA). Segons Juan Gallardo, aquest mitjà no és un ferrocarril convencional, sinó una eina que apropa el territori als grans centres de decisió i població. Reducció de temps: S'ha passat d'un trajecte de sis hores a Madrid a només tres hores. Mobilitat induïda: El servei ha captat usuaris del pont aeri i ha generat nous desplaçaments professionals. Deficiències d'accessibilitat: El principal punt negatiu és la mala comunicació de l'estació amb els nuclis urbans, obligant a l'ús del vehicle privat. Perspectives de futur i urbanisme El gran salt qualitatiu s'espera amb la connexió amb Barcelona (prevista en menys de 30 minuts). La CEPTA proposa: * Crear reserves d'espai per a activitats terciàries d'alt valor afegit al voltant de l'estació. * Evitar que el territori sigui només una ciutat dormitori de la regió metropolitana. "L'àmbit territorial que disposa d'alta velocitat passa a jugar en una altra divisió en termes de notorietat i promoció." Impacte en el sector turístic En contrast, el sector hoteler (Salou, Cambrils, La Pineda) mostra una visió més escèptica. Joan Antoni Padró assenyala que l'AVE encara no és un factor determinant per al seu model de negoci: Perfil de client: El turisme familiar prefereix el cotxe per cost i mobilitat. Turisme cultural: L'AVE només ajuda puntualment en escapades de cap de setmana a Tarragona o Reus. Oportunitat europea: El sector considera que l'alta velocitat només serà realment competitiva per al turisme quan connecti directament amb el centre d'Europa.

  • Resum nadalenc i gaffes del Nàstic al Futbolí - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Resum nadalenc i gaffes del Nàstic al Futbolí

    Ambient nadalenc i intercanvi de regals L'episodi comença amb un to distès i festiu entre els col·laboradors Quim Pons i Iolanda García. Tot i la decepció del darrer partit del Nàstic a Sevilla, l'esperit de Nadal domina la conversa, culminant en un intercanvi de regals força peculiar: El Quim regala a la Iolanda una llibreta de l'AVE amb motius de torero (comprada per 3 euros) i un polvoró. La Iolanda respon amb una panera personalitzada i improvisada que inclou un fuet sec, un formatge light, una madalena i una ampolleta de Chartreuse. Recull de moments memorables de la temporada Es fa un repàs humorístic a les anècdotes més destacades des del setembre, recordant els "amics" que s'han anat fent pel camí: Paillo de Còrdova: Un personatge entranyable amb un entrepà gegant d'un metre i mig. L'Òscar de les Canàries: Un nen que, tot i viure a Las Palmas, manté el seu amor pel Nàstic i parla català gràcies al seu pare tarragoní. David Vidal i les nits de festa: Es rememora la faceta més humana i divertida dels entrenadors i les sortides nocturnes per "vigilar" jugadors. Les pífies i gaffes dels comentaristes El resum inclou una secció dedicada als errors més divertits del micròfon: Àngel García i les seves pèrdues de memòria durant les retransmissions, especialment quan un jugador marca just després que ell el critiqui. Jordi Blanc confonent el segon entrenador de la Real Sociedad amb l'escriptor Stephen King. Les disputes nominals entre Manolo i Manuel, que fins i tot van arribar a ser mencionades per l'exalcalde Joan Miquel Nadal en una roda de premsa. "Aquest programa s'està convertint en una referència, en un ítem... que no sé per què, però ho és."

  • Novetats editorials per Nadal amb Arola i Cossetània - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    21'

    Novetats editorials per Nadal amb Arola i Cossetània

    Conversa amb els editors Alfred Arola i Jordi Ferrer En aquesta trobada, Alfred Arola (Arola Editors) i Jordi Ferrer (Cossetània Edicions) comparteixen les seves impressions sobre l'estat actual del sector editorial i presenten les seves propostes literàries per a les festes de Nadal. La conversa destaca la bona relació i col·laboració entre ambdues editorials de Tarragona, que prefereixen sumar esforços en promoció abans que una competitivitat deslleial. Premis i Reconeixements Jordi Ferrer comenta l'èxit recent de Cossetània als Gourmand Cookbook Awards, on han obtingut: * 6 premis i 8 nominacions en diverses categories. * El premi Joan Cartanyà de Turisme. Propostes destacades per a Nadal Els editors enumeren diversos títols ideals per a regalar, posant èmfasi en el llibre com a objecte valuós i de col·lecció: Natura i Excursions: Arbres dels nostres paisatges de Saldoni Fonoll, i la guia Catalunya: 50 excursions inoblidables. Cuina: Obres de Mariona Quadrada sobre peix i bacallà. Cultura i Història: Crema Troia Tarragona (antologia poètica tarragonina) i Xalom Tarragona (sobre el llegat jueu). Infantil i Juvenil: Introducció a l'òpera amb Baobab i noves guies de viatge per a nens (Londres i París), un producte innovador al mercat català. Debat sobre el foment de la lectura Ambdós editors coincideixen que el foment de la lectura no s'aconsegueix amb campanyes televisives buides, sinó a través de: 1. Una xarxa de biblioteques excel·lent. 2. L'entrada del llibre a les llars mitjançant l'assaig i les aficions (cuina, esports, guies). 3. La normalització del llibre com un estri quotidià que ens acompanya a tot arreu. "Un llibre de cuina ple de taques d'oli o una guia rebregada pel món és el millor que li pot passar a un llibre."

  • Balanç de sis mesos del pacte de govern a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    45'

    Balanç de sis mesos del pacte de govern a Tarragona

    Balanç i Consolidació del Pacte de Govern L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i el segon tinent d'alcalde Sergi de los Rios (ERC) es reuneixen al pati del rei Jaume I per avaluar els primers sis mesos de govern compartit a Tarragona. Tots dos líders subratllen la solidesa de l'acord i un canvi de tarannà basat en el diàleg, allunyant-se del model de gestió anterior. Gestió de l'"Herència Complexa" Els protagonistes discuteixen els reptes que han hagut d'afrontar en entrar a l'Ajuntament, sovint anomenats marrons: • La paràlisi del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i el seu impacte humà en els veïns afectats. • El fracàs del pàrquing intel·ligent de Jaume I, definit com un "desastre monumental" de concepció i economia. • La reactivació de projectes encallats com el Teatre Tarragona, el Metropol i el Camp del Nàstic. Projectes Estratègics de Futur Es detallen les línies de treball per al 2008, posant l'èmfasi en la projecció exterior i el desenvolupament econòmic: • Façana Marítima: Progrés en el diàleg amb la Generalitat i l'Estat per a l'alliberament de les vies del tren. • Parc Tecnològic: Impuls a la innovació en el sector de la química i l'energia per recuperar el retard respecte a altres ciutats. • Projecció Internacional: Candidatures per a la Capital Cultural Europea 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017. • Sabinosa: Projecte per convertir l'antic preventori en un centre universitari internacional amb la col·laboració de la URV i la Diputació. Transformació Urbana i Esportiva Es destaca la rehabilitació del Mercat Central, amb la bona acollida del mercat provisional, i la remodelació de la Rambla Nova. En l'àmbit esportiu, s'explica el disseny del nou estadi del Nàstic a Camp Clar, inspirat en el model britànic d'estadis coberts (com Anfield o Old Trafford) per garantir la pressió ambiental i la comoditat dels socis. "No volem fer de l'herència el nostre objectiu polític, perquè l'objectiu d'un governant ha de ser el present i sobretot el futur."

  • Torredembarra presenta la fira Nadal i la Mediterrània - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    10'

    Torredembarra presenta la fira Nadal i la Mediterrània

    Promoció del producte local i de proximitat En aquesta entrevista, Montserrat Engasull, regidora de l'Ajuntament de Torredembarra, presenta la primera edició de la fira Nadal i la Mediterrània. L'objectiu principal és posar en valor els productes de la terra davant la crescuda del consum de productes d'importació que, sovint, no compleixen els estàndards de qualitat o normatius de casa nostra. Activitats i oferta de la fira El certamen es desenvolupa al nucli antic del municipi, creant un recorregut que va des de la plaça de la Font fins a la plaça del Castell. Els visitants hi podran trobar: Alimentació artesana: Vins, caves, olis, torrons i productes amb Denominació d'Origen (D.O.). Artesania i regals: Paradetes d'antiquaris, floristeries i la participació del col·lectiu d'artistes locals El Grop. Espectacles tradicionals: Una olla de caldo calent per als assistents, l'actuació dels Pastorets de Calaf, un pessebre vivent i música de percussió en directe. Espai infantil: Un espectacle de Cagatió a la plaça de l'Ajuntament a càrrec de la companyia Rovell d'Ou. Compromís social i dinamització econòmica "Hem de recordar que aquí tenim moltes coses i que les hem de promocionar; la gent ha de ser conscient d'això." L'esdeveniment també té un vessant solidari, ja que coincideix amb La Marató de TV3. La Coral Santa Rosalia realitzarà una actuació de nadales i es recolliran fons entre els expositors i visitants per a aquesta causa. Engasull subratlla que aquesta iniciativa busca consolidar Torredembarra com un referent comercial de la comarca, ajudant el comerç local a superar contextos de crisi mitjançant la imaginació i el suport institucional.

  • Passió i tradició pessebrista a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    30'

    Passió i tradició pessebrista a Tarragona

    La tradició del pessebre a Tarragona L'episodi explora la riquesa cultural i l'esforç artístic que hi ha darrere dels pessebres de la ciutat, especialment els de l'Associació Pessebrista de Tarragona i el de la Colla Xiquets de Tarragona. Els convidats expliquen que un bon pessebre no és només una decoració, sinó una obra d'art que es renova totalment cada any. Pessebre popular vs. Diorama Es destaca la diferència tècnica entre les dues modalitats principals: • Diorames: Són escenes tancades que es miren a través d'una "boca" o vidre, on la perspectiva i la il·luminació són claus. Se centren en la fidelitat de paisatges reals (com Tamarit o Petra). • Pessebre popular: En el cas dels Xiquets, és un pessebre de grans dimensions (uns 38 m²) que es pot observar des dels quatre costats, cosa que requereix un polit i detallisme absolut en 360 graus. L'art de les figures a "palillo" Un dels punts més rellevants és la inversió en figures de gran qualitat. Es mencionen artesans com Martí Castells o Daniel José. "Hi ha figures úniques, fetes a palillo per encàrrec, que poden costar entre 400 i més de 1.000 euros la peça." El simbolisme del Caganer Es debat sobre la figura del caganer, sovint amagada en el pessebre popular com un estímul per al visitant. S'explica el seu origen pagà relacionat amb la fertilitat de la terra i l'abonament natural dels camps. Projecció de futur: 80 anys de l'Associació L'any 2008 serà clau per al pessebrisme tarragoní amb la celebració del 80è aniversari de l'entitat, que inclourà una trobada de pessebristes de tot Catalunya i múltiples exposicions antològiques a espais com la Casa Castellarnau.

  • Concert solidari de gòspel per Burundi a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    5'

    Concert solidari de gòspel per Burundi a Tarragona

    Concert Benèfic d'Oxfam Intermón a Tarragona L'entitat Oxfam Intermón organitza un esdeveniment musical destacat a l'Església dels Caputxins de Tarragona. Es tracta d'un concert de gòspel a càrrec del grup Tocats pel Gòspel, una formació de Barcelona nascuda l'any 2000 que compta amb unes 30 veus. El Projecte Solidari a Burundi Els fons recaptats es destinaran integrament a un programa de Seguretat Alimentària a Burundi, un país marcat per dècades de conflictes ètnics i una guerra civil. El projecte busca facilitar el retorn dels refugiats i desplaçats mitjançant: Millora de la producció agrícola i ramadera: Distribució d'eines, animals i aplicació de mètodes de restauració de la fertilitat del sòl. Cadenes de Solidaritat Comunitària: Un sistema on una família rep un animal i, quan aquest té cria, es lliura a una altra família vulnerable. Formació i Gestió: Suport en la resolució de conflictes, prevenció del CIDA i polítiques de gènere. "L'objectiu és que els propis camperols siguin els actors del seu desenvolupament a través de la solidaritat econòmica." Altres iniciatives de Nadal Durant l'entrevista es destaca també la tasca de la botiga d'Oxfam Intermón al carrer Sant Francesc, on actualment se celebra la Setmana del Pessebre amb figures artesanes d'arreu del món (Perú, Guatemala, Vietnam) i es poden adquirir regals de comerç just.

  • El Ballet Estatal Rus presenta El Trencanaus a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    5'

    El Ballet Estatal Rus presenta El Trencanaus a Tarragona

    El Ballet Estatal Rus de Nijni Nóvgorod a Tarragona L'espectacle de dansa clàssica per excel·lència de les festes nadalenques, El Trencanaus, arriba a la ciutat de Tarragona. L'entrevista amb Lola Esteban, responsable de la promotora Promoconcert, detalla les claus d'aquesta producció que tindrà lloc al Palau de Congressos. Un clàssic per a tots els públics Encara que sovint es percep com un conte infantil, l'obra destaca per la seva profunditat temàtica i qualitat artística: Temàtica adulta: Més enllà dels ninots i el món de fantasia, l'espectacle és una fàbula sobre l'enyorança i la infantesa. Ambientació nadalenca: L'obra se situa la nit de Nadal, fet que la fa ideal per a aquestes dates. Públic divers: És apte tant per a adults com per a infants que tinguin interès per la música i el ballet. La companyia i l'elenc El muntatge corre a càrrec del Balet Estatal Rus de Nijni Nóvgorod (citat textualment com a Nis-Ninóforot), una formació que destaca per: Un equip de 40 artistes sobre l'escenari. Una combinació perfecta entre l'experiència dels membres veterans i l'energia dels joves valors que s'incorporen a la companyia. Una gira internacional que fa parada a la ciutat tarragonina. "És una fàbula que parla de l'enyorança de la infància, que és un tema molt més adult, però als nens els encantarà per la nena i els ninots." Durant el programa, s'han sortejat entrades entre els oients, generant una gran expectació telefònica per assistir a aquest esdeveniment de primera línia.

  • Consells pedagògics per a la compra de joguines - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    13'

    Consells pedagògics per a la compra de joguines

    Guia per a una elecció responsable de joguines i tecnologia En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la pedagoga Adriana Auban exposa les claus per gestionar l'allau de regals durant l'època de Nadal. L'objectiu principal és que el joc sigui una eina de desenvolupament emocional i mental, i no només un acte de consum massiu. Criteris de selecció i ús Adequació a l'edat: És fonamental triar productes basats en el desenvolupament evolutiu del nen. Un joc massa simple avorreix, mentre que un de massa complex genera frustració. Gestionar l'abundància: L'experta recomana no entregar tots els regals de cop. La clau és establir un ritme d'entrega gradual durant l'any per mantenir l'interès i evitar l'avorriment. Varietat i absència de prejudicis: Es defensa la combinació de jocs tradicionals i videojocs, així com evitar les distincions sexistes. "Els prejudicis els tenim nosaltres, no els nens. Si un nen demana una nena, se li pot donar." Tecnologia i videojocs Beneficis dels videojocs: Ajuden a millorar l'observació i la superació d'objectius, però cal vigilar el contingut mitjançant el codi PEGI. Límits de temps i espai: Es recomana que les consoles i ordinadors estiguin en espais comuns per evitar l'aïllament. L'ús ha de ser moderat (descansos cada hora o hora i mitja). Educació digital: Amb l'ús de mòbils o càmeres, cal ensenyar la responsabilitat en la despesa (per exemple, amb targetes prepagament) i el respecte en l'ús social del dispositiu.

  • Recuperació del riu Gaià amb l'Associació Aurora - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Recuperació del riu Gaià amb l'Associació Aurora

    L'Associació Aurora i la Inserció Laboral L'Associació Aurora, fundada l'any 1987 per famílies de persones amb malaltia mental, ha evolucionat des de l'assessorament inicial fins a la creació d'un Centre Especial de Treball (CET) el 1997. Actualment, el centre atén 21 persones amb discapacitat, oferint-los un entorn laboral protegit amb suport terapèutic professional. Les activitats principals del centre inclouen: * Tallers de manipulats: treballs d'impremta, envasats i empaquetatge per a empreses. * Jardineria: tasques de manteniment de zones verdes. * Àmbit forestal: una nova línia de treball centrada en la recuperació d'espais naturals. Projecte de Recuperació del Riu Gaià Gràcies a un conveni entre la Diputació de Tarragona i "la Caixa", una brigada de vuit persones del CET ha treballat durant sis mesos en la recuperació d'un tram baix del riu Gaià. El projecte ha estat un èxit rotund, superant les expectatives inicials: Rendiment excepcional: S'han netejat gairebé 12.000 metres quadrats, un 30% més del que s'havia previst. Control d'espècies invasores: La feina s'ha centrat a erradicar la canya americana (Arundo donax), que ocupava tot l'espai impedint el creixement de la vegetació autòctona. Transformació paisatgística: S'ha recuperat la visibilitat de la rasclosa i s'ha procedit a la replantació amb arbres i flora riberenca. "De ser una superfície on només creixia canya en un 95%, hem passat a recuperar la magnificència del riu i el seu entorn natural." Impacte Social i Futur L'activitat ha suposat un repte físic i personal important per als usuaris, que han hagut d'adaptar-se a condicions de terreny inestable i meteorologia variable. L'èxit d'aquesta prova pilot ha portat l'entitat a buscar noves fonts de finançament i a presentar propostes per continuar actuant com a "padrins" del riu Gaià i ampliar les seves intervencions forestals a altres zones de les comarques tarragonines.

  • Protesta per la precarietat a l'Hospital Joan XXIII - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    8'

    Protesta per la precarietat a l'Hospital Joan XXIII

    Vaga i mobilitzacions contra la manca de personal Els treballadors de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona han iniciat una sèrie de protestes al vestíbul del centre per denunciar una situació límit. La reivindicació principal és la manca de personal de totes les categories (infermeria, zeladors, cuina, manteniment i auxiliars), un problema que s'ha vist agreujat per l'augment de la complexitat dels pacients ingressats. Dades clau de la reivindicació Ràtio infermera-pacient: Mentre que hospitals com la Vall d'Hebron tenen una ràtio d'1/12, a l'Hospital Joan XXIII es troben amb una ràtio d'1/18, la pitjor de la província. Complexitat assistencial: El personal denuncia que les patologies són cada vegada més greus (neurocirurgia, vascular, hemodinàmica) i requereixen més hores d'atenció, però la plantilla no ha augmentat en proporció. Precarietat laboral: Es critica l'ús de contractes a temps parcial i temporals d'acumulació de tasques, fet que provoca que els professionals marxin cap a altres centres o països amb millors condicions. Possibles escenaris de futur La representant del Sindicat d'Infermeria (SATSE), Montse Paco, ha estat contundent sobre la manca de resposta de l'Institut Català de la Salut (ICS): "Sempre ens estan dient que ho miraran, que ho estudiaran... però i la veritat és que ja estem una mica cansats. Si no ens donen res, estem disposades a anar a la vaga." La situació actual és de sobrecàrrega extrema, fins al punt que molts treballadors no han pogut baixar a la concentració per l'alt volum de feina a les unitats i urgències.

  • Inauguració de la nova seu de Creu Roja a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Inauguració de la nova seu de Creu Roja a Tarragona

    Inauguració de les noves instal·lacions a l'Avinguda Andorra Tarragona Ràdio ha assistit a la presentació de la remodelació integral de la seu de la Creu Roja, ubicada a l'antiga fàbrica de galetes L'Host. L'acte ha comptat amb la presència de les màximes autoritats de la institució a nivell estatal i català, així com representants polítics locals. Millores i beneficis de l'espai remodelat L'Anna Sabater, coordinadora territorial, destaca que la rehabilitació d'aquesta nau industrial de fa més de 30 anys aporta avantatges clau: * Concentració de serveis: S'integren tots els àmbits de treball en un sol edifici, facilitant el treball en xarxa. * Accessibilitat: S'han eliminat barreres arquitectòniques mitjançant la instal·lació de rampes. * Nous espais funcionals: Creació d'una ciberaula, aules de formació i ocupació, i magatzems per a emergències humanitàries. Impacte social i voluntariat Durant l'entrevista es subratlla que la institució va atendre més de 26.000 persones a Tarragona l'any 2006. Tot i que els serveis en platges són els més visibles, la Creu Roja realitza una tasca crucial i sovint silenciosa en: * Atenció a la gent gran i lluita contra la solitud. * Suport a víctimes de violència de gènere. * Programes per a immigrants i afectats pel VIH. "Actualment estem tenint una major afluència del que anomenem 'voluntariat adult' (55-65 anys), que ens aporten una qualitat en la intervenció increïble gràcies al seu bagatge personal." Finalment, es destaca que aquestes instal·lacions permeten a la Creu Roja de Tarragona entrar definitivament al segle XXI, optimitzant l'atenció als usuaris i les condicions de treball per als voluntaris.

  • Reforma del Codi Penal i Seguretat Viària a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    19'

    Reforma del Codi Penal i Seguretat Viària a Tarragona

    Balanç de la Reforma del Codi Penal i la Sinistralitat a Tarragona L'entrevista amb l'Eusebi del Olmo, responsable del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza l'impacte de la recent reforma del Codi Penal i l'evolució de la seguretat a les carreteres tarragonines. Objectivació de les Infraccions Penals Un dels punts clau de la reforma és l'objectivació dels delictes. Segons Del Olmo, això elimina la subjectivitat judicial en establir límits clars: Seguretat jurídica: Ara hi ha paràmetres concrets per velocitat i alcoholèmia que defineixen automàticament el delicte. Exemples d'excessos: S'ha fixat que circular a més de 110 km/h en zones urbanes és una infracció penal, mesura que es considera assenyada i necessària. Judicis ràpids: Es destaca l'agilitat del sistema judicial a Tarragona, on s'han celebrat judicis pocs dies després de la infracció gràcies a la contundència de les proves (fotos de radar i tiquets d'alcoholèmia). Estadístiques i Evolució de la Sinistralitat Les dades mostren una millora històrica a la demarcació de Tarragona: Reducció dràstica: S'ha passat de les 142 víctimes mortals l'any 1998 a les 75 víctimes l'any 2007 (fins a la data de l'entrevista). Tendència a la baixa: Tot i que la xifra encara és elevada, representa una reducció del 10% respecte a l'any anterior i un descens del 50% en una dècada. Grups de Risc i Causes d'Accidents El Servei Català de Trànsit identifica nous focus de preocupació: Motocicletes: Preocupa l'augment d'accidents de motos de gran cilindrada durant els caps de setmana, especialment en rutes turístiques del Priorat o la Conca de Barberà. Distraccions: Es defineix la distracció com la causa principal d'accidents (el mòbil, la ràdio, etc.), superant sovint altres factors de risc. "La immediatesa dels judicis ràpids dóna garanties a tothom i mostra a la societat les conseqüències de les conductes antisocials." Campanya de Nadal i Controls Davant la proximitat de les festes de Nadal, s'intensificaran els controls d'alcohol, velocitat i estupefàents. L'expert recorda que no hi ha un consum segur d'alcohol per a la conducció i apel·la a la responsabilitat cívica.

  • Negociacions pel POUM: Segona fase de reunions veïnals - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    14'

    Negociacions pel POUM: Segona fase de reunions veïnals

    Estat de les negociacions pel Pla General Urbanístic L'entrevista amb Santiago Blanco, portaveu de la Coordinadora de Veïns Afectats pel POUM a Tarragona, analitza l'inici d'una nova etapa crucial per als residents. Després d'una primera fase amb acords positius, s'obren ara reunions de treball tècniques per resoldre els casos més complexos. Zones clau en conflicte Actualment, la problemàtica s'agrupa en tres blocs principals on s'han de buscar punts d'apropament: Torreforta: El sector amb més volum d'afectats i habitatges en risc. Les reunions s'inicien immediatament sobre tres polígons diferenciats. Muntanyeta de Sant Pere: Un cas complex a causa de l'afectació de vials, tot i que l'Ajuntament planteja diverses alternatives. Camí de l'Ermita de la Salut (PMU-14): Hi ha una proposta veïnal amb bona acollida per part dels tècnics municipals. Canvi de clima i perspectives de futur La coordinadora destaca un canvi positiu en l'actitud de l'Ajuntament respecte a l'etapa anterior. Es descriu un ambient de voluntat política, compromís de consens i transparència que ha rebaixat l'angoixa inicial dels veïns. "Hem passat d'una situació d'amenaça total a un escenari on hi ha voluntat que aquesta desaparegui gràcies al diàleg." Full de ruta i possible dissolució L'objectiu és que el nou pla general estigui enllestit entre març i abril. La coordinadora té una visió clara sobre la seva pròpia existència: Va néixer per una necessitat de mobilització generalitzada. A mesura que es resolen els problemes de cada barri, el col·lectiu perd la seva raó de ser. L'entitat preveu celebrar la seva dissolució amb una festa un cop el POUM estigui consensuat i tancat definitivament.

  • Mosaic Tarragoní: 25è aniversari de l'Esbart Dansaire - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    10'

    Mosaic Tarragoní: 25è aniversari de l'Esbart Dansaire

    Presentació de l'espectacle commemoratiu L'Esbard Dansaire de Tarragona celebra el seu 25è aniversari de refundació amb l'estrena de l'espectacle Mosaic Tarragoní. Aquesta producció tindrà lloc dissabte a la Sala August del Palau Firal i de Congressos. Es tracta d'una aposta ambiciosa on absolutament tot el material és inèdit: Música original composta per l'Agustí Cohí Grau. Coreografies noves creades per Joan Carles Gil i Maria del Claustre Fa. Vestuari completament nou i dissenyat a mida. Textos i poemes de Carles Cepero que serveixen de fil conductor. Un itinerari emocional per Tarragona L'espectacle es defineix com un mosaic que recorre diferents punts emblemàtics, espais i sentiments de la ciutat de Tarragona. Segons els seus creadors, el procés de producció ha durat més de dos anys, buscant mantenir l'estil tradicional de l'esbart però aportant una visió fresca i única. "És nova la música, el vestuari, els textos, les danses, absolutament tot." Compromís i professionalitat Malgrat ser una entitat on els seus membres no es dediquen professionalment a la dansa, el nivell d'exigència és màxim. Joan Carles Gil destaca la responsabilitat que senten envers un públic exigent però agraït. Salvador Fa, mestre veterà, subratlla el relleu generacional de l'entitat, que compta amb balladors des dels sis anys fins a edats veteranes.

  • Ribefood: Una web que avalua riscos i beneficis de la dieta - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    9'

    Ribefood: Una web que avalua riscos i beneficis de la dieta

    Presentació de Ribefood El professor José Luis Domingo, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica el desenvolupament de Ribefood, una eina digital pionera creada conjuntament amb la Universitat de Barcelona (UB). Aquest programa permet als usuaris analitzar la seva dieta habitual per determinar-ne tant els aspectes positius com els possibles perills. Origen i necessitat del projecte La iniciativa neix de la confusió generada per diverses crisis alimentàries i alertes mediàtiques, com la polèmica sobre la contaminació del salmó per dioxines. Objectiu principal: Oferir una resposta científica i equilibrada que no es limiti a alertar sobre contaminants. Balanç integral: Combinar la informació sobre nutrients beneficiosos (com els àcids omega-3) amb la presència de contaminants (dioxines, metalls, etc.). Enfocament personalitzat: A diferència d'altres estudis, Ribefood analitza la dieta particular de cada individu, no mitjanes poblacionals. Funcionament i accés a l'eina La web és d'accés lliure i inclou dades sobre els 54 aliments més consumits a Catalunya. El sistema utilitza una interfície visual senzilla: Indicadors visuals: S'utilitzen aspes vermelles quan se superen els límits tolerables fixats per l'OMS. Optimització de la dieta: El programa suggereix petits canvis en els hàbits per maximitzar nutrients i minimitzar riscos sense haver de canviar radicalment els gustos personals. Suport institucional: El projecte ha comptat amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya a través de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària. "No es tracta de fer-se vegetarians o deixar de menjar productes, sinó d'optimitzar el que ja mengem amb els mínims canvis possibles." Utilitat per a professionals Tot i que és apta per al públic general, el Dr. Domingo destaca la seva vàlua per a metges de família i professionals de la salut, que sovint no tenen dades precises per respondre als dubtes dels pacients davant d'estudis científics complexos o alarmes socials.

  • Presentació del nou estadi i ciutat esportiva del Nàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    12'

    Presentació del nou estadi i ciutat esportiva del Nàstic

    Detalls del projecte del nou estadi a Camp Clar L'Ajuntament de Tarragona ha acollit la presentació del disseny definitiu per al futur estadi del Gimnàstic de Tarragona. Segons el conseller delegat de Construcción y Espacio, Joaquín Osorio, el projecte ha evolucionat significativament respecte als esbossos inicials per adaptar-se a les noves demandes municipals. Característiques principals de la infraestructura Els aspectes més destacats del nou disseny inclouen: - Canvi d'estil: Es passa d'un estadi "mediterrani i obert" a un model totalment tancat i quadrat, buscant un efecte de "bombonera" o "olla a pressió" similar als camps anglesos com Anfield o Stamford Bridge. - Capacitat: L'estadi tindrà 17.800 localitats, totes elles cobertes, amb possibilitat d'ampliació futura fins a les 23.000. - Ciutat Esportiva: El complex inclourà quatre camps d'entrenament annexos (un de gespa natural i tres d'artificial) i una zona de serveis per a totes les categories del club. - Accessibilitat: Es preveuen unes 1.300 places d'aparcament. Terminis i execució de les obres El calendari previst per a la construcció és el següent: 1. Febrer/Març 2008: Finalització del projecte executiu. 2. Maig/Juny 2008: Inici previst de les obres. 3. Primavera 2010: Termini estimat de finalització (entre 20 i 22 mesos de construcció). "Hem volgut provocar un doble efecte: una gran pressió sobre el rival i que totes les localitats estiguin totalment cobertes per protegir els espectadors del sol i la pluja."

  • 150 anys de la Guàrdia Urbana de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    150 anys de la Guàrdia Urbana de Tarragona

    Commemoració del 150è Aniversari de la Guàrdia Urbana L'episodi d'avui se centra en la celebració del 150è aniversari de la Guàrdia Urbana de Tarragona, un punt d'inflexió històric que s'ha commemorat amb un acte solemne al Saló de Plens i la presentació de llibres històrics que recullen l'evolució del cos des de la seva fundació l'any 1857. Presentació de Novetats Editorials S'han presentat dues obres clau per entendre la institució: - La petita història de la Guàrdia Urbana, escrita per David Font amb il·lustracions de Pilarín Bayés. - Guàrdia Urbana de Tarragona. 150 anys de servei, escrita per Manuel Carrasquilla i Xavier Virgili, que repassa la trajectòria del cos amb documents i fotografies inèdites. Fites Històriques i Evolució Durant la conversa amb els autors, es destaquen diversos moments crítics en la història del cos: - Fundació (1857): Originalment anomenada Guàrdia Municipal, neix amb 18 agents i l'objectiu de modernitzar la ciutat i fer complir les ordenances. - Reorganització (1909): S'adopta oficialment el nom actual de Guàrdia Urbana. - Incorporació de la dona (1975): Tarragona va ser pionera en la feminització de la policia, un procés que en el seu moment va generar una polèmica social avui superada. - Modernització material: El pas del revòlver i el bastó a la flota de motocicletes dels anys 60 i la gran modernització tecnològica amb l'arribada de la democràcia. Reptes i Relació amb el Ciutadà Els interlocutors reflexionen sobre la imatge del cos, sovint limitada a la funció punitiva o de trànsit: "Tothom vol la policia, però per a l'altre. Quan el veí molesta truquem, però quan jo faig soroll, que no vinguin." L'objectiu de cara al futur és apropar la realitat d'altres serveis essencials —com l'assistència a malalts i ferits— a la ciutadania perquè la valoració sigui més justa i propera.

  • Mercats del Món: Un recorregut fotogràfic amb Jordi Llorenç - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    10'

    Mercats del Món: Un recorregut fotogràfic amb Jordi Llorenç

    Presentació del llibre Mercats del Món L'entrevista se centra en la presentació a Tarragona del llibre Mercats del Món, una obra de gran format que recull la col·laboració entre el fotògraf i viatger Jordi Llorenç i l'escriptor Sergi Ramis. Aquest projecte és fruit de l'experiència de Llorenç en més de 100 països. L'essència dels mercats com a espai vital Jordi Llorenç destaca que el valor d'un mercat no resideix només en els productes que s'hi venen, sinó en les sensacions que transmet. Durant la conversa, es subratllen diversos aspectes clau: Impacte visual i sensorial: El llibre conté unes 300 fotografies que busquen capturar el color, el soroll i l'atmosfera única de cada indret. Estructura de l'obra: El contingut s'organitza en tres eixos principals: El mercat com a espai físic. La dimensió humana i social. La varietat de productes i les seves diferències culturals. Valor antropològic: Els mercats actuen com el centre de la vida social, on la gent intercanvia informació i cultura, especialment en zones rurals on es preparen amb dies d'antelació. La globalització i la pèrdua de la tradició L'autor reflexiona sobre la fragilitat dels mercats tradicionals davant l'avanç de l'economia global i les grans superfícies. Comenta una anècdota a Buenos Aires, on li va ser gairebé impossible trobar un mercat de carrer autèntic perquè tothom l'enviava a centres comercials. "Al mercat vas a viure aquella cultura d'aquell país. Jo em poso en un raconet, observo i, quan em sento relaxat, començo a fotografiar." Futurs projectes i viatges Finalment, es fa un repàs als propers plans de Llorenç: * Preparació de nous audiovisuals sobre viatges a Etiòpia, Japó i Mali. * Un viatge imminent de 15 dies al desert de Líbia per passar les festes de Nadal sota les estrelles, fugint del consumisme comercial propi d'aquestes dates.

  • Muxin Chen guanya el XV Premi de Composició Ciutat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    6'

    Muxin Chen guanya el XV Premi de Composició Ciutat de Tarragona

    Muxin Chen, guanyador de la XV edició El compositor xinès Muxin Chen s'ha endut el guardó de la quinzena edició del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona amb la seva obra per a orquestra titulada "Dream Beretion". Es tracta d'una fita històrica per al certamen, ja que és la primera vegada que un compositor de la Xina obté aquest reconeixement. Valoració del jurat i qualitat de l'obra L'expert i reconegut compositor Joan Guinjoan, que actua com a assessor i coordinador del premi, ha destacat l'altíssim nivell del certamen: L'obra ha estat escollida per unanimitat dels set membres del jurat. Es defineix per la seva gran creativitat i fantasia. Guinjoan la considera una de les millors peces presentades en la història del concurs. Dades de participació i prestigi internacional El premi s'ha consolidat com un referent de context mundial, tal com demostren les xifres d'aquesta edició: S'han presentat un total de 110 partitures procedents de 29 països diferents. Espanya ha estat el país amb més participants (26), seguit d'Itàlia (18), Estats Units (9) i França (6). El certamen destaca per la seva objectivitat i transparència en el procés de selecció. Premis i estrena de l'obra "És d'un primer nivell, perquè a més a més els membres del jurat que venen són també de nivell internacional." L'obra guanyadora té una dotació econòmica de 12.000 euros (patrocinada per Repsol i PEF). A més del premi en metàl·lic, l'obra serà estrenada l'estiu del 2008 per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

  • Balanç legislatiu i futur de Tarragona amb Francesc Ricomà - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    15'

    Balanç legislatiu i futur de Tarragona amb Francesc Ricomà

    Balanç de la Legislatura i Crítica al Govern Central El diputat del Partit Popular, Francesc Ricomà, analitza el tancament de la legislatura actual, titllant-la de període de trencament dels grans consensos nacionals. Segons Ricomà, s'han perdut acords fonamentals en matèria de: Lluita antiterrorista i model d'Estat. Política internacional i cohesió social. "S'ha trencat el consens amb la lluita antiterrorista, sobre el model d'Estat i amb la política internacional... això no és positiu." Situació de Tarragona: Projectes i Infraestructures Ricomà denuncia una manca de planificació i visió de futur per a la demarcació de Tarragona, qualificant els darrers quatre anys com a "perduts". Les seves crítiques se centren en: Continuisme pressupostari: El PSOE s'hauria limitat a executar projectes ja iniciats pel PP sense aportar idees noves. Engany en la façana marítima: Acusa els socialistes de paralitzar el projecte consensuat de Bofill per pur interès partidista. El Banc d'Espanya: Critica el "doble joc" del govern, que pressuposta oficines estatals mentre promet l'edifici a la ciutat. Objectius Electorals per al 9 de Març De cara a les properes eleccions generals, Ricomà confirma la seva voluntat de repetir com a cap de llista per Tarragona amb objectius clars: Recuperar el segon diputat per a la província. Aportar el màxim de vots per facilitar que Mariano Rajoy arribi a la presidència. Prioritzar infraestructures clau com el desdoblament de la N-340, la connexió amb l'estació del Camp i la millora de l'aeroport de Reus.

  • Concert de l'OBC a Tarragona: Música de Cine Fantàstic - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    5'

    Concert de l'OBC a Tarragona: Música de Cine Fantàstic

    L'OBC torna a Tarragona amb un repertori cinematogràfic L'entrevista presenta el proper concert de l'OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) a l'Auditori de Tarragona. La directora convidada, Virginia Martínez, detalla un programa centrat en la música de cinema fantàstic, un gènere que combina la popularitat amb una elevada exigència tècnica. Un repertori exigent i popular El programa inclou obres de grans compositors contemporanis, destacant la figura de John Williams. Martínez explica les característiques d'aquesta música: Complexitat tècnica: Tot i ser música popular, presenta passatges de gran dificultat, especialment per a les seccions d'instruments de vent-metall. Diversitat d'estils: S'interpretaran peces de sagues icòniques com Star Wars, Harry Potter i E.T., així com la banda sonora d'El laberinto del fauno de Javier Navarrete. Qualitat artística: Virginia defensa que la prolífica carrera de Williams no resta qualitat a la seva obra, comparant-lo amb clàssics com Bach. "John Williams va escriure harmonies que eren molt avançades per al seu temps, com es pot apreciar a E.T." Trajectòria i futur de Virginia Martínez La directora comparteix la seva experiència prèvia com a assistent de l'OBC i els seus projectes immediats: Barcelona 216: Col·laboracions en l'àmbit de la música contemporània. Gires internacionals: Projectes a Centreeuropa amb l'Orquestra de Joves de Múrcia, a més de concerts a Montpeller i Suïssa. Retorn a l'OBC: Es preveu una nova col·laboració amb l'orquestra de cara al juny per a una gira a França.

  • Entrevista a Enrique Fernández, nou cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    20'

    Entrevista a Enrique Fernández, nou cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona

    Nova etapa i reptes de la Guàrdia Urbana L'entrevista presenta Enrique Fernández, qui assumeix el càrrec de cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona després de 16 anys com a intendent. Aquesta nova etapa coincideix amb la celebració del 150è aniversari del cos policial. Principals reptes estratègics Fernández identifica diversos eixos clau per al futur immediat de la policia local: Desplegament dels Mossos d'Esquadra: La coordinació amb la policia de la Generalitat, prevista per d'aquí a un any, requerirà nous protocols i aliances. Modernització administrativa: L'adaptació a les noves tecnologies per guanyar en eficiència interna. Especialització funcional: Major focus en àrees com la violència de gènere (amb més de 60 detencions enguany), menors i seguretat viària. Filosofia de servei: Proximitat i Resolució El nou cap posa èmfasi en evolucionar el concepte de "policia de barri" cap a una policia de proximitat real: L'objectiu no és només estar present al carrer, sinó actuar com a canalitzador i mediador per resoldre els problemes reals dels ciutadans. Es defineix la Guàrdia Urbana com un cos format per persones que serveixen persones, prioritzant la relació interpersonal per sobre de les fredes estadístiques. "Volem transmetre un repte: intentarem servir de la millor manera la societat. Demano comprensió als ciutadans i que ens facin arribar suggeriments i queixes per millorar." Mobilitat i infraestructures Pel que fa al trànsit, Fernández proposa una visió valenta: Aposta per transformar els carrers cap a sentits únics per millorar la fluidesa i seguretat vial. Anuncia la creació d'agents específics per gestionar la mobilitat. Expressa la il·lusió per la futura nova caserna, ja que les instal·lacions actuals han quedat obsoletes i petites. Actes del 150è aniversari Es detalla l'agenda per a la jornada de celebració: Matí: Presentació de llibres històrics, incloent-ne un per a infants il·lustrat per Pilarín Bayés. Migdia: Acte institucional al Moll de Costa amb entrega de distincions. Nit: Sopar de gala al Palau de Congressos.

  • Fundació Catalana de Suport a la Gent Grana a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
    16'

    Fundació Catalana de Suport a la Gent Grana a Tarragona

    Presentació de la Fundació L’entrevista dóna a conèixer la Fundació Catalana de Suport a la Gent Grana, una entitat recentment constituïda a Tarragona sota la presidència d'Antonio Fernández. Aquesta iniciativa neix per omplir els buits que les administracions públiques no poden cobrir de manera immediata, oferint ajuda psicològica, legal i material al col·lectiu de la tercera edat. Objectius i Serveis Principals L'entitat se centra a millorar la qualitat de vida d'uns 100.000 jubilats a la província de Tarragona mitjançant diverses línies d'actuació: Assessorament en tràmits: Ajuda per sol·licitar subvencions (ja que el 60% de les ajudes estatals no es demanen per desconeixement) i revisions de pensions. Millora de l'accessibilitat: El projecte més ambiciós és la instal·lació d'ascensors en finques antigues de barris com Torreforta o Sant Pere i Sant Pau, amb un finançament del 70% per part de la Generalitat. Suport material: Facilitar l'accés a llits articulats, pròtesis, teleassistència i serveis de bogaderia a domicili. Gestió i Experiència Prèvia Antonio Fernández destaca el seu bagatge com a president de l'Associació Popular de Gent Gran i la creació de la residència “Nostre Llar” a Els Pallaresos, un centre que acull 170 residents amb un model sense ànim de lucre. "No solament es tracta de donar-los coses directament, sinó d'ajudar-los a fer gestions que molts no saben ni que existeixen." El Patronat i el Voluntariat La Fundació es caracteritza per la seva pluralitat: Patronat transversal: Format per 9 professionals (metges, notaris, empresaris i ex-banquers) de diferents ideologies polítiques que treballen amb un objectiu comú. Membres fundadors: Actualment compta amb 50 fundadors, amb la fita d'arribar als 100. Crida al voluntariat: Es necessiten persones per realitzar treball de camp als barris per identificar situacions de vulnerabilitat i gent gran isolada en pisos sense ascensor.