Tots els episodis

62618 episodis disponibles

episodis

50209-50232 de 62618

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Entrevista a Sebastià Cabré sobre l'economia de Tarragona
Anàlisi del Context Econòmic i Industrial El president de la CEPTA, Sebastià Cabré, analitza la situació econòmica actual i les perspectives de futur per a la província de Tarragona. Malgrat la percepció social d'una crisi imminent, Cabré manté un missatge de confiança, destacant que l'economia encara creix per sobre del 3% del PIB. Sectors Clau i l'Impacte de la Crisi Construcció: Es reconeix com el sector més vulnerable a causa de la seva forta dependència del finançament bancari. Es preveu una aturada que podria afectar fins al 50% de la seva activitat, cosa que repercutirà en l'ocupació activa de la zona. Turisme i Indústria: Es postulen com els pilars que mantindran la fortalesa econòmica. L'estratègia turística s'orienta cap a un model menys massificat i amb un valor de despesa més alt per visitant. Infraestructures i Planificació Territorial L'entrevista aborda també el nou Pla Territorial del Camp de Tarragona i els Pressupostos Generals de l'Estat: Valoració Positiva: Hi ha satisfacció pel fet de tenir finalment un document de planificació sobre la taula. Infraestructures Crítiques: Es destaca la importància de l'A7 i l'A27, així com la necessitat de millorar la sortida de mercaderies per ferrocarril des del Port. L'efecte AVE: Tot i que encara s'ha d'explotar el seu potencial turístic, ja ha millorat dràsticament la connectivitat empresarial amb Madrid i el sud de l'estat. Reivindicacions Locals a Tarragona "Els polígons industrials són la cara d'entrada de la ciutat i el seu estat actual és deplorable." Cabré exigeix a l'Ajuntament de Tarragona una actuació urgent als polígons de Riu Clar i Francolí, denunciant deficiències en la pavimentació, senyalització i la gestió de residus.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Presentació de Nació.cat i l'èxit del domini català
Presentació del llibre Nació.cat a Tarragona L'escriptor i periodista Saúl Gordillo presenta a la llibreria La Capona de Tarragona el seu darrer llibre, Nació.cat. L'obra, que ja ha exhaurit la seva primera edició en només tres mesos, detalla el complex procés per aconseguir el domini propi per a la llengua i cultura catalanes. El procés de consecució del domini .cat Gordillo explica que l'obtenció del domini va ser una fita històrica plena de traves polítiques, especialment durant la transició entre els governs d'Aznar i Zapatero al Ministeri d'Indústria. Segons l'autor: "Pots navegar per tot el món amb el .cat, mentre que encara es multa qui porta el distintiu CAT a la matrícula del cotxe." Alguns punts clau de la negociació van ser: - La neutralitat oficial del govern de José Montilla (Ministeri d'Indústria), que no es va oposar a la petició. - El suport estratègic del govern d'Andorra per evitar el bloqueig de França o Itàlia. - La influència de figures catalanes a la cúpula de la Internet Society i l'ICANN, com Manel Sanromà i Amadeu Abril. La potència del català a la xarxa El llibre destaca la vitalitat de la llengua catalana a internet, on ocupa una posició privilegiada malgrat no tenir un estat al darrere: - El català és una de les 40 llengües preferents de Google. - Malgrat ser la llengua número 88 en parlants, se situa en el lloc 23 en presència a la xarxa. - Catalunya va ser pionera en la creació de pàgines web i comunitats virtuals (com Tinet a Tarragona). Democratització i futur tecnològic L'entrevista també reflexiona sobre el fenomen dels blocs i com les noves tecnologies han convertit el ciutadà en un agent actiu que pot esquivar la censura, posant com a exemple les recents protestes a Birmània. Per al futur, Gordillo demana: 1. Millorar l'equilibri territorial en l'accés a la banda ampla. 2. L'aparició d'un operador de telefonia propi que prioritzi el mercat català. 3. Més pedagogia perquè les grans multinacionals (Apple, etc.) incloguin el català en tots els seus dispositius.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Activitats de Mutuam Vila-seca pel Dia de la Gent Gran
Tarragona Ràdio entrevista Toni Guerra, director de la residència Mutuam Vila-seca, per presentar la programació especial de commemoració del Dia Internacional de la Gent Gran (1 d'octubre). Sobre la Residència Mutuam Vila-seca Trajectòria: El centre funciona des de finals de l'any 2003 i forma part de la institució Mutuam. Capacitat: Compta amb 100 residents fixes i 25 places de centre de dia, atesos per un equip d'uns 50 professionals d'atenció directa més personal de serveis. Filosofia: L'objectiu és obrir la residència a la comunitat de Vila-seca i Tarragona, integrant els residents amb el seu entorn social. Programació d'Activitats La residència ha organitzat una setmana plena d'actes per a diversos públics: 1. Activitat per a residents: Festes internes, exposicions i conferències de sensibilització sobre la memòria i capacitats cognitives. 2. Acte Central (Dissabte 6 d'octubre): Celebració institucional i festiva a l'Auditori Josep Carreras. Comptarà amb la participació de l'alcalde Josep Poblet, actuacions de corals i entitats locals, i la presència del mític presentador José Luis Barcelona. 3. Paella Popular (Diumenge 7 d'octubre): Acte solidari als voltants de la residència. Solidaritat i Benestar L'organització destaca que els fons recaptats amb la paella popular es destinaran a La Marató de TV3, especialment per la seva relació amb malalties cròniques i patologies que afecten la gent gran. Guerra subratlla que aquestes activitats no només són entreteniment, sinó que són essencials per a la salut emocional i física dels usuaris. "L'activitat festiva on s'ajuda a sociabilitzar ajuda a oblidar els problemes del dia a dia i fa que la persona es trobi molt més saludable."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Programació de tardor de la Fundació Caixa Tarragona
Presentació de la nova temporada cultural Nando Terinó, tècnic de la Fundació Caixa Tarragona, presenta a Tarragona Ràdio la variada oferta d'activitats per a la tardor de 2007. La programació combina cicles consolidats amb noves propostes que abasten el cinema d'autor, la música local, propostes familiars i divulgació científica. Propostes Cinematogràfiques Cicle "La mirada de l'autor": Estrena un monogràfic dedicat a Woody Allen, projectant clàssics com Manhattan, Annie Hall i Match Point. Totes les sessions es fan en versió original subtitulada. Cinema per a la gent gran: Enguany se centra en el cinema espanyol de la democràcia, amb directors com Almodóvar, Saura o Zambrano, reivindicant la qualitat de la producció nacional. Música i Cultura Local Tarragona Estrena: Un nou cicle que aposta per formacions del territori amb contingut inèdit. Destaca la presentació del disc del grup Small River Dixie i un recital de poesia amb el Cor Tempus i Fina Anglès. Públic Familiar i Conferències Matins en Família i Desconcertat: Espectacles infantils que inclouen màgia, circ i concerts pedagògics (xalaparta). Les entrades tenen un cost simbòlic d'1,50 € destinat a finalitats benèfiques. Flashs de Natura: Cicle de conferències sobre el canvi climàtic amb experts com Martí Boada, Luis Miguel Domínguez i José Luis Gallego. "Si fem la invitació és per evitar-nos problemes d'aforament, ja que l'auditori té 300 places."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Vaga a Lustran Polymers: reivindicacions i futur laboral
Conflicte laboral a la planta de Vila-seca Els treballadors de l'empresa Lustran Polymers han iniciat una vaga de 48 hores per exigir el retorn de les concessions econòmiques i laborals realitzades fa dos anys. Rafael García Barrio, vicepresident del comitè d'empresa per l'UGT, detalla que la plantilla va acceptar una reducció salarial i un augment de jornada per evitar el tancament de la planta, uns compromisos que ara l'empresa es nega a compensar. Punts Clau de la Reivindicació Deute econòmic: Es reclama un 2,2% del salari pendent d'una retallada anterior. Jornada laboral: La devolució de 48 hores addicionals treballades durant aquest període. Compensació econòmica: El sindicat estima que el deute mitjà puja a 1.448 euros per treballador. Ruptura del diàleg: Tot i que el Tribunal Laboral va proposar una mediació de 750 euros, l'empresa es va desdir de l'acord l'endemà de signar l'acta. El context de la venda a INEOS La situació és d'especial incertesa ja que l'empresa canviarà de mans de forma imminent: "A partir de dilluns ja no som Lanxess ni Lustra, sinó que passem a una companyia anglesa anomenada INEOS." Els treballadors expressen el seu temor davant el nou propietari, INEOS, la tercera química més gran del món, per la seva política de no cotitzar a borsa i la manca de transparència que això implica. Seguiment i activitat La vaga ha tingut un seguiment del 100%, aturant totalment la producció de matèries primeres plàstiques basades en estirè i butadiè. El comitè es mostra disposat a aturar les mobilitzacions en qualsevol moment si l'empresa obre una negociació real sobre el retorn del seu esforç econòmic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
30'
L'impacte de la mort de Josep Lluís Navarro a l'Ajuntament de Tarragona
Balanç del buit polític i humà a Tarragona La tertúlia se centra principalment en les conseqüències de la sobtada mort de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme de Tarragona. Els tertulians coincideixen que la seva figura era clau no només pel càrrec, sinó pel seu tarannà mediador en un moment crític per a la ciutat. La gestió de l'urbanisme i el POUM El tema central és el futur del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM), un projecte complex que Navarro havia començat a desbloquejar mitjançant el diàleg directe amb els veïns afectats. • L'herència del diàleg: Navarro va aconseguir obrir les portes de l'Ajuntament a les associacions de veïns, rebaixant la tensió política. • El relleu: Es debat sobre qui podrà assumir una regidoria tan exigent. El perfil ha de ser el d'una persona amb gran capacitat de treball i proximitat ciutadana, més que un simple gestor tècnic. • Interinitat: L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros assumeix provisionalment les funcions, però la incorporació d'Antonio Rodríguez planteja incertesa sobre la continuïtat del model de gestió. Balanç dels primers 100 dies de govern L'episodi coincideix amb el compliment dels primers 100 dies del mandat del PSC i ERC. Els periodistes fan un balanç agredolç: • Transparència i comunicació: Es destaca l'eslògan "parlem" com la principal acció del nou govern, en contrast amb el mandat anterior de Joan Miquel Nadal. • Crítica a la inacció: Alguns tertulians critiquen que, més enllà del diàleg i de temes anecdòtics com el logotip nou o incidents puntuals (com el Tauró), no s'han vist grans canvis estructurals. Projectes de futur i infraestructures Es discuteixen temes pendents que marquen el futur de Tarragona a llarg termini: • El desviament del tren per l'interior per alliberar la costa. • La reforma de la façana marítima i el futur de projectes encallats com el de Jaume I. "Josep Lluís Navarro va ser un polític que va parlar amb els ciutadans després de molts anys d'escoltar només constructors."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Memòria històrica i líders republicans a Tarragona
El debat sobre la Memòria Històrica L'entrevista amb la historiadora Montserrat Duch s'inicia analitzant l'estat de les lleis de memòria tant a nivell espanyol com català (Memorial Democràtic). Duch subratlla que la dificultat per arribar a acords polítics demostra que la Guerra Civil espanyola continua sent una memòria traumàtica no resolta. La Transició i l'herència del silenci Segons l'experta, la Transició es va basar en una "lògica de consens" que va imposar l'amnèsia sobre les memòries incòmodes. Altres punts clau inclouen: • La feblesa mútua entre el règim franquista i l'oposició democràtica. • L'ús polític de la història com a cortina de fum per a problemes actuals. • El paper de les noves generacions (els nets) en la petició d'exhumacions i reparació. Pedagogia democràtica i figures tarragonines Duch presenta el llibre Quatre líders tarragonins de la República i de l'exili, que pretén socialitzar la biografia de personatges que sovint són només noms de carrers: • Antoni Rovira i Virgili: Historiador i president del Parlament a l'exili. • Marcel·lí Domingo: Ministre d'Instrucció Pública i figura clau de l'educació. • Pere Lloret: L'alcalde de Tarragona, representant d'un catalanisme moderat i víctima d'injustícies polítiques. • Macià Mallol: Empresari filantrop i signant del Pacte de Sant Sebastià. "Cada generació té dret a repensar la història i a fer preguntes noves als documents." La República més enllà de la Guerra Finalment, es reivindica l'etapa 1931-1936 com un període de reformes profundes (agrària, educativa, militar) que sovint ha quedat eclipsat pel conflicte bèl·lic posterior.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Evolució i capacitats de la mà als jaciments d'Atapuerca
La mà com a eix de la humanitat L'entrevista se centra en una tesi doctoral presentada a la Universitat Complutense de Madrid que analitza les restes fòssils trobades a la Serra d'Atapuerca. La conclusió principal és que les mans dels nostres avantpassats de fa mig milió d'anys ja tenien les mateixes capacitats de manipulació que les nostres, podent realitzar la pinça del polze i agafar objectes amb precisió. Troballes clau i jaciments L'estudi s'ha basat en l'anàlisi de 500 ossos de mans que corresponen a uns 30 individus. Aquestes restes provenen de dos llocs emblemàtics: * Gran Dolina: Amb una antiguitat de prop de 800.000 anys. * Sima de los Huesos: Amb restes de fa 500.000 anys. Vida quotidiana i salut en la prehistòria A través de l'estudi forense (similar a les tècniques de CSI), s'ha determinat que: - L'esperança de vida era baixa, al voltant dels 40 anys, a causa del fort desgast físic. - No s'han trobat gairebé lesions ni fractures en les mans, la qual cosa indica una gran resistència òssia. - No hi havia un impediment físic per escriure o dibuixar; la falta d'art en aquella època era una qüestió de nivell cultural i tecnològic, no de capacitat anatòmica. "Les mans dels homínids d'Atapuerca tenien les mateixes capacitats que les nostres... no hi havia un impediment físic pel qual no poguessin agafar un bolígraf." Conceptes sobre l'evolució L'experta aclareix que l'evolució no funciona per l'ús o desús dels òrgans (com la idea errònia que el dit petit del peu desapareixerà), sinó per la selecció natural i les mutacions genètiques favorables que es transmeten entre generacions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya
Celebració de les Jornades Europees del Patrimoni L'episodi se centra en la presentació de les Jornades Europees del Patrimoni, un esdeveniment que busca apropar el patrimoni monumental i cultural a la ciutadania. Aquestes jornades, coordinades per Esteve Mac, destaquen per la seva gran magnitud i la capacitat de mobilització del teixit social del país. Punts clau de les jornades Participació massiva: Catalunya organitza unes 450 activitats gratuïtes, xifra que duplica l'oferta de tota la resta de l'estat espanyol o de països com Suïssa. Protagonisme local: Tot i la coordinació de la Generalitat, l'èxit recau en la gestió de petites associacions, museus, arxius i ajuntaments que fan possible la descoberta de llocs sovint desconeguts. Visió integral del patrimoni: No es limita exclusivament al vessant històric, sinó que abraça el patrimoni monumental, arquitectònic i cultural en un sentit ampli. "Un castell o un monestir és patrimoni arquitectònic, però també és històric. És incomprensible la funció del castell sense la referència històrica." Exemplificació al Tarragonès Es destaquen propostes concretes al municipi del Catllà, on els visitants poden gaudir de visites guiades a l'Església de Sant Joan Baptista, la pujada al seu campanar de 40 metres, o la descoberta del castell de la Vila i el seu singular Pou de Glàs. Aquestes activitats són una oportunitat per posar en valor elements restaurats i d'alt interès històric del segle XI al XVI.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
1h 16min
Resum Esportiu de Tarragona 2007: Nàstic i referents
Balanç de l'Any Esportiu 2007 a Tarragona L'any 2007 ha estat un període de grans contrastos per a l'esport tarragoní, marcat per descensos dolorosos però també per èxits històrics en diverses disciplines. El programa repassa cronològicament i per blocs els esdeveniments més rellevants de l'esport local. El Gimnàstic de Tarragona: Del somni de Primera a la crisi El primer semestre del Nàstic va estar marcat per la lluita infructuosa per mantenir la categoria a la Lliga de les Estrelles. Inestabilitat Institucional • La dimissió del president Josep Maria Andreu a principis d'any va desencadenar una crisi directiva. • Raül Font va assumir la presidència de manera interina amb l'objectiu de convocar eleccions. • Finalment, Xavier Salvador va ser escollit per liderar el nou projecte a Segona Divisió. Moment Esportiu i Cas Macucula • Malgrat victòries èpiques a estadis com Sant Mamés o contra el Sevilla, el descens es va consumar el maig de 2007. • L'entorn grana va viure moments surrealistes amb el cas Macucula, on la condició física del jugador va ser comparada pel cap mèdic amb un "cotxe de segona mà". • La nota positiva va arribar amb la consecució de la primera Copa Catalunya de la història del club davant el FC Barcelona. El Bàsquet: Una de Freda i una de Calenta El bàsquet de la ciutat va viure realitats oposades durant el 2007: • Club Bàsquet Tarragona (CBT): Va patir el descens de la Lliga LEB, fet que va provocar la dimissió de Rafa Pintado després de 10 anys com a president i 29 a la directiva. • ADT (Associació Deportiva Torreforta): Va celebrar el seu 25è aniversari amb l'ascens històric a categories professionals (LEB Bronze). Voleibol i Futbol Modest: Els Grans Èxits El Retorn del Sant Pere i Sant Pau L'equip de vòlei va completar una temporada gairebé perfecta: "Vam sumar 26 victòries seguides entre Lliga, Copa i Play-off." • Es van proclamar campions de la Copa FEB i van aconseguir l'ascens a la Superlliga Masculina. La Pobla de Mafumet a Tercera Divisió • Per primer cop en 54 anys d'història, el filial grana va assolir l'ascens a la Tercera Divisió, gràcies a una combinació de resultats favorables (carambola) dels equips catalans en les promocions a Segona B. Motor i Altres Continguts • Joan Olivé: Va tancar el seu millor any al Mundial de 125cc, finalitzant vuitè a la general. • Albert Cabestany: Va destacar amb el triomf al Trial de les Nacions. • Artur Aragonès: Va completar amb èxit la seva participació al Ral·li Dakar. • Dani Morros: El tarragoní va debutar amb la selecció espanyola de futbol platja durant l'Europeu celebrat a la platja de la Rebassada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Els pessebres de la Brigada Municipal a Riuclar i plaça del Rei
Tradició i artesania en els pessebres de Tarragona Des de fa 30 anys, la Brigada Municipal de Tarragona té la tradició de muntar dos pessebres monumentals per a la ciutat: un al centre històric i un altre que recorre els diferents barris. Aquest any, l'exposició arriba per primera vegada a la plaça del Progrés de Riuclar. Característiques dels muntatges Els pessebres destaquen per la seva elaboració artesanal i l'ús de materials reciclats: Figures a mida real: Adquirides originalment a l'empresa Arte Cristiano d'Olot, són restaurades anualment pels propis membres de la brigada. Animals vius: És l'atractiu principal per a les famílies. A Riuclar es poden veure rucs, polls i cabrits, mentre que a la plaça del Rei hi ha aus, oques, conills i galls indis. Escenografia detallada: S'inclouen elements com salts d'aigua amb bomba de recirculació, horts reals, garrofers i oliveres per recrear el paisatge típic del Camp de Tarragona. Compromís de la Brigada El regidor Antonio Rodríguez i el responsable de tallers Enric Roque subratllen que aquests pessebres són una "obra mestra" que tota la brigada realitza amb una implicació personal absoluta. "És una exposició davant de la gent d'una feina que fan amb un valor afegit, perquè està fet de veritat amb molt carinyo." Els pessebres es podran visitar fins al dia de Reis, moment en què es desmuntaran per començar a planificar les novetats de l'any vinent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
29'
Tarragona 2007: El POUM, expropiacions i transformació urbana
Gestió del Nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) L'any 2007 a Tarragona ha estat marcat per la polèmica aprovació del nou POUM, que preveu l'enderrocament de més d'un miler d'habitatges. Aquesta mesura ha generat una forta oposició veïnal i un intens debat polític. Conflicte i Negociació Veïnal • Més de 1.500 habitatges s'han vist afectats en set zones diferents de la ciutat. • Els veïns, liderats per portaveus com Santiago Blanco, s'han organitzat en coordinadores per negociar amb l'Ajuntament. • L'actual equip de govern ha aconseguit reconduir la situació amb el 70% dels afectats, acceptant moltes de les al·legacions presentades. Projectes Urbanístics en Crisi i Polèmica L'episodi repassa diversos punts crítics de la infraestructura i el patrimoni tarragoní: El Fortí de la Reina i el Pàrquing Jaume I • La sentència d'enderroc del restaurant Fortí de la Reina ha creat incertesa en desenes de parelles que hi tenien previstos els seus banquets. • El projecte del Pàrquing Jaume I presenta un sobrecost alarmant: s'estima que acabarà costant 24 milions d'euros, sis vegades més del pressupost inicial. El Cas Terres Cavades • S'ha reobert la investigació judicial per indicis de tràfic d'influències i negociacions prohibides amb funcionaris, implicant exregidors i constructors. Grans Infraestructures i Millores Tot i les polèmiques, s'han impulsat projectes clau per al futur de la ciutat: • El Corte Inglés: L'enderroc de les 'cases dels mestres' ha permès l'inici d'aquest gran centre comercial, previst per al 2009. • Justícia i Seguretat: S'han concretat els projectes de la nova presó de Mas Enric i la Ciutat Judicial, que agruparà serveis ara dispersos. • Esports: S'ha definit el disseny del nou estadi del Nàstic a Campclar, inspirat en el model anglès (com Anfield o Stamford Bridge) per potenciar la pressió ambiental. Transformació del Centre i la Part Alta "El pla de barris ha de fer de locomotora que dinamitzi el conjunt del barri." • Mercat Central: Trasllat provisional a la carpa de la Plaça Corsini per iniciar una reforma integral de quatre anys. • Llei de Barris: La Part Alta ha rebut una injecció econòmica vital per a la rehabilitació d'edificis i la dinamització comercial, tot i la pugna inicial amb el barri de Sant Salvador.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani 2017
Entrevista amb Mario Rigau: El projecte Tarragona 2017 El president executiu de la candidatura, Mario Rigau, detalla l'estat actual i els objectius del projecte per convertir Tarragona en la seu dels Jocs del Mediterrani de l'any 2017. La iniciativa es troba en una fase intensa de reunions amb entitats, clubs i institucions per garantir la implicació de tota la societat. Què són els Jocs del Mediterrani? L'entrevistat defineix la competició no només com uns "Jocs Olímpics en petit", sinó com un esdeveniment multiesportiu de gran rellevància internacional: * Participen països de la conca mediterrània. * Se celebren cada quatre anys, just un any després dels Jocs Olímpics. * Es preveu la participació d'uns 4.000 esportistes i milers de tècnics i delegats. Impacte i Transformació Urbana Rigau subratlla que l'objectiu principal és que els Jocs deixin un llegat permanent a la ciutat, similar al que va suposar Barcelona 92 o, més recentment, Almeria 2005. "Per una ciutat de les dimensions de Tarragona, organitzar uns Jocs representa el mateix que va significar per Barcelona els Jocs Olímpics." Infraestructures: Es reconeix que els equipaments actuals són precaris, però es treballa en un pla per construir installacions d'alt nivell que siguin útils l'endemà dels Jocs. Subseus: Es preveu la implicació de municipis propers com Reus, Salou, Cambrils, Valls o El Vendrell per repartir les competicions i els entrenaments. Calendari i Propers Passos El camí cap a la designació oficial (que es decidirà el 2011) té dates clau en l'horitzó immediat: 1. Gener de 2008: Visita oficial a Almeria i reunió amb el Comitè Olímpic Espanyol. 2. Febrer de 2008: Inauguració de l'oficina de la candidatura i presentació del primer informe d'equipaments. 3. Primer trimestre de 2010: Decisió del tall a nivell de l'Estat espanyol per triar la ciutat candidata única.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Cicle de cinema documental sobre les músiques de l'Islam
Explorant les dimensions musicals de l'Islam En un context marcat per les festes nadalenques i l'eurocentrisme cultural, l'obra social de la Caixa a Tarragona proposa un cicle de cinc documentals dedicats a la música sacra i mística de l'Islam. L'objectiu és trencar els estereotips negatius i mostrar la riquesa i heterogeneïtat d'una cultura sovint percebuda com un bloc unitari i violent. Punts clau de la proposta cultural Diversitat i riquesa: El cicle demostra que no existeix un únic Islam, sinó múltiples manifestacions espirituals i culturals repartides per l'Afganistan, el Marroc, Turquia i el Paquistan. L'herència compartida: Es destaca com certes tradicions cristianes, com les processons de Setmana Santa, tenen les seves arrels en pràctiques islàmiques orientals. La mística sufí: La major part de la música religiosa musulmana està vinculada al sofisme (la branca mística), que utilitza el so per buscar l'èxtasi i el trasbals emocional. Impacte en la cultura contemporània "Hi ha un interès merament musical indiscutible... músiques que han estat concebudes per provocar l'èxtasi de les persones que les escolten." El coordinador Miquel Cuenca ressalta com la potència d'aquestes músiques ha traspassat el mur de la religió, influenciant artistes d'èxit mundial com Youssou N'Dour o el músic tecno Mercan Dede, demostrant que l'atractiu estètic és universal i capaç d'unir cultures a través de l'empatia i el coneixement.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
La IV Cursa de Sant Silvestre de Tarragona es consolida
Consolidació de la cursa L'entrevista a Rafael Casellas, responsable del Club Fundistes Tarragona, destaca l'èxit de la quarta edició de la Sant Silvestre, que ja ha esgotat els 1.100 dorsals disponibles. Aquesta xifra posiciona Tarragona com la segona cursa més important de Catalunya en nombre de participants, només superada per Barcelona. Caràcter i objectius La cursa es defineix pel seu esperit festiu i popular, tot i que atrau corredors de gran nivell: Ambient: Un mix entre l'esport i la celebració de Cap d'Any. Qualitat del servei: L'organització limita la participació per garantir una bona atenció, regals i assistència al corredor. Futur: L'objectiu és créixer gradualment fins als 1.500 o 2.000 participants un cop consolidada la base de voluntaris. Recorregut marítim El circuit de 9 quilòmetres té la sortida a la Llotja de Pescadors (davant l'església de Sant Pere) i destaca per: Passar pel Moll de Costa, l'escollera i el Passeig Marítim de la platja del Miracle. Incloure la zona del Moll de Llevant, on es poden veure els iots de luxe. "L'esperit principal és que la cursa és oberta, popular i té aquest to festiu per acabar l'any." Consells per als corredors Degut a les baixes temperatures del 31 de desembre, es recomana: 1. Fer un escalfament previ per evitar lesions. 2. Haver fet un dinar lleuger. 3. L'organització oferirà una tassa de caldo a l'arribada per recuperar la temperatura corporal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
El Poema de Nadal a Tarragona amb Esteve Polls
La tradició de Sagarra a la Catedral de Tarragona El programa rep l'actriu Alexandra Palomo per parlar de la representació del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a la Catedral de Tarragona. L'entrevista destaca la vigència d'aquest text clàssic sota la direcció del reconegut Esteve Polls, que manté un vincle personal i històric amb l'obra original de l'autor. Aspectes destacats de la representació Modernització i actualitat: L'obra ha perdut les connotacions "rònegues" per convertir-se en un missatge universal de pau i concòrdia, comparat pels protagonistes amb la profunditat de les obres de Shakespeare. Innovació musical: Enguany l'espectacle compta amb la col·laboració del músic Raül Fernández (Refree), aportant un toc contemporani i respectuós a les nadales tradicionals. Relleu generacional: La companyia actual està formada per una generació d'actors joves que busquen fer seua la paraula de Sagarra mitjançant una interpretació coral a sis veus. La figura d'Esteve Polls L'espai destaca la trajectòria de Polls, qui recentment ha aconseguit l'èxit d'omplir la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La seva presència escènica, simbolitzada per la seva característica bufanda blanca, és l'element que tanca i dona sentit a l'espectacle cada any. "El Poema de Nadal és molt més que una cosa religiosa; simbolitza l'actualitat i reflecteix el camí per arribar a ser bona persona."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Segona edició del programa Tu Ajudes de Caixa Tarragona
El programa Tu Ajudes de Caixa Tarragona L'entrevistat, Xavier Bas, cap d'obra social de Caixa Tarragona, presenta la segona edició de la iniciativa pionera Tu Ajudes, després de l'èxit de la seva estrena el 2007. Aquesta proposta permet que els clients de l'entitat decideixin directament la destinació de part dels fons de l'obra social. Fases de la convocatòria 2008 El procés s'estructura en dues etapes clarament diferenciades: Presentació de projectes (fins al 20 de gener de 2008): Les entitats socials poden registrar les seves propostes a través del web oficial www.tuajudes.com. Actualment, el ritme de recepció de projectes duplica el de l'any anterior. Període de votació (març i abril de 2008): Els clients poden distribuir els seus vots entre un màxim de tres projectes. Com a millora, enguany el termini de votació s'ha ampliat a dos mesos per facilitar la participació. Funcionament dels punts Tu Ajudes El sistema de votació es basa en la generació de punts de forma paral·lela a l'operativa bancària habitual: Es generen tants punts Tu Ajudes com punts preferents hagi acumulat el client durant l'any 2007 (per nòmines, rebuts o ús de targetes). L'ús d'aquests punts no consumeix ni afecta el saldo dels punts preferents; funcionen exclusivament com a drets de vot. El projecte és una forma innovadora de distribuir el que s'anomena dividend social. "La propietat de les caixes és la mateixa societat, i l'obra social és la manera de retornar part dels beneficis en forma d'ajuts i projectes socials." Impacte i xifres L'edició del 2007 va comptar amb la participació de 261 entitats i més de 10.000 clients, distribuint un total d'1,1 milions d'euros. Per a l'exercici 2008, tot i que la xifra definitiva depèn del tancament comptable, es preveu un pressupost significativament superior.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Activitats al Parc Infantil de Nadal de Tarragona
Explorant el Parc Infantil de Nadal de Tarragona El periodista Jordi Sorinyac ens apropa a les installacions del Parc Infantil de Nadal, un espai farcit d'activitats que va obrir les portes el passat 24 de desembre. Durant la connexió, es repassen els espais més emblemàtics de l'exterior del recinte, destacant una proposta que combina l'art, la tradició i la imaginació. La Joia de la Corona: La Plaça Major Aquest espai, de factura catalana i italiana, és l'eix central de les activitats d'exterior. Hi destaquen: - El Carrusel del Temps: Uns cavallets fets amb materials senzills i decoració artística que uneixen música, pintura i escultura. - La Giostra dei Folli (Carrusel dels Bojos): Una estructura circular creada amb bales de palla i carrets on els nens poden voltar. - Carros artístics: Inspirats en l'obra de El Bosco, inclouen elements com el Ganivet gegant, el Tró del Poder o el Carro Confessionari. "L'idea és posar en comú la pintura, l'escultura i la música per, simplement, jugar i crear relacions." Ciència i Experimentació: Laboratori Tiziano Espai gestionat pel collectiu Arnolfini on s'investiga amb la imatge en moviment. Els nens participen en la creació de pel·lícules a través de: - Zoòtrops: On figures d'estil gòtic projecten ombres sobre teles negres. - Dibuix i animació: Els infants dibuixen conceptes abstractes com l'"essència de la vida" o l'univers en pissarres que després s'animen digitalment en directe. Esport i Adrenalina El parc també ofereix propostes més dinàmiques: - Exhibició de Trial: A càrrec de l'Albert Cabestany i el Tarragona Team, amb acrobàcies en bicicleta i motocicleta sobre obstacles. - Atraccions de fira: Des de la tirolina gegant fins als tradicionals autos de xoc i llits elàstics d'última generació.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
El Teatret d'en Bernat: Espectacle Familiar de Titelles
El Teatret d'en Bernat: Poesia visual i musical L'entrevista presenta El Teatret d'en Bernat, una proposta escènica de la companyia Titelles en Granadina en col·laboració amb l'obra social La Caixa. Es tracta d'un espectacle que combina el teatre de titelles amb la música en directe, creat com un homenatge al músic Bernat Bufarull. Característiques de l'espectacle Format íntim: A diferència de produccions anteriors més grans, aquesta obra busca la proximitat i l'essència dels intèrprets. Música en directe: Bernat Bufarull interpreta peces amb el piano i la viola, incloent un repertori eclèctic: Children's Corner de Debussy. Ragtime d'Scott Joplin. Peces de Mozart i Mendelssohn. Música suggeridora de Yann Tiersen (autor de la BSO d'Amélie). Varietat escènica: L'obra inclou des de números de circ fins a la narració de contes on es busca la participació del públic. Públic objectiu i detalls pràctics L'espectacle està dissenyat per a un públic familiar, recomanat especialment a partir dels 3 anys. Segons Bufarull, la durada i la dinàmica estan pensades per mantenir l'atenció dels més petits: "Es queden fascinats, en silenci, ensimismats amb la música i amb tot el que fem." L'obra té una durada inferior a una hora i s'ofereix en dues sessions (17:00h i 19:00h) a la sala de La Caixa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
28'
Tarragona 2007: El terratrèmol electoral i el canvi d'era
Crònica d'un canvi històric a l'Ajuntament de Tarragona L'any 2007 va marcar un punt d'inflexió definitiu en la política tarragonina amb el comiat de Joan Miquel Nadal i l'ascens de Josep Fèlix Ballesteros. L'episodi repassa els esdeveniments clau, des de les crisis internes de govern fins a la nit electoral que va acabar amb 18 anys d'hegemonia de Convergència i Unió. La tempesta política i el comiat de Nadal El procés de canvi va començar mesos abans de les urnes amb una crisi inesperada: • La baixa de CDC d'Agustí Mallol des de l'estranger, un fet que l'alcalde Nadal va descriure com una traïció personal. • El comiat de Joan Miquel Nadal després de gairebé dues dècades al poder, destacant fites com la Vall de l'Arrabassada i el Palau de Congressos, però també ombres com el projecte de Terres Cavades. Una campanya electoral atípica La cursa cap a l'alcaldia va estar plena de propostes i polèmiques: • La proposta de Lluís Balart (ICV) d'ubicar una mesquita al Banc d'Espanya. • El debat sobre el presumpte plagi del logotip municipal. • La fragmentació del vot amb un nombre rècord de 14 candidatures. El "Terratrèmol" del 27 de Maig La nit electoral va confirmar el canvi de cicle amb resultats que els analistes van batejar com a terratrèmol electoral: • El PSC de Ballesteros va fregar la majoria absoluta, obtenint finalment 13 regidors. • Convergència i Unió va patir una davallada significativa, assumida personalment pel candidat Joan Aregio. • Es va formalitzar un pacte de govern entre el PSC i Esquerra Republicana (ERC) per garantir l'estabilitat del nou consistori. La tragèdia de Josep Lluís Navarro El nou govern es va veure colpit per la mort sobtada de Josep Lluís Navarro, tinent d'alcalde d'Urbanisme, el dia de la Mercè. Aquest fet va obligar a una reorganització prematura del cartipàs municipal en una de les àrees més sensibles per a la ciutat, el POUM. "Hem vingut a la vida per estar treballant. Tot arribarà, deixeu-me en pau, que ja arribarà tot." — Joan Miquel Nadal, en referència al seu estil de gestió.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Mudan: Suport a l'adopció i ajuda a orfenats xinesos
Suport i solidaritat amb la infància a la Xina L'entrevista a Lídia Cintes, responsable de l'associació Mudan (Associació d'Amics de la Xina de Tarragona), se centra en la tasca social i humanitària que realitza l'entitat a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal de l'associació és doble: d'una banda, oferir un punt de trobada per a famílies adoptants i, de l'altra, sensibilitzar sobre la realitat de la Xina profunda. Campanya de recollida de roba i joguines L'entitat ha posat en marxa una iniciativa solidària en col·laboració amb la FAQ (Federació de Famílies Adoptants a la Xina). Els punts clau de la campanya són: Recaptació de material: Es demana roba de nadó (pijames, mitjons, mantes, pitets) i joguines petites, lleugeres i no voluminoses. Logística directa: Per evitar costos de transport elevats, el material el transporten les mateixes famílies que viatgen a la Xina per recollir els seus fills. Destinataris: Els productes es lliuren directament als directors dels orfenats xinesos on encara hi ha moltes mancances. Realitat de l'adopció i l'espera L'associació destaca que el procés d'adopció s'ha complicat significativament en els darrers anys: Les esperes poden arribar als 24 mesos des que l'expedient entra al país. L'entitat serveix com a canal de respir i suport psicològic per a les famílies que viuen aquest procés tan llarg. L'abandonament infantil, tot i que disminueix, continua afectant principalment les nenes a causa de tradicions molt arrelades. Preservació cultural i aprenentatge L'associació no és exclusiva per a pares adoptants, sinó que està oberta a qualsevol persona interessada en la cultura asiàtica. Entre les seves activitats destaquen: Tallers de cuina xinesa i classes de xinès mandarí per a adults. Integració cultural: El desig que els nens adoptats creixin integrats a la cultura catalana però sense perdre les seves arrels xineses. "Suma sempre és bo en tots els àmbits. Ella és ben catalana però té una petita història que no volem que sigui un tabú."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
Gestió i Futur de l'Esport a Tarragona amb José Cosano
Balanç de Gestió i Actuacions d'Urgència El regidor d'Esports, José Cosano, repassa els primers mesos del seu mandat destacant les intervencions immediates que es van haver de realitzar per resoldre problemàtiques heretades: • Vòlei Sant Pere i Sant Pau: Es va haver de traslladar l'activitat al pavelló del Nàstic per la manca d'alçada i espai de la instal·lació original. • Pavelló del Riu Clar (ADT): Millores en cistelles i marcadors mitjançant subvencions i acords, tot i que el terra de parquet encara està pendent per manca de pressupost. • Piscina del Serrallo: Gestió d'una instal·lació que va ser inaugurada oficialment però que encara no estava operativa ni transferida a l'Ajuntament. Creació de la Conselleria d'Esports Una de les fites més importants ha estat la creació d'una conselleria específica per a l'esport, separant-la de les àrees de cultura i joventut. Aquesta nova estructura permet: • Donar un servei més clar i directe a la ciutadania. • Preparar la ciutat per a esdeveniments futurs com els Jocs del Mediterrani 2017. El Nou Model de Gestió Pública L'Ajuntament vol trencar amb el model d'empreses privades individuals gestionant cada instal·lació. El projecte principal és la creació d'una empresa pública de gestió esportiva (prevista per a principis de 2008) que permeti: Unificació de serveis: Que un ciutadà pugui usar el seu carnet en qualsevol centre municipal. Ingressos atípics: Generar beneficis mitjançant la gestió per a tercers, olimpiades empresarials i activitats de lleure. "Hem recuperat la filosofia de gestió pública per unificar serveis i garantir la qualitat del servei al ciutadà." Infraestructures i Projectes de Futur Nous Pavellons i Piscines • Nou pavelló per al Vòlei: S'estan avaluant tres empreses per construir una estructura modular en menys d'un any a la zona de Sescelades. • Pla de Piscines: Projecte per a dues noves piscines (Riu Clar/Torreforta i zona de Llevant) i la cobertura de la de Sant Salvador per a l'abril de 2008. • Pavelló Sant Jordi: Negociacions amb la Generalitat perquè l'Ajuntament assumeixi la gestió de la instal·lació. La Ciutat Esportiva de Camp Clar Es detalla el futur del Nou Estadi del Nàstic, descrit com un projecte d'inspiració anglesa i moderna amb coberta. Aquesta zona es convertirà en un gran bloc esportiu centralitzant el velòdrom (que es vol cobrir), el nou camp i, possiblement, un futur Palau d'Esports per equilibrar el territori.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
27'
Les dones i la màfia: Rols, valors i resistència
El paper de la dona a l'estructura mafiosa En aquesta conversa s'explora la complexa relació de les dones amb organitzacions com Cosa Nostra, on tradicionalment han estat excloses de l'estructura formal però han exercit rols fonamentals per a la seva supervivència. Rituals d'iniciació i exclusió formal • La màfia es defineix com una estructura jeràrquica i masculina. • L'accés dels homes es realitza mitjançant un ritual de sang amb la imatge de Santa Rosalia. • Les dones no poden ser "homes d'honor" ni formar part oficial del grup. • Els mafiosos sovint consideren que les dones només tenen valor com a mares (de l'iniciat o dels seus fills). Valors transmesos per les dones Malgrat la seva exclusió operativa, les dones són les principals transmissores de la cultura mafiosa a través de l'educació dels fills. Els eixos d'aquesta cultura són: L'honor: Mantenir el prestigi i la puresa de la família. La venjança: Induir els descendents a resoldre els conflictes mitjançant el càstig personal en lloc d'anar a la justícia. L'omertà: La llei del silenci, un valor de discreció absoluta. "La màfia és coneguda com una 'mama santíssima', una gran mare que acoloreix i protegeix tots els seus fills." Evolució i dones antimàfia Gestionadores i enllaços Quan els marits són a la presó, les dones actuen com a enllaços i gestores del negoci, tot i que poques vegades prenen decisions estratègiques de manera autònoma dins de Cosa Nostra. El moviment de resistència A partir dels anys 90, apareixen figures de dones que trenquen amb l'entorn: • Dones Penedides: Moltes decideixen col·laborar amb la justícia després de perdre un fill o el marit. • Dones Antimàfia: Figures com Felicia Bartolotta o Miquela Buscemi que han dedicat la vida a reclamar justícia i denunciar la veritat sobre els mètodes criminals. Diferències territorials L'entrevistada destaca que el rol de la dona varia segons l'organització: • Cosa Nostra (Sicília): Més tancada i tradicional. • Camorra (Nàpols): Les dones poden arribar a ser actives en el crim i fins i tot matar. • 'Ndrangheta (Calàbria): Estructura totalment familiar on les dones tenen un paper actiu en la gestió del tràfic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Consells per triar els millors formatges de Nadal
La importància de la Denominació d'Origen (D.O.) En aquesta conversa a la formatgeria Magda, el Francesc destaca la rellevància de les etiquetes de qualitat. Ens explica que fixar-nos en la D.O. és fonamental per garantir l'origen de la llet i el tipus d'animal (cabra, vaca o ovella): El cas de l'Íborés: Un formatge extremeny que, si té el segell de la D.O., ens assegura que està fet amb llet de cabra latxa (especialment apreciada per la seva llet). La seguretat del consumidor: Sense aquests segells, no podem estar segurs de la varietat de llet utilitzada. Varietats i textures de formatges S'expliquen les diferències entre diversos tipus de formatges segons la seva elaboració: Formatges de pell rentada: Són aquells que tenen una olor exterior forta, però un gust interior molt més suau del que sembla. Llet crua vs. Pasteuritzada: Els formatges de llet crua ofereixen matisos més complexos, mentre que els pasteuritzats (com els de la zona del Vendrell) també ofereixen resultats molt interessants. Formatges especiats: Especialitats franceses amb pebre vermell, fines herbes o formes decoratives de Nadal. Proposta de taula de formatges per festes L'expert recomana una selecció equilibrada de 3 o 4 varietats que combinin diferents tipus de llet: Ovella: Un Manxego o un Idiazábal fumat del País Basc. Vaca: Un formatge de Maó (Illes Balears) o algun del Pirineu com l'Armesenda. Cabra: El formatge de la Garrotxa o algun artesà de les muntanyes de Tarragona. "Amb 3 o 4 varietats, buscant cabra, vaca i ovella, ja tindríem una taula ben equilibrada." L'artesania del Pirineu Es fa una menció especial a les petites formatgeries com Mas d'Aroles (Adrall), on es produeixen peces numerades de gran qualitat que han guanyat premis a fires reconegudes com la de Sant Ermengol.