Tots els episodis

62618 episodis disponibles

episodis

50233-50256 de 62618

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Varietats i preparació del capó i aus per Nadal
El capó i les aus de corral: protagonistes del Nadal En aquesta conversa en una parada de mercat, s'expliquen les diferències clau entre les diverses aus que es consumeixen durant les festes. Es posa èmfasi en la qualitat i en com el mètode de cria influeix directament en el gust i la textura de la carn. Diferències entre aus Semicapó: Au que no ha estat castrada físicament, sinó mitjançant mètodes que inhibeixen el desenvolupament sexual per accelerar l'engreix. Capó autèntic: Mascle castrat físicament. Aquesta pràctica permet un desenvolupament especial de l'animal, ideal per a les celebracions nadalenques. Pollastre de pota negra o blava: Races autòctones com el Pota Blava del Prat o el de Reus. Són animals criats a l'aire lliure que triguen més a créixer, resultant en una carn molt més gustosa i amb menys greix. Capó francès (Chapon): Destaca per la seva presentació visual i el seu plomatge característic. Recepta tradicional del capó rostit El xef proposa una preparació clàssica per quedar bé amb els convidats: 1. Farciment: Omplir l'interior amb poma (preferiblement àcida), prunes seques, panses, pinyons i orellanes. 2. Preparació externa: Untar generosament amb llard de porc i salpebrar. 3. Cocció: Aproximadament una hora per quilo a 160 graus. Es recomana coure-ho tapat i, durant l'última mitja hora, destapar-lo i regar-lo amb el seu propi suc per obtenir una crostra daurada. 4. Acompanyaments: Herbes com el llorer, canyella en branca i un toc discret de romaní, farigola i nou moscada. Altres complements per a l'àpat Ous de guatlla: Una opció econòmica i vistosa. Es poden fer potxé (escalfats) amb aigua, sal, vinagre i estragó per servir damunt del caldo o el peix. Taula de formatges: Es recomana com un descans per a l'estómac entre el plat principal i les postres, acompanyat d'una bona ampolla de vi. "Ara la gent ja comença a sàpiguer el que volen... el dia de Nadal volen tindre a taula un pollastre de qualitat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Mercat de Nadal a Tarragona: Productes, preus i consells
Visita al Mercat Provisional de Tarragona L'episodi ens trasllada a un ambient festiu i vibrant al mercat provisional, on malgrat la pluja, es viu una activitat intensa de compres nadalenques. El mercat es descriu com un espai funció, còmode i decorat amb motius festius, incloent-hi paradistes amb barrets de Pare Noel i el tradicional sorteig d'un cotxe i lots de productes. Productes Estela i Preus del Peix S'analitza detalladament l'estat de la peixateria, destacant que, tot i ser dates clau, els preus no es consideren completament desorbitats però sí que han patit increments respecte a la setmana anterior: Escamarlans de platja: Molt assequibles, al voltant de 10 €/kg. Rap fresc: Aproximadament a 28 €/kg. Llagostins: Rodant els 36 €/kg. Mero: Un dels més cars, a 48 €/kg. Llamàntol i Bou de mar: Han doblat el seu preu en una setmana (de 12 € a 24 € aproximadament). Consells de Cuina i Protocal a la Taula En Francesc Lledó ofereix recomanacions per ser un bon amfitrió durant el Nadal: Parar la taula: Cal treure les millors estovalles (les brodades per les mares o àvies) i la vaixella especial. Se recomana fer-ho el mateix matí per rebre els convidats amb tot a punt. Elaboració del peix: Proposa fer el peix d'escata obrint-lo i farcint-lo amb una olivada casolana (olives negres, oli d'oliva i alfàbrega), acompanyat d'unes patates amb un all i oli suau amb julivert. Temps de cocció: 20 minuts pel primer quilo de peix i 10 minuts addicionals per cada quilo extra. "És el dia de treure aquelles coses especials que guardem... si es tenen, s'han de fer servir." Gestió de Begudes i Postres El col·laborador ressalta la importància de destinar fins al 50% del pressupost al vi i el cava. Argumenta que un bon àpat llueix molt més si s'acompanya d'un vi de qualitat, encara que se'n begui menys quantitat. Pel que fa a les postres, es fa un recorregut per la fruita exòtica i de temporada: * Pinya: És l'opció més versàtil i econòmica. * Fruita exòtica: S'esmenten el carambolo (pels seus talls en forma d'estrella), litchis, rambutans i tamarindes. * Garotes (erissons de mar): Es recomanen per fer salses potents per acompanyar el lluç pel seu intens gust de mar.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Activitats de Nadal a Tarragona i reobertura del Metropol
La Fàbrica de Rialles: El Parc de Nadal de Tarragona L'edició d'enguany del Parc de Nadal s'instal·la al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona. Estarà obert durant 12 dies, del 24 de desembre al 4 de gener, oferint una programació constant i pedagògica per a petits i grans. Eix temàtic: Aquest any el motiu central és la rialla, concebent el parc com una "fàbrica de somriures". Activitats destacades: Espectacles de circ, malabars i propostes de petit format a la Plaça Major del recinte. Col·laboració local: Participació d'entitats com el CBT i diversos departaments de l'Ajuntament en una tasca transversal. Accessibilitat: L'espai està adaptat per a persones amb discapacitat i compta amb guies per facilitar la mobilitat. Reobertura del Teatre Metropol Després de dos mesos tancat per obre de rehabilitació, el Teatre Metropol torna a obrir les seves portes el dia de Sant Esteve (26 de desembre). Les millores s'han centrat en la seguretat i la conservació de l'edifici modernista. "Hem complert la nostra promesa: la seguretat era el que més preocupava, amb noves línies de vida i millores al sostre per evitar la degradació del teatre." Temporada 2008 i Centenari Pastorets: El teatre es reestrena amb les representacions tradicionals de les companyies La Golfa i La Saia. Temporada d'Hivern: Començarà formalment el 24 de gener amb l'actriu Emma Vilarasau. 100 anys de Jujol: Al llarg de l'any se celebrarà el centenari de l'edifici (1908-2008) amb una festa i un gran espectacle a finals d'any. Una Nova Etapa Cultural La regidora de Cultura, Sandra Coloma, subratlla que el 2008 marcarà un canvi en la gestió cultural de la ciutat, buscant nous llenguatges escènics i una programació més eclèctica que s'obri a tots els públics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
Camerata XXI i Bach a la Catedral de Tarragona
L'Oratori de Nadal de Bach a Tarragona Entrevista a Xavier Blanc, director de Camerata XXI, sobre el concert de l'Oratori de Nadal de Johann Sebastian Bach que tindrà lloc a la Catedral de Tarragona. Aquest espectacle representa una col·laboració de gran format entre l'orquestra i el Cor Ciutat de Tarragona. Detalls del Concert i l’Obra Formació: Prop de 90 persones a l'escenari entre músics i cantaires. Repertori: S'interpretaran les tres primeres cantates de l'obra, aquelles que Bach va escriure per als dies 24, 25 i 26 de desembre. Escenari: La Catedral de Tarragona, un marc que Blanc defineix com a "incomparable" malgrat les obres de restauració. Els Dos Objectius de Camerata XXI Consolidació artística: Completar el repertori de Bach després d'haver interpretat la segona part l'any anterior amb l'OBC. Cultura de proximitat: Reivindicar la qualitat dels artistes locals i la unió d'entitats de la ciutat. "No cal comprar la cultura fora, també la tenim aquí; és el gran repte que proposem a la ciutat." Nadales del món: Cultura per a tothom Paral·lelament a l'oratori, la formació realitza el cicle Nadales del món en col·laboració amb la Fundació Caixa Tarragona. Es tracta de concerts de petit format en pobles de les comarques de Tarragona (com la Riba, el Catllar o Miami) per apropar la música de qualitat a localitats que no tenen grans infraestructures culturals.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
2007-12-20 UM CÀRITAS 07
Presentació de l'obra "Pastorets i Uts" L'equip artístic visita l'estudi per anunciar les funcions de l'espectacle tràgic-còmic Pastorets i Uts, que tindran lloc els dies 22 i 28 de desembre, i el 2 de gener a les 19:00 h al Teatre El Magatzem de Tarragona. L'obra és fruit d'una col·laboració entre el teatre, Xarima i l'estudi de música. Els Personatges i l'Equip L'entrevista es desenvolupa amb la presència de personatges caracteritzats més que no pas els actors mateixos: Josep Maria Folch i Torres: Un jove autor que afirma ser el rebesnet del mític escriptor, aportant un toc d'humor sobre el seu procés creatiu i l'ús de la puntuació. Marc Xornet: El director de l'obra, que descriu la seva tasca com la d'un "monitor d'esplai" per gestionar la desbordant imaginació de l'autor. La Becària: Una estudiant de l'Institut del Teatre que fa les seves pràctiques en aquesta producció. L'Àngel: Un personatge que es defineix com un "pack d'àngels" i aporta la nota mística i còmica a la conversa. Actuacions Musicals en Directe Durant el programa, els intèrprets ofereixen una mostra del repertori musical de l'obra, interpretant versions de nadales tradicionals catalanes amb veu i guitarra: "El desembre congelat" i altres peces clàssiques. "El noi de la mare". "El rabadà" o fragments de "Fum, fum, fum". "És la música més bonica que vaig escriure mai; més que el text, gairebé." L'autor subratlla que, tot i basar-se en cançons populars, la selecció i adaptació confereixen una atmosfera única i "excelsa" a l'espectacle. L'entrevista clou amb una reflexió sobre la solidaritat i la importància de donar suport a la cultura local durant les festes de Nadal.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
5'
Càritas Tarragona: Crida solidària i nous projectes
Solidaritat en Acció: Necessitats i Agraïments de Càritas En aquesta conversa s'exposen les necessitats urgents de l'entitat a Tarragona, destacant una demanda concreta per a la Casa del Transeünt i el reconeixement a la tasca col·lectiva de voluntaris i empreses. Crida Urgent: Un Rentavaixelles Industrial La Mercè detalla una necessitat immediata per a les festes de Nadal: * Es requereix un rentavaixelles industrial per a la casa d'acollida, ja que l'actual s'ha espatllat. * El pressupost estimat és d'uns 2.000 euros. * Es demanen aportacions econòmiques directes a la seu de Càritas (Carrer de l'Assalt) per cobrir aquesta despesa. Reconeixements i Col·laboracions La Teresa i la Isabel ressalten el suport fonamental que rep l'entitat: * Empreses i particulars: Es fa un agraïment especial a les famílies i a empreses com PortAventura, que actuen com a trampolí per a la inserció laboral. * El valor del voluntariat: Es destaca que la tasca dels professionals no seria possible sense els voluntaris, que dediquen el seu temps lliure de manera compromesa i desinteressada. Projectes de Futur: Filigrana i el Barri de Camp Clar La Pilar explica l'expansió del projecte Filigrana: * Actualment compten amb uns 30 voluntaris, però en necessiten més. * Es preveu l'obertura d'un nou rober social a Camp Clar (en conveni amb Medixa) per substituir el que es va haver de tancar a Torreforta. * L'objectiu és dinamitzar els barris més desfavorits i oferir roba en bon estat a qui més ho necessita. "Esmerçar el teu temps de lleure, el teu temps de la teva família... per donar un cop de mà a algú que ho necessita és dignet de lloança."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
2007-12-20 UM CÀRITAS 05
Solidaritat nadalenca a Càritas: dignificació i inserció En un context de celebració, el programa connecta amb la realitat social a través de la veu de les treballadores i voluntàries de Càritas. La conversa transita des de l'emoció de la música fins a la cruesa de la solitud i la precarietat econòmica que pateixen moltes persones durant les festes. Música i emocions L'episodi comença amb una actuació musical en directe a càrrec de membres de Xarima i l'estudi de música de l'entitat. Interpreten la cançó de Nadal "Quan somrius" de Josep Thió, un moment que serveix per reivindicar el vessant humà i artístic dels usuaris i col·laboradors. El contrast del Nadal La Teresa i la Pilar posen de manifest el fort contrast entre el consumisme d'aquestes dates i la situació de vulnerabilitat de molts ciutadans a Tarragona: Es relata el cas de dones immigrants en risc d'exclusió que afronten el Nadal amb solitud i sense recursos. Es critica l'enlluernament que genera la publicitat, que sovint ven realitats falses tant per als autòctons com per als nouvinguts. Es destaca la importància de l'acollida personalitzada: reconèixer l'altre pel seu nom per retornar-li l'autoestima i la identitat. Projectes de reciclatge i dignificació El projecte Filigrana destaca com un model d'economia circular i social: Robers Socials: Es dignifica la donació de roba oferint-la en establiments tipus botiga on els usuaris fan un donatiu simbòlic. Així, es trenca amb el model de "fer cua" i es preserva la dignitat de la persona. Tallers de formació: Els beneficis obtinguts es reinverteixen en pretallers de formació laboral per a dones joves, on se les ensenya a cosir i a crear productes a partir de material reciclat. "No envies a Càritas allò que tu no voldries; demanem roba i estris en bon ús per poder-los oferir amb dignitat." Finalment, es fa una crida a la responsabilitat en les donacions, recordant que el sentit de comunitat i petits gestos (com crear ornaments nadalencs amb roba vella) poden compensar la falta de recursos econòmics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
2007-12-20 UM CÀRITAS 04
Suport integral i inserció laboral a Càritas Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio posa el focus en la tasca humanitària i social que realitza Càritas, especialment en l'àmbit de l'orientació laboral i l'acollida de persones en situació d'exclusió. Música en directe amb Josep Romeu L'espai comença amb una actuació musical de Josep Romeu, alumne de l'Estudi de Música de la ciutat. L'artista presenta el seu projecte discogràfic i interpreta la cançó "Llengua meva", un tema propi que reflexiona sobre la identitat. El Programa ORLA i l'orientació laboral La conversa principal gira entorn del projecte ORLA (Servei d'Orientació i Informació Laboral). Els punts clau discutits inclouen: • Perfil dels usuaris: S'ha produït un canvi significatiu en els darrers set anys; actualment, el 80% dels usuaris són immigrants, mentre que anteriorment el perfil era majoritàriament autòcton. • Gestió de les expectatives: Teresa Sardà destaca la importància de fer que els usuaris "tocassin de peus a terra". Moltes vegades cal baixar les expectatives laborals per evitar la frustració, especialment quan hi ha traves burocràtiques. • Transversalitat: La feina no és aïllada; hi ha una col·laboració constant entre les parròquies, la comissió d'immigració i els centres d'acollida. Problemàtiques específiques • Joves i adolescents: Es detecta un augment de nois d'entre 14 i 18 anys del Magrib que arriben amb l'objectiu de treballar però sense alfabetització ni coneixement de la llengua. • Servei domèstic: Moltes dones de Bolívia o zones rurals d'Amèrica Llatina s'insereixen a través del servei domèstic, on Càritas fa un seguiment posterior per garantir el benestar i la regularització. "No som una empresa de treball temporal, som un referent on l'usuari busca suport i un espai d'escolta." Situació de la Casa del Transeünt Es detalla la situació crítica durant l'hivern, amb les 24 places ocupades i l'ús complementari del programa Bona Nit. La cronificació de la pobresa continua afectant especialment homes, tot i que el percentatge de dones i joves està en clar augment.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
La realitat de la immigració i el paper de Càritas a Tarragona
La realitat de la immigració i el paper de Càritas a Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'analitza l'evolució del fenomen migratori i l'atenció que es dona des de Càritas. Les convidades, la treballadora social Isabel Iturrieta i Mercè Navarro, expliquen com ha canviat el perfil de les persones que busquen ajuda a la ciutat. Els punts clau de la tertúlia: Canvi de perfil: S'ha passat d'una atenció majoritàriament a col·lectius d'ètnia gitana a una presència quasi total de persones immigrants. Actualment, es detecta un augment significatiu de dones amb càrregues familiars. El procés d'arribada: Molts nouvinguts arriben en una situació de gran vulnerabilitat emocional i física, sovint sense contactes previs i amb la dificultat d'enfrontar-se a una ciutat desconeguda. Capital humà i formació: Es destaca que molts immigrants són persones molt preparades professionalment que han d'acceptar feines precàries per sobreviure a causa de la burocràcia. Barreres administratives: La Llei d'Estrangeria i la manca de documentació generen un limbe administratiu que pot derivar en la cronificació de la pobresa i problemes de salut mental, com la síndrome d'Ulisses. "Són persones molt valentes, perquè jo com a dona i mare no sé si tindria la força per fer-ho. Creuen que els que marxen dels països d'origen són els millors, perquè són els més valents." Reflexió sobre l'entorn Finalment, es qüestiona la hipocresia de la societat receptora, que sovint és políticament correcta però manté prejudicis i actituds que afavoreixen l'emarginació del col·lectiu migrant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
El paper de Càritas en l'acció parroquial
L'Acció Social des de la Proximitat Parroquial Representants de diverses Càritas Parroquials de Tarragona (Sant Fructuós, Santa Tecla de Camp Clar i Sant Pau) expliquen la seva tasca quotidiana i la importància de la seva estructura de base. La missió de Càritas no es limita a la recollida de roba, sinó que és un pilar fonamental de l'Església juntament amb la litúrgia i la catequesi. Objectius i Campanyes Actuals Sensibilització: L'objectiu principal de la campanya de Nadal és fer conscient la comunitat cristiana de la realitat de la pobresa i la marginació en el seu entorn immediat. Autonomia i coordinació: Tot i que cada parròquia actua de forma autònoma segons la realitat del seu barri, existeix una coordinació vital a través de la Càritas Interparroquial. Diversitat de realitats: Es destaca la diferència entre zones com Camp Clar, receptora d'immigració i amb necessitats precàries, i altres zones més benestants que també comencen a patir els efectes de la crisi de l'habitatge. Atenció Integral i Promoció de la Persona Càritas no funciona com una ONG tradicional, sinó com una institució que veu en qui demana ajuda la figura de Crist, actuant sense fer distincions de religió o procedència: "Ateneu tot aquell que truqui a la porta com si fos el mateix Crist qui truca." L'ajuda no es vol cronificar; s'utilitza la distribució d'aliments com un primer pas per a la promoció de la persona, oferint escolta, empatia i orientació cap a recursos de formació o laborals. Es destaca la feina en xarxa amb els serveis socials i els projectes integrals dels barris per verificar les necessitats reals i garantir que l'ajuda arribi on és més necessària. Situacions de Precarietat Extrema Es posen de relleu dificultats quotidianes que per a moltes famílies són insalvables, com el cost d'una reparació domèstica o viure en habitacions llogades on conviuen famílies senceres. Els voluntaris reconeixen la impotència que senten de vegades, però subratllen que reben més del que donen gràcies a la resistència i agraïment dels usuaris.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Especial de Nadal amb Càritas a Tarragona Ràdio
Solidaritat i nova seu de Càritas El programa d'avui de Tarragona Ràdio es realitza de manera especial des de la nova seu central de Càritas a Tarragona, situada al carrer Assal. Aquestes instal·lacions, inaugurades el passat 15 d'octubre, han permès centralitzar els serveis d'acollida, la comissió de migració i la coordinació interparroquial per oferir una atenció més efectiva als usuaris. La Campanya de Nadal i el dret a la salut L'Ester Escorza, responsable de comunicació de l'entitat, explica els eixos de la campanya institucional d'enguany, que porta per lema: "Els drets humans són universals, les oportunitats ho haurien de ser." Aquesta iniciativa se centra especialment en el dret a la salut, analitzant com la malaltia pot ser tant causa com conseqüència de la pobresa. Es destaca la importància de treballar amb col·lectius vulnerables com: Persones amb problemes de salut mental. Col·lectius amb dependències. Gent gran i infància en risc. Cultura i música en directe L'emissió no només se centrarà en la tasca social, sinó que també comptarà amb: Actuacions musicals del cantautor Josep Romeu. La visita de la companyia Xerima, que presentarà la seva versió dels Pastorets en col·laboració amb l'Estudi de Música i el Teatre el Magatzem.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Seguretat viària i dispositius dels Mossos per Nadal
Dispositiu especial dels Mossos d'Esquadra per les festes Els responsables de Trànsit dels Mossos al Camp de Tarragona, l'inspector Agustí Amigo i el sotsinspector Josep Cuevas, expliquen el pla preventiu que s'aplica des del mes de novembre per fer front a l'augment de la mobilitat durant les festes de Nadal. Factors de risc i controls principals L'increment d'activitats de lleure, compres i celebracions fa que la xarxa viària estigui més ocupada i hi hagi més nervis. Els Mossos incideixen especialment en: * Consum d'alcohol i drogues: Es realitzen controls conjunts on les proves de drogues donen un positiu d'entre el 50% i el 60% en conductors amb simptomatologia. * Velocitat excessiva: Es manté una vigilància estricta amb radars i vehicles camuflats. * Seguretat passiva: S'ha detectat un elevat nombre d'infraccions per no utilitzar el cinturó de seguretat (especialment acompanyants), el casc o les cadiretes infantils. Reforma del Codi Penal i reincidència Els inspectors valoren positivament la recent reforma del Codi Penal per castigar penalment conductes que abans eren només administratives. Destaquen que, tot i que la majoria de la població condueix correctament, existeix un petit grup d'infractors reincidents que generen un gran perill. "Moltes vegades hi ha una enorme desproporció entre les conseqüències dels mal anomenats accidents de trànsit i les responsabilitats que se'n deriven." Punts crítics a Tarragona Es demana màxima prudència en el tram d'obres de l'AP-7 entre Tarragona i el Vendrell, limitat a 80 km/h. Un accident en aquesta zona podria col·lapsar la mobilitat de tot l'entorn. També es manté la vigilància a l'A-2, la N-340 i les carreteres de les Terres de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Balanç de Josep Poblet: 6 mesos a la Diputació
Balanç del primer semestre de mandat Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, analitza els seus primers sis mesos en el càrrec destacant la millora de la comunicació amb el món local. Segons Poblet, s'ha assolit l'objectiu d'estrènyer relacions amb el territori mitjançant un tomb institucional que li ha permès escoltar alcaldes i consells comarcals per ajustar els pressupostos a les necessitats reals. Projectes Estratègics i Territori Col·laboració amb la URV: Es defineix la Universitat Rovira i Virgili com un soci estratègic per a la transferència de coneixement i el foment de parcs científics. Plaça de Toros: Poblet assegura que la primera fase de les obres estarà enllestida durant el primer semestre de 2008, garantint la seva operativitat total abans del concurs de castells. Finca de la Sabinosa: La Diputació es manté com a aliada, però deixa en mans de l'Ajuntament de Tarragona el lideratge i el calendari del projecte. Mobilitat i Infraestructures Aeroport de Reus: Es valora molt positivament l'acord amb Ryanair per establir una base operativa, considerant-ho un èxit tant per al turisme com per a l'economia regional. Primer aniversari de l'AVE: Tot i reconèixer que l'alta velocitat ha arribat "tard", Poblet destaca les noves oportunitats de negoci que obre amb Madrid i Andalusia. "Les infraestructures no canvien les coses en una setmana o un any, sinó en el curs de molts anys d'aprofitament comercial i social."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Nadal escolar i l'Institut Municipal d'Educació a Tarragona
Cantada de Nadales a la Rambla Nova L'emissora connecta amb la unitat mòbil per viure la setena edició de la tradicional cantada de Nadal escolar. L'esdeveniment, organitzat per l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa municipal Espimsa, aplega prop de 600 nens i nenes de diversos col·legis de la ciutat. Detalls de la jornada Ubicació: Enguany l'acte s'ha traslladat al tram davant l'antic Banc d'Espanya a la Rambla Nova, ja que la ubicació habitual (Plaça Corsini) està ocupada per la carpa del mercat a causa de les obres. Participants: Han intervingut escoles com el Sant Pau Apòstol, Sagrat Cor de Jesús, Joan Roig i el CEIP Saavedra. Entrevistes als infants: Els alumnes del Saavedra han compartit els seus nervis i la il·lusió per cantar temes com "Allà sota una penya". Destaca el testimoni d'en Luciano, un nen d'origen argentí que explica les diferències de les festes al seu país. "Intentaré cantar el millor possible... no em fa vergonya perquè no és la primera vegada." El futur de l'educació municipal Josep Sunyer entrevista Carles Cepero, qui serà el director del nou Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET). Objectius de l'IMET: Gestionar les llars d'infants, la formació d'adults, els ensenyaments musicals i el manteniment dels centres. Ús social de les escoles: Es pretén potenciar l'ús dels centres educatius fora de l'horari escolar, incloent-hi els caps de setmana. Calendari: La constitució definitiva de l'organisme es preveu per al febrer o març de 2008, un cop finalitzat el període d'al·legacions.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Expectatives de la Loteria de Nadal a Tarragona
Situació actual de les vendes de loteria El responsable de l'administració de loteria número 1 de Tarragona, Pere Sants, explica que enguany les vendes han estat una mica més fluixes en comparació amb l'any passat. Aquesta baixada es deu principalment a una reducció de la demanda de clients de fora de la ciutat durant el període de juliol a novembre. Perfil del comprador i tendències Venda local: A partir del novembre, les empreses i els ciutadans de Tarragona prenen el relleu. Els 'despistats': Els últims dies del sorteig són protagonitzats per persones individuals i petits grups d'oficina que compren a última hora. Supersticions i catàstrofes: Es confirma la tendència de demanar números relacionats amb dates de catàstrofes naturals (com les inundacions a València o Sevilla). Números esgotats: La terminació en 7 ja s'ha esgotat, en part per la influència de diversos il·luminats que prediuen aquest resultat, tot i que històricament no acostumen a encertar. La Grossa: El gran repte de Tarragona L'administrador destaca que, tot i que a Tarragona ha caigut el segon premi i la Loteria del Nen en dues ocasions, la Grossa de Nadal mai ha tocat a la ciutat. "És com allò de les copes del Barça, ens en falta una i és aquesta." Detalls del premi Un dècim de 20 euros premiat amb la Grossa equival a 300.000 euros (uns 50 milions de les antigues pessetes). El bitllet sencer (la fulla) té un premi de 3 milions d'euros. Tot i que no permet la jubilació immediata pel preu actual de l'habitatge, es considera una "gran ajuda". Rànquings i costums Tarragona es troba a la cua de les vendes a Catalunya en proporció d'habitants, lluny de Lleida (impulsada per la Bruixa d'Or). Sants ho atribueix al costum dels tarragonins de comprar loteria fora de la seva província.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Els Pastorets de la Golfa a Tarragona
Els Pastorets de la Golfa: Tradició i Sàtira Local En aquesta conversa s'expliquen les particularitats dels Pastorets de la Golfa, una adaptació singular de l'obra clàssica de Folch i Torres realitzada per Josep Bargalló. L'obra, que ja fa set anys que es representa a Tarragona, destaca per la seva capacitat de connectar amb el públic actual a través de l'humor i la realitat local. Principals novetats i canvis de personatges Rovelló i Lluquet: En Jordi Gómez explica el seu canvi de paper, passant de ser el Lluquet durant molts anys a interpretar el Rovelló. L'Antònia: La Pepa Ferrer interpreta un nou personatge, l'Antònia, que substitueix l'antic personatge de l'Anton. Aquesta decisió s'ha pres com a homenatge al company Sebastià Puig, que va morir recentment. Referents tarragonins: L'Antònia és la viuda d'un pescador que ven l'ànima al diable, un personatge amb moltes arrels a la zona marítima de la ciutat. Una obra actualitzada i mordaç L'espectacle no és una simple repetició del clàssic, sinó que inclou una crítica constructiva i irònica sobre l'actualitat de Tarragona: Es fan referències a fets recents com els taurons a la platja, els canvis de govern, els problemes de Renfe i l'AVE, i la situació del Teatre Metropol. L'estructura s'ha agilitzat per durar unes dues hores, adaptant-se al ritme escènic modern i fent-ho ideal per a un públic familiar. Posada en escena i producció "Els nostres pastorets estan actualitzats, però són la base de Folch i Torres arreglada pel Pep Bargalló cada any amb els tòpics de la ciutat." Escenografia moderna: S'abandonen els decorats de cartró-pedra per utilitzar materials com la roba de sac i elements corporis, amb un gran protagonisme de la il·luminació. Equip humà: L'espectacle mou unes 50 persones en total, amb una trentena d'actors i actrius a l'escenari. Públic: Tot i que tenen un toc mordaç, s'emfatitza que és un espectacle per a tota la família, especialment recomanat per a nens a partir de 6 anys.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
La història i l'emoció de la joguina antiga
L'entrevista amb Paco Baena, comissari de l'exposició El llegat dels Reis Mags, ofereix un viatge nostàlgic i cultural a través de la joguina des d'inicis del segle XX fins als anys 60. La mostra no és només una col·lecció d'objectes curiosity, sinó un mirall de la societat de l'època. La joguina com a reflex social Les peces exposades mostren com el món infantil mimetitzava la realitat dels adults. Les peces de l'exposició destaquen per: * Simulació de la vida adulta: Cuinetes, farmàcies de mida real i personatges com executius que reflectien l'emergència de noves professions. * Influència de l'actualitat: L'èxit de vendes del cotxe Bugatti de joguina arran de la notícia de l'accident d'Isadora Duncan. * Publicitat històrica: Referències a marques emblemàtiques com Payá i el seu famós lema radiofònic sobre els trens. Peces destacades i valor patrimonial L'exposició prové de col·leccions particulars i inclou objectes d'un alt valor artesanal: * Joguines de llauna: Peces amb mecanismes de corda enginyosos. * Jocs de taula: Des dels orígens de Joguines Borràs amb la seva màgia fins als Juegos Reunidos Geyper. * Icones culturals: La nina Shirley Temple i conjunts de menatge que inclouen capelles i escoles en miniatura. Valor emocional i pedagògic Baena subratlla que la mostra té un fort component emocional, especialment per als majors de 40 anys, però també per als nens actuals, ja que la joguina antiga tenia un fort component pedagògic que ensenyava a viure. "El que hem pretès és mostrar no només les joguines, sinó tot allò que ha rodejat la màgica nit de Reis: contes, tebeos i fotografies que són un testimoni social i costumista."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Jornada Solidària: El Nàstic i l'Ajuntament de Tarragona units
Una iniciativa inèdita per a la solidaritat L'Ajuntament de Tarragona i el Gimnàstic de Tarragona uneixen forces per primera vegada en una jornada que barreja esport, festa i compromís social. Aquesta col·laboració té com a objectiu recaptar fons i materials per a diverses entitats locals que treballen amb nens amb discapacitats i col·lectius vulnerables. Activitats destacades de la jornada La celebració no es limita només al futbol, sinó que inclou una varietat de propostes per a tots els públics: Baixada de bicicletes sense cadena: Una original competició des de l'Ermita del Llorito organitzada per la Federació de Penyes. Triangular de futbol: Un partit d’exhibició entre equips formats per polítics, membres de la premsa local i representants del Nàstic. Cagatió popular: Activitat adreçada als més petits amb la participació d'entitats com la Muntanyeta, Solc o el centre Sant Josep. Recollida de productes: Càritas recollirà aliments de llarga durada i articles d'higiene personal durant tot el matí. Participants i cares conegudes L'esdeveniment comptarà amb una àmplia representació de personalitats de l'àmbit mediàtic i esportiu: Àmbit mediàtic: Carles Francino, l'Oriol Grau, Fermí Fernández i possibles confirmacions com Santi Millán. Esportistes: Presència de jugadors del primer equip com Pinilla i David Garcia, a més d'Albert Cabestany i Artur Aragonès. Institucions: L'alcalde de Tarragona i diversos regidors participaran activament en el terreny de joc. "És la primera vegada que fem aquesta iniciativa conjunta d'aquesta manera... hem convidat a tots els centres que tenen nens amb discapacitats perquè participin i en surtin beneficiats." Detalls logístics i preus La jornada començarà a les 10:00 h amb la baixada de bicicletes i s'allargarà fins a les 13:30 h aproximadament. L'entrada té un preu simbòlic de 3 euros, destinat íntegrament a les entitats benèfiques participants.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
23'
Sostenibilitat i Medi Ambient a Tarragona
Gestió Ambiental a Tarragona L'entrevista amb Carme Crespo, tinent d'alcalde de Medi Ambient, se centra en les iniciatives municipals per millorar la sostenibilitat i la neteja de la ciutat durant el període nadalenc i de cara al 2008. Campanya de Recollida d'Arbres de Nadal L'Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa prèvia per gestionar els abets un cop acabades les festes: • La recollida oficial serà del 7 a l'11 de gener. • Es demana portar els arbres sense guarniments per facilitar el seu tractament. • Destinació dels arbres: - Els que estiguin en bones condicions es trasplantaran al Camp de Mart. - La resta es portaran a la planta de compostatge. • S'instal·laran punts de recollida a tots els barris (Ponent, Llevant, Centre, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador). Planificació Estratègica: Agenda 21 i POUM L'Agenda 21 local es defineix com el full de ruta per a la Tarragona del futur: • S'ha realitzat una diagnosi amb la participació de tècnics, entitats i una enquesta a 800 ciutadans. • El Pla d'Acció Local es presentarà l'abril de 2008. • Aquest pla inclourà l'informe ambiental per al nou POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal), garantint que el creixement de la ciutat sigui sostenible. Estalvi Energètic i Hídric Es detallen mesures concretes per reduir el consum de recursos: • Energia: S'ha reduït l'horari de la il·luminació nadalenca. L'objectiu per al 2008 és canviar 8.000 punts de llum per complir la llei de contaminació lumínica, cosa que suposarà un estalvi anual de 600.000 euros. • Aigua: Malgrat les pluges, es manté l'alerta. L'Ajuntament farà campanyes de conscienciació i repartirà kits d'estalvi per a les llars. Neteja i Civisme La regidora reconeix que encara hi ha camí per córrer en la neteja viària: • Es milloraran els contenidors soterrats, ampliant les boques perquè siguin més funcionals. • Es preveu la compra de tres noves màquines de neteja de voreres. • Es crearan noves zones per a gossos tancades per millorar la convivència i la higiene. "La neteja és cosa de tots; demanem a la ciutadania que ens ajudi i ens informi de les incidències."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Nadal a la Romana: Tallers d'urbanisme al MNAT
Activitats de Nadal al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta una nova edició de Nadal a la Romana, una proposta educativa dissenyada per a nois i noies d'entre 6 i 14 anys. L'objectiu principal és aprofitar el temps de lleure de les festes per apropar el passat clàssic a les noves generacions d'una manera participativa i contemporània. El taller 'Construeix la URSS / Civitas' Aquesta activitat destaca per l'ús d'una maqueta didàctica i materials visuals que permeten als participants convertir-se en arquitectes i enginyers. El taller no només se centra en la part física de la ciutat (Urbs), sinó també en el concepte de ciutadania (Civitas): Presa de decisions: Els joves han de decidir on situar serveis bàsics com el subministrament d'aigua, les vies de comunicació o els edificis de justícia. Urbanisme sostenible: S'analitzen problemes com l'impacte de les pudors de les fullonicae (tintureries romanes) i la seva ubicació estratègica per no molestar els veïns. Treball en equip: Es fomenta el consens entre els participants per tirar endavant el pla urbanístic. Informació pràctica i reserves "És una mirada al passat que ens ha de servir per al nostre present i futur." Dates: 27 i 28 de desembre, i 3 i 4 de gener. Preu: 3,50 euros (preu públic i simbòlic). Reserves: Cal fer reserva prèvia per a la gestió dels grups. Altres propostes del museu A més dels tallers, el museu manté l'exposició de gravats sobre l'antiguitat clàssica fins a finals de gener i ja prepara noves activitats com el club de lectura o el taller d'arquitectura a la Vila romana de Centcelles per al mes de febrer.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
El col·lectiu H2O presenta 'Colors' per la visibilitat LGTB
Presentació de la revista 'Colors' El col·lectiu H2O del Camp de Tarragona ha llançat el primer número de la revista Colors, una publicació que neix amb l'objectiu principal de normalitzar la realitat del col·lectiu LGTB. Tot i que tracta temàtiques pròpies, la revista està innovadorament adreçada a un públic heterosexual per fomentar la pedagogia i el respecte. Objectius i Disseny Trencar l'homofòbia: Es busca portar el missatge de normalitat a aquelles persones que encara miren el col·lectiu amb reticència. Estètica universal: A diferència de les publicacions clàssiques del sector, el disseny de Colors s'assembla al de qualsevol revista d'interès general que es podria trobar en un quiosc. Patrimoni compartit: Jordi Montnés subratlla que l'alliberament homosexual ha de ser una causa tant d'homosexuals com de heterosexuals. "L'alliberament de la realitat homosexual ha de ser patrimoni tant dels homosexuals com dels heterosexuals." Continguts del primer número La revista inclou un component didàctic molt marcat: Calendari històric: Repassa 12 fets clau, com l'origen de l'orgull (28 de juny) o el significat del Triangle Rosa durant el nazisme. Entrevistes: Una conversa amb Miquel Reverte (president del col·lectiu Actuavallès) i una entrevista a la dramaturg i actriu Cristina Castillo. Cultura i societat: Articles que barregen la realitat lèsbica amb el món del teatre i l'art en general. Reivindicació de la visibilitat al carrer Malgrat els avenços legals a Espanya (com el matrimoni igualitari), el col·lectiu adverteix que la normalitat real al carrer encara no existeix totalment. Montnés destaca la importància de treballar en l'educació des de l'adolescència i la tasca que fan amb guies didàctiques per a professors per combatre tòpics i mites atàvics.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Recerca arqueològica del temple d'August a la Catedral de Tarragona
Investigació del passat romà sota la seu tarragonina L'especialista de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Josep Maria Macias, i el degà del capítol de la Catedral, Francesc Gallar, detallen els darrers avenços en la recerca del mític temple d'August. Les proves geofísiques realitzades recentment han revelat indicis d'una fonamentació de gran envergadura al subsol de la nau central. Els punts clau de la intervenció Tecnologia no invasiva: S'han utilitzat mètodes de georadar i tomografia per resistivitat que permeten analitzar el terreny sense excavar ni danyar el paviment. Dimensions de la troballa: S'ha detectat una estructura de fonamentació que podria tenir entre 25 i 40 metres d'extensió i fins a quatre metres d'alçada. Hipòtesi del temple: L'axialitat de les restes amb altres elements de la plaça sagrada romana i la manca d'escrits medievals sobre grans edificis cristians previs reforcen la tesi que es tracta d'un temple romà. Una col·laboració interdisciplinària i humana Els protagonistes destaquen l'excel·lent convivència entre l'equip tècnic (amb experts de Barcelona, Sicília i de diverses confessions religioses) i la comunitat eclesiàstica. "Va ser una experiència humana i ecumènica molt entranyable... confluíem practicants, laics i fins i tot un professor musulmà practicant el ramadà cercant un temple pagà dins d'una església cristiana." Calendari i futures excavacions La recerca s'integrarà en la quarta fase del Pla Director de la Catedral. Es preveu que l'any 2009, coincidint amb el tancament del temple per a la restauració interior, es puguin realitzar sondejos arqueològics directes per: Analitzar ceràmiques per datar amb exactitud la construcció. Calibrar les dades geofísiques obtingudes. Documentar el patrimoni sense necessàriament crear un nou espai de visita turística, sinó per ampliar el coneixement científic de la ciutat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Impacte i balanç d'un any de l'AVE al Camp de Tarragona
Balanç del primer any de l'Alta Velocitat L'estació del Camp de Tarragona celebra el seu primer any de funcionament amb xifres que superen totes les expectatives. Es preveia una mitjana de 20.000 viatgers mensuals i s'ha arribat als 40.000, cosa que suposarà prop de mig milió d'usuaris anuals. El suspens en infraestructures i accessos Malgrat l'èxit de viatgers, la valoració en accessibilitat viària és molt negativa: * Les carreteres continuen sent les mateixes de fa 20 anys. * Hi ha una manca de connexió amb zones com el Vendrell i el sector químic. * Prorrogació de projectes pendents des de l'any 1995. Impacte territorial i urbanístic L'estació ha generat una nova consciència de vertebració al territori, situant-se com un node clau prop de Reus, Tarragona i Valls. * La Secuita aposta per un creixement sostingut i de qualitat, evitant un model que hipotequi la vida rural. * Es preveu un segon impacte amb l'arribada del tren a Barcelona, que podria desplaçar població cap al Camp de Tarragona pel preu de l'habitatge. "No volem que el fet de tenir aquesta macroestació ens hipotequi el model de vida que hem escollit els habitants del municipi." Desenvolupament econòmic i Business Center Es treballa amb l'Incasol per crear un polígon de serveis i un business center innovador a la Secuita, enfocat a la recerca (R+D) i empreses tecnològiques, preservant l'entorn natural. Pressupostos i reivindicacions ferroviàries El Consell Comarcal del Tarragonès presenta els pressupostos del 2008 centrats en: 1. Atenció social: Inserció laboral i polítiques per a dones i immigrants. 2. Cultura: Increment del 50% en difusió cultural. 3. Denúncia del caos ferroviari: Reclamació de millores a la xarxa de Rodalies i bonificacions per als usuaris afectats.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Un any de l'AVE al Camp de Tarragona: balanç i reptes
Balanç del primer any de l'alta velocitat L'entrevista amb Eudald Roca, president del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de la Secuita, analitza l'impacte de l'arribada de l'alta velocitat un any després de la seva inauguració. El balanç destaca un èxit inesperat en el nombre de passatgers, superant amb escreix les previsions inicials. Indicadors d'ús i demanda Flux de viatgers: S'ha passat d'una previsió de 20.000 viatgers mensuals a una realitat de prop de 40.000, camí del mig milió anual. Destinacions: El 82% dels usuaris tenen com a origen o destí Madrid. El dèficit en infraestructures i accessos Tot i l'èxit de l'estació, el diagnòstic sobre la connectivitat terrestre és de "suspens". Roca denuncia que les carreteres són pràcticament les mateixes que fa 20 anys. Accessos deficients: Mancança de connexions amb el Vendrell i el sector químic, amb retencions constants en hores punta. Projectes aturats: Es reclamen obres pendents des de l'any 1995, com l'autovia de Sant Ramon o la connexió per la vall de la Riera. Fragmentació administrativa: La dependència de diferents estaments (Estat, Generalitat, Diputació) ha complicat l'execució de les variants necessàries. Impacte territorial i urbanístic L'alcalde reflexiona sobre com l'estació ha canviat la percepció de la zona, situant-la com un node estratègic a prop de Reus, Tarragona i Valls. "No volem que el fet de tenir aquesta macroestació ens hipotequi el model de vida que hem escollit els habitants del municipi." Es destaca la gestió de la pressió urbanística per mantenir un creixement sostingut (uns 200 habitants nous l'últim any) i preservar l'equilibri entre la vida rural i la gran infraestructura. Actualitat política: Rodalies i Pressupostos Finalment, l'entrevista aborda el contrast entre la inversió en l'AVE i l'abandonament del tren convencional. El Consell Comarcal presenta una moció per: 1. Denunciar el caos ferroviari en els accessos a Barcelona. 2. Demanar bonificacions per als usuaris de mitjana distància de Tarragona. 3. Presentar els pressupostos del 2008, amb un augment del 87% en l'emfatització del desenvolupament econòmic (ICODE) i una forta aposta per l'atenció social i la cultura.