Espeleologia literària a la Cova Urbana de Tarragona

Exploració i creació a les profunditats de Tarragona En aquesta conversa, s'explora una iniciativa pionera: l'espeleologia literària. L'activitat combina el descens a la Cova Urbana de Tarragona amb tallers de lectura i escriptura en un entorn totalment aïllat del soroll urbà. Els interlocutors destaquen la capacitat del medi per generar un buit mental positiu i una connexió profunda amb l'espai. Detalls de l'activitat i experiència Tallers literaris: L'Eduard Carmona explica que s'utilitzen pissarres de busseig per escriure sota condicions d'humitat i es llegeixen autors com Manuel de Pedrolo o Albert Sánchez Piñol. Èxit de convocatòria: Les places per a les sessions d'Estiu Jove es van exhaurir el primer dia, demostrant l'interès per aquesta barreja de cultura i aventura. Impacte sensorial: Els participants descriuen la cova com un lloc càlid i gens hostil, on es perd completament la noció del temps. Èxits esportius i exploració L'Àngel Samanieu, membre del SIET (Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona), comparteix les seves fites recents: * Campionats: Ha obtingut el tercer lloc en velocitat i el segon en circuit en campionats d'àmbit estatal. * Noves troballes: S'ha descobert una nova sala més enllà de la Sala Ribemar, amb tubs de pressió i cavitats similars a un paisatge lunar, pendent de topografia. Aspectes pràctics per a la visita "No es tracta d'anar mirant per on trepitgeu; de tant en tant pareu i mireu el sostre, que és fantàstic." Equipament: És imprescindible l'ús de neoprè (facilitat pel club), calçat dur i roba interior vella que es pugui llençar a causa del fang. Seguretat: Les visites es fan en grups reduïts d'un màxim de 10 persones per garantir el control i la seguretat de tots els assistents.

Concurs de fotografia: L'ànima del Mercat Central

L'essència del mercat tarragoní a través del visor L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, detalla la recta final del concurs fotogràfic "L'ànima del mercat". Aquesta iniciativa busca capturar la vida quotidiana i l'esperit de l'edifici històric abans que s'iniciïn les obres de reforma integral. Detalls del concurs i participació Termini d'entrega: Finalitza demà, amb la possibilitat d'entregar les imatges a la consigna del mercat o a la Cambra de Comerç. Requisits: Obert a tothom (no professionals) que disposi d'una càmera digital. S'han de presentar tres fotografies que reflecteixin moments inusuals o l'esperit del recinte. Èxit de convocatòria: Ja es compta amb més de 150 fotografies i s'espera arribar al centenar de participants. Procés de selecció i premis El jurat, format per professionals com Pep Escoda i representants populars, seleccionarà 24 finalistes. La decisió final estarà en mans de la ciutadania: Les 24 imatges s'imprimiran en lones de gran format a les façanes exteriors del mercat. La votació popular tindrà lloc entre el 27 de juliol i el 7 d'agost. Els premis inclouen viatges de gran atractiu: un safari a Kenya, un viatge a Mèxic i un tour per Europa. "El que nosaltres busquem amb l'ànima del mercat és aquell esperit, aquella sensació, aquell cop d'imatge que és inusual, que caracteritza molt la gent del mercat." El futur immediat: El trasllat a la carpa Ribot també ha confirmat el calendari de les obres. El trasllat definitiu a la carpa provisional de la plaça Corsini està previst per a la setmana del 8 al 15 de setembre. Malgrat les dificultats de les excavacions arqueològiques i les molèsties actuals, els venedors es mostren optimistes amb les noves instal·lacions, que prometen millors condicions de treball.

2007-07-11 UM UNI D'ESTIU

Teconologia, Seguretat i Privadesa de la Informació El debat s'inicia explorant la dualitat d'internet com a una aldea global que, si bé facilita la connectivitat, amenaça la vida privada de l'individu. L'Equilibri entre Seguretat i Llibertat • La URV lidera grups de recerca enfocats a conciliar la seguretat de les xarxes amb la protecció de l'individu. • Es discuteix el concepte de rastre digital i com les transaccions quotidianes alimenten perfils d'usuari per a finalitats publicitàries o de control financer. • Surt a la llum el sistema Echelon com a exemple de vigilància governamental a gran escala. "Internet ha d'aconseguir els avantatges d'un poble (rapidesa i senzillesa) sense perdre la privadesa de la ciutat." Impacte Social i Econòmic de la Immigració S'analitza la immigració no només com un fenomen de necessitat, sinó com un motor estructural de l'economia actual a Catalunya i Espanya. Mercat Laboral i Estereotips • La incorporació de la dona local al mercat de treball ha creat una demanda de mà d'obra immigrant per a tasques domèstiques i cures. • Es desmunta el mite de l'immigrant sense formació: molts professionals sud-americans tenen estudis universitaris que no són reconeguts d'entrada. • El col·lectiu romanès i la immigració per via aèria superen amb escreix les arribades en pastera, que són minoritàries però mediàticament molt visibles. Construcció Social i Google • Se cita un experiment on la cerca del terme immigrante a Google imatges retorna perfils de pobresa i marginació, mentre que extranjero mostra perfils d'èxit i turisme. Geopolítica i Crisis del Sistema Liberal • Josep Sánchez-Cervalló planteja la responsabilitat d'Occident en la desestabilització d'Àfrica i el Magrib. • Es reflexiona sobre com la societat està disposada a cedir llibertat a canvi d'una seguretat fictícia, especialment en entorns com aeroports o urbanitzacions videovigilades.

Seguretat digital, immigració i canvis en el món globalitzat

Debat sobre la Privadesa i la Seguretat Digital El Dr. Josep Domingo presenta el concepte de l'aldea global digital, destacant la dificultat de conciliar els avantatges de la immediatesa amb el dret a la privadesa. • Rastre digital: El seguiment de les nostres activitats s'utilitza principalment per a publicitat no desitjada, però també pot afectar la contractació de serveis com assegurances. • Sistemes de vigilància: Es discuteixen mecanismes com el sistema Echelon i la capacitat dels serveis secrets per interferir en comunicacions sense manament judicial. • Autoprotecció: S'esmenten solucions tècniques desenrotllades a la URV, com el Private Information Retrieval (per fer cerques anònimes a Google) i la videovigilància amb difuminat de rostres per defecte. "Internet és com un poble: té la part bona de la proximitat, però la dolenta que tothom sap la vida de tothom; el repte és tenir els avantatges del poble amb la privadesa de la ciutat." La Realitat de la Immigració a Catalunya Amado Alarcón i Josep Sánchez Cervalló analitzen la immigració des de diverses perspectives socials i econòmiques: Tipologia i Estereotips • Es critica la imatge estereotipada de l'immigrant que només arriba en pastera. La realitat és que la majoria arriba amb avió i posseeix, en molts casos, estudis universitaris. • Hi ha una distinció social clara entre els termes immigrant (associat a precarietat i delinqüència en cercadors d'internet) i estranger (associat a perfils com joves Erasmus o directius). Impacte Econòmic • La incorporació massiva de la dona espanyola al mercat laboral ha creat una demanda de mà d'obra estrangera per a les tasques domèstiques i de cura de la gent gran. • Es compara el model de creixement català amb el d'Irlanda; mentre Irlanda va apostar per la productivitat, aquí s'ha depès molt de la mà d'obra barata i de baixa qualificació. Geopolítica i Conflicte a l'Àfrica Sánchez Cervalló posa l'accent en la responsabilitat d'Occident en la desestabilització del continent africà: • El colonialisme i la posterior "rapinya" de matèries primeres impedeixen el desenvolupament autòcton. • L'emigració és vista com un procés imparable mentre persisteixin les desigualtats extremes (com la frontera Espanya-Marroc) i la desestructuració política en països com Romania o el Magrib. Reptes d'Integració i Valors El debat final se centra en la necessitat que els nouvinguts s'adaptin als valors universals i la laïcitat de la societat d'acollida, posant especial èmfasi en el repte de la reagrupació familiar i l'escolarització dels fills dels immigrants a Catalunya.

Protesta i al·legacions veïnals al POUM de Tarragona

Crònica de la protesta veïnal a Torreforta Prop de 200 veïns del barri de Torreforta s'han desplaçat fins a la Rambla Nova de Tarragona per manifestar el seu rebuig al nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Els afectats han arribat en autocars i vehicles particulars per lliurar un volum massiu de documentació a l'Ajuntament. Punts clau de la reclamació Volum d'al·legacions: S'han presentat unes 180 al·legacions directes, que sumen més de 12.000 folis de documentació. Zones afectades: El focus principal del conflicte és el carrer Francolí i els seus passatges adjacents, on el pla preveu l'enderroc de prop de 200 habitatges per crear zones verdes i nous edificis. Perfil dels afectats: El portaveu, Santi Blanco, destaca que la zona és un barri consolidat amb molta gent gran, immigrants i famílies amb pocs recursos que veuen perillar el seu patrimoni. Testimonis i accions futures Entre els testimonis destaca el de Xavier Rojano, propietari d'una pensió familiar de segona generació, qui lamenta la falta d'informació i el fet d'haver rebut permisos d'obres recents en edificis que ara es volen enderrocar. "No ho veiem coherent, que per fer cases noves s'hagi de tirar tantes cases com les que ens pretenen enderrocar aquí." Els veïns han convocat una reunió el proper dimarts per crear una coordinadora unitària amb altres zones afectades de la ciutat de Tarragona per tal de negociar amb una sola veu davant el consistori.

Entrevista a Joan Saneuges: Prioritats en Ensenyament a Tarragona

Entrevista al nou regidor d'ensenyament de Tarragona El nou regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Saneuges, repassa en aquesta entrevista les seves primeres setmanes al càrrec i defineix el full de ruta per al present mandat. Amb una trajectòria professional com a professor d'institut, Saneuges aporta una visió interna del sector i aposta per un estil de gestió basat en la col·laboració institucional. Eixos estratègics del nou govern El regidor ha definit tres pilars fonamentals per a la seva conselleria: Col·laboració institucional: Treball conjunt amb la Generalitat, el Ministeri d'Educació, la Universitat i altres ens locals. Corresponsabilitat: L'Ajuntament s'implicarà en tots els temes educatius de la ciutat, encara que no siguin competència seva directa. Proximitat: Voluntat de conèixer la realitat dels centres in situ. "Això de dir 'això no és competència nostra' s'ha acabat; l'Ajuntament estarà present en tot el que afecti l'educació de Tarragona." Infraestructures i Llars d'Infants Un dels punts crítics és el dèficit històric en places de 0-3 anys. Saneuges destaca que entre 1986 i 2004 no es va construir cap llar d'infants a la ciutat. Els objectius actuals són: Finalitzar les llars de les Clarisses i el col·legi PACC. Planificar 4 noves llars d'infants durant el mandat a zones com Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Llevant i el centre. Posar en marxa tres nous centres de primària el setembre vinent a Tarragona 2, Ponent i la Vall de l'Arrabassada. Millora de l'entorn i gestió ràpida Plans d'Entorn: Es potenciarà la cohesió social a barris com Sant Salvador i Camp Clar per evitar una "societat dual" i reduir la pressió social sobre els docents. Brigades d'Intervenció Ràpida: Creació d'un sistema per resoldre petits desperfectes en centres educatius en menys de 24 hores. Institut Municipal d'Educació (IME): Es preveu crear aquest òrgan autònom a principis de 2008 per agilitzar la gestió administrativa i les contractacions.

Festa Major del barri del Carme a Tarragona

Celebració de les Festes del Barri del Carme El barri del Carme de Tarragona inicia la seva festa major, una celebració que s'allarga tot un cap de setmana amb una programació pensada per a totes les edats. El president de l'Associació de Veïns, Josep Alegret, destaca la vitalitat del barri i la riquesa dels seus actes tradicionals. Actes destacats del programa Divendres: Inici amb concursos de dibuix infantils, coca i xocolata, i la visita de la Llumaneta de Perafort. La nit es clou amb la primera revetlla popular. Dissabte: Jornada dedicada a l'esport (tenis taula, escacs, dominó) i a la cultura popular amb l'actuació castellera dels Xiquets del Serrallo. Diumenge: Comença amb una peonada popular per fer gana per a l'esmorzar de botifarra, seguit de puntaires, cercavila i missa. Espais i Tradició L'entitat veïnal subratlla la importància de la Casa del Mar, un centre neuràlgic que ofereix espais per a jubilats i col·lectius de dones. A més, s'explica l'origen mariner del nom de l'associació: "L'associació es diu Verge del Carme perquè la va fundar un senyor que era del Serrallo, el senyor Sàmper, un home molt popular." Cloenda i Vida de Barri Les festes finalitzen amb el tradicional pregó, enguany a càrrec del professor Josep Maria Sabater, lliurament de premis i un castell de focs artificials. L'associació reivindica la seva tasca de mediació amb l'Ajuntament i la voluntat de mantenir viu l'esperit d'aquest barri històric de la part baixa de la ciutat.

Xavier Terrés: Modernització i Espais Públics

Resum de l'Entrevista a Xavier Terrés En aquesta sessió a Tarragona Ràdio, s'entrevista Xavier Terrés, tinent d'alcalde de Serveis Interiors i Espais Públics. Com a nou regidor independent en la llista del PSC, Terrés detalla el seu aterratge en la política municipal i els projectes clau per reformar l'administració i el manteniment de la ciutat. Modernització de l'Administració L'objectiu principal és situar l'Ajuntament de Tarragona al nivell d'altres administracions modernes mitjançant: El llançament del programa ETRAM abans de final d'any, que permetrà gestionar llicències i instàncies menors totalment online. La creació d'una comissió tècnica per a la reorganització administrativa interna, implicant tècnics i sindicats. L'agilització de tràmits per oferir una seguretat administrativa real, especialment per a emprenedors i inversors. Atenció al Ciutadà (OMAC) Terrés planteja una evolució del model de l'Oficina Municipal d'Atenció al Ciutadà: Descentralització: Es preveu obrir sucursals de l'OMAC als principals barris per evitar desplaçaments innecessaris al centre. Finestreta Única: La fita és que el ciutadà sigui atès per un únic gabinet que acompanyi tot el procés de l'expedient. Espais Públics i Brigada Municipal S'anuncia una transformació profunda en el manteniment urbà: Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR): Un nou ens de gestió privada via concurs que s'encarregarà de solucionar petits desperfectes (rajoles, grafits, bancs) en un termini màxim de 72 hores. Brigada Municipal: Mantindrà les seves funcions per a tasques de gran envergadura, manteniment estructural i logística de festes majors. Parcs i Jardins: Es reestructura l'àrea compartint competències amb Medi Ambient (Carmen Crespo) per potenciar el disseny estètic i la qualitat dels espais verds. "Volem una administració moderna, a l'abast del ciutadà i que utilitzi totes les noves tecnologies per alleugerir les càrregues burocràtiques." Per cloure, el regidor destaca que la formació del personal és la peça fonamental per garantir l'èxit d'aquesta ambiciosa reforma.

Restauració i història de les grues del Moll de Costa

El llegat històric de les grues del Port de Tarragona En aquesta entrevista, Josep Lluís Navarro, cap de difusió externa del Port de Tarragona, detalla la recent rehabilitació de les tres grues emblemàtiques situades al Moll de Costa. Aquestes peces no són només objectes decoratius, sinó un testimoni de la modernització del port a principis del segle XX. Una revolució tecnològica al 1932 Abans de la instal·lació d'aquestes màquines, la feina al port era completament manual, realitzada per estibadors que carregaven les mercaderies a l'esquena: Les grues van permetre passar d'un treball manual a un de mecanitzat, podent aixecar entre 1,5 i 3 tones. L'any 1932 es van adquirir sis unitats provinents de tallers de Bilbao (Torroza) i Barcelona (Comercial Terrestre Marítima). Van suposar un estalvi de costos i una dinamització logística, ja que els vaixells podien carregar i descarregar molt més ràpidament. Supervivència a la Guerra Civil L'episodi bèl·lic va marcar el destí d'aquestes estructures. Tarragona, com a objectiu estratègic de l'aviació resident a Mallorca, va patir bombardejos que van afectar el port: "Una d'aquestes grues va caure al mar i es va desballestar; la resta van ser traslladades al Port de la Selva per protegir-les." Després del conflicte, les grues van tornar a la seva ubicació original fins a convertir-se en l'actual museu a l'aire lliure. Restauració i oferta cultural S'ha completat una rehabilitació integral de tres mesos per contrarestar l'erosió de la salinitat marina: Manteniment: S'ha renovat la seva fisonomia per posar-les en valor com a peces de museu. Passeig Marítim: La integració d'aquestes peces en el nou projecte de la façana portuària que connecta el Serrallo amb el Moll de Costa. Activitats: Navarro convida a visitar altres espais com el Museu del Port, el Far de la Banya i l'exposició itinerant "Atmosfera Gaudí" al Tinglado 1.

Castell de Miravet: Història, Restauració i Futur

El Llegat Històric del Castell de Miravet El Castell de Miravet, situat estratègicament sobre el riu Ebre, és un exemple viu de la història de Catalunya. Magda Gassó, del Museu d'Història de Catalunya, repassa l'evolució d'aquesta fortalesa, des dels seus orígens fins a l'actualitat: Orígens andalusins: Les primeres restes documentades daten dels segles XI i XII, d'època musulmana. L'etapa Templera: La gran construcció visible avui dia correspon a finals del segle XII i el XIII, sota el domini de l'Ordre del Temple, i posteriorment dels hospitalers. Escenari de conflictes: La seva posició ha fet que fos protagonista en la Guerra de Successió, les Guerres Carlines i la Guerra Civil Espanyola. Restauració i Nova Gestió Cultural Actualment, el castell es troba en un procés constant de recuperació i posada en valor per part de la Generalitat de Catalunya: Recerca arqueològica: S'estan realitzant excavacions a les antigues cavallerisses per documentar la història oculta del monument. Centre d'interpretació: Hi ha un projecte per transformar part de les instal·lacions en un centre de divulgació històrica. Intermediaris entre pedres i persones: L'objectiu actual és millorar l'experiència del visitant mitjançant una senyalètica pedagògica, fulls de mà en diversos idiomes i visites guiades per especialistes. Un Monument Viu i Atractiu Turístic El castell ha experimentat un increment notable de visitants, en part gràcies a la seva aparició en mitjans durant esdeveniments polítics com l'Estatut, fet que l'ha situat com un referent del turisme cultural: "És tan important el conjunt monumental com tot l'entorn que l'envolta, amb el riu Ebre i la serra de Pàndols i Cavalls." L'oferta es completa amb propostes educatives per a escoles, des de primària fins a secundària, i activitats com la representació del setge de Miravet, consolidant-lo com un dels espais més rellevants de les Terres de l'Ebre i la demarcació de Tarragona.

Agenda Cultural de Tarragona: Comedians, Roger Mas i Conte a Contes

Panorama del Festival d'Estiu de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la intensa activitat cultural que viu Tarragona amb el Festival d'Estiu (FET) i el Festival Internacional de Música. Jordi Giramé, director del FET, repassa els èxits recents i les propostes imminents que omplen els carrers de la Part Alta. Teatre: El Retorn de Comedians Una de les cites més esperades és l'obra "El gran secret", una coproducció de Comedians i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Carles Romeu, productor de la companyia, explica els detalls d'aquesta col·laboració entre Joan Font i Albert Espinosa: • L'espectacle és un repàs amè per la història del teatre a través de les escenes d'amor més memorables. • Presenta una posada en escena modular i intel·ligent, amb el segell estètic característic de Comedians. • El fil conductor és el descobriment d'un secret que només es revela al final de la funció. "L'actor puja a l'escenari i es converteix en personatge; l'actor baixa i es converteix en actor. Aquests trencaments són el joc que hem fet." Narració: El Cicle de Contes per a Adults La narradora Rat Cebrián presenta el cicle "Contes desvergonyits", una proposta que ha consolidat el gènere de la narració oral a la ciutat. Enguany, el cicle se centra en històries atrevides i picants: • Les sessions tindran lloc en espais emblemàtics com el Pati del Seminari i les Muralles. • Es recalca que són espectacles exclusivament per a públic adult, amb temàtiques carnals i humor desbordant. • Participen narradors locals i convidats, com la mexicana Marta Escudero. Música: Roger Mas al Pla de la Seu El cantautor Roger Mas conversa sobre el seu nou treball, "Cançons telúriques", que presentarà en un entorn privilegiat davant la Catedral: • El projecte recupera la part més mística i espiritual de la música tradicional catalana i els poemes de Verdaguer. • Mas busca fugir de l'"arqueologia musical" per crear sonoritats noves amb el suport d'un sextet amb instruments com el fiscorn. • L'actuació s'emmarca dins la vessant de músiques del món del festival.

Festa Major de Camp Clar: Programació i Convivència

Celebració de la Festa Major al Barri de Camp Clar El barri tarragoní de Camp Clar celebra la seva Festa Major del 13 al 15 de juliol amb un programa d'actes intens i variat. Sota la coordinació de l'Associació de Veïns, les festes busquen ser un punt de trobada per a totes les edats i orígens. Eixos Principals de la Programació Atenció a la infància i joventut: L'organització ha posat un èmfasi especial en els més petits (canalla), considerant-los el futur de la festa. S'han programat jocs, l'espectacle Fadonito y la gran familia i el grup Cremallera Borbollán. Intercanvi generacional: Es reconeix el paper de la Gent Gran com a pilars que han sembrat el que el barri és avui dia. Cultura i espectacles: Destaca l'espectacle de playback, les actuacions de grups locals com Alhambra i Variedades, i la música mexicana. Nits de festa: Per primera vegada, s'incorpora una disco mòbil per satisfer la demanda juvenil i evitar que hagin de desplaçar-se fora del barri. Actes Destacats del Cap de Setmana Divendres: Chupinazos, cercavila pel carrer Riu Llobregat i playback oficial. Dissabte: Jocs infantils a la Plaça Major, orquestra nocturna i disco mòbil fins a la matinada. Diumenge: Activitats esportives (futbol i petanca), paella popular a les 13:30h i cloenda amb rumba i música local. "Volem que la gent de Tarragona ens vegi com a iguals; som un dels barris més bells de la ciutat i tothom hi és convidat per passar estones amb nosaltres." L'entrevista amb Juan Antonio Martínez subratlla que la convivència entre les múltiples ètnies i la unió del veïnat són la base de la vida social de Camp Clar.

Obertura imminent de la passera provisional a la Platja Llarga

Estat actual de les obres i seguretat Després d'un cap de setmana de treballs intensos a la carretera N-340, la nova passarel·la provisional que connecta la Ciutat de Repòs i Vacances amb la Platja Llarga ja té l'estructura base muntada. Tot i que no s'ha obert encara al públic, Josep Maria Solanes, director dels serveis territorials de Treball a Tarragona, confirma que s'estan ultimant els detalls de seguretat per adaptar una estructura de caràcter industrial a l'ús civil. Mesures d'adequació per a vianants L'estructura requereix ajustos específics per garantir la seguretat de nens i gent gran: * Instal·lació de branes laterals d'1,80 metres d'alçada. * Adequació del paviment i els esgraons. * Valoració de la instal·lació d'enllumenat propi per millorar la sensació de seguretat nocturna. * Senyalització de guals i alçades. Previsió d'obertura i passos futurs Es preveu que la instal·lació pugui entrar en servei durant la jornada d'avui mateix, després d'una reunió tècnica de prevenció de riscos. Pel que fa a la passera tradicional de formigó, romandrà tancada fins que es realitzi un nou projecte de rehabilitació integral. Solanes ha justificat que la decisió de tancar-la precisament a l'inici de l'estiu s'ha pres estrictament per motius de seguretat arran d'un informe tècnic desfavorable. "Va primar la seguretat abans que l'oportunitat." Mentrestant, els Mossos d'Esquadra continuaran regulant el trànsit a la N-340 per permetre el pas segur dels vianants fins que la nova estructura metàl·lica estigui totalment operativa.

Memòries de guerra: Pere Canyelles i la Lleva del Biberó

Testimoni de la Batalla de l'Ebre En aquesta edició especial de la tertúlia dels avis a la Rambla Nova de Tarragona, el protagonista és Pere Canyelles Mariner, un veterà de 87 anys que va formar part de la històrica Lleva del Biberó (anomenada al text com Viveró). A través d'una conversa emotiva, en Pere recorda la seva crua experiència durant la Guerra Civil Espanyola i la seva supervivència al front. L'experiència al front i la supervivència En Pere relata detalls colpidors sobre el seu pas per la 42a Divisió del Bàndol Republicà, destacant: La seva participació en punts estratègics com la serra de Cavalls i la serra de Camposines. La duresa del front: de 150 companys que van entrar en combat, només en van sobreviure 8. La convicció que a la guerra no es té temps per pensar en la mort, sinó només en la supervivència immediata, la gana i la set. La precarietat absoluta: va lluitar amb la mateixa granota tota la guerra i es vestia amb la roba dels companys difunts per higiene. "A la guerra és qüestió de sort. No es pensa res, només a salvar el cap. Ara que tinc 87 anys penso en la mort, però llavors no hi pensava." Vida de postguerra i reconeixement El testimoni no acaba amb el final del conflicte, ja que en Pere va haver d'encadenar set anys de servei militar fins al 1944. També explica el seu pas pel camp de concentració de Barbastro, un fet que la Generalitat no li va reconèixer durant anys per falta de certificats fins a una reparació històrica recent. Visió de la joventut actual En Pere aprofita per reflexionar sobre la diferència entre generacions: Considera que els joves actuals no són conscients del que és una guerra ni la manca de llibertat. Defensa, des de la seva vivència, que uns mesos de disciplina serien positius per a la joventut d'avui dia. Critica el canvi en els valors familiars i econòmics, on abans tot el que es guanyava s'entregava a casa.

Victoria de la Pirotècnia Maria Angustias a Tarragona

Èxit de la Pirotècnia Maria Angustias a Tarragona L'empresa andalusa Pirotecnia María Angustias Pérez s'ha proclamat guanyadora de la 18a edició del Concurs de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. El gerent de l'empresa, Antonio Lluís Pérez, explica en aquesta entrevista l'esforç i la tradició que hi ha darrere d'aquest reconeixement. Les claus del triomf Nota excel·lent: El jurat va atorgar una puntuació de 8,89, una de les més altes recordades en el certamen. Ritme i intensitat: A diferència d'altres competidors, l'empresa va apostar per un espectacle sense pauses, buscant una intensitat constant que no deixés respirar l'espectador. El final: Antonio destaca que el tancament de l'espectacle va ser el moment més aclamat pel públic tarragoní. Tradició i tecnologia Negoci familiar: L'empresa té més d'un segle d'història, passant de l'avi al pare i ara als fills, amb un taller singular ubicat en coves a Guadix. Preparació digital: Tot i la duresa física del muntatge (més de 15 hores de feina ininterrompuda), l'espectacle es basa en un sistema pirodigital programat amb setmanes d'antelació. Connexió amb el públic català "Tarragona és la ciutat més important del món quant a la cultura dels focs; la gent entén de calibres, carcarasses i efectes." L'empresa ja té experiència guanyant a Catalunya, amb premis previs a la Mercè de Barcelona i recentment a Granollers, a més de la futura participació a les festes de Santa Tecla.

Les festes del barri de l'Albada a Tarragona

Celebració i unió veïnal al barri de l'Albada El barri tarragoní de l'Albada enceta la seva setmana de festes amb un programa que equilibra les activitats tradicionals amb noves propostes culturals i musicals. Aquestes festes no només són un espai lúdic, sinó que representen el fruit de mesos de treball col·lectiu d'una comunitat jove i activa. Programació destacada La celebració s'allarga durant tot el cap de setmana amb actes per a tots els públics: Divendres 13: Inici amb activitats infantils, traca inicial i les actuacions de l'Orquestra DVD i Los Manolos. Dissabte: Jornada d'esport i tradició amb rutes en bicicleta, festa de l'escuma, petanca i els clàssics partits de solters contra casats. La nit culminarà amb el concert de Serafín Zubiri i Miquel Herzog. Diumenge: Gincama, trobades de col·leccionistes de plaques de cava i de tuning, seguides d'un concurs de truites i el castell de focs final. El futur del barri: la infància El president de la Comissió de Festes, Daniel Juárez, subratlla que el barri té una població jove (un 90%) i, per tant, les festes es dissenyen pensant especialment en els nens: "Les festes són per ells i les han de mamar des del principi perquè el dia de demà les sentin; tothom s'ha de sentir orgullós de ser de l'Albada." Organització i lluita reivindicativa L'organització compta amb una comissió de més de 30 persones que combina l'experiència de veïns provinents de barris com Campclar o Torreforta amb gent nova. Més enllà de la festa, el moviment veïnal reivindica millores estructurals urgents: L'oficialitat del nom del barri per part de la Generalitat. La recepció i inauguració del local social. Millores en el pla de trànsit i infraestructures bàsiques.

Balanç del carnet per punts a Tarragona

Reaccions i estadístiques després d'un any d'implantació En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, diversos professionals del sector de la mobilitat analitzen l'impacte del carnet de conduir per punts, just quan es compleix el seu primer any de vida. Tot i que es reconeix una millora en la seguretat viària i una reducció de la sinistralitat, els experts posen el focus en les llacunes legals i els prejudicis laborals que comporta aquest sistema. El sector del transport i la indefensió empresarial Josep Lluís Aïmat, de la Federació d'Empresaris de l'Autotransport de Tarragona, exposa una postura crítica: • Considera que el carnet s'hauria de tractar com un títol formatiu professional i no com un dret privat. • Denuncia que les empreses es veuen perjudicades quan un conductor perd els punts amb el seu vehicle particular, ja que no el poden acomiadar i han de reubicar-lo amb el cost econòmic que això comporta. • Argumenta que existeix una doble imposició (multa econòmica i pèrdua de punts) i una manca d'unificació a nivell europeu. La perspectiva de les autoescoles i el comportament viari Carles Tarragó, professor d'autoescola, destaca els canvis en l'actitud dels conductors: • S'ha detectat una reducció clara de la velocitat a les autopistes i autovies. • Els professors d'autoescola se senten desprotegits, ja que qualsevol infracció de l'alumne durant les pràctiques recau sobre el seu carnet. • S'esmenta que els exàmens teòrics encara no incorporen preguntes sobre el sistema de punts, però s'esperen canvis per al 2008. Els cursos de recuperació de punts Andreu Antolín, responsable d'Aula Magna, explica el funcionament del centre a Tarragona: • S'imparteixen cursos intensius durant el cap de setmana (divendres tarda i dissabte matí). • El perfil principal de l'alumne que ha perdut tots els punts és el de gent jove, especialment en la franja de 18 a 30 anys. "No podem identificar un factor de persona altment conflictiva; hi ha moltes tipologies de gent que venen a recuperar els punts."

Presentació dels Premis Repsol IPF d'Art Efímer

Inauguració del Festival Internacional de Música de Tarragona El reportatge se centra en la inauguració del Festival Internacional de Música de Tarragona, un esdeveniment que fusiona la música, el teatre i les arts plàstiques. Enguany, el certamen destaca per la col·laboració amb els Premis Repsol IPF, centrats en obres d'art efímer que s'instal·len en espais emblemàtics de la Part Alta de la ciutat. Els Premis Repsol IPF i la seva Missió Maritxell Estivill, representant de Repsol IPF, explica que l'objectiu principal és donar rellevància al casc antic de Tarragona i aportar una visió artística complementària a la programació del Conservatori de Música. Alguns detalls clau del certamen són: Consolidació: El projecte es troba en la seva quarta edició. Creixement: S'ha passat de 4 obres en la primera edició a 31 participants actualment. Premis: S'atorguen 5 premis de 500 euros cadascun, a més de finançar la producció i el muntatge físic. Conceptes: Què és una Instal·lació Efímera? Les artistes Maite Sanz i Núria Jardí, del col·lectiu Trasdisseny, defineixen l'art efímer com un projecte amb una durada limitada que busca la interacció amb l'espai i el públic. La seva obra, titulada "Cel Musical", consisteix en teles amb pentagrames penjades a diferents alçades a la plaça de Sant Miquel. "L'art efímer és un projecte que té un inici i té un final, té una durada limitada i és el muntatge final de l'obra a l'espai real." Producció i Interacció Social Mònica, responsable de producció, destaca el vessant més logístic i social del festival: Imprevisibilitat: La durada de les obres depèn de la meteorologia i de la interacció dels vianants. Feina cultural: Els premis no només ajuden els artistes, sinó que donen feina a empreses de gestió cultural. Vida de barri: Les instal·lacions canvien la percepció de l'espai públic i sovint generen una forta implicació dels veïns, arribant a reanomenar places basant-se en les obres.

Projectes de Cultura i Patrimoni a l'Ajuntament de Tarragona

Introducció i Primers Dies de Govern La regidora Rosa Maria Rossell descriu els seus primers dies a l'equip de govern com una etapa frenètica i plena d'il·lusió. Destaca que el traspàs d'informació de l'anterior titular ha facilitat l'aterratge, tot i que encara s'estan adaptant al ritme de treball municipal. Candidatura Tarragona 2016 Rossell analitza la situació de la candidatura de Tarragona a Capital Europea de la Cultura 2016: • Considera que el projecte es troba en un punt complicat per la manca d'implicació de la ciutadania. • Anuncia que l'Ajuntament assumeix el lideratge directe per sobre de gestions externes. • Confirma la presència de la candidatura a la Fira de Frankfurt per promocionar la ciutat i els seus escriptors. Pla d'Equipaments Culturals Es planteja la creació d'un pla estratègic fins al 2016 per optimitzar els espais de la ciutat: • Teatre Tarragona: Es reconeixen problemes tècnics i de fonamentació que retardaran l'obra i n'encariran el cost. • Noves infraestructures: Es busca espai per a un auditori de música i centres culturals al centre i a la Part Baixa. • Reversió d'edificis: S'estudien usos per a la Tabacalera, el Banc d'Espanya i l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Patrimoni i Conservació La gestió del patrimoni mundial de la UNESCO és una prioritat absoluta: • Activitats d'estiu: Presentació de 140 actes gratuïts, tot i que se suprimeixen els concerts a l'Amfiteatre per obres de contenció. • Pla Director de la Muralla: Un projecte clau per rehabilitar les zones afectades per humitats i garantir-ne la conservació futur. • Transversalitat: Rossell aposta per treballar conjuntament amb el Patronat de Turisme, trencant la dinàmica de departaments estancs. Arxiu i Hemeroteca Es diagnostica una situació precària de la Hemeroteca Municipal: "Em va fer verdadera vergonya visitar la Hemeroteca com a tinent d'alcalde; els accessos i l'espai són lamentables." • Es preveu unificar el material fotogràfic del museu amb l'Arxiu Històric i buscar una nova ubicació més digna i accessible.

7a edició del Festival Internacional de Música de Tarragona

Presentació de la 7a edició del Festival Internacional de Música El Festival Internacional de Música de Tarragona arrenca la seva setena edició amb una proposta que busca portar l'art al carrer i fusionar diverses disciplines. La directora artística, Marta Bou, i l'actor del grup Trono Villegas, Joan Negrier, han explicat els detalls d'una programació que combina música clàssica, jazz, teatre i arts plàstiques. Una inauguració itinerant i multidisciplinària La inauguració tindrà lloc aquesta nit a les 23:00 h i destaca per ser un espectacle itinerant per les places de la Part Alta de Tarragona: Recorregut artístic: Comença a la Plaça de les Cols i es divideix cap a la Plaça de Sant Miquel i la Plaça de Dames i Vells. Fusió d'arts: Col·laboració directa entre els músics, l'equip actoral de Trono Villegas i les arts plàstiques (obres d'art efímer). Temàtica: Els textos, creats per l'Escola de Lletres, narren l'evolució de la música des de l'Antiga Grècia sota una estètica poètica i elegant. Interacció: El públic ha de triar un grup d'actors per seguir-lo durant tota la nit, convertint-se en part de la comparsa. Grans figures i formació A partir de l'endemà, el festival es trasllada a l'Auditori Caixa Tarragona amb concerts gratuïts (amb invitació): Barry Douglas: El prestigiós pianista irlandès oferirà un repertori de Beethoven, Schumann i Schubert. Música de cambra i variada: Actuacions del quintet Bienabras, el baríton francès François Le Roux i la violista Rivka Golani. Cursos de postgrau: El festival compta amb gairebé 200 participants d'arreu del món que reben formació de nivell superior al conservatori. Espais de reflexió i debat El certamen també inclou activitats intel·lectuals obertes a la ciutadania: Conferència d'Héctor Parra: Sobre noves tecnologies i recerca musical a l'IRCAM de París. Taula rodona: Debat sobre les dificultats de ser artista amb personalitats com Matthew Tree, Fermí Fernández i el guitarrista de flamenc Chicuelo. "Volem que la música sigui a fora, al carrer, que aquesta inauguració sigui l'aparador del festival i que estigui a l'abast de tothom."

2007-07-06 ENVELAT RIUCLAR + FLORESTA

Cues i indignació a la Comissaria de Tarragona

Crònica de les cues a la Comissaria de Policia de Tarragona L'episodi descriu la precària situació que viuen centenars de ciutadans a les portes de la Comissaria Central de Policia de Tarragona. Les aglomeracions, motivades principalment per la renovació del DNI i del passaport abans de les vacances, han generat un fort malestar social a causa de la falta de recursos i la ineficàcia del sistema de citació. Punts clau de la situació: Horaris extrems: Molts ciutadans arriben a fer cua entre les 4:00 i les 4:30 de la matinada per intentar aconseguir un dels pocs números que es reparteixen diàriament (uns 100 per al DNI i només 45 per al passaport). Condicions climàtiques: Les esperes es realitzen a l'exterior, a ple sol i amb temperatures que ja assoleixen els 27 graus a mig matí, sense cap protecció ni instal·lacions adequades. Malestar i indignació: Els testimonis qualifiquen la situació de "tercer mundista" i critiquen que en ple segle XXI, amb la tecnologia disponible, no hi hagi un sistema de cita prèvia eficient per internet o telèfon. Impacte laboral i personal: S'exposen casos de persones que han hagut de demanar fins a dos dies de vacances per poder completar el tràmit, o dones embarassades esperant durant hores sense cap prioritat. Una problemàtica crònica: Tot i que el volum de gent augmenta a l'estiu, el programa destaca que aquesta és una situació que es repeteix durant tot l'any. La manca de consonància entre el servei prestat i l'època actual (l'any 2007) genera un sentiment de frustració generalitzat. "Això és de tercer món, mínim... trobo que hi hauria d'haver un altre mètode avui que estem en el temps de la tecnologia i de l'internet."

2007-07-05 TREN DNI

Caos en la gestió dels documents d'identitat El contingut recull el testimoni de diversos ciutadans que denuncien la situació precària i el col·lapse del sistema per obtenir o renovar el DNI i el passaport. Els afectats descriuen escenes més pròpies d'un context pretecnològic que de l'actualitat. Principals problemàtiques detectades Horaris d'arribada extrems: Molts ciutadans arriben a les 4:00 o 5:00 del matí per intentar aconseguir un dels pocs torns disponibles. De nit i asseguts a terra, els testimonis descriuen la situació com a "tercer-mundista". Limitació de torns: Es denuncien quotes molt restrictives, com ara l'entrega de només 100 números per al DNI i escassos 45 per al passaport, el que genera que molta gent es quedi sense cita després d'hores d'espera. Punts de tensió i conflictes: Les llargues esperes i els intents d'algunes persones per "colar-se" provoquen discussions i situacions tenses entre els ciutadans que fan cua. Impacte laboral i personal: Els usuaris es veuen obligats a demanar dies de festa a la feina o a repetir el procés durant diverses jornades consecutives en no haver aconseguit número el primer dia. Crítica a la gestió administrativa Els testimonis comparen el sistema actual de manera negativa amb el de fa 10 anys, quan existia una millor organització amb hores concertades. Critiquen que, en ple ús de la tecnologia i Internet, no s'utilitzin aquests recursos per evitar les cues físiques. "Això és de tercer món, mínim... venim aquí a fer cua com si fóssim borregos mentre la situació genera un coll d'ampolla insuportable."

Estratègies de ciutat: El futur del Mercat i el Turisme a Tarragona

Entrevista amb Sergi de los Rios sobre la Promoció de Tarragona El segon tinent d'alcalde i responsable de la macroàrea de Promoció i Estratègies de Ciutat, Sergi de los Rios, analitza els primers dies del nou govern i els reptes estructurals de Tarragona, posant l'accent en la gestió del Palau de Congressos, la reforma del Mercat Central i el model turístic. El Palau de Congressos com a motor de capitalitat L'actual congrés científic Euromar serveix d'exemple del model que es vol potenciar: • Tarragona ha d'esdevenir un punt de referència nacional i internacional més enllà de la gestió administrativa. • La cooperació amb institucions com la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Hospital Joan XXIII és clau per atraure talent i esdeveniments. • Es planteja la necessitat de "donar la cara a la ciutat" i millorar la comunicació i els accessos d'un edifici que sovint s'ha percebut com un búnquer. "Hem de deixar de donar l'esquena a la ciutat i mirar-nos de cara; cal una millor coordinació urbanística i comunicativa." La reforma del Mercat Central L'obra del Mercat Central és la prioritat absoluta i consumeix el 40% del temps de la regidoria: • Trasllat imminent: Al setembre, els paradistes passaran al mercat provisional (la carpa), que comptarà amb climatització moderna. • Excavacions arqueològiques: Aquest juliol comencen les cates arqueològiques obligatòries, un pas previ essencial abans de l'obra definitiva. • Finançament: S'està negociant amb l'empresa pública Mercasa (depenent de l'Estat) per assegurar una inversió que ronda els 30 milions d'euros en total. Nou model de Turisme de Ciutat El regidor proposa un canvi d'estratègia en la promoció turística: • Diferenciar-se del model de sol i platja típic de Salou o Cambrils. • Apostar per un turista de ciutat, interessat en la cultura, el patrimoni de la humanitat i la gastronomia. • Crear paquets turístics que incloguin l'interior (Priorat o la Ruta del Císter) per augmentar les pernoctacions.