Estratègies de Seguretat i Mobilitat a Tarragona

Entrevista amb Carles Castillo: Seguretat i Mobilitat El nou tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo, exposa els seus objectius i les primeres accions després de deu dies en el càrrec. L'entrevista se centra en la reorganització de la Guàrdia Urbana, la seguretat en punts crítics i la millora del transport públic. Seguretat Ciutadana i la Guàrdia Urbana L'eix principal de la seva gestió serà el desplegament d'una policia de proximitat. Per assolir-ho, s'han definit diversos punts clau: Reforç immediat a l'estació d'autobusos: Davant dels recents incidents, s'ha activat una vigilància aleatòria de la Guàrdia Urbana i s'està tramitant l'ampliació de la seguretat privada. Ampliació de la plantilla: Compromís d'incorporar 100 nous efectius durant el mandat (25 per any) mitjançant noves places i mobilitat horitzontal des d'altres cossos. Nova Caserna: Es planteja modificar el projecte constructiu actual a Joan XXIII per guanyar una planta d'alçada, ja que la planificació anterior es considera insuficient per al creixement previst de la plantilla. Agents de mobilitat: Creació d'una figura tècnica per a la regulació del trànsit, permetent que els agents policials es dediquin exclusivament a tasques de seguretat. "El carrer és una cosa molt dura i aquest govern és completament conscient de la duresa que es troben els agents al dia a dia; tenen el nostre recolzament." Mobilitat i Transport Públic Castillo aposta per un transport públic més competitiu davant del vehicle privat mitjançant: Coordinació d'horaris: Millorar la intermodalitat entre el tren (Renfe) i els autobusos urbans per evitar esperes excessives als estudiants i usuaris. Transport nocturn: Impulsar línies que connectin les zones d'oci (com el port esportiu) amb els barris per evitar que els joves condueixin sota els efectes de l'alcohol. Visió metropolitana: Obertura a la possibilitat de consorciar serveis perquè l'autobús urbà pugui arribar a municipis veïns com Altafulla o Torredembarra. Protecció Civil i Gestió del Trànsit En l'àmbit de la gestió ciutadana, es remarca la necessitat de millorar els plans de seguretat en edificis públics i, sobretot, garantir una millor coordinació de les obres viàries per evitar el caos circulatori que ha patit la ciutat recentment.

La Universitat d'Estiu a la URV: Art, Química i Turisme

Taula Rodona sobre la Universitat d'Estiu de la URV En aquesta edició especial, diversos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitzen els cursos que s'imparteixen durant l'estiu, explorant les sinergies entre disciplines aparentment allunyades com l'art, la química i el turisme. Interdisciplinaritat: Més enllà de les Lletres i les Ciències Els ponents coincideixen que la divisió clàssica entre clàssiques lletres i ciències és un concepte obsolet. Es subratlla la importància de la multidisciplinaritat: • L'art i la ciència sovint arriben a descobriments paral·lels, com les similituds citades entre Einstein i Picasso. • Els científics necessiten una base cultural sòlida per enriquir la seva recerca. • L'art s'inspira constantment en els avenços del món científic i tecnològic. Els Reptes de la Química al Camp de Tarragona La discussió se centra en la imatge social de la química i els seus reptes actuals: • Comunicació i Risc: S'admet que històricament ha fallat la comunicació cap a la ciutadania, creant una percepció de risc que no sempre s'ajusta a la realitat dels estrictes controls ambientals. • Química Sostenible: La recerca actual es focalitza en processos que no generin subproductes nocius i que siguin respectuosos amb el medi ambient des del seu inici. • Presència quotidiana: Es reivindica la química com un element essencial en productes diaris i en la seguretat alimentària (com en la pasteurització). Turisme: De la Costa Daurada al Model de Qualitat S'analitza el model turístic de les comarques tarragonines, destacant la necessitat de posar en valor tot el patrimoni disponible: • Patrimoni infrautilitzat: Tot i l'èxit del món romà, es reclama més atenció per a la Tarragona medieval, la del segle XVIII i l'obra modernista de Josep Maria Jujol. • Turisme de qualitat: No es defineix pel poder adquisitiu, sinó pel respecte a la cultura i la societat local. • L'impacte del Low Cost: Es desmitifica que el baix cost sigui negatiu; sovint permet que el turista estalviï en transport per gastar més en la destinació final. Societat del Risc i Noves Tecnologies Es debat sobre com les noves tecnologies han canviat les relacions personals: • Existeix una dualitat entre internet com a eina de socialització i el risc d'aïllament individual. • Es menciona la societat del risc global, on la por a fenòmens globals (terrorisme, malalties) ha diluït la por local a la química. "No hi ha res com mirar l'obra en directe; l'explicació és bona, però la visió directa no s'oblida mai."

Situació econòmica i pressupostos de Tarragona

Anàlisi de la situació financera municipal El primer tinent d'alcalde i responsable d'Economia de l'Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, detalla l'estat actual de la hisenda local després de deu dies en el càrrec. Pérez destaca que, tot i conèixer les xifres des de l'oposició, la complexitat de la gestió interna i el volum de signatures diàries han superat les expectatives. Principals reptes econòmics i deute L'actual equip de govern ha d'afrontar una situació financera compromesa per diversos factors: Deute per sobre del límit legal, cosa que obliga a mantenir un pla econòmic financer que limita la flexibilitat del govern. Obligacions no computades: Existeixen compromisos de pagament per valor de més de 200 milions d'euros per als propers quatre anys que no apareixen formalment com a deute, però que s'han de satisfer. Despesa financera: Els interessos dels crèdits s'han duplicat, arribant als mil milions de pessetes (aproximadament 6 milions d'euros), posant en risc la despesa corrent i els serveis municipals. Projectes sota el punt de mira L'Ajuntament realitzarà auditories internes i externes per conèixer la situació real, especialment en projectes amb desviacions importants: Pàrquing Jaume I: S'estima un cost final proper als 20 milions d'euros. Es preveu una reducció de 150 places respecte al projecte original per deficiències tècniques en les alçades de les torres. Camps de gespa artificial: Adjudicats de manera "poc ortodoxa" pel govern anterior. Nou camp del Nàstic: Una operació urbanística de gran envergadura on qualsevol desviació pressupostària suposaria milions d'euros addicionals. "Tenim obligacions per més de 200 milions d'euros pels propers 4 anys. Això és una hipoteca de la ciutat que s'hagués hagut de pactar." Full de ruta: Ordenances i Pressupost 2008 Respecte al futur immediat, Pérez estableix els següents terminis i objectius: Ordenances fiscals: Es preveu la seva aprovació al ple de juliol. El regidor avança que les taxes pujaran menys que amb l'anterior govern. Pressupost de "base zero": El pressupost de 2008 no serà un increment lineal, sinó una reorganització total segons les prioritats del nou equip (PSC-ERC), amb l'objectiu de tenir-lo enllestit a l'octubre. Control de la contractació: L'àrea d'Hisenda assumeix les competències de contractació, compres i subvencions per garantir un seguiment estricte i evitar desviacions en els contractes de serveis.

Balanç i futur de la Fundació La Caixa a Tarragona

Anàlisi del Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa El director de la Fundació La Caixa a Tarragona, Ignasi Martínez, fa un balanç extremadament positiu de la temporada, destacant un creixement del 306% en el nombre de visitants respecte a l'any anterior. L'entitat s'ha consolidat com un referent cultural a la ciutat, assolint nivells d'activitat educativa superiors als de CaixaForum Barcelona. Noves línies: Cultura Urbana Una de les grans novetats ha estat el cicle Tarragona Urbana, centrat inicialment en el hip-hop. Aquesta iniciativa ha permès: * Atreure un públic molt jove que fins ara no freqüentava el centre. * Obrir un procés d'aprenentatge per a l'entitat en la gestió de nous formats. * Plantejar una continuïtat que inclourà música electrònica, videoart i videodansa. Tres pilars de la institució Martínez posa l'accent en el fet que la Fundació treballa sota tres paràmetres indestriables: 1. Obra Social: Programes per a nens amb discapacitats o en risc d'exclusió social. 2. Educació: Tallers escolars i activitats familiars per a franges d'edat d'entre 3 i 6 anys. 3. Cultura: Exposicions de gran nivell, com la de Picasso, que ja ha superat els 40.000 visitants. "La nostra filosofia és no substituir l'oferta existent, sinó complementar-la i col·laborar amb els agents locals per sumar esforços." Previsions d'estiu i propera temporada Durant el mes de juliol, el centre no s'atura i ofereix tallers de freestyle, graffiti i espectacles de circ. De cara al setembre, la gran aposta serà l'exposició sobre l'Art Mongol, coincidint amb les festes de Santa Tecla.

2007-06-27 ENVELAT PERAFORT + ST.PERE I

La 'Ruta Amagada': El Celler Cooperatiu de Gandesa

Inici de la 'Ruta Amagada' a Tarragona Ràdio Tarragona Ràdio estrena una nova temporada del seu concurs d'estiu, la Ruta Amagada, on els oients han d'endevinar indrets de la demarcació per guanyar una bossa reciclada feta amb les antigues banderoles d'una exposició de l'emissora. Segons els locutors, aquestes bosses són peces úniques i sostenibles, seguint una tendència moderna d'apropiació de teixits urbans. L'enigma del dia: La Catedral del Vi El primer enigma de l'edició 2007 ha estat resolt per Josep Maria Boqueres, un oient expert en arquitectura que ha identificat ràpidament l'edifici proposat a partir de les pistes: Ubicació: La comarca de la Terra Alta. Arquitecte: César Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. Sobrenom: Conegut popularment com la Catedral del Vi. Durant la trucada, s'ha generat un debat interessant sobre la titularitat d'aquest sobrenom, ja que tant el celler de Gandesa com el de Pinell de Brai se'l disputen històricament. El Celler de Gandesa: Una de les 7 Meravelles de Catalunya L'episodi ha comptat amb la participació de Josep Maria Riera, gerent del celler, qui ha destacat la importància del monument: Va ser escollit recentment com la setena meravella de Catalunya en una votació popular. L'edifici, d'estil modernista, destaca pels seus arcs parabòlics i l'ús mestre del totxo. Rep unes 25.000 visites anuals, consolidant-se com un motor turístic per a la comarca. Reivindicació de conservació i patrimoni Malgrat el seu valor artístic nacional, Riera ha aprofitat l'espai per fer una crida a les administracions. Ha alertat que certes zones de l'edifici estan en un estat de conservació delicat, arribant a haver-hi restriccions d'accés per motius de seguretat: "Aquest edifici pertany a tot el país i creiem que les administracions s'haurien d'implicar una mica més en la seva rehabilitació." Finalment, s'ha recordat que el celler està obert al públic cada dia de l'any amb entrada gratuïta, convidant a tothom a descobrir aquesta joia de l'any 1919.

Seguretat i Salvament Marítim a Tarragona

Prevenció i Seguretat al Mar durant l’Estiu Entrevista a Fernando Collado, capità marítim de Tarragona, sobre la tasca de Salvament Marítim i la importància de la prevenció, especialment pel que fa a la navegació d’esbarjo durant la temporada estival. Mitjans i Àmbit de l'Actuació Equip Humà: Al voltant de 52 persones formen part de l'operatiu a la província. Àrea Geogràfica: L’àmbit d'actuació s'estén des de Vilanova i la Geltrú fins a Tortosa, incloent-hi la navegació pel riu Ebre. Recursos Tècnics: Disposen d’embarcacions d’assistència ràpida (salvamars), suport de la Creu Roja, remolcadors d'altura com el Punta Mayor i el suport de l'helicòpter amb base a Manises. Principals Causes d'Emergència El capità destaca una dada preocupant: el 47% de les emergències a Espanya corresponen a embarcacions d’esbarjo. Les causes principals són: 1. Avaries mecàniques: Representen més del 60% dels incidents. 2. Falta de previsió: Situacions com quedar-se sense combustible (benzina) o no consultar el comunicat meteorològic. 3. Desorientació: Perdre la noció de la costa i no saber utilitzar els sistemes de comunicació adequats. Recomanacions Clau per als Navegants "La mar t'ensenya a cops, i això vol dir que cal experiència i prudència." Check-list de seguretat: Abans de sortir, cal revisar el motor, el combustible i els mitjans de comunicació (VHF). Respecte a les zones de bany: No envair les àrees abalisades per a banyistes per evitar accidents greus. Sentit comú: No sobrepassar la capacitat de persones per a la qual està homologada l'embarcació. Informació: Consultar la normativa i consells a les webs oficials de Fomento o Salvament Marítim. L'objectiu final és reduir la tendència a l'alça dels rescats a les costes tarragonines, que a diferència de la resta de l'Estat, han augmentat recentment.

Entrevista a Josep Lluís Navarro: El futur urbanístic de Tarragona

El nou cartipàs i la gestió del territori Després de la primera setmana de l'estrena del nou govern municipal a l'Ajuntament de Tarragona, el tinent d'alcalde d'Urbanisme i Territori, Josep Lluís Navarro, analitza els reptes immediats. Navarro descriu aquest inici com a "intens i terrorífic" per la gran càrrega de treball i la necessitat d'assolir nous conceptes i horaris. La modificació del POUM: Un nou enfocament participatiu L'eix central del seu mandat serà la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Navarro destaca la necessitat de corregir la manca d'informació i consens de l'etapa anterior, que ha generat una forta alarma social entre els veïns. Les principals línies d'actuació per al pla són: * Ampliació del termini d'al·legacions: Es preveu allargar el període d'exposició pública fins al 31 d'octubre per facilitar la participació de ciutadans, entitats i col·legis professionals. * Modificació substancial: Encara que administrativament es tracti d'una esmena al pla actual per no perdre temps legal, Navarro afirma que serà virtualment un pla nou. * Objectius urbanístics: Preservar les zones verdes (especialment l'anella verda del nord), millorar la mobilitat i connectar millor els barris perifèrics amb el centre de la ciutat com si fos una "taca d'oli". "No ens ha de preocupar perdre tres o quatre mesos si fem la feina ben feta i consensuem el pla de tothom." Projectes de ciutat i equipaments en curs L'entrevista també repassa l'estat d'obres emblemàtiques heretades: Ciutat Esportiva i Nou Estadi del Nàstic: Es proposa una millora important: que l'anella de les graderies estigui completament coberta, no només la tribuna. L'Ajuntament compensarà l'empresa adjudicatària amb més territori per cobrir aquest cost extra. Caserna de la Guàrdia Urbana: Malgrat la col·locació de la primera pedra, el projecte es modificarà per afegir una planta més, ja que l'actual és insuficient per l'ampliació de 100 nous agents prevista. Teatre Tarragona: Després de molts problemes estructurals que van afectar els edificis veïns, les obres es reprendran un cop estabilitzada la zona i incorporada la caixa escènica. Façana Marítima: Navarro, expert en l'àmbit portuari, reconeix que és un tema complex que encara no té estudis de viabilitat tècnica ni ha resolt el problema del pas de mercaderies per ferrocarril.

Festivals de Tarragona: 'Conte d'hivern' i Omara Portuondo

Presentació de la temporada de festivals 2007 L'episodi se centra en l'arrencada de la temporada cultural d'estiu a Tarragona, marcada per la col·laboració institucional i grans estrenes escèniques i musicals. Es destaca la participació de Sandra Coloma, regidora de Cultura, i Ferran Madico, director teatral. L'estrena de 'Conte d'hivern' de Shakespeare El punt central de la conversa és el muntatge de Conte d'hivern, una producció del CAER (Centre d'Arts Escèniques de Reus) en col·laboració amb el Festival Grec i l'Ajuntament de Tarragona. • L'obra: Es defineix com una peça de l'última època de Shakespeare, amb una forta càrrega metafísica i filosòfica sobre el pas del temps i el perdó. • La producció: Compta amb un equip de més de 30 persones, incloent 12 actors i un nen (Pol). • L'escenografia: Ferran Madico aposta per una posada en escena austera i emocional, fugint de grans artificis per potenciar la interpretació actoral i el text. • Dinamització territorial: Es subratlla la importància d'estrenar al territori per convertir els espectadors en "ciutadans de primera". "El perdó no és perdonar, sinó recordar; fer-se conscientment vulnerable per no tornar a cometre els mateixos errors." Entrevista amb Omara Portuondo El programa connecta amb la mítica cantant cubana Omara Portuondo, que actuarà el proper cap de setmana a la ciutat. • Repertori: Presentarà una barreja de temes clàssics (com Veinte años) i noves cançons del seu projecte amb la Big Band de Ramón Escalé. • Trajectòria: La cantant repassa la seva carrera internacional recent per Canadà, Àsia i Europa, destacant la vigència de la música cubana. El valor dels creadors locals Oriol Grau, que participa com a actor en l'obra de Shakespeare, reflexiona sobre el luxe de poder treballar "a cinc minuts de casa". Es discuteix la necessitat de millorar la formació professional d'actors i directors al territori per dignificar el sector més enllà de l'amateurisme.

La Festa Major de Sant Pere a Reus: Tradició i Modernitat

Celebració i Seguici Popular a Reus La ciutat de Reus celebra la seva Festa Major de Sant Pere, una festivitat que s'allarga fins al 30 de juny i que destaca pel seu seguici popular, reconegut com un dels més importants i referencials de Catalunya. Novetats i Recuperacions Històriques Enguany, el seguici s'enriqueix amb la incorporació de nous elements que reforcen el patrimoni festiu de la ciutat: La Víbria: Una figura mitològica femenina de la família del drac, amb trets d'ocell i fama de malvada, que s'estrena en aquesta edició. La Moxiganga: Es recupera aquesta dansa de quadres plàstics i construccions humanes, considerada un dels orígens dels castellers. Una Festa Inclusiva i per a Tots els Públics L'organització, encapçalada per Antoni Saez, posa èmfasi en la consolidació de la festa i la seva accessibilitat: Infància i Joventut: Es prioritza la qualitat en les companyies infantils i es fomenta la participació dels nens en el seguici petit a través de moviments associatius com l'escoltisme. Accessibilitat: La festa aposta per la transversalitat, oferint programes en Braille, interpretació del pregó en llengua de signes i espais adaptats per a cadires de rodes. Música: Programació variada que va des de grups infantils com Macedònia fins a la nostàlgia dels Sirex i els Mustangs. L'Espectacularitat de la Pirotècnia L'element més distintiu i esperat és, sens dubte, la Tronada. "No és la tronada aèria; és la tronada amb mascles de fa molts segles, una espectacularitat imponent que marca l'arrencada oficial de la festa." Aquest acte tradicional, realitzat a la plaça del Mercadal, destaca per la seva proximitat i la intensitat acústica i visual que genera entre els assistents.

Tertúlia de jubilats: Crònica de la Rambla de Tarragona

Vida quotidiana i urbanisme a la Rambla Nova L'episodi dóna veu a un grup de jubilats que es reuneixen diàriament al venc de la Rambla Nova de Tarragona. A través de la seva mirada, s'analitzen els canvis que ha patit la ciutat i el manteniment actual de l'espai públic: Problemes urbanístics i manteniment • Els tertulians critiquen la tria dels arbres de la Rambla, que embruten el paviment amb la seva plor i atrauen coloms. • Es denuncia el mal estat dels bancs i la manca de poliment d'un terra que esdevé molt relliscós quan plou. • Critiquen l'horari de neteja i reg, argumentant que antigament es feia de nit per no molestar els vianants. Economia i l'impacte de l'euro • Hi ha un fort sentiment de pèrdua de poder adquisitiu des de l'entrada de l'euro. • Un dels participants afirma categòricament: "L'euro ha enganyat el poble; l'aigua de la vida ha pujat molt més que no pas el que cobrem nosaltres." Convivència i comportament ciutadà Els avis discuteixen sobre la falta de civisme a la ciutat, utilitzant el terme poques vergonyes per descriure aquells que no respecten les normes: • Inseguretat i mercat: Relacionen la massificació del mercat ambulant de dimarts i dijous amb l'aparició de carteristes. • Infraccions viàries: Es queixen de les bicicletes que circulen pel mig del passeig i dels vianants i cotxes que no respecten els semàfors. • Neteja: Proposen multes severes, com en altres ciutats, per qui llanci burilles, xiclets o pipes a terra. Perspectives generacionals i laborals El debat final se centra en la situació de la joventut i les condicions laborals actuals en comparació amb el passat: • Consideren que els joves d'avui tenen més despeses (pubs, cotxes, carnets) i que molts depenen dels pares fins a edats avançades. • Rebuig a l'augment de l'edat de jubilació als 70 anys, argumentant que els treballadors que han fet feines físiques estan "cremats" i no poden aguantar més.

Festivitats i tradicions de Sant Pere a Catalunya

L'Herència de Sant Pere a Catalunya L'episodi explora la figura de Sant Pere, patró dels pescadors i figura central en nombroses celebracions arreu del territori català. Com a personatge bíblic i amo de les claus del cel, la seva influència es reflecteix en la toponímia de moltes viles i en la riquesa de les seves festes majors. Tradició i Innovació en les Festes Tot i que moltes poblacions mantenen actes clàssics com xocolatades i revetlles, algunes localitats han desenvolupat tradicions singulars: Calafell i la Gaiombada: En aquesta vila medieval s'organitza un correbars particular on els participants han de fer el recorregut en roba interior (gaiombos, banyador o pijama). Rubí: Destaca per la modernitat dels seus pregons i la vinculació amb la dita popular Pagant, Sant Pere canta. Tradicions Marítimes i Creences El vincle de Sant Pere amb la mar és fonamental, especialment en barris mariners com el Serrallo de Tarragona: Processons de remullada: Antigament, els pescadors submergien la imatge del sant al mar creient que, com més intensa fos la remullada, millor seria la pesca i la protecció contra els temporals. Les fogueres: A diferència de Sant Joan, on es cremaven mobles vells, per Sant Pere els pescadors cremaven barques inservibles a la vora del mar. Refranyer i Cultura Popular L'episodi conclou recordant el pes de la cultura oral a través de refranys que encara perviuen en l'imaginari col·lectiu: "Cada any, Sant Pere, un se'n queda." "Un asa i una somera tot ho paga Sant Pere."

Exposició del vestuari de Justinià a Tarragona

El Museu Bíblic Tarraconense acull una mostra històrica excepcional El portaveu de l'Arcabisbat de Tarragona, Didac Bertran, ha presentat una exposició única que recrea amb màxima fidelitat el vestuari de l'emperador romà Justinià i la seva cort. Aquesta col·lecció s'exhibirà per primera vegada a Tarragona abans de marxar cap a Hollywood, on s'utilitzarà en una producció cinematogràfica. Punts clau de la mostra Rigor històric: A diferència de les produccions tipus pèplum, el vestuari ha estat confeccionat per artistes especialitzats que han treballat en sèries de culte com Jo, Claudi. S'han basat directament en els mosaics de Ravenna. Origen de la col·lecció: L'arribada d'aquestes peces ha estat possible gràcies a les gestions de Joan López (ex-tinent coronel britànic i col·laborador del museu), qui ha aprofitat els seus contactes internacionals. La figura de l'emperador: L'exposició inclou 16 models que representen l'emperador, l'emperadriu Teodora, bisbes, generals i dames d'honor. Coincidència històrica: La inauguració coincideix amb el 1.480è aniversari de la coronació de Justinià. Detalls de la visita "És una oportunitat única de contemplar aquest vestuari... després marxarà cap als Estats Units per a la pel·lícula." L'exposició s'inaugura amb una presentació especial amb maniquins humans (models reals), per a la qual ja s'han exhaurit les invitacions a causa de la gran expectació. Posteriorment, la mostra romandrà oberta al públic amb maniquins convencionals fins al 15 de juliol.

Inauguració de la façana del Serrallo i projectes portuaris

Remodelació de la façana marítima del Serrallo El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, ha explicat els detalls de la inauguració de la primera fase de les obres del Serrallo, prevista per a aquest divendres. Burgessé ha destacat la satisfacció dels veïns i la complexitat dels treballs per complir els terminis. Espais públics: El projecte de l'arquitecte Javier Climent prioritza l'ús ciutadà amb zones de passeig i terrasses de qualitat. Calendari d'obres: Tot i la inauguració parcial, els treballs continuaran fins a Santa Tecla per finalitzar el pont de la Petxina i el pàrquing. Inversió social: El president ha agraït la paciència del barri durant els dos anys d'obres, definint-ho com una "inversió en qualitat de vida". Connectivitat i el futur del ferrocarril Un dels punts crítics per a la integració del port amb la ciutat és la presència del tren de mercaderies. Burgessé ha anunciat el compromís per treure els combois del Moll de Costa: Es preveu construir un nou pont mòbil pla el 2008 per desviar el trànsit ferroviari cap a la zona de terra. L'objectiu a llarg termini és que el ferrocarril sigui subterrani, permetent una façana marítima "extraordinària". Altres projectes: Tinglados i l'Escollera Respecte a la preservació del patrimoni i el lleure, s'han tractat diversos temes clau: Els Tinglados: Burgessé coincideix amb l'alcalde Ballesteros en la voluntat de conservar els quatre tinglados històrics del Moll de Costa. Prolongació de l'Escollera: El president ha confirmat que el nou tram del passeig marítim s'obrirà al públic al voltant del 15 de juliol, oferint un circuit de running i passeig de 8 quilòmetres total (anada i tornada). "Les obres es fan perquè les gaudeixin els veïns, no per l'honor i glòria del president del port." Finalment, s'ha subratllat la idea d'una unitat urbanística que enllaci des del riu Francolí fins a la platja del Miracle, integrant definitivament la zona portuària en la trama urbana de Tarragona.

Alfons López-Tena presenta 'Catalunya sota Espanya'

Presentació del llibre i anàlisi de la situació política Alfons López-Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), detalla en aquesta entrevista el contingut del seu darrer llibre, Catalunya sota Espanya, el qual descriu com un èxit de vendes inesperat que aborda la relació històrica i política entre Catalunya i l'Estat espanyol. El fracàs de l'entesa i l'Estatut L'autor sosté que el model de convivència actual ha entrat en una fase de col·lapse. Segons López-Tena: El procés del nou Estatut ha estat l'últim intent d'entesa amb l'Estat, el qual ha respost amb rebuig, boicot i persecució. La sentència del Tribunal Constitucional es preveu com l'estocada definitiva que confirmarà que no existeix autonomia real, sinó una simple descentralització administrativa. Es critica la postura del govern de José Montilla, qualificant-lo de "resignat" a gestionar Catalunya com una província més. Els tres horitzons possibles López-Tena planteja que el futur de Catalunya es divideix en tres escenaris, tot i que considera que només un és viable per evitar la degradació del país: Provincialisme: L'escenari actual d'acceptació de la subordinació i l'espoli fiscal. Plurinacionalitat: Una opció que l'autor considera inviable davant la negativa constant de les forces polítiques espanyoles. Independència: La creació d'un Estat propi dins de la Unió Europea, que López-Tena veu com la solució pragmàtica. Un nou context internacional L'autor es mostra optimista respecte al camí cap a la sobirania pel canvi de context global: "Ara ja tenim una democràcia consolidada... ja no caben les amenaces militars ni la violència des de l'Estat." Sosté que la globalització ha reduït la dependència del mercat espanyol i que el dret a decidir està avalat per institucions internacionals com les Nacions Unides, posant l'exemple de països com Montenegro o els debats a Escòcia.

Reforma del Mercat de Tarragona i actualitat del Nàstic

Resum de l'episodi En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, s'analitzen dos eixos principals: la situació esportiva del Nàstic de Tarragona i la imminent reforma del Mercat Central. El programa inclou entrevistes amb paradistes, representants del sector agrari i autoritats municipals per debatre el futur del comerç de proximitat. Temes Principals Actualitat del Gimnàstic de Tarragona • S'analitzen els moviments de mercat amb noms propis com Abel Boades, que podria tornar al club, i el davanter colombià Edwin Congo, que medita una oferta important. • Es discuteixen les possibles sortides de jugadors emblemàtics com Marco i Ángel Morales, marcant un canvi de cicle a l'entitat grana. • Es valora positivament el paper de l'afició tot i el descens, destacant-la com l'actiu més valuós del club. Reforma del Mercat Central de Tarragona • Es detalla el trasllat a la carpa provisional de la plaça Corsini previst per al setembre. • S'entrevista l'arquitecte Jaume Costa, qui destaca el valor modernista de l'edifici de 1915 i la necessitat de la seva restauració. • Es presenta el concurs fotogràfic "L'ànima del mercat", impulsat per la Cambra de Comerç, per documentar l'essència de l'espai abans de les obres. Món de la Pagesia i Producte Local • Josep Maria Coll (Unió de Pagesos) denuncia la crisi de preus i la falta de relleu generacional al camp. • Es reivindica la importància de consumir producte fresc i de temporada per mantenir el territori i la salut. Revetlla de Sant Joan • Repàs dels dispositius de seguretat, trànsit i les activitats previstes a la ciutat, incloent-hi la cercavila de ninots i els concerts a la platja del Miracle.

Present i futur del Mercat Central de Tarragona

Inspecció sanitària i seguretat alimentària Les inspectores de salut pública, la Glòria i la Gerri, detallen el procés de control als mercats per garantir la seguretat del consumidor. Aspectes clau de la inspecció • Inspecció visual: Es revisa la higiene general del punt de venda, vitrines i parets. • Gestió de residus: Control de contenidors amb tapa i pedal i horaris de recollida. • Productes peribles: Atenció especial a la cadena del fred en peix i carn. • Traçabilitat: Revisió d'albarans i registres sanitaris per verificar l'origen del gènere. "El més important és el dia a dia: la manipulació, el passar sovint i tenir una pauta ja establerta." Arquitectura i història: L'edifici modernista L'arquitecte Jaume Costa analitza el valor patrimonial del Mercat Central, una obra de Josep Maria Pujol de Barberà inaugurada en un context d'expansió econòmica. Característiques arquitectòniques • Materials innovadors: Ús d'estructures de ferro que permetien espais diàfans i una construcció ràpida. • Estètica: Combinació de pedra artificial amb elements decoratius que recorden el modernisme centre-europeu (Viena). • Restauració: La futura reforma permetrà recuperar elements degradats i posar en valor els vitralls i les grans arcades. El repte de la reforma i el trasllat provisional Representants del comerç i l'Ajuntament discuteixen l'impacte de les obres i el trasllat a la carpa provisional de la plaça Corsini. El comerç i el turisme • Fidelització: Tot i les obres, es confia en el client de tota la vida, tot i que preocupa la pèrdua del flux de gent esporàdica. • Nou model turístic: Es proposa captar un turista de ciutat (estil Barcelona) que pernocti a Tarragona, superant el model d'excursió ràpida de "sol i platja". • L'ànima del mercat: Presentació d'un concurs fotogràfic per documentar la vida del mercat durant la transició.

Concurs fotogràfic 'L'ànima del mercat' a Tarragona

Presentació del Concurs Fotogràfic S'ha presentat oficialment el concurs fotogràfic "L'ànima del mercat", una iniciativa conjunta de la Cambra de Comerç de Tarragona, l'Associació de Venedors del Mercat Central i diverses empreses col·laboradores. L'objectiu principal és captar l'essència humana i comercial d'aquest espai emblemàtic abans de la seva imminent remodelació. Objectius i Esperit del Certamen Documentar els últims moments del vell mercat abans del trasllat provisional a la carpa al setembre. Fomentar la participació de ciutadans i clients amb sensibilitat, més enllà dels fotògrafs professionals. Reflectir el valor emocional i històric que el mercat té per a la ciutat de Tarragona. Premis i Qualitat del Servei La directora de viatges del RAC a Tarragona, Isabel Carol, ha detallat els premis per als guanyadors: Primer premi: Un safari fotogràfic a Kènia (Nairobi, Masai Mara) per a dues persones. Segon premi: Un viatge a Mèxic (Tulum) amb tot inclòs. Tercer premi: Un circuit europeu per la República Txeca i Budapest. "No és un concurs qualsevol; busquem aquesta imatge que diferencia el sentiment del mercat de Tarragona respecte a altres comerços." El Mercat com a Motor Econòmic i Social L'Albert Abelló, president de la Cambra, ha destacat la figura del paradista com a gran empresari, subratllant el sacrifici diari de l'ofici. S'ha posat de manifest la necessitat de recuperar el prestigi de la tasca comercial i la importància de la confiança i la proximitat amb el client, valors que el mercat manté vius enfront de models més impersonals. Finalment, s'ha confirmat que el trasllat al mercat provisional es realitzarà entre el 8 i el 12 de setembre, garantint unes instal·lacions modernes i amb tots els serveis per als paradistes i els clients durant el període de reforma.

Preparatius de les coques de Sant Joan a la Pastisseria Trill

La tradició de Sant Joan a l'obrador L'entrevista realitzada a la Pastisseria Trill de Tarragona reflecteix l'activitat frenètica de l'obrador durant els dies previs a la festivitat de Sant Joan. En Toni Taulé explica com es preparen per a la compra massiva de coques, que és el producte estrella de la temporada. Tipologies i varietats de coques Encara que la festivitat central és Sant Joan, la pastisseria ja comença a treballar setmanes abans amb altres productes tradicionals: Coca de cirera: Típica per Corpus, es ven des d'aquesta data fins a Sant Joan. Coca de Sant Joan: Considerada la "reina" de les festes, amb guarniments de fruita confitada, pinyons i ametlles. Farcits: Les més demandades són les de crema i les de cabell d'àngel. Mides: Disposen de quatre mides (de la 1 a la 4), que van des de porcions individuals de 125 grams fins a mides familiars per a 15 persones. El procés d'elaboració artesanal El secret d'una bona coca resideix en la seva elaboració a l'obrador, que comença sovint durant la tarda i la nit per tenir-ho tot a punt a primera hora del matí: Massa base: Formada per ous, farina, sucre, llevat i un toc de llimona. Amassat i fermentació: Ús de l'amassadora i temps de repòs per deixar pujar el llevat. Configuració: S'estira la pasta, es farceix, es plega i es decora amb la fruita, l'ou pintat i els fruits secs. Cocció: Es cou al forn uns 10-15 minuts a una temperatura alta de 250 graus. Logística i preus Pel que fa a la venda, el pic màxim d'activitat es produeix el dissabte de la revetlla. "Val més que la comprin aquí... amb els crios agrada embrutar-se les mans de farina, però no els queda igual." Els preus oscil·len entre els 10 euros (la més petita) i els 60 euros (la més gran), destacant que les de crema són lleugerament més car perquè el farcit és més pesant. Per a una conservació òptima, es recomana mantenir-les dins de la seva caixa protectora per evitar que s'assequin.

Nova etapa de 'Toc de Castells' a Tarragona Ràdio i Ona Valls

El retorn de Toc de Castells El programa d'informació castellera més veterà de la ràdio, Toc de Castells, inicia la seva setzena temporada amb una renovació important en la seva estructura de difusió i col·laboració. Jordi Sorinyac i la periodista vellenca Raquel Sants lideren aquesta nova etapa que busca enfortir el vincle entre els castellers de Tarragona i els de Valls. Característiques de la nova temporada Aliança estratègica: Per primera vegada, el programa s'emetrà de forma simultània a Tarragona Ràdio i Ona Valls FM (107.6 FM). Aquesta unió permet optimitzar recursos i arribar a tota la zona del Camp de Tarragona. Horari: Es manté la cita tradicional dels dissabtes d'una a dues del migdia, amb retransmissions els diumenges. Flexibilitat tàctica: Gràcies a la col·laboració, els convidats podran assistir als estudis de la seva pròpia ciutat (Valls o Tarragona) sense haver de desplaçar-se, millorant la qualitat del so i la comoditat dels protagonistes. Continguts i seccions d'interès El programa no només se centrarà en les cròniques de les diades, sinó que mantindrà una forta dimensió social: Anàlisi tècnica: Comptarà amb la participació de tertulians experts com Jordi Crespo i Jordi Andreu. Més enllà de la plaça: S'abordaran temes com la configuració dels cartells, la seguretat de la canalla, la formació de noves colles i l'expansió internacional (amb mencions a projectes a Guissona o, fins i tot, a Xile). Actualitat immediata: Es preveu una diada de Sant Joan d'alta tensió a Valls, mentre que a Tarragona s'analitzarà un inici de temporada més pausat. "No és una aliança contra natura; el concepte de Camp de Tarragona ens el creiem i hi ha un transvasament real de castellers entre ambdues ciutats." Professionalitat i passió Malgrat que tant el Jordi com la Raquel són castellers actius, subratllen la seva capacitat per mantenir la professionalitat informativa, demostrant que la passió pel fet casteller és el motor que fa créixer el programa any rere any.

Preparatius per Sant Joan: Pirotècnica i Normativa

La tradició de la pólvora i la nova normativa L'arribada de la Revetlla de Sant Joan comporta l'activació del sector pirotècnic i la necessitat de recordar les regulacions vigents. El reportatge analitza com el govern ha endurit les condicions d'accés als petards, establint limitacions clares per edat per garantir la seguretat: Classe 1 (Risc molt reduït): Majors de 12 anys. Aptes per a zones confinades. Classe 2 (Risc reduït): Majors de 16 anys. Per a ús a l'aire lliure en àrees confinades. Classe 3 (Risc mitjà): Majors de 18 anys. Destinats a espais oberts i amplis. "L'objectiu és evitar incidents greus com els ocorreguts en el passat amb menors que manipulaven material inadequat." Tendències i productes més demandats Els venedors locals, com els de la botiga Futbolmania Mare Nostrum i la Llibreria Miracle a Tarragona, detallen la varietat de productes i els gustos dels consumidors: Clàssics i potents: Noms com Xinos, Carpinteros, Diablos i els més forts com TNT, Te Cagas, Stopín o Rompevigas. Pirotècnica de llum: Guanyen terreny els volcans de colors, les fonts musical i les bateries tipus Millennium (que simulen palmeres professionals). Origen: La majoria de la producció prové de la Xina, tot i que existeixen productes de fabricació local com la Font de la Bruixa o els Castellers. Consells de seguretat i pressupostos El reportatge destaca la gran varietat de preus, que van des de traques d'un euro fins a bateries de més de 100 euros. Els experts fan èmfasi en algunes recomanacions clau: Evitar coets de canya en zones forestals: Es recomana substituir-los per carcasses de palmeres que exploten a l'aire sense el perill de caiguda de material encès en zones de bosc. Emmagatzematge segur: Els petards són estables si es guarden en llocs secs i lluny del foc. Civisme: Respectar el descans dels veïns per evitar denúncies i gaudir de la festa de manera segura.

Prevenció d'incendis i campanya d'estiu a Tarragona

Inici de la campanya forestal d'estiu Amb l'arribada oficial de l'estiu, el cap d'emergències del Camp de Tarragona, Albert Magaroles, detalla el dispositiu de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments. Tot i que l'inici de temporada es preveu "lleuger", s'espera que a finals de juliol el risc augmenti significativament. Dispositiu i Recursos de Bombers Continuïtat del reforç: Es manté el dispositiu reforçat de l'any passat amb esquadres forestals en parcs professionals i de voluntaris. Parcs d'estiu: S'activen 5 centres addicionals en zones de gran massa forestal sense nuclis de població. Vigilància: Funcionen 18 punts de guaita i es compta amb el suport vital de les trucades ciutadanes al 112. Tecnologia de llamps: S'utilitzen mapes de seguiment de tempestes seques per detectar incendis latents en zones altes abans que s'activin amb la calor del migdia. Principals causes d'incendis La majoria dels focs es produeixen per imprudències, com ara: 1. Llançament de burilles a les cunetes. 2. Mala gestió de cremes agrícoles en caps de setmana. 3. Ús inadequat de material pirotècnic. 4. Fenòmens naturals com tempestes seques (especialment al setembre). Revetlla de Sant Joan i Prevenció De cara a la nit de Sant Joan, el dispositiu s'incrementa de 40 a 111 bombers a la regió. Tot i que els darrers anys han baixat els incendis forestals per pirotècnia, el focus es manté en: * Focs de contenidors: L'incident urbà més freqüent. * Seguretat personal: Prevenció de cremades en menors per l'ús de petards. "Qualsevol cosa que puguem fer per evitar que comenci l'incendi sempre serà bo, perquè la massa forestal a Tarragona cada vegada és més gran."

Consells per un consum segur de coques de Sant Joan

Prevenció i Seguretat Alimentària per la Revetlla L'entrevista amb Anna Ossanz, responsable de Salut Alimentària dels Serveis Territorials de Salut, se centra en les pautes clau per evitar intoxicacions alimentàries durant la festivitat de Sant Joan, especialment vinculades al consum de coques. Els Quatre Pilars de la Higiene L'Agència de Protecció de la Salut intensifica les inspeccions i recorda als professionals quatre regles d'or que també són aplicables a la llar: * Netejar: Mantenir superfícies i mans lliures de contaminants. * Coure: Assegurar temperatures adequades (més de 75 graus en cremes). * Refredar: No interrompre mai la cadena del fred. * Protegir: Evitar el contacte amb l'exterior o altres aliments. El Paper Crucial del Consumidor Es destaca que bona part de la responsabilitat recau en el comprador un cop surt de la pastisseria: 1. Evitar deixar la coca al cotxe sota el sol mentre es fan altres compres. 2. Introduir el producte a la nevera immediatament, prioritzant-lo sobre altres aliments si l'espai és limitat. 3. Mantenir la refrigeració fins al moment exacte del consum. El Perill Invisible "No s'observa visualment cap variació organolèptica en el pastís. Pot estar boníssim, però generar-nos problemàtiques si no hem guardat els punts bàsics d'higiene." L'experta adverteix que els microorganismes patògens no canvien l'olor ni l'aspecte de la coca. Les afectacions, com la gastroenteritis, poden aparèixer des d'unes poques hores fins a 48 hores després de la ingesta.

Nou jutjat de violència domèstica i l'estat de la justícia a Tarragona

Estrena del jutjat de violència domèstica a Tarragona El president de l'Audiència Provincial de Tarragona, Antonio Carril, anuncia la posada en marxa —prevista per a principis de juliol— d'un nou jutjat amb dedicació exclusiva als casos de violència sobre la dona. Fins ara, aquestes causes es compartien amb els jutjats d'instrucció ordinaris, fet que generava una sobrecàrrega de feina i tensions. Avantatges del nou jutjat: Permetrà treballar amb més tranquil·litat, reduirà el volum de treball de l'equip judicial i comptarà amb el suport d'equips de psicòlegs i treballadors socials. Àmbit territorial: Malgrat les propostes de comarcalització, el jutjat quedarà restringit al partit judicial de Tarragona, tot i que Carril veu necessari crear-ne de similars a Reus, el Vendrell i les Terres de l'Ebre. Anàlisi de casos judicials recents L'entrevista aborda des del punt de vista jurídic dos successos que han impactat l'opinió pública: Cas del maltractament infantil a Salou: El magistrat defensa l'actuació de la jutgessa d'instrucció, argumentant que va actuar amb la prudència necessària davant el dubte sobre l'autoria de les lesions. Reincidència en agressions sexuals: Sobre el cas del violador de la Savinosa, Carril expressa preocupació per la manca de mecanismes de control efectius un cop finalitzats els terminis de presó preventiva. "Un jutge d'instrucció ha de ser molt prudent: ha de castigar el culpable, però també defensar l'innocent. Si té dubtes, ha de reprimir les seves inclinacions immediates." Reformes legislatives i infraestructures Quant a les polítiques de càstig, Carril es mostra escèptic sobre l'eficàcia de l'enduriment de penes per se, apostant per tractaments obligatoris i mesures persistents. No obstant això, en l'àmbit del trànsit, creu que cal aplicar amb més rigor el codi penal existent per castigar les imprudències greus. Finalment, es repassa la precarietat de les instal·lacions: * La dispersió judicial a Tarragona augmenta, amb nous locals a l'avinguda Roma. * La futura Ciutat de la Justícia a Joan XXIII podria començar obres l'any vinent, amb un horitzó de finalització cap al 2011. * Es valora positivament el trasllat de reclusos per descongestionar el centre penitenciari de Tarragona.