Tots els episodis

62557 episodis disponibles

episodis

54001-54024 de 62557

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Visita a la Joieria Zaida de Tarragona amb la Via T
Concurs de la Via T a la Rambla Nova L'episodi comença amb la unitat mòbil desplaçada a un comerç emblemàtic de la Via T de Tarragona, descrita com el gran centre comercial a cel obert de la ciutat. A través d'un concurs de pistes, els oients han d'endevinar l'establiment exacte on es troben els reporters. Després de diverses referències a objectes brillants i la ubicació a prop del Balcó del Mediterrani, una oient anomenada Neus identifica correctament la Joieria Zaida. Trajectòria i espai de l'establiment La responsable de la botiga, Maria Teresa Pinilla, explica la història del comerç, que ja suma 41 anys d'experiència a la Rambla Nova 35. Durant l'entrevista destaca: Evolució del local: La botiga ha crescut amb el temps, ocupant l'espai d'un antic bar (el bar La Penya), i s'ha reformat periòdicament per oferir millor qualitat. L'aparador: És un dels grans reclams de la botiga, així com l'emblemàtic rellotge Rolex exterior que és un punt de referència per als tarragonins. Especialització en joieria i serveis Encara que disposen de rellotgeria de luxe, la Maria Teresa afirma que es consideren, sobretot, joiers. Destaquen per: Perles australianes: Producte exclusiu i complex d'elaborar, molt demandat en els darrers anys. Taller propi: Realitzen reparacions de joieria i rellotgeria d'alt nivell (Rolex, Cartier) sense que les peces surtin de l'establiment, garantint màxima seguretat i confiança. Garantia total: L'establiment es fa responsable de qualsevol desperfecte posterior a la venda, com la caiguda d'un brillant. "És bàsic que una botiga es faci sempre responsable de tot el que fa i diu; això és el que dóna confiança a la gent." Varietat de productes A més de les peces d'alta gamma, la joieria ofereix col·leccions modernes en plata i onis a preus assequibles, així com objectes de regal en cristall i plata, adaptant-se a les necessitats de cada client.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Presentació de la 22a edició del Campus d'estiu de l'ADT
El Campus de l'ADT: 22 Anys d'Història i Esport Robert Hernández, president de l'ADT, i Miquel Mallafré, director del campus, han presentat les novetats d'aquesta 22a edició. El que va començar als anys 80 com una petita activitat per a 60 nens, s'ha convertit en un referent a Tarragona que enguany espera acollir uns 500 participants. Una oferta poliesportiva completa Tot i que l'ADT s'associa tradicionalment al bàsquet, el campus ha evolucionat cap a un model multiesportiu que inclou: * Futbol-7 i Vòlei. * Handbol i activitats d'introducció per als més petits. * Grups diferenciats des d'iniciació fins a perfeccionament. Logística i Instal·lacions L'activitat es trasllada al Complex Educatiu de Tarragona (l'Antiga Universitat Laboral), gràcies a la millora de les instal·lacions disponibles. Per facilitar l'assistència, l'organització disposa de: * Una flota de 10 autocars que recullen nens a poblacions com Reus, Salou, Cambrils, Torredembarra o la Pobla de Mafomet. * Un equip de 115 monitors que gestionen tant l'esport com el suport logístic. * Horari complet de 9:00h a 18:00h, incloent el dinar. Valors i Accessibilitat Amb un preu de 150 euros per 10 dies (15€/dia), el campus destaca per ser una opció assequible que manté un alt nivell gràcies al suport de patrocinadors com Repsol, la Diputació de Tarragona, el Port i La Caixa. "El campus és com el torró de Nadal; si no hi ha el campus de l'ADT a l'estiu, sembla que falti alguna cosa."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Nou Pla Local de Seguretat Viària a Tarragona
Signatura del Pla Local de Seguretat Viària S'ha formalitzat un manual guia entre la Conselleria d'Interior i l'Ajuntament de Tarragona per implementar el Pla Local de Seguretat Viària. Aquesta eina permetrà al municipi adaptar la normativa general de Catalunya a les seves singularitats i característiques específiques. Objectius fonamentals del Pla L'eix central del conveni és la reducció de l'accidentabilitat en l'àmbit urbà. Els punts clau inclouen: - Disminució del nombre d'accidents i, especialment, de víctimes mortals. - Protecció especial per a col·lectius vulnerables com vianants i vehicles de dues rodes (motocicletes). - Millora de la seguretat en els trajectes curts i quotidians. "Morir a la cantonada de sota casa és una cosa molt freqüent... la gent diu que per dues cantonades per què m'he de posar el cinturó." Implementació i Diagnosi Es crearà una comissió conjunta formada per membres del Servei Català de Trànsit, la Policia Local i responsables polítics per realitzar una diagnosi de la ciutat i identificar els punts de major risc. Nova comissaria dels Mossos d'Esquadra S'ha anunciat la possible ubicació de la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra a la zona dels Quatre Garrofers. L'objectiu és que els tràmits urbanístics estiguin resolts el 2007 per a la seva entrada en funcionament el 2008.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
2006-06-14 UM CIRCUIT ART
Presentació de la nova ruta artística S'ha presentat una nova guia de butxaca que recull un itinerari cultural per nou espais d'art contemporani situats a la Part Alta de Tarragona. Aquesta iniciativa, impulsada per la Casa de la Cultura de la Generalitat amb la col·laboració de l'Ajuntament, busca oferir una alternativa al turisme monumental clàssic, posant el focus en el patrimoni viu i els creadors actuals. L'exposició a l'Antic Ajuntament El tècnic de cultura Jordi Abelló explica la mostra actual que serveix d'epicentre a la ruta, una contraposició fotogràfica sobre la idiosincràsia del barri: Col·lectiu Fòrum (Anys 80): Una mirada històrica a la gent i els carrers de l'època. Joves fotògrafs actuals: Una nova visió de la Part Alta realitzada per artistes sorgits de l'escola d'art. L'objectiu és destacar que el gran valor del barri no són només les pedres, sinó les històries humanes. Un projecte obert i estratègic La guia és un document viu i obert a noves incorporacions de locals i artistes. Aquest esforç de coordinació entre centres públics i privats s'emmarca en la voluntat de: Consolidar la candidatura de Tarragona com a Capital Cultural Europea 2016. Crear un circuit unitari que faciliti la promoció exterior de la ciutat. Reivindicar la necessitat d'un futur centre de creació contemporània que serveixi d'emblema per al sector. "Una ciutat amb tant de patrimoni també ha de fer una aposta pel patrimoni viu, que són els artistes que actualment estan treballant a la nostra ciutat." Espais que integren la ruta El circuit inclou indrets diversos com la Universitat Rovira i Virgili, el Col·legi d'Arquitectes, l'estudi de Pep Escoda, el Museu d'Art Modern i diversos espais polivalents on l'art conviu amb l'oci diari.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
La Passió de Sant Fructuós: drama sacre i rigor a Tàrraco
La representació històrica de la Passió de Sant Fructuós Andreu Muñoz, president de l'Associació Cultural Sant Fructuós, detalla el retorn de la representació teatral de la Passió de Sant Fructuós a l'amfiteatre de Tarragona. Aquest esdeveniment, de caràcter bianual, destaca per la seva voluntat de creixement i pel seu compromís innegociable amb la rigorositat històrica des dels seus inicis l'any 1990. Fonaments i adaptació del text L'obra no és només una peça de ficció, sinó una reconstrucció basada en un document literari real del segle III: les actes de martiri. Originàriament, aquest era un text litúrgic que es llegia en les comunitats cristianes antigues durant el natalici (el moment del martiri). Teatre sacre del segle XXI: El repte ha estat transformar un document de fe en un instrument pedagògic per apropar el patrimoni al gran públic. Marc incomparable: La representació té lloc exactament en el mateix espai on es van produir els fets fa més de 1.700 anys: l'arena de l'amfiteatre de Tàrraco. Novetats i espectacle de gran format L'edició d'enguany presenta una renovació total del vestuari civil i militar, allunyant-se del concepte clàssic de peplum per adaptar-se a la realitat històrica del segle III: Fidelitat arqueològica: Desaparició d'armadures brillants per teixits i equipaments policials més realistes (com els de la guàrdia del governador). Gran desplegament: L'espectacle compta amb unes 300 persones, incloent-hi orquestra en viu (Schola Cantorum), actors i personal tècnic. "L'espectador es converteix en actor perquè torna a estar assegut en l'espai on fa més de 1700 anys uns altres espectadors van presenciar el martiri." Informació pràctica Les representacions tindran lloc de dijous a dissabte a les 22:00 hores. Les entrades es poden adquirir en diversos punts de la ciutat com el Palau Arquebisbal, el Teatre Metropol o la Floristeria Romeu.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Quatre Potes: L'aplicació de Tarragona per a animals perduts
Presentació de l'aplicació Quatre Potes Manel Cuesta, coordinador de la xarxa municipal de telecentres de l'Ajuntament de Tarragona, presenta la nova eina digital Quatre Potes. Aquesta aplicació neix amb l'objectiu de centralitzar serveis i informació rellevant per als propietaris d'animals de companyia, especialment gossos i gats. Funcionalitats principals L'aplicació ofereix diversos serveis per facilitar la gestió i el benestar dels animals a la ciutat: Recerca d'animals perduts: Un punt de referència on els ciutadans poden publicar anuncis si han perdut la seva mascota o si n'han trobat una. Adopció i acollida: Posa en contacte directe els interessats amb la Gossera Municipal i la Protectora d'Animals. Informació i normativa: Accés a tota la legislació municipal vigent sobre el cens d'animals, xips identificatius i obligacions dels propietaris. Sistema d'alertes: Els usuaris poden subscriure's per rebre per correu electrònic novetats sobre normatives o avisos urgents. L'apartat d'Agència Matrimonial Una de les seccions que més ha cridat l'atenció mediàtica és l'anomenada Agència Matrimonial. Tot i que no és l'objectiu principal del projecte, permet als propietaris de races concretes trobar parelles per als seus animals amb finalitats de cria no comercial, oferint fitxes detallades amb el caràcter, el microxip i les característiques físiques de cada exemplar. Conscienciació i participació El projecte és fruit d'un treball transversal entre els departaments de Medi Ambient i Informàtica. A més de ser un aparador per a entitats d'altres localitats (com la gossera de Granollers), inclou un fòrum de discussió per a amics dels animals on es poden compartir consells sobre educació i alimentació. "És una eina molt útil per a qualsevol persona que té l'angúnia d'haver perdut el seu animal de companyia, que a vegades és quelcom familiar."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Arguments d'ERC pel No a l'Estatut de 2006
Raons d'Esquerra Republicana pel vot negatiu En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el diputat Sergi de los Rios exposa els motius pels quals ERC demana el vot negatiu en el referèndum de l'Estatut de 2006. El partit considera que el text resultant de la negociació a Madrid és insuficient i no compleix amb les expectatives generades pel Parlament de Catalunya. 1. El model de finançament: La clau del desacord L'argument central per al rebuig és l'absència d'un canvi real en el model de finançament. Segons ERC: * Es manté el mateix sistema amb petits retocs que no eliminen el dèficit fiscal. * L'increment nominal de l'IRPF i l'IVA (50%) queda neutralitzat per mecanismes com el fons de suficiència, que Catalunya haurà de pagar en lloc de rebre. * Les noves competències podrien generar un dèficit estructural si no van acompanyades de recursos reals, com ja va passar amb la sanitat. 2. Identitat nacional i el "cepillado" Un altre punt crític és el reconeixement de Catalunya com a nació: * ERC denuncia que el terme va ser eliminat de l'article primer i desplaçat al preàmbul d'una manera poc respectuosa. * > "Sembla que les coses no les podem dir pel seu nom... ja han passat suficients anys per dir-li les coses pel seu nom." 3. Possibles escenaris post-referèndum Sergi de los Rios analitza el futur polític segons el resultat de diumenge: * Si guanya el No: ERC proposa recuperar l'Estatut del 30 de setembre (aprovat inicialment pel Parlament) i tornar a negociar amb l'Estat des d'una posició de força. * Si guanya el Sí: El partit acceptaria el resultat democràtic i es comprometria a aplicar l'Estatut al 100% des del Govern per esprémer-ne el potencial, malgrat el seu desacord. * Abstenció i desafecció: Es preveu una alta abstenció a causa de la pèrdua de la il·lusió original provocada per les retallades a Madrid.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
La importància de la donació habitual de sang
En motiu del Dia Mundial del Donant de Sang, el doctor Enric Contreras, responsable del banc de sang de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, analitza la situació actual de les reserves de sang i la necessitat d'augmentar el nombre de donants habituals. Situació a la demarcació de Tarragona L'increment de les donacions al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha estat d'un 8% l'any 2005. Malgrat aquesta tendència positiva, les xifres encara es troben per sota de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): Objectiu òptim: 45 donacions per cada 1.000 habitants/any. Situació actual: 36 donacions per cada 1.000 habitants/any. Requisits i procediment per ser donant L'acte de donar sang és voluntari, solidari i senzill. Les condicions bàsiques inclouen: Tenir entre 18 i 70 anys (entre 65 i 70 sota criteri mèdic). Pesar més de 50 quilos. No estar embarassada. No acudir en dejú, però tampoc després d'un àpat molt copiós. "Les agulles fan el mateix mal que pot fer una agulla quan et fas una anàlisi de sang. És a dir, res." Gestió i freqüència La sang extreta es gestiona de forma centralitzada pel Banc de Sang i Teixits a Barcelona, on es fracciona i s'analitza abans de ser redistribuïda segons les necessitats dels hospitals. Pel que fa a la freqüència de donació: Els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any. Les dones poden donar fins a 3 vegades a l'any. Sempre s'ha de respectar un interval mínim de dos mesos entre donacions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Situació i reptes del sector pesquer a Tarragona
Resum de l'entrevista al sector pesquer L'entrevista realitzada a Joan Anton Amores, armador i membre de la confraria de pescadors, a bord de la seva embarcació Ibaratxa, analitza la situació crítica que viu el sector de la pesca a Tarragona durant el període de veda biològica. La Veda Biològica i el Manteniment Durant els mesos de maig i juny, la flota de Tarragona s'atura per permetre l'autoregeneració del fons marí. No obstant això, l'activitat per als armadors no s'atura totalment: S'aprofiten aquests dos mesos per realitzar tasques de manteniment exhaustiu: reparació de màquines, cobertes i ponts. L'objectiu és tenir les embarcacions a punt per a la represa de la campanya l'1 de juliol. Existeix una coordinació estratègica amb altres ports com Sant Carles de la Ràpita, que fan la veda en mesos diferents per evitar el col·lapse del mercat. Preocupacions Econòmiques i Polítiques El sector mostra un profund desmoralitzament a causa de diversos factors externs que amenacen la viabilitat del negoci: Costos de producció: El preu del gasoil es considera desorbitat, no tant pel preu base sinó per la forta càrrega impositiva. Preu del peix: Mentre els costos pugen, el preu de venda a les llotges es manté irrisori en comparació. Competència deslleial: Es denuncia l'entrada massiva de peix d'importació de fora de la Unió Europea, sovint amb etiquetatges dubtosos o que desapareixen abans d'arribar al consumidor final. Reivindicacions i Futur Amores es mostra escèptic amb les solucions proposades per l'administració: "Nosaltres som professionals de la mar, no del turisme. Estic totalment en desacord amb la pesca-turisme com a solució." Pescaturisme: El sector rebutja convertir-se en un servei turístic, considerant que és una intrusió en el sector de les embarcacions lúdiques i que no soluciona el problema de fons de la pesca. Sancions: Encara hi ha un procés obert de recursos per les sancions derivades de les protestes i bloquejos de ports que es van produir mesos enrere. Control de fronteres: Es demana més vigilància per evitar que embarcacions de ports veïns (com Vilanova) pesquin en aigües tarragonines durant el seu període de veda.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Entrevista a Rafael Luna: El No del PP a l'Estatut
Rafael Luna exposa els motius del Partit Popular pel 'No' En aquesta entrevista realitzada durant la setmana prèvia al referèndum de l'Estatut, el diputat i secretari general del Partit Popular de Catalunya, Rafael Luna, detalla el posicionament de la seva formació contra la nova proposta estatutària. Valoració dels incidents de campanya Abans d'entrar en matèria política, Luna denuncia els recents intents de boicot i agressions patides per Mariano Rajoy a Granollers i a l'Hospitalet de Llobregat. Segons el diputat: Aquests actes demostren una profunda intol·lerància democràtica. Critica durament líders com Saura o Montilla per no condemnar els fets amb prou contundència. Afirma que el PP no canviarà ni un sol acte de la seva agenda malgrat les coaccions. Els arguments contra l'Estatut de 2006 Luna articula el rebuig del seu partit basant-se en diversos eixos fonamentals: Manca de consens: Considera que no és l'Estatut de tots perquè s'ha marginat el PP mitjançant el Pacte del Tinell. Intervencionisme ideològic: Defineix el text com un projecte d'extrema esquerra que intenta planificar la vida privada, citant l'educació laica o la regulació del temps lliure. Conflicte lingüístic: Denuncia que s'imposa el català com a llengua pròpia, fet que, segons ell, converteix el castellà en una llengua "impròpia" i trenca la convivència. Ruptura del model d'Estat: Creu que el text trenca l'arquitectura constitucional espanyola i ens encamina cap a un estat confederat que ignora la solidaritat entre comunitats. El futur en cas de victòria del 'No' El diputat del PP envia un missatge de tranquil·litat davant la possibilitat que guanyi el no en el referèndum de diumenge: "Si surt el no, no passa absolutament res. Continuarem amb un Estatut, continuarem amb les institucions i continuarem governant per Catalunya. Haurem de començar de nou per fer les coses bé." Finalment, critica la gestió del govern tripartit de Pasqual Maragall, titllant-la d'espectacle mediàtic i denunciant la paràlisi de polítiques socials i d'infraestructures durant la legislatura.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Adam Manyé i la catorzena trobada d'escriptors
Homenatge a Adam Manyé a Tarragona L'escriptor i poeta Adam Manyé serà el protagonista de la catorzena trobada d'escriptors del Camp de Tarragona, que tindrà lloc a la plaça de Dames i Vells. Durant l'acte, es repassarà la seva trajectòria amb la participació de l'escriptor Pep Blai, les actrius de La Pell del Llavi i l'acompanyament musical de Miquel Àngel Marina al clarinet. Trajectòria i estil literari Manyé reflexiona sobre el seu paper com a autor convidat, una posició que li resulta curiosa després d'haver estat organitzador en edicions anteriors. Tot i considerar que la seva obra no és extensament voluminosa, destaca per la seva qualitat i rigor: Ha estat guardonat amb premis prestigiosos com l'Ausiàs March de Gandia i el Pin i Soler de narrativa. Defineix el seu ritme de producció com de "raig fi", publicant aproximadament un volum de poesia cada quatre o cinc anys. La seva obra és descrita com una poesia complexa que exigeix un esforç actiu per part del lector. La relació entre autor i lector L'autor sosté una visió fascinant sobre el procés comunicatiu de l'art: "L'obra d'art la manipula la persona que està a l'altra banda." Per a Manyé, el lector és sobirà i té la capacitat d'apropiar-se del text, transformant-lo segons el seu propi bagatge i vivències. Considera que aquesta interacció, tot i que a vegades pot semblar cruel per l'autor, és el que realment enriqueix l'obra. La poesia i els joves Com a professor d'institut, Manyé desmunta el prejudici que els joves no tenen interès per la literatura. Afirma que: L'adolescència és una etapa de gran emocionalitat on la poesia encaixa perfectament. Gèneres moderns com el rap o el hip-hop utilitzen paràmetres retòrics i rimes que són, en essència, literatura. L'interès augmenta quan es presenta la lectura com un plaer i no només com una obligació acadèmica.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Presa de possessió de Xavier Grau a la URV
Xavier Grau assumeix el rectorat de la URV L'acte oficial de presa de possessió de Xavier Grau com a nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) s'ha celebrat amb un cert retard al paranimf del rectorat. El nou rector substitueix Lluís Arola, mantenint una línia de continuïtat acadèmica, ja que ambdós provenen de l'àmbit de les ciències químiques. Detalls de l'acte i protocol L'esdeveniment ha inclòs la signatura dels decrets de nomenament tant del rector com del seu nou equip de govern: Retard en l'inici: L'acte ha començat amb un quart d'hora de demora a causa d'una reunió del conseller d'Educació i Universitats, Joan Manuel del Pozo, amb representants sindicals del personal d'administració i serveis (PAS). Equip de govern: S'ha procedit a la signatura de les actes de presa de possessió del secretari general (Antoni González) i dels vuit vicerectors que gestionaran la universitat fins a l'any 2010. Ordre de parlaments: Estava prevista la intervenció del rector sortint (Lluís Arola), el president del Consell Social (Àngel Cunillera), el nou rector (Xavier Grau) i el conseller Del Pozo. Perfil del nou rector i context electoral Xavier Grau és catedràtic de Mecànica de Fluids i ja formava part del govern anterior com a vicerector. Va ser escollit en les eleccions del 15 de maig amb el 64,4% dels vots, en uns comicis marcats per una baixa participació estudiantil (només l'1,9%). "El conseller ha rebut una representació sindical del personal d'administració i serveis... que demanaven millores en el seu conveni col·lectiu."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Explorant l'exposició 'Vides Privades' a Tarragona
Recorregut per la història de la fotografia a través de 'Vides Privades' L'exposició Vides Privades, allotjada a la Fundació Caixa Tarragona, ofereix una mirada profunda a la fotografia espanyola i portuguesa des dels anys 50 fins a l'actualitat. El comissari de la mostra i director de la Fundació Foto Colectania, Pepe Font de Mora, aclareix que el títol no fa referència a la intimitat dels subjectes, sinó a les històries internes de les imatges explicades pels mateixos autors. Autors i obres emblemàtiques destacades A la mostra es poden trobar prop de 80 imatges d'una quarantena d'autors, entre els quals destaquen: Joan Colom: Referent del Raval de Barcelona. La seva obra es caracteritza per una mirada intuïtiva i desinhibida, sovint utilitzant el reenquadrament posterior al laboratori per capturar l'essència del moment. Xavier Miseracs: Conegut pel seu llibre emblemàtic Barcelona Blanca i Negra. La seva fotografia busca allunyar-se de la propaganda turística per centrar-se en el discurs estrictament fotogràfic i l'ús de l'espai urbà. Carlos Pérez Siquier: Pioner en l'ús del color als anys 70, especialment conegut per les seves captures detallades i estèticament innovadores a les platges d'Almeria. Alberto García-Alix: Un dels grans retratistes de la Movida Madrileña, capaç de crear una connexió única i potent amb els seus models, com s'aprecia en el retrat de l'Ena Mar. L'evolució de la mirada fotogràfica Durant la conversa, es reflexiona sobre els criteris d'excel·lència en la fotografia. De Mora explica que, tot i existir cànons, l'art es basa a trencar-los: "No hi ha cànons fixos per a veure una fotografia, però té una cosa molt important que és la intuïció."\n Es distingeixen dos tipus d'experiències estètiques: 1. L'amor a primera vista: Imatges amb una força iconogràfica immediata. 2. La segona lectura: Obres de caràcter més conceptual que requereixen un coneixement major de l'autor i una observació més pausada. El projecte de la Fundació Foto Colectania La fundació neix d'una iniciativa privada amb vocació pública. El seu objectiu principal no és només conservar una col·lecció de prestigi, sinó fomentar el col·leccionisme de fotografia al país i difondre l'obra de grans creadors a través d'exposicions i activitats de divulgació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Ascens del Torreforta i el Bonavista a Primera Territorial
Èxit del futbol tarragoní de barri Tarragona Ràdio celebra l'ascens de dos clubs històrics de la ciutat: la Cultural de Torreforta i el Bonavista, que han assolit la categoria de Primera Territorial aquest cap de setmana. La gesta de la Cultural de Torreforta L'equip presidit per Manel Roldán va segellar el seu ascens dissabte passat amb una victòria contundent: * Resultat: 4-0 contra el Flix. * Ambient: Més de 1.100 persones van omplir el municipal de Torreforta. * Context: Venien d'un empat a 3 en el partit d'anada, on les dimensions i l'estat del camp contrari havien dificultat el seu estil de joc. El patit retorn del Bonavista L'equip d'Edmundo Pérez va haver de lluitar en unes condicions molt adverses per recuperar la categoria: * Resultat: Empat a 1 al camp de l'Horta, suficient gràcies a l'empat a 0 de l'anada. * Dificultats: Un partit marcat per la pressió de l'afició rival i un penal en contra. * Suport: L'afició no va fallar i es van desplaçar dos autocars per animar l'equip. Futur i planificació Ambdós presidents han expressat la seva satisfacció i ja miren cap a la temporada vinent: * Bonavista: El president compta amb tota la plantilla actual per al nou repte. * Torreforta: L'àrea esportiva, liderada per Moises González, comença avui mateix a treballar en la nova plantilla per a una categoria més exigent. "És un partit de molta pressió, s'ha de viure... Jo és que em quedo sense paraules." — Edmundo Pérez sobre l'ascens del Bonavista
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Entrevista a Dolors Comas sobre l'Estatut de 2006
Arguments d'Iniciativa per Catalunya Verds a favor del Sí En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la diputada Dolors Comas exposa els motius pels quals la seva formació política defensa el vot afirmatiu en el referèndum de l'Estatut de 2006. El text se centra en els avenços que el projecte representa per a Catalunya en diversos àmbits, Eixos principals de la reforma Reconeixement Nacional i Lingüístic: S'avança en el reconeixement de Catalunya i s'equipara jurídicament el català al castellà, establint el deure de conèixer la llengua pròpia. Nou Model de Finançament: Es destaca que no és només una qüestió de més recursos, sinó un canvi estructural que inclou: L'augment de la participació en impostos com l'IRPF (fins al 50%) i l'IVA (50%). La creació d'una agència tributària pròpia consorciada. L'aplicació del principi d'ordinalitat per garantir que Catalunya no perdi posicions en riquesa després de la solidaritat. Inversions estatals equivalents al pes del PIB català (aproximadament un 18,5%) durant set anys. Drets Socials i Competències Comas subratlla que aquest és l'estatut "de la gent" gràcies a la inclusió d'un capítol de drets de ciutadania (igualtat de gènere, accés a tecnologies, medi ambient) i el blindatge de competències: Es defineixen clarament les competències exclusives, compartides i executives per evitar la "laminització" per part del govern central. Noves facultats en la gestió de ferrocarrils (Rodalies i Regionals) i inspecció de treball. Descentralització del poder judicial, fent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'última instància. "Aquest Estatut representa el major percentatge d'autogovern que ha tingut Catalunya mai i, per tant, recomanem el sí molt clarament." Valoració de la negociació Tot i admetre que la proposta inicial del Parlament del 30 de setembre era més ambiciosa (especialment pel que fa al caràcter federal i la ubicació del terme "nació" al primer article), Comas defensa el pacte final com un consens necessari fruit de la negociació amb l'Estat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
El futur del Nàstic i la festa de l'ascens
Resum de l'actualitat del Nàstic En aquesta edició de Sempre Nàstic, s'analitza la situació de l'equip després d'haver aconseguit l'ascens a Primera Divisió. Tot i el joc discret de l'últim partit contra l'Hèrcules, l'ambient és de celebració total. Objectius i títols en joc Encara que l'ascens ja està assegurat, el club encara té fites per assolir: - Lideratge en solitari: El Nàstic és líder de la Segona Divisió A amb un punt d'avantatge sobre el Recreativo. - Campionat de Lliga: Si l'equip manté els resultats del Recre la setmana vinent, es proclamarà campió. - Premi al Fair Play: S'ha confirmat que el Nàstic és l'equip amb menys targetes de la categoria. Anecdotari de la jornada El programa destaca diversos moments humorístics i curiositats de la redacció d'esports: - El xou d'Àngel García: Es fan bromes sobre la seva edat comparada amb la del davanter Moisés i el seu mètode de conservació en un "congelador". - La relaxació a la grada: S'explica com els periodistes i aficionats estaven més pendents de diaris i passatemps que del propi partit. - L'anàlisi de la propera temporada: Ja es fan previsions per a la Primera Divisió, amb ganes d'enfrontar-se al Barça o al Real Madrid en les primeres jornades. Preparatius per a la gran festa Es detallen els actes de celebració de l'ascens que tindran lloc aquest dijous a les 20:30 h al Nou Estadi: - Actuacions musicals de grups com Macedònia, Baetúria, Lax'n'Busto i Els Pets. - Diverses sorpreses preparades pels jugadors i parlaments oficials. - Es recorda als socis que han d'anar a buscar la seva invitació a la botiga del club. "El Nàstic ara mateix és líder en solitari i si fem el mateix que el Recre la setmana que ve, serà campió."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
27'
Entrevista a Joan Manel del Pozo: Educació i Universitat
Context i Actualitat Universitària L'entrevista coincideix amb la presa de possessió de Javier Grau com a nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El conseller destaca que qualsevol canvi de rectorat representa un nou impuls i una oportunitat per a la reflexió interna. Adaptació a l'Espai Europeu i Enologia • Un dels reptes principals és l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior. • Sobre la preocupació per la titulació d'Enologia, el conseller aclareix que es tracta d'una qüestió principalment nominal. Tot i que els títols es puguin agrupar en àmbits més genèrics (com alimentació humana), la universitat té autonomia per mantenir els continguts. Equilibri Territorial • Es defensa el model d'universitats territorials per evitar la centralització a Barcelona. • El coneixement i la recerca propers a les empreses locals són motor de dinamització econòmica. El Pacte Nacional per a l'Educació El nou curs escolar estarà marcat per la implementació d'aquest pacte, que busca evitar la dualització del sistema educatiu català. La Sisena Hora Lectiva • Aquest recurs s'aplica a l'escola pública per equiparar-la a la concertada. • A la demarcació de Tarragona, la mesura arribarà al 72% de l'alumnat. • Les escoles han optat majoritàriament per situar aquesta hora al migdia per facilitar la conciliació i les activitats complementàries. Autonomia i Qualitat • El conseller i el director territorial, Zacarias Enar, subratllen que l'autonomia de centres afavoreix la qualitat educativa, ja que permet crear projectes propis i augmenta la implicació dels equips docents. Gestió de la Demografia i Infraestructures L'increment net de la població i la matrícula viva (escolarització durant el curs) plantegen reptes logístics importants. • Aules prefabricades: S'han d'entendre com un recurs transitori i necessari per donar resposta ràpida a la mobilitat sociològica actual. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): El Departament manté la proposta de la Chartreuse com a ubicació a Tarragona i busca un acord definitiu amb l'Ajuntament per tancar anys de provisionalitat. "L'escola és un factor principal de socialització i el futur del país depèn de la nostra capacitat per formar bé tots els nens i nenes."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
52'
Temporada de somni: El retorn del Nàstic a Primera
Un inici complicat i la reacció de l'equip La temporada 2005-2006 del Gimnàstic de Tarragona va començar amb molts dubtes després de les derrotes inicials contra el Tenerife (3-1) i l'Sporting de Gijón (0-4). Tot i això, la victòria al camp del Valladolid (0-2) va marcar un punt d'inflexió. L'equip es va caracteritzar per una solidesa extraordinària fora de casa, mantenint-se invacte durant 14 jornades consecutives com a visitant. Les lesions i la resiliència del grup L'equip va haver de superar moments crítics a causa de lesions de llarga durada de jugadors clau com: • Manolo Martínez, que es va trencar els lligaments al camp de l'Elx. • Marco, amb una lesió de genoll a la jornada 26. • Alfonso Vera, també apartat de la competició per problemes físics. Episodes clau i la "Marea Grana" Un dels moments més emotius va ser el desplaçament massiu a Lleida, on més de 6.000 aficionats van tenyir de grana el Camp d'Esports per presenciar una victòria vital (0-1) amb gol de Miguel Ángel Llera. La victòria èpica contra el Llevant al Nou Estadi, amb un gol in extremis de Diego Torres, va ser un altre dels pilars que van consolidar la candidatura de l'equip a l'ascens. El serial de noms i el mercat d'hivern "A mi me enfada que me diga... en ese campo de mierda de hierba artificial, pudiendo estar entrenando en Primera" L'etapa hivernal va estar marcada pel conflicte entre el tècnic Luis César Sampedro i el porter Juanjo Valencia, que va acabar amb la marxa d'aquest últim i l'arribada precipitada de Rubén Pérez. També es va viure el serial de Jonathan Soriano, que finalment no va arribar al club, permetent que davanters com Bolo i Diego Torres es reivindiquessin. L'ascens històric a Chapín El 3 de juny de 2006, a l'estadi de Chapín (Xerès), el Nàstic va certificar el seu retorn a la Lliga de les Estrelles després de 59 anys d'absència. El programa recull l'eufòria col·lectiva a la Plaça de la Font i els testimonis de felicitació de figures del futbol com Rafa Gordillo o Mauricio Pochettino.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Experiència positiva del programa Viure i Conviure
El Programa Viure i Conviure a Tarragona L'episodi explora el funcionament del programa Viure i Conviure, una iniciativa impulsada per la Fundació Caixa Catalunya amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i l'Ajuntament de Tarragona. Aquest projecte veterà, amb deu anys de trajectòria, té com a objectiu facilitar allotjament a joves estudiants en domicilis de persones grans, promovent un intercanvi generacional beneficiós per a ambdues parts. Una Experiència de Convivència Real A l'estudi es troben la Maria Pàmies (acollidora) i la Sara Jarque (estudiant de Publicitat i Relacions Públiques), qui han compartit pis durant tot el curs acadèmic. Els punts clau de la seva experiència inclouen: Adaptació i respecte: Malgrat els reticents inicials de la Maria per acollir una desconeguda, la relació ha estat excel·lent. Comparativa amb pisos d'estudiants: La Sara destaca que la convivència amb la Maria ha estat molt més positiva i tranquil·la que les seves experiències prèvies amb altres joves. Repartiment de tasques: Cadascuna gestiona el seu propi menjar, però es col·laboren en la neteja i en portar la compra pesada. Seguretat mútua: La Maria agraeix la companyia i la seguretat de no estar sola al seu domicili. Protocols i Funcionament Tècnic La Rosa Llorba, tècnica de l'Ajuntament, explica els detalls normatius del programa: Protocol d'horaris: Els estudiants han d'estar a casa abans de les 22:30 h de dilluns a divendres. Compensació econòmica: La persona gran rep 100 euros per cobrir despeses de subministraments, mentre que l'estudiant rep una ajuda en concepte de beca. Dades actuals: Aquest curs s'han format 14 parelles a Tarragona, encara que hi ha més demanda d'estudiants que de persones grans disposades a acollir. "M'he fet molt més amiga de la Maria que no pas de les companyes amb les que he viscut els tres anys anteriors." — Sara Jarque
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Presentació de la Universitat d'Estiu de la URV
Universitat d'Estiu de la URV: Coneixement per a Tothom Joana Saragossa, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta l'oferta formativa d'estiu que tindrà lloc entre el 26 de juny i el 14 de juliol. L'objectiu principal d'aquesta edició és la socialització del pensament, buscant que el coneixement transcendeixi les aules i arribi a tota la ciutadania. Perfil de l'Alumnat i Metodologia Diversitat: Tot i que el 70% dels alumnes són de la URV, un 30% prové d'altres universitats o són professionals que busquen reciclar-se o explorar àmbits aliens a la seva feina diària. Flexibilitat: Els cursos tenen una durada de tres dies, facilitant la conciliació amb les vacances. Obertura: No cal titulació universitària prèvia ni ser alumne de la URV per inscriure's. Cursos Destacats i Novetats L'oferta combina clàssics consolidats amb propostes innovadores: * Neurologia: Un dels cursos més antics, centrat enguany en les bases del comportament humà. * Cinema: S'analitza la dècada dels 70 a Espanya (des del destape fins a la mort de Franco) i l'estudi dels clàssics greco-llatins en el cinema contemporani, incloent-hi el fenomen de Harry Potter. * Arts Escèniques: Amb la participació de membres de La Fura dels Baus i coordinat per Joan Pasqual. * Gènere i Història: Cursos dedicats a la recuperació de la memòria històrica de les dones i la seva incorporació al món laboral. Territorialitat i Descentralització La universitat aposta per estendre la seva presència més enllà de Tarragona i Reus, portant cursos a localitats com: "Cambrils, Vila-seca, Comarruga o Vinebre. Hem d'anar a buscar la gent i no esperar que ens vinguin aquí." Sobre el professorat: Saragossa destaca el valor tant dels acadèmics externs com del talent intern de la casa, mencionant que sovint no es valora prou la trajectòria de figures locals fins que triomfen a escala internacional.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Arribada de Grans Iots de Luxe al Port de Tarragona
Resum de l'Arribada de Grans Iots a Marina Tarra En aquesta jornada, el passeig del Moll de Costa de Tarragona ha rebut dos grans iots de luxe de 56 i 46 metres d'eslora respectivament. Javier Bisba, conseller delegat de la futura Marina Tarra, explica els detalls d'aquestes embarcacions i els plans de futur per al port. Característiques de les Embarcacions Dimensions i Capacitat: El iot més gran té 56 metres d'eslora i unes 700 tones de desplaçament. S'espera que en el futur puguin arribar vaixells de fins a 120 metres. Tecnologia i Sostenibilitat: Són considerats "pobles flotants" ja que disposen de: Sistemes de desalinització d'aigua. Generació pròpia d'electricitat. Plantes depuradores d'aigües negres per no abocar residus al mar. Ús i Manteniment: Tot i ser privats, molts estan en llista sisena per a lloguer vacacional. Han recalat a Tarragona per realitzar tasques de manteniment programat abans de continuar el seu viatge. La Nova Marina: Puerto Tarraco L'espai serà inaugurat oficialment el 6 d'octubre, coincidint amb el final de la temporada de salons nàutics a Europa. El projecte inclou: * Sis edificis destinats a oficines, serveis tècnics per a vaixells i magatzems (panyols). * Una oferta comercial amb restaurants, botigues i cafeteries oberta a tota la ciutadania. * Una innovadora tanca de vidre de més d'un quilòmetre que garanteix la privacitat dels iots sense impedir-ne la visió al públic. Orgull Tecnològic Local S'ha destacat la presència de velers construïts a la ciutat per Barcos Deportivos, com un model de 44 metres situat en el número 13 del rànquing mundial segons els estàndards americans. "Sempre he dit que per aquí ha començat la façana marítima de Tarragona."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Fira Intermediterrània: cultura marítima i pesca a Tarragona
Presentació de la Primera Fira Intermediterrània L'entrevista presenta la fira Intermediterrània, que s'inaugura a Tarragona com una proposta lúdica i divulgativa per apropar la cultura marítima i pesquera al gran públic. Aquest esdeveniment tanca un cicle de sis fires celebrades al Palau Firal i de Congressos de la ciutat. Activitats i Eixos Principals Gastronomia i Qualitat: Es destaca la nova campanya Peix de la Costa, el més fresc, un distintiu de qualitat per al producte català. Se celebraran degustacions de peix blau, fideuà i exhibicions de cuina marinera a càrrec de restaurants com Macarrilla i Xaloc. Divulgació i Història: La fira inclou dues exposicions fotogràfiques històriques (inicis del segle XX) cedides pel Museu Marítim de Barcelona i la Fundació Caixa Tarragona, que recorren la tradició pesquera des de l'Ebre fins a la costa catalana. Espai Familiar: S'ha instal·lat una piscina perquè els infants puguin iniciar-se en l'esnòrquel i el submarinisme, fomentant la familiarització amb el medi marí. Detalls de l'Esdeveniment "3 euros és un preu simbòlic per aquestes degustacions i per aquesta oferta comercial que oferim als visitants." Preu: L'entrada costa 3 euros i inclou dret a degustacions i la participació en el sorteig d'un creuer per la Mediterrània. Horaris: La inauguració és divendres a les 19:00 h. Dissabte i diumenge l'horari és ininterromput d'11:00 h a 21:30 h.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
3a Mostra d'Espectacles al Carrer de Tarragona
La consolidació del teatre de carrer a Tarragona L'episodi presenta la tercera edició de la Mostra d'Espectacles al Carrer, una iniciativa nascuda de la base dels col·lectius teatrals de la ciutat, sense encàrrecs institucionals previs. Mercè Cerdà, del grup Vist de Benadi, explica com el projecte va sorgir per oferir una sortida a joves artistes amb formats que no encaixaven en el teatre de text tradicional de sala. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: El centre neuràlgic és la plaça de les Cols, descrita com un escenari natural ideal malgrat la irregularitat del terreny. Horari: L'activitat comença a les 18:00h a la plaça de la Font amb una rua i accions teatrals pel carrer Major, arribant a la plaça de les Cols a les 18:30h. Format: Espectacles curts (10-15 minuts) amb la participació de 10 grups que abasten disciplines com la dansa, el circ i el teatre. Dinàmica i participació "Un espectacle de sala retallat i posat al carrer no té absolutament cap gràcia." L'organització destaca que, tot i que s'esperava un públic itinerant, la gent s'ha acostumat a seure i gaudir de tota la mostra de principi a fi. Els participants són majoritàriament joves d'entre 16 i 30 anys, per als quals actuar al carrer representa un estímul vital i una forma diferent de gestionar el pànic escènic. Futur del projecte Es planteja la possibilitat d'ampliar l'esdeveniment a formats nocturns en futures edicions, aprofitant l'embranzida del Pla d'Acció Cultural de l'Ajuntament de Tarragona i la bona acollida del públic local.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
La Via T a les Tres Bessones de la plaça del Fòrum
El comerç de proximitat al cor de Tarragona En aquesta edició de l'espai Via T, la unitat mòbil es desplaça fins a la Part Alta de Tarragona per visitar un dels establiments més emblemàtics de la zona: Les Tres Bessones, situat a la cèntrica plaça del Fòrum. L'entrevista amb el seu propietari, José López, destaca diversos punts clau sobre el sector de la restauració i el comerç local: Història i Identitat: L'establiment, que ja fa set anys que està en funcionament, rep el seu nom en honor a les tres filles del propietari (Maria José, Anabel i Danae). Oferta Gastronòmica: Es defineixen per una cuina mediterrània i casolana, amb una oferta versàtil que inclou des de menús diaris fins a pizzes, paelles i plats combinats per a la nit. Evolució del Turisme: José López analitza el canvi en el perfil del turista a la ciutat, destacant la recuperació dels mercats rus, alemany i francès després d'anys de canvis globals. L'impacte de l'entorn i l'actualitat "Tarragona es convertirà en un referent turístic amb una publicitat gratuïta gràcies a l'ascens del Nàstic." El diàleg també posa èmfasi en les millores urbanístiques que s'estan duent a terme al Casc Antic i com l'èxit esportiu del Nàstic de Tarragona actua com a motor econòmic, generant il·lusió i atraient nous visitants que beneficien tota la xarxa de serveis de la ciutat.