La gran celebració del Nàstic: Tarragona és de Primera

Una fita històrica per a la ciutat El Gimnàstic de Tarragona ha celebrat el seu ascens a la Primera Divisió amb una rua multitudinària i emotiva que ha paralitzat tota la ciutat. Jugadors, directius i aficionats s'han unit en una jornada de joia col·lectiva per celebrar un somni que feia anys que s'esperava. Els moments clau de la rua Recorregut triomfal: La caravana de campions ha sortit de la Plaça Imperial Tàrraco, recorrent la Rambla Nova fins al Balcó del Mediterrani, amb una assistència estimada de 30.000 persones als carrers. L'arribada a l'Ajuntament: El punt àlgid s'ha viscut a la Plaça de la Font, on unes 10.000 persones han rebut l'equip amb càntics, pirotècnia i una pluja de paperets grana. Discursos i eufòria: Des del balcó, figures com el president Josep Maria Andreu, l'entrenador Luis César i jugadors emblemàtics com Pinilla o Diego Torres han agraït el suport incondicional de l'afició. Declaracions destacades "Això ja no és un somni, és una realitat. Som de primera!" — Josep Maria Andreu "Només puc dir gràcies i dir-vos que avui m'heu emocionat. No m'ho crec, el que ha passat avui aquí." — Antoni Pinilla Un sentiment compartit L'emoció ha estat la nota dominant durant tota la transmissió de Tarragona Ràdio. Els locutors han descrit escenes de jugadors plorant de l'emoció, nens gaudint de l'himne i una ciutat completament bolcada amb el seu equip, conscient que l'any vinent rebran els millors clubs del món al Nou Estadi.

El Nàstic a Primera: L'ascens històric a Xerez

L'ascens a la glòria: 3 de juny de 2006 El Gimnàstic de Tarragona ha viscut una de les jornades més memorables de la seva història centenària. En un partit d'infart a l'estadi de Chapín contra el Xerez, el conjunt grana ha certificat el seu retorn a la Primera Divisió espanyola després de 59 anys de llarga espera. Crònica d'un partit de nervis L'enfrontament ha estat marcat per la tensió i la igualtat, amb moments clau que han fet patir l'afició: Oportunitats perdudes: Diego Torres ha tingut a les seves botes el gol que podria haver sentenciat el matx a la primera meitat. Rubén Pérez, salvador: El porter del Nàstic ha estat providencial amb intervencions de gran mèrit que han mantingut la porteria a zero. Plaça de la Font a vessar: A Tarragona, milers de persones (entre 6.000 i 10.000) han seguit el partit amb una expectació màxima, creant un ambient de luxe amb bengales i càntics. Emocions a peu de camp Amb el xiulet final i el marcador de 0-0, l'eufòria s'ha desfermat entre jugadors, directius i aficionats. Les reaccions no s'han fet esperar: "S'ha acabat el somni, això ja és una realitat. El Nàstic ja és de Primera!" El president Josep Maria Andreu, visiblement emocionat i entre llàgrimes, ha destacat l'esforç col·lectiu i la satisfacció de veure tota la ciutat bolcada amb l'equip. Altres figures com Antoni Pinilla, Diego Torres i el tècnic Luis César Sampedro passen ja a la història daurada del club. L'11 inicial de la posteritat L'alineació que ha aconseguit la fita inclou noms que quedaran gravats en la memòria grana: 1. Rubén Pérez 2. David García 3. David Cuéllar 4. Serrano (Capità) 5. Antoni Pinilla 6. Diego Torres 7. Manel Ruz 8. Abel Buades 9. I la resta de guerrers que han portat Tarragona a l'elit.

L'ascens històric del Nàstic de Tarragona a Primera Divisió

El somni de tota una ciutat es fa realitat Després de 59 anys d'espera, el Gimnàstic de Tarragona ha certificat el seu retorn a la Primera Divisió del futbol espanyol. L'emoció ha desbordat tant a l'estadi com a la ciutat, amb jugadors i aficionats plorant d'alegria per una fita que molts consideraven inabastable. L'ambient de celebració s'ha traslladat des de Jerez fins a una Plaça de la Font completament plena a vessar. Protagonistes d'una nit inoblidable Els jugadors: Antoni Pinilla i altres membres de la plantilla han destacat el treball en equip i l'esforç de tota la temporada. Alguns, com Pinilla, han rebut felicitacions d'antics companys i amics del món del futbol, com Albert Ferrer. Institucions: El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el president del Parlament, Ernest Benach, i l'alcalde de Tarragona han mostrat el seu orgull. L'alcalde ha admès haver plorat d'emoció després de molts anys sense fer-ho. L'afició: Tarragona ha demostrat tenir una "afició de Champions". Personatges emblemàtics com el Supernàstic han posat la nota de color a una celebració espontània i massiva. Declaracions destacades "Això ja no és un somni, és una realitat. Som de primera, visca el Nàstic, visca Tarragona!" "Teníem una ciutat de primera, una afició de primera, i ara ja tenim l'equip de primera." La mirada posada al futur La celebració oficial està prevista per a l'endemà, amb l'arribada de l'equip a la ciutat. L'eufòria col·lectiva ja anticipa els futurs enfrontaments contra grans equips de la lliga, amb el crit de: "L'any que ve, Nàstic - Real Madrid!".

2006-06-03 REPOR NASTIC SORPRESA

Celebració de l'Èxit Esportiu L'episodi es centra en la celebració col·lectiva i les felicitacions rebudes per un equip o esportista després d'haver aconseguit un ascens. El diàleg transmet l'eufòria i la satisfacció pel treball ben fet durant tota la temporada. Punts Clau de la Celebració Reconeixement del sacrifici: Es subratlla que, tot i l'alegria actual, els esportistes han hagut de patir i treballar dur per arribar a aquesta fita. Connexió amb el passat: Alguns dels participants recorden experiències similars viscudes anteriorment, com ara l'ascens amb el Rayo Vallecano. Referents futbolístics: Es menciona a Rafa Gordillo com un exemple i ídol a seguir, especialment per la seva trajectòria al Betis. Intervencions de Figures destacades "Els que som deportistes sabem que hi ha que patir molt i treballar molt per arribar fins aquí." L'emoció és compartida per diversos amics i col·legues de professió, incloent-hi mencions a figures com Maradona (en el context de futbol indoor a Jerez) i una breu intervenció de Pochettino per donar l'enhorabona. Conclusió del Clímax El sentiment general és de felicitat absoluta i recompensa en veure els fruits de l'esforç d'un grup unit durant tot l'any.

Compte enrere: L'històric ascens del Nàstic a Primera

Programació especial de Tarragona Ràdio Resum detallat de la jornada històrica centrada en el possible ascens del Gimnàstic de Tarragona a Primera Divisió després de 56 anys. El podcast recull l'ambient a Xerès, la preparació a Tarragona i les vivències de l'afició en un dia marcat tant pel futbol com per l'actualitat ciutadana. L'expedició a Xerès i l'ambient a l'hotel L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a l'hotel Guadalete de Xerès, on s'allotgen els jugadors i el cos tècnic. Segons les informacions de Ricard Laut i Jordi Blanc: • L'equip viu les hores prèvies amb màxima tranquil·litat i una planificació tàctica molt tancada. • El delegat Josep Maria Grau confirma que el plàning inclou la xerrada tàctica de Luis César, una sessió de vídeo, dinar grupal i migdiada abans del partit. • Es preveuen temperatures superiors als 30 graus a l'estadi de Chapín, un factor meteorològic a tenir en compte. • L'ascens podria ser matemàtic amb només un empat davant un Xerès que ja no es juga res. Seguiment de l'afició i impacte social Des de diferents punts del món i de la ciutat, l'eufòria grana és total: • Prop de 500 aficionats s'han desplaçat a la capital gaditana en autocars i vols xàrters. • A Tarragona, s'ha instal·lat una pantalla gegant de 35 metres quadrats a la plaça de la Font per acollir fins a 12.000 persones. • El podcast inclou entrevistes emotives a aficionats històrics i a veus des de Londres, Finlàndia i Gal·les que segueixen l'equip per internet. Incidència d'última hora: Ensorrament al carrer Gasòmetre Durant la retransmissió especial, s'obre un parèntesi informatiu per cobrir un sinistre a la ciutat: "S'ha produït l'ensorrament parcial de l'interior d'un edifici al número 35 del carrer Gasòmetre de Tarragona." Segons els regidors Jordi Sendra i el testimonis al lloc dels fets, l'edifici estava deshabitat i en obres de rehabilitació. Afortunadament no s'han produït ferits greus, tret d'un vianant amb lesions lleus per vidres. Altres esdeveniments i anàlisi esotèrica L'episodi també dedica espai a la Festa del Comerç Just (desplaçada a la Rambla Nova) i finalitza amb la participació de Bari i Xa, que des de l'astrologia i el tarot, preveuen un partit amb neguit però amb un resultat final favorable al Nàstic per celebrar l'ascens.

L'ascens històric del Nàstic a Primera Divisió

Una Jornada per a la Història de Tarragona L'episodi especial de Tarragona Ràdio narra amb detall la fita històrica aconseguida pel Gimnàstic de Tarragona el 3 de juny de 2006, quan va segellar el seu ascens matemàtic a la Primera Divisió del futbol espanyol després d'un empat 0-0 contra el Jerez a l'estadi de Chapín. El programa recull el sentiment d'una ciutat que esperava aquest moment des de feia 59 anys. Connexions i Ambient Previ • L'ambient a Chapín: Els enviats especials descriuen una tarda de calor extrema (més de 32 graus) i l'arribada dels aficionats granes a terres andaluses. • Càbala del camp talismà: S'entrevista diversos personatges que expliquen per què Chapín ha sigut escenari de múltiples ascensos en pocs anys (Llevant, Celta i Cadis). • L'expectació a Tarragona: Crònica en directe des de la Plaça de la Font, on milers de persones es van aplegar davant una pantalla gegant de 35 metres quadrats. Protagonistes de l'Ascens • Entrevistes post-partit: Declaracions emotives del president Josep Maria Andreu, l'entrenador Luis César Sampedro i jugadors clau com Toni Pinilla, Diego Torres, Abel Buades i el porter Rubén Pérez. • Sorpreses telefòniques: El programa connecta els herois de l'ascens amb els seus ídols o familiars: Marco amb Rafa Gordillo, Ismael Irurzun amb Quini, i Luis César amb l'alcalde de la seva ciutat natal. "Això ja no és un somni, és una realitat. Som de primera, visca el Nàstic i visca Tarragona!" — Josep Maria Andreu, President del Nàstic. Celebracions i Futur • Eufòria als vestidors: Descripció de la festa privada, les remullades a la piscina de l'hotel i l'ambient de germanor entre la plantilla. • Planificació de la rua: Detalls sobre l'arribada de l'equip a l'aeroport del Prat i la gran celebració prevista pels carrers de Tarragona. • Repercussió mediàtica: Repàs de les portades dels principals diaris esportius (Marca, As, Mundo Deportivo) que destaquen la gesta tarragonina.

L'Entrada de Músics de Santa Tecla a la plaça de les Cols

Celebració a la plaça de les Cols L'emissió es realitza en el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, concretament durant l'emblemàtica Entrada de Músics. L'ambient és festiu, amb la plaça plena de gent gaudint del vermut i de la música tradicional en directe. Participants i declaracions Antoni López, director de la residència de la Mercè, destaca que els avis i àvies de la residència gaudeixen d'una ubicació privilegiada per viure la festa. El senyor Joan, un resident i tarragoní de tota la vida, expressa la seva emoció per viure aquestes tradicions: > "Jo soc fill d'aquí a Tarragona i això fa molts anys que ho conec. I és una maravilla." Actuacions i formacions musicals Durant la connexió s'identifiquen diverses formacions que participen en l'esdeveniment, malgrat alguns canvis en l'ordre de les actuacions: Escola Municipal de Música de Tarragona: Els alumnes més joves han tingut un paper destacat a l'inici del bloc. Xeramies de Sac a la Trava: Grup provinent de Mallorca amb més de 30 anys de trajectòria, dels quals setze han estat presents a Santa Tecla. Trasmall: Colla de dolçainers del País Valencià que entra a la plaça en el moment del tancament de la connexió. L'esdeveniment compta amb un total de 19 formacions musicals que es donen cita en aquest punt neuràlgic de la ciutat.

Ambient i música a la Plaça de les Cols per Santa Tecla

Ambient festiu i entrada de les bandes L'episodi capta l'arribada de les diverses formacions musicals a la Plaça de les Cols de Tarragona per celebrar el tradicional Concert Vermut. Les bandes accedeixen pel portal del Roser i recorren el carrer Major fins a arribar a les escales de la Catedral, on interpreten una breu peça abans d'ubicar-se per al concert. Formacions destacades i entrevistes Durant la cercavila, s'han pogut escoltar diferents grups: Sonat Ministrers del Camp de Tarragona: Han estat dels primers a entrar a la plaça. Sonadors de la Guaita: Grup del País Valencià que celebra els seus vincles amb la ciutat i ha felicitat Tarragona Ràdio pel seu 20è aniversari. Grallers els Quatre Garrossers: Han ofert una actuació a peu de plaça davant d'un públic cada cop més nombrós. Anècdotes i canvis en l'organització Els locutors comenten diversos detalls del matí: Logística: S'explica que enguany s'ha eliminat l'escenari lateral gran per guanyar visibilitat, instal·lant cadires i un escenari baix. Cites i moments curiosos: Es destaca la presència d'un nen suís, en Davide, que ballava al ritme de la música, i es recorda que la cloenda anirà a càrrec de l'Alegria d'Amposta amb el popular Amparito Roca. "S'ha instal·lat un petit escenari molt baixet aquí davant perquè la visibilitat és molt més bona."

La Carmen de Salvador Tábora arriba a Tarragona

Retorn de La Cuadra de Sevilla per Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona rep novament la companyia La Cuadra de Sevilla per presentar l'emblemàtic espectacle Carmen. Aquesta producció, que commemora deu anys de trajectòria, s'allunya de la visió romàntica francesa per oferir una versió arrelada a la realitat andalusa. Punts clau de l'entrevista Una Carmen autèntica: Salvador Tábora defineix la seva obra com una visió des de l'interior, protagonitzada per una dona lluitadora i allunyada dels tòpics de Merimée o Bizet. Relació amb Tarragona: El director recorda amb afecte el suport de la ciutat, especialment durant el litigi que va permetre representar l'obra a la plaça de toros originalment. Acompanyament musical ritual: L'obra destaca per l'ús de corneta i tambors, a càrrec de la banda Santísimo Cristo de las Tres Caídas de Triana, aportant una sonoritat de rèquiem i caràcter processional. Continuïtat generacional: Tábora destaca la incorporació de la seva neta com a balladora, assegurant la continuïtat de la saga familiar en el món de l'espectacle. Participació de la Banda de Triana Julio Vera, director de la banda de cornetes i tambors, subratlla l'honor que suposa participar a Tarragona en dos vessants: Vessant religiós: La seva intervenció excepcional en l'entrada de la relíquia de Santa Tecla a la Catedral. Vessant artístic: La seva funció essencial com a cor musical de l'espectacle al Teatre Auditori del Camp de Mart. "És una Carmen que pertany a una generació de dones lluitadores que en cap moment es troba entre pinxos ni bandolers."

Mestres europeus viuen la festa de Santa Tecla

Intercanvi cultural i festiu a Tarragona En el marc del projecte europeu Comenius, un grup de mestres procedents de Devon (Regne Unit), Londres i Mainz (Alemanya) visiten la ciutat durant les festes de Santa Tecla. Acompanyats per docents del CEIP Pràctiques, el seu objectiu és conèixer les tradicions locals per transmetre-les posteriorment als seus alumnes. Impacte de la tradició i la pirotècnia L'experiència ha deixat els visitants impressionats pel xoc cultural que suposa la celebració mediterrània: El foc i el soroll: Els mestres estrangers destaquen que a les seves ciutats mai es permetria una pirotècnia tan propera a les cases i a la gent. Mentre alguns han sentit por durant la tronada, d'altres han gaudit de l'atmosfera festiva. Sentiment de comunitat: Han quedat sorpresos per la calidesa dels tarragonins i la capacitat de la ciutat per gaudir intensament de la festa. El paper de l'alcohol tradicional: Han provat la mamadeta (Chartreuse amb granissat), descrita humorísticament com una "medicina d'herbes" per pair l'ensurt del soroll. Diferències en l'àmbit educatiu Els mestres han analitzat com es treballa la cultura popular a les escoles: A Tarragona, la festa es viu al carrer i el programa de Santa Tecla a les escoles és molt actiu. A Anglaterra, festes com la de la collita se celebren de manera més artística i estrictament dins del centre escolar, sense sortir a l'exterior. "Tarragona sap com divertir-se; els seus habitants són gent molt amable que arriba a tothom." Context històric i intercanvi futur Els docents han rebut formació sobre la història romana de la ciutat i el significat religiós de la relíquia. Aquest projecte de tres anys preveu que els mestres tarragonins també visitin els centres de Devon per observar les diferències en disciplina i organització pedagògica.

Santa Tecla: Gestió de la Festa i Reptes de Ciutat

Gestió de la Meteorologia i Plans Alternatius Jordi Bertran discuteix la complexitat d'organitzar les festes de Santa Tecla sota l'amenaça de pluja. Se subratlla que la prioritat és evitar la suspensió d'actes, utilitzant espais alternatius com: • El Refugi 1 del Moll de Costa per a concerts com el de Barricada. • El Recinte Firal de la zona de Renfe per a revetlles nocturnes. • El Teatre Metropol per a elements rituals del seguici. "L'entrada del braç la farem, encara que el braç no surti de la catedral." Participació i Voluntariat Es destaca la implicació de 135 entitats en l'organització, un fet que permet que el nucli municipal pugui delegar funcions. També es posa en relleu la tasca dels voluntaris en actes massius com la Mostra de Folklore Viu. Crítiques i Aspectes Millorables Malgrat que el programa es percep com a equilibrat, Bertran recull diverses queixes dels ciutadans: • Mobilitat i Aparcament: La ciutat pateix un col·lapse de vehicles i es planteja la necessitat de potenciar més el servei d'autobusos i les àrees de parking perifèriques. • Preus dels Bars: Hi ha hagut queixes per l'augment excessiu de preus (fins al doble) durant les festes. Es proposa modelar la fira seguint l'exemple de Vilafranca, amb carpes que financen la festa amb preus raonables. • Civisme i Consum d'Alcohol: S'ha detectat consum excessiu en format botelló, que provoca brutícia a la Part Alta, tot i que el comportament general es considera molt alt. Novetats i Recerques Tradicionals La Influència del Sud L'edició d'enguany destaca per la incorporació d'elements forans integrats en el ritual: • La banda sevillana Tres Caídas de Triana acompanyarà la creu processional. • La pirotècnia s'inspira en el sud de Sicília, recuperant figures barrocques de foc. Pedagogia de la Festa Es fa un èmfasi especial en la tasca educativa a les escoles i l'ús de plataformes digitals per explicar el sentit ritual de Santa Tecla, assegurant que els visitants i els nous participants entenguin la tradició.

Dia Mundial de l'Alzheimer: Atenció i reptes a Tarragona

L'Alzheimer a Tarragona: Una realitat que creix Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre), l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Tarragona ha instal·lat una taula informativa a la Rambla Nova. L'objectiu és sensibilitzar la població i oferir recursos a les famílies que sovint es troben desbordades per aquesta malaltia crònica i degenerativa. Serveis i suport a les famílies L'associació destaca que molts cuidadors intenten gestionar la malaltia en solitari, el que comporta un desgast físic i psicològic extrem. Ofereixen diversos serveis sense necessitat de ser soci: Atenció social i psicològica per a familiars i malalts. Centres de respir (com el de Sant Pere i Sant Pau) per donar descans al cuidador. Assessorament sobre la Llei de Dependència i recursos públics. Préstec de llibres i vídeos especialitzats (més de 100 títols). Crítica a la gestió política i recursos econòmics Jaume Soler, president de l'entitat, exposa una visió crítica sobre la situació actual: Manca de places: Denuncia la manca de llits de residència a Tarragona ciutat. Invisibilitat econòmica: El cost estimat de la malaltia és elevat, no només en fàrmacs, sinó en pèrdua d'ingressos laborals de la família. Discrepància en les dades: L'associació estima una prevalença del 14,5% en majors de 65 anys, xifra molt superior al 6,6% que defensa la Generalitat. "Sols no podran. Que busquin un reforç el primer dia que els hi hagin diagnosticat, encara que sigui una demència lleu." Perspectives de futur i recerca Tot i els avanços en investigació, Soler recorda que actualment no hi ha cura. Els tractaments existents només busquen retardar el deteriorament cognitiu. Per això, insisteixen en la importància de l'estimulació cognitiva i l'atenció interdisciplinària (social, jurídica i mèdica).

La Tecla Tapa: gastronomia i festa major amb les comparses

La Tecla Tapa: L'essència gastronòmica de Santa Tecla L'entrevistat Enric Parés detalla el funcionament de la Tecla Tapa, una iniciativa que arriba a la seva quarta o cinquena edició plenament consolidada. Aquest esdeveniment, situat a la plaça Verdaguer, s'ha convertit en un punt de trobada imprescindible on les comparses del Carnaval de la ciutat ofereixen menjar i beguda a preus populars per finançar les seves activitats. Creixement i logística de l'esdeveniment Més entitats participants: Enguany el projecte s'amplia fins a dotze comparses, el que suposa una major varietat gastronòmica però també un repte d'espai. Infraestructura autogestionada: Les comparses, tot i no ser professionals, s'organitzen amb les seves pròpies graelles, neveres i un gran equip de voluntaris. En el cas de la comparsa 10-45, compten amb unes 32 persones treballant. Horaris i preus: L'activitat comença a la tarda i s'allarga fins a la matinada (les 3 o 4 hores), oferint preus assequibles: Entrepans a 2,50 €. Begudes a 1,50 €. Cervesa a 1 €. La proposta de la comparsa 10-45 La comparsa destaca per la seva fidelitat al producte estrella: el Frankfurt. Per a aquesta edició, han preparat una logística impressionant: "Aquest any estarem cuinant 136 quilos de Frankfurt. Són 136 quilos de carn." Com a novetat humorística, han instal·lat un punt perquè els visitants es puguin fer fotografies amb la seva comanda, imitant iniciatives d'altres elements del seguici popular. Servei a la ciutat i bon ambient L'Enric remarca que, més enllà de la festa, la Tecla Tapa ofereix un servei útil, ja que els restaurants de la ciutat solen estar completament plens durant Santa Tecla. L'ambient entre comparses és de col·laboració total, arribant a compartir ingredients i organitzant espectacles espontanis quan no hi ha gent.

Dames i Vells: Tradició i humor a Santa Tecla

Preparatius del Ball de Dames i Vells per Santa Tecla En aquesta conversa amb Pere Navarro i Fermí Fernández, s'expliquen les novetats i l'essència del mític Ball de Dames i Vells de Tarragona de cara a les festes de Santa Tecla. Els convidats destaquen el caràcter irreverent, groller i passional que defineix aquesta tradició. Evolució i canvis en el ball Tot i mantenir l'estructura clàssica de fa més de 25 anys, el ball ha incorporat canvis necessaris per evolucionar amb la societat: Nous personatges: La incorporació de la Guàrdia Civil en el seu moment va ser polèmica, però ara és un element consolidat. Actualització temàtica: Enguany es tractaran temes com les bodes homosexuals, la situació del Nàstic, l'Estatut i el comiat de l'alcalde. Relleu generacional: Hi ha incorporació de nous actors que aporten frescor i ganes de jugar amb el públic. La polèmica de l'anònim Els integrants comenten amb humor la recepció d'un anònim que els criticava per ser "uns porcs" i fer nosa. Lluny d'ofendre's, ho consideren un senyal que la seva sàtira segueix sent incisiva: "El dia que fem uns Dames i Vells suavets, la gent deixarà de venir a veure'ns." L'espai i la interacció amb el públic Es descarta tornar al teatre Metropol de forma regular, ja que la força del ball resideix en el peu pla i el contacte directe als carrers de la Part Alta. La complicitat amb el públic és un element indispensable que només es treu en el format de carrer. Previsió en cas de pluja Si les condicions meteorològiques no permeten actuar a l'exterior, les representacions es traslladaran a la Sala del Tron per garantir que tothom pugui gaudir dels versots.

Activitats de motor i esport per Santa Tecla

Esdeveniments esportius de Santa Tecla L'episodi se centra en la presentació de dues de les grans cites esportives populars a Tarragona amb motiu de les festes de Santa Tecla: el Trial 4x4 a Bonavista i el Triatló Ciutat de Tarragona. Segon Trial 4x4 Club Tortuga Tot Terreny La Pilar i la Rosa, representants del Club Tortuga, detallen el funcionament d'aquesta competició de motor: Ubicació: Se celebrarà diumenge vinent a partir de les 10:00 h a l'aparcament del mercat de Bonavista. Prova: Consisteix en sis zones d'anada i tornada on es puntua l'habilitat; guanya qui té menys punts (penalitzacions per tocar cintes o fer marxa enrere). Vehicles: Hi ha categories per a cotxes de sèrie i preparats, amb un mínim de modificacions com rodes grans per superar el fang i l'aigua. Exhibició especial: Es realitzarà un "pic" o repte amistós entre el president del club i la seva filla, actual campiona, per mostrar les capacitats d'un vehicle Wrangler preparat. IX Triatló Popular - Memorial Laia Massó En Pep Calvet explica les característiques d'aquesta prova pensada per a la participació ciutadana: Distàncies assequibles: A diferència de les triatlons professionals, aquesta és popular amb 300 m de natació a la platja del Miracle, 18 km de bicicleta de muntanya (BTT) i 2-4 km de cursa a peu. Recorregut BTT: El circuit puja fins al Pont del Diable i el Mas de l'Àngel, seguint el llit del riu, el qual s'ha hagut d'adaptar lleugerament a causa dels últims aiguats. Inscripcions: Es poden fer de forma anticipada per 10 euros o el mateix dia de la cursa al parc del Miracle per 13 euros. "És una festa popular i ha de ser sempre nostra; vam optar per la triatló popular perquè fos assequible a tothom." L'afició pel motor i l'esport d'aventura es troben en un cap de setmana on s'esperen centenars de participants i una gran afluència d'espectadors per gaudir de l'espectacle a l'aire lliure.

Gimcana i història del Vespa Club Tarragona

El Vespa Club Tarragona i les festes de Santa Tecla En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joan Antoni Porqueres, representant del Vespa Club, detalla les activitats que l'entitat organitza tradicionalment per a les festes de la ciutat. L'acte central és la gimcana vespista, una prova d'habilitat que se celebra diumenge a la Plaça del Mercat. Detalls de la Gimcana i Proves La gimcana està dissenyada per ser un espectacle visual i participatiu: Horari i lloc: Se celebra diumenge a les 11:00 hores a la Plaça del Mercat per no coincidir amb els castells. Participants: S'esperen una vintena de vespes provinents de Tarragona, Reus, Vila-seca i fins i tot Sabadell. Proves d'habilitat: Inclouen slàloms, xutar una pilota a una porteria petita, encistellar en una cistella de bàsquet i la curiosa prova de lentitud, on guanya qui triga més a recórrer 15 metres sense posar els peus a terra. Classificació: Es basa en un sistema de penalitzacions; qui comet menys errors guanya. Col·laboració Ciutadana i Social El club no només se centra en les motos, sinó que actua com a motor de voluntariat a la ciutat: Col·laboren en la Peonada Popular, carreres ciclistes i la cavalcada de Reis. L'entitat celebra enguany el seu 48è aniversari, amb l'objectiu d'arribar a les bodes d'or (50 anys). Molts dels seus socis participen també en el seguici popular, com en el cas del Lleó de Tarragona, que aquests dies visita les escoles. Passió pel Col·leccionisme Joan Antoni Porqueres comparteix la seva experiència personal com a vespista històric: "Tinc una Vespa 160 de color vermell amb 30 anys d'antiguitat, assegurada com a vehicle històric. He recorregut mig Europa amb ella, des de Roma fins al Marroc." L'entrevistat recorda amb nostàlgia com ha canviat la conducció i les carreteres des de la seva joventut i destaca que, tot i que ara el scooter s'usa més per treballar, el club manté viu l'esperit del col·leccionisme i la germanor.

L'esport a l'antiguitat: l'exposició Reflexos d'Apol·lo

L'esport com a herència cultural de Grècia i Roma Entrevista realitzada a Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), i Paloma Cabrera, comissària de l'exposició "Reflexos d'Apol·lo". La mostra, que s'inaugura a Tarragona amb peces provinents del Museu Arqueològic Nacional de Madrid, explora la transcendència social i cultural de l'esport en el món clàssic. Diferències entre el món grec i el romà Els interlocutors destaquen com la concepció de l'activitat física va evolucionar significativament: Grècia i l'esperit agonal: Es basava en l'amateurisme i la recerca de l'excel·lència física i moral (areté). L'esport tenia un fort component religiós i cívic, on l'atleta competia per la glòria de la seva ciutat. Roma i l'espectacle: El model romà va derivar cap a la professionalització i la masificació. L'esport es va convertir en un instrument polític de primer ordre, resumit en el concepte de panem et circenses (pa i circ). Estructura de l'exposició L'exhibició es divideix en cinc àmbits conceptuals per guiar el visitant: L'esperit agonal: El concepte de competició present en la guerra, la política i el mite. El gimnàs i la palestra: L'espai educatiu dels joves. Les grans competicions: Referències als Jocs Olímpics, Pítics i Nemeus. Premis i vencedors: La iconografia de l'èxit i el reconeixement social. Els ludicircenses: L'esport a Roma, destacant les curses de quadrigues i mosaics magnífics. "L'esportista grec no només practica per a si mateix, sinó per a la glòria de la seva ciutat; hi ha un esperit cívic comunitari que en el món romà es perd en favor de l'espectacle." Curiositats i presència femenina Es menciona que, tot i que l'esport era un àmbit eminentment masculí, existeixen excepcions mitològiques com Atalanta, l'heroïna que va vèncer herois masculins en la lluita, i celebracions rituals femenines com els jocs en honor a la deessa Hera a Olímpia.

75 anys de l'estàtua Els Herois de 1811 a Tarragona

Commemoració històrica i cultural a Tarragona L'episodi se centra en el 75è aniversari de la instal·lació de l'estàtua 'Els Herois de 1811', obra de l'escultor Julio Antonio, a la Rambla de Tarragona. A través d'una conversa amb Rosa Ricomà, directora del Museu d'Art Modern, i l'historiador Jordi Rovira, s'explora el significat d'aquest monument conegut popularment com els despullats. El setge de 1811 i el valor del monument L'estàtua commemora un dels episodis més tràgics de la ciutat: el setge de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. • L'holocaust tarragoní: La ciutat va perdre un terç de la seva població (més de 10.000 víctimes). • Simbolisme universal: L'autor va prescindir d'elements bèl·lics (trabucs o uniformes) per oferir una imatge de nuesa i puresa que representa la resistència popular i les víctimes de qualsevol guerra. • Finançament popular: El projecte es va sufragar gràcies a la renúncia del Comte de Rius al seu propi homenatge i a una col·lecta ciutadana. Polèmica i censura: La Lliga del Pudor Tot i que l'escultura es va acabar abans, la seva instal·lació es va retardar per qüestions morals: • Es va crear una 'Lliga per la defensa del pudor' que s'oposava a l'exhibició de figures nues a la via pública. • Algunes propostes curioses incloïen crear un tancat amb vigilància on només poguessin entrar majors de 21 anys. • Finalment, va ser la Segona República l'any 1931 qui va permetre la seva col·locació definitiva. Altres propostes: Santa Tecla i Josep Picard L'episodi també destaca el paper de la patrona a la ciutat i altres activitats culturals: • La curiosa anècdota de Sitges, que va canviar Santa Tecla per Sant Bartomeu com a patró després d'uns tràgics aiguats el 1874. • L'exposició antològica dedicada a Josep Picard, reconegut pintor i restaurador tarragoní, al Museu d'Art Modern. "L'estàtua no té identitat; en la seva nuesa, representen simplement les víctimes, fent-la una obra totalment contemporània."

2006-09-21 JUAN CORTES GOVERN CIVIL

Presentació del llibre sobre el Govern Civil de Tarragona L'entrevista se centra en la presentació de l'obra Gobierno civil de Tarragona 1957-1964 de l'arquitecte Juan Antonio Cortés. Aquest llibre forma part d'una col·lecció del Col·legi d'Arquitectes d'Almeria dedicada a edificis destacats de l'arquitectura espanyola del segle XX. L'edifici en qüestió, l'actual subdelegació del govern, és considerat una de les peces més rellevants de la modernitat arquitectònica a Espanya. Característiques singulars de l'edifici El projecte d'Alejandro de la Sota destaca per diversos motius: Modernitat precoç: Es va decidir construir un edifici d'estètica absolutament moderna i arriscada en ple rèmig franquista (concurs de 1956). Dualitat de funcions: L'arquitecte va aconseguir integrar en un sol bloc l'ús oficial (representatiu) i l'ús privat (habitatges per a les autoritats). Composició visual: Destaca la part superior en forma de cub que sembla "flotar" sobre una planta de vidre, creant una façana imponent davant la plaça Imperial Tàrraco. Connexions artístiques i contingut del llibre Cortés explora en el seu text la relació d'aquesta arquitectura amb moviments plàstics del segle XX: "Es podria veure la relació d'aquesta caixa tan pura que és el govern civil amb escultures d'Oteiza o quadres de Paul Klee." El llibre recull documentació inèdita, plànols, croquis originals i fotografies de la construcció. També inclou escrits de Josep Llinàs sobre la restauració dels anys 80 i detalls sobre el mobiliari original dissenyat expressament per a l'edifici. Reivindicació del patrimoni L'autor fa una crida a les autoritats per a una restauració integral tant de l'immoble com del seu mobiliari original, moltes vegades oblidat en dependències internes. L'objectiu és que els ciutadans de Tarragona aprenguin a valorar la transcendència internacional d'aquest "monument modern".

2006-09-21 EL PREGÓ + PREMI BALCÓ

Josep Maria Andreu: El present brillant del Nàstic

L'Èxit del Nàstic i el seu Impacte a Tarragona Josep Maria Andreu, president del Nàstic de Tarragona, repassa la situació excepcional que viu l'entitat. Després d'aconseguir l'ascens a la Primera Divisió en només quatre anys, el club no només s'enfronta al repte esportiu de mantenir la categoria a la "Lliga de les Estrelles", sinó que també recull els fruits d'una gestió basada en la humilitat i la unitat social. Reconeixements Històrics El club es troba en un moment dolç amb tres fites clau que coincideixen en el temps: - El nomenament d'Andreu com a pregoner de les festes de Santa Tecla. - La concessió de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya, impulsada per la Federació de Penyes. - La consolidació d'una massa social de 12.500 socis. "El Nàstic és l'ambaixador de la nostra ciutat i ho hem d'aprofitar tots; és una promoció fantàstica." Valors i Identitat El president destaca que el Nàstic és vist com un club simpàtic i modest per la resta d'equips de la categoria. L'èxit recau en la capacitat de mantenir el club allunyat de moviments polítics, centrant-se exclusivament en el sentiment compartit. Andreu subratlla que el pregó de les festes serà un acte emotiu on parlarà "amb el cor" i posarà en valor l'esforç col·lectiu de 120 anys d'història.

Teatre aeri i música: La companyia Puja presenta 'K@osmos'

Explorant les altures amb la companyia Puja Des de la Rambla de Tarragona, els membres de la companyia d'origen argentí Puja (Gaston, Adriano i Pau) expliquen els detalls del seu sorprenent espectacle K@osmos. Aquesta proposta artística destaca per la seva complexitat tècnica i la voluntat d'unificar diverses disciplines en una experiència sensorial única. Els pilars de l'espectacle Teatre aeri d'alt risc: L'actuació inclou vuit actors que realitzen acrobàcies en una gran bola suspesa entre 20 i 50 metres d'alçària mitjançant una grua. Música en directe: Cinc músics interpreten una banda sonora original que fusiona estils tan diversos com la música clàssica, l'electrònica, el jungle i el rock. Enginyeria i poesia: L'obra utilitza artilugis complexos per traslladar la màgia del teatre de sala a l'esplendor de l'espai obert, creant una connexió entre el cosmos i el caos. Característiques de la producció "Compartim 40 minuts d'adrenalina constant... la gent no traurà la mirada del cel." Flexibilitat: L'espectacle s'adapta a les dimensions de cada plaça i marco arquitectònic, fent que cada representació sigui lleugerament diferent. Trajectòria internacional: Després d'actuar a Tarragona, la companyia portarà K@osmos a Holanda, Mèxic i Lleida. Futur: Ja estan treballant en una nova producció titulada Alicia en las alturas, una versió aèria del clàssic de Lewis Carroll. L'espectacle promet ser una experiència de 40 minuts d'impacte visual on la música i el moviment aeri interactuen en temps real.

Salvador Fa, Creu de Sant Jordi per la dansa

Entrevista a Salvador Fa sobre la Creu de Sant Jordi L'emissora Tarragona Ràdio entrevista Salvador Fa, director de l'Esbart Dansaire de Tarragona, amb motiu de la seva recent distinció amb la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó que atorga la Generalitat de Catalunya. Els moments clau de l'entrevista: El guardó: Salvador explica que va rebre la notícia per telèfon de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Tot i la sorpresa inicial, es mostra molt agraït, tot i que considera que el reconeixement com a fill predilecte de Tarragona va ser el moment més emotiu de la seva carrera. Trajectòria de tota una vida: Amb més de 54 anys dedicats a la dansa tradicional, Salvador recorda que va començar a ballar als 10 anys seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare l'any 1927. Recuperació del patrimoni: Durant l'entrevista es destaca la seva feina en la recuperació de danses històriques, especialment: El Ball del Sant Crist de Salomó (coreografia creada el 1972). Diversos balls per a l'Esbart de Tarragona: Pastorets, Set Pecats, Gitanes i Cossis. Llegat i futur: Malgrat la seva llarga trajectòria, Salvador afirma que no té intenció de retirar-se perquè se sent estimat i gaudeix de la feina. Pel que fa al futur, es mostra optimista respecte al relleu generacional al seu esbart, ara amb la presència de la seva filla i altres col·laboradors. "El meu ha sigut sempre fer ballar i divertir la gent ballant. No he treballat mai perquè se'm pagués res, ho he fet perquè m'ha agradat." L'acte oficial de lliurament tindrà lloc al Teatre del Liceu de Barcelona.

Prat de Comte: L'aiguardent com a beguda convidada

Recuperació d'una tradició mil·lenària L'aiguardent de Prat de Comte s'ha consolidat com un referent de la cultura popular de la Terra Alta. Segons explica Marc Campinya, regidor de la festa, aquest projecte va néixer de la voluntat de restaurar la destil·leria antiga i el forn de pa, recuperant una activitat agrícola que s'estava perdent. El que va començar com una iniciativa local ha esdevingut una gran celebració que té lloc cada mes d'octubre. Característiques i elaboració artesana L'elaboració de l'aiguardent segueix mètodes tradicionals basats en l'aprofitament del raïm i la destil·lació de la brisa: Varietat de productes: Es produeix aiguardent blanc (sec), d'herbes, de fruites i, darrerament, el torrat. Destil·lació en directe: Per a la promoció del producte s'utilitza un alambí portàtil, que permet mostrar l'ofici antic en fires i mostres. Comercialització: Des de 2005, el municipi ha començat a vendre el seu producte perquè els visitants se'l puguin endur com a record típic. Presència a les festes de Santa Tecla Enguany, l'aiguardent ha estat escollit com la beguda convidada a les festes de Tarragona. Per a l'ocasió, s'ha preparat una edició especial d'aiguardent de mandarina, un producte que va tenir molt d'èxit en l'edició anterior de la fira local. Durant la celebració, es preveuen fins a 3.000 degustacions, sempre sota el lema d'un consum responsable. "Donem a conèixer la nostra festa i un ofici que s'ha perdut per les aplicacions més industrials." Consells de degustació Marc Campinya recomana diferents maneres de gaudir de la beguda segons la seva tipologia: Aiguardent blanc i d'herbes: És preferible prendre'ls molt freds, directament del congelador. Licors de fruites: Es recomana una temperatura menys extrema per no perdre els matisos d'aroma i gust de la fruita.