Tots els episodis

62552 episodis disponibles

episodis

54073-54096 de 62552

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Visita de Magdalena Álvarez a les obres del TGV
Seguiment de les obres del Tren d'Alta Velocitat (TGV) L'actualitat de la jornada a Tarragona Ràdio se centra en la visita de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a les infraestructures del TGV a les comarques tarragonines. L'objectiu de la visita és supervisar l'estat de les obres en un moment clau per a la seva finalització. Els punts clau de la visita Intercanviador de Roda de Barà: Un element tècnic fonamental que permet el canvi de l'ample europeu a l'ample espanyol per als combois que es dirigeixen cap a Barcelona. Estació del Camp de Tarragona (La Secuita-Perafort): Es troba en un 97% d'execució, amb els treballs centrats en els acabats exteriors i les proves de seguretat. Trajecte de proves: La ministra i els mitjans realitzen un viatge en un tren Talgo des de Roda de Barà fins a Lleida per comprovar la viabilitat de la línia. Previsions d'inauguració Tot i que oficialment s'havia previst per a l'any vinent, el ritme de treball s'ha triplicat. Es barregen dues dates possibles per a l'obertura del tram entre Lleida i el Camp de Tarragona: L'últim cap de setmana d'octubre, abans de les eleccions de l'1 de novembre. A finals del mes de novembre. "L'estació del Camp de Tarragona estarà unit amb el centre de la península abans que s'acabi aquest any 2006."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
15 anys del Retaule de Santa Tecla a Tarragona
Celebració del 15è Aniversari del Retaule L'entrevista commemora els 15 anys de representació ininterrompuda del Retaule de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona. Jaume Guàs, director de l'Esbart Santa Tecla (SBAR), destaca com aquesta peça s'ha integrat plenament en la tradició de les festes de la ciutat. Origen i Creació de l'Espectacle Inspiració: L'obra és un joc al·legòric basat en la Llegenda Àurea de Santa Tecla i les moxigangues del Camp de Tarragona. Evolució: Tot i que la coreografia i el vestuari romanen fidels a l'estrena, l'evolució tècnica dels ballarins ha millorat la qualitat de l'espectacle. Ubicació: Segons Guàs, la representació té un caràcter religiós i no es podria l'entendre fora de la Catedral de Tarragona. Altres activitats de l'Esbart per Santa Tecla Santa Tecla Petita: Participació amb el Ball del Patatuf, destacant la complexitat de treballar amb nens i nenes tan petits. Nit de Dansa: Espectacle al Teatre Metropol amb l'Esbart Dansaire de Rubí com a convidat, un dels referents de la dansa tradicional a Catalunya. El Seguici: Participació activa tant en els balls de carrer com en la preservació de la cultura popular. "El Retaule ja no és del Jaume Guàs ni de l'Esbart, sinó que és de Tarragona; el més important és que ha esdevingut tradicional i popular."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
La Gincana de Santa Tecla: Resistència i Tradició a Tarragona
Una competició singular per viure la Festa Major El programa presenta una iniciativa curiosa impulsada per un grup de joves de Tarragona: una gincana de resistència durant les festes de Santa Tecla. La competició enfronta dos equips, els Juràssics (els més veterans) i els Nens (els més joves), amb l'objectiu de veure qui aguanta més i millor tots els actes de la festa. Funcionament i normes del joc Tot i l'aparent informalitat, la competició està regulada per l'anomenada la Convenció de Ginebra, un conjunt de bases escrites que s'actualitzen cada any segons el programa de festes. Els punts s'obtenen per: Assistència a actes: Inauguracions d'exposicions, les matinades (amb plus si es va d'empalmada), o anar a la missa major. Resistència horària: Guanya dos punts diaris l'equip que se'n va a dormir més tard, controlat mitjançant trucades perdudes o punts de control físic. Reptes friquis i picaresca: Participar com a voluntari a la Plaça Friqui, opinar en taules rodones o aconseguir portar l'Àliga durant la baixada. El valor de l'experiència i la picaresca Malgrat la diferència d'edat, l'equip dels veterans ha guanyat diverses edicions gràcies a l'experiència. Els participants admeten que, per guanyar punts, sovint recorren a la picaresca i les trampes, que confessen un cop acabada la festa. "Ens expliquem els uns i els altres totes les trampes i artimanyes que hem fet per apuntar-nos punts que no eren punts." Reconciliació amb la festa L'objectiu final és gaudir de la festa de manera organitzada i intensa. Els participants s'han convertit en figures reconegudes de la celebració, garantint públic fins i tot en els actes més minoritaris o a hores intempestives, tot i que reconeixen que el desgast físic és cada cop més difícil de gestionar.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Antoni Jordà presenta 'Història de la ciutat de Tarragona'
Entrevista a Antoni Jordà sobre la seva nova obra En una entrevista realitzada telefònicament a causa d'un tall de llum a la Rambla Nova, el professor i exdegà Antoni Jordà presenta el seu darrer llibre: "Història de la ciutat de Tarragona". L'obra, publicada per Cossetània Edicions, neix amb una clara voluntat divulgativa per apropar el passat de la ciutat a tota la ciutadania durant les festes de Santa Tecla. Característiques del llibre Estil assequible: Escrit sense notes a peu de pàgina per facilitar la lectura al públic general, defugint del format estrictament acadèmic. Estructura cronològica: Recorre la història des dels orígens fins a l'actualitat en unes 200 pàgines. Perfil de l'autor: Jordà combina la seva formació en Dret i Història, aportant una visió que inclou l'evolució de les institucions jurídiques i polítiques. Eixos fonamentals de la història tarragonina Segons l'autor, la identitat de Tarragona es basa en tres pilars: L'empremta romana: Visible encara en l'arquitectura i l'aportació cultural i jurídica. La presència de l'Església: Fonamental durant la restauració i la reconquesta medieval. El Port de Tarragona: El gran motor socioeconòmic que ha marcat el creixement de la ciutat. Detalls de la presentació L'acte oficial tindrà lloc aquesta tarda a les 19:30h a l'Antiga Audiència (Plaça del Pallol). El llibre serà presentat per Antoni Vives, degà del Col·legi d'Advocats, buscant una connexió emocional i ciutadana amb el lector. "La voluntat és molt simple: conèixer els trets fonamentals de la ciutat, des dels orígens fins als nostres dies, d'una forma plana i assequible."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Dansa contemporània al carrer per Santa Tecla
L'art del moviment conquereix la Rambla Nova Tarragona Ràdio connecta en directe amb la Rambla Nova per parlar del cicle de dansa al carrer organitzat dins les festes de Santa Tecla. L'espai, coordinat pel Taller de Dansa Màrmara, ofereix enguany una mirada renovada gràcies a la selecció artística de la coreògrafa Guiomar Burgos. Programació de les tres jornades L'edició d'aquest any destaca per la varietat de disciplines i el desig d'apropar la dansa contemporània a tots els públics: * Primera jornada: Solo de la ballarina Claire Ducreux, un espectacle d'interacció amb el públic on un banc amb rodes n'és el protagonista. * Segona jornada: Solo de la companyia La Típula, que explora l'alliberament personal a través de la dansa-teatre. * Tercera jornada: Un duo de dansa i circ a càrrec de la companyia Malta, reconegut internacionalment. Dansa, teràpia i emocions La conversa també aborda els nous projectes del taller Màrmara, centrant-se en la relació entre el moviment i la salut: * Dansa i teràpia floral: Un treball d'improvisació basat en les flors de Bach per expressar emocions com l'enyorança a través del cos. * Vessant educativa: L'objectiu de portar la dansa al carrer és mostrar que les possibilitats creatives són infinites i accessibles. "No és que paris, és que dones pas a que surtin coses noves."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Santa Tecla a les escoles: El pregó del Pau Del Clos
La festa major com a eina pedagògica En el marc de la celebració de la Santa Tecla Petita, el programa connecta amb el Col·legi Pau Del Clos, protagonista del pregó infantil d'enguany. El director del centre, Josep Cornadó, explica com la festa major s'ha convertit en un element fonamental del currículum escolar per fomentar la identitat tarragonina. Punts clau de la integració festiva: Identificació amb la ciutat: La festa s'utilitza com a eina perquè els alumnes estimin Tarragona i esdevinguin ciutadans actius. Projecte educatiu: Des del 2001, s'ha treballat per reduir la diferència de coneixement de la festa entre les escoles del centre i la perifèria. Visites del seguici: Entitats com el Ball de Serrallonga o la Víbria visiten els centres, permetent un contacte directe amb les figures. Materials didàctics: S'edita la col·lecció de llibres Santa Tecla a les escoles, centrada cada any en un element (enguany la Moixiganga). Protagonisme dels infants Els alumnes de 6è han estat els encarregats de redactar el pregó d'aquesta tarda. Durant l'entrevista, diversos nens i nenes comparteixen la seva experiència: "El pregó és un escrit que transmet a tota la gent la Santa Tecla i fa alegrar el dia perquè sàpiguen que és molt divertida." Marc i Mireia (6è): Han participat en la redacció del manifest per convidar la ciutat a la festa. Ester i Teresa (2n): Participen activament en el Ball de Bastons i expliquen contes sobre el Lleó de Tarragona. L’acte del pregó inclourà la interpretació del Ball del Patatuf pel conjunt instrumental de l'escola i la visita dels Negritos Petits.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Entrevista a Rafael Luna: Candidatura del PP per Tarragona
Rafael Luna repeteix com a cap de llista del Partit Popular El secretari general del Partit Popular de Catalunya, Rafael Luna, ha estat oficialment proclamat com a candidat número u per la demarcació de Tarragona per a les eleccions al Parlament del proper 1 de novembre. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Luna detalla la seva estratègia de precampanya i els eixos que definiran el seu programa polític. Eixos principals de la campanya Luna aposta pel sentit comú i vol allunyar-se del debat sobre l'Estatut, del qual critica la manca de participació real. Els punts clau són: Immigració: Proposa una gestió controlada i vinculada al mercat laboral, rebutjant l'efecte crida i impulsant la creació d'una Conselleria d'Immigració. Seguretat ciutadana: Denuncia l'augment de la gravetat dels delictes, especialment els assalts a domicilis al Baix Penedès. Infraestructures: Reivindica millores territorials com la segona pista de l'aeroport de Reus, la gratuïtat del peatge entre Cambrils i Salou i el desdoblament de la N-340. L'habitatge i l'economia: Expressa la seva preocupació per la pujada dels tipus d'interès i la pressió fiscal. Estratègia i aliances Pel que fa a la confecció de les llistes, destaca la continuïtat de Joan Bartomeu com a número dos, simbolitzant el compromís del partit amb les Terres de l'Ebre després del conflicte del Pla Hidrològic Nacional. Quant a possibles pactes post-electorals amb Convergència i Unió, Luna és contundent: "Mai a la vida tornarem a donar un xec en blanc a Convergència i Unió. El preu és entrar al govern de la Generalitat de Catalunya." També ha minimitzat l'aparició del nou partit Ciutadans, considerant que, per la seva ideologia d'esquerres, perjudicarà més el PSC que al propi Partit Popular.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Noves rèpliques dels Negritos de Tarragona
Presentació de les noves rèpliques dels Negritos L'escultora Àngels Cantos explica des del seu taller al carrer Mediona els detalls de la creació de les noves rèpliques dels Negritos de Tarragona. El projecte va néixer arran del mal estat de conservació de les figures originals i de l'èxit de les versions infantils realitzades l'any anterior. Característiques i materials La principal diferència entre les parelles és la seva composició, tot i que visualment són indistingibles: Materials moderns: Les noves figures estan fetes de polièster i fibra de vidre, un material molt més lleuger que la fusta de les originals. Reducció de pes: Aquest canvi permet que les rèpliques pesin menys de la meitat que les antigues, facilitant enormement la tasca dels portants. Fidelitat absoluta: S'han utilitzat motlles de silicona directament sobre les figures originals per garantir una reproducció exacta fins al més mínim detall. Procés de fabricació i equip El procés ha durat aproximadament un any, amb tres mesos de treball intensiu al taller. L'equip ha estat format per cinc professionals especialitzats: Àngels Cantos: Direcció i escultura. Marelli: Responsable del vestuari, buscant teles que mantinguin l'essència tradicional. Genó: Encarregat de la fusteria interna. Carlos Benito: Ajudant de taller. Cristina Ribés: Perruqueria, aportant col·locació de cabell afro natural. "Són exactes perquè s'han fet amb motlles de silicona que agafen el detall a la perfecció; no pots notar la diferència, són clavats." El futur de les figures originals Les figures velles, altament deteriorades per la carcoma i el pas del temps, seran restaurades i passaran a formar part del fons del museu de la Casa de la Festa. D'aquesta manera, es preserven com a peces històriques mentre les rèpliques assumeixen el desgast de les sortides al carrer.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Django Edwards i la Plaça Friki a Santa Tecla 2006
L'arribada de la Fools Militia a Tarragona L'episodi se centra en la presentació de la Plaça Friki en el marc de les festes de Santa Tecla 2006. Enguany, la direcció artística recau en el prestigiós pallasso nord-americà Django Edwards, considerat un dels millors clowns del món. Detalls de la programació i l'espectacle La proposta de la Fools Militia (l'exèrcit dels bojos) destaca per diversos aspectes clau: Cinc espectacles diferents: No es tracta d'una funció repetitiva; la companyia ha preparat cinc muntatges diferents que inclouen des de números musicals elegants fins a propostes més transgressores. Varietat de registres: Els continguts van des de l'humor refinat ("cara A") fins a la provocació absoluta, incloent-hi nudisme o, com diu Edwards, "concerts de pets" ("cara B"). Rotació del públic: Per evitar les aglomeracions i colapses d'anys anteriors, l'organització obligarà a buidar la plaça després de cada número. Qui vulgui repetir, haurà de tornar a fer cua. Entrevista amb Django Edwards En una breu intervenció (amb traducció simultània), Edwards defineix la seva filosofia de vida: "Ser un 'fool' o un 'clown' és una paraula religiosa per a nosaltres; és una forma de vida que portem les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any." L'artista garanteix que a l'Antic Escorxador hi haurà rialles, provocació i anarquia, però sense arribar al caos absolut. Altres propostes culturals de Santa Tecla El programa també repassa altres punts d'interès de la festa major tarragonina: Circ Raluy: Es destaca la seva essència tradicional al Parc de la Ciutat, enguany amb la col·laboració dels Monti. La Cubana: Darrera oportunitat per veure l'obra Mamá, quiero ser famoso. Cultura popular: La presentació de la rèplica dels gegants Negrito i Negrita i el llibre sobre la història dels Voters d'Aïna Teixell.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
El Circ Raluy arriba a Tarragona amb 'Un mar d'il·lusions'
La tradició de la cinquena generació Lluïsa Raluy, membre de la quarta generació de la cèlebre família circense, presenta l'espectacle itinerant "Un mar d’il·lusions". Amb el seu campament base establert a l'Aldea des de fa més de 35 anys, la companyia celebra actualment el seu 75è aniversari, mantenint viva l’essència del circ clàssic i tradicional. Un patrimoni històric sobre rodes El Circ Raluy no és només un espectacle, sinó un circ-museu. Alguns dels aspectes més destacats de la seva infraestructura són: Carruatges originals: Peces històriques de fusta restaurades, algunes fabricades l'any 1916 o 1927. Estètica clàssica: Interiors revestits de vellut i fusta, recreant l'atmosfera d'un teatre de l'òpera. Lentitud romàntica: La companyia viatja per carretera a poca velocitat per preservar la integritat dels seus vehicles antics. L'espectacle actual i la vida nòmada En aquesta gira per Catalunya, la companyia ha optat per un espectacle sense animals, adaptant-se a les normatives actuals i centrant-se en la qualitat artística. "La persona que està acostumada a viatjar tota la vida... avui obres la finestra i estàs a Tarragona, demà a Buenos Aires i demà passat a Oslo." Lluïsa destaca que el fil conductor d'aquesta temporada és l'humor, comptant amb la col·laboració de la reconeguda companyia de pallassos Monti & Cia. L'espectacle combina romanticisme, acrobàcies i clàssics del circ, garantint una experiència visual privilegiada al cor de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
L'ofici de boter a Tarragona: història i tradició
Recuperació històrica de l'ofici de boter L'arqueòloga Ima Teixell i el mestre boter Joan Ibáñez presenten el llibre L'ofici de boter, el sisè volum de la col·lecció Titans. L'obra neix de la necessitat de documentar un ofici que està en vies de desaparició, ja que actualment queden molt pocs artesans a Catalunya que realitzin el procés de forma manual i no mecanitzada. Evolució i context històric Època Romana: Tot i la creença popular de l'ús exclusiu d'àmfores, els romans ja utilitzaven botes per al transport de cervesa i vi, especialment en zones com l'actual Alemanya. Edat Mitjana: L'ofici es consolida com un gremi potent. A Tarragona, els boters tenien un rol social clau, sent els encarregats de portar els gegants i participant activament en el Ball de Diables. Segle XIX i XX: Durant el boom de l'aiguardent i el vi, les boteries es concentraven principalment a la Part Baixa de Tarragona (barri del Port). El procés artesanal i la bota com a ésser viu Joan Ibáñez destaca que la construcció d'una bota és una tasca d'alta complexitat que requereix un coneixement profund de la fusta (principalment roure francès o americà i, antigament, castanyer). "Una bota és gairebé com un animalet domèstic; l'has de cuidar i mimar de forma diària perquè el vi no es piqui." Fabricació: Inclou la tria de la fusta, el domini del foc per donar forma a les dogues i el segellat. Manteniment: És vital evitar l'entrada d'aire per prevenir que el vi es converteixi en vinagre. Històricament, s'havien curat amb aigua de mar, tot i que actualment es prefereixen mètodes amb aigua calenta i amoníac per eliminar impureses. El declivi de l'ofici La davallada de l'ofici va començar amb la substitució de la bota de fusta per contenidors de plàstic i camions cisterna per al transport. Tot i l'actual auge del món del vi, la majoria de botes de criança es fabriquen de manera industrial o s'importen de França, deixant el boter artesà en una situació testimonial.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
La 'Conte Clada': Contes per a adults a Santa Tecla
Torna la tradició dels relats a la Plaça Natzarens En el marc de les festes de Santa Tecla, Tarragona recupera una de les activitats més consolidades des de l'any 2001: la Conte Clada. Aquest cicle de narració oral, que tindrà lloc durant tres nits consecutives (dilluns, dimarts i dimecres), transforma la Plaça Natzarens en un espai de trobada per a l'imaginari col·lectiu. Detalls de la programació i narradors Les sessions estan pensades específicament per a un públic adult, amb una estructura de sessions compartides d'aproximadament una hora de durada: Dilluns: Carles Alcoy i Carme González obren el cicle amb relats sobre tòpics i quotidianitat. Dimarts: Imma Pujol i Montse Plana presentaran anècdotes personals i contes tradicionals recollits de l'obra de Joan Amades. Dimecres: Sessió especial amb la convidada Cessi Sitjà, narradora provinent de Girona. Continuïtat i ofici L'entrevistada, Imma Pujol, destaca la importància de la fidelitat del públic tarragoní, que omple la plaça edició rere edició. Així mateix, s'anuncia que el cicle tindrà continuïtat durant els mesos de tardor i hivern, possiblement al Teatre Magatzem, garantint el subministrament de contes a la ciutat durant tot l'any. "Sobre el títol del Carles Alcoy: Algunes taques són impossibles de treure sense fer malbé el teixit?" Tot i que tothom podria explicar un conte, l'Imma reivindica la professionalitat i la necessitat de comunicar dels narradors experimentats com a element diferenciador.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Èxit dels Xiquets de Tarragona a la Diada de Festa Major
Crònica de la Diada Castellera de Santa Tecla L'episodi analitza la recent Diada de Festa Major a Tarragona, destacant especialment la fita aconseguida pels Xiquets de Tarragona. Després d'anys de dificultats, la colla matalassera ha tornat a l'elit castellera amb construccions de gran dificultat. Els moments clau de la jornada El 4 de 8 amb l'agulla: Els Xiquets de Tarragona van aconseguir carregar aquest castell, una estructura que no assolien des de l'any 1997. Malgrat la caiguda final, va suposar una gran injecció d'adrenalina per a la colla. Actuacions locals: La Jove de Tarragona va tenir una jornada complicada en intentar el 3 de 9 amb folre, que va acabar cedint quan l'acotxadora es va fer enrere. Gama Extra: La Colla Vella dels Xiquets de Valls va portar el 4 de 9 amb l'agulla, que també va caure abans de ser carregat, tot i completar altres grans castells com el 3 de 9. La filosofia de la "llàstima" en el món casteller L'episodi destaca una frase de l'excap de colla Guillem Bartolí que es va convertir en el fil conductor de les entrevistes i la jornada: "Les places castelleres de llàstimes estan plenes." Aquesta expressió subratlla que en els castells, igual que en el futbol, no serveixen les excuses: un castell que cau poc abans de carregar-se té el mateix valor numèric que un que cau a l'inici. La saviesa popular castellera reflecteix així la duresa i l'exigència d'aquesta tradició. Pròximes cites El calendari no s'atura amb la vista posada en el Concurs de Castells que se celebrarà en dues setmanes, considerat l'esdeveniment de màxim vertigen per a totes les colles.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Premis del Consell Comarcal del Tarragonès
Guardons a la Recerca i la Creació Local L'episodi se centra en els recents guardonats pels premis anuals del Consell Comarcal del Tarragonès, destacant la importància del suport a la investigació i la cultura a la regió. L'entrevista reuneix perfils que van des de joves investigadores fins a figures consolidades de l'art i la història. Beques d'Investigació i el Reptes de la Recerca Les investigadores Estela Rodríguez i Cristina Magriñà han estat guanyadores de les beques de recerca d'enguany. Durant la conversa, posen de manifest la dificultat de fer recerca en ciències socials i humanes, comparant sovint la seva tasca amb la d'una "ONG acadèmica" per la necessitat constant de pidolar subvencions. Cristina Magriñà: Treballa sobre la Instrucció Pública a Tarragona (1857-1936), centrant-se en l'ensenyament primari i la formació de mestres. Estela Rodríguez: Desenvolupa un projecte sobre educació artística i diversitat cultural, utilitzant una metodologia etnogràfica per analitzar com l'art pot ser una eina de cohesió social a les escoles del Tarragonès. "Nosaltres, quan fem recerca a la universitat, som com una ONG acadèmica: anem demanant subvencions a tot arreu per poder tirar endavant." Reconeixement a la Trajectòria i la Difusió L'espai també compta amb la participació de dues figures clau en el teixit cultural tarragoní: Rafael Bartolozzi (Premi de Creació): L'artista i exalcalde de Vespella de Gaià reflexiona sobre la seva llarga trajectòria i la "generositat" mútua amb el territori. Defineix els premis en etapes avançades com un reconeixement que, a vegades, pot ser una responsabilitat feixuga. Rafael Gabriel (Reial Societat Arqueològica): Representa l'entitat guanyadora del Premi de Difusió. Destaca la tasca de l'entitat, que fa 162 anys que treballa, i la importància de publicacions com el Butlletí Arqueològic per projectar la recerca local a escala internacional.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Josep Maria Güell: Trajectòria i Premi al Balcó 2005
Reconeixement a la trajectòria de Josep Maria Güell En el marc de les festes de Santa Tecla, l'entitat Òmnium Cultural del Tarragonès atorga el prestigiós Premi al Balcó a l'intel·lectual tarragoní Josep Maria Güell. Aquest guardó, amb una tradició que es remunta a l'any 1978, reconeix la vàlua de ciutadans i entitats compromesos amb la cultura, la llengua i els valors socials de la ciutat. Els tres pilars de Josep Maria Güell El guardonat defineix la seva vida a través de tres eixos fonamentals que han marcat la seva petjada a Tarragona: El comerç: Durant dècades va regentar una botiga al carrer Sant Agostí, sent una figura activa en el teixit comercial local. La política: Va formar part de les primeres eleccions municipals democràtiques, exercint com a regidor durant vuit anys i treballant en projectes claus com la peatonalització de carrers. La literatura i la traducció: La seva faceta més destacada i el motiu principal del guardó. El mestre autodidacta de la literatura russa Güell és una figura singular en el panorama de les lletres catalanes pel seu paper com a traductor directe del rus. La seva passió va néixer de la lectura de Dostoievski, on va detectar la baixa qualitat de les traduccions indirectes de l'època. "M'havia d'aproximar a l'original. S'estava perdent molt en les traduccions que es feien llavors." Amb una voluntat de ferro, va aprendre el rus de manera autodidacta, copiant llibres i treballant amb diccionaris durant anys. Aquesta constància el va portar a traduir més de 50 obres i a col·laborar en diccionaris especialitzats, esdevenint un pont cultural entre Rússia i Catalunya en temps de postguerra i dictadura. La importància de la figura del traductor Durant l'entrevista es reflexiona sobre la invisibilitat dels traductors en el món editorial. Güell i el president d'Òmnium, Joan Andreu Torres, defensen que una bona traducció no ha de ser només tècnica o literal, sinó que ha de saber transmetre el pensament de l'escriptor com si aquest hagués escrit en català. El Premi al Balcó serveix, doncs, per treure de l'anonimat una tasca ingent i silenciosa que ha enriquit profundament el patrimoni literari del país.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3h 8min
Diada Castellera Santa Tecla 2006
Retransmissió de la Diada de Festa Major a Tarragona L'episodi recull la retransmissió en directe des de la Plaça de la Font de la Diada castellera de Santa Tecla, amb la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Tarragona. La jornada destaca per la seva gran intensitat estratègica de cara al proper Concurs de Castells. Actuacions i moments clau de les colles • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Ha estat la colla més ambiciosa de la jornada. Tot i fer llenya en un intent molt proper de 4 de 9 amb el pilar, han aconseguit descarregar el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre (que s'ha mostrat lent però molt segur) i el 5 de 8. Han tancat amb el pilar de 6, demostrant una gran fortalesa psicològica. • Xiquets de Tarragona (Els Matalassers): Han estat els grans triomfadors locals. Han trencat el sostre dels últims 7 anys carregant el 4 de 8 amb l'agulla, un castell que no assolien des del 1999. També han descarregat el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, posicionant-se com la colla tarragonina amb millors resultats de la diada. • Minyons de Terrassa: Tot i portar un nombre de camises més ajustat, han demostrat una qualitat tècnica excepcional. Han completat una actuació impecable amb el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el pilar de 6, utilitzant estructures molt lleugeres i ràpides. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha viscut la cara amarga de la jornada. Després de fer llenya amb el 3 de 9 amb folre (que estava pràcticament carregat), s'han hagut de conformar amb el 2 de 8 amb folre, el 4 de 8 i el 3 de 8, acusant certes mancances psicològiques i falta de recanvis al pom de dalt. Anàlisi estratègica i futur "Les places castelleres de llàstimes estan plenes." Aquesta frase del veterà Guillem Bartolí resumeix el sentiment de la jornada, on els intents de gama extra han marcat l'agenda. Els cronistes coincideixen que aquesta diada consolida Tarragona com la capital del món casteller i serveix de termòmetre definitiu per al concurs que tindrà lloc en 14 dies.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Intermón Oxfam presenta 'Les Cares de la Solidaritat' a Tarragona
Exposició pel 50è aniversari d'Intermón Oxfam En el marc de les festes de Santa Tecla, l'Antiga Audiència de Tarragona acull una mostra especial que commemora el mig segle de trajectòria de l'ONG Intermón Oxfam. L'exposició, titulada comercialment com Les Cares de la Solidaritat, proposa una mirada reflexiva cap a les realitats del tercer món enmig de l'ambient festiu de la ciutat. Contingut i eixos principals La mostra no és només un recull històric, sinó que se centra en diversos pilars fonamentals de l'entitat: Fil conductor: L'exposició proposa un viatge visual per Nicaragua, un dels primers països on l'organització va començar a treballar i on encara manté projectes comunitaris. Format: Es basa principalment en fotografies, tot i que inclou material documental com revistes, fullets informatius, gràfics d'evolució i explicacions detallades sobre l'impacte de l'ajuda humanitària. Comerç Just: Hi ha un espai dedicat a la divulgació del comerç just, amb mostres de productes emblemàtics com el cafè i la xocolata. Caràcter itinerant i dates L'entrevistat, Rafa Santiago, destaca que Tarragona és una de les parades d'una gira estatal que recorrerà 27 ciutats. "Han estat 50 anys d'Intermón col·laborant amb la gent, ajudant-los per tindre una vida més digna." L'exposició romandrà oberta fins al 23 de setembre, coincidint amb la cloenda de les festes locals, moment en què la mostra es traslladarà cap a altres destinacions com Barcelona o Andorra.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
20 anys del Ball de Serrallonga de Tarragona
Celebració de la Trobada de Balls de Serrallonga L'entrevista commemora el 20è aniversari de la recuperació del Ball de Serrallonga de Tarragona. Per celebrar-ho, s'ha organitzat una trobada excepcional a la ciutat amb la participació de gairebé tots els grups de Catalunya, convidant els assistents a gaudir d'una representació plena d'història i pólvora. Diferències i Evolució del Ball Jordi Serret, president de l'entitat, explica que cada colla té les seves pròpies dinàmiques i tradicions: Vestuari: Mentre que en algunes poblacions tots vesteixen igual, a Tarragona cada bandoler va personalitzat. Ús de la pólvora: La colla tarragonina destaca per la seva gran intensitat de foc, arribant a disparar uns 3.000 trets durant les festes de Santa Tecla. Parlaments: A Tarragona es caracteritzen per ser satírics i canviar cada any per criticar l'actualitat política i social, a diferència d'altres viles on es mantenen els textos històrics. La Llegenda de Joan de Serrallonga L'essència d'aquesta manifestació rau en la imatge romàntica del bandoler del segle XVII: "El Ball de Serrallonga és la representació romàntica del bandoler, del Joan de Serrallonga, que es va convertir en llegenda poc després de la seva mort." El ball escenifica com els nous bandolers expliquen els seus motius per ser acceptats a la colla del mític personatge. Actualment, el grup està format majoritàriament per gent jove, representant la tercera o quarta generació des de la seva recuperació. Actes de la Celebració Aquest diumenge a les 19:00h, des de la Font del Centenari, s'iniciarà una cercavila que recorrerà els punts emblemàtics de la ciutat fins a la Plaça de les Cols, on cada colla farà una mostra dels seus balls i parlaments.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Festa per a Tothom: Inclusivitat a Santa Tecla
Una festa sense barreres a Tarragona El programa Festa per a Tothom celebra els seus 16 anys d'història consolidant-se com un pilar fonamental per a la integració de les persones amb discapacitat durant les festes de Santa Tecla. Aquesta iniciativa, impulsada pel Servei Municipal del Discapacitat de l'Ajuntament de Tarragona, compta amb el suport estratègic de l'empresa Dow Chemical i la col·laboració d'entitats com l'ONCE. Eixos principals de la iniciativa Voluntariat corporatiu i local: Més de 40 voluntaris, incloent estudiants en pràctiques de Dow Chemical, ofereixen acompanyament físic i emocional, creant vincles personals amb els participants. Accessibilitat sensorial: Edició del programa de festes en braille i creació de làmines de bestiari en relleu (termoform) per a persones amb discapacitat visual. Interpretació del pregó i itineraris guiats en llengua de signes per a la comunitat sorda. Mobilitat adaptada: Suport logístic i econòmic per facilitar els trasllats de persones amb mobilitat reduïda severa. Valors i impacte social L'objectiu no és només l'acompanyament, sinó la normalització de la presència de persones amb discapacitat als espais públics més multitudinaris. Segons els assistents, l'experiència és enriquidora en ambdues direccions: "No és tan sols un acompanyament físic, sinó que els voluntaris i les persones afectades gaudeixen mútuament de les festes majors." La participació activa del col·lectiu desmunta la idea que les aglomeracions o la complexitat de la festa són barreres infranquejables, demostrant que amb la infraestructura i el suport humà adequats, la festa és realment per a tots.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
28'
La Festa als Ulls: Fotografia i Identitat a Santa Tecla
La Mirada Fotogràfica de la Festa i el Patrimoni El projecte La Festa als Ulls, liderat pel fotògraf tarragoní Pep Escoda, té com a objectiu convidar cada any un fotògraf estranger per oferir una visió externa i renovada de les festes de Santa Tecla. En aquesta edició, es creuen les mirades de l'italià Santo Di Micheli, que presenta els resultats de la seva experiència l'any anterior, i la jove fotògrafa Tania Mercadela, que tot just comença el seu recorregut per la ciutat. L'arquitectura industrial de Tarragona Pep Escoda presenta la seva exposició sobre l'antiga fàbrica de licores Chartreuse. L'obra, realitzada entre 2004 i 2006, és un recull poètic sobre el buit i la decadència d'aquest espai emblemàtic. • L'exposició consta de 12 fotografies que documenten el silenci de l'edifici. • Escoda reivindica la importància de preservar el patrimoni industrial com la Tabacalera o la Chartreuse. L'essència humana de Santa Tecla Santo Di Micheli inaugura la seva mostra al Pati Jaume I, centrada exclusivament en les persones més que en els actes folklòrics. • Presenta 150 fotografies, incloent-hi 100 retrats de tarragonins. • Di Micheli té l'objectiu de tornar personalment una còpia de la foto a cadascun dels protagonistes anònims. • Destaca la seva obsessió per la transparència de l'ànima a través de la mirada. Espiritualitat i Identitat Europea L'episodi explora la connexió entre les festes del Mediterrani i la religiositat popular: "No fotografio la festa, sinó la persona que mira la festa. La comunitat és el més important." • Santo Di Micheli destaca la força de la identitat catalana i la seva similitud amb Sicília. • Es discuteix un futur llibre sobre les 11 festes més significatives d'Europa i el seu vincle amb l'espiritualitat. La nova mirada: Tania Mercadela Residint actualment a Viena, la fotògrafa italiana inicia el seu projecte a Tarragona centrant-se en com la gent es relaciona i gaudeix en comunitat, buscant capturar l'alegria col·lectiva sense prejudicis previs.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
48'
Inici de les Festes de Santa Tecla 2006 a Tarragona
Crida i Inauguració de Santa Tecla L'acte oficial de la Crida marca el tret de sortida de les festes de Santa Tecla 2006 a Tarragona. La celebració ha estat transmesa en directe des de l'Ajuntament, destacant la gran participació ciutadana i l'evolució de la festa en les darreres dècades. Homenatges i Reconeixements Durant l'acte institucional, s'han lliurat distincions personals a figures clau de la tradició tarragonina: • Gemma Sabaté Piqué (Perpetuadora): Membre del Ball de Serrallonga, reconeguda pel seu compromís des de la recuperació del ball l'any 1987. El ball celebra enguany el seu 20è aniversari. • Ricardo Rebollo Severo (Tecler d'Honor): Patge portador del Magí de les Timbales durant tres dècades (anys 50 a 80), destacat per mantenir viva la festa en èpoques complexes. Discursos de les Autoritats L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala han intervingut per subratllar que: • La festa ha crescut de 47 actes l'any 1986 a 488 activitats el 2006. • Les entitats ciutadanes han "segrestat" feliçment la festa, organitzant més de 300 d'aquests actes de forma autònoma. • Aquest és l'últim any de mandat per a l'alcalde i el regidor Sala, qui ha liderat l'àrea de festes durant els darrers 12 anys. El Ritual de la Crida i la Tronada L'acte ha culminat seguint el protocol tradicional: "Molt bona festa major a tots. Visca Tarragona!" Després del Toc de Crida interpretat per la Cobla de Ministrers, s'han encès els 11 morters (un per cada dia de celebració) i s'ha disparat la primera tronada a càrrec de la pirotècnia Penya Roja, omplint de soroll i festa la plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Fi de la Ruta: Eivissa, Patrimoni de la Humanitat
L'últim programa de la temporada L'edició d'avui marca el final del concurs La Ruta per les Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, un recorregut que ha explorat la geografia espanyola destacant ciutats com la recentment incorporada Tarragona. L'episodi final se centra en Eivissa, declarada Patrimoni de la Humanitat el 1999. Concurs i atractius d'Eivissa S'han plantejat preguntes sobre els diversos atractius de l'illa, més enllà de la capital: Mercats temàtics: S'ha destacat el famós mercat hippie de Punta Arví, a Santa Eulàlia. Patrimoni natural: Es recullen les múltiples cavitats de l'illa, destacant la Cova d'en Marçà com a referent local. Esports aquàtics: S'ha clarificat la diferència entre activitats com l'esnorkel i el windsurf respecte a l'eskating (monopatí). Entrevista amb Elisenda Velda La gerent del Pla d'Excel·lència Turística d'Eivissa ha explicat l'estratègia per desestacionalitzar el turisme: "Volem que el visitant entengui que Eivissa és un lloc cultural, no només de sol, platja i discoteques." Cultura i Esdeveniments: S'organitzen nits d'òpera, la setmana gastronòmica, l'Eivissa medieval i la Mostra de Creativitat per fer aflorar l'art al carrer. Patrimoni i Natura: Es promociona el recinte murallat de Dalt Vila i la biodiversitat de les praderies de posidònia. Resolució del sorteig Finalment, s'ha realitzat el sorteig entre els 12 finalistes. La guanyadora del premi final (un cap de setmana a Eivissa gentilesa de Viatges Berga) ha estat la Susana Ondé.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Tarragona recupera la normalitat després de les pluges
Retorn a la normalitat a Tarragona Després d'uns dies marcats per les fortes precipitacions, la ciutat de Tarragona comença a recuperar el seu pols habitual. Les autoritats han iniciat la relaxació de les mesures d'emergència i s'estan avaluant els danys materials en diversos sectors claus. Desactivació de plans d'emergència La millora de les condicions meteorològiques i la disminució del nivell de l'aigua han permès: La desactivació del Pla PLASEQTA (Pla d'Emergències Exterior de la Química), després de comprovar que el polígon sud ja no presenta riscos. La finalització del CAMCAT (Pla per contaminació marina) en desaparèixer la taca d'hidrocarburs al mar. L'anunci d'una investigació activa per determinar l'origen del vessament marítim. Situació del sector químic i infraestructures El director general de l'AEQT, Javier Bort, ha fet balanç de la situació al sector industrial: "Hi ha una bona part del polígon que està en funcionament normal... la situació de risc no existeix, tot i que hi ha una situació de pèrdues econòmiques milionàries." Pel que fa a les comunicacions i serveis: Ferrocarril: Reobertura del corredor mediterrani prevista per a aquesta tarda. Carreteres: Només roman tallada la C-422 a la Selva del Camp. Educació: L'escola Universitat Laboral reprendrà les classes dilluns després de rebre nous transformadors elèctrics per a la seva activitat. Inici de les festes de Santa Tecla Malgrat els contratemps meteorològics, la ciutat manté la celebració de la Santa Tecla 2006, que s'inicia avui amb la Crida.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: Successos i Santa Tecla
Balanç dels aiguats i situació a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza les conseqüències dels recents temporals que han deixat fins a 200 litres per metre quadrat. Nadal destaca que la ciutat ha resistit bé gràcies a les millores estructurals realitzades des de 1994, tot i que reconeix problemes específics: Infraestructures: Les inundacions a la riera de la Boella i el seu impacte al polígon químic. Crítica a Renfe: L'alcalde titlla d'"inaudit" el retard en el restabliment del servei ferroviari cap a València, comparant greuges amb l'aeroport del Prat. Gestió administrativa: Postposa l'anàlisi crítica dels plans d'INUNCAT fins que millori la meteorologia per avaluar-los amb calma. Polèmica Rubianes i llibertat d'expressió Sobre la contractació de l'espectacle de Pepe Rubianes per a les festes de Santa Tecla, l'alcalde defensa la decisió de la regidoria de festes davant les crítiques del Partit Popular: "A Tarragona la llibertat d'expressió és àmplia... es pot venir a fer teatre mentre es tingui un mínim de qualitat." Nadal subratlla que cal separar l'obra artística de les opinions personals del seu director, tot i no compartir algunes de les expressions de l'actor. Actualitat municipal i Pàrquing Jaume I Pel que fa a la gestió de la ciutat, s'aborden diversos punts calents: Pàrquing Jaume I: L'Ajuntament assumeix el repte d'acabar el projecte tot i les dificultats financeres del seu soci privat. Caserma de la Guàrdia Urbana: Respon a les crítiques del PSC sobre les goteres recordant que hi ha un projecte per a una nova seu judicial i policial. Crítica a la Subdelegació del Govern: Lamenta la inacció del senyor Belló respecte a les rotondes de la N-340 i l'entrada de Bonavista. Festes de Santa Tecla Finalment, l'alcalde fa una crida a la participació ciutadana en les festes que comencen avui, insinuant que podria ser la seva última Santa Tecla com a batlle, i convida tothom a gaudir del programa amb tranquil·litat.