Tots els episodis

62531 episodis disponibles

episodis

55249-55272 de 62531

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
El 10è aniversari del Teatre Metropol a Tarragona
Balanç del Teatre Metropol i el panorama teatral a Tarragona En aquesta conversa al programa Punt de Lectura de Tarragona Ràdio, l'escriptor Jordi Tiñena analitza l'evolució del teatre a la ciutat amb motiu del desè aniversari de la remodelació del teatre Metropol. El diàleg destaca la transformació d'una ciutat que, fa vint anys, depenia de Barcelona o Reus, en un centre amb un públic consolidat i fidel. Gestió i Programació Es lloa la gestió magnífica de l'equip del teatre, que ha sabut mantenir una programació d'alta qualitat i molt equilibrada. El Metropol ha esdevingut l'eix central de l'activitat cultural, tot i que s'assenyala la manca de diversificació d'agents culturals i la forta dependència de les institucions públiques (Ajuntament). El Repte dels Espais Es discuteix la situació anòmala de tenir un sol teatre principal per a tota la ciutat. Les limitacions de l'escenari del Metropol afecten determinades produccions: Dificultats per encabir grans companyies de dansa o òpera. Necessitat de desmuntar butaques per a orquestres grans. Manca d'una alternativa d'iniciativa privada per a la gestió teatral. La Fidelitat del Públic "Si no hi ha l'oferta, no hi ha la demanda. L'un alimenta l'altre necessàriament." Tiñena destaca que en 10 anys s'ha creat un públic curiós i educat que ja no només va al teatre a veure actors televisius, sinó que s'arrisca amb obres menys conegudes. Es posa en valor la figura de l'abonat i la necessitat d'espais de trobada, com podria ser una Associació d'Amics del Metropol o clubs de debat post-funció. Perspectives de Futur Encara que es construeixi un teatre nou i més gran, el Metropol seguirà tenint una vida intensa gràcies al teatre amateur, el teatre escolar i les obres de petit i mitjà format que s'adeqüen perfectament a la seva arquitectura.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
Herència i vigència del teatre medieval a Catalunya
El teatre medieval: Una tradició viva En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora com certes manifestacions teatrals d'origen medieval han perdurat fins als nostres dies amb una vitalitat extraordinària. Tot i que sovint el públic ho percep com a folklore local, aquestes obres són realment bestsellers històrics que connecten directament amb la tradició del segle XIII. Els cicles temàtics principals El teatre medieval català que ha sobreviscut és gairebé exclusivament de caràcter religiós. Es divideix en tres grans blocs: Cicle de Nadal: Representat principalment pels Pastorets, amb textos que s'han anat actualitzant des del segle XVIII. Cicle de Pasqua: On destaca la Passió, amb exemples documentats a Tarragona ja el 1472. Cicle de l'Assumpció: Peça clau dedicada a la Mare de Déu, basada sovint en els evangelis apòcrifs, com el cèlebre Misteri d'Elx o el Misteri de la Selva del Camp. Evolució i espais de representació L'evolució d'aquest tipus de teatre ha viscut un curiós procés d'anada i tornada respecte a l'espai físic on es representa: 1. Orígens: Neix a l'entorn de les esglésies amb escenes mudes anomenades roques. 2. Segles XIV-XV: S'introdueix el text i la música, i les representacions entren dins dels temples. 3. Segle XVI en endavant: La jerarquia eclesiàstica comença a veure-les com a massa populars i les expulsa a l'exterior. El valor del patrimoni popular Un dels aspectes més rellevants és que aquestes obres es mantenen gràcies a actors amateurs i al teixit associatiu dels pobles. Més enllà de les creences religioses, actualment es valoren com a patrimoni cultural i identitari. "És cultura viva. Aquest tipus de teatre ens ha arribat gairebé intacte i no cal fer arqueologia per gaudir-ne." Finalment, es destaca el cas del Ball de Sant Crist de Salomó, una llegenda sobre la redempció d'una imatge religiosa per trenta monedes de plata, que se celebra els diumenges de maig.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
El fenomen del bestseller i el buit literari en català
Anàlisi de la literatura de consum massiu En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora el concepte de bestseller i la seva situació dins el sistema literari català. Es defineix com una literatura de consum massiu, caracteritzada per una voluntat d'arribar al gran públic amb una lectura fàcil, entretinguda i sovint amb volums extensos que faciliten la distribució en espais no culturals, com quioscs o aeroports. Conceptes clau i evolució històrica El precedent del fulletó: Es recorda que grans clàssics com Els tres mosqueters d'Alexandre Dumas van néixer com a literatura de consum per entregues al segle XIX. El prejudici intel·lectual: Existeix una certa tendència a mirar aquests llibres "per sobre de l'espatlla", malgrat que són essencials per a una literatura completa. El calaix buit: Tiñena utilitza la metàfora d'un armari on el calaix dels bestsellers originals en català encara està pràcticament buit. Obstacles per al bestseller en català Segons els interlocutors, l'anomalia catalana es deu a diversos factors: Manca d'aposta editorial: Les editorials prefereixen traduir èxits estrangers (com Dan Brown o Carlos Ruiz Zafón) perquè tenen menys risc i beneficis assegurats. L'etiqueta de "literatura brossa": El pes de la crítica i la recerca del prestigi (el "Nobel") frena molts autors amb talent a l'hora d'escriure obres purament comercials. Circuit tancat: Falta una distinció clara en les col·leccions per no confondre el lector i donar a cada producte el seu espai de mercat. "Una literatura només és completa quan ho té de tot; és un gran armari i tots els calaixets han d'estar plens." Finalment, s'esmenten casos que s'hi acosten, com la trilogia sobre Jaume I d'Albert Salvadó, però es conclou que calen més encàrrecs editorials i menys prejudicis per normalitzar aquest gènere a Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
17'
El Rector de Vallfogona: mite i literatura del Barroc
La figura de Vicenç Garcia: entre la història i la llegenda En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tinyena ens descobreix la figura de Vicenç Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona. Aquest autor del segle XVII és un dels màxims exponents del Barroc català, tot i que avui dia roman injustament oblidat en l'àmbit escolar i acadèmic. Un autor de contrastos La seva obra es divideix principalment en dues línies molt diferenciades que reflecteixen les tensions de l'època: Poesia jocosa i satírica: Caracteritzada per un to popular, burlesc i sovint escatològic. Aquests versos li van atorgar una fama immensa, fins al punt que se li van atribuir moltes obres apòcrifes. Poesia culta i seriosa: Domina gèneres com el sonet i les dècimes, amb un estil carregat de metàfores i hipèrboles, demostrant una gran habilitat tècnica i coneixement del cànon literari de l'època. "...el gran problema del Rector de Vallfogona per poder tenir èxit avui és la llengua del segle XVII, plena de castellanismes i que ens queda molt lluny." Impacte cultural i llegenda El Rector no només va ser un escriptor, sinó que es va convertir en un personatge popular que ha perdurat durant segles. Entre els detalls més destacats de la seva influència trobem: La seva suposada relació amb grans autors del Siglo de Oro com Lope de Vega. L'homenatge massiu el 1879, on fins i tot Antoni Gaudí va participar dissenyant carrosses per a la celebració. La presència de la seva obra als carrers de Vallfogona de Riucorb, on els versos estan gravats en plaques per tot el poble. Finalment, es destaca la seva capacitat d'innovació, arribant a crear formes visuals properes als cal·ligrames molt abans que aquests es posessin de moda en la literatura moderna.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
17'
Mercè Rodoreda: La gran novel·lista de l'exili i la feminitat
Mercè Rodoreda: Una veu universal de la literatura catalana En aquesta sessió del punt de lectura amb Jordi Tinyena, s'analitza la figura de Mercè Rodoreda, considerada una de les escriptores més influents del segle XX. L'entrevista repassa la seva trajectòria marcada per la mala sort personal i l'impacte de la Guerra Civil i l'exili. Trajectòria Vital i Literària L'obra de Rodoreda està profundament lligada a la seva biografia: Infantesa i solitud: Es va criar en un entorn familiar amb un avi que la va introduir en la literatura i la natura, elements que apareixeran constantment en els seus llibres. El trauma de l'exili: La guerra va tallar la seva carrera emergent a Barcelona, obligant-la a viure molts anys a França i Suïssa. Això va provocar un buit de publicació de vint anys (entre 1938 i 1958). Evolució creativa: Tot i que va començar a publicar als anys 30, ella només va reconèixer com a pròpia la novel·la Aloma (1938) d'aquella època inicial. Temes i Estilisme Rodoreda destaca per una capacitat única de connectar amb el lector a través de: Personatges femenins: Dones generalment desgraciades o patidores que veuen la felicitat com una quimera. El mite de la infantesa: L'únic refugi de felicitat real, en contrast amb una maduresa plena de decepcions i conflictes. L'ús del simbolisme: Objectes quotidians, flors i detalls minuciosos que reforcen els sentiments i la psicologia dels personatges. La ciutat de Barcelona: Concretament els barris de Sant Gervàs i Gràcia, que funcionen com un escenari emocional constant. "Els personatges de Mercè Rodoreda són femenins però són desgraciats, i és perquè ella està convençuda que la relació amb l'home és una relació de conflicte constant." Obres Destacades i Reconeixement Encara que La plaça del Diamant és la seva obra més cèlebre i traduïda a desenes d'idiomes (incloent-hi el xinès i el vietnamita), Tinyena destaca Mirall trencat com la seva obra més complexa i sòlida. Com a curiositat, es recorda que La plaça del Diamant no va guanyar el Premi Sant Jordi de 1960 perquè el jurat la va considerar una "novel·leta cursi", sent salvada posteriorment per l'editor Joan Sales i l'intel·lectual Joan Fuster.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
23'
L'Espill de Jaume Roig: Misogínia i Sàtira al Segle XV
Introducció a la figura de Jaume Roig En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tinyena presenta la figura de Jaume Roig, un prestigiós metge i ciutadà d'ordre de la València del segle XV. Tot i la seva imatge pública respectable, Roig va escriure una de les obres més singulars i controvertides de la literatura catalana: L'Espill o el Llibre de les dones. Estructura i Contingut de l'Obra L'obra es presenta com una autobiografia fictícia on el protagonista narra les seves constants desventures causades per les dones. Es divideix en diverses parts que marquen les etapes vitals del narrador: Els Tres Primers Llibres: Desengany i Matrimoni • L'expulsió de casa: El protagonista inicia un viatge a París i pateix mil desgràcies atribuïdes sempre a la maldat femenina. • Els quatre matrimonis: En un intent de trobar l'estabilitat burgesa a València, es casa successivament amb una donzella, una veguina, una viuda i una novícia. Tots els matrimonis acaben en desastre, revelant vicis com la falsedat, l'orgull o la luxúria. • La lliçó de Salomó: Després dels fracassos matrimonials, el savi Salomó se li apareix en somnis per recordar-li els pecats de totes les dones des d'Eva, amb les úniques excepcions de la Mare de Déu i l'esposa real de l'autor (Isabel Pellicer). L'Estil Literari: Un Repte Tècnic Un dels aspectes més fascinants del llibre és la seva complexitat formal: • Està escrit en unes noves rimades singulars: versos de tan sols quatre síl·labes (tetrasíl·labes). • Aquesta mètrica força la sintaxi de manera extrema, eliminant conjuncions i preposicions, cosa que en dificulta la lectura original. Interpretacions del Llibre L'episodi planteja si ens trobem davant d'una obra purament misògina o d'un joc d'enginy literari: "Jo prefereixo pensar que el llibre és una joguesca... feta i pensada com una juguesca entre mascles." Tinyena suggereix que l'excés de violència verbal i les situacions absurdes (com els pastissos de carn humana a París) apunten cap a una sàtira de taverna per a un públic burgès culte que buscava divertir-se amb la hipèrbole.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
Recull de novetats literàries del Camp de Tarragona
Balanç literari de Sant Jordi al Camp de Tarragona Jordi Tiñena analitza la situació actual de la indústria editorial i destaca la gran producció d'autors locals malgrat la tendència restrictiva dels grans segells. En aquesta conversa, s'emfatitza que el llibre no ha de quedar limitat a la festa de Sant Jordi, sinó que ha de mantenir la seva vigència durant tot l'any. Dinàmiques del mercat editorial Les grans editorials han passat d'una producció massiva a una de més selectiva i sostenible. Es concentren els llançaments en dos moments clau: Sant Jordi (febrer-març) i la campanya de Nadal (octubre-novembre). Les editorials del Camp de Tarragona com Cossetània, Arola i Silva segueixen apostant fort per la pluralitat de gèneres. Destacats per gèneres literaris Poesia (La gran protagonista): Sorprèn l'elevat nombre de publicacions. Es mencionen autors com Montserrat Abelló, Joan Elies Adell, Jordi Cervera (col·laborant amb pintors com Josep Maria Rosselló), Isabel Ortega i Lourdes Malgrat. Narrativa: Ha estat un any més discret en volum. Destaquen reculls col·lectius de premis com el Tinet o el Constantia, a més del nou títol de Rosa Pagès i la incansable Olga Xirinacs amb els seus dietaris de viatge. Clàssics i Teatre: Continua l'edició de l'obra completa de Josep Pin i Soler i es recuperen textos de Rovira i Virgili. En teatre, es destaquen propostes com Dramaticulària de Joan Cavallé. Infantil i Juvenil: El sector amb millor salut. Es comenten les aventures d'Antonet i reculls de moixaines, reclamant que l'hàbit lector no es perdi en l'edat adulta. "És important no circumscriure els llibres a la festa de Sant Jordi... els llibres continuen a les llibreries i continuen sent objecte de lectura."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
Josep Maria de Sagarra: L'últim gran autor popular
Retrat de Josep Maria de Sagarra En aquesta conversa s'analitza la figura de Josep Maria de Sagarra (1894-1961), considerat per l'expert Jordi Tiñena com l'últim gran autor autènticament popular de la literatura catalana, seguint l'estela de Verdaguer, Guimerà i Maragall. Es destaca la seva capacitat única de connectar amb les aspiracions de tota la població a través d'una obra extensa i una personalitat culta, inginyosa i cosmopolita. Conceptes clau de la seva biografia i estil Popularitat vs. Fama: Es diferencia entre la fama mediàtica actual i la popularitat de Sagarra, basada en l'estimació real del públic que recorda i sent els seus poemes i obres. L'home de món: De família aristocràtica i formació diplomàtica, Sagarra va viure a diversos països europeus, fet que li va atorgar un aire de senyor d'abans i una cultura vastíssima. Facilitat pel vers: Es subratlla la seva habilitat gairebé natural per escriure en vers, creant un ritme i una sonoritat que feien el català extremadament agraït per a l'escena. L'obra literària i el seu llegat L'obra de Sagarra és prolífica i abraça tots els gèneres, destacant especialment en: Teatre: Peces com El Cafè de la Marina, L'Hostal de la Glòria o La ferida lluminosa. Són obres fonamentals per al teatre amateur a Catalunya per la seva vivesa i agraïment escènic. Poesia i Mites: El manteniment de la mitologia catalana amb obres com El Comte Arnau, el Poema de Montserrat i el cèlebre Poema de Nadal. Narrativa: La novel·la Vida Privada, una crònica esplèndida de la Barcelona aristocràtica en decadència. Traduccions: La seva versió en vers de la Divina Comèdia de Dante i les obres de Shakespeare en són els màxims exponents. Context històric i supervivència "Sagarra va aprofitar el moment per participar i per pujar als escenaris i per ocupar un espai de la vida pública catalana." Tot i haver de marxar durant la Guerra Civil per amenaces de la FAI, va retornar a l'Espanya franquista el 1940. Gràcies a la seva naturalesa diplomàtica i al fet que moltes de les seves obres eren vistes com a "innòcues" o folklòriques pel règim, va poder continuar escrivint i estrenant en català, mantenint viva la llengua en la vida pública en un context de forta repressió.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
15'
Els trobadors: Realitat històrica i llegenda medieval
La figura del trobador més enllà del mite En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, es desmitifica la imatge romàntica i distorsionada dels trobadors creada pel segle XIX i Hollywood. Lluny de ser simples joves amb malles que rondaven dames, els trobadors eren principalment nobles, cavallers i homes educats que dominaven tant la lletra com la música. Diferències clau entre trobador i joglar És fonamental no confondre aquestes dues figures de l'edat mitjana: * El trobador: Un noble que creava la lletra i la música de les composicions. Era l'autor intel·lectual. * El joglar: Un professional de l'espectacle, d'origen popular, que interpretava les obres dels trobadors i feia malabarismes o jocs de mans de forma itinerant. La llengua i els gèneres poètics Tot i que a Catalunya es feia servir el català per a la prosa, la poesia se seguia escrivint en occità o provençal, ja que es considerava la llengua poètica per excel·lència a l'Europa medieval. Els gèneres estaven estrictament regulats segons el seu contingut: * La cançó: El gènere principal, centrat en l'amor cortès (l'adulteri acceptat sota l'ús del senyal per protegir la identitat de la dama). * El sirventès: Utilitzat per a l'atac personal, la sàtira política o la burla. * El plany: Un cant fúnebre per la mort d'un ésser estimat. * L'albada: El dolor dels amants en separar-se quan surt el sol. Connexió amb el món càtar i recomanacions La conversa vincula els trobadors amb la noblesa occitana i el fenomen del catarisme. Com a porta d'entrada a aquest món, es proposen diverses obres: "Cercamón (1981), de Lluís Racionero, és una novel·la agradable i ben documentada per entendre l'atmosfera dels trobadors i els càters." També es destaca la feina de Francesc Ribera 'Titot', qui ha adaptat al català modern les lletres bel·licoses de Guillem de Berguedà, fent-les accessibles al públic actual.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
19'
Pere Calders: El mestre del conte i la realitat secreta
En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena se submergeix en la figura de Pere Calders, considerat un dels millors contistes de la literatura catalana contemporània i mestre de generacions posteriors com la de Quim Monzó. Una vida marcada per l'exili i el compromís La trajectòria de Calders està íntimament lligada a la història del segle XX a Catalunya. Tot i començar com a ninotaire i dibuixant, el salt a la literatura es va veure interromput per la Guerra Civil, on va participar activament en la propaganda republicana i al front d'Aragó. Aquesta experiència bèl·lica va quedar plasmada a la seva obra Unitats de xoc. Després de la desfeta, va viure un llarg exili a Mèxic, un ecosistema cultural clau on va conviure amb altres intel·lectuals com el seu cunyat, de pseudònim Tísner. L'estil caldersià: més enllà de la fantasia El resum de l'obra de Calders destaca per la seva capacitat de transgredir la realitat des de la quotidianitat. No es tracta només de literatura fantàstica, sinó d'un joc amb la versemblança literària: * Sintetització: El conte com a gènere exigent on cal plantejar i resoldre una història en poques pàgines. * Humor i absurd: Situacions que semblen impossibles però que es narren amb una naturalitat absoluta dins del text. * Crítica social: A través de la ironia, analitza la condició humana i l'estructura de la societat. Obres de referència i llegat Durant la conversa s'esmenten títols imprescindibles que encara avui són vigents i fàcils de trobar a les llibreries: * Cròniques de la veritat oculta: L'essència del seu estil on la realitat i l'absurd es barregen. * Aquí descansa Nevares: Un recull de temàtica mexicana que explora de forma lúcida les desigualtats socials. * Invasió subtil i altres contes: Famosa pel seu humor i els jocs mentals dels protagonistes. Finalment, es destaca el gran reconeixement que Calders va rebre en vida, des de l'èxit teatral de l'espectacle Antaviana amb Dagoll Dagom, fins a l'obtenció del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, consolidant-se com un pilar fonamental de les lletres catalanes.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
21'
J.V. Foix: El pastisser de Sarrià i la modernitat
Homenatge a J.V. Foix: Tradició i Avantguarda En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura d'un dels poetes més rellevants de les lletres catalanes: J.V. Foix. Conegut popularment com el pastisser de Sarrià, Foix destaca per la seva capacitat única de conjugar el respecte absolut pels clàssics amb una fascinació trencadora per la modernitat. Un personatge singular Origen social: Fill d'una família benestant de pastissers, va abandonar la carrera de dret per formar-se de manera autodidacta a les biblioteques. Activisme cultural: Va ser un gran impulsor de les avantguardes a Catalunya, col·laborant amb figures com Salvador Dalí, a qui va presentar en la seva primera exposició a Barcelona. Modernitat i tradició: Malgrat la seva vida burgesa i el seu gust pel passat medieval, va ser un home d'una modernitat extrema: fundador de l'Aeroclub de Catalunya, jugador de tenis i un dels primers usuaris de la tecnologia de l'època. L'estil poètic de Foix La poesia de Foix es caracteritza per una factura clàssica (especialment el domini del sonet) però amb continguts que beuen del surrealisme i el futurisme. Tiñena destaca que els seus versos no s'han de llegir amb pauses mètriques rígides, sinó com si fossin prosa, per copsar la seva elegància i fluïdesa. "M'exalta el nou i m'enamora el vell." El valor de la poesia oral L'episodi reflexiona sobre la importància de l'escolta en la poesia. S'argumenta que el ritme és la clau de volta de qualsevol poema i que, històricament, la literatura va néixer per ser recitada o cantada. Es lamenta la pèrdua de les transmissions radiofòniques de teatre i poesia, tot i que es celebra la recuperació de col·lectius de contacontes i recitals en ciutats com Tarragona. Obres i reconeixements Es recomanen llibres com Sol i de dol (crucial pel seu domini del sonet), Gertrudis o KRTU. Foix és un dels autors catalans més traduïts arreu del món (alemany, japonès, turc, xinès, etc.) i ha estat musicat per artistes com Joan Manuel Serrat a És quan dormo que hi veig clar.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
Els diccionaris com a eina d'expressió i riquesa
La importància de la paraula i els diccionaris En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora el paper fonamental de la paraula com a material tècnic primigeni de la literatura i del pensament. El diccionari es presenta no només com un llibre de consulta, sinó com una eina per combatre l'empobriment intel·lectual. Reflexions sobre la lectura i l'aprenentatge Eina per a l'escriptor: Per als autors, el diccionari és un recurs imprescindible i d'ús constant. Experiència del lector: S'aconsella que el lector no estigui "encadenat" al diccionari durant la lectura per no tallar el plaer, sinó apuntar paraules per consultar-les a posteriori. Pedagogia en desús: Es recorda amb nostàlgia la pràctica escolar de crear llibretetes de vocabulari personalitzades, un hàbit que s'ha perdut i que ha derivat en un cert buit lèxic en la secundària. La llengua més enllà de la comunicació Tiñena critica la visió reduccionista de la llengua com a simple transmissió d'informació: "La llengua no és només un mitjà de comunicació... és un mitjà d'expressió, de recreació de la realitat i per afabular." L'ús de termes genèrics com guai, fantàstic o genial per a tot tipus de situacions demostra una manca de propietat i precisió que limita la capacitat de les persones per expressar emocions i matisos. Grans joies de la lexicografia catalana Es destaquen recursos monumentals accessibles gratuïtament a la xarxa, especialment a través de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC): Diccionari Alcover-Moll: Una obra dialectològica que recull la riquesa de tot el territori. Diccionari Etimològic de Joan Coromines: Una joia de la filologia mundial que explora l'origen de les paraules. TERMCAT: Centre de terminologia per a consultes especialitzades i en línia. Debat sobre la normativa i l'ortografia Finalment, es planteja una reflexió crítica sobre el sistema educatiu actual. Tiñena suggereix que l'excessiva preocupació per l'ortografia pot ser contraproduent si els alumnes no dominen primer la sintaxi i la riquesa lèxica. Proposa una possible reforma de certs aspectes, com els pronoms febles, per apropar la normativa a l'ús real dels parlants.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
15'
Maria Bell-lloc: La primera novel·lista catalana
En aquest episodi de Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens descobreix la figura de Maria Bell-lloc (pseudònim de Pilar Maspons i Labrós), considerada la primera dona a publicar una novel·la en llengua catalana. Context Històric i Personal La Renaixença: L'autora s'emmarca en el moviment de recuperació de les lletres catalanes al segle XIX. A diferència d'altres escriptores com Víctor Català, ella va publicar sota un pseudònim femení. Entorn Intel·lectual: Nascuda en una família vinculada a la cultura, era germana del folclorista Francesc Maspons i Labrós i cunyada de l'agitador cultural Francesc Pelagi Briz. Obra i Estil Literari La seva gran fita: L'any 1878 publica Bigatans i botiflers, una novel·la històrica ambientada en la Guerra de Successió. Temàtica: L'obra narra les aventures de dos nobles que han de portar una carta de l'Arxiduc Carles als defensors de Barcelona, barrejant patriotisme i peripècies pròpies del fulletó. Influències: Tiñena assenyala que, davant la manca de models catalans, l'autora s'inspira en el romanticisme europeu de Walter Scott i Alexandre Dumas. Folclore: Més enllà de la novel·la, va destacar en la recopilació de llegendes, rondalles i tradicions populars, col·laborant activament en revistes de l'època. Valoració de l'Obra Tot i que l'expert la defineix com una obra "simpàtica, agradable i ingènua" més que no pas una obra mestra, subratlla la seva importància com el primer pas de la novel·la contemporània escrita per dones. "És com un nen que comença a caminar; és el començament de la novel·la contemporània catalana."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
17'
Perfil de Joan Francesc Mira: Intel·lecte i Cultura
Joan Francesc Mira: La veu de l'humanisme al País Valencià Aquest episodi del Punt de Lectura ens apropa a la figura d'En Joan Francesc Mira, una de les personalitats més destacades de la cultura catalana contemporània. Considerat un "treballador incansable" i un gran activista cultural, la seva tasca ha estat fonamental en la defensa de la unitat de la llengua i la cultura dels territoris de parla catalana. Trajectòria i compromís Activista de fons: Ha estat president d'Acció Cultural del País Valencià, defensant el català en períodes políticament molt hostils. Formació acadèmica: Posseeix una sòlida cultura clàssica obtinguda a Roma (Universitat Gregoriana i Lateranense) i València, amb especialització en filosofia i lletres. Perfil multidisciplinari: Catedràtic, antropòleg (fundador del Museu d'Etnologia de València) i professor en universitats com la Sorbona o Princeton. L'obra literària i l'assaig L'obra de Mira es divideix en diversos pilars fonamentals: 1. Assaig i Antropologia: Destaquen els seus treballs sobre la família Borja, desmuntant la llegenda negra vaticana des d'una perspectiva històrica i valenciana. 2. Narrativa: Es recomana especialment la novel·la "Borja Papa" (1996), una obra celebrada per la crítica que narra l'ascens al papat des d'una estructura narrativa inversa. 3. Traduccions: La seva fita més gran és la traducció de la Divina Comèdia de Dante Alighieri. "La traducció de la Divina Comèdia de Mira és excel·lent; actualitza el català de Sagarra i aporta unes notes imprescindibles per entendre els secrets de l'autor." Reconeixements La seva carrera ha estat guardonada amb premis de gran prestigi com la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Crítica i la Medalla d'Or de la ciutat de Florència, reconeixent tant la seva qualitat literària com el seu compromís cívic.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
19'
Pep Coll: El Pirineu a través de la literatura
Explorant l'univers literari de Pep Coll En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens apropa a la figura de Pep Coll, un autor lleidatà i professor d'institut que ha convertit el Pirineu i les terres de Ponent en l'escenari principal de la seva obra. Tot i ser una figura discreta socialment, és un autor altament respectat i guardonat en el món de les lletres catalanes. La trajectòria de l'autor Vocació docent: Com molts escriptors catalans, Coll compagina l'escriptura amb la docència, fet que l'ha portat a escriure extensament en el camp de la literatura juvenil per dotar els centres educatius de material en català. Activisme cultural: Destaca la seva tasca organitzant trobades anuals d'escriptors al Pirineu, fomentant la convivència i la creació literària vinculada al territori. Estil i temàtica: La seva obra es caracteritza per una gran propietat lingüística i un coneixement profund de la geografia, els costums i la història de les zones de muntanya. Obra destacada: El segle de les llums Tiñena recomana especialment aquesta novel·la (Premi Octavi Pellissa 1996), que defineix com un llibre per ser "assaborit amb calma". "L'element central no està lligat a una sola història, sinó al fet històric de l'arribada de la llum al Pirineu i com això va transformar el paisatge i la vida dels pobles." L'estructura del llibre és singular, ja que es desenvolupa a partir d'un conjunt de fotografies que suggereixen relats parcials però connectats, permetent al lector un ritme de lectura lliure i fragmentat. El debat sobre la literatura juvenil Durant la conversa, es reflexiona sobre la dificultat d'escriure per a joves sense caure en falsificacions o gèneres menors, tot defensant que les millors obres juvenils solen ser aquelles que no neixen amb aquesta etiqueta exclusiva, sinó que són adoptades pels joves per la seva qualitat.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
18'
Maria Àngels Anglada i 'El violí d'Auschwitz'
En aquesta secció del Punt de Lectura, el col·laborador Jordi Tiñena analitza la figura i l'obra de l'autora vigatana Maria Àngels Anglada, posant un èmfasi especial en la seva novel·la més emblemàtica: El violí d'Auschwitz. Perfil de l'autora Maria Àngels Anglada (1930-1999) destaca per ser una escriptora de gran discreció i poc amant dels focus mediàtics. Amb una sòlida formació en filologia clàssica, la seva producció literària abraça diversos gèneres: * Poesia: Va ser el seu punt de partida, tot i que gran part de la seva obra poètica roman inèdita. * Assaig i Crítica: Especialitzada en el món clàssic i el mite grec en la literatura catalana. * Narrativa: Guanyadora de premis prestigiosos com el Josep Pla o el Prudència Bertrana. L'èxit d' 'El violí d'Auschwitz' Publicada el 1994, la novel·la ha perviscut gràcies a la seva inclusió en el cànon escolar i pel seu tractament de l'horror nazi. Tiñena subratlla alguns aspectes clau: * Contenció narrativa: L'autora evita la recreació brutal de la sang i el dolor, optant per un suggeriment constant que impacta més profundament en el lector. * Context històric: L'obra va néixer en un moment (anys 90) on la Guerra de Bòsnia tornava a posar el concepte de genocidi a l'ordre del dia. * Estructura: La novel·la destaca per ser extremadament concisa, amb un llenguatge net i una capacitat magistral per tancar el relat en el punt precís. "L'horror cansa i quan veus molta sang et fa immune; en canvi, la novel·la de l'Anglada és un suggeriment constant d'aquest horror." Finalment, es recorda que, malgrat el seu caràcter reservat, Anglada és una de les autores catalanes més traduïdes (anglès, italià, portuguès) i reconegudes amb honors com la Creu de Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
15'
Redescobrint Joan Salvat-Papasseit i la seva vitalitat poètica
En aquesta edició del Punt de Lectura a Tarragona Ràdio, Jordi Tiñena ens convida a redescobrir la figura de Joan Salvat-Papasseit, un dels poetes més emblemàtics però sovint desconegut fora dels cercles literaris més enllà de les versions musicades de Joan Manuel Serrat. Perfil d'un poeta autodidacta Salvat-Papasseit es distingeix dels seus contemporanis per ser un autodidacta radical. A diferència de l'aristocràcia cultural de l'època, ell no va tenir una formació acadèmica reglada: - Es va formar com a guerriller de la cultura, aprenent pel seu compte. - Va tenir una infantesa difícil, vivint en vaixells hospici al moll de Barcelona. - Va treballar en diversos oficis fins a trobar estabilitat a la llibreria de les Galeries Laietanes. L'avantguarda i l'estil Tot i morir molt jove (als 26 anys), va deixar una empremta profunda mitjançant el seu compromís amb les avantguardes europees: - Es va moure sota la influència del futurisme, exaltant la joventut, la força i les màquines. - Va explorar la tipografia i els cal·ligrames, trencant amb la mètrica i la rima clàssica. - Malgrat la seva forma moderna, la crítica destaca que el seu contingut és profundament vitalista, centrat en l'amor i l'erotisme. "Si jo fos pescador, pescaria l'aurora. Si jo fos caçador, atraparia el sol." Recepció i llegat L'espai analitza com la crítica es va dividir entre els qui lloaven la seva sinceritat i espontaneïtat i els qui el veien com un nouvingut sense preparació. Amb el pas del temps, ha estat totalment rehabilitat i és una lectura clau per als joves pel seu entusiasme vital.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
21'
Carme Riera i l'actualitat del món editorial català
Actualitat Editorial i Premis Literaris L'espai analitza els canvis recents en el suport institucional al llibre català per part de la Generalitat. Es destaca una nova fórmula que busca un equilibri per no afavorir només la quantitat, sinó també la qualitat i la viabilitat comercial, destinant ajudes tant a editors com a tirades específiques d'entre 1.000 i 3.000 exemplars. En l'àmbit dels guardons, es menciona l'impacte del Premi Sant Jordi, considerat el gran motor de vendes de la literatura catalana. Es fa referència al guanyador d'aquella edició, Emili Rosales, amb la novel·la La ciutat invisible. Perfil de Carme Riera: Trajectòria i Estil El programa es centra en la figura de Carme Riera, una de les autores més consolidades i traduïdes (fins i tot al rus o al grec). Tot i no ser una autora extremadament prolífica, la seva carrera és d'un altíssim nivell: Vessant acadèmic: És professora de literatura espanyola i especialista en la generació dels 70. Estil narratiu: Es caracteritza per una prosa accessible, molt centrada en les emocions i els sentiments més que en l'acció trepidant. Obres clau: Te deix, amor, la mar com a penyora (un clàssic escolar). Dins el darrer blau (considerada la seva millor novel·la, sobre els jueus a Mallorca). La meitat de l'ànima. Anàlisi de 'La meitat de l'ànima' Aquesta novel·la destaca per la seva originalitat tècnica i el seu joc amb el lector: L'Enigma Familiar: La narradora rep uns papers el dia de Sant Jordi que la porten a investigar el passat desconegut de la seva mare morta. Context Històric: Ambientada en la postguerra, explora les ambigüitats entre els bàndols franquista i republicà (maquis). Complicitat amb el lector: L'autora utilitza un recurs on demana directament ajuda al lector per resoldre la història, trencant la barrera entre realitat i ficció. "Escric el llibre perquè els lectors m'ajudin a acabar la història. Si li sonen aquests fets... truqui'm."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
23'
Itineraris d'informació i actualitat literària
Guia de Mitjans i Recursos Literaris En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena ens proposa un recorregut detallat pels diferents canals que permeten als lectors mantenir-se informats sobre el fet literari i les novetats editorials. La conversa aborda la paradoxa entre el gran nombre de lectors i la poca presència de la literatura als mitjans de comunicació de masses. La Literatura a la Televisió Tot i que els espais literaris solen quedar exclosos de les franges de màxima audiència, es destaquen tres programes de referència per la seva tasca divulgativa: • Alexandria (Canal 33): Conduït per Mario Serra, és elogiat pel seu caràcter amable i divulgatiu, fugint de la crítica destructiva. • Saló de Lectura (Barcelona TV): Un format de tertúlia entre escriptors i lectors qualificats sobre l'actualitat del sector. • El Buc Insígnia: Un programa de la xarxa de televisions locals dirigit per Jordi Llavina, centrat en una visió respectuosa de l'obra. "Un només coneix allò que se li posa davant dels ulls; si els mitjans massius no parlen d'un llibre, difícilment en tindrem coneixement." El Paper de la Premsa i la Crítica S'analitza el contrast entre la televisió i els diaris. Mentre la primera busca fidelitzar l'audiència amb tons positius, la crítica literària als suplements culturals (com els de La Vanguardia, El País o l'Avui) pot arribar a ser molt dura: • Es recomana al lector llegir el llibre abans que la crítica per formar-se un criteri propi. • Es denuncia l'existència de "crítics carnicers" que sovint prioritzen les modes sobre la qualitat real de les obres. Recursos Digitals i Internet Per a una informació més objectiva i tècnica, Tiñena suggereix tres portals fonamentals: Lletra (UOC): Una base de dades exhaustiva que inclou el Diccionari de la Literatura Catalana. Escriptors.com: El portal de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ideal per consultar agendes, premis i biografies. Web de l'ISBN: Recurs del Ministeri de Cultura indispensable per verificar l'existència real d'un llibre, el seu any de publicació i l'editorial.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
17'
Josep Carner: El príncep dels poetes i el Noucentisme
Introducció a la figura de Josep Carner En aquesta edició del Punt de Lectura, Jordi Tiñena presenta la figura de Josep Carner, considerat un dels grans poetes catalans del segle XX. L'autor s'emmarca dins el moviment del Noucentisme, un corrent literari i cultural que buscava l'ordre, la perfecció i la civilitat. Característiques de la seva poesia La poesia de Carner es distingeix per un domini extraordinari de la llengua i una tècnica mètrica impecable. Segons Tiñena, els punts clau de la seva obra són: Perfecció formal: Una construcció ordenada, ben rimada i equilibrada. Horror per la inharmonia: Busca sempre elegància i bellesa, fins i tot a costa de moderar els sentiments. Treball de laboratori: A diferència de la paraula viva d'autor com Maragall, Carner entén la poesia com una feina constant de retoc i ajustament. Temàtica quotidiana: Capaç de convertir elements trivials, com un raig de sol o un fruit, en peces d'una gran bellesa artística. Obres destacades i anàlisi El programa analitza dos dels seus llibres més emblemàtics: El cor quiet: Un títol que defineix la seva actitud d'observador serè davant la realitat. Els fruits saborosos (1906): Una obra on cada fruit s'associa a una etapa de la vida (infantesa, maduresa, vellesa). Es destaca el poema La poma escollida, que tracta la bellesa de la vellesa des d'una perspectiva positiva. Conclusió i llegat L'espai reivindica la lectura de la poesia en un món que perd riquesa lèxica. La sessió tanca amb la Cançoneta incerta, musicada pel grup Toti Soler i Cesc Gelabert, recordant que tot i la fredor que alguns li atribueixen, la seva obra és un patrimoni literari essencial que encara s'estudia a les escoles per la seva qualitat atemporal.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
16'
Pirateria literària: del paper a la xarxa digital
La pirateria editorial i el seu impacte En aquesta conversa amb Jordi Tiñena, s'explora el fenomen de la pirateria en l'àmbit literari, un problema que, tot i ser més visible a l'Amèrica Llatina, comença a tenir una presència significativa a casa nostra. El debat se centra en la distinció clara entre l'ús personal i l'explotació comercial il·legal dels llibres. Tipologies de pirateria literària Actualment es poden identificar diverses formes d'accés no autoritzat als continguts: Edicions clandestines en paper: Llibres d'actualitat que es venen al carrer a preus molt baixos, sovint produïts amb materials de baixa qualitat a partir de robatoris en impremtes o editorials. Pirateria digital: Disponibilitat quasi immediata de bestsellers a la xarxa, sovint escanejats per particulars pocs dies després de la seva sortida al mercat. Fotocòpies il·legals: Una pràctica freqüent en centres educatius i copisteries, malgrat ser una activitat prohibida per la llei. El dilema ètic i legal L'autor fa una distinció fonamental entre compartir i mercantilitzar. Segons Tiñena, l'acte de compartir un fitxer digital no hauria de ser diferent de deixar un llibre de paper o una batedora a un amic. Tanmateix, la llei encara no està adaptada a aquesta realitat. "Cada llibre piratejat és una apunyalada per a l'autor, ja que els seus guanys són molt més petits que els dels músics." Crítica al sistema de drets d'autor Un dels punts més polèmics del debat és la caducitat de la propietat intel·lectual. Tiñena qualifica d'"expoli" el fet que els drets d'autor s'extingeixin (normalment als 100 anys a Espanya), mentre que altres propietats (com cases o accions) es poden heretar indefinidament. Això acaba beneficiant els editors en lloc dels descendents dels creadors. Perspectives de futur Biblioteques digitals: Es proposa la regulació de préstecs virtuals per legalitzar l'accés digital sense perjudicar l'autor. Educació: Es remarca que la lluita contra la pirateria passa, inevitablement, per una millor conscienciació social sobre el valor de la creació literària.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
14'
Miquel Martí i Pol: El poeta del poble
Miquel Martí i Pol: L'últim gran poeta popular En aquesta edició de Punt de Lectura, Jordi Tinyena analitza la figura de Miquel Martí i Pol, considerat l'últim poeta català que ha assolit una popularitat massiva, comparable a la de clàssics com Maragall o Verdaguer. La seva capacitat per connectar amb el públic rau en una combinació de la seva qualitat literària, la seva dimensió humana i la seva presència constant en la vida pública malgrat la malaltia. Característiques de la seva obra Simplicitat i essència: Martí i Pol aconseguia expressar temes complexos i universals amb una aparent senzillesa que permetia que el lector s'hi reconegués immediatament. Quotidianitat: Molts dels seus poemes neixen de l'observació del dia a dia, sovint des de la finestra de casa seva a causa de la seva esclerosi múltiple. Ritme i claredat: Tot i que dominava les formes clàssiques, la seva força residia en el ritme intern i en la capacitat de convertir l'experiència personal en col·lectiva. La relació amb la cultura popular L'impacte de la seva poesia s'ha vist multiplicat per la col·laboració amb el món de la música, especialment a través de la Nova Cançó. Alguns dels punts clau esmentats són: Musicacions: Artistes com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner o Teresa Rebull han convertit els seus versos en cançons emblemàtiques. Reconeixements: Va rebre gairebé tots els guardons importants de les lletres catalanes, incloent-hi el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Generalitat. Homenatges en vida: A diferència de molts altres autors, va poder veure el reconeixement del seu poble i fins i tot una candidatura popular al Premi Nobel. "Miquel Martí i Pol és capaç de dir allò que és essencial per a les persones d'una manera tan senzilla que sembla que ho hauries pogut dir tu, però saps que no ho diries mai així." Recomanacions de lectura Tinyena suggereix començar per la vessant discogràfica, destacant el disc de Lluís Llach "Somnis sobre la revolta". En l'àmbit del llibre, recomana especialment "27 poemes en 3 temps", una obra breu però carregada de significació i bellesa.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
34'
Línia Directa amb l'Alcalde Joan Miquel Nadal
Infraestructures i la Variant de la N-340 L'alcalde respon a les queixes dels veïns del Camí del Nàstic per les manifestacions dominicals i la incertesa sobre el traçat de la carretera. Nadal defensa que: • El traçat va ser aprovat per unanimitat al plenari municipal. • Acusa l'oposició (PSC) d'haver enganyat els veïns amb promeses incompatibles amb els acords institucionals. • El sistema d'accessos es planteja com una roda de bicicleta, amb connexions radials cap al centre de la ciutat. Urbanisme i Patrimoni: L'Hostal del Sol Es discuteix el futur de l'edifici abandonat de l'Hostal del Sol, amb una sentència d'enderroc ferma. • L'Ajuntament ha arribat a un principi d'acord per redistribuir la volumetria. • L'objectiu és obrir una nova perspectiva visual cap al mar des d'aquella cota. Manteniment de la Via Pública i Civisme • Bancs de la Rambla: S'atribueix el mal estat actual a les plagues d'estornells i coloms; s'anuncia una restauració per a l'estiu. • Parcs i gossos: L'alcalde critica severament la manca de civisme dels propietaris de gossos a Sant Pere i Sant Pau, proposant mesures més dures que la simple multa. Oci Nocturn i Convivència Davant les queixes per sorolls i incivisme al carrer Pau del Protectorat, Nadal fa una reflexió social: "S'ha substituït la tranquil·litat de 'ja ha arribat a casa' pel fet de no preguntar-se què fan els joves des que surten fins que tornen." • L'alcalde vincula l'aguant dels joves fins a la matinada amb el consum de substàncies. • Reconeix la dificultat de tancar locals que compleixen legalment amb les ordenances. Projectes Estratègics i Esport • Tabacalera: L'Ajuntament manté que qualsevol requalificació implica que l'edifici sigui de titularitat municipal. • Consorci del Transport: Crítica a la Generalitat per la manca de reunions (només una en 600 dies) i el retard en el projecte del bitllet únic. • Terrescavades: Prudència davant la judicialització del cas i defensa de la legalitat del vot del regidor Ángel Fernández. • Gimnàstic de Tarragona: Primícia sobre les obres del camp; l'Ajuntament aporta el finançament però la gestió i l'execució les farà directament el club.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
20 de juny del 2005
30'
Línia Directa amb l'Alcalde: Mobilitat i Ciutat
Gestió de l'Espai Públic i Mobilitat L'episodi se centra en la interacció directa entre l'alcalde de Tarragona i els ciutadans a través de trucades telefòniques, abordant diversos problemes d'infraestructura, incivisme i urbanisme. Seguretat i Incivisme • Es discuteixen les destrosses al mobiliari urbà, especialment a la plaça Josep Maria Salvador Pí, on es preveu instal·lar vigilància amb càmeres per identificar els infractors. • L'alcalde subratlla la importància de l'efecte sancionador i la responsabilitat dels pares en el cas de menors. • Es denuncia la brossa fora dels contenidors i la presència de persones que regiren les deixalles, creant brutícia addicional. Projectes Urbanístics i Equipaments • Residència Germanetes dels Pobres: Es confirma que el jardí és intocable i es mantindrà com a zona verda pública. • Equipaments esportius: S'anuncia que les obres de la piscina del Serrallo començaran durant l'any en curs, amb un model similar a la de Sant Pere i Sant Pau. • Mobilitat: S'analitza el retard de la variant de la N-340 i l'inici imminent de les obres a la Via Augusta abans de l'estiu. Queixes de Barri i Suggeriments • Millora de l'accessibilitat al Palau de Congressos mitjançant la revisió de l'ascensor i l'estudi d'escales mecàniques. • Problemes concrets de manteniment com clots a l'Avinguda Catalunya i la necessitat de més bancs i arbres a les zones d'ambulatoris. "L'única solució contra el vandalisme és l'efecte sancionador i el treball de filmació per saber qui és, perquè si no, no és mai ningú."