Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55513-55536 de 62530

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
48'
Entrevista a Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona
Perfil personal i vocació de Jaume Pujol L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, explica que la seva vocació va néixer en el si d'una família cristiana de Guissona. Malgrat que inicialment pensava seguir el negoci farmacèutic familiar, als 17 anys va descobrir la seva crida religiosa i es va unir a l'Opus Dei. • Va estudiar Pedagogia a Roma, on va conviure 11 anys amb el fundador de l'Obus Dei, Josepmaria Escrivà de Balaguer. • Va ser nomenat arquebisbe el 2004 mentre treballava a la Universitat de Navarra. • Declara que la seva filosofia de vida es basa en estimar i perdonar, sense sentir-se afectat per les crítiques històriques cap a la seva institució. Debat sobre l'educació i la religió a l'escola Com a expert en pedagogia religiosa, Pujol defensa fermament la presència de la religió a l'ensenyament: El dret dels pares Defensa que el pilar fonamental de qualsevol llei educativa ha de ser el dret dels pares a escollir la formació moral dels seus fills. Considera que la religió no és només una qüestió de consciència, sinó una disciplina acadèmica i científica que transmet cultura i història. Cultura religiosa vs. formació confessional Es mostra contrari a substituir la classe de religió per una assignatura genèrica de "cultura religiosa". Argumenta que: "Si no s’ensenya la religió des del punt de vista estructural com una disciplina acadèmica, els pares no poden fer aquesta transmissió orgànica i sistemàtica." Posició de l'Església davant temes socials Durant la tertúlia es tracten temes controvertits: • Dones a l'Església: Reivindica el paper fonamental de la dona, posant Maria com a exemple, tot i que manté la postura oficial sobre la impossibilitat del sacerdoci femení. • Homosexualitat i seminaris: Justifica la instrucció vaticana que restringeix l'accés d'homosexuals al sacerdoci com una norma d'adequació a l'ofici, negant que sigui discriminació. • Preservatius i Sida: Advoca per l'educació en la fidelitat i la parella estable com a mètode més eficaç, citant exemples com el d'Uganda. El vessant més humà En un qüestionari ràpid, l'arquebisbe desvetlla els seus gustos i desitjos: • Ciutat: Tarragona. • Llibre: La Bíblia i la trilogia d'El Senyor dels Anells. • Esport: Aficionat al Nàstic de Tarragona, pel qui demana l'ascens a Primera Divisió. • Música: Li agrada Joan Manuel Serrat (Ara que tinc 20 anys).
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
42'
Entrevista a Maria Mercè Martorell: Política i Advocacia
Introducció i Trajectòria Política L'entrevista d'avui compta amb la presència de Maria Mercè Martorell, regidora a l'Ajuntament de Tarragona. Durant la conversa, explica que la seva entrada en política va ser fruit de la casualitat, passant de col·laborar com a assessora independent a formar part de les llistes del Partit Popular el 1995. Martorell destaca el seu perfil municipalista i la seva preferència per la política local i de carrer, allunyada de les estructures d'aparell. Disciplina de Partit i Visió Territorial Es discuteix la relació entre les directrius nacionals del partit i la realitat catalana. Martorell defensa una gestió basada en el respecte a la pluralitat: • Considera que algunes declaracions de líders estatals (com Acebes) són desafortunades i poc representatives de la moderació del PP català. • Reivindica la llibertat de vot en temes de consciència personal, com el matrimoni homosexual. • Subratlla la importància del diàleg i la proximitat: "A cada lloc les directrius s'han de plasmar d'una determinada manera sense que vulgui dir contradiccions, sinó maneres de plantejar les coses." Patrimoni i Projectes per a Tarragona Com a responsable de l'àrea de patrimoni, Martorell exposa els seus somnis i reptes per a la ciutat de Tarragona: • El gran objectiu és la transformació de la façana marítima. • La millora de la projecció internacional de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat. • Lamenta el bloqueig administratu de la Necròpolis i el Teatre Romà, que depenen de la Generalitat i el Ministeri. Vocació Professional i Vida Personal L'entrevista també explora la seva faceta com a advocada especialista en dret canònic i matrimonial: • Descriu l'advocacia com una professió molt humana, comparant-la amb la ginecologia pel suport que es dona en moments crítics. • Analitza el canvi social que ha portat a l'increment dels matrimonis civils sobre els religiosos, vinculant-ho sovint a les segones núpcies. • En un to més distès, confessa la seva passió per les sabates de taló com a teràpia i el seu gust per conduir de nit com a mètode de relaxació.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
47'
Entrevista a Joan Aregio sobre el futur de Tarragona
Panorama Polític i l'Alcaldia de Tarragona L'episodi comença amb una discussió directa sobre la successió a l'alcaldia de Tarragona. Joan Aregio, president de la Diputació i tinent d'alcalde, aclareix la polèmica entre Convergència i Unió. Segons Aregio, existeix un pacte de federació que s'ha de respectar: • Si el canvi d'alcalde es produeix abans de les eleccions de 2007, el successor ha de ser de Convergència. • De cara a les eleccions de 2007, la federació triarà el millor candidat segons els mecanismes establerts. Projectes Urbanístics i Equipaments Crònics Es repassen diversos temes que afecten el dia a dia de la ciutat, buscant solucions a problemàtiques que s'arrosseguen des de fa anys: Espais Culturals i de Formació • L'Escola d'Idiomes i el Teatre Tarragona: Aregio es mostra optimista i afirma que es desencallaran durant el primer trimestre de l'any. Admet que la demora de 7 o 8 anys no és satisfactòria. • El G3: Es planteja com un centre d'art contemporani en col·laboració amb la Generalitat, tot i que es podria aprofitar part de la finca per a habitatge. La Sabinosa i la Gent Gran Es discuteix el futur de la finca de la Sabinosa. El projecte principal és crear un laboratori d'indústries culturals i noves tecnologies vinculat a la universitat i la Mediterrània. "L'ocupació de la finca serà mínima, d'entre un 15 i un 20%, deixant la resta de l'espai lliure per a ús públic." Sobre la residència de les Germanetes dels Pobres, Aregio assegura que l'Ajuntament vetllarà perquè l'equipament continuï tenint un ús social i assistencial, malgrat els canvis de propietat. Gestió de la Diputació i Estructura Administrativa Aregio defensa el paper de les Diputacions i els Consells Comarcals com a eines de cooperació local, però critica la manca de delimitació competencial en l'Estat: • Considera un error que diverses administracions (Estat, Generalitat, Ajuntaments) facin les mateixes polítiques, com les d'habitatge. • Critica la proliferació de xiringuitos o organismes innecessaris. • Sobre l'Estatut de Catalunya, afirma amb contundència que si es retalla en excés a Madrid, s'hauria de retirar. La Plaça de Toros i Opinions Personals Com a president de la Diputació (propietària de la plaça), defensa la inversió per cobrir el recinte per convertir-lo en un espai polivalent per a tot l'any, més enllà de les corrides. Es defineix com una persona liberal que respecta totes les opinions, tot i reconèixer el seu gust personal per la tauromàquia i les tradicions com els Sanfermines. Perfil Personal i Humà En la part final, les entrevistadores indaguen en la figura més personal d'Aregio: • Reconeix ser una persona tímida i distant d'entrada, però nega ser esquerp. • Explica la seva entrada tardana en política professional (als 31 anys) després de ser director general a la Generalitat. • Comparteix les seves aficions: el tennis, la lectura (recomana Camila Sirga i l'obra d'Armand Puig) i la seva passió per l'arròs.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
47'
Maria Magarolas i la tasca de Càritas a Tarragona
Trajectòria i compromís social L'entrevista se centra en la figura de Maria Magarolas, qui va ser directora de Càritas Interparroquial de Tarragona durant quatre anys. Magarolas explica com la seva vinculació amb l'entitat va néixer d'un desig personal de dedicar temps als altres després de la seva etapa en l'ensenyament. Projectes clau de Càritas Magarolas destaca que Càritas no treballa amb projectes efímers, sinó amb programes de continuïtat que busquen solucions a llarg termini: • Projecte "Ara Sí": Centrat en la gent gran de més de 75 anys. Un estudi va revelar que el 16% de la població de Tarragona és gran, i molts es troben en situació de risc o soledat extrema. • Curs de la dona a Campclar: Un espai d'alfabetització i creixement personal per a dones en risc d'exclusió, actualment amb una forta presència de població immigrant. • Orientació Laboral (ORLA): Servei per trobar feina, especialment en el sector domèstic, ajudant persones que sovint no tenen la documentació regularitzada. • Projectes per a joves: Com el "Som-hi Tots" (reforç escolar) i el "Sortim" (intervenció al carrer i esport federat). "El voluntariat ha de ser un compromís de dia i d'hora, no de 'quan pugui'. Aquestes hores són el cel per a una persona que està sola." El valor del voluntariat i la solidaritat Es discuteix la complexitat del voluntariat actual. Magarolas lamenta el cansament solidari que es percep en la societat, on les grans catàstrofes mediàtiques capten tota l'atenció mentre que les necessitats locals o les crisis silencioses (com les del Pakistan o Centreamèrica) queden oblidades. Relació amb l'Administració L'exdirectora reflexiona sobre la col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona i altres institucions. Tot i que existeix una xarxa de coordinació, subratlla que sovint les entitats socials arriben on l'administració no pot per traves burocràtiques o falta de sensibilitat específica. Visió de ciutat i preguntes personals En la part final, l'entrevistada ofereix la seva visió sobre la política local, criticant que es dediquin excessius recursos a infraestructures (com aparcaments) o esdeveniments efímers (focs artificials) en comptes de reforçar les polítiques socials.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
45'
Entrevista a José María de Goya, cap de la Guàrdia Urbana
Entrevista amb el Cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona En aquesta edició de A 4 Bandes, el programa rep a José María de Goya, màxim responsable de la Guàrdia Urbana de Tarragona, per repassar l'actualitat de la seguretat ciutadana, la gestió del trànsit i el paper social de la policia local. Perfil Personal i Professional • El senyor De Goya és militar de carrera en excedència. Es va incorporar a la Guàrdia Urbana per motius familiars i personals després de casar-se a Catalunya. • Destaca la seva visió de la professió des del compromís amb el servei públic i la família. Competències i Gestió de la Seguretat • Competències exclusives: Trànsit, accident Elijah i policia administrativa derivada de les normes locals. • Violència de gènere: S'explica el servei d'atenció a les víctimes en col·laboració amb Serveis Socials, operatiu de 19h a 02h, horari de màxima incidència segons les estadístiques. • Policia de proximitat: L'intendent subratlla que l'èxit de la policia de barri no és només la presència física, sinó la capacitat de captar les demandes reals dels veïns. Civisme, Trànsit i Imatge Pública • Es discuteix la percepció "antipàtica" de la policia a causa de les multes i la grua. De Goya defensa que l'actitud ha de ser professional però recorda que el ciutadà sovint aparca de forma irregular sense pensar en el col·lapse o en les persones amb mobilitat reduïda. • > "L'èxit estaria si s'aconseguís trobar una intersecció absoluta entre l'esforç de la Guàrdia Urbana i les demandes dels veïns." Projectes i Futur • Nova Caserna: Es confirma la necessitat urgent de noves dependències a la zona de Joan XXIII, ja que les actuals són precàries i petites. • Entorn escolar: S'ha implementat la figura d'un interlocutor policial per a cada centre educatiu per canalitzar problemes com l'absentisme o el tràfic de substàncies. El Qüestionari Final L'entrevista conclou amb un test personal on el convidat revela aspectes més humans: • Considera la creació de la Diada de la Guàrdia Urbana (11 de desembre) com un dels seus moments professionals més gratificants. • Defineix la seva relació amb l'alcalde Nadal com de subordinació professional i "bon rotllo" necessari per a la gestió municipal.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
41'
Pitu Rovira: Cultura, Ciutat i la Tarragona en Blanc i Negre
Una vida dedicada als llibres i la ciutat En aquesta edició del programa, comptem amb la presència de Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona i una figura cabdal en la dinamització cultural de la ciutat. La conversa transcorre per diversos eixos que van des de la seva faceta com a impulsor d'iniciatives literàries fins a la seva visió crítica de l'evolució urbana i social de Tarragona. Iniciatives culturals i gastronòmiques L'entrevistat rememora els inicis d'iniciatives que avui són referents, destacant la seva capacitat d'innovació en moments on tot estava per fer: • L'origen de Lletres a Taula: una combinació de gastronomia i literatura que va néixer de converses informals. • La creació del Premi Tinet: pioner en l'ús del correu electrònic per a la recepció de textos literaris fa més de dues dècades. • La necessitat de reinventar-se constantment per cridar l'atenció de l'exterior. L'evolució de Tarragona: Del blanc i negre al tecnicolor Rovira descriu el pas d'una ciutat grisa i petita cap a l'actualitat, marcada per la industrialització i el creixement dels barris: • La Tarragona del 68-70 com a punt d'inflexió amb l'arribada de la petroquímica. • La reivindicació dels barris, que van haver de lluitar per serveis bàsics com el clavegueram. • La crítica a una societat que sovint espera que l'Ajuntament ho solucioni tot en lloc de prendre la iniciativa. La Festa Major i el sentiment de pertinença Es discuteix profundament la transformació de Santa Tecla i actes tan emblemàtics com la Baixada de l'Àliga: "La Baixada de l'Àliga va néixer d'una necessitat i fins i tot d'una certa 'gamberrada' per traslladar la bèstia d'un local a un altre." • El creixement de la participació ciutadana i el risc de massificació. • La crítica als preus elevats durant les festes, que fomenten fenòmens com el botellot. Política i compromís social Pitu Rovira explica per què ha rebutjat diverses propostes per entrar en política activa: • La seva forta oposició a la disciplina de vot, la qual considera incompatible amb el seu caràcter. • El desgast de les figures polítiques que s'eternitzen en els càrrecs i la pèrdua de la democràcia interna dins els partits. Recomanacions i anècdotes personals En el darrer tram, la conversa es torna més íntima: • Recomana la lectura de "Les veus del Pamano" de Jaume Cabré, un llibre que el va deixar pinçat. • Comparteix la seva passió per la muntanya, especialment pel Pallars i la Pica d'Estats, com a llocs per trobar silenci i tranquil·litat. • Proposa millores urgents per a la ciutat, com el paviment de la Rambla i la restauració de la barana del Balcó del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
42'
Activisme i realitat LGTBI amb Cristina Fernández
L'activisme LGTBI i l'experiència personal L'episodi compta amb la presència de Cristina Fernández, arqueòloga i activista veterana del moviment gai, lesbià, bisexual i transsexual. Durant la conversa, s'aprofundeix en les dificultats de la seva trajectòria personal i la seva lluita col·lectiva. El procés de "sortir de l'armari" • Cristina explica la seva experiència personal amb una família catòlica i tradicional. Destaca que, tot i que mai se'n va parlar explícitament fins a l'aprovació de la llei de matrimoni, la seva orientació era una realitat evident. • Reflexiona sobre la importància de l'acceptació familiar i com la falta de comunicació pot generar un sentiment de solitud o la necessitat de mentir durant la joventut. L'activisme i la lluita contra l'homofòbia • Es repassen els inicis de Cristina a Madrid durant els anys 90, una època marcada per agressions físiques de grups d'extrema dreta i la necessitat de protecció policial en actes universitaris. • L'activista assenyala que l'homofòbia no és només externa, sinó que també existeix de manera subtil dins de grups progressistes i fins i tot dins del propi col·lectiu LGTBI (lesbofòbia i plomofòbia). Reivindicació i visibilitat social El significat de l'Orgull i la imatge mediàtica • Es discuteix l'origen de la celebració de l'Orgull Gai (Stonewall, 1969) i la seva funció com a eina de visibilitat. • Cristina critica que els mitjans sovint només mostren la part de "carnaval" o espectacle, ignorant les milers de famílies i persones que hi participen de manera convencional, la qual cosa dificulta la normalització real. Avanços jurídics vs. realitat quotidiana • Tot i l'aprovació de la Llei de Matrimoni Homosexual, es denuncien casos recents de violència i discriminació en l'àmbit laboral i escolar (bullying). • > "L'homofòbia existeix i molt; ens arriben casos terribles a l'associació que no surten als mitjans." Institucions i societat • Es debat el paper d'institucions com l'Església Catòlica i partits polítics com el PP, assenyalant la jerarquia eclesiàstica com un dels principals focus de resistència a la igualtat. • Finalment, es destaca la necessitat de continuar treballant en l'educació des de la base per trencar els estereotips de gènere i orientació sexual.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
47'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: Política, Urbanisme i Ciutat
Debat sobre la Trajectòria Política i l'Alcaldia L’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre els seus disset anys al capdavant de l'ajuntament. Admet que la seva anterior comunicació sobre la retirada política va ser un error estratègic per l'antelació amb què es va fer. Reformes Legislatives Proposades Nadal proposa dues modificacions estructurals en la legislació municipal per evitar l'estancament en els càrrecs publicis: • Ampliació de les legislatures a cinc o sis anys. • Limitació de mandats a un màxim de dues legislatures. "Si la gent cregués que jo m'he apoltronat, no m'hagués votat. Reclamo el reconeixement de la intel·ligència del votant." Projectes Urbanístics i Barris Es discuteix la gestió dels barris de Tarragona, especialment pel que fa a les infraestructures i serveis: • Bona Vista: Defensa de les inversions en rotondes i el nou complex esportiu amb piscina. • Casc Antic: L'alcalde manté el seu compromís amb la peatonalització, malgrat les queixes individuals d'alguns veïns i comerciants. • Façana Marítima: Es destaca la importància del conveni amb la Generalitat de Catalunya per desbloquejar aquest projecte estratègic, evitant solucions provisionals com passos subterranis que podrien retardar el pla general. Conflictes Institucionals i Equipaments El Banc d'Espanya i el Subdelegat del Govern Nadal critica durament la gestió de l'edifici del Banc d'Espanya, negant les afirmacions del subdelegat sobre la falta de peticions oficials per part de l'Ajuntament. L'alcalde insisteix que l'edifici hauria de tenir un ús ciutadà o museístic i no servir per ampliar oficines administratives de l'estat. L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Es defineix com un debat ingenu el trasllat de l'EOI. Nadal afirma que la direcció del centre es resisteix a abandonar la Rambla, malgrat que l'Ajuntament ha posat sobre la taula diverses alternatives per millorar les instal·lacions. Gestió de l'Esport: El Nàstic L'alcalde expressa el seu malestar amb el Consell d'Administració del Nàstic. Reclama un reconeixement a la tasca municipal i al suport econòmic històric de l'Ajuntament (uns 100 milions de pessetes anuals). Defensa la transparència en la venda d'accions i subhastes públiques del club. Visió de Futur i Model de Ciutat Nadal aposta per una Tarragona que no superi els 175.000 habitants per garantir-ne la governabilitat i el civisme. Compara el seu model de ciutat ideal amb localitats de la costa francesa com Canes o Nissa, basat en la qualitat de vida i una classe mitjana forta.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
46'
Entrevista a Núria Meronyo: Vocació i tasca social
Una vida dedicada als altres Aquesta conversa a Tarragona Ràdio ens apropa a la figura de Núria Meronyo, una monja vedruna que ha dedicat la seva vida a treballar amb col·lectius desfavorits. Durant l'entrevista, la Núria explica com la seva vocació no és només religiosa, sinó profundament social, centrada en l'acompanyament a persones en situació de pobresa i exclusió. Els inicis i la vocació social • La Núria és originària de Sitges, però la seva vocació va néixer a Sabadell en veure la manca de cultura i oportunitats dels joves de barri. • Als 21 anys va decidir entrar al convent, malgrat la incomprensió inicial de la seva família. • Defensa que ser monja és la seva manera de realitzar-se: "M'agrada i m'ho he passat molt bé i m'he realitzat." Trajectòria en barris i missions L'entrevistada repassa els llocs on ha deixat empremta: • Barri de l'Esperança (Tarragona): On va treballar durant uns 18 anys amb la comunitat gitana fins a la desaparició del barri. • Veneçuela (Estado Sucre): Una etapa marcada per l'emoció de compartir el poc que tenien els pescadors i malalts. • Ceuta: On va viure l'experiència de l'acollida a la frontera, rebent persones subsaharianes que saltaven la tanca. Reflexions sobre la pobresa i l'acollida La dignitat per sobre de la misèria La Núria destaca que la gent pobra té una facultat especial per sortir-se'n. Per a ella, no es tracta de conformisme, sinó de valorar el que es té (el valorisme). Critica els estereotips socials i subratlla que el racisme sol néixer de la por i la sensació d'amenaça. L'idioma com a pont Actualment a Reus, treballa en l'alfabetització d'immigrants magribins, destacant que l'aprenentatge del català i el castellà és la seva principal eina d'integració i supervivència. Una monja de paisà L'entrevista conclou mostrant una dona que no utilitza hàbit ni signes externs ostentosos, centrant el seu testimoni en la felicitat, la pau i l'estimació cap als altres, especialment cap als infants.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
45'
Entrevista a Albert Ballbé: Cultura, Festes i Política a Tarragona
Títol de la Secció Principal: Gestió Cultural i Festiva El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Albert Ballbé, inaugura l'espai A quatre bandes. Durant la conversa, es debaten les competències de la seva regidoria i la voluntat d'evitar el dirigisme polític en la cultura local. Gestió de la Regidoria de Cultura • Ballbé explica que la missió principal és dinamitzar l'activitat cultural i donar suport a entitats externes mitjançant subvencions i cessió d'espais. • Es destaca la preparació del nou Pla Cultural de Tarragona, que serà dirigit per professionals de prestigi independent de colors polítics. • Admet mancances en la difusió de les activitats, tot i que subratlla que espais com el Metropol tenen programació diària. Les Festes de Santa Tecla i Sant Magí • En la seva faceta com a Magí de les Timbales, Ballbé comparteix anècdotes sobre la duresa física de portar nens al cavall i la tradició del seu vestuari centenari. • Es discuteix la polèmica amb les colles de grallers i els canvis en la diada castellera, defensant el dret dels ciutadans a veure colles de gran nivell. • Sobre la sàtira dels Dames i Vells, el regidor afirma: "Un regidor que no surti criticat vol dir que ha fet un programa pla; la crítica és legítima, però ha de tenir un límit ètic." Projectes de Ciutat i Urbanisme El futur del Teatre de la Rambla i la Tarragona Film Office • S'explica el retard en les obres del teatre degut a les complexes negociacions amb el Ministeri de Defensa per l'adquisició de terrenys. • Es presenta la Tarragona Film Office com una eina per facilitar rodatges i atreure productores, simplificant la burocràcia municipal. La Façana Marítima i el Conveni amb la Generalitat • Ballbé valora el conveni d'intencions signat amb el Conseller en Cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, com un pas endavant tot i ser "paper mullat" inicialment. • El projecte pretén integrar el ferrocarril i obrir la ciutat al mar, un repte tècnic i econòmic que requereix la implicació de l'Estat i la Renfe. Trajectòria Personal i Reflexions Polítiques • Es repassa la seva experiència com a Senador, defensant la cambra alta com un espai de revisió legislativa necessari per al fair play polític. • L'entrevista clou amb detalls personals: el seu càrrec de vicecònsul honorari del Brasil, la seva afició a la guitarra i les seves cançons preferides de Joan Manuel Serrat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
21'
50è Aniversari de la Parròquia de Sant Pau a Tarragona
Celebració del Cinquantenari de la Parròquia de Sant Pau La parròquia de Sant Pau de Tarragona inicia els preparatius per commemorar els seus 50 anys d'història a la ciutat. Aquesta celebració, que arrencarà oficialment al gener, no pretén ser només un seguit d'actes extraordinaris, sinó un reconeixement a la vida quotidiana i al compromís ciutadà d'una comunitat molt activa. Eixos Principals de l'Aniversari El programa d'actes s'ha estructurat en tres etapes i destaca per la seva voluntat d'obertura: Diàleg Fe i Vida: Es busca que l'activitat parroquial tingui un relleu cultural i social a Tarragona, potenciant la relació entre la teologia i el dia a dia dels ciutadans. Compromís Social: La vinculació amb Càritas i el servei "Finestra al Món" subratllen l'opció preferent pels més pobres i la dimensió universal de la fe. Protagonisme dels Joves: S'ha destacat l'impuls de les noves generacions, que han liderat iniciatives com el sopar solidari de Càritas. Activitats Destacades L'agenda inclou propostes tan diverses com: Missa d'Inauguració: Presidida per l'arquebisbe el 16 de gener. Formació i Cultura: Xerrades sobre Sant Pau a càrrec de Mossèn Aragonès i Armand Puig, a més d'una ruta cultural pels llocs paulins de la ciutat. Viatges Formatius: Rutes espirituals i culturals a Grècia, Turquia i Roma. Assemblea Parroquial: Una trobada reflexiva al final del cinquantenari per recollir el llegat de l'experiència. "L'acte extraordinari consisteix a donar relleu a les coses ordinàries de cada dia." Finalment, s'ha posat en valor la visió de futur que va tenir la parròquia en instal·lar-se a la zona de la Rambla, passant de ser uns afores a convertir-se en el centre neuràlgic de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
Aventura i ciència al Parc Infantil de Nadal
El Parc de l'Aventura i els Viatges Fantàstics El regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la nova edició del Parc Infantil de Nadal al Moll de Costa. Enguany, el certamen se celebra sota el lema "El parc de l'aventura i els viatges fantàstics: de la ciència a la ficció", una temàtica que uneix dues efemèrides clau: El centenari de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. El centenari de la mort de l'escriptor Jules Verne. L'objectiu principal és que els infants d'entre 2 i 14 anys puguin aprendre mentre es diverteixen a través d'una decoració i unes activitats completament tematitzades. Activitats i Espectacles Destacats El parc ofereix una programació densa i variada per evitar les aglomeracions i garantir l'entreteniment: Espectacles diaris: Es realitzaran més de 55 representacions durant els 10 dies del parc, amb la participació de companyies de ressò internacional. Tallers temàtics: Destaquen el planetari, el taller de peixos voladors (homenatge a Verne), el de ciència divertida, globoflèxia i fang. Atraccions de fira: S'han renovat els formats d'altres anys per oferir noves experiències als visitants. Informació Pràctica i Accés El recinte estarà obert del 23 de desembre al 3 de gener (un dia més que l'any anterior), amb horaris de matí i tarda. El regidor recomana especialment l'assistència als matins: "Recomanem molt especialment el matí, perquè a banda que l'entrada és més barata (dos euros), hi trobareu menys aglomeració de gent." Compromís Social i Entitats El parc no és només un espai lúdic, sinó també un punt de trobada per a la societat civil i la solidaritat. Enguany es farà una recollida de bicicletes en col·laboració amb el Club Rotary de Tarragona per enviar-les a una missió a les Filipines.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Eleccions al Col·legi d'Advocats de Tarragona
Jornada Electoral a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tarragona (ICAT) El programa analitza la jornada electoral al Col·legi d'Advocats de Tarragona, on uns 900 professionals estan cridats a les urnes per elegir el nou Degà i vuit membres de la Junta per als propers tres anys. L'entrevista compta amb la presència de l'actual degà i candidat a la reelecció, Antoni Vives, davant l'absència de l'altre candidat, Enric Balaguer. Eixos del Programa Electoral d'Antoni Vives La candidatura de Vives es basa en la continuïtat de projectes iniciats i s'estructura en tres grans pilars: El Col·legi com a institució: Centrat en la reestructuració interna i la modificació dels estatuts. El Col·legi i el col·legiat: Potenciació de la formació continuada (amb més de dos cursos setmanals), beques per a joves advocats i la creació d'una fundació d'ajuda social per a la tercera edat. El Col·legi i la societat civil: Voluntat de ser una veu que creï opinió i ajudi els col·lectius vulnerables. Millores i Reivindicacions Professionals Durant l'entrevista es tracten temes clau per a l'exercici de l'advocacia a la demarcació: Dignificació del Torn d'Ofici: Vives destaca increments d'entre el 18% i el 35% en els mòduls de pagament durant el seu mandat, tot i que reconeix la necessitat de seguir pressionant la Generalitat a través del Consell de l'Advocacia Catalana. Infraestructures: Es preveu la solució definitiva a la manca d'espai amb el nou Palau de Justícia per al 2008. Atenció al Ciutadà: Anunci de la creació d'una nova oficina per canalitzar suggeriments i queixes de la ciutadania. "La veu de l'advocacia no ha de ser de reivindicació política, sinó una veu de crear opinió a la societat i d'ajudar als més necessitats."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
8'
Campanya solidària de recollida de joguines de la URV
Iniciativa solidària de la URV per Nadal L'entitat URV Solidària ha posat en marxa una generosa campanya de recollida de joguines destinada a infants de la demarcació de Tarragona. Aquesta acció es divideix en dues línies d'actuació ben diferenciades segons l'estat del material recollit: Joguines noves: Es destinen directament a la Creu Roja, seguint els seus criteris de selecció (que no siguin bèl·liques ni tinguin piles). Joguines de segona mà: S'entreguen als nens i nenes del centre d'educació especial Solc de Tarragona. La festa dels Reis Mags al centre Solc Un dels moments més emotius de la campanya tindrà lloc el proper dimecres, quan els voluntaris de la universitat es disfressaran de Reis Mags per fer una cavalcada anticipada al centre Solc. El procés és molt curat: el grup de voluntaris, format per unes 20 o 30 persones, s'encarrega de classificar, netejar i embolicar cada regal. Cada joguina es personalitza amb el nom del nen o nena que la rebrà. L'any passat es van recollir prop de 500 joguines, permetent que cada infant en rebés dues o tres. Com participar-hi Tot i que la comunitat universitària (estudiants, professors i personal d'administració) és el motor principal, la campanya està oberta a tota la ciutadania. Les donacions es poden fer a les conserveries de les diverses facultats de la Rovira i Virgili a Reus i Tarragona: Campus Catalunya (Lletres i Jurídiques). Campus Sescelades (Educació i Psicologia). Rectorat i facultats de Medicina/Econòmiques a Reus. "Malgrat tot l'esforç que implica recollir les joguines, classificar-les i netejar-les, quan veus la cara del nen, això et compensa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
Primera Assemblea d'Infants de Tarragona al Palau de Congressos
Crònica de la Primera Assemblea d'Infants de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la celebració de la primera assemblea d'infants de Tarragona, un esdeveniment que ha reunit prop d'un miler d'alumnes de cinquè i sisè de primària de fins a 11 escoles de la ciutat al Palau de Congressos. Aquesta iniciativa sorgeix de la voluntat de consolidar Tarragona com una Ciutat Educadora i respondre a les demandes del Consell Escolar Municipal. Desenvolupament de la jornada i objectius La tinent d'alcalde d'Ensenyament, Carme Duc, ha destacat l'excel·lent comportament dels infants i la importància de donar-los veu i vot en els assumptes municipals. Els punts clau del procés han estat: Treball previ: Els alumnes han dedicat un trimestre sencer a fer una investigació de camp sobre l'estat dels seus centres. Manifestos i compromisos: Cada escola ha preparat un document amb peticions per a l'administració i compromisos propis per millorar el seu entorn. Participació política: L'acte conclou amb una trobada amb l'alcalde per presentar-li les conclusions i formalitzar legalment el Consell dels Infants. L'experiència de l'Escola de Sant Salvador S'han entrevistat dues alumnes, la Sheila Fernández i la Sònia Hermesto, juntament amb la seva tutora Antònia Casador. Les seves principals reivindicacions inclouen: La necessitat de més fonts d'aigua al pati per evitar llargues cues. Millores en el medi ambient escolar, com la plantació de més arbres. Renovació de façanes, papereres i la solució a la falta d'espai (ús de mòduls). "Ens hem compromès a respectar i cuidar les coses que ens posaran: les façanes, les papereres noves i les fonts." Finalment, s'ha mencionat la polèmica amb l'oposició política (Iniciativa per Catalunya), tot i que el govern municipal defensa que el projecte s'ha gestionat obertament a través del Consell Escolar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
Recollida de bicicletes de Rotary Club Tarragona per a les Filipines
Iniciativa Solidària: Bicicletes per a les Filipines El Rotary Club de Tarragona ha llançat una campanya solidària sota el lema "La teva oblidada bici pot ser la seva millor eina". L'objectiu principal és recollir bicicletes usades per enviar-les a les illes Filipines (especialment a Mindanao i Manila), on serviran per a dos propòsits fonamentals: Formació professional: Els joves d'escoles de treball aprendran mecànica reparant-les. Transport bàsic: Un cop posades a punt, seran el mitjà de transport per anar a l'escola. Detalls de la Logística i Col·laboració L'entitat compta amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona i diversos col·laboradors privats. La logística inclou: Objectiu: Enviar 3 contenidors amb unes 600 bicicletes. Punts de recollida: Col·legi La Salle (Tarragona i Torreforta), Guàrdia Urbana, Santuari del Loreto i el Parc de Nadal. Altres donacions: També s'accepten eines de treball com màquines de coser o motocultors. Calendari i Cloenda La campanya s'estendrà fins al 12 de març, quan es preveu fer una gran festa de cloenda a la Rambla de Tarragona amb exhibicions de ciclisme i trial. "La teva oblidada bici pot ser la seva millor eina."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Tradicions de Nadal: Els Pessebres a Tarragona
Inauguracions i Exposicions de Pessebres a Tarragona Aquest dissabte s'inauguren dues de les mostres més emblemàtiques de la ciutat: l'exposició de l'Associació Pessebrista de Tarragona i el tradicional pessebre monumental dels Xiquets de Tarragona. Tots dos projectes són fruit de mesos de treball voluntari i una gran dedicació artesanal. El Pessebre dels Xiquets de Tarragona Dimensions i materials: Es tracta d'un pessebre popular artístic d'uns 38 metres quadrats. Inclou 500 litres d'aigua per al riu, 800 quilos de pedra, 300 figures i mecanismes de moviment. Homenatge especial: Enguany el pessebre inclou una fleca nova dedicada a l'Andrés, un casteller i pessebrista de la colla que va morir recentment. Equip: Un grup d'unes 11 persones ha treballat intensament durant més d'un mes per enllestir-lo. L'Exposició de l'Associació Pessebrista Contingut: Presenten 12 diorames nous que recorren la vida de Jesús, des de l'Anunciació fins als 12 anys. Diversitat artística: Destaquen escenes amb efectes meteorològics (pluja, neu) i reproduccions arquitectòniques complexes com la Sala Capitular de Poblet o carrers d'Ascó. Sostenibilitat: L'associació es manté gràcies a les donacions d'un euro dels visitants, ja que han d'afrontar el lloguer del local durant tot l'any. El debat sobre la tradició Els convidats reflexionen sobre el futur del pessebrisme: "La nostra tradició, si no la conservem nosaltres, no la conservarà ningú." Es discuteix la influència de figures foranes com el Pare Noel davant de tradicions locals com el Tió o el pessebre. Hi ha una barreja d'optimisme per la continuïtat familiar i pessimisme pel relleu generacional entre la gent jove de 17 a 20 anys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Campanya 'Posa't la gorra' d'AFANOC a Port Aventura
La Campanya Solidària d'AFANOC L'associació AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) organitza una nova edició de la festa solidària Posa't la gorra. Aquest esdeveniment té com a objectiu principal recaptar fons i sensibilitzar la societat sobre la realitat dels nens i nenes amb càncer i les seves famílies. Activitats a Port Aventura La celebració a Tarragona tindrà lloc aquest diumenge al parc temàtic Port Aventura, amb una previsió d'assistència de més de 10.000 persones. La jornada inclourà: Tallers infantils: Maquillatge, dibuix, estels i figures amb globus distribuïts per tot el parc. Actuacions en directe: Pallaços, el Ball de Gitanes de Reus i el grup de teatre En Obres de Tarragona. Acte central: Lectura d'un manifest reivindicatiu per part de l'associació al centre de pescadors del parc. Els Objectius de l'Entitat Segons Miguel Javaloi, delegat de l'associació a Tarragona, la malaltia d'un fill suposa un canvi radical en la dinàmica familiar. L'entitat, nascuda el 1987 a l'Hospital de la Vall d'Hebron, treballa en diversos fronts: Suport emocional: Atenció psicològica i suport de treballadors socials. Voluntariat a domicili: Formació de voluntaris per acompanyar els nens a casa i donar un respir als pares. Drets de l'infant: Reivindicar que la malaltia no aturi el dret dels nens a jugar, aprendre i créixer. "Quan un nen està malalt de càncer, ingressa tota la família a l'hospital." El Simbolisme de la Gorra El lema de la campanya neix de l'efecte visible del tractament de quimioteràpia: la pèrdua del cabell. Posar-se la gorra és un gest de solidaritat i companyerisme per normalitzar la situació i fer costat als infants que pateixen la malaltia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
L'ONCE a Tarragona: Balanç de xifres i nous projectes del cupó
Anàlisi del descens de vendes i nous reptes En una entrevista a Tarragona Ràdio, Juana Fuentes, directora administrativa de l'ONCE a Tarragona i Lleida, analitza la situació actual de l'organització després de la festivitat de Santa Llúcia. La dada més rellevant és un descens del 10% en les vendes de cupons a nivell estatal, una xifra que a Tarragona se situa entre l'11% i el 12%. Les causes principals d'aquest descens són: * L'alta competitivitat en el mercat del joc. * L'aparició de nous sorteigs com l'EuroMillions, que ofereix premis de fins a 13 milions d'euros. Estratègies de futur: El rascagnaya Per tal de revertir aquesta tendència i adaptar-se a les noves demandes dels consumidors, l'organització ha anunciat novetats per a la primavera del 2006: * El llançament de la loteria instantània (coneguda popularment com a rasca i guanya). * La implementació de terminals de punt de venda (TPV) per oferir cupons a la carta. Creixement social i serveis als afiliats Malgrat la baixada d'ingressos pel cupó, l'ONCE continua creixent en l'àmbit social: * L'afiliació augmenta un 2,5% anual, amb uns 1.020 afiliats a Tarragona. * El pressupost per a serveis socials s'incrementarà un 5% per al 2006. * L'organització ofereix un acompanyament integral: des de l'atenció primerenca fins a la integració laboral i la rehabilitació en l'autonomia personal (ús de bastó o gos pigall). "El treball és el que dignifica una persona i li proporciona la seva autonomia per tindre una vida normal." Finalment, es destaca que tots els venedors de l'organització tenen algun tipus de discapacitat i que l'ONCE, a través de la seva fundació, destina el 3% de les vendes brutes a projectes de solidaritat per a altres col·lectius.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Tor, 13 cases i 3 morts: La tragèdia real al Pirineu
Explorant la crònica negra del Pirineu El periodista Carles Porta presenta el seu llibre Tor, 13 cases i 3 morts, una obra fruit d'una investigació periodística de vuit anys que va arrencar amb el cèlebre reportatge al programa 30 Minuts. A través d'un estil narratiu proper a la novel·la, Porta reconstrueix la densa història de conflictes a la petita localitat de Tor, on la disputa per la propietat d'una muntanya estratègica ha marcat la vida dels seus pocs habitants. Els eixos de la tragèdia La disputa per la muntanya: Una propietat valuosíssima pel seu potencial turístic (estacions d'esquí) i la seva ubicació fronterera amb Andorra, clau per al contraban. Tres assassinats: La història se centra especialment en el crim de Josep Montaner Sansa l'any 1995, amo únic de la muntanya segons una sentència, i les morts violentes de 1980. Personatges reals: Destaca la figura del Palanca, un home de caràcter fort i desconfiat que simbolitza la lluita aferrissada per l'honor i la terra. Un retrat de la Catalunya profunda El llibre no només narra crims, sinó que ofereix una retrospectiva des del segle XIX sobre la vida rural i el marc jurídic de la Usucapió. Porta descriu un ambient carregat de solitud i odi, fruit de 50 anys de litigis que han transformat un paratge idíl·lic en un escenari d'esperpento i violència. "És un llibre real que està escrit com una novel·la i recull vuit anys d'investigacions i de sensacions al voltant de tres crims." L'autor conclou que l'obra ha servit de teràpia personal per alliberar-se d'una obsessió de vuit anys i destaca la bona recepció fins i tot entre els implicats reals de la zona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Activitats i tallers de natació i salvament a Camp Clar
Un nou enfocament per a les activitats aquàtiques El Patronat Municipal d'Esports, a través de les instal·lacions de Camp Clar i en col·laboració amb l'empresa Calamar Salvament, ha dissenyat un programa integral per a la temporada d'hivern. Aquesta iniciativa no només busca ensenyar a nedar, sinó oferir una educació integral que impliqui tant els infants com els seus familiars. Tallers trimestrals programats S'han planificat quatre eixos formatius principals que es desenvoluparan durant l'any: Nutrició: Dirigit principalment als pares per conscienciar sobre l'alimentació infantil saludable i evitar el consum de comida chatarra. Salvament infantil: Una aproximació pràctica per als nens perquè coneguin la figura del socorrista i aprenguin tècniques bàsiques de rescat mitjançant el joc. Prevenció a l'estiu: Formació específica sobre els riscos del medi obert (platges i rius), l'exposició solar i el contacte amb meduses. Primers auxilis i desfibril·ladors (DEA): Una sessió sobre l'ús de les noves tecnologies en reanimació, destacant que els aparells actuals són automàtics i molt senzills d'utilitzar. Pedagogia del medi aquàtic Durant la conversa, es destaca la importància de canviar la metodologia d'aprenentatge. Ja no s'utilitzen tècniques brusques per perdre la por a l'aigua, sinó que es fomenta el respecte i la adaptació progressiva: "L'important és que els nens perdin la por, però que mantinguin sempre el respecte a l'aigua, ja que mai saps què pot passar en entorns no controlats com el mar." Informació pràctica Les activitats començaran al gener, just després de les festes de Nadal. Tot i que molts tallers estan integrats en els cursets infantils, s'està estudiant la possibilitat d'obrir algunes xerrades al públic general interessat en la seguretat i la salut.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Concurs de la Via T a l'Hotel Plaça de la Font
Visita a l'establiment Hotel Plaça de la Font En aquesta edició del concurs setmanal de la Via T a Tarragona Ràdio, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins a un dels punts més emblemàtics de la Part Alta. L'espai combina l'encant de la tradició amb unes instal·lacions totalment renovades fa poc més d'un any. Dinàmica del concurs i guanyador Després de diverses pistes que apuntaven a la comoditat, les vistes i la possibilitat de dormir i menjar en ple centre, diversos oients han intentat endevinar el lloc exacte: La Dora ha estat la primera a trucar, però ha confós l'establiment amb un altre hotel de la ciutat. La Mar s'ha acostat molt al lloc, però no ha estat capaç de dir el nom exacte de l'establiment, un requisit indispensable per guanyar. Finalment, l'Andreu ha donat la resposta correcta: Hotel Plaça de la Font, guanyant així un dinar per a dues persones. Oferta Gastronòmica i Allotjament El gerent, el José Antonio, ha explicat les característiques que fan d'aquest hotel un lloc especial tant per a turistes com per a residents: Gastronomia: Ofereixen un menú diari de cuina cassolana i catalana per 9,50 euros (inclou quatre primers, quatre segons i postre). Allotjament: L'hotel disposa de 20 habitacions totalment equipades amb aire condicionat, fusta de qualitat i una decoració cuidada. Vistes: Destaca la seva ubicació immillorable amb vistes directes a la plaça, l'amfiteatre i, fins i tot, el mar des de les plantes superiors. "Tarragona no és una ciutat dormitori de Barcelona; és una ciutat amb vida pròpia que sorprèn a tothom qui la visita." L'entrevista ha finalitzat destacant la vitalitat de la terrassa de l'hotel, especialment agradable durant les nits d'estiu i les festes nadalenques, on reben molts clients internacionals, especialment nòrdics i britànics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
23'
Assemblea dels Infants de Tarragona i actualitat educativa
L'Assemblea dels Infants i el Projecte Educatiu El podcast detalla l'organització i els objectius de la primera Assemblea dels Infants de Tarragona, una iniciativa que neix del treball conjunt entre l'Ajuntament i diversos centres escolars. Aquest projecte busca fomentar la ciutadania responsable des de la infància. Temes principals de l'assemblea • Sostenibilitat i medi ambient: El treball es basa en l'Agenda 21 escolar i els principis de la Carta de la Terra. • Participació activa: Els alumnes han analitzat la sostenibilitat dels seus propis centres i barris. • Manifest i compromís: Cada escola presentarà un manifest a l'alcalde amb peticions concretes per millorar el municipi. Dinàmica de la jornada La jornada se celebrarà al Palau de Congressos amb la participació d'uns 1.000 alumnes de 11 escoles (5è i 6è de primària). L'acte inclou: 1. Exposició de pòsters amb els resultats de les anàlisis. 2. Mostra d'escultures realitzades amb material reciclat. 3. Acte oficial amb el consistori per signar els compromisos de continuïtat. "Volem que els nens i nenes ja siguin responsables i conscients del respecte al medi ambient i al seu entorn." Actualitat en l'ensenyament municipal La tinent d'alcalde, Carme Duc, repassa altres punts clau de la gestió educativa a la ciutat: • Llars d'infants: S'anuncia l'obertura de la llar d'infants de l'Arrabassada al gener, amb una demanda que cobreix pràcticament tota l'oferta de places. • Unitat d'Escolarització Compartida (UEC): S'ha inaugurat una nova seu per atendre joves amb risc d'absentisme, oferint-los una formació més enfocada a oficis i destreses pràctiques. • Infraestructures: Es confirma que l'Escola Oficial d'Idiomes s'ubicarà a l'antiga fàbrica de la Chartreuse i es prioritza la construcció d'un nou CEIP a la zona de Joan XXIII.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Anàlisi de 'Mestres Antics' de Thomas Bernhard
Reflexions sobre l'art i la crítica radical Aquesta conversa explora la profunditat de l'obra literària i teatral centrada en la figura d'un crític musical austríac singular, que durant 36 anys ha mantingut el ritual de seure davant del quadre L'home de la Barba Blanca de Tintoretto al Museu d'Història de l'Art de Viena. Els personatges principals Reger: El protagonista, un home que escriu pel Times i que utilitza el museu com a espai de reflexió per destil·lar una visió del món sarcàstica i brutal. L'historiador: Qui observa el protagonista amb una barreja de fascinació i complicitat ideològica. Irrsigler (el bidell): Actua com un alter ego de Reger, havent memoritzat gran part del seu discurs a força de xerrar-hi diàriament. Temes i estil de l'obra L'obra es caracteritza per un llenguatge repetitiu i singular que permet que les idees calin profundament en l'espectador. Es transita constantment entre el silenci i el riure, combinant grans discursos filosòfics amb la quotidianitat més senzilla. "És una obra que ho qüestiona tot, que ho gira tot, és una obra absolutament actual." La crítica institucional Finalment, el debat es tanca amb una reflexió sobre la vigència del text pel que fa a la situació cultural actual. Es denuncia com els Estats, lluny de protegir la cultura, la manipulen per a la seva pròpia conveniència, creant una dependència estatal de la qual és extremadament difícil escapar per sobreviure.