Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55537-55560 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
L'IGEC a Tarragona: Suport als joves empresaris
L'IGEC a Tarragona: Un impuls per al jove empresari L'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (IGEC), amb una trajectòria de 20 anys a nivell nacional, ha consolidat la seva delegació a la província de Tarragona després d'un any de funcionament. L'Anna Tarragona, presidenta de la delegació, i l'Eduard Vicente, vocal, expliquen la missió d'aquesta entitat centrada exclusivament en l'emprenedor jove fins als 40 anys. Inquietuds i serveis clau L'associació detecta que les principals preocupacions dels emprenedors no són només econòmiques, sinó també de gestió i suport emocional: Formació i experiència: La manca d'experiència pràctica en temes jurídics, de màrqueting i recursos humans és un dels grans reptes. Finançament: Especialment per a projectes que només estan sobre el paper o per a empreses amb 4-5 anys de vida que pateixen una crisi de creixement. Assessorament personalitzat: Ofereixen el servei d'autoempresa, on experts assessoren de forma gratuïta aquells que volen materialitzar una idea. Estratègia i territori L'entitat destaca la singularitat de la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre com un pol de gran activitat emprenedora. Un dels punts més rellevants és la necessitat de descentralitzar els serveis de Barcelona per apropar-los al territori, ja que el jove empresari sol patir una gran manca de temps. "L'emprenedor, el jove empresari, és l'empresari del futur." Reptes i futur De cara a l'any vinent, l'associació té com a objectiu principal organitzar el Congrés de Joves Empresaris de Catalunya a la demarcació de Tarragona, convertint-se en un interlocutor de pressió davant les administracions per unificar els punts d'informació i suport empresarial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
Contractació d’infermers espanyols al Regne Unit
El programa d'internacionalització d'infermeria L'Ambaixada Britànica ha posat en marxa un programa per facilitar la contractació de personal d'infermeria format a l'estat espanyol per treballar en els hospitals públics del Regne Unit. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de cobrir el dèficit de professionals sanitaris davant l'augment de la inversió en el sistema públic de salut britànic. Condicions i avantatges de l'oferta El programa ofereix un paquet de beneficis molt atractiu per als joves graduats: Contracte professional: Contracte inicial de dos anys amb possibilitat de pròrroga indefinida. Condicions econòmiques: Salari base d'uns 29.000 euros, a més de complements per torns de nit i hores extres. Suport logístic: Inclou allotjament, bitllet d'avió i ajuda en la tramitació de la col·legiació professional. Desenvolupament personal: Aprenentatge d'un idioma, immersió cultural i creixement professional en equips multidisciplinars. Diferències entre el sistema espanyol i el britànic L'entrevista destaca el contrast en les condicions laborals entre els dos països: Precaritat a casa nostra: A Catalunya i a la resta de l'estat, els nous graduats sovint es troben amb contractes temporals molt curts i inestabilitat laboral. Ràtio infermer-pacient: Al Regne Unit, la ràtio és més baixa, el que permet un millor desenvolupament de les competències autònomes de l'infermer. Reconeixement professional: "Allí senten que la seva professió està més valorada i que formen part real d'un equip multidisciplinar on la seva veu compta per a l'alta dels pacients." Formació d'elit a Tarragona Es posa de manifest l'alta qualitat de la formació acadèmica dels alumnes de Tarragona. El prestigi tècnic i la qualitat humana dels infermers espanyols fan que siguin altament demandats no només pel Regne Unit, sinó també per països com França, Itàlia i Portugal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Activitats i Festival de Nadal de la Gent Gran a Tarragona
Celebració i Vitalitat a la Gent Gran de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Juan Martínez Manzano, membre de l'Executiva del Consell Municipal de la Gent Gran, explica la intensa activitat que es duu a terme a les llars municipals de la ciutat i el gran tancament de l'any amb la festa de Nadal al Teatre Metropol. Les Llars com a Espai de Convivència Tarragona disposa d'unes 14 llars municipals, a les quals se sumen entitats com la Caixa i diverses associacions. Aquests espais són fonamentals per a la gent gran perquè: * Ofereixen tallers i activitats com pintura, ganxet (bolillos), ball de saló, ioga, informàtica, petanca i teatre. * Organitzen competicions de jocs de taula (botifarra, dominó, tute, escacs, parxís). * Fomenten la socialització i eviten l'aïllament, creant cercles d'amistat que van més enllà del barri. El Paper Social i la Gratuïtat del Transport Un dels punts clau destacats per en Juan és la importància de l'autobús gratuït, que permet una gran mobilitat entre barris: "Tenir l'autobús gratis és la vida més gran que ens han pogut donar... ens permet moure'ns per totes les llars i conèixer gent." L'entrevistat també reivindica el paper de la gent gran com a pilar de la societat actual, exercint de cangurs dels nets i oferint suport econòmic i voluntariat, accions que sovint no es reconeixen prou. El Festival al Teatre Metropol Com a culminació de l'any, s'organitza un festival obert a tota la ciutadania on es mostren les habilitats artístiques apreses: * Actuacions: Grups de teatre, ranxeres i el debut d'un grup d'havaneres. * Objectiu: Demostrar que l'aprenentatge és possible a qualsevol edat i que es pot recuperar el temps que no es va tenir durant la joventut. * Relació intergeneracional: Inviten la gent jove a assistir-hi per veure la seva il·lusió i feina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
5'
Vaga de taxistes a Tarragona per la seguretat
Aturada de taxistes en protesta per la inseguretat Els taxistes de Tarragona s'han sumat a una aturada a nivell estatal per mostrar el seu dol i rebuig davant l'assassinat d'un company a Bilbao. La concentració, que té lloc al carrer Pere Martell, serveix per visibilitzar la creixent situació de perill que viu el sector, especialment durant els torns de nit. Reivindicacions principals Enduriment de la llei: Sol·liciten que el Codi Penal sigui més sever per tal que els crims contra els professionals no quedin impunes. Mesures de seguretat física: Es demanen ajudes per instal·lar mampares de seguretat, tot i que presenten inconvenients com l'alt cost (unes 200.000 pessetes) i la manca d'espai en els vehicles actuals. Tecnologia de l'emergència: La implementació de sistemes de GPS connectats al 112, tot i que alguns ja en porten, critiquen que el funcionament encara és massa lent. Impacte en el servei "Cada vegada hi ha més perill anar amb el taxi... la gent procura treballar més de dia que de nit perquè et veus més impotent amb la seguretat." L'aturada s'ha mantingut fins a la una del migdia, respectant únicament els serveis mínims, i s'ha estès per tota la demarcació, incloent ciutats com Reus i Barcelona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
6'
2005-12-13 UM AMINISTRACIO 1 LOTERIA
Panorama del Sorteig de Nadal a Tarragona En Pere Sanz, responsable de l'administració número 1 de Tarragona, analitza la campanya de la Loteria de Nadal d'enguany. Tot i que les vendes locals s'han mantingut estables o han baixat lleugerament, s'ha detectat un increment molt notable de compradors forasters provinents de Barcelona, Lleida, Girona, Terol i Saragossa. L'impacte d'Internet i la cerca de números La tecnologia ha canviat la manera en què els compradors interactuen amb l'administració: * Molts clients utilitzen el web oficial de Loteries per localitzar números concrets. * Es fan reserves telefòniques i molta gent es desplaça expressament a la ciutat per recollir el seu dècim. * La venda comença al juliol, aprofitant el flux de turistes i visitants durant l'estiu. Les terminacions més buscades Aquest any, el gran protagonista ha estat el número 5. Aquest èxit s'atribueix a dos factors principals: 1. L'any corrent (2005). 2. El naixement de la infanta Leonor (filla de Letícia), que ha incentivat la petició d'aquesta terminació. També destaca l'interès per números considerats "lleigs" visualment, com el 60.007, que ha tingut una gran demanda inesperada. Històric de premis i anècdotes Pere Sanz recorda que, tot i la creença popular que a la ciutat no toca mai res, Tarragona ha repartit segons premis de Nadal i el primer premi de la Loteria del Nen en dues ocasions. "L'únic premi que no s'ha donat mai a Tarragona és la Grossa de Nadal, tots els altres sí que han caigut." Com a anècdota curiosa, un supervivent d'una explosió de gas a la ciutat va ser l'encarregat d'escollir el número per a tota la seva empresa, buscant que la seva bona sort es transmetés al dècim triat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Eduardo Soutullo guanya el Premi de Composició de Tarragona
Eduardo Soutullo, premiat a la XIII edició del certamen El compositor gallec Eduardo Soutullo s'ha proclamat guanyador de la tretzena edició del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona. El guardó, que destaca pel seu prestigi i dotació, inclou: Un premi en metàl·lic de 12.021 euros. L'estrena de l'obra durant el Festival d'Estiu de Tarragona de l'any vinent. La interpretació a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Detalls de l'obra i el veredicte L'obra premiada és una composició simfònica per a gran orquestra amb una durada aproximada de 15 minuts. Soutullo descriu la seva creació com una peça que cerca nous aspectes del so sense situar-se en l'avantguarda extrema. Per la seva banda, Zulema de la Cruz, membre del jurat, ha destacat la dificultat de la tria: "Perquè set jurats internacionals es posin d'acord entre 165 partitures, l'obra ha de tenir molts valors i complir gustos molt diversos." Prestigi internacional del concurs El premi s'ha consolidat com un referent mundial en l'àmbit de la música culta per diversos factors: Alta participació: S'han presentat 185 treballs de 35 països diferents, incloent-hi l'Austràlia. Qualitat del jurat: Format per set professionals de diverses nacionalitats amb perspectives musicals variades. Consolidació: Amb tretze anys d'història, es considera un dels certàmens més importants a nivell internacional. Reflexions sobre el panorama musical Eduardo Soutullo ha aprofitat l'entrevista per reflexionar sobre la situació de la música contemporània a Espanya. Tot i l'alt nivell de les noves generacions de compositors, lamenta la manca de continuïtat de les obres després de les estrenes, ja que poques vegades passen a formar part del repertori estable de les orquestres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
L'art com a via de reinserció a Tarragona
La ceràmica com a eina rehabilitadora El Centre Penitenciari de Tarragona ha inaugurat la quarta edició de la seva mostra d'art al pati Jaume I de l'Ajuntament. L'exposició, titulada "El pas del temps", no és només una exhibició de peces artístiques, sinó el resultat d'un procés profund de reinserció i millora de l'autoestima dels interns. Objectius i beneficis dels tallers La subdirectora de tractament, Misericòrdia Benavent, destaca que la finalitat transcendeix l'àmbit estètic: Reconeixement social: Permet que la ciutat vegi els interns des d'una perspectiva positiva abans del seu retorn definitiu a la societat. Habilitats socials: A través de la creació, es treballen valors fonamentals com el respecte, la convivència i la disciplina. Autoestima: Veure l'obra exposada en un espai públic suposa un gran reforç emocional per a l'intern. "Educar per a la llibertat des d'un medi tancat pot semblar una paradoxa, però realment és el que hem de fer." Una oferta formativa variada Més enllà de la ceràmica, el centre ofereix diversos itineraris per optimitzar el temps de condemna: Formació bàsica: L'escola és l'única activitat obligatòria per a aquells que no tenen el nivell mínim. Cursos ocupacionals: Fusteria, pintura, informàtica i manipulació d'aliments. Desenvolupament personal: Tallers d'educació viària i habilitats de relació. L'èxit d'aquestes iniciatives recau en la capacitat dels professionals per presentar ofertes atractives que motivin els interns a participar voluntàriament, evitant la passivitat durant el compliment de la pena.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Situació política i urbanística a Tarragona amb Josep Fèlix Ballesteros
Balanç del Mandat i Crítica al Govern Municipal El portaveu del PSC a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ofereix una visió crítica sobre l'estat de la ciutat quan falta un any i mig per a les eleccions municipals. Defineix la situació actual com una "aturada de la dinàmica municipal" provocada, segons ell, per un equip de govern (CiU i PP) que no té un rumb clar. El Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) Ballesteros denuncia el bloqueig del Pla General, una eina clau que porta sis anys de retard. Els punts principals de la seva crítica són: Manca de documentació: Afirma que només es coneix el 20% del projecte real, malgrat que l'alcalde Nadal sosté que l'oposició en té el 80%. Absència d'informes clau: Falten encara els estudis econòmic-financers, de sostenibilitat, de mobilitat i l'informe social sobre l'habitatge. Discrepàncies territorials: El PSC es mostra contrari a urbanitzar zones properes a la Mora i el Mèdul per motius de sostenibilitat econòmica i falta de serveis. "Aquest pla defineix el que ha de ser la ciutat de la propera dècada i portem sis anys esperant." Grans Projectes i Infraestructures L'entrevista repassa diversos projectes estratègics per al futur de Tarragona: Façana Marítima: Ballesteros critica la inacció de l'Ajuntament. Tot i els convenis signats, considera que no s'ha presentat un projecte real ni s'ha negociat amb Madrid ni Barcelona, a diferència de l'Autoritat Portuària que sí que està fent els deures. Variant de l'A-340: Tot i les queixes veïnals, celebra que s'estan complint els terminis de licitació i que hi ha perspectives positives per minimitzar les afectacions. La Chartreuse: Celebra la futura ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes i proposa crear un hotel d'entitats als espais sobrants per donar cabuda a associacions com la de músics. El Consorci del Camp i el Transport El portaveu socialista puntua amb un 1,5 sobre 10 la gestió de l'alcalde Nadal al capdavant del Consorci del Camp. Acusa l'organisme de limitar-se a gestionar vols de baix cost en lloc de planificar les infraestructures i el territori de forma conjunta per evitar que el disseny de la regió es faci des de fora. Política Municipal i Successió Respecte a la polèmica per la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal, Ballesteros assegura que el que realment li preocupa no és qui ocupi la cadira, sinó la paràlisi inversora de la ciutat (només s'hauria executat entre un 15% i un 20% del pressupost d'inversions).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Nova perspectiva sobre la Verge Maria a Tarragona
Revisió de la figura de Maria des d'una òptica femenina L'escriptora Núria Gómez i la regidora Maria Mercè Martorell protagonitzen una xerrada a la Casa Museu Castellarnau de Tarragona per analitzar la figura de la Verge Maria. L'acte, organitzat pels col·lectius Dones d'Avui i l'Associació Internacional de Dones en les Arts (AIMA), proposa una mirada humana i històrica que s'allunya de la interpretació purament divina o paternalista. Punts clau de la reflexió Humanització del personatge: Es pretén explorar com es va sentir Maria com a dona davant l'embaràs, el patiment i les seves responsabilitats històriques. Perspectiva de gènere: Núria Gómez reivindica la figura de Maria des d'un feminisme compromès, destacant la seva valentia en acceptar un destí que canviaria la humanitat. Context històric i social: Maria Mercè Martorell s'encarrega d'emmarcar la situació jurídica i social de les dones en l'època de Maria per entendre millor la seva rellevància. Diàleg entre tradicions: La xerrada aborda tant la visió catòlica com les interpretacions del protestantisme i l'ortodòxia. "Maria és la persona que ens pot ajudar més a reconèixer la nostra feminitat... Algú s'ha parat a pensar per què plorava, Maria?" L'acte coincideix amb la festivitat de Santa Llúcia, patrona de la vista, simbolitzant una voluntat de "dedicar una nova mirada" a un personatge central de la cultura occidental però sovint desconegut en la seva faceta més terrenal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Inauguració del nou CAP Tàrraco i seqüeles per fumigació
Inauguració i Context del Nou CAP Tàrraco Aquest dilluns s'han inaugurat les noves instal·lacions del CAP Tàrraco, situat al costat de l'hospital Joan XXIII (Sociosanitari Francolí). El centre obre amb l'objectiu de recuperar els 20.000 usuaris que havien estat redistribuïts per altres centres com Muralles i Jaume I durant els darrers dos anys. El Calvari de les Afectades per la Fumigació L'obertura d'aquest centre arriba després d'un període tràgic per a part de l'antiga plantilla. La doctora Anna Millán descriu els darrers dos anys com un "calvari complet" a causa d'una fumigació tòxica que va patir l'antic edifici. Conseqüències de salut: Moltes treballadores han desenvolupat Síndrome d'Intolerància Química Múltiple, fatiga crònica o fibromiàlgia. Invalidesa: Almenys 8 o 9 persones ja tenen reconeguda la invalidesa permanent absoluta, i entre 20 i 30 es troben en situació similar. Situació judicial: El procés penal està aturat per la marxa de la jutgessa titular, deixant les víctimes sense la compensació moral i econòmica que reclamen. "No ens deixem fumigar perquè no som cucaraches, som persones." Característiques del Nou Centre L'Amàlia Morro, directora adjunta d'Infermeria, detalla la nova infraestructura: Capacitat: Disposa de 14 consultes: 10 de medicina general, 2 de pediatria i 2 polivalents. Plantilla: L'equip actual compta amb 14 metges i 11 infermers. Horari: Servei de dilluns a divendres (8:00h a 21:00h) i dissabtes (9:00h a 15:00h). Els usuaris entrevistats mostren la seva satisfacció per la recuperació de la proximitat del servei i valoren positivament l'atenció rebuda malgrat que l'edifici encara estigui acabant de polir detalls d'instal·lació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Premi a la Normalització Lingüística per a Mobles Vilavella
Reconeixement a la trajectòria en català L'establiment Mobles Vilavella ha estat guardonat amb el premi a la normalització lingüística en l'àmbit socioeconòmic de Tarragona. Aquest reconeixement, que arriba a la seva catorzena edició, premia les empreses que utilitzen el català de manera habitual i natural en la seva activitat comercial. Punts clau de l'entrevista Naturalitat i tradició: Toni Rebull destaca que des de la fundació de l'empresa l'any 1982, l'ús del català ha estat una tria natural i no imposada, facilitada pel caràcter familiar del negoci. Ús integral de la llengua: El guardó no només valora l'atenció al client, sinó també tota la gestió administrativa: retolació, facturació, rebuts i comunicació amb proveïdors. Valor afegit: Santiago Pallas subratlla que introduir el català al comerç aporta un valor diferencial i ajuda a la cohesió social. Pedagogia i lleis: Tot i que algunes empreses ho fan per compliment legal, l'objectiu dels premis és fer pedagogia per convertir el català en la norma habitual en el món dels negocis. El futur del sector i la llengua "Pensem que introduir el català dintre del comerç i dintre de l'empresa dona valor afegit a la seva empresa." L'acte de lliurament oficial es preveu per al proper mes de febrer, coincidint amb la Nit del Comerç, per tal d'integrar el reconeixement dins del sector econòmic de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Salutació nocturna continuada
Resum de la sessió Aquesta gravació consisteix en una repetició constant de la salutació "Bona nit" al llarg de tota la seva durada. No s'ha detectat cap altre contingut informatiu o variació en el missatge transmès. Característiques de la interacció Repetitivitat: L'única frase pronunciada és una salutació estàndard. Cadència: Les expressions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de diàleg: Tot i la presència d'interlocutors, no s'estableix una conversa estructurada. "Bona nit" En conclusió, el document és un registre de cortesia nocturna reiterada sense cap desenvolupament temàtic addicional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
L'administració local en l'era digital amb Jordi Pericàs
Introducció i context L'entrevista se centra en la jornada de debat sobre l'administració local en l'era digital, organitzada per l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació, Vodafone i el Consorci Local Red. Jordi Pericàs, director general d'aquest consorci, explica la importància d'adaptar les institucions a les noves tecnologies. Què és Local Red? Fundat l'any 1997, el Consorci Local Red té com a objectiu principal: - Ajudar els ajuntaments catalans en la implementació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). - Gestionar l'impacte tecnològic en la governança municipal. - Analitzar la ràpida evolució de fenòmens com la telefonia mòbil i Internet. Transformació de la relació amb el ciutadà Pericàs destaca que la tecnologia ha passat de millorar l'eficiència interna a transformar radicalment la relació amb la ciutadania: - Transparència: L'administració pot oferir més informació de manera oberta. - Tramitació en línia: Es redueix la necessitat de presència física a les oficines gràcies a la xarxa i els SMS. - Alfabetització digital: Tot i que els menors de 30 anys són nadius digitals, encara hi ha un 50% de la població que necessita formació per superar la reticència tecnològica. El futur: Qualitat de vida i TDT El futur de l'administració digital no s'ha de veure només com un guany de productivitat, sinó com una millora en la qualitat de vida. "Aquestes tecnologies han de servir per millorar la qualitat de la vida de la ciutadania." Un element clau destacat és la TDT (Televisió Digital Terrestre), que introduirà la interactivitat a través del canal de retorn (línia telefònica), permetent oferir serveis públics directament a través del televisor.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Reobertura del CAP Tàrraco i nous projectes de salut a Tarragona
La reobertura del CAP Tàrraco i el deute amb el personal L'episodi se centra en la normalització de les instal·lacions del CAP Tàrraco després d'un període llarg d'incidències. El director de Salut, Josep Maria Sabater, destaca que aquesta obertura permet unificar serveis i millorar l'atenció abans de la campanya d'hivern. No obstant això, subratlla que no es pot parlar de punt i final fins que se solucioni la situació dels treballadors afectats per les intoxicacions de l'any 2004. Aspectes clau de la reobertura: Recuperació d'usuaris: Es preveu que el centre recuperi els 20.000 usuaris que, per proximitat, s'havien desplaçat al CAP Jaume I. Millora del servei: Les noves instal·lacions permetran una millor gestió de la cronicitat i una major motivació per als professionals. Campanya informativa: Es realitzaran accions directes per informar la ciutadania de la tornada a l'activitat. Mapa sanitari i infraestructures de futur Es detalla l'estat d'altres centres i projectes imminents a la demarcació de Tarragona: * Barri de Sant Salvador: Es preveu un nou CAP per a l'estiu del 2007, que inclourà una base d'ambulàncies permanent de 24 hores. * Parc Sanitari de Camp Clar: Projecte a mig termini (2-3 anys) per ubicar un Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) que alleugi la saturació de Torreforta i l'Hospital Joan XXIII. * Hospital Sociosanitari Francolí: Obertura imminent de 150 llits i un hospital de dia per a malalties neurodegeneratives. Pla d'urgències i campanya d'hivern Davant l'arribada del fred i la grip, el Departament de Salut ha reforçat els recursos assistencials: * Hospital Joan XXIII: L'any 2006 començaran les obres per a unes noves urgències més resolutives i un edifici de consultes externes. * Campanya de vacunació: S'han distribuït 104.000 dosis, cobrint gairebé el 70% de la població de risc. * Educació sanitària: Es fa una crida a la població per confiar en l'atenció primària abans d'anar directament a les urgències hospitalàries per patologies lleus. "La salut també és responsabilitat de cadascú i hem d'aprendre a utilitzar el millor recurs possible."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
20'
Estrelles Michelin a Cambrils: Joan Bosch i Diego Campos
Reconeixement a la Gastronomia de Cambrils L'entrevista a Tarragona Ràdio reuneix dos referents del sector gastronòmic de les comarques tarragonines: Joan Bosch, del restaurant Can Bosch (que manté la distinció des del 1984), i Diego Campos, del restaurant El Rincón de Diego, qui acaba d'estrenar la seva primera estrella Michelin. L'impacte de l'Estrella Michelin Diego Campos descriu la concessió de l'estrella com una sorpresa aclaparadora i la recompensa a més de 22 anys de trajectòria. Destaca el boom mediàtic i institucional, amb felicitacions que han arribat fins i tot des de l'àmbit polític català. Joan Bosch reflexiona sobre la longevitat del seu reconeixement i celebra que Cambrils recuperi el prestigi de ser la població amb més estrelles per habitant: "L'estrella Michelin és com rebre una matrícula d'honor per part d'uns jutges especialment savis." El funcionament dels inspectors El procés de selecció de la Guia Michelin és discret i rigorós: * Anonimat: Els inspectors solen menjar sense identificar-se, tot i que de vegades es donen a conèixer un cop pagat el compte per revisar la cuina o les instal·lacions. * Criteris d'avaluació: No només es puntua el menjar (producte de primera qualitat), sinó també el servei, l'entorn, la vaixella, la cristalleria i el microclima del menjador. * Consens: Quan un establiment està a punt d'aconseguir (o perdre) una estrella, diversos inspectors visiten el local per confrontar opinions. L'hegemonia de la cuina catalana Els cuiners coincideixen que Catalunya viu un moment daurat, liderat per figures com Ferran Adrià, Santi Santamaria i Carme Ruscalleda. Aquesta excel·lència ha creat una escola de joves professionals motivats que han situat la gastronomia catalana per davant de la basca i en una posició immillorable arreu del món.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Exposició de Pessebres de Comerç Just a Tarragona
Pessebres del Món a Intermón Oxfam Mireia Freixas, coordinadora d'Intermón Oxfam a Tarragona, presenta una exposició singular de pessebres elaborats en països com Bangladesh, Índia, Perú, Uganda i Sri Lanka. Aquesta iniciativa, impulsada pels voluntaris de la botiga, busca mostrar com es viu el Nadal en altres cultures i fomentar el consum responsable. Materials i Orígens L'exposició destaca per la diversitat de materials autòctons i tècniques artesanals: - Bangladesh: Pessebres fets de paper reciclat i cotó. - Perú: Figures de ceràmica amb temàtiques de músics. - Uganda: Representacions elaborades amb fulles de plàtan. - Sri Lanka: Propostes infantils de fusta en format interactiu o trencaclosques. - Vietnam: Peces farcides d'arròs. "Darrere de cada producte hi ha les mans d'una persona que l'ha estat elaborant... hi ha la vida de moltes famílies, hi ha moltes il·lusions i moltes esperances." El Compromís del Comerç Just L'entrevista subratlla que aquests productes no provenen de cadenes de muntatge industrials, sinó de cooperatives que garanteixen una vida digna als productors. Es destaca la importància de productes estrella com el cafè i el cacau, explicant que per als consumidors del nord són un luxe, però per als productors del sud representen la capacitat de portar els fills a l'escola i posar un plat a taula. Consum Responsable i Crític Freixas convida a fer una reflexió sobre la "febre consumista" de Nadal, proposant un model de compra conscient: - Optar per regals amb valor social, com les paneres solidàries. - Informar-se sobre la traçabilitat dels fons recaptats (com en el cas del tsunami). - Visitar la botiga del carrer Sant Francesc, 6, per conèixer els productes d'alimentació, cosmètica natural i artesania durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Sopar Benèfic de l'Institut Mediterrani per La Marató
Sopar Solidari al Fortí de la Reina L'Institut Mediterrani organitza per segon any consecutiu un sopar benèfic amb l'objectiu de recaptar fons per La Marató de TV3. L'esdeveniment compta amb la col·laboració fonamental del restaurant Fortí de la Reina, que aporta el 50% del valor del menú. Detalls de l'esdeveniment i preu Cost del tiquet: 30 euros. Donatiu directe: 15 euros de cada entrada es destinen íntegrament a la causa solidària. Data: El sopar tindrà lloc el proper dilluns. Programa de la vetllada L'acte no és només un sopar, sinó una experiència cultural completa que inclou: 1. Concert de cambra: Una introducció musical de 20 minuts amb violí i violoncel a càrrec d'Evelio Tieles, Patricia Raskin i Marta Molero. 2. Desfilada de moda: Durant els postres, els alumnes de l'institut presentaran les seves creacions de tardor-hivern, moda d'avantguarda i vestits de núvia. 3. Gran Sorteig: Es vendran tiquets addicionals durant el sopar per rifar obres d'art, joies, lots de vins, productes de bellesa i fins i tot mobiliari. Implicació dels alumnes i entitats La Rosa destaca que aquesta iniciativa neix de la il·lusió dels alumnes, que participen de forma voluntària com a models i creadors, convertint l'acte en una prova de foc professional. A més, col·laboren diverses associacions de malalts (Alzheimer, Parkinson) i empreses locals de Tarragona. "És un bullit de feina i d'il·lusió que serveix com a trencada del curs, però que fa molt de bé." Transparència i participació L'organització subratlla la seguretat de les aportacions, ja que l'organització de La Marató envia posteriorment un reconeixement oficial i el balanç total corregut. L'any passat es van recollir prop de 1.847 euros.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Campanya de recollida de joguines de Creu Roja Tarragona
Solidaritat per Nadal: Cap nen sense joguina Representants de la Creu Roja Tarragona expliquen els detalls de la seva tradicional campanya de recollida de joguines, una iniciativa que pretén garantir que tots els nens i nenes de la ciutat, de 0 a 12 anys, rebin un regal durant la nit de Reis. Característiques de les joguines Per tal de complir amb els valors de l'entitat, es demana que les donacions compleixin quatre criteris fonamentals: * Noves: Per dignificar el regal i garantir que estigui en perfecte estat. * No bèl·liques: Es rebutgen armes de joguina o elements que fomentin la violència. * No sexistes: Es busca trencar amb els estereotips de gènere (com l'ús exclusiu de nines per a nenes o cotxes per a nens). * Cooperatives: Que fomentin la interacció i el joc en equip. Punts i terminis de lliurament La recollida estarà activa fins al 2 de gener en els següents punts: 1. Establiment Dream Joguines: Tant al Parc Central com al polígon Les Gavarres (horari comercial). 2. Seu de Creu Roja Tarragona: Avinguda Andorra, 61 (matins i tardes). 3. Centre de Formació de Creu Roja: Rambla Nova, 35 (matins i tardes). Logística i col·laboració La campanya compta amb la col·laboració de l'Institut Municipal de Serveis Socials, que s'encarrega d'elaborar els llistats de les famílies amb necessitats. Els voluntaris de Creu Roja Joventut actuen com a patges preparant els paquets perquè els Reis d'Orient puguin fer el repartiment màgic la nit del 5 de gener. "Moltes vegades la joguina sexista no és tant la joguina en si com l'ús que se'n fa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Actes del 148è aniversari de la Guàrdia Urbana de Tarragona
Celebració de la Història i Proximitat del Cos de Policia La Guàrdia Urbana de Tarragona commemora el seu 148è aniversari amb un seguit d'activitats que busquen tant la cohesió interna com el contacte directe amb la ciutadania. L'episodi recull la intervenció de Fèlix Soto, president del sindicat SEMIT, i l'agent Javi Virgili, qui detallen els actes previstos i reflexionen sobre el paper del cos policial a la societat moderna. Actes Destacats Exposició a la Plaça Corsini: Dissabte dia 10 a partir de les 11:00 h, es farà una mostra de mitjans humans i materials. S'exhibiran vehicles de patrulla, motos de trànsit, material antidisturbis i el vehicle radar. Activitats Infantils: Per als més petits, s'instal·larà un parc infantil de seguretat viària i es farà un taller fotogràfic per lliurar carnets infantils de la Guàrdia Urbana. Gala Muntada: La presència dels cavalls de la Guàrdia Urbana és un dels principals atractius per al públic familiar. Esdeveniments Esportius: Es durà a terme un triangular de futbol i bàsquet amb les policies locals de Saragossa i Castelló. Concursos de Tir: Competicions ja iniciades, tant d'àmbit intern com per a diversos equips de policia de Catalunya. Reflexió Històrica i Social Els convidats analitzen l'evolució del cos des de la seva fundació a mitjans del segle XIX, destacant que, tot i el canvi tecnològic, la filosofia de seguretat, trànsit i vigilància es manté intacta. Es debat la dualitat de la professió: "No som organitzacions creades perquè ens estimin, però la gent ens necessita i vol que estiguem al seu costat." Es reconeix la dificultat de gestionar la imatge del cos quan s'exerceix el control (denúncies) enfront de la vocació de servei públic. Finalment, es desmitifica la imatge televisiva de la policia, subratllant que la realitat inclou llargs períodes de rutina i molta feina administrativa que no apareix a les sèries de ficció.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
30'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: Aeroport de Reus i actualitat a Tarragona
Gestió de l'Aeroport de Reus i l'impacte de les companyies de baix cost Joan Miquel Nadal, com a president del Consorci del Camp de Tarragona, analitza la situació actual de l'aeroport després de la marxa d'algunes companyies. Tot i les baixes, defensa que l'aeroport ha assolit un èxit notable en passar de 350.000 a més d'un milió de passatgers. Anàlisi de les companyies aèries • Ryanair: Es manté com la companyia referent i es planteja estimular-la econòmicament per augmentar els vols. • Transàvia: Continuarà operant centrant-se en la temporada alta i els vols als Països Baixos. • Air Berlin: Ha resultat poc rentable a causa de l'escala tècnica a Mallorca (hub de Palma) i la falta de suport propagandístic. El conflicte estratègic territorial Nadal denuncia un greuge comparatiu respecte a l'aeroport de Girona i alerta de l'amenaça que suposa el nou aeroport de Castelló. Critica durament la Generalitat de Catalunya, acusant els germans Nadal (Joaquim i Manel) de prioritzar Girona: "Perdrem l'aeroport de Reus i acabarà sent un aeroclub si no hi ha un enfrontament polític clar amb la Generalitat." Actualitat Política de Tarragona L'entrevista aborda les tensions internes a Convergència i Unió (CiU) i els projectes urbanístics de la ciutat. Crisis interna a CiU L'alcalde confirma haver enviat una carta de suport a Joan Aregio com a candidat a l'alcaldia per al 2007. Davant les reivindicacions d'Unió Democràtica i la proclamació d'Albert Ballbé, Nadal prefereix mantenir un perfil baix i delegar la solució als partits, tot i que no descarta esgotar el mandat si no es resol la disputa. El Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) • El govern municipal ja ha presentat els dibuixos tècnics (80% de la informació) als partits de l'oposició. • Nadal destaca la bona predisposició del PSC, mentre critica l'actitud d'Esquerra Republicana i Iniciativa. • La setmana del 12 de desembre es considera crucial per a l'aprovació inicial del projecte.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
18'
Conveni per l'Atenció Integral a Dones Maltractades
Suport Psicològic i Social per a Dones Maltractades L'Associació Adara ha formalitzat un conveni de col·laboració amb l'Institut Català de les Dones i una entitat financera privada per reforçar l'atenció a les víctimes de la violència de gènere. Aquest acord suposa una injecció de 40.000 euros destinada a professionalitzar i ampliar el servei d'atenció, garantint la gratuïtat per a les usuàries. Mancances en el Sistema Actual Les integrants de l'entitat destaquen que, tot i la voluntat de l'administració, existeixen buits crítics en la protecció de les dones: Atenció immediata vs. continuada: L'administració pública sol cobrir la primera intervenció, però sovint no pot oferir el tractament terapèutic profund i de llarga durada que requereixen les seqüeles del maltractament. Moments de vulnerabilitat: Es detecta una mancança greu d'acompanyament professional en el moment de presentar la denúncia o en sortir del jutjat amb una ordre d'allunyament. Recursos habitacionals: La necessitat urgent de pisos d'urgència especialitzats per evitar que les dones acabin soles en pensions sense supervisió professional. "Moltes dones es veuen abocades a tornar amb el maltractador perquè, en el moment més delicat, se senten soles, sense recursos i sense un futur clar." Propostes i Reptes de Futur Les professionals d'Adara emfatitzen la importància d'una millor coordinació territorial dels recursos disponibles. Atès que cada zona té la seva pròpia idiosincràsia (com el desplegament desigual dels Mossos d'Esquadra), no es poden aplicar solucions uniformes a tot el país. L'objectiu principal és oferir un centre d'intervenció integral on la dona rebi assessorament legal, social i psicològic unificat, evitant el pelegrinatge entre diferents serveis que acaba per desorientar-la i desanimar-la en el seu procés de recuperació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Entrega del premi del viatge a Roma amb Viatges Berga
Entrega del premi i celebració del patrimoni de Tàrraco En aquesta edició especial, comptem amb la presència d'Eduard Berga, director de Viatges Berga, i els guanyadors del concurs organitzat per commemorar el cinquè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Els protagonistes i el monument triat L’Enric Dalmau i la Mercè són els afortunats que gaudiran d’un viatge a Roma. El concurs consistia a triar el monument més representatiu de Tarragona entre els 14 conjunts patrimonials: L'Amfiteatre ha estat el guanyador per majoria segons els oients. Altres monuments destacats durant la conversa han estat les Muralles i el Pont del Diable, aquest últim el favorit personal de l'Enric. Una sorpresa inesperada per a la família La Mercè explica amb emoció que no sabia que el seu marit havia enviat els missatges per participar. La notícia va ser una sorpresa total mentre escoltaven la ràdio a casa: "Em vaig quedar tan parada, tan sorpresa... Pensava que era una broma!" L’Enric, tarragoní de soca-rel i net d’un antic periodista de Ràdio Tarragona, ha crescut estimant el patrimoni de la ciutat, el que fa que aquest premi tingui un valor sentimental afegit. Detalls del viatge a la Ciutat Eterna L'Eduard Berga detalla que el premi inclou: Vols regulars de Barcelona a Roma. Estada en un hotel cèntric per facilitar la visita als monuments. Recomanacions clàssiques: El Vaticà, el Coliseu, les Termes de Caracal·la i la Plaça Navona. Finalment, es comenta la tendència actual dels tarragonins a aprofitar els ponts per visitar capitals europees com Praga, Londres o París, i es tanca la conversa amb el compromís dels guanyadors de llançar una moneda a la Fontana de Trevi en nom de l'equip del programa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
23'
Futur de l'Aeroport de Reus: Gestió i Turisme
Reestructuració de la Gestió al Consorci del Camp Salvatore Pellicer, president de la FEHT, lidera el nou grup de professionals que assumirà la negociació amb les aerolínies de baix cost. Aquest canvi d'estratègia busca professionalitzar els contactes comercials davant la marxa de companyies com Transàvia, Air Berlin i Blue Air. Diagnòstic de la Situació Actual L'aeroport de Reus s'enfronta a diversos reptes estructurals: • Competència de Barcelona: L'ampliació de l'aeroport del Prat ha atret les aerolínies que busquen maximitzar la seva ocupació i rendibilitat tot l'any. • Dependència de Ryanair: A partir del gener, la companyia irlandesa serà l'única que operarà vols regulars a Reus. • Estacionalitat: El territori perd atractiu durant l'hivern, dificultant que les aerolínies mantinguin rutes fixes fora de la temporada d'estiu. Estratègies de Futur i Promoció El nou òrgan consultor, format per set membres del sector empresarial i de la Cambra de Comerç, treballarà en: • Mercats prioritaris: Es prioritzaran països com França o Itàlia per evitar la competència directa amb els touroperadors britànics. • Inversió en origen: Garantir que els ajuts econòmics a les aerolínies vagin lligats a campanyes de promoció reals en els països de procedència. • Segregació de mercaderies: Es manté la petició a la indústria química local (Messer, Carburos) per minimitzar l'impacte visual i millorar la convivència amb el turisme. "No es tracta de buscar culpables, sinó de tenir una millor coordinació de tots els agents implicats en la promoció del territori." Desenvolupament i Territori Pellicer insisteix que l'administració local ha de liderar l'oferta de serveis (seguretat, neteja i comerç) durant tot l'any per donar suport a iniciatives com les de Port Aventura, clau per a la desestacionalització.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
8'
Exposició: 42 il·lustradors interpreten Joan Brossa
L'obra de Brossa sota la mirada de la il·lustració Aquesta secció del programa de Tarragona Ràdio presenta l'exposició itinerant que s'inaugura a l'Antiga Audiència de Tarragona, fruit de la col·laboració entre la Fundació Caixa Sabadell i l'Associació d'Il·lustradors Professionals de Catalunya (APIC). L'exposició proposa una interpretació visual de l'univers de Joan Brossa, estructurada en quatre àmbits principals aconsellats per especialistes: * Màgia i teatre. * Ombres xineses i carnaval. * Alfabets visuals. * Interpretació lliure de versos de l'autor. La professió de l'il·lustrador a Catalunya Gemma Cortavirte, gerent de l'APIC, destaca la riquesa i heterogeneïtat del sector, recordant que la il·lustració és una forma de comunicació imprescindible present en la publicitat, la premsa, el còmic i la literatura infantil. "L'exposició mostra la pluralitat de camps en què els il·lustradors es mouen i la qualitat gràfica de la indústria a Catalunya." Itinerància i reconeixement La mostra, que porta dos anys recorrent diverses localitats, busca apropar la poesia visual i heterogènia de Brossa a tota mena de públics, no només a les grans ciutats, reivindicant tant la figura del poeta com el valor professional del col·lectiu d'il·lustradors.