Tots els episodis

62529 episodis disponibles

episodis

56473-56496 de 62529

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Conscienciació i Benestar Animal a Tarragona
Projecte Educatiu i Social a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient coordinada per la veterinària Alexia Falcó (Animalia Tarragona). El projecte se centra en la redefinició del vincle entre humans i gossos, fugint de la idea de l'animal com a objecte. Eixos Principals de la Iniciativa Conscienciació a les escoles: Tallers dirigits a alumnes d'ESO per explicar que un gos és un ésser viu amb necessitats específiques i no una joguina. S'incideix en la responsabilitat que implica tenir un animal a casa. Etologia i comportament: Es destaca la importància d'entendre que el gos descendeix del llop i manté comportaments instintius. > "Un gos no és un objecte de consum, no és un joguet, no és una persona." Ensinistrament continu: L'educació del gos no acaba quan és un cadell; ha de ser un procés constant per garantir la bona convivència ciutadana i la seguretat de l'entorn. El Swing i la Rumba: Gossos amb Funció Social El programa inclou casos d'èxit com el del Swing i la Rumba, gossos rescatats del refugi municipal que realitzen tasques de teràpia social: Visites a residències: Treball amb la gent gran del centre de la Mercè. Suport a col·lectius sensibles: Teràpia amb persones amb discapacitat psíquica, millorant-ne l'autonomia i la higiene. Adopció responsable: Es busca que aquests gossos acabin en famílies que mantinguin el seu vincle amb el voluntariat social. L'Alternativa a l'Adopció Es fa una crida a l'adopció controlada en comptes de la compra. Es pretén donar visibilitat als gossos de caràcter adult o "menys atractius" estèticament, que sovint són els que tenen més dificultats per sortir de les gosseres però que poden ser companys excepcionals si s'ajusten al perfil de la família.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
1'
Història i Trajectòria de l'Orquestra de Petrozavodsk
L'Orquestra Simfònica de Petrozavodsk L'orquestra, fundada l'any 1933, representa la institució musical més important del nord-oest de Rússia. Al llarg de la seva història, va estar vinculada a la Filharmònica de Karèlia fins a l'any 1997, consolidant-se com un referent cultural a la regió. Repertori i Compositors Aquesta formació destaca per la seva gran versatilitat, interpretant obres que abasten des del barroc i el classicisme fins a la música contemporània: Clàssics universals: Bach, Haydn i Mozart. Mestres del segle XX: Stravinski, Prokófiev i Bernstein. Identitat regional: Posa un èmfasi especial en els compositors de la República de Karèlia. Projecció Internacional i Festivals L'orquestra ha mantingut una presència constant tant en l'àmbit nacional com en l'internacional: Gires estatals: Actuacions freqüents a Moscou i Sant Petersburg. Gires mundials: Ha visitat països com Finlàndia, Suècia, Alemanya, Polònia i França. Festivals: És una participant habitual en esdeveniments de prestigi com Música de Primavera, els Trobades Musicals Navidenyes a la Palmira Septentrional o el festival Música, Joventut i Esperança. Des de 1992, la direcció artística recau en la figura d'Oleg Soldàtov, qui ha liderat l'agrupació durant les darreres dècades.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Manifestacions i talls de trànsit a l'N-340 a la Móra
Conflicte veïnal a la carretera N-340 i l'autopista AP-7 L'episodi recull testimonis de diversos ciutadans de Tarragona sobre les protestes i talls de carretera que realitzen els veïns de la urbanització de la Móra cada diumenge. El conflicte se centra en la necessitat de millorar els accessos i la seguretat de la zona. Punts clau de la problemàtica: Motius de les protestes: Els veïns demanen millores en la infraestructura, concretament el desdoblament de la via i una millor gestió de la variant per evitar l'alta sinistralitat. Divisió veïnal: Es detecta l'existència de dos sectors amb opinions oposades; mentre uns opten per tallar la nacional, d'altres s'hi oposen o traslladen les protestes a l'autopista AP-7 amb marxes lentes. Desconeixement general: Malgrat la recurrència de les accions, una part important dels enquestats afirma no conèixer els motius detallats de les mobilitzacions o haver-ne llegit només titulars puntuals. Crítiques a les manifestacions: Un dels entrevistats expressa la seva disconformitat amb els talls de trànsit, argumentant que afecten usuaris innocents: "A mi em sembla que el que han de fer és venir a l'alcaldia, parlar amb Nadal... però sense tallar la carretera perquè el vianant no té cap culpa." Context geogràfic: Les accions se situen principalment a la rotonda de la Móra i afecten el flux de la Nacional 340, una artèria clau per a la mobilitat del Tarragonès.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
1'
Trajectòria del Cor Acadèmic Nacional de Bielorússia
El Cor Acadèmic Nacional de Bielorússia: Un llegat musical El Cor Acadèmic Nacional de Bielorússia representa una institució fonamental en la preservació de la cultura musical de l'Europa de l'Est. Fundat l'any 1940 per la figura clau de Grigori Shirma, el seu impacte ha transcendit fronteres durant dècades. Origen i Missió Cultural L'essència d'aquesta agrupació resideix en la seva doble funció: * Guardians de la música folklòrica: Especialment dels valors tradicionals de la regió. * Promotors de l'excel·lència: Difusió de les grans composicions clàssiques de tots els temps. Un Repertori de Prestigi Internacional Des del seu debut l'any 1941, el cor ha rebut l'aclamació unànime de la crítica i el públic. La seva versatilitat és evident en el seu extens repertori: * Mises i Rèquiems: Interpretacions magistrals de peces de Mozart, Verdi, Brahms, Bach, Haydn i Schumann. * Oratoris i Peces Corals: Obres de compositors de la talla de Txaikovski, Prokófiev, Stravinski i Bortnianski. Estil i Qualitat Artística Les seves actuacions no es limiten a la interpretació vocal, sinó que es defineixen per una experiència sensorial completa: "Sus actuaciones destacan por la profundidad y elegancia, por el dinamismo y carácter expresivo y por su tinte casi coreográfico." Aquesta combinació de proximitat emocional i precisió tècnica ha consolidat el seu lloc en la història de la música coral mundial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
El CB Tarragona davant el repte històric de l'ascens a l'ACB
El CBT a les portes d'un moment històric El Club Bàsquet Tarragona (CBT) afronta aquesta setmana un dels moments més rellevants de la seva trajectòria de 26 anys: l'inici del play-off d'ascens a la Lliga ACB. Després d'una temporada regular consolidada, l'equip dirigit per Salva Maldonado es prepara per enfrontar-se al Menorca, el segon millor classificat de la competició. Anàlisi del rival i preparació tècnica L'entrenador Salva Maldonado destaca la dificultat de l'eliminatòria contra el Menorca, un equip sòlid que s'ha reforçat recentment. Els punts clau de la preparació són: Recuperació de jugadors: El focus està posat a recuperar efectius com Iker Urreizti, tot i que es descarta la participació immediata d'altres lesionats. Mentalitat i ambició: L'equip viatja amb l'objectiu de ser valent i intentar aconseguir, com a mínim, una victòria a domicili per forçar la tornada a casa amb opcions. Millora defensiva: Maldonado reconeix que l'equip ha de recuperar el nivell defensiu mostrat a l'inici de la lliga per tenir opcions reals. La perspectiva del club i l'afició El president del club, Rafael Pintado, expressa una gran satisfacció i "tranquil·litat" per haver assolit aquesta fase sense les angoixes de temporades anteriors. "El fet que juguem sense pressió ens pot beneficiar. El Menorca té l'objectiu clar de pujar i ha fet una aposta més forta, nosaltres hem d'anar a sorprendre." La directiva fa una crida a l'afició de Tarragona perquè ompli el Pavelló del Serrallo en el tercer partit de l'eliminatòria (10 de maig), destacant que el suport del públic és vital per a la motivació dels jugadors. Visió de la competició Maldonado situa el Fuenlabrada com el gran favorit de l'altra banda del quadre, mentre defineix el seu grup com el més ajustat, amb equips de gran qualitat com el Saragossa o el Jaén. Independentment dels resultats, el club veu aquesta experiència com un pas fonamental per a la consolidació del bàsquet a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
10 anys de Sempre Nàstic: Especial des de l'IES Campclar
Celebració de la dècada de Sempre Nàstic El programa radiofònic Sempre Nàstic es prepara per a una fita històrica: la celebració dels seus 10 anys d'emissió. Amb motiu d'aquest aniversari i la imminent permanència de l'equip a la Segona Divisió, s'organitzarà un programa especial en directe el proper dilluns. Connexió amb els joves de l'IES Campclar La unitat mòbil s'ha desplaçat a l'IES Campclar, lloc on tindrà lloc l'esdeveniment, per copsar l'ambient entre els estudiants durant l'hora del pati. Els joves han mostrat el seu entusiasme pel futbol, tot i que amb diversitat d'opinions: Optimisme pel Nàstic: Els estudiants preveuen una victòria davant el Terrassa i confien en la salvació definitiva. Preferències de la plantilla: Han destacat jugadors com Diego Torres i els porters Juanjo Valencia i Felip, debatent sobre qui té millors reflexos sota els pals. Crítica i propostes: Els alumnes demanen més oportunitats per a la cantera i jugadors de Tarragona per sentir-se més identificats amb l'equip. Detalls de l'esdeveniment especial El programa de dilluns no serà una emissió qualsevol. Comptarà amb diversos al·licients per als assistents: "Serà un programa obert a tothom, amb jugadors, penyes, periodistes i regals com xandalls oficials." Convidats: Jugadors com Abel Boades, Cudina, Marco i Pérez Bolo. Experts: Participació de periodistes com Miqui Tono i Òscar Messeguer. Interacció: Els joves ja preparen preguntes compromeses sobre el futur de l'equip i les aspiracions de pujar a Primera Divisió la temporada vinent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Reunió estratègica entre Josep Bargalló i l'alcalde de Tarragona
Cooperació institucional per als projectes de Tarragona El conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, ha realitzat una visita oficial a l'Ajuntament de Tarragona per reunir-se amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. La trobada ha servit per formalitzar acords en matèria d'infraestructures i equipaments educatius. Acord per la façana marítima S'ha establert un compromís per signar un protocol de col·laboració que permetrà: Fer front comú davant el Ministeri de Foment del Govern de l'Estat. Negociar de forma conjunta el soterrament de la via del tren al seu pas per la ciutat. Desenvolupament universitari i judicial Pel que fa a la formació, s'ha desencallat el projecte de la facultat de Lletres: La Generalitat donarà llum verda perquè l'Ajuntament avanci el finançament necessari. El trasllat es realitzarà des de la plaça Imperial Tàrraco cap al campus centre. Pel que fa a la Ciutat Judicial, tot i no haver-hi una decisió final, les negociacions sobre la seva ubicació continuen obertes. "Aquest model de finançament és just i equitatiu." Finalment, Bargalló ha aprofitat per defensar el nou model de finançament del govern tripartit, anunciant una ronda de visites per l'Estat, començant per Andalusia al juny, per explicar la proposta catalana.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Celebració de la Diada de l'AE Torreforta i el 1 de Maig
Un cap de setmana festiu a Torreforta El barri de Torreforta es prepara per a un cap de setmana intens amb motiu de la seva tradicional trobada cultural i esportiva i la diada especial de l'Associació Esportiva Torreforta (ADT). L'entrevista amb el president del club, Robert Hernández, destaca la importància de la vinculació entre l'esport de base i el creixement social del barri. La Diada de l'ADT i el reconeixement institucional La jornada de dissabte estarà marcada per diversos actes emotius i esportius: Homenatge a l'adjunta sortint: Es lliurarà una menció honorífica a la persona que ha estat al capdavant de la gestió del club durant els darrers vuit anys. Trobada d'escoles: S'espera l'assistència d'uns 300-400 infants dels col·legis de Ponent i de tota Tarragona per fomentar la pedrera. Partit de Lliga EBA: El plat fort serà l'enfrontament a les 19:00h al pavelló de Riuclar contra el líder de la categoria, el Penyes Cai Osca. "Volem que els nens vegin que poden arribar a clubs semiprofessionals i que el lloc on poden jugar és amb el primer equip del seu barri." Futur i projectes del club Robert Hernández, que compleix gairebé un any com a president, ha subratllat els pilars de la seva gestió: Model continuista: Seguint la tasca del fundador Josep Albert i de Francesc Labori. Èxit social: El club ja frega els 400 socis i ha estès la seva influència a localitats veïnes com la Canonja i Constantí. Ambició esportiva: Tot i estar entre els cinc primers de la Lliga EBA, el club busca que sigui la mateixa base la que marqui el sostre, sense descartar la Lliga LEB en un futur. Campus d'estiu: Es presentarà properament amb l'objectiu d'arribar als 600 participants, consolidant-se com un dels més grans de l'Estat. Diumenge: 1 de Maig al barri La celebració continuarà el diumenge amb la XV Trobada Cultural i Esportiva organitzada per l'Associació de Veïns, que inclourà una gran trobada gegantera, partits de futbol contra el Nàstic i activitats per a la gent gran al centre cívic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
27'
Gesti3 del Tr nsit i Aparcament a Tarragona
Seguretat Vi ria i Controls de Velocitat L'Ajuntament de Tarragona ha intensificat les mesures per combatre els excessos de velocitat en les vies urbanes. A trav s d'un reportatge in situ, es detalla el funcionament dels radars m bils de la Gu rdia Urbana. Caracter stiques dels controls: • L'objectiu no )s recaptatori, sin! de sensibilitzaci! i prevenci! d'accidents. • Es senyalitzen els radars amb cartells previs perqu( els conductors redueixin la velocitat de manera volunt ria. • El l mit gen)ric en zona urbana )s de 50 km/h, tot i que s'aplica un marge de toler ncia t)cnica. "L'objectiu )s que la gent no corri i entengui que ens hi juguem la seguretat de molta gent." Ampliaci! de l'Aparcament per a Motocicletes Davant l'increment del parc de vehicles de dues rodes, el tinent d'alcalde Ra9l Font anuncia un pla per crear m)s de 450 noves places d'estacionament gratu't. • S'espera arribar a un total de 1.000 places en tota la ciutat. • Es busca alliberar les voreres per facilitar el pas dels peatons, especialment de persones amb mobilitat redu'da. • S'incentiva l"9s de la moto per la seva capacitat de desembussar el tr nsit rodat. Gesti! de zones blaves i residents L'ajuntament treballa en la implantaci! de targetes de resident en zones com el Barri del Carme. El model permetr als ve'ns aparcar en zones de rotaci! per un preu redu't de 50 c)ntims al dia, garantint aix' que hi hagi lloc disponible per als qui viuen a la zona sense bloquejar l'acc)s comercial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Funcionament i operatiu dels radars a Tarragona
Funcionament dels controls de velocitat El sergent Lucena i l'agent Juanma detallen el procediment tècnic de la unitat de trànsit de la Guàrdia Urbana de Tarragona. L'objectiu principal és el control del casc urbà per garantir la seguretat en zones amb vianants i semàfors. Tipus de dispositius i tecnologia S'utilitzen principalment dos formats de radar: * Radar mòbil en vehicle: Disposa d'una antena davantera, un ordinador central i una consola de gestió. * Trípode: Un sistema extern que requereix més temps de muntatge i preparació. El sistema pot funcionar en mode manual (una sola captura) o automàtic (captures constants, fins i tot de dos vehicles simultanis). Quan es detecta una infracció, el sistema genera automàticament una fotografia. L'operatiu de denúncia L'equip treballa de forma coordinada mitjançant tres rols clau: 1. Operador de radar: Ubicat dins del vehicle, monitoritza la consola i identifica el vehicle infractor. 2. Comunicació: Es transmet via emissora la marca, color i carril del vehicle. 3. Notificadors: Agents situats uns metres més endavant que aturen el vehicle i tramiten la sanció en el moment. Normativa i seguretat "Es tracta que no circulin a més de la velocitat de 50, que és l'estipulada en ciutat." Marge de tolerància: A Tarragona s'aplica un marge de 16 km/h, començant a sancionar a partir dels 66 km/h. Objectius: Conscienciar els conductors per evitar accidents en zones urbanes, especialment prop de semàfors on la gent tendeix a accelerar. Tendència: S'observa una disminució de les infraccions gràcies a la conscienciació ciutadana, tot i que encara es detecten casos extrems (fins a 185 km/h en polígons).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
Història i Orígens dels Barris del Port de Tarragona
Orígens i Evolució dels Barris Marítims L'episodi explora la transformació històrica de la zona baixa de Tarragona, centrant-se en el naixement del barri de la Marina i el Serrallo. Mitjançant el llibre editat pel Port de Tarragona, els autors Coya Escoda i Lluís Ballester detallen com la ciutat va créixer cap al mar a partir del segle XVIII. El Barri de la Marina: El Nucli Comercial És el sector més antic, situat entre la plaça del Prim i el port actual. Els seus inicis es remunten a: • Una zona originalment ocupada per horts, magatzems i terres de dipòsit del riu Francolí. • Un desenvolupament vinculat a la represa de les obres del port modern el 1790. • La construcció de l'edifici de la Duana com a punt de partida urbà. El Serrallo: La Identitat Pescadora A diferència de la Marina, el Serrallo neix com una necessitat social i logística a mitjans del segle XIX (1868-1869): • Els pescadors humils vivien prèviament en barraques a la platja en condicions de precarietat absoluta. • El creixement del port i l'arribada del ferrocarril van forçar diversos trasllats d'aquestes comunitats. • Finalment, es va pactar la cessió de terrenys fora de la sorra, consolidant el barri actual. Conflictivitat i Urbanisme Un dels punts clau de la discussió és la dualitat de poders en la gestió del territori: • Port vs. Ajuntament: Durant molts anys, la Junta d'Obres del Port donava els permisos d'obra i nivellava els carrers, no el consistori municipal. • Nomenclatura: Carrers com Smith o Apodaca porten noms de grans enginyers portuaris, reflectint el domini tècnic de l'autoritat portuària sobre la zona. "Les primeres cases del Serrallo havien de ser de fusta i mòbils; el barri es va pensar originalment com una solució provisional." Vida Quotidiana i Oficis El llibre recull una investigació exhaustiva d'arxiu que posa noms i cognoms als habitants, destacant oficis desapareguts o transformats com boters (indústria vital per a l'exportació de vins), calafats, mestres de vela i mossos d'amagatzem.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
La 10a Fira del Vi de Falset i el sector al Priorat
La Fira del Vi: Més que una degustació L'entrevista amb l'alcalde de Falset, Jaume Domènech, destaca que la Fira del Vi no es limita a la degustació popular, sinó que s'ha convertit en un espai de debat i reflexió estratègica per a la comarca del Priorat. Característiques clau del sector: Convivència de D.O.: El Priorat és l'única comarca catalana amb dues denominacions d'origen: la DOQ Priorat i la DO Montsant. Recerca i Formació: Es subratlla el paper vital de l'Escola d'Enologia i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per mantenir el teixit científic i tecnològic dels cellers. Enoturisme: S'aposta per un model on el vi no es ven sol, sinó lligat al paisatge, la cultura i el territori. "El vi es ven en un conjunt: es ven en un territori, en un paisatge, en uns pobles i en una gent." Activitats destacades del cap de setmana La fira aplega uns 60 cellers i combina propostes lúdiques amb tècniques: 1. Tast del Decenni: Una activitat professional per analitzar l'evolució dels vins després de deu anys. 2. Jornades d'Enoturisme: Debats sobre com integrar el turisme amb la producció vitivinícola. 3. Exposició i Degustació: Espais oberts al gran públic per conèixer les novetats de les dues DO.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Tarragona celebra el Dia Internacional de la Dansa
L'entrevista realitzada a Roser Prats, de l'Associació per al Foment de la Dansa, explora la celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona i aprofundeix en el sacrifici i la passió que defineixen aquesta disciplina artística. Actes centrals a Tarragona La celebració a la ciutat destaca per portar l'art al carrer i apropar-lo a la ciutadania: * Manifest al Balcó del Mediterrani: La lectura del manifest mundial, que enguany anirà a càrrec del regidor de Cultura, serveix com a punt d'unió internacional. * Classe a la barana: S'aprofitarà la barana del Balcó del Mediterrani com a barra de clàssic per a una mostra pública. * Recorregut per la Rambla: Els alumnes realitzaran exercicis de centre i contemporani mentre baixen pel primer tram. * Escenari a la Plaça Verdaguer: Destinat als ballarins més joves (des dels 3 anys) per a actuacions més controlades. La realitat del ballarí: Sacrifici i formació L'entrevista posa de manifest les dificultats de compaginar la dansa amb el sistema educatiu actual: * Dedicació professional: Una formació acadèmica seriosa requereix un mínim de 5 hores diàries de treball físic. * L'impacte de la LOGSE: Es critica que el sistema educatiu dificulta la conciliació entre els estudis obligatoris i la dansa professional. * Vessant emocional: Més enllà de la tècnica, la dansa es defineix com un mitjà d'expressió vital. "La tècnica no es pot menjar mai el que un té dins i la seva manera d'expressar-se." Evolució i reconeixement social Es destaca que la dansa està guanyant presència en les programacions culturals estables, trencant amb les línies tradicionals i incorporant estils com el contemporani o el funky.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Concurs de la Via T a la perfumeria Marionnaud
Concurs de la Via T a la Rambla Nova L'espai radiofònic de la Via T ha realitzat una nova edició del seu concurs per promoure el comerç tradicional de Tarragona. En aquesta ocasió, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins a un conegut establiment de la Rambla Nova per reptar els oients a endevinar-ne el nom mitjançant diverses pistes relacionades amb la seva ubicació i el tipus de producte que ofereixen. Dinàmica i participació dels oients El programa ha generat una gran expectació, tot i la dificultat per identificar el nom exacte del local: Ubicació precisa: L'establiment es troba a la Rambla Nova, entre els números 70 i 80 (específicament al 76). Sensacions: Els locutors han destacat la gran amalgama d'olors i essències que es perceben en entrar-hi. Dificultat amb el nom: Diversos oients han trucat afirmant conèixer la botiga físicament però sense recordar-ne el nom exacte, fins que la Margarita, una oient de la part baixa, s'hi ha apropat prou per ser declarada guanyadora. L'establiment: Marionnaud Finalment s'ha desvetllat que l'establiment és la perfumeria Marionnaud (anomenada sovint com a Maria Naut pels participants). La Norma, encarregada de la botiga, ha explicat alguns dels serveis que ofereixen: Productes de temporada: Especial èmfasi en les cremes solars i tractaments anticel·lulítics per preparar la pell per a l'estiu. Assessorament personalitzat: No només es dediquen a la venda, sinó que ofereixen cursos de maquillatge, cabines d'estètica i servei d'UVA. Fragàncies: S'han recomanat novetats de marques com Bioterm, Calvin Klein, Carolina Herrera i Clarins. "És un d'aquells establiments que tot l'any tenen clientela, ja sigui per un regal o per una necessitat de cura personal."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Prevenció d'incendis al Camp de Tarragona: Estiu crític
La greu situació de sequera als boscos del Camp de Tarragona L'entrevista amb Càndido Rincón, sotsinspector del cos d'Agents Rurals, revela un panorama preocupant per a la campanya forestal d'aquest any. La combinació d'una sequera prolongada i temperatures inusualment altes a finals d'abril ha deixat la vegetació en un estat de gran vulnerabilitat. Factors de risc i estat de la vegetació Dèficit hídric: En els darrers quatre mesos només han caigut uns 60 litres per metre quadrat, una xifra totalment insuficient per mantenir la humitat necessària. Aturada vegetativa: Les gràfiques mostren que el creixement de matolls com la garriga o el coscoll està gairebé parat per la falta d'aigua. ** Zones crítiques: Tot i que les fondalades aguanten millor, les solanes** de la serralada prelitoral, el Priorat i la Conca de Barberà presenten el risc més elevat. Tasques dels Agents Rurals i el Pla Alfa Actualment, diverses comarques ja es troben en el Pla Alfa nivell 2, cosa que implica una vigilància màxima i la dedicació exclusiva a la prevenció. Les funcions principals del cos són: Vigilància del territori: Control de cremes agrícoles, línies elèctriques i abocadors. Gestió d'autoritzacions: Supervisió estricta de les condicions en què els pagesos poden fer foc. Investigació: Determinació de les causes i els causants dels incendis per millorar la prevenció futura. "Els incendis més grans a les nostres comarques sempre estan relacionats amb els temporals de vent; quan bufa el ponent la situació es fa incontrolable." Crida a la precaució ciutadana Es fa un advertiment especial sobre les cremes agrícoles mal gestionades, que són la causa principal d'incendis durant el primer trimestre de l'any. El sotsinspector demana evitar qualsevol activitat amb foc si no és per una necessitat vital i sempre sota autorització especial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Situació de la Ciutat Judicial i actualitat judicial a Tarragona
La problemàtica de la Ciutat Judicial de Tarragona El projecte de la Ciutat Judicial de Tarragona continua en un punt mort a causa de la falta d'acord sobre la seva ubicació definitiva. Segons el president de l'Audiència, Antonio Carril, la situació és de "profunda desesperança" davant la paràlisi institucional. Actualment, es barallen dues alternatives principals: L'antiga Casa dels Mestres: Una opció que la Generalitat veia amb bons ulls per estar ja urbanitzada, però que topa amb exigències econòmiques de l'Ajuntament que el govern català considera inassumibles. L'entorn del riu Francolí: Una opció que semblava acordada anteriorment però que la Generalitat hauria desestimat recentment. Conseqüències de la falta d'espai i dispersió Carril destaca que la situació és insostenible i perjudica directament el servei al ciutadà. El mes de juny es preveu una major dispersió judicial amb el trasllat de nous jutjats a zones perifèriques com Torre Roma per falta de lloc a l'edifici actual. "El servei al ciutadà ha de primar sobre els interessos de 'diners amunt, diners avall'. Estem originant un mal servei per la dispersió dels òrgans judicials." Altres qüestions de l'actualitat jurídica Durant l'entrevista es repassen diversos temes legislatius i socials de rellevància: Violència domèstica: L'entrada en vigor de la nova llei al juny genera preocupació entre els magistrats per la pressió mediàtica i social, fins al punt que cap jutge ha volgut assumir la plaça voluntàriament. Matrimonis homosexuals: Carril afirma amb rotunditat que els jutges acataran la llei amb total normalitat, independentment de les conviccions personals. Seguretat vial: Es demana màxima rigorositat i duresa contra els conductors que circulen sota els efectes de l'alcohol, proposant penes més severes i retirades de carnet prolongades. Judicis ràpids: Després de dos anys de funcionament, es valoren com a positius tot i que encara pateixen falta de coordinació i mitjans.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Robatori de la maquinària del rellotge de la Chartreuse
El robatori d'una peça històrica L'episodi se centra en la trista notícia del robatori de la maquinària del rellotge de l'antiga fàbrica de licors Chartreuse a Tarragona. Aquesta peça, datada aproximadament de l'any 1910, era considerada una joia de col·leccionista i un símbol per al barri. L'expert: Jordi Vidal L'entrevista compta amb el testimoni de Jordi Vidal, qui va treballar a la fàbrica durant més de 40 anys i va ser el responsable del manteniment del rellotge fins a la seva jubilació. Vidal destaca diversos punts clau: Funcionament de precisió: El rellotge regia la vida del barri i dels treballadors que hi passaven diàriament. Complexitat tècnica: La maquinària no estava situada darrere de l'esfera de la façana, sinó que es connectava mitjançant un sistema de barillatge de prop de 120 metres des de l'interior del pati. Materials nobles: Estava composta per nombrosos engranatges de bronze i metall, reparats per última vegada de forma integral cap a l'any 1957. Història i decadència de la fàbrica Durant la conversa, es repassa la trajectòria de la Chartreuse a Tarragona: Relació amb els monjos: Els monjos cartoixans venien trimestralment des de França per elaborar la fórmula secreta del licor. L'abandonament de l'edifici: Des que la Generalitat de Catalunya va adquirir la fàbrica l'any 1991, l'edifici ha patit una degradació progressiva i problemes d'inseguretat. Segons Vidal: "La primera llàstima va ser deixar perdre la Chartreuse de Tarragona; no hauria d'haver marxat mai." Crida a la conservació del patrimoni L'entrevistat expressa el seu desig que la maquinària pugui ser recuperada i que no hagi estat desballestada per a la venda del metall. Reclama més sensibilitat a les institucions per salvar l'edifici i convertir-lo en un museu que recordi la història industrial de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Gestió de la sequera i actualitat ambiental a Tarragona
Situació Hídrica i Prevenció de la Sequera L'entrevista amb Josep Lluís Pau, director territorial de Medi Ambient, comença analitzant l'estat dels embassaments a causa de la manca de pluges i les temperatures quasi estivals. Tot i la preocupació general a Catalunya, la situació al Camp de Tarragona presenta matisos: El pantà de Ciurana es troba al 83% de la seva capacitat. L'embassament de Riudecanyes està a un nivell més baix, entorn del 31%. S'està preparant un decret de mesures urgents contra la sequera per a mitjans de maig, centrat en la racionalització de l'ús de l'aigua i la regulació dels desenvassaments per a regadius i centrals elèctriques. "L'aigua és un bé escàs i l'hem de cuidar especialment, independentment de si estem en època de sequera o no." Qualitat de l'Aigua i Contaminació al Francolí Es repassa l'estat del riu Francolí després de l'episodi de contaminació per nitrats detectat l'octubre passat. Les actuacions actuals inclouen: Extracció i tractament de l'aigua de l'aqüífer contaminat. Seguiment dels nivells d'amoni, que han baixat de 50 mg/l a prop de 4 mg/l. Vigilància del cabal mínim a causa de la sequera, que dificulta la regeneració natural del riu. Investigació d'Olors i Seguretat Nuclear Finalment, s'aborden dos temes d'actualitat immediata: Episodi de pudors a Tarragona: El departament investiga l'origen de les olors que van afectar la zona de la Rambla Nova. Es descarten focus industrials fixos segons els mesuradors i el règim de vents; s'estan cartografiant les trucades al 112 per localitzar el núvol d'olor. Central de Vandellòs: El director reclama més competències per al Departament de Medi Ambient en el control de les centrals nuclears, criticant que actualment funcionen com una "illa tancada" sense supervisió ambiental directa de la Generalitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Nou vestuari d'Antoni Miró per al Gremi de Carnissers
Modernització i prestigi en el sector de la carnisseria El Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de Catalunya ha presentat una iniciativa innovadora per renovar la seva imatge professional. A través d'una col·laboració amb el prestigiós dissenyador Antoni Miró, s'ha creat un nou uniforme que busca distingir la figura de l'artesà i el mestre de l'establiment. Detalls del disseny i materials L'elecció del vestuari trenca amb el blanc tradicional per introduir el negre com a color central, aportant sobrietat i un toc senyorial al sector. Els elements principals són: Color i estil: S'utilitza el negre i una milratlla molt fina en blanc i negre que dóna un aspecte grisenc i modern. Teixits: S'ha optat pel 100% cotó per evitar la retenció d'olors pròpia de les fibres sintètiques i garantir la comoditat del professional. Peces del conjunt: Inclou una camisa tipus guayabera, un davantal ample i protector, pantalons o faldilles amb goma a la cintura (sense botons ni cremalleres) i un barret amb visera. Objectius de la iniciativa "La idea era crear un vestuari per distingir el cap del comerç, el mestre artesà, perquè el client sàpiga a qui s'ha d'adreçar." L'objectiu principal és generar una imatge corporativa forta que identifiqui els professionals col·legiats i posi en valor la seva preparació i coneixement tècnic. Segons Vicenç Bardolet, vicepresident del gremi a Tarragona, el canvi pretén cohesionar el comerç tradicional i oferir una presència més elegant i actual davant el client. Es preveu que els professionals puguin començar a lluir aquest nou vestuari coincidint amb la campanya de Nadal d'enguany.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
La Fira d'Abril de Bonavista: Tradició i Festa a Tarragona
Preparatius per a la Fira d'Abril de Bonavista L'entrevista amb Ramon López, president de l'Associació de Veïns de Bonavista, detalla l'inici imminent de la Fira d'Abril, una de les cites més multitudinàries de Tarragona. L'esdeveniment s'ubica a la zona habitual del mercat i s'espera que superi l'assistència de l'any passat, xifrada en unes 40.000 persones. Organització i participants Enguany, la fira compta amb una estructura consolidada gràcies a la col·laboració amb l'empresa municipal Espimsa i el gremi de firaires. Els punts clau de l'organització inclouen: Un total de 17 casetes que inclouen entitats com la Torre del Oro, la Casa Regional de Andalucía, Alma Flamenca i diversos sindicats i partits polítics. Una oferta gastronòmica tradicional amb previsió de consum de milers de botelles de fino, manzanilla i el popular rebujito, acompanyats de pernil i tapes típiques. Espectacles de quadres flamencs propis de cada associació. Cultura i convivència Ramon López destaca que la fira és un espai obert per a tothom, on la gent es prepara durant mesos per ballar sevillanes i lluir els vestits tradicionals. "No cal saber-ne exclusivament, quan ets allà la festa et surt espontània." Horaris i personalitats La inauguració oficial serà el dijous a les 20:00h a càrrec de l'alcalde de la ciutat. La fira obrirà durant tot el cap de setmana amb horaris extensos que arriben fins a la matinada, i es confirma la visita de líders polítics destacats, subratllant la importància social i política de l'esdeveniment al barri de Bonavista.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
23'
Sindicats i actualitat laboral a Tarragona davant l'1 de maig
Commemoració de l'1 de Maig a Tarragona Els secretaris generals de la UGT i Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, Mrio Rigau i Jaume Pros, detallen les activitats per a la jornada reivindicativa. La manifestacio unitaria tindra lloc a les 12:00h des de la Rambla Nova sota el lema: "Ocupacio de qualitat i drets socials per a tothom." Activitats complementaries dels sindicats • CCOO: Organitza un esmorzar de germanor i commemora el 40 aniversari del sindicat a Catalunya. • UGT: Proposa novetats com la Cursa de l'Amistat al recinte portuari i l'ofrena floral a Pablo Iglesias. Reptes del Mercat Laboral i Sinistralitat Els líders sindicals expressen una profunda preocupacio per la sinistralitat laboral, vinculant-la directament amb la subcontractacio en cadena i la temporalitat. • Critiquen la manca de cultura preventiva en moltes empreses. • Exigeixen a l'administracio mecanismes de control mes estrictes i punitius. Situacions Empresarials Critiques El tancament d'Altadis i Bayer • Altadis (Tabacalera): El tancament sembla imminent aquest estiu. Els sindicats demanen responsabilitat a la direccio de l'empresa perqu no sigui noms una operacio de rendibilitat economica. • Sector Quimic (Bayer/Antex): Hi ha incertesa sobre el futur de la planta de Tarragona davant la possible competncia amb factories alemanyes. Estratgia Territorial i Atur Es reclama una descentralitzacio d'organismes de la Generalitat cap a Tarragona, especialment en els ambits d'energia i turisme, per potenciar el pes especific de la demarcacio. Pel que fa a l'atur, tot i la millora de les xifres per la campanya d'estiu, es lamenta que la nova ocupacio sigui majoritariament precaria i temporal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Activitats al Pont del Diable i novetats de Tarracoviva
Patrimoni i Cultura a la Rambla Nova L'Ajuntament de Tarragona i el Museu d'Història han instal·lat una carpa informativa a la Rambla Nova per apropar el patrimoni a la ciutadania. En aquest espai s'ofereix informació detallada sobre les rutes gratuïtes i itineraris previstos al Pont del Diable, així com detalls de la propera edició de Tarracoviva. Novetats del Festival Tarracoviva El festival de reconstrucció històrica començarà el proper 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. Alguns aspectes destacats són: Cartell 2005: Presenta una imatge dinàmica d'un membre del grup de cavalleria belga que va participar l'any anterior. Nous grups: S'incorpora el grup Tardurumà per mostrar l'època tardana de l'imperi, a més de grups d'exèrcit d'Alemanya. Expansió territorial: Participaran delegacions de ciutats com Segòvia, Àvila i Lugo. El Pont del Diable: Futur Museu Ecohistòric L'espai comptarà amb una gestió renovada que inclou activitats d'arqueologia, natura i esport gestionades per empreses locals com Limonium, Nemesis o Itinere. A més, es pot veure una maqueta detallada que forma part d'un projecte de 22 metres quadrats que es presentarà pel cinquè aniversari de Tarragona com a Patrimoni Mundial. Respecte a la restauració del pont: "Hi ha un compromís ferm del Ministeri de Cultura per iniciar les obres a la major brevetat possible, mantenint el finançament al 50%." Avantatges del Passi Tarragoní Es promou l'adquisició del Passi Tarragoní per un preu de 5,20 euros, que permet: L'accés a museus municipals i de l'Arquebisbat. Entrada al Museu Bíblic, la Catedral i els museus del Port. Obsequi gratuït d'una carpeta amb 15 làmines històriques de la Rambla per a qui el tramiti durant aquesta setmana.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Activitats del Museu d'Història a la Rambla Nova
Patrimoni i activitats a la Rambla de Tarragona L'estand del Museu d'Història, situat davant del Teatre Metropol, s'ha convertit en el centre neuràlgic de la promoció del patrimoni tarragoní. L'objectiu principal és apropar la història de la ciutat a la ciutadania, especialment als més petits, a través d'una programació extensiva d'activitats i tallers educatius. El Passi Tarragoní Una de les iniciatives destacades és el Passi Tarragoní, que per un preu de 5,20 euros permet l'accés il·limitat durant tot l'any als principals monuments i museus de la ciutat. Entre els espais inclosos hi ha: - Les Muralles i l'Amfiteatre. - El Circ Romà i el Fòrum de la Colònia. - Museus com el d'Art Modern, el Diocesà i el Museu del Port. "Tothom que es fa el passi tarragoní també li regalem una carpeta amb 15 imatges de la Rambla, preparada per emmarcar." Educació i tallers infantils Durant aquests dies, uns 800 alumnes de diverses escoles de Tarragona participen en tallers per fomentar l'estimació del llegat romà. Les activitats inclouen: - Explicació de la flora local com el romaní i la farigola. - Contes i llegendes sobre el Pont del Diable. - Tallers de dibuix, escriptura i recreació de la vida quotidiana romana. Properament: Tarracoviva i Pont del Diable Es presenta també el cartell de la nova edició de Tarracoviva, que se celebrarà del 18 al 30 de maig. A més, s'anuncien activitats gratuïtes al Parc Ecohistòric del Pont del Diable, que inclouran recorreguts arqueològics i rutes en BTT.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Visita a la futura Casa de la Festa de Tarragona
Exploració de la futura Casa de la Festa Tarragona Ràdio realitza una visita exclusiva a l'emplaçament de la futura Casa de la Festa, situada a la Via Augusta, en un espai que anteriorment ocupaven dos concessionaris de vehicles de luxe (Land Rover i Jaguar). L'espai destaca per la seva gran amplitud i un possible interès arquitectònic vinculat al taller de Ricard Bofill. Característiques de l'espai i distribució L'edifici es divideix en diversos àmbits per cobrir totes les necessitats de les entitats i la ciutadania: Zona d'exposició: Les sales frontals, amb grans vitralls, s'utilitzaran per mostrar els elements del Seguici Popular. Espai pedagògic i museístic: Una zona dedicada a explicar la història de la festa de Santa Tecla mitjançant sistemes multimèdia. Taller de manteniment: Una àrea específica a la part posterior per realitzar reparacions a les figures sense haver de desplaçar-les. Altell per a entitats: Un espai d'oficines, sales de reunions i magatzem per a les agrupacions que no disposen de local propi. Dinamisme i funcionalitat El regidor de festes, Carles Sala, subratlla que el projecte no és només un museu estàtic, sinó un espai viu: "Volem que sigui no només un espai museístic, sinó un espai dinàmic, un espai pedagògic on conèixer a fons la realitat de la nostra festa major." L'alçada de la nau, d'uns 7 metres, permetrà allotjar els gegants amb comoditat, i la seva ubicació estratègica a l'entrada de la ciutat facilitarà l'accés i la sortida dels elements per a cercaviles i processons. La inauguració es preveu per a la Santa Tecla de 2006.