Tots els episodis

62529 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

56449-56472 de 62529
  • Homenatge a les Brigades Internacionals amb Sam Russell - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Homenatge a les Brigades Internacionals amb Sam Russell

    Memòria Històrica i Brigades Internacionals El programa connecta amb la unitat mòbil a la facultat de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona, on s'inicien unes jornades de commemoració del paper de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. L'acte central és una conferència de Sam Russell, veterà brigadista i periodista britànic. Testimonis de la Lluita per la Llibertat L'episodi compta amb la participació directe de protagonistes de l'època: Sam Russell: Brigadista anglès que va lluitar en la defensa de Madrid i al front de Còrdova. Originalment estudiant d'egiptologia, la guerra el va portar a ser corresponsal i a treballar a les emissions en anglès de Radio Barcelona. Leandre: Combatent republicà que va passar per l'escola militar el 1936, va lluitar al front d'Aragó i va sobreviure a camps de concentració i a la resistència contra la Gestapo a França. Angèlica Jackson: Autora del llibre Més enllà del camp de batalla, que documenta la història d'un hospital de campanya a la cova de la Bisbal de Falset. Programa d'Actes i Commemoracions Les activitats, organitzades per l'associació No jubilem la memòria, s'estenen durant tot el cap de setmana per diversos punts de la geografia tarragonina: Tarragona: Conferència inaugural a la URV sobre periodisme i guerra. Terra Alta: Actes a la Serra de Pàndols, Gandesa i el Pinell de Brai, escenaris clau de la Batalla de l'Ebre. Priorat: Cloenda a la Bisbal de Falset per recordar la rereguarda republicana. "No soy tan viejo, tengo solamente 90 años. No es tiempo para ser mito."

  • Cabra del Camp: Processó contra la sequera i Festa Major - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Cabra del Camp: Processó contra la sequera i Festa Major

    La lluita espiritual contra la sequera a Cabra del Camp L'episodi se centra en la situació actual de Cabra del Camp, un petit municipi de l'Alt Camp que ha estat notícia pel seu intent d'invocar la pluja mitjançant la fe. L'alcalde, Joan Grimau, explica el context d'una processó històrica i els preparatius per a la propera Festa Major. Centenari de la Processó del Sant Cris Dissabte passat es va celebrar una processó excepcional per commemorar el centenari de les rogatives de 1905. Punts clau d'aquest fet: * Recerca històrica: S'han trobat actes a l'ajuntament de principis del segle XX on ja es demanaven oracions per la manca d'aigua. * Impacte multitudinari: L'any 1905, la processó va aplegar prop de 10.000 persones, una xifra impressionant que demostra la dependència del camp. * Objectiu actual: Malgrat que només han caigut "quatre gotes", l'acte ha servit per mantenir viva la tradició i expressar la preocupació dels pagesos. "Som una gent que sempre mirem cap dalt." Dependència agrícola i preocupació El municipi manté unes 10 o 11 explotacions agrícoles potents. Tot i que les famílies han diversificat els seus ingressos amb treballs fora del camp, la pèrdua de collites de cereal, vi, ametlla i oliva suposa un cop econòmic molt dur, ja que la zona no disposa de sistemes de regadiu. Agenda de la Festa Major Malgrat la sequera, el poble celebra la seva festa amb activitats diverses: 1. Cultura i esport: Rutes de senderisme i xerrades sobre temes socials com Càritas. 2. Tradició: Benedicció del terme i actuació castellera amb la Colla Jove dels Xiquets de Valls. 3. Intel·lecte: El certamen literari, els treballs del qual es publiquen posteriorment per Nadal.

  • Experiències i valoracions del procés de regularització d'estrangers - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Experiències i valoracions del procés de regularització d'estrangers

    Perspectives sobre el procés de regularització El contingut recull diversos testimonis sobre el procés extraordinari de regularització administrativa per a persones estrangeres a Espanya. S'hi barregen veus de treballadors que busquen legalitzar la seva situació i d'ocupadors que valoren l'impacte en el mercat laboral. Experiències dels sol·licitants Situacions personals: Es presenten testimonis de persones que porten entre 4 i 9 anys al país. Alguns ja han aconseguit la legalitat, mentre que d'altres es dediquen a sectors com la construcció o la cura d'infants i veuen en aquest procés una oportunitat per obtenir els mateixos drets que qualsevol ciutadà. Facilitat en la gestió: Alguns usuaris destaquen que el seu gestor s'ha encarregat de tot el tràmit de forma ràpida i eficient. Valoració dels ocupadors i gestors Necessitat de personal: Els empresaris subratllen que el procés ajuda a disposar de més gent per treballar en sectors on costa trobar personal. Organització del procés: Es descriu com un procediment ben organitzat i amb una bona dotació de mitjans, malgrat l'exigència de la documentació i la saturació dels darrers dies. Punts crítics i traves administratives Tot i les valoracions positives, s'identifiquen diversos problemes: 1. L'empadronament: El requisit del padró municipal esdevé la principal barrera. Moltes persones no s'hi van registrar per ignorància o manca de documents certificadors. 2. Lentitud en les resolucions: Alguns expedients porten mesos d'espera sense resposta. 3. Rigidesa dels requisits: Es critica que el procés és massa tancat i deixa enrere molta gent que realment resideix al país però no pot demostrar-ho oficialment. "Han quedat molta gent enrere i és una llàstima perquè continuarem amb el mateix problema que existeix des de fa temps."

  • Documentació i Tràmits d'Estrangeria al Règim General - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    2'

    Documentació i Tràmits d'Estrangeria al Règim General

    Guia de Procediments per a la Regularització Laboral Aquesta sessió, dirigida per Carmen Rubio, coordinadora del procés d'estrangeria, detalla els requisits i la documentació necessària per a la tramitació d'expedients de treballadors estrangers en el règim general. Documentació Necessària Perquè un expedient sigui considerat complet, cal presentar: Per part de l'empresa: Annex 1 (sol·licitud) correctament emplenat i signat per l'empresari. Escriptures de la societat i poders notarials. CIF de l'empresa i DNI de l'administrador. Per part del treballador: Passaport (original i fotocòpia completa). Certificat d'empadronament (document crític actualment). Certificat d'antecedents penals degudament traduït. Tipologia de Resolució dels Expedients Segons l'estat de la documentació presentada en el moment de la compareixença de l'empresari, es poden donar tres situacions: Admitit: Quan tota la documentació és completa i correcta. Pendent: Quan manquen documents específics com els penals o l'empadronament. Inadmitit a tràmit: Quan falten documents essencials o la persona que es presenta no és la legitimada. Dades de Seguiment del Procés S'observa un volum de treball superior a l'esperat, amb un 90% d'aprovació dels expedients presentats. Actualment, s'han superat amb escreix les previsions inicials: "El càlcul que havien fet seria que s'arribaria a uns 8.000 expedients i anem pels 12.000." S'emfatitza que, tot i que el treballador o el gestor poden acompanyar al tràmit, qui té l'obligació legal de personar-se per regularitzar la situació és l'empresari.

  • Gestió de la Cita Prèvia i Dispositiu al Seguretat Social - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Gestió de la Cita Prèvia i Dispositiu al Seguretat Social

    Gestió de l'Atenció i Cites Virgilio Arroyo, secretari provincial de l'Institut de Seguretat Social, detalla com s'ha gestionat l'increment massiu de la demanda. Inicialment, es preveia una xifra d'entre 10.000 i 12.000 cites, però la realitat ha superat les expectatives arribant a les 17.200 cites totalment cobertes. Adaptació Dinàmica del Servei El procés s'ha caracteritzat per la seva flexibilitat: * S'ha passat d'un inici incert a una mitjana de 40 meses d'atenció diàries. * El sistema de cita prèvia ha estat clau per preveure el flux de ciutadans i evitar col·lapses. * S'han registrat ja 16.600 atencions realitzades amb èxit. Dispositiu Especial de Dissabte Pel que fa a la recta final del termini, s'ha preparat un operatiu extraordinari: * L'horari serà ininterromput de 9:00 a 21:00 hores. * S'utilitzaran talonaris de números per organitzar les possibles cues i mantenir l'ordre a les oficines de Tarragona i el Vendrell. "A partir d'un temps curt i prudencial, es tallaran les transaccions informàtiques i serà impossible presentar res més." Tancament del Termini i Alternativa És fonamental tenir en compte que el sistema informàtic deixarà d'operar a les 21:00 hores. Per a aquells que no puguin ser atesos a temps a causa de l'excés de demanda, la Subdelegació del Govern obrirà el seu registre des de les 21:00 fins a les 24:00 hores per recollir la documentació pendent.

  • Ambient estiuenc a la platja de la Rabassada al maig - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Ambient estiuenc a la platja de la Rabassada al maig

    Un 'Preestiu' inusual a la costa de Tarragona L'episodi analitza com les temperatures atípiques i la manca de pluges estan modificant els hàbits de la població. Malgrat ser un dia laborable del mes de maig, la platja de la Rabassada presenta una imatge més pròpia de l'estiu, amb persones aprofitant el bon temps per prendre el sol o, fins i tot, banyar-se. Detalls de la jornada a la platja Ocupació: S'estimen unes 70 persones a la sorra, una vintena a la terrassa del xiringuito i uns pocs atrevits dins de l'aigua. Perfil dels visitants: Grups de joves de localitats properes com Valls i estudiants de Tarragona que aprofiten les hores lliures del matí. Activitats: Majoritàriament, els usuaris es dediquen a prendre el sol, xerrar, llegir o planificar l'oci del cap de setmana. Interacció amb els banyistes L'emissora connecta amb una unitat mòbil que entrevista diversos grups de joves: "Si fa bon dia, aprofitem i venim a la platjeta... venim sempre un parell d'hores, de dotze a dues o a tres." El reporter actua humorísticament com a mediador entre un grup de nois de Valls i unes noies de Tarragona, posant en relleu l'ambient distès i lúdic que es respira a la zona. Es descriu una situació de calma i benestar, on el so del mar només es veu interromput pel pas del tren.

  • Roberto Alonso porta la dansa de l'angoixa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Roberto Alonso porta la dansa de l'angoixa a Tarragona

    Entrevista a Roberto Alonso: L'espectacle 'Obsessió' i el retorn a casa El coreògraf tarragoní Roberto Alonso torna al Teatre Metropol de Tarragona per presentar el seu darrer muntatge de dansa titulat ‘Obsessió’. Aquesta obra s'emmarca en una setmana especial per a la dansa a la ciutat, coincidint amb altres grans produccions com el ‘Trencanous’ de David Campos. Inspiració i estructura de l'obra L'espectacle neix d'una profunda base literària i emocional: Influència de Cocteau: L'obra s'inspira en el monòleg La veu humana de Jean Cocteau, que narra l'espera angoixant d'una trucada telefònica. De l'angoixa a la comèdia: El muntatge es divideix en dues parts clarament diferenciades: L'escenari (Dramatisme): Sis personatges viuen situacions límit (resultats mèdics, accidents) mentre esperen una trucada que canviarà les seves vides. La cabina (Comèdia): En sortir del teatre, els ballarins realitzen una acció al voltant d'una cabina de telèfons antiga per desdramatitzar i oferir una visió irònica de l'angoixa des de la distància. Ambientació i estètica dels anys 70 Un dels punts forts de la producció és la seva fidelitat històrica. No es tracta d'una recreació moderna, sinó de l'ús d'objectes originals: Objectes reals: S'han recopilat prop de 30 telèfons originals de roda (com el famós model Gòndola) i estris de cuina de baquelita o porcellana dels anys 70. Vestuari autèntic: Ús de teixits sintètics, percalis i estampats d'època per capturar l'essència d'una era on la dependència del telèfon fix era absoluta. "Volíem que el públic, a més de reflexionar, pogués entendre allò que veu i passar una bona estona." Primícia: El proper projecte al Grec Alonso ha avançat en exclusiva que la seva companyia estrenarà un nou espectacle al Festival Grec de Barcelona. Aquesta nova peça estarà inspirada en el món literari de Jean Genet, tancant una trilogia d'autors "maleïts" que va començar amb l'espectacle ‘L'Ulú Primera Nit’.

  • Conveni de convivència a l'IES Vidal i Barraquer - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    6'

    Conveni de convivència a l'IES Vidal i Barraquer

    Projecte Convivència a les Aules a Tarragona L'IES Vidal i Barraquer s'ha convertit en el primer centre educatiu de Tarragona a signar un conveni pioner amb l'Ajuntament, l'Institut Municipal de Serveis Socials i la Creu Roja Joventut. L'objectiu principal és fomentar les relacions positives i la convivència dins la comunitat educativa. Eixos principals del projecte Prevenció i formació: Tot i que el centre no presenta conflictes greus, el projecte neix amb una voluntat preventiva per dotar l'alumnat d'eines personals. Intervenció integral: Involucra professors, alumnes, pares i personal no docent. Mediació escolar: S'implementen tallers de gestió de conflictes, habilitats socials i una escola de pares. Acompanyament expert: Tècnics de la Creu Roja i Serveis Socials actuen com a conductors i formadors al centre. Objectius i visió de futur La directora del centre, Maria Teresa Martínez, destaca que la finalitat és la formació integral de la persona. No es tracta només d'educar acadèmicament, sinó de preparar els joves per al món laboral i universitari, on saber gestionar les relacions amb persones de diferents cultures és essencial. "L'objectiu fonamental del centre és una formació integral de l'alumne, tant en els aspectes educatius com en els relacionals i socials." El conveni té una durada prevista de tres anys (2004-2007) i s'espera que serveixi de model exportable per a altres centres educatius de la ciutat.

  • Estudiants de la URV visiten el Parlament i el Congrés - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    21'

    Estudiants de la URV visiten el Parlament i el Congrés

    Experiència Jurídica i Vida Parlamentària Un grup d'estudiants de dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha compartit a Tarragona Ràdio la seva experiència visitant les principals institucions legislatives: el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat. Aquesta iniciativa forma part d'un programa pràctic que culminarà amb una simulació parlamentària al mes de juliol. Visions sobre el treball legislatiu Durant les visites, els alumnes han pogut desmitificar la idea que els parlamentaris no treballen quan l'hemicicle està buit. Alguns punts clau apresos són: El treball real es fa en comissió: L'activitat legislativa intensa es produeix en grups de treball reduïts i despatxos, no només durant els plens. Relacions personals: Han observat que, malgrat la confrontació política pública, existeix una relació cordial i vincles personals entre diputats de partits oposats. L'estratègia de la picabaralla: Els estudiants han percebut que els enfrontaments mediàtics sovint formen part d'una posada en escena estudiada per captar l'atenció dels mitjans. Contrast entre institucions Els estudiants han destacat les diferències de percepció entre les cambres: Parlament de Catalunya: Descrit com una institució més propera, de caràcter "més de casa" i amb distàncies físiques curtes. Congrés i Senat: Institucions amb una estructura més complexa on es debaten temes d'àmbit estatal i on el protagonisme recau sovint en el star system polític. "Quan l'hemicicle està buit és quan realment es treballa; quan el seient està calent és quan no es treballa." Objectiu Final: La Simulació L'aprenentatge teòric de les aules, com l'elaboració de mocions o projectes de llei, es traslladarà a la pràctica en una simulació on els alumnes hauran de defensar posicions i negociar aliances amb el màxim rigor jurídic.

  • Adigsa regularitza l'habitatge social a Campclar - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    17'

    Adigsa regularitza l'habitatge social a Campclar

    Procés de regularització d'habitatges a Tarragona Jordi Navarro, delegat de l'empresa pública Adigsa a Tarragona, detalla el pla d'actuació que s'està duent a terme al barri de Campclar. L'objectiu principal és normalitzar la situació de més d'un miler de pisos públics que presentaven diverses anomalies administratives i d'ocupació. Fases i casuística de la regularització El procés s'ha estructurat en diverses etapes clau per garantir una gestió eficient del parc d'habitatges: Cens actualitzat: Es va realitzar un seguiment per comprovar si els residents actuals coincidien amb els titulars adjudicataris originals. Situacions anòmales: S'han detectat 74 habitatges sense relació contractual. Molts casos responen a una "qüestió cultural" on els residents (sovint familiars dels titulars originals) creien que el pis era de la seva propietat. Regularització voluntària: S'ofereix a les famílies que compleixen els requisits legals la possibilitat de formalitzar un contracte per evitar el judici. Pla de xoc i gestió de comunitats Adigsa vol anar més enllà de la simple administració de lloguers: Control de la morositat: S'aplica el concepte de lloguer just, garantint que ningú pagui més del 30% dels seus ingressos, amb rebuts que sovint no superen els 100 euros. Administració de finques: L'empresa pública assumirà el rol d'administrador en aquelles escales on és la propietària majoritària per garantir el manteniment d'ascensors, llums i zones comunes. Agilitat en les adjudicacions: S'ha creat un sistema ràpid per evitar que els pisos buits siguin ocupats il·legalment, posant-los immediatament a disposició de les llistes d'espera. Transformació en l'Agència Catalana de l'Habitatge Navarro anuncia que Adigsa es transformarà properament en l'Agència Catalana de l'Habitatge. Aquesta nova entitat tindrà competències més àmplies: "La idea és actuar com una immobiliària per als sectors més desfavorits, fent promoció directa i gestionant bosses de lloguer social." Es preveu que aquesta transformació estigui aprovada a nivell legislatiu abans de l'estiu, integrant-se també en el Pla Integral del barri de Campclar impulsat per l'Ajuntament de Tarragona.

  • Viatges Abellux: Comerç i turisme a la Via T - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    Viatges Abellux: Comerç i turisme a la Via T

    Descripció de l'episodi En aquesta edició de l'espai dedicat a la Via T de Tarragona, la unitat mòbil es desplaça pel centre de la ciutat per visitar un establiment tradicional situat al carrer Unió. El programa combina l'entreteniment amb la promoció del teixit comercial local mitjançant un joc de pistes. El joc de pistes i l'establiment A través de referències musicals, com la cançó "Será maravilloso" de Los Mismos, i indicacions geogràfiques sobre una plaça amb "nom de general i de mitjastre" (Plaça de Prim), els oients han d'endevinar el comerç del dia. Després de diversos intents, un oient anomenat David identifica l'establiment: Viatges Abellux. Entrevista amb Natàlia Enric La cap d'oficina, Natàlia Enric, comparteix detalls sobre la situació actual del sector turístic i els serveis que ofereixen: Tendències de viatges: S'observa un augment de la feina a causa de la planificació de les vacances d'estiu i la venda anticipada. Viatges de retrobament: Destaca un increment notable en la reserva de bitllets cap a Sud-amèrica i Centreamèrica per part de persones que han regularitzat la seva situació i volen visitar les seves famílies. Fidelització: L'agència presenta una nova targeta de fidelització que ofereix un 3% de descompte addicional sobre altres ofertes existents. "Normalment la gent es pensa que una agència de viatges és simplement anar a buscar les vacances i la veritat és que hi ha molta cosa més." El premi del dia El guanyador del concurs s'ha endut un joc de maletes Sisley, ideal per a la temporada de vacances que s'apropa.

  • La 6a Fira de Música al Carrer de Vila-seca - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    La 6a Fira de Música al Carrer de Vila-seca

    Un aparador musical al cor del Tarragonès La sisena edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca es presenta com una cita ineludible tant per al públic general com per als professionals del sector. Víctor Cucurulles, director de la Fundació Societat i Cultura, explica que l'esdeveniment s'ha consolidat com un motor clau per al mercat nacional de la música, abastant propostes de tots els territoris de cultura catalana i més enllà. Espai de contractació i descoberta La fira no és només un festival, sinó una plataforma de negoci per a més de 200 programadors que busquen novetats per a les seves temporades d'estiu i festes majors. Nous valors: L'organització actua com a "descobridora" de talents i projectes emergents. Jornades tècniques: S'organitzen espais de debat i premis que faciliten la contractació de les bandes guanyadores. Públic professional: Es rep gent procedent de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó. Una programació eclèctica i transversal El cartell destaca per la seva qualitat i diversitat d'estils, des de propostes avantguardistes fins a músiques d'arrel tradicional tractades amb una òptica contemporània: Estils variats: S'hi pot trobar folk, tango, flamenc fusió, jazz electrònic, fados i música clàssica. Noms propis: Destaquen artistes com Las Migas, Feliu Ventura, Néboa i la banda itinerant Els Tirons (animadors de l'USAP de Perpinyà). Espais singulars: Les actuacions tenen lloc en carrers i places del nucli antic, a més del conservatori per a la música clàssica. "És un espai magnífic perquè el públic puguem gaudir de la música en escenaris naturals." Accessibilitat total Un dels punts forts del certamen és que totes les activitats i concerts són completament gratuïts, facilitant l'accés a la cultura a tot tipus de públics, incloent-hi propostes infantils com la de La Tresca i la Verdesca.

  • Festes de Cap d'Any 2006 a Tarragona i Reus - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Festes de Cap d'Any 2006 a Tarragona i Reus

    Celebracions de Cap d'Any al Camp de Tarragona L'any 2005 arriba a la seva fi i es presenten les principals alternatives per donar la benvinguda al 2006 a les comarques de Tarragona. L'episodi se centra en dues macrofestes consolidades que ofereixen música, serveis exclusius i seguretat per als assistents. Les dues grans propostes: Go Play i Odissea Go Play (Tarragona): Ubicada al Pavelló de la Salle (Complex Educatiu). És una festa per a unes 1.500 persones amb un ambient més proper i grups dividits per edats. Odissea la Festa (Reus): Se celebra al Pavelló Olímpic de Reus. Es tracta d'una macrofesta multitudinària que espera acollir unes 4.000 persones. Serveis i Preus de les Entrades Ambdues festes aposten pel concepte de tot inclòs: - Tarifes: Les entrades oscil·len entre els 40 i els 65 euros, depenent de si es compren de forma anticipada o a taquilla. - Barra lliure i restauració: S'ofereix barra lliure de primeres marques, còctels i inclús esmorzar (coca amb xocolata a Tarragona i esmorzar complet a Reus). - Entreteniment: Es disposarà de videoprojeccions, pluja de globus, confeti, regals i sortejos, com ara caps de setmana a la neu o equips de DJ. Mobilitat i Seguretat Àrea Un dels punts clau és l'aposta pel transport públic per evitar els riscos de la conducció nocturna: - Servei d'autobusos: S'habiliten línies especials d'autocars gratuïts (inclosos en l'entrada) des de punts com Valls, Torredembarra, Cambrils o Salou. - Controls policials: Es recorda que els Mossos d'Esquadra realitzaran més d'un centenar de controls d'alcoholèmia. "No canvieu el millor any de la vostra vida per unes hores de diversió. L'important és arribar." Varietat Musical La música serà eclèctica per satisfer tots els públics: 1. Música comercial: Hits actuals, pop-rock nacional i internacional. 2. Revival: Èxits de sempre i temes clàssics de revetlla. 3. Electrònica: House i dance de la mà de DJ reconeguts com el DJ Richard.

  • Sopar benèfic pel Telèfon de l'Amistat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Sopar benèfic pel Telèfon de l'Amistat a Tarragona

    Sopar Benèfic pel Telèfon de l'Amistat Entrevista al Pare Mario Bonano, responsable del Santuari del Loreto, sobre la celebració de la 18a edició del sopar benèfic per recaptar fons per al Telèfon de l'Amistat. Aquest servei, fundat per l'Associació d'Amics del Llorito i els pares enrogacionistes, ofereix suport ininterromput les 24 hores des de fa més de 27 anys. Detalls de l'esdeveniment Data i hora: Dissabte vinent, dia 7, a les 21:30h. Ubicació: Residència de Temps Lliure (Rapòs i Vacants) de Tarragona, davant la Platja Llarga. Preu del tiquet: 25 euros. Fila zero: Existeix la possibilitat de col·laborar sense assistir al sopar mitjançant la compra d'un tiquet de fila zero. Punts de venda: Santuari del Loreto, Moda Slop, Decoració Jordi i Centre Fuji. Finalitat del servei i impacte social Els fons es destinen íntegrament a mantenir el servei telefònic i a oferir ajudes materials directes a persones en situacions precàries: * Assistència econòmica: Ajudes a gent gran que no arriba a final de mes o pagament de bitllets de tornada per a immigrants. * Suport emocional: Atenció a problemes de soledat, addiccions (alcohol i drogues) i crisis matrimonials. * Assessorament professional: Orientació mèdica, psicològica o jurídica gràcies a una xarxa de col·laboradors desinteressats. "El telèfon de l'Amistat no es redueix només a un consell; moltes vegades cal 'mullar-se' per ajudar la gent que acudeix a nosaltres." L'entorn del Santuari del Loreto El Pare Mario destaca que el Santuari no és només un centre religiós, sinó un lloc d'acollida per a totes les entitats culturals i folclòriques de la ciutat. Tot i que l'entorn es manté ben conservat, l'associació treballa constantment per reparar els desperfectes causats pel vandalisme i reclama millores en infraestructures bàsiques com el subministrament d'aigua.

  • Projecte d'orfenat a Etiòpia de l'associació AFNE - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    Projecte d'orfenat a Etiòpia de l'associació AFNE

    Solidaritat tarragonina amb Etiòpia El programa es fe ressò d'una iniciativa solidària impulsada des de Tarragona per l'associació AFNE (Associació de Famílies de Nens i Nenes d'Etiòpia). Aquesta entitat, que aplega unes 400 famílies a tot Catalunya, té com a objectiu principal la construcció d'un centre d'acollida o orfenat en territori etíop per ajudar els infants que es troben en situacions de vulnerabilitat extrema. Un vincle que va més enllà de l'adopció Els convidats, Juli Moia i Natia Zaval, expliquen la seva experiència personal com a pares adoptius d'una nena etíop i el seu sentiment de deute cap al país d'origen de la seva filla. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: El desig de mantenir el vincle dels nens amb les seves arrels i la realitat d'Etiòpia. La situació crítica del país, amb una altíssima mortalitat infantil i pocs recursos institucionals per absorbir la quantitat d'òrfans. La col·laboració de professionals (com arquitectes de l'associació) que han realitzat el projecte de forma gratuïta. "Us agraeixo que vingueu perquè jo no puc fer front a la pobresa que tinc en aquesta ciutat." Accions de recaptació i detalls del centre El nou centre, que es preveu que s'ubiqui a la ciutat de Guaixa (al sud d'Adis Abeba), tindrà una capacitat inicial per a 75 infants. Per finançar-lo, s'organitza un sopar benèfic a l'Hotel Royal Tàrraco aquest dissabte amb un preu de 35 euros, incloent-hi l'opció de la Fila Zero per a qui no hi pugui assistir. Els interessats poden trobar tota la informació detallada sobre pressupostos i terminis al seu lloc web oficial: afne.org.

  • Obertura del Casino de Tarragona a l'Hotel Imperial Tarracó - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Obertura del Casino de Tarragona a l'Hotel Imperial Tarracó

    El futur Casino de Tarragona: Detalls i Obertura L'episodi se centra en l'entrevista a Sergi Launei, responsable de relacions externes del Grup Peralada, sobre la propera inauguració del Casino de Tarragona. L'obertura està prevista per al mes de novembre, concretament a les instal·lacions de l'emblemàtic Hotel Imperial Tarracó. Instal·lacions i Experiència de l'Usuari El projecte es descriu com la "catedral del joc" a la ciutat, buscant oferir una experiència de joc clàssic en un entorn modern i segur. Es preveu realitzar jornades de portes obertes abans de la inauguració oficial per normalitzar l'activitat i apropar les instal·lacions a la ciutadania. El casino tindrà una capacitat aproximada per a unes 400 persones simultàniament. Formació i Capital Humà Un dels pilars de la preparació és la selecció i formació del personal: * S'han seleccionat 44 crupiers, majoritàriament de Tarragona, que estan realitzant un curs de formació de tres mesos. * El perfil buscat requereix agilitat mental, honestedat i gran destresa manual per gestionar els jocs de taula. Impacte i Filosòfia de Joc Responsable "Volem el jugador responsable i volem que la gent vingui a divertir-se. Quan la gent deixa de divertir-se és quan comencen els problemes." L'empresa subratlla el seu compromís amb el joc responsable, col·laborant fins i tot amb la Universitat Ramon Llull en temes d'ètica. Pel que fa a l'impacte territorial, el trasllat de la llicència des de Lloret permetrà cobrir la oferta de l'eix sud de Catalunya, consolidant Tarragona com un referent de capitalitat.

  • David Campos reinventa el Trencanous al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    David Campos reinventa el Trencanous al Teatre Metropol

    El ballet clàssic arriba a Tarragona El coreògraf David Campos presenta la seva versió del famós ballet El Trencanous al Teatre Metropol. Durant l'entrevista, el director destaca la importància de comptar amb una companyia resident al país que aposti per la dansa clàssica des d'una perspectiva professional i ambiciosa. Una visió moderna del clàssic Campos explica que la seva versió s'allunya de la tradició més pomposa per apropar la història a la realitat contemporània: Revisió de l'argument: La protagonista, la Clara, ja no és una nena rica en un entorn de luxe, sinó una nena que viu al carrer amb el seu germà. El contrast escènic: Aquest canvi dóna un sentit més profund al somni de la protagonista, creant un contrast més fort entre la realitat dura i el món fantàstic. Tècnica i producció: L'espectacle compta amb un repartiment de 22 ballarins, adaptant la producció a les necessitats i capacitats de la seva companyia resident a Santa Coloma de Gramenet. Disciplina i futurs projectes L'entrevista també aprofundeix en el rigor de la professió: "El ballarí és un ser que no té punts neutres: o millora o desmillora. Si deixes de practicar, desmillores." Finalment, Campos avança detalls sobre la seva propera producció, El Quijote, que inaugurarà el Festival de Cap Roig. Aquesta obra també serà una revisió particular situada a la Barcelona actual, amb un enfocament més ecològic i menys tradicional que l'original de Petipà.

  • Tarragona a l'ONU: Conferència per la Pau i Desarmament Nuclear - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Tarragona a l'ONU: Conferència per la Pau i Desarmament Nuclear

    Missió Diplomàtica a Nova York L'entrevista detalla la participació d'Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, i Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, a la conferència de les Nacions Unides sobre la no proliferació d'armes nuclears. L'objectiu principal és doble: - Representar la ciutat en un fòrum internacional de pau. - Establir vincles institucionals i econòmics amb líders mundials. Contactes Internacionals i Projecció de Ciutat Mallol destaca la intensa agenda de reunions amb personalitats de rellevància global, incloent-hi: - Els alcaldes d'Hiroshima i Nagasaki. - Diplomàtics d'Espanya (amb recepció a l'ambaixada) i representants de Canadà i Nova Zelanda. - L'alcalde de Miami i assessors de l'expresident Bill Clinton. "No solament portem la bandera de Tarragona i la veu de la nostra ciutat, sinó que estem obrint unes portes molt importants cap al futur de l'economia de les nostres comarques." Estratègia de Promoció Econòmica i Esportiva Un dels punts curiosos i estratègics ha estat el repartiment de material promocional per projectar la marca Tarragona. El regidor explica que ha buidat una maleta plena de: - CDs i llibres sobre el patrimoni de la humanitat. - Insígnies de la ciutat. - Samarretes del Gimnàstic de Tarragona, entregades a l'alcalde d'Hiroshima i a l'ambaixador espanyol com a gest de germanor. L'Amenaça Nuclear i l'Agenda 2020 En l'àmbit polític, Mallol subratlla la preocupació global pel risc d'atemptats nuclears en zones urbanes. S'ha debatut l'objectiu que l'any 2020 s'arribi a un compromís mundial per a la prohibició total de la fabricació d'aquest tipus d'armament.

  • Crisi al Serrallo: La veda i el futur de la pesca - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Crisi al Serrallo: La veda i el futur de la pesca

    La pesca de l'arrossegament a Tarragona en perill L'episodi analitza la situació crítica del sector pesquer al barri del Serrallo, coincidint amb l'inici de la veda biològica de dos mesos que afecta 38 embarcacions d'arrossegament. Els armadors veterans Jordi Albiol i Joaquim Borràs expressen una visió molt pessimista sobre el futur de la professió després de tota una vida dedicada al mar. Els problemes principals del sector Desaparició sobtada d'espècies: Els pescadors alerten d'una davallada inexplicable de la gamba i l'escamarlà que s'ha estès per tota la Mediterrània, des de França fins al sud. Globalització i preus: L'entrada de peix d'arreu del món (Argentina, Sud-àfrica) mitjançant avions fa que el producte local perdi valor i que les subhastes siguin deficitàries. Costos d'explotació: L'elevat preu del gasoil i la manca d'ajudes reals fan inviable el negoci per a les noves generacions. Conflictes territorials i administratius Els pescadors tarragonins denuncien el fet que la veda no sigui uniforme. Mentre ells s'aturen per regenerar el calador, flotes com la de Vilanova i la Geltrú entren a les seves zones a pescar, aprofitant el seu esforç de conservació. "Si anem a aquest pas, el pescador de la costa acabarà desapareixent per força; estem ja condemnats al fracàs." Manteniment i esperança Durant aquests dos mesos, les tripulacions aprofiten per realitzar tasques de manteniment a les barques (pintar, revisar motors i xarxes) mentre estan inscrits a l'atur, tot esperant que la mar es regeneri i que l'administració ofereixi solucions reals a un ofici que se sent abandonat.

  • Exposició prospectiva de Joaquim Chancho (1973-2003) - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    6'

    Exposició prospectiva de Joaquim Chancho (1973-2003)

    Joaquim Chancho: Una Trajectòria de 30 Anys d'Abstracció L'exposició a la sala de Caixa Tarragona ofereix una mirada retrospectiva a l'obra del pintor Joaquim Chancho, nascut a Riudoms. La comissària i crítica d'art, Teresa Blanch, detalla com la mostra sintetitza tres dècades d'evolució artística, des de 1973 fins al 2003, consolidant l'artista com un clàssic contemporani de l'abstracció a Catalunya. Característiques de l'Obra Abstracció Reticular: El seu treball es basa en l'especialitat del quadre, centrant-se en l'ortogonalitat (horitzontals i verticals) i no en la representació del món real. Monocromies Polifòniques: Tot i que sovint utilitza pocs colors, aquests s'aconsegueixen mitjançant la superposició de capes, creant una gran vibració visual. Gran Format: Les obres tendeixen a ser de grans dimensions, ja siguin quadrades o panoràmiques, per generar una experiència immersiva. Dinamisme i Rigor: L'artista oscil·la entre la severitat dels blancs i negres i una paleta de colors molt seductora i expansiva. Una Experiència Sensorial i Racional L'exposició convida a un recorregut que comença amb la pura sensació per acabar en la reflexió profunda. Es destaca que l'obra de Chancho és: "Una pintura que t'està implicant molt tots els sentits fins que al final acabes fent una reflexió sobre aquest món en què ens volem agafar cada dia." Segons Blanch, l'ordre geomètric de les teles ens parla de la necessitat de reconstruir el nostre propi ordre vital diàriament. L'exposició romandrà oberta fins al 19 de juny.

  • Tarraco Viva: Novetats del Festival de Divulgació Històrica - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    19'

    Tarraco Viva: Novetats del Festival de Divulgació Històrica

    Presentació de les Setenes Jornades Tarraco Viva Entrevista a Magí Seritjol, coordinador de les jornades internacionals de divulgació històrica romana de Tarragona, que tindran lloc del 18 al 30 de maig. L'esdeveniment creix un 18% respecte a l'any anterior, superant el centenar d'activitats i consolidant-se com un referent europeu en la reconstrucció històrica. Novetats Destacades de l'Edició Enguany el festival incorpora propostes inèdites que aprofundeixen en la vida quotidiana i política de l'antiga Roma: Participació internacional: La presència del grup alemany Romer-Cohort-Pladen, considerat un dels millors del món en recreació. Vida social i gènere: Recreacions sobre el paper de la dona, incloent escenificacions de divorcis (Grup Matala) i diferents modalitats de casament i herències (Grups Nemes i Taleia). Política local: El projecte Fènyx mostrarà com era un procés electoral i la propaganda política fa 2.000 anys. Nous espais: S'incorpora el Mausoleu de Centcelles i el Camp del Roqueral per a les exhibicions de cavalleria i legionaris, ja que els espais anteriors han quedat petits. Logística i Model de Gestió L'organització aposta per un model de producció pròpia (80% del contingut), evitant el model de "compra d'espectacles" d'altres festivals: "La ciutat s'ha convertit en una fàbrica de produir didàctica del patrimoni." Per facilitar la mobilitat entre els monuments declarats Patrimoni Mundial, s'estrena el Tarracobús, una línia de transport específica que connectarà els principals punts de l'esdeveniment. Estratègia de Promoció i Capitalitat Promoció externa: Presentacions selectives a ciutats com Pamplona, Sagunt, Madrid i Saragossa per atraure un públic familiar i especialitzat. Arrelament local: Campanya informativa als barris de Tarragona i centres cívics per apropar el festival a tota la ciutadania. Dimensió europea: Participació de museus d'Àustria, Anglaterra, Hongria, França i Tunísia, reforçant la idea de Capitalitat de Tarragona en la divulgació històrica.

  • Anàlisi dels parcs temàtics amb Salvador Anton - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    Anàlisi dels parcs temàtics amb Salvador Anton

    Estudi acadèmic del fenomen dels parcs temàtics L'autor i doctor en geografia, Salvador Anton, presenta el seu llibre "Parques temáticos más allá de l'ocio", una obra que analitza el desenvolupament d'aquests grans equipaments a escala mundial. Tot i que la presentació es fa a Port Aventura, el llibre no se centra exclusivament en aquest parc, sinó que explora els factors culturals, productius i territorials de la indústria. Factors clau per a l'èxit i l'impacte territorial L'expert destaca que no tots els parcs han tingut el mateix èxit que Port Aventura. Casos com Terra Mítica o Isla Mágica han patit dificultats, subratllant la sensibilitat d'aquest negoci. Segons Anton, els elements determinants són: Dimensió del mercat: La distància i el volum de públic potencial. Localització i accessos: La integració amb l'estructura territorial i mediambiental. Suport públic: La col·laboració de les administracions és vital, sovint participant en l'accionariat o infraestructures. Disseny de l'experiència: La gestió dels fluxos i la satisfacció del visitant un cop dins del recinte. Diferenciació de models d'oci L'autor fa una distinció clara entre els parcs temàtics (estructures artificials d'entreteniment, tecnològiques o culturals com Disney o Futuroscope) i els parcs naturals, que són delimitacions d'espais amb interès mediambiental. "El que tenen en comú és que són estructures pensades, organitzades i creades d'una manera artificial per al gaudi de la gent." Cap a un oci multiforme Finalment, es reflexiona sobre el futur del lleure. Ens encaminem cap a un oci fragmentat i multiforme on els usuaris no tenen un perfil únic, sinó que alternen visites a parcs temàtics amb turisme cultural o de natura en diferents moments de l'any.

  • Inici de la campanya de la renda a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Inici de la campanya de la renda a Tarragona

    Detalls de la nova campanya de la renda Aquest dilluns, 2 de maig, s'ha donat el tret de sortida a la campanya de la declaració de la renda (IRPF) a Tarragona. Des de les portes de la delegació d'Hisenda a la Rambla Nova, s'ha informat d'una jornada marcada per la normalitat i una afluència constant però fluida de contribuents que volen passar comptes amb l'Agència Tributària. Principals novetats i obligacions Eduardo Palacio, delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, ha destacat les següents claus d'aquest exercici: DNI de l'habitatge: Enguany és obligatori fer constar la referència cadastral del domicili habitual, ja sigui en propietat o de lloguer. Sistemes de presentació: Es pot utilitzar l'esborrany, el programa Padre o fer el tràmit via Internet amb certificat digital. Devolucions anticipades: Gràcies a la confirmació de l'esborrany, Hisenda ja ha començat a retornar diners a alguns contribuents abans de l'inici oficial de la campanya presencial. Dades i previsions a la província Es preveuen unes 285.000 declaracions a la província de Tarragona, la qual cosa suposa un increment d'uns 11.000 declarants respecte a l'any anterior. Del total, unes 222.000 seran amb dret a devolució, mentre que unes 61.000 seran a ingressar. El perfil majoritari del declarant a la zona és el de treballador assalariat. Canals d'atenció al ciutadà S'han habilitat 55 punts d'atenció a tota la demarcació. Per a la cita prèvia, es recomana paciència a causa de l'alta demanda inicial: "Recomanaria que truquessin a primera hora del matí o a última de la tarda, ja que el telèfon està obert de 9 a 21 hores. La campanya no acaba avui, acaba el 30 de juny." Telèfon de cita prèvia: 901 22 33 44 Informació cadastral: 902 37 36 35

  • Debat sobre la Llei del Tabac i Salut Pública - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    24'

    Debat sobre la Llei del Tabac i Salut Pública

    Impacte Sanitari i Social de la Llei del Tabac L'episodi aborda la imminent entrada en vigor de la llei del tabac (1 de gener de 2006) des de dues vessants: la salut pública i els interessos del sector comercial. Es destaca que el tabaquisme és la principal causa de mortalitat a Tarragona, amb més de 700 morts anuals, xifra que el converteix en una epidèmia social. Punts Clau de la Discussió • L'educació vs. la prohibició: Josep Cervera, representant dels estanquers, defensa que les mesures repressives no funcionen i que cal apostar per l'educació des de la infància i el respecte mutu entre fumadors i no fumadors. • Mesures de control: La doctora Cinta Daufí subratlla que no n'hi ha prou amb la lluita individual. Es requereixen polítiques de: - Restricció d'espais públics - Augment del preu del producte - Control de la publicitat agressiva • Drets laborals i hostaleria: Es debat l'exposició dels treballadors del sector de la restauració, on el fum ambiental es considera un cancerigen ocupacional. Perspectiva de la Indústria i l'Estat "No defenso el tabac en absolut, defenso el negoci del tabac, que és molt diferent." Es reconeix la contradicció de l'Estat en dependre de les monstruoses recaptacions d'impostos mentre promulga lleis restrictives. Finalment, es conclou que el canvi cultural requereix temps per passar d'una conducta socialment acceptada a una de tolerància zero, de forma similar al canvi viscut amb la seguretat viària.