Tots els episodis

62528 episodis disponibles

episodis

56593-56616 de 62528

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Turisme i Patrimoni a Tarragona per Setmana Santa
Tarragona, Destinació Clau de Setmana Santa En ple Dijous Sant, la ciutat de Tarragona es consolida com un pol d'atracció turística internacional. Des de la Plaça del Rei, el programa connecta amb la realitat del carrer, destacant la gran afluència de visitants provinents d'Alemanya, Madrid, els Estats Units i diversos punts de Catalunya. Patrimoni de la Humanitat i Tradició La ciutat ofereix una combinació única que atrau els turistes: * Conjunt Arqueològic de Tàrraco: Visites a la Catedral, el Circ Romà, l'Amfiteatre i les Muralles. * Setmana Santa: La Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, declarada d'interès nacional, és l'acte més esperat. * Reconeixements: S'esmenta el lliurament del Premi Nacional de Belles Arts a la ciutat per la recuperació del Circ. Perfil del Visitant i Promoció En Francesc Ricomà, president del Patronat de Turisme, defineix el perfil del turista: 1. Turisme de costa que fa excursions culturals a la ciutat. 2. Turisme familiar de classe mitjana dels mercats català i espanyol. 3. Visitants internacionals atrets pel segell de la UNESCO i la història romana. "Tarragona és un referent únic; després de Roma, el millor lloc del món per veure com era la civilització romana." Cultura i Literatura La responsable de patrimoni, Maria Mercè Martorell, destaca també la riquesa literària de la ciutat, vinculada a la publicació del Quixot d'Avellaneda (el Quixot apòcrif) i l'exposició temporal sobre la importància de l'aigua en l'època romana, amb l'aqüeducte de les Ferreres com a gran emblema conservat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Estat del trànsit a l'AP-7 i l'operació sortida
Crònica de l'estat viari i l'operació sortida El reportatge connecta amb una unitat mòbil de Tarragona Ràdio per analitzar la situació de l'autopista AP-7 durant el matí previ a l'inici oficial de l'operació sortida de Setmana Santa. Malgrat els avisos previs del Servei Català de Trànsit sobre retencions entre Roda de Berà i Altafulla, la realitat a peu de carretera mostra una fluïdesa absoluta. Punts clau de la situació viària Trànsit fluid: La circulació és pròpia d'un dia normal tant en sentit nord com sud. Sortida esglaonada: Molts usuaris han optat per avançar el seu viatge per evitar les aglomeracions previstes a partir de les 15:00 h. Àrea del Mèdol: Aquest punt es converteix en un focus d'activitat on els viatgers aprofiten per descansar i esmorzar. Testimonis dels viatgers El periodista Josep Sunyer recull diverses històries de persones que ja han iniciat el seu trajecte: Famílies de l'àrea metropolitana: Molts viatgers provenen de ciutats com Terrassa i Barcelona, amb destins variats com Cuenca, Peníscola o l'Ampolla. Turisme religiós i local: Alguns usuaris repeteixen destinacions per les processons de Setmana Santa, buscant llocs menys massificats que l'Empordà. Contrast cultural: S'observa la presència de vehicles amb gran càrrega que es dirigeixen cap a l'Estret de Gibraltar per creuar cap a l'Àfrica. "L'autopista està súper bé; quina diferència amb l'any passat, que vam haver de sortir per Poblet perquè tot estava en caravana." Es preveu que la intensitat de trànsit augmenti significativament a partir de la tarda, quan comenci oficialment el dispositiu de trànsit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Entrevistes a l'Àrea del Mèdol: Inici de la Setmana Santa
Inici de les vacances a l'autopista AP-7 Aquest reportatge recull el testimoni de diversos viatgers que fan parada a l'Àrea de Servei del Mèdol (Tarragona) durant l'operació sortida de la Setmana Santa. L'ambient es descriu com a viu, amb una gran afluència de vehicles i un notable contrast cultural entre els turistes. Destins i perfils dels viatgers Cap a Cuenca: El Lluís i la Carme, veïns de Terrassa, viatgen cap a la seva segona residència per gaudir de les famoses processons. Destaquen la tranquil·litat del destí en comparació amb l'àrea metropolitana. Sant Mateu del Maestrat: La Rosalía i el Josep, provinents de Sant Antoni de Vilamajor, busquen un entorn menys massificat que l'Empordà. Valoren positivament la fluïdesa del trànsit d'aquest any. Tradició a Terol: L'Antonio i la Rosa es dirigeixen a Alcorisa per viure la trencada de l'hora i les processons de tambors i bombos, una tradició molt arrelada a la zona. Delta de l'Ebre i Peníscola: Altres famílies de Terrassa i Barcelona opten per la costa mediterrània, amb l'esperança de gaudir del bon temps i la gastronomia local. Estat de les carreteres i ambient "Aquest any no hi ha gens de cua, la diferència amb l'any passat és increïble." Els entrevistats coincideixen que, malgrat el gran volum de cotxes, la circulació per l'AP-7 és fluida i sense retencions importants. L'àrea de servei es presenta com un punt de trobada on coincideixen des de famílies catalanes fins a viatgers que creuen la península cap al nord d'Àfrica, realitzant pícnics improvisats a la gespa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Sevilla: L'essència i tradició de la Setmana Santa
L'experiència sensorial de Sevilla La Setmana Santa de Sevilla no és només un esdeveniment religiós, sinó una experiència que impregna tots els sentits. Des de l'inici de la Quaresma, la ciutat es transforma i es prepara per a una celebració que barreja fe, art i cultura. Joaquim de la Peña, secretari del Consejo General de Hermandades y Cofradías, descriu aquesta festivitat com una amalgama de sentiments on la religiositat cristiana i el compromís social de les germandats en són l'eix central. Elements identificatius i simbologia Olors i sons: El perfum de la flor de taronger (atzar) es barreja amb l'encens i l'olor de la cera de les espelmes. Els sons van des del silenci absolut de la matinada a la Catedral fins al terrabastall de les cornetes i el cruixit de la fusta dels passos. La tradició dels costalers: Una de les característiques més definitòries és la forma de portar els passos. Els costaleros carreguen les estructures sobre la seva cervís, un esforç físic que sosté la bellesa plàstica dels misteris. Multituds i transformació urbana: La ciutat es converteix en una gran zona de vianants. Més de 62 germandats i 120 passos recorren els carrers en una manifestació multitudinària que desafia el concepte del temps. Consells per al visitant Per viure plenament la Setmana Santa, es recomana: 1. Obrir la ment i el cor: Desfer-se de prejudicis i deixar-se portar per l'emoció del moment. 2. Mobilitat: Oblidar el cotxe, ja que el centre està tallat, i evitar l’ús de paraigües per no destorbar ni ofendre els locals. 3. Gastronomia típica: Gaudir dels productes estacionals com les torrijas, els pestiños i els plats de bacallà. "Sevilla és com un gran quadre; cadascú hi trobarà el seu moment més emotiu segons la seva pròpia sensibilitat i espiritualitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Balanç i preparatius de la Setmana Santa a Tarragona
Balanç i Futur de la Setmana Santa Tarragonina El president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, Josep Ignasi Boada, fa un repàs exhaustiu de l'estat actual de les celebracions, destacant l'èxit de participació i la bona acollida de les novetats d'enguany. Actes Principals i Novetats Venda de cadires: S'ha consolidat el nou sistema de venda de cadires al Pla de la Seu i al Pla de Palau, amb una resposta molt positiva per part del públic. Processó del Sant Enterrament: L'acte principal comptarà amb uns 5.000 participants, mantenint la solemnitat i les essències tradicionals. Plaça de la Font: S'ha anunciat la retirada de les terrasses a mitja tarda per recuperar el silenci i la solemne atmosfera del pas de la processó. Horaris i Actes de la Matinada Boada posa èmfasi en els actes més íntims i tradicionals que defineixen la identitat tarragonina: 1. Via Crucis del Sant Ecce-Homo: A mitjanit, fins al Llorito. 2. Sermó de la Bufetada: A les 6 del matí a la Catedral. 3. Via Crucis de la Sang: Posterior al sermó matinal. Reptes i Projecció Exterior L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la necessitat de millorar la qualitat per sobre de la quantitat, posant el focus en l'estat de les vestes i el perfeccionament de les bandes de timbals. Així mateix, el president fa una crida a una major presència als mitjans de comunicació d'àmbit català per reconèixer la importància històrica de la celebració a la ciutat. "Hem de mantenir les arrels i les essències del Sant Enterrament; és una processó religiosa, no un altre acte folklòric."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Operació sortida de Setmana Santa a Tarragona
Dispositiu especial de trànsit per la Setmana Santa L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, cap de l'àrea regional del Servei Català de Trànsit a Tarragona, detalla les mesures per gestionar el gran volum de vehicles previst per a aquestes minivacances. Es calcula que uns 500.000 vehicles sortiran de l'àrea metropolitana, amb una gran incidència cap al sud i les comarques tarragonines. Mesures i recursos desplegats Per pal·liar els embussos i millorar la seguretat, s'han activat diversos recursos: * Efectius humans: Presència permanent d'uns 100 Mossos d'Esquadra cada dia a la demarcació. * Vigilància aèria: Un helicòpter patrullarà els eixos principals com la N-340 i l'AP-7. * Infraestructura: Instal·lació de carrils addicionals de tornada (direcció nord) per al diumenge i dilluns de Pasqua, especialment entre Cambrils i Martorell. * Restriccions: Limitació de la circulació de vehicles pesants (camions) en franges horàries crítiques. Punts crítics i seguretat viària L'expert destaca que el factor humà continua sent la causa principal d'accidents. S'alerta sobre els desplaçaments curts un cop s'arriba a la destinació, ja que el conductor tendeix a relaxar-se. "Moltes vegades els desplaçaments curts són perillosos perquè comporten un cert relaxament, menjars pesants o consum d'alcohol." S'ha informat també d'un cas recent a l'AP-7 on un vehicle ha estat interceptat circulant a 200 km/h. Tot i això, les dades mostren una tendència positiva: * L'ús de radars fixos ha reduït la velocitat mitjana en un 10%. * S'ha aconseguit una reducció del 70% en morts i ferits greus en els trams controlats. Consells per als conductors Es recomana imperativament: 1. Consultar l'estat del trànsit al 012 o webs oficials. 2. Respectar els límits de velocitat i mantenir la distància. 3. Ús estricte de l'armilla reflectant i els triangles en cas d'avaria.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Acord per al Nou Estadi del Gimnàstic de Tarragona
Reaccions davant l'acord entre el Nàstic i l'Ajuntament El reportatge recull l'opinió de diversos sectors sobre el pacte assolit entre la Junta Directiva del Club Gimnàstic de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona, encapçalat per l'alcalde Joan Miquel Nadal, per a la construcció d'un nou estadi i la millora provisional de les instal·lacions actuals. Perspectiva de l'afició L'afició es mostra generalment satisfeta amb la ubicació però expressa algunes preocupacions logístiques: - Capacitat i Accessos: Alguns socis de tota la vida, com en Pere Talavera, suggereixen que la capacitat hauria de ser d'entre 15.000 i 18.000 espectadors. - L'aparcament: Aquesta és la queixa principal. Els aficionats demanden solucions reals per facilitar l'arribada al camp, criticant la dificultat actual per aparcar a zones com la Vall de l'Arrabassada o la Via Augusta. - Desenvolupament lent: Hi ha certa resignació davant la lentitud de les obres, tot i que es veu com un benefici a llarg termini per a la ciutat. Opinió dels jugadors del primer equip Els jugadors de la plantilla coincideixen que el consens institucional és la clau de l'èxit del projecte: - Antoni Pinilla: Destaca la importància del consens social i institucional. Celebra la decisió de fer un estadi nou en lloc d'una simple remodelació, que considera més complexa. - Lluís Codina: Remarca que mantenir les instal·lacions actuals mentre es construeix el nou estadi és la millor solució, ja que no interromp el ritme del club. - Millores immediates: Es valoren positivament les actuacions a curt termini, especialment el canvi de la gespa i l'ampliació del terreny de joc per millorar el rendiment esportiu. "Tot el que sigui millorar tota aquesta instal·lació crec que vindrà bé per a l'equip i per a la ciutat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Projectes Solidaris i Suport al Poble Saharaui
Cooperació i Internacionalisme Solidari En aquesta conversa amb Pietat Jiménez, es detalla la missió de la Fundació Pau i Solidaritat, una ONG vinculada al sindicat Comissions Obreres de Catalunya. La fundació basa la seva acció en l'internacionalisme solidari, centrant-se especialment en el món del treball i la cooperació amb contraparts sindicals d'arreu del món. Àmbits d'Actuació Global La fundació manté diversos fronts oberts per lluitar contra la precarietat: Europa de l'Est: Treballen en zones com Bòsnia, Kosovo i Sèrbia, essent una de les poques ONGs amb presència estable en aquesta regió. Amèrica Llatina: Projectes amb dones camperoles a Nicaragua i suport a les treballadores de les maquiles. Magrib: Accions a Marroc i el Sàhara Occidental. Projecte Destacat: Suport a Tinduf L'eix central de l'entrevista és el projecte destinat als camps de refugiats saharauis de Tinduf, que compta amb el suport del Consell Comarcal del Tarragonès. Els punts clau del projecte són: Reparació de la flota mèdica: Millora del taller de manteniment per a les ambulàncies. Gestió comunitària: Col·laboració amb la Mitja Lluna Roja Saharaui, on els sindicats locals gestionen serveis bàsics com la salut i l'assistència. Fases d'execució: La primera fase ja està gairebé enllestida i ara s'inicia una ampliació per garantir la cobertura sanitària immediata. Brigades Solidàries i Participació La fundació també organitza brigades solidàries per a persones que vulguin conèixer la realitat laboral i social de països com el Salvador o Nicaragua durant l'estiu. Pietat Jiménez anima la ciutadania a informar-se a la seu del sindicat a Tarragona per participar-hi. "La nostra manera d'entendre la cooperació actualitza l'internacionalisme solidari que sempre caracteritza el món del treball."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
Novetats de la Processó del Sant Enterrament a Tarragona
Preparatius de la Setmana Santa a Tarragona L'entrevista amb Carles Batxas, coordinador general de la processó del Sant Enterrament, desgrana els darrers detalls d'aquest acte que mobilitza unes 5.000 persones i és considerat el més multitudinari de la ciutat. L'organització, que treballa amb mesos d'antelació, ha tancat un protocol amb l'Ajuntament i l'Agrupació de Confraries per garantir la solemnitat de l'esdeveniment. Canvis en l'Horari i el Recorregut Enguany es produeix un canvi significatiu en l'hora d'inici per afavorir la logística interna i el descans dels participants: • Es retorna a l'horari de les 19:30 hores des de la Plaça del Rei. • S'estableix aquest horari com a fix per a futures edicions, independentment del canvi d'hora estival. • S'introdueix una modificació en el tram final per evitar duplicitats de bandes: la processó passarà pel carrer August i Sant Francesc fins a la coca central de la Rambla. Millores en l'Experiència del Públic L'organització ha posat el focus en la comoditat i la visibilitat dels assistents: • Reubicació de cadires: S'instal·laran grades elevades al Pla de Palau (amb capacitat per a 200 persones més) i al Pla de la Seu. • Dignificació d'espais: S'ha arribat a un acord per retirar les terrasses de la Plaça de la Font durant el pas de la processó per reduir el soroll i augmentar el recolliment. Nova Estructura Organitzativa Per millorar la fluïdesa, s'ha redissenyat la gestió interna: • El personal de la SANG es dividirà per zones de control predeterminades en lloc d'acompanyar confraries individuals. • Es reforçarà la informació sobre els punts de sortida del casc antic per evitar que els visitants es quedin atrapats dins el circuit tancat. "La processó de Tarragona no es pot veure tota en un sol any; cal una agenda per descobrir els diferents espais emblemàtics a cada edició."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Setmana Santa a Medina de Río Seco: Art i Tradició
Descobrint Medina de Río Seco Medina de Río Seco, coneguda com la ciutat dels Almiralls, és la capital natural de la comarca de Tierra de Campos, a la província de Valladolid. Amb una població d'uns 5.000 habitants i un marcat caràcter medieval, aquesta localitat destaca pel seu impressionant llegat històric i el seu entorn geogràfic singular. La Setmana Santa: Un patrimoni de cinc segles La festivitat, declarada d'Interès Turístic Nacional, es caracteritza per la seva sobrietat i recolliment. Segons el president de la Junta Local, Andrés Sant José de la Fuente, el que la fa única és la fusió entre l'escenari medieval i la qualitat artística dels seus passos. Personatges i elements singulars El Pardal: Un cofrade que, mitjançant el toc d'una trompeta amb un so agut i sec, recorre la ciutat per anunciar les processons i convocar les confraries. El Tapetanes: Figura encarregada de fer sonar tambors recoberts amb draps (so mort), que acompanya el pas del Calvari el Dijous Sant. Imatgeria d'elit: S'exhibeixen obres de grans mestres com Gregorio Fernández, Juan de Juni o Tomás de Sierra. "En Medina de Río Seco se sacan a las calles obras de imagineros tan importantes que hicieron de esos talleres una obra primordial de la escultura religiosa." Moments i llocs clau Divendres Sant: És el dia més esperat, especialment per la sortida dels grups escultòrics gegants coneguts com "El Longinos" i "La Escalera", que requereixen l'esforç de 20 homes cadascun. Patrimoni Monumental: Més enllà de la fe, la ciutat ofereix joies com l'església de Santa María de Mediavilla i les portes fortificades (Zamora, Ajújar i San Sebastián). El Canal de Castella: Un recurs turístic excepcional que permet navegar per un paisatge tranquil en una de les zones més representatives de la meseta castellana. Gastronomia tradicional No es pot visitar la vila sense tastar els seus dolços típics: les rosquilles de palo, els brioches de mantega i els famosos pastissos Marina de milfulls.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Tradicions i evolució de la mona de Pasqua
La Mona de Pasqua: Història, Evolució i Elaboració El reportatge ofereix una visió profunda de la mona de Pasqua, una de les tradicions més arrelades de la Setmana Santa a Catalunya. A través d'entrevistes a destacats pastissers tarragonins de les cases Trill, Palau, Conde i Rovira, s'analitza des del seu origen etimològic fins a la complexitat de la seva producció artesanal actual. Origen i Simbologia Contràriament a la creença popular, el terme no prové de l'animal, sinó d'una arrel cultural específica: Etimologia àrab: El mot prové de la paraula munna, que significa "regal". Celebració de la vida: Simbolitza l'esclat de la primavera i la fecunditat, representada tradicionalment per l'ou, que marca l'inici del cicle de la vida. Fi de l'abstinència: Antigament, servia per celebrar la finalització del període de dejuni de la Quaresma. Canvis en el Consum i Formats La tradició ha evolucionat significativament pel que fa a mides i continguts: Mides reduïdes: Si abans les mones eren de quilo i mig o dos quilos, ara predominen les de mig quilo o un quilo, ja que el consum de pastisseria s'ha desestacionalitzat. Del tortell a la xocolata: S'ha passat del clàssic tortell de brioix amb ous durs (un per cada any del fillol fins a la comunió) a les elaborades figures de xocolata. Tendències actuals: Tot i que els clàssics com Mickey Mouse no fallen, manen les estrenes de cinema (Disney) i l'actualitat esportiva, amb una forta demanda de l'escut del Nàstic de Tarragona. L'Art de l'Obrador L'elaboració de les figures de xocolata és una tasca que requereix mesos de planificació: "Si la gent sabés les hores que ens tirem fent aquestes figures i haguéssim de valorar el preu per hora, s'haurien de vendre molt més car del que es venen." Tècnica: Ús de xocolata de cobertura (sovint belga) treballada a uns 23 graus per garantir la consistència. Tecnologia: Incorporació de serigrafies i plantilles escanejades amb tintes comestibles. Recuperació del crocant: Es manté la tradició del crocant per motius sentimentals, tot i la dominància de la xocolata.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Expedició Tarragona-Amazònia-Bolívia 2005
L'Expedició Científica a l'Amazònia Boliviana L'entrevista presenta l'Expedició Espeleològica Tarragona-Amazònia-Bolívia 2005, dirigida per Josep Estivill. Aquest projecte no és un viatge d'aventura convencional, sinó una missió científica de gran envergadura formada per vuit tarragonins i dos especialistes bolivians que exploraran una de les zones més desconegudes del planeta: la regió de Tucavaca. Objectius i Recerca Científica L'expedició se centrarà en diverses disciplines per documentar un territori verge: * Hidrografia i Espeleologia: Estudi de cinc rius que desapareixen sota terra, detectats mitjançant fotografies de la NASA. * Geologia: Recerca en terrenys de l'era del Silurià (fa 450 milions d'anys) i comparativa amb zones de 2.500 milions d'anys. * Climatologia: Recollida de dades d'estacions meteorològiques instal·lades en expedicions anteriors. * Arqueologia: Localització de pintures rupestres i catalogació de noves cavitats. Condicions i Logística de l'Expedició L'entorn presenta un repte extrem per als integrants: * Clima advers: Temperatures constants amb un 100% d'humitat i fortes pluges. * Preparació física: Es requereix una forma física excel·lent i un control sanitari rigorós (vacunacions contra la ràbia i altres malalties tropicals). * Tecnologia: Ús de telèfons satel·litals, GPS, georadars i ordinadors portàtils per a la cartografia digital. Impacte i Institucions L'expedició compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona i la companyia aèria Lloyd Aéreo Boliviano. Tota la informació recollida es lliurarà al Museu d'Història Natural de Santa Cruz i als ministeris bolivians. "L'any 2002 ja vam trobar restes paleontològiques de fa 65 milions d'anys i la fortalesa de Chulpa Casa; el que ens espera ara a l'Amazònia és totalment desconegut." Finalment, l'expedició es dedica com a homenatge a Roger Grau, membre del grup que va morir recentment.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Moviment de Setmana Santa a l'Estació de Tarragona
Crònica del tràfec a l'estació d'autobusos de Tarragona L'activitat a l'estació d'autobusos de Tarragona durant la Setmana Santa combina la rutina diària amb l'anada i vinguda de turistes. A diferència de l'aeroport de Reus, on predominen els vols internacionals, l'estació funciona com un hub o estació-pont per a destinacions nacionals i regionals. Perfils dels viatgers i destinacions Durant el matí, s'han recollit diversos testimonis que il·lustren la diversitat de trajectes: Turisme nacional i de proximitat: Viatgers que es desplacen cap a Barcelona per enllaçar amb vols o ciutadans que trien la costa, com una parella de jubilats de Gijón que passa la primavera a Peñíscola. Retorn als orígens: Molts passatgers aprofiten els dies festius per visitar la família, com la Rufina (que viatja de Mollerussa a Granada) o una parella de Torredembarra que es dirigeix a Almería. Final de vacances: També hi ha qui ja acaba el seu període de descans, com en Jorge, procedent de Colòmbia, que torna cap a Madrid després d'uns dies a Salou. Comparativa amb l'aeroport L'ambient a l'estació es descriu com a més proper i menys internacional que el viscut a l'aeroport de Reus. Les destinacions clau inclouen: "Aquí les destinacions són llocs més o menys propers; a l'aeroport són llocs relativament llunyans com Londres o Dublín." Curiositats culturals Un dels moments destacats ha estat l'entrevista a unes turistes cubanes, residents a Espanya, que han quedat impressionades per les processons de Tarragona, un fenomen inexistent actualment a Cuba, on les celebracions religioses han estat substituïdes pels carnavals i festes populars.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
La Setmana Santa de Conca: Tradició i Sentiment
Aquesta és la celebració de la Setmana Santa a la ciutat de Conca Conca, declarada Patrimoni de la Humanitat, es transforma completament per acollir la seva festa grossa. Amb una població de 50.000 habitants, la participació en les confraries arriba a les 35.000 persones, fet que demostra que pràcticament tota la ciutat es bolca en les processons. Organització i Tradició L'estructura de la festa es basa en les germanors, on el dret a participar passa de pares a fills. Hi ha figures i elements clau que defineixen aquesta celebració: El Bancero: La persona que porta el pas sobre les espatlles. El dret a ser bancero sovint s'adquireix mitjançant una subhasta pública. El Germà Major: El càrrec més important de la germanor, que pot ser per antiguitat, sorteig o subhasta. Les Turbes: Grups que, amb tambors desafinats i clarins destemplats, recorden de forma estrepitosa el camí cap al Calvari el Divendres Sant a la matinada. Els Sons de la Festa Javier Caruda, president de la Junta de Confraries, destaca tres sons fonamentals: 1. Les marxes processionals interpretades per les millors bandes. 2. El cop de les forquetes (horquillas) contra el terra, que marca el ritme dels banceros. 3. El soroll bronc de les turbes en la processó del Camino del Calvario. Gastronomia i Cultura La Setmana Santa de Conca no és només religiositat, sinó també una experiència sensorial completa: Gastronomia: Destaquen l'alajú (postre d'origen àrab amb mel i ametlles), les torrijas i el resolí (una beguda forta per combatre el fred de la matinada). Música: Coincidint amb les festes, se celebra la reconeguda Setmana de Música Religiosa, que atrau intèrprets internacionals. "Conca es posa al servei de la seva Setmana Santa per conformar el que s'ha anomenat la Jerusalem castellana."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
25'
Cultura a Tarragona: Balanç, Infraestructures i Futur
Balanç de la Gestió Cultural i Satisfacció Ciutadana L'entrevista amb Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura, s'inicia analitzant una enquesta municipal on els tarragonins atorguen un aprovat alt (quasi notable) a la programació cultural. Tot i la satisfacció, Ballbé subratlla la necessitat de millorar la comunicació i els recursos. Èxits i Reptes de la Programació • El Festival Dixieland s'ha consolidat com un referent nacional (al nivell de Terrassa o Donosti), tot i que pateix per la limitació d'aforament del Teatre Metropol. • Existeix un dèficit de comunicació en esdeveniments com la Tardor Literària o el Festival de Música Contemporània, que tenen gran prestigi internacional però poc coneixement local. • Es planteja la necessitat d'allargar els festivals per evitar que tota l'activitat es concentri exclusivament en els caps de setmana. Infraestructures i Equipaments Culturals El debat se centra en la manca d'espais i l'estat dels projectes pendents a la ciutat: Projectes de Teatres i Biblioteques • Teatre Tarragona: Ballbé expressa la seva voluntat d'accelerar les obres, fins i tot saltant-se algun tràmit administratiu si cal, per tal d'inaugurar-ho abans de les properes eleccions. • Xarxa de Biblioteques: Es proposa la compra de l'antic garatge Aladrén (carrer Fortuny) per ampliar la biblioteca actual i crear una "biblioteca mare" connectada amb els centres cívics. • Tabacalera (M3): L'Ajuntament reclama a la Generalitat el retorn de l'ús de l'espai per evitar el seu abandonament, amb l'objectiu de convertir-lo en un centre d'art contemporani. Sinergies Territorials i Patrimoni Es discuteix la relació amb Reus i la preservació del patrimoni industrial portuari: "Si Reus no existís, l'hauríem d'inventar; hem de sumar sinergies i ser complementaris en lloc de competir." Conservació del Port • Ballbé defensa fermament la conservació dels Tinglados del Moll de Costa com a part de l'arqueologia industrial de la ciutat, oposant-se a la seva demolició prevista en el projecte original de Riccardo Bofill. • S'està treballant en un conveni a tres bandes (Ajuntament, Generalitat i Port) per mantenir l'ús cultural del Tinglado 2 davant la pressió de la marina de luxe.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Nous vehicles camuflats i dispositius per a Setmana Santa
Prevenció i Control Viari L'entrevista detalla la implementació de noves tecnologies i estratègies per millorar la seguretat a les carreteres, destacant especialment l'ús de vehicles camuflats equipats amb sistemes de gravació avançats. Característiques dels vehicles camuflats Sistema de doble càmera: Disposen de gravació frontal i posterior per recollir evidències de la mobilitat en general. Gravació retrospectiva: El sistema permet recuperar imatges fins a 20 segons abans de l'activació manual per part dels agents. Activació per velocitat: Les càmeres poden posar-se en marxa automàticament si es detecten velocitats superiors a les permeses. Funció probatòria: La finalitat principal és aportar proves davant dels infractors que neguen la seva conducta. Dispositiu especial de Setmana Santa A les comarques de Tarragona s'ha desplegat un operatiu que inclou: * 240 patrulles operatives entre dijous i dilluns. * Controles específics d'alcoholèmia, velocitat i vigilància amb vehicles camuflats. * Objectiu dual: Augmentar la visualització per prevenir accidents i donar assistència als usuaris. "Si reduïm les velocitats, el risc que hi hagi accidents disminueix i la probabilitat que siguin greus també." Impacte dels radars fixos S'ha confirmat l'efectivitat dels radars fixos a la demarcació, amb una disminució notable de la sinistralitat en punts clau com la N-240 (Vallmoll), la C-14 (La Riba i Salou) i la T-11 (Les Gavarres). Es destaca que circular lleugerament per sota de la velocitat actual aporta grans beneficis sense afectar significativament el temps de viatge.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Activitat i retards a l'Aeroport de Reus
Moviment de passatgers a l'Aeroport de Reus L'activitat a l'aeroport de Reus es mostra intensa durant la jornada de Setmana Santa, amb nombrosos vols programats cap a destinacions com Londres, Frankfurt, Dublín i Stuttgart. Tot i ser considerat per alguns com un 'no-lloc', l'aeroport registra una gran afluència de viatgers amb perfils diversos: Residents locals que aprofiten la proximitat de les instal·lacions. Turistes internacionals (especialment alemanys) que tornen a casa després de visitar les Falles de València. Viatgers de la resta de l'Estat (Salamanca, Madrid, Saragossa) que es desplacen a Reus atrets pels baixos preus de les companyies low-cost. Entrevistes i testimonis El reportatge recull diverses experiències de passatgers: José, que viatja periòdicament a Alemanya per visitar la família i destaca els preus reduïts dels bitllets si es compren amb antelació. Marcos i Pedro, procedents de Salamanca, que han viatjat tota la nit amb l'objectiu d'arribar a Alemanya fent escala a Londres. Ignacio i María Ángeles, professors de Saragossa que trien Reus per la seva bona connexió directa amb Frankfurt. Problemes tècnics i temps d'espera La jornada es veu alterada per un problema tècnic en un avió de la companyia Ryanair. La sortida d'un vol cap a Londres ha quedat suspesa a l'espera que un tècnic de Dublín arribi per certificar la seguretat de l'aparell. "Sembla que l'avió ha tingut algun problema i fins que aquest tècnic no certifiqui el seu bon estat... no es podrà enlairar." Aquesta situació, sumada a l'aparició de la pluja, obliga els passatgers a buscar formes de matar el temps a la cafeteria, llegint o intentant dormir a la terminal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
29'
Taula rodona: La realitat de la Setmana Santa a Tarragona
La Setmana Santa a Tarragona sota la lupa Representants de cinc de les dotze confreries i congregacions de la ciutat es reuneixen a Tarragona Ràdio per analitzar l'estat actual i el futur de la Setmana Santa. La conversa destaca l'evolució qualitativa dels actes i el treball constant que es fa durant tot l'any. Impressions sobre l'edició actual Creixement continu: Cada any s'organitzen més activitats i els opuscles i llibres editats han assolit un llistó de qualitat molt alt. Coordinació necessària: L'augment d'actes obliga les confreries a coordinar-se millor per no solapar-se i per garantir que la ciutat pugui gaudir de tot el programa. Innovacions i èxits: S'ha destacat la primera trobada de bandes com un gran èxit de participació, amb formacions vingudes de tot l'estat. El repte de la gestió i el relleu generacional Els directius debaten sobre la complexitat de gestionar les entitats: Treball anual: Es desmitifica que la feina duri només dos mesos. > "Si no fora per la gent que ajuda, les juntes directives soles no som ningú." Lideratge i joventut: Hi ha una preocupació pel relleu en les presidències. Tot i que hi ha gent jove en les bandes i seccions, costa que assumeixin la responsabilitat última de dirigir l'entitat. El futur dels recorreguts i la Processó del Sant Enterrament Un dels temes estrella és el possible canvi en els itineraris, especialment per la Rambla Nova i la Part Alta: Recorregut emblemàtic: Hi ha un consens generalitzat que la Part Alta és la zona més estètica i "intocable", però també es defensa la baixada a la Rambla com a gran aparador de la ciutat. Millores tècniques: Es proposa la instal·lació de graderies per millorar la visibilitat i separar físicament la processó de les terrasses dels bars, augmentant així la solemnitat i el respecte. Sentit del silenci: Es discuteix la pèrdua del caliu religiós en les zones més comercials, atribuint-ho a un factor cultural de l'evolució de la societat democràtica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
La Setmana Santa de Zamora: Tradició, Silenci i Austeritat
La Singulartitat de la Setmana Santa de Zamora La celebració de la Setmana Santa a Zamora, declarada d'Interès Turístic Internacional, es distingeix pel seu caràcter auster i el profund silenci que acompanya les seves 18 processons. Segons explica Pedro Julián Hernández, president de la Junta Pro Setmana Santa, l'esdeveniment és una mostra de recolliment que transforma els carrers de la ciutat castellana. Personatges i Elements Emblemàtics L'episodi destaca la presència de figures úniques que marquen el ritual zamorà: El Barandales: Personatge que encapçala les processons tocant dues campanes de 5 quilos cadascuna. És una figura històrica, documentada ja al segle XVII, que actua com a avisador. El Merlú: Parelles de confrares que, amb una corneta i un tambor, convoquen els germans durant les hores prèvies a la desfilada. Actualment n'hi ha sis parelles. Moments Culminants i Processons El text recorre els punts més emotius i significatius de la setmana: Dilluns Sant: Destaquen imatges com el Jesús en su tercera caída i la Virgen de la Amargura. El Jurament del Silenci: El Dimecres Sant, els confrares de la germandat del Cristo de las Injurias juren mantenir un silenci absolut davant l'alcalde i el bisbe. Les Capes: Processó on els confrares vesteixen la capa alistana, típica dels pastors de la zona de Sanabria i Aliste. El Miserere: Cantat a la Plaza de Viriato per un cor de 250 persones, considerat un dels moments més corprenedors. El "Cinco de Copas": Nom popular del pas Jesús Camino del Calvario, l'aixecament del qual es realitza als acords de la Marxa Fúnebre de Thalberg, l'himne oficiós de la ciutat. "La singularitat de la Setmana Santa a Zamora és per l'austeritat i el silenci que es recullen en els seus carrers al pas de les processons." Patrimoni Artístic La ciutat es converteix en un museu a l'aire lliure amb obres excepcionals, des del barroc de finals del XVI fins a peces contemporànies. Destaquen el grup escultòric Redención de Mariano Benlliure i la prolífica obra de Ramón Álvarez, autor de nombrosos passos que defineixen l'estètica actual d'aquesta celebració a la riba del Duero.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
2005-03-21 ENQUESTA SETMANA SANTA
Diversitat de destins i activitats Les vacances de Setmana Santa es presenten com un període per a la desconnexió i el retrobament familiar. A través de diversos testimonis, s'observen perfils de viatge molt variats: Turisme de proximitat i platja: Alguns enquestats trien la costa catalana, mencionant indrets com Segur de Calafell o Altafulla per passejar i gaudir del mar. Viatges culturals i natura: Es planegen escapades a Sant Sebastià, Navarra (Pirineus) i Aragó, combinant excursions a la natura amb visites a monuments. Retorn als orígens: Molts aprofiten per tornar al seu poble natal (Extremadura, Riba-roja d'Ebre, Montbrió) per visitar la família. Tradicions i vida familiar El component religiós i gastronòmic segueix sent un pilar fonamental per a moltes persones, així com la necessitat de tenir cura dels éssers estimats: La celebració de la Pasqua amb la tradicional mona entre colles d'amics. El seguiment d'actes religiosos als pobles petits. La dedicació exclusiva a la cura de familiars grans o fills petits. "Menjar la mona amb la colla i els amics... anar al poble i estar pels pares." El descans i la feina No tothom opta per desplaçar-se; per a alguns, la prioritat és la tranquil·litat domèstica o el compliment de les obligacions: Repòs obligat: Persones en procés de recuperació postoperatòria que es queden a casa. Oci nocturn i acampades: Els perfils més joves busquen sortides amb amics i acampades a la muntanya. Continuïtat laboral: Professionals que han de seguir treballant, especialment en el sector del comerç o els serveis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Ràdio Notícies: Humor i Actualitat al Sant Pau Apòstol
Crònica de Ràdio Notícies Els alumnes del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona presenten un magazín radiofònic que barreja l'actualitat real amb l'humor absurd i la sàtira social. El programa està estructurat en diverses seccions temàtiques que van des de la cultura fins a l'horòscop. Seccions Principals del Programa Cultura i Notícies Absurdes: S'anuncien fets evidents com si fossin primícies, com que la Torre de Pisa està torta o que el tabac és perjudicial, barrejat amb esdeveniments històrics i defuncions familiars. Personatges Públics i Ficció: Es repassa la vida de figures com Frodo, Michael Jackson o el Pare Noel, dotant-los de situacions quotidianes i còmiques (com els Reis Mags anant en Lamborghini). Esports: Comentaris satírics sobre futbolistes i atletes famosos, destacant la dieta del dònut de Ronaldo o Zidane com a futur alcalde de Tarragona. Publicitat i Entreteniment: Espais publicitaris creatius i absurds que ofereixen des de telèfons per a sords fins a butaques per fer les necessitats sense aixecar-se. Telenovel·la i Curiositats: La recreació de la radionovel·la Ojos Salvajes i una llista de dades insòlites sobre personalitats com Elvis Presley o Walt Disney. Cites i Moments Destacats "Els reis mags canvien els camells per lamborginis perquè arribaven tard." El programa conclou amb una lectura humorística de l'horòscop i una valoració de la convivència en grup, tot tancant amb música popular i agraïments de la classe de segon d'ESO.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
PortAventura inaugura la seva 10a temporada
Inici de la 10a Temporada de PortAventura L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb el parc temàtic de la Costa Daurada el dia de la seva reobertura. Aquesta temporada és especialment rellevant ja que es commemora el desè aniversari del complex. Sorteig d'entrades i participació dels oients Al llarg del matí, diversos oients han trucat per compartir les seves experiències i entrar en el sorteig de dues entrades: Paquita: Destaca els espectacles i confessa el seu respecte pel Dragon Khan. Tere: Truca mentre condueix cap al Serrallo, amb la il·lusió de tornar al parc després de molts anys. Carme: Una aficionada a les atraccions d'aigua com els troncs. Crònica des del terreny El reporter Josep Sunyà informa des de la unitat mòbil sobre l'ambient a les portes del parc: Gran afluència: Presència massiva de grups escolars i un desplegament mediàtic considerable. El primer visitant: El Daniel Moreno, un noi de 13 anys de Bonavista, ha estat el primer a entrar amb l'objectiu de "sortir a la tele". Visitants il·lustres: Es preveu la visita de personatges coneguts com a Martínez Borne durant el migdia. Novetats i perspectives de futur La directora del parc, Mercedes de Pablo, ha compartit els objectius estratègics per a aquest 2005: L'Huracán Condor: La gran estrena de la temporada, una torre de caiguda lliure de 100 metres d'alçada prevista per al mes de maig. Mercat internacional: Potenciació del públic britànic i francès gràcies a les companyies de low cost. Animació: S'ha duplicat el personal d'espectacles de carrer per millorar la interacció amb els visitants. "Considerem que estem consolidats, volem seguir creixent i oferint un magnífic resort amb tres hotels i parc aquàtic."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Llorenç Gomis, pregoner de la Setmana Santa de Tarragona
Entrevista a Llorenç Gomis Saneuja El periodista i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, Llorenç Gomis Saneuja, ha estat escollit per pronunciar el pregó de la Setmana Santa de Tarragona. L'acte tindrà lloc el proper diumenge al Saló de Plens de l'Ajuntament, coincidint amb el Diumenge de Rams i l'arribada oficial de la primavera astronòmica. Detalls sobre el pregó Gomis afronta aquest encàrrec com un honor i una oportunitat per sumar-se a una «processó de reflexions» històriques. Durant l'entrevista, destaca diversos aspectes clau: Vincle amb la ciutat: Tot i no tenir vincles familiars directes, manté una forta connexió sentimental amb Tarragona. Temàtica: El parlament se centrarà en la idea que la festa és un «sí a la vida», emmarcat en l'esclat primaveral. Documentació: Ha treballat estretament amb Josep Ignasi Boada, president de l'agrupació d'associacions, per assegurar el rigor històric i local de les seves paraules. "El pregó és el diumenge de Rams, és la porta de la Setmana Santa... és religiositat tradicional que dona vida a la litúrgia." Visió de la Setmana Santa i el Periodisme Gomis reflexiona sobre la força de la celebració tarragonina, considerant-la la més potent de Catalunya per la seva capacitat d'atraure visitants de fora en lloc de ser només un lloc de fugida vacacional. Finalment, com a expert en comunicació, analitza l'estat del periodisme actual, descrivint-lo com un reflex entre periodista i lector on ambdós s'exigeixen qualitat i adaptació a les necessitats de la societat contemporània.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Campanya CardioAlert: Prevenció Cardiovascular a Tarragona
Prevenció i Conscienciació al Cardiobús L'entrevista amb l'Emili Gil, director mèdic de Bayer, detalla la iniciativa del Cardiobús, un centre itinerant que visita Tarragona per sensibilitzar la població sobre les malalties cardiovasculars. L'objectiu principal és la detecció precoç de factors de risc que sovint passen desapercebuts. Serveis i Proves Gratuïtes Els ciutadans que s'apropin a la Rambla Nova poden accedir a diverses proves diagnòstiques sense cap cost: Determinació dels nivells de sucre a la sang i colesterol. Mesura de la pressió arterial. Avaluació d'hàbits de vida mitjançant un qüestionari personalitzat. Lliurament d'un informe de risc amb recomanacions de salut. Consells per a una Vida Saludable L'especialista remarca que moltes d'aquestes patologies es poden prevenir amb canvis en l'estil de vida: Abandonament del tabaquisme. Pràctica d'exercici físic regular per evitar el sedentarisme. Seguiment d'una dieta mediterrània adequada. Control farmacològic (sota supervisió mèdica) en casos d'hipertensió o diabetis. "Volem explicar a la gent que hi ha una sèrie de factors de risc... que són fàcilment detectables i sobre les que es pot fer prevenció." Dades i Estadístiques d'Incidència Els resultats de les proves pilot a altres ciutats espanyoles són reveladors: més del 65% de les persones que van passar per l'autobús presentaven algun factor de risc cardiovascular no controlat. Aquesta dada reforça la necessitat de campanyes de proximitat per millorar la salut pública.