Tots els episodis

62528 episodis disponibles

episodis

56617-56640 de 62528

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
La tradició de les palmes i palmons a la Rambla de Tarragona
Les parades de Diumenge de Rams a la Rambla Nova El reportatge ens trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, on s'han instal·lat les clàssiques parades de palmes, palmons i llorer per a la celebració del Diumenge de Rams. L'ambient és de gran activitat, amb una oferta variada que atrau tant gent de la ciutat com visitants d'altres localitats. Varietat de productes i preus L'oferta botànica i artesanal és àmplia, adaptant-se a totes les butxaques i edats: Palmes i palmons: Es poden trobar peces des dels 50 cèntims (per a solapes o nadons) fins als 25 euros (palmes grans i elaborades per a nenes de comunió). El retorn dels rosaris: Aquest any tornen a estar de moda els rosaris de sucre i, especialment, les noves versions de gominola o nuvol, que tenen més èxit perquè no es desfan tan fàcilment amb la calor. El llorer: Un clàssic per a la gent gran que, a més de beneir-se, s'utilitza posteriorment per a la cuina (estofats i llenties). L'artesania de la Pobla de Mafumet Una de les parades destacades és la de la Carme, provinent de la Pobla de Mafumet. Ella explica el procés artesanal darrere de cada peça: El material (la palma) s'asseca i es prepara per ser treballat. Es realitza un treball en cadena on diverses dones confeccionen les flors i les cusen. És una tasca minuciosa que implica moltes hores de feina manual a diferents pobles de la zona. "Això es fa en cadena; unes fan les floretes i les altres les cusen... porta molta feina, més de la que sembla." Polèmica amb l'euro El reportatge recull també el testimoni d'alguns compradors que es queixen de l'augment de preus. Alguns clients consideren que el llorer a 2 euros és car, trobant a faltar els preus anteriors a l'arribada de la moneda única, tot i que els paradistes defensen que el producte és fresc i ecològic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Història del jazz i pedagògia musical en directe
Exploració del Jazz i la seva Pedagogia Aquest segment presenta un diàleg enriquidor sobre una experiència educativa musical centrada en la història del jazz. El recorregut ha anat des dels ritmes africans originals fins a l'estil de Nova Orleans, oferint als alumnes una visió global de l'evolució d'aquest gènere. Beneficis del Directe i la Participació L'activitat ha destacat per la seva naturalesa interactiva, on els alumnes no només han escoltat, sinó que han format part de l'espectacle: Participació activa: Els estudiants han intervingut picant de mans i cantant, actuant com a acompanyament rítmic. Proximitat instrumental: Veure instruments com el saxo, el piano i la bateria en directe permet un acostament molt més vivencial que la música convencional de l'aula. Impacte emocional: Els testimonis subratllen que la música és percebuda com a divertida i engrescadora. Visions Personals i Professionals El diàleg inclou la perspectiva de professors i alumnes, destacant la passió pel ritme i el so dels instruments. Una de les professores, l'Aurora Roca, comparteix el seu passat vinculat al món del Dixieland, aportant una capa de realisme sobre la vida del músic: "És un món dur, però molt divertit. El trobo una miqueta a faltar." L'activitat finalitza amb el retorn a l'escola, mantenint el bon regust d'una jornada que connecta la teoria amb la pràctica musical en viu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Jazz i carruatges històrics al Festival Dixi de Tarragona
El jazz inunda la Rambla Nova de Tarragona El Festival Dixi ha inaugurat la seva vessant musical omplint els carrers de la ciutat amb el jazz més tradicional. La connexió en directe ens trasllada al tram central de la Rambla Nova, on diverses bandes s'han citat per oferir música en viu als ciutadans. Actuacions destacades i la Nàrria d'Ámbar Un dels elements més cridaners de la jornada és la Nàrria de Cervesa Ámbar, un carro original de l'any 1900 sobre el qual actua el grup Los Crocodillos. Aquesta banda destaca per la seva internacionalitat, amb membres provinents de: Austràlia Catalunya Japó Rússia Els cavalls Shire: una raça espectacular El carruatge és arrossegat per dos cavalls de la raça Shire, coneguts per ser els més alts del món. En Ramon, representant de la marca cervesera, explica els detalls d'aquests animals: Noms: Es tracta d'en Tini i en Mayor. Origen: Provinents del sud d'Anglaterra, són cavalls nobles i de gran caràcter. Estètica: Destaquen per les seves cernejas (el pèl blanc de les potes) i una alçada que ronda els dos metres. "Són els cavalls que porta la reina d'Anglaterra quan surt amb el seu carruatge per la Gran Bretanya." Tradició i varietat cervesera L'ambientació es completa amb vestuaris basats en fotografies antigues de l'any 1900, recreant la imatge dels maestres cervesers de l'època. L'esdeveniment serveix també per reivindicar la frescor de la cervesa nacional com a acompanyament ideal per a qualsevol moment del dia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
40 Anys de Jazz Clàssic amb la Porteña Jazz Band
La Trajectòria d'una Institució del Jazz L'entrevista commemora els 40 anys d'actuacions ininterrompudes de la Porteña Jazz Band, una formació argentina que ha mantingut viu l'estil dels anys d'or del jazz (dècades dels 20, 30 i principis dels 40). Els integrants reflexionen sobre la definició de la seva música, preferint el terme añejo (vincular a la qualitat i el temps) en lloc de "vell". Característiques i Evolució de l'Estil Preservació vs. Canvi: Tot i mantenir l'essència tradicional, la banda ha sabut absorbir influències sense perdre la seva identitat, entenent l'art com una cosa atemporal. El Swing Argentí: Els músics expliquen que el seu origen —un context universitari i culte a l'Argentina dels anys 50 i 60— els va donar una perspectiva diferent a la dels músics nord-americans originals, aportant-los un bagatge cultural que es reflecteix en el seu propi swing. Connexió Escènica: Destaquen la importància de la comunicació amb el públic, apresa de la convivència amb artistes com Les Luthiers o Mercedes Sosa en l'època del Café Concert. L'Alquímia Musical de Jelly Roll Morton La banda ret homenatge a la figura de Jelly Roll Morton, qui consideren l'inventor d'una "fórmula química" magistral que barrejava: Blues i Jazz. Toques d'havanera i fandango espanyol. Elements de tango. "Escoltar a La Porteña és com trobar-se amb un mosqueter a l'obelisc de Buenos Aires; no es refereix a una cosa vella, sinó a una cosa anyenca, com els bons vins."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
Entrevista a l'Arquebisbe Jaume Pujol sobre actualitat i fe
Actualitat institucional i eclesiàstica L'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, analitza el recent relleu a la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola, on Ricardo Blázquez substitueix Antonio María Rouco Varela. Pujol defineix el nou president com una figura dialogant, intel·lectualment molt formada i propera a la realitat del poble. • Diàleg i Doctrina: Tot i el tarannà obert de Blázquez, l'arquebisbe subratlla que la doctrina de l'Església no és negociable, ja que prové de l'Evangeli. • Relacions amb l'Estat: Es reclama que el Govern escolti la veu de l'Església en temes com la defensa de la vida, la família i la llibertat d'ensenyament. L'ensenyament de la religió i el marc legal Es defensa aferrissadament el dret dels pares a triar l'educació religiosa dels seus fills segons les seves conviccions, tal com recull la Constitució Espanyola i els tractats internacionals. "La formació religiosa a l'escola és essencial per conformar la personalitat de la persona amb totes les seves dimensions, no sols la humana, sinó també la transcendent." La Província Eclesiàstica Tarraconense i el Vaticà L'arquebisbe explica l'estat del projecte de la Regió Eclesiàstica Tarraconense, un procés jurídic complex que depèn de l'aprovació final de Roma. També relata la seva emotiva trobada recent amb el Papa Joan Pau II, destacant la vitalitat de la seva mirada malgrat la seva precària salut. Balanç de sis mesos i la Setmana Santa Després de mig any en el càrrec, Jaume Pujol fa un balanç positiu de la seva acollida a Tarragona: • Reptes socials: Mostra especial preocupació pel jovent i la pèrdua de valors en la societat actual. • Evangelització: Considera necessari millorar el màrqueting del missatge cristià per arribar millor a la gent. • Tradicions: Recorda amb nostàlgia les tradicions de la seva infantesa, com les caramelles i els viacrucis, i es prepara per viure la seva primera Setmana Santa a la ciutat des d'una vessant espiritual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
37'
2005-03-17 FEM ESPORT
Beneficis de l'activitat física en l'envelliment La pràctica d'esport quan s'acumulen anys no només és possible, sinó altament recomanable. Segons els experts, l'activitat física moderada és una eina clau per mantenir l'autonomia i retardar els efectes del pas del temps. Impacte positiu en la salut • A nivell físic: Ajuda a controlar la hipertensió arterial, la diabetis i l'obesitat. També millora la mobilitat intestinal i prevé l'aparició de l'osteoporosi i el risc de fractures gràcies a un millor tonus muscular. • A nivell psicològic: Millora l'estat d'ànim, combat estats depressius i fomenta la socialització, evitant l'aïllament que sovint pateixen les persones en jubilar-se. • A nivell social: Redueix la dependència de recursos sanitaris i farmacològics. "L'activitat física amb gent gran ha de ser agradable i divertida; ens hem d'adaptar a les possibilitats de cada persona." Recomanacions i activitats ideals Abans d'iniciar qualsevol pràctica competitiva, és essencial realitzar una valoració mèdica prèvia per descartar patologies coronàries o limitacions musculoesquelètiques. No obstant això, malalties com l'angina de pit no contraindiquen l'esport, sinó que obliguen a una programació més estricta. Esports destacats • Aguagim i natació: Molt recomanats perquè l'aigua elimina l'impacte de la gravetat i permet una amplitud de moviments sense risc de lesions. • Caminar i petanca: Activitats senzilles que fomenten la mobilitat diària i el contacte social. • Ballar: Considerat un exercici aeròbic excel·lent i molt motivador. Barreres i el paper de la societat El col·lectiu de la gent gran s'enfronta sovint a la falta de temps a causa de les obligacions familiars actuals (com fer de cangurs dels nets) o la manca de recursos econòmics. Malgrat això, es fa una crida a veure l'esport com una inversió de futur i no com un luxe, apostant per un envelliment satisfactori i lliure de dependència.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Activitats de natura per a infants a Tarragona
Sortides de Natura per a Infants amb Mediterrània El Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània presenta una proposta innovadora per a les vacances de Setmana Santa. Per primera vegada, l'entitat obre les seves activitats mediambientals directament a les famílies, sense passar per la gestió dels centres escolars, oferint itineraris de descoberta per a infants d'entre 6 i 13 anys. Programació d'Itineraris La proposta consta de tres sortides diàries de jornada completa (de 10:00 h a 18:00 h): Dilluns 21: El riu Francolí. Enfocat a nens de 10 a 13 anys. Es realitzen estudis de macroinvertebrats i observació d'aus per demostrar que el riu és un ecosistema viu i ric. Dimarts 22: Platja Llarga i Bosc de la Marquesa. Per a infants de 8 a 11 anys. L'objectiu és comprendre la platja com un sistema natural de dunes i no només com un espai d'oci. Dimecres 23: Els Salats de Torredembarra. Una sortida amb autocar per explorar aquest espai protegit. Detalls Logístics i Inscripcions L'entitat posa èmfasi en la seguretat i la qualitat pedagògica de l'experiència: Ràtio reduïda: Màxim de 15 nens per grup amb dues monitores especialitzades. Material: Cal portar motxilla, esmorzar, dinar i, en el cas del riu, un colador i mitjons de recanvi. Preus: 20 € per a les sortides locals i 30 € per a la de Torredembarra (inclou autocar). Inscripcions: Cal trucar al telèfon de l'entitat (977 55 13 00). "Volem que els nens s'adonin que realment s'ho poden passar bé, que poden gaudir de la natura i que el riu Francolí és un riu amb vida." Altres Projectes L'Albert Jansà també ha avançat la celebració de la XIII Trobada en Medi Ambient i Cooperació, que enguany canvia la seva ubicació habitual de la Rambla Nova per traslladar-se a la Plaça Corsini (plaça del Mercat) de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
PortAventura celebra 10 anys amb l'Huracán Cóndor
Reobertura i Celebració del 10è Aniversari PortAventura es prepara per a una temporada històrica amb la celebració del seu desè aniversari. El director comercial del parc, José Blanco, detalla els preparatius i les expectatives per a aquest any significatiu que comença amb la reobertura de portes aquest divendres. La Gran Novetat: Huracán Cóndor L'atracció estrella de la temporada serà l'Huracán Cóndor, una torre de caiguda lliure situada a l'àrea de Mèxic que promet ser un referent mundial: Alçada impressionant: Amb 100 metres d'alçada, equival a un gratacel i és visible des de diversos quilòmetres. Tematització: Està ambientada en un temple de sacrifici maia dedicat al déu del vent i l'huracà. Data d'estrena: Tot i que el parc obre divendres, l'atracció estarà operativa a partir de la primera setmana de maig. "L’Huracán Cóndor és única al món i és el millor homenatge que podem fer a tot el territori de Tarragona per celebrar aquest desè aniversari." Estratègia de Creixement i Consolidació El parc no només aposta per les emocions fortes, sinó també per consolidar-se com un destí vacacional complet al sud d'Europa: Gastronomia i Espectacles: S'ha renovat l'oferta culinària i s'han actualitzat els xous per oferir contingut fresc després d'una dècada. Resort Hoteler: Es potencia l'ús dels tres hotels (El Paso, Caribe Resort i PortAventura) per a escapades de cap de setmana, fins i tot per a mercats propers com Barcelona, Lleida o Girona. Objectiu de Visites: Després de tancar el 2004 amb 3,5 milions de visitants, l'objectiu per al 2005 és superar aquesta xifra i apropar-se a la fita màgica dels 4 milions. Inauguració i Mercats La temporada s'inicia amb la participació de Bertín Osborne com a amfitrió especial el dia de l'obertura. Blanco destaca que el mercat actual està equilibrat en tres grans blocs: un 33% de públic català, un 33% de la resta de l'Estat i un 33% internacional (especialment França i Gran Bretanya), cosa que permet una gran diversificació econòmica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Futur de les Germanetes dels Pobres i Benestar a Tarragona
Situació de la residència de les Germanetes dels Pobres El tancament de la residència de les Germanetes dels Pobres a l'Avinguda de Catalunya ha generat una gran inquietud social a Tarragona. El director territorial, Jordi Tous, ha confirmat que la Generalitat ja s'ha reunit amb la congregació per abordar tres prioritats: Garantir el benestar dels usuaris actuals: La congregació s'ha compromès a reubicar els residents. Evitar la pèrdua de places: El Tarragonès té un fort dèficit de places (cobertura del 2,55% davant l'objectiu del 5%). Manteniment de l'ús sociosanitari: L'Ajuntament i la Generalitat volen que l'edifici segueixi destinat a la gent gran. "El que està clar és que aquesta zona, aquest solar, aquest edifici, està destinat a equipaments sociosanitaris i, per tant, aquesta serà la seva finalitat." Noves inversions i equipaments per al 2005-2006 El Departament de Benestar i Família preveu diverses actuacions clau al Camp de Tarragona per pal·liar la manca d'infraestructures: Casal Cívic de Camp Clar: Rehabilitació integral amb una inversió inicial d'un milió d'euros; les obres començaran a l'octubre de 2005. Residència de la Mercè: Remodelació per ampliar el centre amb 40-50 noves places d'assistència. Complex Llevant: Obertura imminent de 60 places de residència assistida. CRAE La Pastoreta (Reus): Renovació total del centre de menors amb un pressupost superior al milió d'euros. Atenció a la violència de gènere: Creació d'una nova casa d'acollida per a dones maltractades a Tarragona. Planificació territorial per col·lectius Jordi Tous destaca que, per primer cop, s'està planificant en funció de la demanda real i no només de l'oferta. Es prioritzen tres àmbits: Discapacitats: Suport a projectes de llarga residència com el de la Muntanyeta. Salut Mental: Impuls de tallers prelaborals i llars residència (com la nova de la Fundació Pere Mata) per facilitar la inserció laboral. Gent Gran: L'objectiu nacional és arribar a una cobertura del 5% per a majors de 65 anys el 2006.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
El Festival de Dixieland de Tarragona i John Seiger
El Dixieland a Tarragona: Una Música Viva al Carrer L'episodi explora la naturalesa del Festival de Dixieland de Tarragona, destacant la seva capacitat per apropar el jazz al gran públic. A diferència dels festivals de jazz més intel·lectuals o acadèmics, el format de Tarragona es caracteritza per: Interacció directa: La música es trasllada al carrer, eliminant les barreres entre intèrpret i públic. Caràcter festiu: El Dixieland es descriu com una manifestació espontània que perd el seu sentit sense el component d'intercanvi i celebració. Accessibilitat: El festival ha aconseguit trencar el mite que el jazz és una música avorrida o només per a entesos. John Seiger i l'Homenatge a Louis Armstrong El programa compta amb la presència de John Seiger, líder de The All Stars, considerat un dels millors intèrprets de l'estil de Louis Armstrong. Llegat de Louis Armstrong: Seiger destaca que Armstrong és el músic més popular del gènere, capaç de fer somriure a tot el món. Repertori variat: Tot i la influència d'Armstrong, la banda també incorpora temes d'altres figures clau com Ella Fitzgerald, Count Basie i Cab Calloway. La naturalesa del Jazz: El grup defensa que no hi ha una barrera real entre el jazz clàssic i el contemporani, ja que cada actuació és una "nova imatge" que es crea al moment. La Importància de la Improvisació i el Ritme Durant l'entrevista, es subratlla el paper crucial del bateria (Joe Nemerth) i la frescor de la música en directe: "Mai toquem la mateixa cançó exactament de la mateixa manera dues vegades; sempre ha d'evolucionar i canviar." El bateria no només marca el ritme, sinó que pot determinar l'èxit o el fracàs d'una formació musical a través del seu suport al solista. Es tanca la secció amb una interpretació en directe de la introducció de West End Blues, demostrant la sonoritat característica de la trompeta de Seiger.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Previsions turístiques i reptes del sector a la Costa Daurada
Actualitat del Sector Turístic i Hoteler a Tarragona Salvador Pallisset, vicepresident de la Federació Empresarial d'Hostaleria de Tarragona, analitza la situació del sector davant una Setmana Santa primerenca i els reptes de la nova temporada. Previsions per a la Setmana Santa Ocupació elevada: S'espera superar el 90% d'ocupació en els dies centrals (de dijous a diumenge), tot i que l'oferta de places serà del 70% (unes 31.000 places) a causa del calendari. Reserves d'última hora: Es confirma la tendència de reservar a darrera hora, fet que fa que el sector depengui críticament de les previsions meteorològiques. Competència estacional: En caure al març, el sector del turisme de platja competeix directament amb les estacions d'esquí, que encara presenten bones condicions. Estratègies de Mercat i Nous Visitants Mercats tradicionals: El públic nacional (Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc) continua sent el pilar principal. L'aposta pel mercat escandinau: Gràcies a un conveni amb TUI Nordic, s'espera l'arribada d'uns 12.000 turistes de Suècia, Noruega, Finlàndia i Dinamarca, un perfil amb alt poder adquisitiu interessat en el golf i el ral·li. Desestacionalització: Es destaca la importància de l'aeroport de Reus i els vols de baix cost per mantenir l'activitat durant tot l'any. Impacte d'Esdeveniments i Infraestructures Rally Costa Daurada: Es preveu un impacte econòmic de 17 milions d'euros, actuant com una campanya promocional mundial immillorable. Port Aventura: Continua sent el gran motor d'atracció i un soci estratègic per a la logística de grans esdeveniments. Conflicte amb la indústria química: El sector turístic estudia presentar un recurs contra el Pla Director de la Química si no es garanteix la segregació de mercaderies perilloses dels vials d'ús turístic i ciutadà. "No es tracta tant de comptar el número de clients, sinó de mantenir els rendiments i la qualitat que ens diferencia dels competidors."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Impacte del nou pla d'habitatge a Tarragona
L'impacte de l'habitatge social en el mercat lliure El president de l'Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d'Edificis de Tarragona, Manel Niñarola, analitza les conseqüències del nou pla d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. La preocupació principal del sector és que l'obligació de reservar un 30% del terreny per a habitatge protegit pugui encarir la resta de promocions. Riscos i costos de construcció Encariment del sector lliure: Es preveu que l'increment del preu dels pisos no protegits podria arribar al 30% en els nous polígons per compensar el preu insuficient dels mòduls d'habitatge social. Desfase de preus: Els promotors alerten que el preu de mòdul actual és insuficient per cobrir els costos de recuperació del solar i de la construcció. L'escassetat de sòl: L'arrel del problema, segons Niñarola, no és només la falta de sòl, sinó la falta de "sòl a preu adequat" per garantir la viabilitat empresarial. Previsions per al 2005 i solucions proposades Tendència del mercat: Tot i que es preveu una certa moderació, els preus continuaran pujant entre un 10% i un 12% anual a la província de Tarragona. Gestió administrativa: El sector demana a les administracions més valentia per qualificar nous terrenys rústics com a urbanitzables i agilitzar la gestió urbanística. Cooperació públic-privada: Es proposa potenciar els convenis amb l'Incasòl i altres organismes per facilitar l'accés a terrenys assequibles. "A menor oferta i mateixa demanda, major preu; cal que les administracions agilitzin la gestió més que la multiplicitat de lleis."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Emili Rosales i els secrets de 'La ciutat invisible'
L'escriptor i editor Emili Rosales presenta la seva novel·la La ciutat invisible, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2004. L'obra és fruit d'una recerca fascinant sobre un projecte real però inacabat del segle XVIII: la fundació d'una ciutat monumental a les Terres de l'Ebre sota el regnat de Carles III. Els eixos de la novel·la La història es construeix sobre dos pilars temporals i temàtics: El paral·lelisme històric: Rosales compara el projecte de Sant Carles de la Ràpita amb el de Sant Petersburg. Ambdós van ser dissenyats per monarques il·lustrats en desembocadures de rius amb una finalitat comercial i estratègica. Doble línia temporal: La narrativa alterna entre l'actualitat, protagonitzada per un galerista d'art anomenat Emili, i el segle XVIII, a través de les memòries de l'arquitecte del projecte. El món de l'art: La figura del pintor venecià Tiepolo és clau en la trama, servint com a nexe entre la política, l'economia i les intrigues personals. Reflexió sobre el territori L'autor, originari de la Ràpita, explica que la memòria d'aquell projecte grandiós s'havia perdut o distorsionat entre la gent del lloc. Tot i que la novel·la toca temes com el pla hidrològic, Rosales aclareix que no és una novel·la política, sinó una exploració de conflictes personals i de la identitat del territori: "La novel·la és la història d'un nen que es perd un dia i que, per trobar el camí de tornar a casa, ha de viatjar fins fa 250 anys." La literatura catalana actual Com a editor i escriptor, Rosales es mostra optimista sobre el moment que viu la narrativa catalana, destacant el seu prestigi internacional creixent i la qualitat de la producció actual, malgrat la sensació històrica de falta de repercussió social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Expedició al Damavand: Dones, Esforç i Muntanya
Un repte entre l'alpinisme i el testimoni social L'expedició formada per l'Anna Vidal, la Montse Robles i la Mireia Torrell (absent a l'entrevista) es prepara per a l'ascensió al Damavand, un volcà semiactiu a l'Iran de 5.671 metres. Acompanyades pel realitzador David Palos, l'objectiu no és només esportiu, sinó també cinematogràfic. El Documental: "Dones, Esforç i Muntanya" La fita quedarà enregistrada en un documental que busca anar més enllà de la crònica d'una ascensió: - Contrast cultural: Es vol reflectir la realitat de les dones iranianes en comparació amb les occidentals. - Visibilitat femenina: El títol del projecte posa èmfasi en el paper de la dona en l'esport d'alt nivell. - Objectiu competitiu: La voluntat de David Palos és presentar el resultat al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Detalls Tècnics de l'Ascensió El projecte destaca per la seva complexitat logística i física: - Esquí de muntanya: L'ascensió i el descens es realitzaran amb esquís, utilitzant la tècnica de foquejar (pells de foca per a la pujada). - Condicions extremes: El volcà encara desprèn gasos sulfurosos i les temperatures hivernals poden ser molt rigoroses. - Aclimatació exprés: Les expedicionàries tenen molt poc temps (uns 6-7 dies en total) per adaptar-se a l'alçada abans de fer el cim. "No és només un tema alpinístic, el país també fa gràcia... conèixer les persones i contrastar la realitat de les dones d'allí amb les d'aquí."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Exposició Mirades en Diàleg sobre la Diversitat Religiosa
Mirades en Diàleg: Una immersió en la diversitat religiosa L'Ajuntament de Tarragona acull l'exposició Mirades en Diàleg, una iniciativa pedagògica i social dissenyada per l'Equip Alfa (grup de professors de secundària i primària) amb el suport de l'UNESCOCAT. L'objectiu principal és fomentar la convivència i el respecte mutu a través del coneixement de les diverses realitats espirituals presents a Catalunya. Estructura i Continguts de la Mostra L'exposició es divideix en tres grans eixos que faciliten la comprensió de les set religions representades (cristianisme, islam, judaisme, budisme, hinduisme, sikhisme i bahaïsme): Bloc Visual: Panells informatius amb textos, fotografies i objectes sobre els orígens, lilibres sagrats i pràctiques morals. Audiovisual: Un vídeo de 25 minuts on nens i joves de Catalunya expliquen la seva experiència personal amb la fe. Apartat Didàctic: Inclou materials del Museu Bíblic de Tarragona i recursos per treballar a l'aula (com maquetes de temples). La Veu dels Protagonistes L'episodi compta amb el testimoni de diversos participants: Josep Aponte (Professor): Destaca que el nexe comú de totes les religions és la persona i la recerca de la transcendència des de la llibertat. Maria del Mar Cervera (Professora): Explica com s'integra l'exposició en el currículum escolar mitjançant treballs continus i maquetes. Alumnes de l'IES Bonavista i La Canonja: Comparteixen la seva sorpresa en descobrir religions menys conegudes a casa nostra, com el bahaïsme o el sikhisme. "L'exposició és precisament un mirar a l'altre, allò que possibilita el diàleg, tenint un fil conductor que és la religió." Properes Activitats Com a cloenda, el 16 d'abril se celebrarà una taula rodona i tallers a l'Antiga Audiència amb representants directes de totes les confessions per aprofundir en el diàleg interreligiós.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
El futur del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
Reflexió i Diagnòstic del Territori L'entrevista amb Jordi Cáceres, responsable del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç de Tarragona, desgrana els objectius del recent simposi sobre el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Aquest seminari, realitzat en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, ha servit per fer un "vol d'ocell" sobre la realitat actual i plantejar un diagnòstic de les problemàtiques i oportunitats de la regió. Conceptes Clau del Pla El pla es defineix com un document marc que coordinarà altres projectes més específics (com els de mobilitat o els directors de química i turisme). Es basa en tres eixos fonamentals: Espais oberts: Identificació de les zones que s'han de preservar i no ocupar. Desenvolupament residencial i industrial: Planificació de com i on han de créixer els serveis i la indústria. Infraestructures: Fixació de les xarxes de transport i serveis en el territori. El Repte de la Supermunicipalitat i el Consens Un dels debats més intensos del simposi va girar al voltant de la supermunicipalitat. S'ha alertat sobre el risc que les decisions unilaterals dels ajuntaments afectin negativament els municipis veïns. "El pla no ha d'anar contra els municipis, sinó que ha d'anar a coordinar la tasca que fan molts d'ells." Es busca una coordinació supracomarcal que superi les dinàmiques locals per adaptar-se a una realitat on el ciutadà es mou i consumeix serveis en diversos municipis de les sis comarques del Camp. Creixement i Sostenibilitat cap al 2026 Les previsions demogràfiques són impactants: es preveu que la població pugui arribar als 808.000 habitants l'any 2026, gairebé duplicant la xifra actual. Davant d'aquest escenari, Cáceres subratlla la importància de: Planificació anticipada: Evitar la improvisació davant de corrents migratoris i creixements ràpids. Sostenibilitat: Aplicar la Llei d'Urbanisme de 2002 per fomentar un creixement concentrat que minimitzi l'impacte ambiental. Participació ciutadana: El secretari de Planificació, Oriol Nel·lo, ha anunciat un període de quatre mesos de consulta pública i debats per enriquir el document final.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Movidec: La Fira del Moble i la Decoració a Tarragona
Presentació de la 3a edició de Movidec Tarragona es prepara per acollir la tercera edició de Movidec, la Fira del Moble i la Decoració de Catalunya, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de dijous a diumenge. Aquest certamen s'ha consolidat com un punt de trobada clau tant per al públic general com per als professionals del sector. Tendències i Estils per als Propers Anys Segons els experts convidats, les tendències actuals marquen un clar retorn al passat amb un enfocament renovat: Retorn als 70 i 80: Es recuperen estils dels anys 70, amb materials com l'escai i tapisseries cridaneres, adaptats als nous temps. Minimalisme Pragmàtic: Després d'anys de minimalisme pur, ara es busca la funcionalitat: "molt senzill, però que sigui molt útil". Combinació d'Estils: Es fomenta la barreja de peces clàssiques de qualitat amb noves tendències per crear llars personalitzades. Novetats Destacades de l'Edició L'edició d'enguany ve carregada de curiositats i activitats paral·leles per atraure els més de 20.000 visitants previstos: L'urinari femení: Una innovació de disseny italià que es presenta per primer cop a l'estat espanyol, enfocada a millorar la higiene en espais públics. Assessorament personalitzat: Estudiants de l'Escola d'Art i Disseny oferiran consells gratuïts per optimitzar els espais de les vivendes. Activitats Culturals: S'inclouen concerts de música sufí (flauta turca) i exposicions de pintura i escultura. Premis: Es repartiran 9.000 euros en 60 vals de 150 euros per incentivar les compres entre els expositors. El Valor del Sector Local Els interlocutors destaquen que la demarcació de Tarragona té una gran concentració de comerços de mobles. La fira vol desmitificar que el bon disseny sigui exclusiu per a elits: "Busquin i comparin, que segur que trobaran la relació qualitat-preu millor aquí a la nostra zona que no pas anant a grans superfícies fora." L'objectiu principal de Movidec és l'excel·lència i el bon gust, garantint que el consumidor trobi des de mobles rústics fins a les últimes innovacions en mobiliari de jardí i oficina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
2005-03-14 ENQUESTA ZP
Anàlisi de l'opinió ciutadana sobre el govern El text recull un mosaic de percepcions sobre el primer any de mandat de José Luis Rodríguez Zapatero. Les opinions es divideixen clarament entre la satisfacció pel canvi de tarannà i les crítiques a la gestió internacional i econòmica. Punts de vista positius Millora respecte l'etapa anterior: Diversos ciutadans valoren positivament el contrast amb el govern d'Aznar, destacant un canvi en la imatge pública i una sensació de millora general. Relacions internacionals especifiques: Ciutadans procedents de l'estranger, especialment del Marroc, destaquen una millora en les relacions bilaterals. Decisions clau: S'esmenta la retirada del Pla Hidrològic Nacional com un encert estratègic, especialment celebrat a zones com les Terres de l'Ebre. Crítiques i aspectes negatius Política exterior: Alguns enquestats lamenten la pèrdua d'influència internacional i la manca d'amistats amb altres nacions. Segons una de les intervencions: "Hem quedat malament amb moltes nacions i tenim poques amistats." Descontentament econòmic: Els jubilats expressen la seva decepció perquè les promeses de pujada de les pensions no s'han complert totalment. Manca de substància: Apareix la crítica que, malgrat el soroll mediàtic, hi ha "poques nous" o resultats tangibles. Diferències demogràfiques S'observa una dualitat entre els residents locals, més centrats en infraestructures i pensions, i els ciutadans d'origen estranger, que tendeixen a veure la situació de manera més positiva pel que fa a la inclusió i la imatge exterior.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Conxita Boncomte i l'art de les receptes pintades
L'art culinari de Conxita Boncomte L'artista Conxita Boncomte presenta la seva exposició Cuina Mediterrània, receptes tarragonines al Palau de la Diputació de Tarragona, disponible fins al 3 d'abril. Aquesta mostra destaca per una proposta singular que l'autora defineix com quadres-receptes, on el subjecte de l'obra no és un bodegó estàtic, sinó el procés d'elaboració gastronòmica. Un estil basat en el moviment i el color Més enllà del bodegó: A diferència de la pintura sedentària, Boncomte reflecteix el dinamisme de les cassoles, on els ingredients apareixen i desapareixen seguint el ritme de la cuina. Influències italianes: L'obra està impregnada de la riquesa del gòtic internacional que l'autora va estudiar a la Toscana, adaptant-la al seu estil personal amb una gamma cromàtica extremadament viva. El procés creatiu: L'autora primer cuina el plat, pren notes i desprès trasllada a la tela els moments visuals més impactants del procés. Connexió amb Tarragona L'exposició inclou plats emblemàtics de la zona, com: * L'arrossejat del Serrallo. * El rap al romesco. * La coca de recapta. "Per mi el subjecte de l'obra és la recepta. El que explico en els meus quadres és una recepta." Finalment, l'entrevista clou amb una nota pràctica on l'artista comparteix una recepta d'amanida de taronja siciliana, destacant que la seva pintura neix d'una passió real per la cuina que ha viscut des de petita.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Projecte Bàsquet Ponent: Esport i Valors a Tarragona
Iniciativa Esportiva als Barris de Ponent L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta el projecte Bàsquet als barris de Ponent, una iniciativa impulsada per l'Associació Esportiva Torreforta (ADT) amb l'objectiu de promoure l'esport de base. El programa compta amb la participació de Robert Hernández, president de l'ADT, i Alfonso Rodríguez, director de l'empresa Cementos L'Esfera, patrocinadora principal. Objectius i Implementació del Projecte La iniciativa no té un caràcter purament competitiu, sinó que busca la formació integral dels infants a través del bàsquet. Els punts clau de la seva implementació són: Abast: Actualment hi participen 12 escoles dels barris de Ponent, arribant a uns 400 nens i nenes. Edats: El projecte se centra en infants d'entre 5 i 14 anys. Suport: L'ADT proporciona monitors, material esportiu (com cistelles en escoles que no en tenien) i organitza concentracions bimensuals. Vessant Social: Es busca oferir una alternativa saludable de lleure per evitar que els joves passin massa temps al carrer sense activitat. El Compromís de l'Empresa Privada Cementos L'Esfera ha decidit donar un suport econòmic directe. Segons Alfonso Rodríguez, aquesta col·laboració s'emmarca dins de la responsabilitat social de l'empresa cap als seus veïns. "Tenir tants nens i nenes fent esport i desenvolupant-se com a persones dins d'un ambient esportiu és importantíssim socialment." Calendari i Futur de la Iniciativa Cloenda de temporada: El proper 1 de maig, coincidint amb l'aniversari de la fundació del club a la Plaça Primer de Maig, es realitzarà una macrodiada per reunir tots els participants. Continuïtat: Tot i que el balanç d'aquest primer curs (2004-2005) és molt positiu, l'objectiu és millorar i, possiblement, ampliar el projecte a altres zones que ja han mostrat interès.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
2005-03-11 REPOR 11 M
Memòria i crònica de l'atemptat de l'11 de març El text recull l'experiència viscuda per diversos periodistes tarragonins que van ser testimonis directes de les conseqüències dels atemptats terroristes a Madrid el 2004. A través dels seus testimonis, es reconstrueix el caos inicial i la magnitud de la tragèdia que va deixar 191 morts i més de 1.500 ferits. Les primeres hores i el caos La narració descriu el xoc emocional en rebre les primeres notícies i el ràpid trasllat cap a la capital: * L'activivitat frenètica a les redaccions i el viatge d'urgència cap a Madrid. * La situació crítica en punts clau com l'estació de Atocha, el carrer Téllez i el barri del Pozo. * La por viscuda davant les alertes de noves bombes mentre els professionals intentaven informar des del terreny. Impacte humà i solidaritat Els testimonis posen el focus en les petites històries personals que humanitzen la catàstrofe: "Va venir una dona desesperada, tremolant, dient-me: no trobo la meva filla, em pot ajudar? Es pensen que els periodistes tenim tota la informació." Es destaca especialment: - El silenci sepulcral que va envair el transport públic els dies posteriors. - La solidaritat ciutadana que va convertir hospitals i estacions en tanatoris improvisats i punts de suport. - L'absència de resposta violenta o xenòfoba, prioritzant el condol a través d'espelmes i dibuixos. Un any després: Conseqüències polítiques i psicològiques L'anàlisi conclou reflexionant sobre com l'atemptat, succeït poc abans de les eleccions generals, va canviar la percepció dels mitjans de comunicació i va deixar una ferida oberta en les víctimes secundàries (veïns i voluntaris) que encara avui pateixen les seqüeles psicològiques del que van veure.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
23'
Entrevista a Lluís Arola, rector de la URV: futur i reptes
Actualitat i Infraestructures de la URV El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, repassa l'estat dels projectes clau de la institució, destacant la necessitat de consolidar el creixement físic i acadèmic a Tarragona i Reus. Projectes de Campus i Trasllats • Facultat de Lletres i Infermeria: El trasllat a l'Avinguda Catalunya depèn d'un conveni amb l'Ajuntament. Tot i que el projecte executiu està llest, els terminis per al curs 2006-2007 són molt ajustats. • Campus Sescelades: Es treballa en les plantes pilot per a enginyeria, l'obra de més volum actualment. • Campus Bellissens (Reus): Planificació de la nova Escola d'Arquitectura i el trasllat de la Facultat de Medicina per crear un campus equivalent als de Tarragona. Finançament i Relació amb la Generalitat El rector destaca una millora significativa en el finançament ordinari, amb un increment del 30% en dos anys sota la gestió del conseller Carles Solà. Això ha permès a la URV situar-se en la mitjana de les universitats catalanes, abandonant les darreres posicions en recursos per estudiant. "Hem millorat sensiblement els nostres recursos... això ens ha permès sortir del risc de no tenir prou recursos per fer front a les despeses." Recerca i Innovació: Els Instituts La URV aposta per estructures de recerca potents per ser competitiva i oferir una docència de qualitat: • IPHES: L'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Humana, dirigit per Eudald Carbonell, ja és una realitat jurídica i busca seu definitiva. • Institut Pere Virgili: Un centre virtual que aglutina la recerca en biomedicina i nutrició. • Projectes territorials: Creació de centres d'R+D a Falset (enologia) i Vila-seca (turisme). El Projecte de la Sabinosa Arola defensa la viabilitat de transformar l'antic sanatori de la Sabinosa en un espai dedicat a la indústria cultural i la interculturalitat mediterrània. Malgrat la inversió estimada de 30 milions d'euros, el considera un "projecte de país" vital per a la diversificació econòmica de Tarragona. Futur Acadèmic i Relleu Institucional Nous Ensenyaments Per al curs vinent, la URV incorpora Arquitectura (a Reus) i Biotecnologia, cobrint així àrees de coneixement històricament absents a la universitat. Final de Mandat Lluís Arola confirma que no es presentarà a la reelecció el maig de 2006. Tot i que el canvi d'estatuts li permetria legalment, considera que la renovació és essencial: • Defensa la limitació a dos mandats per higiene democràtica. • Creu que les institucions necessiten nous equips per evitar inèrcies i mantenir l'esperit dinàmic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Homenatge a Tarragona: Primer aniversari de l'11M
Commemoració de les víctimes de l'11M a Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb la Plaça de la Font per retransmetre l'acte institucional en record de les víctimes dels atemptats terroristes del 11 de març a Madrid, coincidint amb el seu primer aniversari. L'esdeveniment s'ha centrat en un respectuós acte de silenci col·lectiu. Detalls de la convocatòria La jornada ha aplegat diversos sectors de la societat tarragonina en un acte de solidaritat compartida: Institucions: Membres del consistori municipal, representants de la Generalitat de Catalunya i la subdelegació del Govern. Centres Educatius: Participació activa d'escoles, instituts i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Infraestructures: Aturada simbòlica a l'estació de Renfe, amb el suport de treballadors i sindicats. Sector Privat: Diversos establiments comercials s'han sumat a la iniciativa des de les seves pròpies portes. Un silenci simbòlic El moment culminant de l'acte s'ha viscut amb cinc minuts de silenci absolut, que han estat acompanyats de manera simbòlica a través de la ràdio per la melodia de: "El Cant dels Ocells" Aquesta peça musical ha servit com a fil conductor per expressar el dol i el suport permanent a les famílies afectades i als supervivents de la tragèdia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Protestes veïnals per la variant de la N-340 i Tamarit
Conflicte per la paralització de la variant a la Mora i Tamarit L'entrevista a Josep Maria González, president de l'Associació de Veïns de la Mora Tamarit, detalla el malestar profund del col·lectiu davant l'absència d'obres a la carretera Nacional 340. Els veïns denuncien que, malgrat existir un projecte aprovat i partides pressupostàries, el canvi de govern a l'Estat ha aturat l'execució en favor de modificacions que no s'han concretat. Principals motius de la mobilització Paralització del projecte: El tram que va des de la rotonda de la Mora fins a la Budellera (enllaç de la Rebassada) ha quedat en l'aire per la proposta d'un nou segon cinturó. Risc de pèrdua d'inversions: Hi ha por que els 9.000 milions de pessetes pressupostats pel Ministeri de Foment es perdin si no s'executen aviat. Falta de diàleg: El consistori i el subdelegat del govern no han rebut els veïns, al·legant agendes plenes. Greuge comparatiu: Es compara la situació de Tarragona, amb infraestructures dels "anys 50", amb la millor xarxa de circumval·lació de Reus. Mesures de pressió anunciades Talls de carretera: Es realitzaran talls a la N-340 cada diumenge, de 17:00 a 18:00 hores, fins a obtenir un compromís documental real. Cerca d'aliances: Contactes amb la Cambra de Comerç, la FEEC i la Federació d'Associacions de Veïns per signar un manifest conjunt. Via judicial: No es descarta portar el Ministeri de Foment als tribunals com a darrera instància. "No podem permetre'ns el luxe de redactar un nou projecte i esperar sis anys més; la carretera és necessària pel volum de trànsit actual."