Tots els episodis

62529 episodis disponibles

episodis

56545-56568 de 62529

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
2005-04-11 UM JOAN XXIII UGT
L'assetjament moral a la sanitat: un risc emergent L'Hospital Joan XXIII de Tarragona ha acollit una jornada organitzada pel sindicat UGT per abordar la problemàtica de l'assetjament moral o mobbing en l'entorn laboral sanitari. Aquesta iniciativa forma part d'una ruta informativa que el sindicat està realitzant per tota la xarxa d'hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS). Estructura i objectius de la jornada La jornada, coordinada per Xavi Borrajo, s'ha estructurat per oferir una visió integral del problema: Sensibilització: Projecció d'una pel·lícula per contextualitzar el problema. Anàlisi de riscos: Ponència de Txelo Sancho sobre els riscos psicosocials. Empar jurídic: Intervenció de Carles Rubio sobre el tractament legal de l'assetjament. Acció sindical: Explicació de Carmen Marques sobre els protocols d'actuació d'UGT. Debat obert: Un espai on els treballadors poden compartir els seus casos, sovint derivant en consultes privades pel caràcter sensible del tema. Per què a la sanitat? Segons els experts, el sector sanitari és on es detecten més casos d'assetjament moral a causa de diversos factors: Condicions laborals: Tasques sovint poc definides i un nivell d'estrès continu per la naturalesa de la feina. Estructures complexes: Organitzacions grans amb jerarquies molt piramidals i excessiva burocràcia que dificulten la resolució de conflictes. Risc emergent: L'assetjament es considera ja una problemàtica greu a nivell europeu, especialment en l'administració pública. Detecció i prevenció Txelo Sancho ha destacat la importància de la prevenció primària per evitar que la víctima arribi a fases terminals on ja calgui assistència psiquiàtrica. "Si la gent està informada, cada vegada hi haurà menys casos d'assetjament moral." Es recomana als treballadors que detectin els primers símptomes (com el terror a anar a la feina o l'espiral emocional negativa) demanar suport immediat als delegats sindicals per activar els circuits de protecció.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Retorn d'inquilins al carrer Comte i preocupació per esquerdes
Situació Actual al Carrer Comte i Plaça del Pallol Després de més de dos mesos de desallotjament (des del 3 de febrer), l'Ajuntament de Tarragona ha anunciat que els veïns del número 4 bis del carrer Comte i del número 10 de la plaça del Pallol ja poden tornar als seus habitatges. No obstant això, el retorn s'està produint amb un fort sentiment de recel i preocupació per part dels afectats. Les principals queixes dels veïns Tot i que s'han finalitzat les obres de micropilotatge per consolidar l'edifici, els inquilins denuncien deficiències greus: Esquerdes importants: Les parets encara presenten obertures considerables que generen por. Segons el testimoni de la Narcís i el José Ruiz, les esquerdes han anat creixent durant aquest temps. Inseguretat estructural percebuda: Els veïns temen que, en habitar l'edifici i haver-hi moviment, pugui ocórrer algun accident. Falta de subministraments i acabats: Denuncien problemes amb els bajants de l'aigua i parets apuntalades. Certificats de seguretat: Han rebut un certificat sobre el micropilotatge, però exigeixen un segon document que garanteixi explícitament que les esquerdes internes no suposen un risc per a les persones. Reivindicacions Econòmiques i Socials Els veïns, que han estat vivint en un hotel durant aquest període, subratllen que: Són tots llogaters i han seguit pagant el lloguer mensualment malgrat no poder viure a casa seva. L'ajuntament considera que les reparacions interiors són competència de la propietària, la qual, segons els veïns, es troba "desapareguda" i no accepta la seva responsabilitat. "Volem tornar a casa, però a casa amb garanties. Les parets tenen esquerdes i el terra està torçat; exigim un certificat que ens garanteixi que no correm perill." Estat de les Obres i Properes Etapes En Pep Escuda, portaveu de la Comissió d'Afectats, ha explicat les fases del projecte: Consolidació: El micropilotatge ja està acabat i signat pels tècnics. Habilitació: Fase actual per permetre l'entrada immediata (reparació de marcs de portes i finestres). Reparació final: Una tercera fase prevista pel conveni per arreglar definitivament els desperfectes de totes les cases un cop l'edifici s'hagi assentat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Tomàs Abella: 'Èxit', una mirada sobre la immigració
Reflexió sobre el fenomen migratori a través de l'objectiu L'entrevista al fotoperiodista independent Tomàs Abella presenta la seva exposició i llibre titulat Èxit, que es pot visitar a l'antiga audiència de Tarragona. L'autor proposa un viatge visual que s'allunya del turisme convencional per endinsar-se en la crua realitat de les persones que es veuen obligades a emigrar. Compromís i mirada periodística Abella explica que la seva tasca no s'entén sense un compromís personal de llarga durada, iniciat a Nicaragua l'any 1987. Segons l'autor, ser independent li permet triar temàtiques d'interès social i aprofundir-hi sense les presses dels mitjans de comunicació convencionals. Causes i conseqüències de l'emigració L'exposició documenta el cicle migratori complet: Orígens: La pobresa extrema, la violència, les guerres i el desavantatge del sector agrari del sud davant les subvencions d'Occident. El somni i el malson: El camí cap als països rics sovint acaba en detencions i deportacions, generant una gran frustració, tot i que alguns aconsegueixen trobar feina després d'un sacrifici extraordinari. Dades colpidores: L'autor destaca la desigualtat global on el 20% de la població consumeix el 83% dels ingressos mundials. Crida a la responsabilitat civil L'objectiu final de l'obra és produir una mirada reflexiva en l'espectador, anant més enllà de la notícia immediata. Abella fa una crida a la societat civil per actuar com a consumidors responsables i exigir als polítics canvis en l'arquitectura econòmica mundial. "El veritable efecte crida és la pobresa en la que viu una gran part de la humanitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
2005-04-11 SORTEIG MEDITERRANIA VIATGE
Sorteig de la Trobada del Medi Ambient L'emissora Tarragona Ràdio ha acollit el sorteig del premi estel·lar de la Trobada del Medi Ambient de Mediterrània: un viatge a Istanbul per a dues persones. L'acte ha comptat amb la presència d'Ángel Juárez (president de Mediterrània), Eduard Berga (Viatges Berga) i Francesc Valls (revista Entitats). Detalls de l'èxit de convocatòria S'han recollit aproximadament 5.000 butlletes durant el cap de setmana. L'esdeveniment s'ha traslladat de la Rambla a la Plaça Corsini, una ubicació que s'ha valorat com a molt positiva per la seva protecció contra el vent i la sinergia amb el mercat. El guanyador del sorteig ha estat l'Enric Barceló Irastosa. Atractius del viatge a Istanbul L'Eduard Berga ha detallat les característiques d'aquest premi de set nits a Turquia: * Cultura i història: Visites a Santa Sofia, el Palau de Topkapi i les mesquites més emblemàtiques. * Experiència local: El contrast entre Europa i Àsia, creuar el Bòsfor i perdre's pel Gran Bazar. * Seguretat i preu: L'Ángel Juárez ha destacat la tranquil·litat de la ciutat i el baix cost del transport local. Tendències en el sector dels viatges Durant la tertúlia, s'han analitzat els hàbits dels tarragonins: "La gent ja no reserva d'una setmana per l'altra; ara es programen els viatges amb molta antelació per aprofitar els descomptes." Creix l'interès pels països bàltics i escandinaus. Els creuers fluvials (pel Rin, Danubi o els canals de França) es consoliden com una opció molt sol·licitada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Presentació del cicle Primavera Literària 2005 a Tarragona
Rosa Comàs, coordinadora de projectes literaris a l'Ajuntament de Tarragona, presenta la primera edició de la Primavera Literària, una iniciativa que neix el 2005 coincidint amb l'Any Internacional del Llibre i la Lectura. L'objectiu principal és desestacionalitzar l'activitat cultural, que fins ara es concentrava massivament a la Tardor Literària (novembre), per oferir una programació estable durant tot l'any. Eixos principals de la programació El cicle s'estructura en més de 80 actes distribuïts en tres mesos conceptuals: Abril (Sant Jordi): L'activitat se centra a la Rambla amb una jaima d'escriptors locals. Es destaca el Mercat de Paraules per a infants, accions poètiques amb globus i la primera petonada popular. Maig (Veus Paral·leles): Recitals poètics que acaren la literatura catalana amb una altra tradició, enguany la gal·lesa, amb la participació de poetes com Francesc Parcerises o Javier Amorós. Juny (Homenatges i Premis): Cloenda el 9 de juny amb una trobada dedicada a l'escriptora Maria Lluïsa Amorós i la presentació de publicacions acadèmiques. Foment del talent local Un dels pilars de la Primavera Literària és la visibilització dels autors del Camp de Tarragona: "La nostra funció és destriar aquells escriptors que són del nostre entorn més immediat dins de l'allau de novetats mediàtiques de Sant Jordi." Es publicarà un opuscle amb unes 40 novetats editorials de quilòmetre zero i s'organitzaran sessions de signatures i lectures públiques amb personalitats reconegudes de la ciutat per apropar la literatura a la ciutadania de manera planera i festiva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Recomanacions literàries i musicals de Toni Pinilla
Les preferències culturals de Toni Pinilla L'exjugador del Nàstic, Toni Pinilla, comparteix les seves referències culturals personals, destacant la seva predilecció pels clàssics de la literatura i la música que acompanya els seus moments de lectura. Literatura: El gust pels clàssics Pinilla manifesta que, quan té dubtes sobre què llegir, sempre opta per autors consolidats. Les seves recomanacions principals són: El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde: El tria per la seva vinculació amb el romanticisme i la reflexió sobre la recerca de la bellesa i la joventut eterna, arribant a l'extrem de fer un pacte amb el diable. El cor de les tenebres de Joseph Conrad: Una obra ambientada en l'Àfrica colonial del segle XIX. Destaca que la coneguda pel·lícula Apocalypse Now de Francis Ford Coppola es basa en aquesta novel·la. Pel que fa als gèneres, prefereix la novel·la i puntualment l'assaig, mentre que admet que no se sent còmode amb la poesia. Música per a la lectura i el descans Pinilla explica que, tot i el xibarri familiar amb tres fills, busca moments de tranquil·litat al sofà per gaudir de la música. Actualment, recomana amb èmfasi: Lágrimas Negras de Bebo Valdés i Diego El Cigala: Defineix les nou cançons del disc com a "perles". Destaca especialment la cançó que dona títol a l'àlbum, Lágrimas Negras (la pista número 3), com una peça ideal per escoltar relaxadament. "Sempre intento de fixar-me en els clàssics, i Oscar Wilde és un clàssic."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Homenatge a Joan Pau II a la Catedral de Tarragona
Condol i recolliment a Tarragona per la mort del Papa Amb motiu dels funerals de Joan Pau II a Roma, la Catedral de Tarragona ha obert les seves portes aquest divendres per permetre als ciutadans expressar el seu últim adeu. L'emissió recull el testimoni directe des de la unitat mòbil, destacant l'ambient de dol i serenitat que es viu a la ciutat. Actes de comiat i espais habilitats L'Arquebisbat de Tarragona ha organitzat diverses activitats per a la jornada: * Llibre de condolences: S'ha instal·lat un llibre oficial just davant les portes principals de la Catedral per recollir les signatures i missatges dels fidels. * Horari d'obertura: El temple roman obert des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre de forma ininterrompuda. * Missa a la capella de Santa Tecla: S'ha oficiat una cerimònia breu a primera hora del matí amb una assistència notable de feligresos. Testimonis dels ciutadans Diversos tarragonins han compartit els seus sentiments davant els micròfons: * Es destaca la figura del Papa com una gran pèrdua per a l'Església i per a la humanitat. * Molts assistents recorden el seu llegat històric i la seva capacitat per fer molt pels cristians i per la pau mundial. * S'espera amb esperança que el futur successor sàpiga administrar el camí traçat per Joan Pau II. "És una gran pèrdua; esperem que l'Esperit Sant il·lumini els qui l'han de substituir." Agenda per a la propera jornada L'acte central a nivell local tindrà lloc demà dissabte: * Missa funeral: Se celebrarà a les 10:30 hores a la Catedral. * Presidència: L'ofici serà a càrrec de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, qui avui es troba precisament al Vaticà assistint als funerals oficials.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
Els microestats d'Europa: Vaticà, Mònaco i Andorra
Anàlisi dels Microestats Europeus En un context marcat per la mort del papa Joan Pau II i del príncep Rainier de Mònaco, l'entrevista amb l'especialista Laura Roman, professora de Dret Constitucional, aprofundeix en la naturalesa jurídica i històrica d'aquestes entitats territorials. Característiques Definitòries Segons l'experta, un microestat es defineix per tres elements fonamentals: - Territori reduït: Casos com el Vaticà (0,5 km²) o Mònaco (2 km²). - Població exigua: Habitualment amb una xifra d'habitants molt baixa, sovint amb una gran proporció de no nacionals. - L'estatalitat: El reconeixement de caràcters d'estat a nivell internacional, tot i que amb matisos. El Vaticà, per exemple, no té divisió de poders, ja que el Summe Pontífex concentra els poders legislatiu, executiu i judicial. Origen i Evolució Històrica L'origen d'aquests petits estats es remunta a l'època feudal (segles XIII i XIV). El seu aïllament geogràfic i la manca d'atractiu econòmic inicial els van permetre mantenir tradicions arcaiques i privilegis que els estats grans van anar perdent. "Aquests estats es mantenen perquè eren territoris aïllats i impermeables a les influències de l'exterior, conservant tradicions arcaiques." El cas de Mònaco i la Successió L'entrevista detalla la reforma constitucional de 2002 a Mònaco per garantir la supervivència de la dinastia Grimaldi: 1. Es va modificar el tractat amb França per evitar que el país veí pogués annexionar el principat en cas de falta de successor. 2. S'ha permès que les dones (Carolina i Estefania) entrin en la línia successòria. 3. S'ha rebaixat la majoria d'edat als 18 anys per facilitar la candidatura del fill de Carolina, Andrea. Futur i Relacions Internacionals Tot i el seu passat rural i aïllat, l'auge econòmic com a paradisos fiscals des dels anys 60 els ha convertit en estats rics. Malgrat la seva petitesa, el seu futur sembla garantit pels forts vincles amb les institucions internacionals (ONU, Consell d'Europa) i l'ús de l'euro com a moneda.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Tarragona celebra la tradicional festa dels Tres Toms
Presentació de la festa dels Tres Toms a Tarragona L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, detalla l'organització de la tradicional celebració dels Tres Toms a Tarragona, prevista per a aquest diumenge 10 d'abril. La festivitat, que se celebra habitualment entre març i abril, busca destacar la cultura rural i el patrimoni històric de la ciutat. Dades de participació i logistica L'organització preveu unes xifres de participació remarcables per a aquesta edició: Entre 70 i 75 unitats de transport, on el 50% són carruatges d'alta qualitat i presència. Una assistència d'entre 450 i 500 persones, incloent-hi genets i acompanyants. Com a novetat logística, la sortida es farà des del Parc de la Ciutat per evitar les dificultats de trànsit de les rotondes del carrer Pere Martell. Novetats i elements culturals La festa posa un èmfasi especial en la conservació i l'exposició de carruatges antics i engalanaments: Es presentarà un carruatge francès del 1900, propietat de Josep Maria del Mau. Hi haurà una gran presència d'escoles d'equitació i carruatges vinguts d'arreu de Catalunya (Girona, Barcelona) i fins i tot d'Osca. La figura del banderer d'enguany serà Francesc Javier Soler i Guillem. Recorregut i tradicions del diumenge L'itinerari i els actes protocol·laris seguiran l'esquema tradicional per garantir el lluïment de la festa: 08:00 - 09:00: Arribada de carruatges i esmorzar popular (pa torrat) obert a tothom al Parc de la Ciutat. 12:00: Inici de la desfilada cap a la Rambla Nova, amb el suport de la banda Unió Musical. Benedicció: Es realitzarà davant de l'Ajuntament a càrrec de Mossèn Domingo Cubí. Lliurament de records: Durant els tres tombs es repartiran reproduccions de monuments locals i les clàssiques coques de Sant Antoni. "Cada vegada més els carruatges degudament cuidats i els engalanaments són motiu de cultura; és la millor compensació per l'esforç de l'organització."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Crisi vora els preus rècord dels carburants
Impacte de l'escalada de preus en els carburants El debat se centra en l'arribada dels preus de la benzina i el gasoil a mínims històrics, amb un increment acumulat de fins al 9,5% des de l'inici d'any. Aquesta situació afecta directament tant els consumidors com els sectors professionals de Tarragona. Els sectors més afectats Transportistes: El carburant representa el 30% dels costos d'explotació d'un vehicle industrial. Josep Saltó (FEAT) alerta que moltes empreses estan en risc de tancament perquè no poden repercutir els costos als clients amb la mateixa celeritat que puja el preu. Estacions de servei: Tot i el que es podria pensar, les benzineres també es veuen perjudicades. Treballen amb una comissió fixa, i l'augment del preu final incrementa les seves despeses financeres (com la taxa del datàfon) sense millorar el seu marge de benefici. El pes dels impostos i el context global El sector denuncia l'elevada càrrega impositiva, que arriba al 54% en el cas del gasoil. Javier Imat (APEST) proposa una reducció de l'IVA per considerar-lo un producte de primera necessitat. "S'hauria d'intentar baixar l'IVA del 16% al 7% com a producte de primera necessitat. Si no n'hi hagués benzina al carrer, seria un caos." Factors internacionals que expliquen la pujada: L'alta demanda hivernal als països freds. L'emergència econòmica de la Xina i el consum massiu dels Estats Units. L'oferta limitada per part dels països de l'OPEP. La situació a Catalunya S'ha posat especial èmfasi en el dany que provoca el cèntim sanitari a Catalunya, un impost autonòmic que no existeix en comunitats veïnes com l'Aragó o València, provocant una pèrdua de competitivitat de les estacions de servei tarragonines, especialment a les Terres de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
17'
Javier Martínez Gil i la Nova Cultura de l'Aigua
Introducció a la Nova Cultura de l'Aigua En aquesta entrevista, Javier Martínez Gil, catedràtic d'Hidrogeologia, explica l'origen i el significat real del terme Nova Cultura de l'Aigua. Malgrat que la classe política n'ha adoptat el nom per guanyar "cachet d'ètica", l'autor denuncia una tergiversació absoluta del seu concepte original, utilitzat sovint sense comprendre'n la filosofia profunda. Origen i Context Històric El terme va néixer a principis dels anys 90 en el si de la Coagret (Coordinadora d'Afectats per Grans Embassaments i Transvases), fundada a Tortosa. El moviment va sorgir com a resposta a la planificació hidrològica de l'època de Borrell, que preveia un "hormigonazo" a la natura amb la construcció de 200 nous embassaments. Els pilars fonamentals d'aquest corrent són: * Rigor científic i tècnic: No es tracta només d'oposició sentimental, sinó de fonaments econòmics i jurídics. * Identitat i sentiment: L'aigua i els rius no són només h2o, sinó que formen part de la memòria i el patrimoni de les gentes ribereñas. * Ponderació: Un equilibri entre les necessitats de progrés i el respecte als sistemes naturals. L'Estat dels Rius i la Gestió Política Martínez Gil reflexiona sobre la situació actual de la gestió hídrica a Espanya i les Terres de l'Ebre: * Identitat de l'Ebre: El moviment a favor del riu ha servit perquè la població recuperi la seva pròpia identitat territorial simbòlicament representada pel nus. * Falsa solució de la demanda: L'expert critica que la societat té una "apetència infinita" d'aigua, similar a la droga o al poder. Considera que les dessaladores són una millor alternativa al transvasament, però només si ajuden a fer pagar el cost real de l'aigua per moderar aquesta demanda. * Crítica al "Caudal Ecològic": Denuncia la idea que tot el que supera el mínim vital és "aigua sobrant": "Dir que a un riu li sobra aigua és una barbaritat, igual que dir que a una persona li sobra salut o que li sobra un ronyó perquè en té dos." Perspectives de Futur: Sequera i Pedagogia L'entrevista conclou amb una crida a la pedagogia social. Martínez Gil manté que l'aigua no és un bé escàs per naturalesa, sinó que l'escassetat és una creació humana basada en malgastar recursos. Propugna una ètica del consum on es faci "molt més amb el mateix" en lloc de seguir construint preses, les quals han causat un dolor humà i mediambiental irreparable a l'Estat espanyol.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
La Lliga contra el càncer celebra la diada a Tarragona
Trobada anual del voluntariat a la Ciutat de Repòs i Vacances La Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre organitza aquest dissabte la seva festa anual. La celebració reunirà a més de 350 persones, consolidant-se com l'edició amb més participació en els seus 12 anys d'història. L'esdeveniment aplega voluntaris, delegats i socis de tota la demarcació, incloent-hi autocars provinents del Vendrell, Baix Camp, Montblanc, Ebre i Tarragona. Suport emocional i acompanyament: més enllà del tractament mèdic L'entitat centra els seus esforços en cobrir les necessitats on les institucions no arriben. Durant l'entrevista amb Joana Carrasco (vicepresidenta del voluntariat) i Lluïssa Ferraz (delegada a Tarragona), s'han destacat els següents aspectes de la seva tasca: Acompanyament emocional: Suport directe als malalts i familiars per gestionar l'angoixa i la soledat que genera el diagnòstic. Grups d'ajuda mútua: Teràpies de grup on s'expressen pors i inquietuds que sovint no es poden compartir a l'entorn familiar per por a patir. Atenció 24 hores: Disponibilitat telefònica constant per a consultes i suport immediat. Ajuda econòmica: Gestió a través d'assistentes socials per a persones sense recursos o immigrants en situació vulnerable. Detecció precoç i prevenció La Lliga té un paper clau en la difusió de campanyes de cribratge, especialment en el càncer de mama, tot i que s'ha remarcat que atenen tot tipus de càncer (còlon, laringe, etc.). "El càncer es cura i no s'ha de parlar com si fos un tabú, el més important és trobar-lo a temps." Programa de la diada La jornada del dissabte inclourà: 1. Conferència inaugural: A càrrec del doctor Antoni Agudo, sobre la relació entre dieta i càncer. 2. Reconeixements: Homenatge als delegats de les 17 noves delegacions. 3. Actes lúdics: Dinar de germanor i una representació sorprenent per als assistents.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
II Cicle de Jazz a l'Auditori de Caixa Tarragona
Presentació del Segon Cicle de Jazz L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Javier Bas, director de la Fundació Caixa Tarragona, serveix per presentar la segona edició del cicle de jazz de la ciutat. Després de l'èxit de l'any passat, amb una ocupació superior al 80%, la fundació aposta per donar continuïtat a aquesta oferta cultural que complementa el festival Dixi. Característiques de la Programació El cicle consta de quatre concerts que tindran lloc cada 15 dies, els diumenges a les 19:30 hores: 10 d'abril: Actuació inaugural amb el trio Raspall, Canella i Valle. Proposen un jazz contemporani i europeu amb composicions pròpies i influències llatines. 22 d'abril: La Companyia Catalana de Latin Jazz, liderada pel trompetista Esteve Molero. 8 de maig: Quartet de Geni Barri, destacant el vibràfon com a instrument central. 22 de maig: Sessió de clausura amb el baixista nord-americà Gary Willis, acompanyat d'Albert Bové i David Xirgu. Vessant Solidària i Entrades Una de les particularitats més rellevants és el caràcter benèfic de l'esdeveniment: El preu és un donatiu de 2,5 euros. La recaptació anirà destinada íntegrament a l'ONG Mans Unides per a projectes internacionals de desenvolupament. Es recomana la compra anticipada a la sala d'exposicions de Caixa Tarragona per garantir l'aforament. Altres activitats culturals Javier Bas també destaca l'oferta expositiva actual de la fundació: Imatges 2004: Recull de les 50 millors fotografies periodístiques de la província de Tarragona. Instruments del Món: Una mostra que tanca portes el proper 10 d'abril i que ja ha estat visitada per milers de persones. "Volem fer aquesta vinculació entre l'activitat cultural musical i la vessant social solidària."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
El comerç tradicional de Tarragona i la Via T
El valor del comerç local i l'associacionisme a Tarragona En aquesta sessió, es destaca el paper fonamental de l'entitat Via T per potenciar el comerç tradicional, la restauració i els serveis de la ciutat de Tarragona. El president de l'entitat, Rafael Olivier, subratlla la importància de la unió entre empresaris per superar els reptes de gestió i infraestructures que tenen els petits negocis. Concurs: Descobrint l'establiment Franci A través d'una unitat mòbil, es realitza un concurs interactiu ple de pistes sobre un establiment emblemàtic situat prop de l'estàtua de Roger de Llúria (l'Almirall) i el Balcó del Mediterrani: Ubicació: A prop del mar, en un edifici que antigament acollia un cinema. Especialitat: Moda en pell d'alta qualitat, incloent peces de napa, ante i dissenys de temporada. Guanyadora: La Fina, qui ha identificat correctament la botiga Franci i la seva propietària, Francesca Puig. Premi: Una cartera d'executiu de pell. Serveis i avantatges per als clients L'espai clou recordant els beneficis que ofereix la Via T per facilitar les compres al centre de la ciutat: "Tots els clients que comprin a les botigues associades a la Via T poden demanar tiquets per aparcar gratuïtament als pàrquings municipals." Rafael Olivier insisteix que, tot i la fama de poc associacionisme a la ciutat, la col·laboració permet unificar criteris i enriquir l'oferta comercial per fer front a les grans superfícies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Voces d'Euskadi: Antoni Batista i la realitat basca
Presentació del llibre Voces d'Euskadi El periodista català Antoni Batista presenta el seu darrer treball, Voces d'Euskadi, una obra que recull una àmplia panoràmica de la situació actual i històrica del País Basc. El llibre és el resultat de 30 anys de trajectòria professional centrada en el territori basc, aportant una mirada polièdrica i complexa. Un ventall de veus plural L'obra destaca per incloure testimonis de tot l'espectre polític i social: * Des de l'Esquerra Abertzale fins al Partit Popular. * Membres dels cossos de seguretat de l'Estat i d'ETA. * Víctimes del terrorisme, de la tortura i presos. * Noms coneguts, personalitats i testimonis anònims. Perspectives de pau i diàleg Batista es mostra optimista respecte al futur polític. Segons l'autor, existeix una voluntat política real per part del govern central i dels diversos actors bascos per resoldre el conflicte. "S'ha d'escoltar tothom; s'han d'escoltar posicions antagòniques i arribar a uns denominadors mínims que facin anar el país endavant." Context electoral i anàlisi política En el marc de les eleccions al Parlament Basc del 17 d'abril, Batista analitza la situació de l'esquerra independentista: * Considera positiu que l'electorat de l'esquerra abertzale tingui representació parlamentària (en referència al Partit Comunista de les Terres Basques). * Defensa els governs de coalició com una alternativa més saludable i plural als governs monocolors. * Afirma amb rotunditat que la legislatura actual pot ser la del final de la violència.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Homenatge a Joan Pau II des de l'ermita del Llorito
Records i llegat de Joan Pau II a Tarragona L'emissora es desplaça a l'ermita del Llorito per entrevistar el pare Mario Bonano, superior dels pares rugacionistes a Tarragona, en motiu del dol per la mort del papa Joan Pau II. L'entrevista repassa la figura del pontífex i la seva empremta en la comunitat cristiana. Una relació personal i espiritual El pare Bonano recorda les seves trobades personals amb el Papa i destaca diversos punts clau: Trobades a Roma: Les visites realitzades els anys 1990 i 2001, on es feia evident el pas del temps i l'efecte de la malaltia en el pontífex. Canonitzacions: El vincle especial amb la seva ordre, ja que Joan Pau II va beatificar i canonitzar el seu fundador, Sant Anníbal Maria di Francia. Carisma: La capacitat del Papa per "trencar barreres" i mirar als ulls, transmetent seguretat i serenitat. "És una persona que trencava les barreres... quan et parlava et mirava als ulls, és com si entrés en sintonia amb tu mateix." El missatge i el valor del sofriment S'analitza com el Papa es va mantenir ferm en la seva doctrina i el seu compromís amb els pobres, marginats i joves. Exemple de vida: Una existència marcada pel treball, la persecució sota el comunisme i el patiment físic. El valor de la vellesa: El fet de no retirar-se malgrat la malaltia es veu com un testimoni contra la cultura que aparca la gent gran. L'esperança: Un missatge centrat en la confiança en Crist com a resposta als reptes del món modern. Reacció de la comunitat a Tarragona El pare Bonano agraeix les mostres de condol rebudes, incloses les de famílies musulmanes, cosa que demostra la dimensió universal de la figura papal. Finalment, es convoca els feligresos al funeral que tindrà lloc a la Catedral de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Recital intergeneracional de poesia a la Residència la Mercè
Trobada poètica entre generacions El matí a la Residència la Mercè ha estat marcat per una activitat cultural i humana excepcional: un recital de poesia intergeneracional que ha unit els infants de l'escola Mare Nostrum amb els residents del centre. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa ha estat trencar l'aïllament dels nuclis familiars reduïts i permetre que els nens coneguin la realitat de la gent gran mitjançant la convivència i l'art. Intercanvi de versos i música El recital ha comptat amb diversos moments clau que han emocionat tant a participants com a assistents: Poesia musicada per als més petits: S'han interpretat poemes d'Olga Xirinacs, musicats per Ester Domingo, creant una atmosfera màgica amb l'acompanyament del piano. La veu de l'experiència: Els avis (Carles, Maria del Carme i Albert) han actuat com a rapsodes, recitant obres d'autors clàssics com Maragall, Sagarra i Pere Oliva, a més de presentar poesies de collita pròpia. Protagonisme infantil: Els nens i nenes han superat la vergonya inicial per recitar poemes sobre la natura, el mar i Sant Jordi, demostrant el seu aprenentatge de la llengua catalana. Valoració de l'experiència L'acte ha finalitzat amb el lliurament d'un obsequi per part dels nens cap als avis, consolidant un vincle afectiu. La valoració final de la jornada ha estat extremadament positiva: "No es pot demanar res més; els nens han gaudit de l'aprenentatge i els avis s'han omplert d'alegria." La jornada ha servit per demostrar que la cultura és un pont perfecte per connectar el passat i el futur del país.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
18'
Martí Gironell presenta 'La ciutat dels somriures' a Tarragona
Entrevista a Martí Gironell: Solidaritat i Supervivència a Bombay El periodista i escriptor Martí Gironell presenta a la llibreria La Capona de Tarragona el seu llibre "La ciutat dels somriures: històries de supervivència a Bombay", una obra solidària editada per Cosetània. El llibre no només és un relat periodístic, sinó un testimoni humà sobre la capacitat de mantenir la dignitat en condicions extremes de misèria i malaltia. L'essència de l'obra i l'experiència a l'Índia Gironell explica que el títol reflecteix la paradoxa de trobar somriures en persones que s'enfronten a l'adversitat més absoluta, com la sida o la pobresa extrema. L'autor destaca diversos punts clau de la seva vivència: La supervivència com a forma de vida: A diferència d'Occident, on la supervivència se sol veure com una crisi temporal, a les zones més pobres de Bombay és el dia a dia constant. Lliçó de vida: L'autor afirma haver tornat "més ric" emocionalment, subratllant que els infants i les assistents socials li han ensenyat més a ell que no pas ell a ells. El paper de les ONGs: Es destaca la tasca de l'organització CCDT (Communities Committee Development Trust), que ofereix educació, alimentació i cobertura sanitària mínima per treure els nens del carrer. Compromís solidari i estil narratiu L'entrevista subratlla que aquest no és un projecte comercial personal, sinó un llibre benèfic. Tots els beneficis recaptats es destinen íntegrament a l'ONG amb la qual Gironell va col·laborar com a cooperant. "Faig servir els mitjans que tinc a l'abast per donar a conèixer aquesta història... no per convèncer ningú, sinó per convidar a conèixer aquesta realitat." Contrastos i realitats de Bombay El text no defuig la duresa de la realitat índia, descrivint els forts contrastos entre la riquesa més absoluta i les barraques miserables, així com la presència de màfies. També s'explora la resignació espiritual de moltes víctimes, que troben en la fe en una vida posterior la força per acceptar el seu destí actual amb dignitat. Finalment, es posa en relleu la difícil tasca dels treballadors socials locals, que sovint pateixen el buit social al seu propi país per treballar amb els col·lectius més desfavorits.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Debat sobre l'avantprojecte de la Llei Orgànica d'Educació
Anàlisi de la nova reforma educativa Representants dels sindicats USTEC i Comissions Obreres analitzen l'avantprojecte de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) presentat pel govern. La valoració general defineix la proposta com una llei "tèvia", situant-se en un terme mitjà pel que fa a les transformacions que el sector considera necessàries. Aspectes crítics de la reforma Els representants sindicals destaquen diversos punts que consideren insuficients o millorables: Religió a l'escola: Critiquen la falta de valentia per avançar cap a un model d'ensenyament totalment laic i la pervivència dels acords amb la Santa Seu. Finançament: Es demana que la llei vagi acompanyada d'una memòria econòmica i d'una llei de finançament específica per garantir que els suports als alumnes no es quedin en paper mullat. Dicotomia Públic-Privat: Es denuncia el manteniment dels concerts en l'etapa d'educació infantil (3-6 anys) i la falta de control pressupostari sobre els centres concertats. Coeducació: Es reclama un llenguatge més inclusiu i un tractament transversal dels valors de gènere en tot el currículum. Gestió i Professorat Es proposen canvis en l'estructura professional i administrativa: Cos únic d'ensenyants: Proposta per unificar la formació inicial (llicenciatura) per a tot el professorat, eliminant la distinció actual entre diplomatures i llicenciatures. Democràcia als centres: Crítica al sistema meritocràtic per a l'elecció de directius, defensant una elecció directa per part de la comunitat educativa. Oficines Úniques de Matriculació: Reivindicació d'una gestió pública centralitzada de les inscripcions per garantir la transparència i evitar irregularitats en els domicilis. Mobilitzacions i Futur S'anuncia la celebració de la Diada de l'Ensenyament Públic el proper 8 de maig, coincidint amb la setmana internacional de mobilitzacions contra la privatització dels serveis públics. "No és bo per al sistema educatiu que cada sis anys canviï la llei per motius polítics i no per necessitats reals."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Ètica i fotoperiodisme en zones de conflicte amb Paco Elvira
Reflexions sobre la cobertura de conflictes i tragèdies El fotoperiodista i professor Paco Elvira analitza la responsabilitat dels mitjans i els professionals davant les imatges de guerra i terrorisme. Elvira reflexiona sobre la jerarquia informativa i la necessitat d'una mirada ètica. La jerarquia de l'interès informatiu L'autor critica el valor desigual que es dona a les vides humanes segons l'origen geogràfic, recordant una dita tràgica en el món de la comunicació: "Un americà val per 10 europeus, 1.000 asiàtics i 10.000 africans." Aquesta realitat genera les anomenades guerres oblidades, com el cas de Ruanda, on la inacció internacional provoca una vergonya col·lectiva. El dilema de la cruesa vs. el sensacionalisme Elvira defensa que cert tipus d'imatges s'han de mostrar per conscienciar l'opinió pública, però diferencia clarament entre el valor documental i el sensacionalisme: Ruanda: Cal mostrar la cruesa per generar consciència. Atentats de l'11M: Cal actuar amb extrema sensibilitat per respecte a les víctimes i les famílies que podrien assabentar-se de la mort d'un parent a través dels diaris. Afganistan: En la seva experiència a Kabul, Elvira va optar per mostrar la cruesa en els seus textos, però no en les seves fotografies, considerant que certes imatges no aporten res de nou i són gratuïtes. El fotoperiodista com a testimoni Per a Paco Elvira, el conflicte bèl·lic és l'escenari on es fan visibles tant la crueltat dels botxins com la solidaritat extrema de l'ésser humà. El fotògraf exerceix de testimoni de primera línia, una posició que li permet captar les virtuts i els defectes de la humanitat portats al límit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Trasllat d'urgència al CAP Muralles per despreniment
Trasllat d'urgència del CAP Tàrraco al CAP Muralles Arran de la caiguda d'una part del sostre a l'antic ambulatori del carrer Jaume I el passat divendres, l'atenció primària de la zona s'ha hagut de reorganitzar de manera immediata. Des d'avui mateix, els usuaris que eren atesos al CAP Tàrraco han estat derivats al CAP Muralles, situat al carrer Escultor Verderol. Impacte en els usuaris i pacients La jornada d'avui s'ha caracteritzat per una barreja d'incertesa i malestar entre els pacients: * Descoordinació en les llistes: Alguns pacients han arribat al nou centre i s'han trobat amb que les seves dades o cites no apareixien correctament en el sistema. * Problemes de mobilitat: Persones amb invalidesa o dificultats físiques han expressat la seva frustració pel canvi de recorregut i la manca de comoditats. * Aglomeracions: La concentració de pacients de dos centres en un de sol ha generat cues i el temor a demores significatives. "És una vergonya, primer s'hauria de pensar en les persones i no fer-nos donar aquests tombs quan amb prou feines podem caminar." Visió dels professionals i el centre Els professionals sanitaris viuen aquesta situació amb sentiments contraposats: * El Doctor Muñoz demana paciència i confia que, amb bona voluntat i coordinació horària, el servei es pugui normalitzar en breu. * D'altra banda, part del personal, com la infermera Montse Juncà, expressa una profunda impotència i falta d'informació oficial, reclamant una solució definitiva al Govern de la Generalitat. Excepcions i ubicació Cal destacar que el trasllat afecta gairebé tots els serveis, amb una excepció clau: * Pediatria: Aquest servei es manté al nou CAP de Jaume I. * Informació: S'ha mantingut personal a l'antic centre per orientar els pacients despistats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Pedagogia i Art al Museu d'Art Modern de Tarragona
Segones Jornades de Pedagogia de l'Art i Museus El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) organitza les segones jornades dedicades a la pedagogia de l'art, una iniciativa que busca transformar la relació entre el museu i els seus visitants. L'objectiu principal no és augmentar les estadístiques, sinó millorar la qualitat de l'experiència i oferir eines de comprensió, especialment en l'àmbit de l'art contemporani. Punts clau de la proposta pedagògica Interactivitat i reflexió: S'intenta passar d'un espectador passiu a un d'actiu. El museu no dona l'explicació "mastegada", sinó que ofereix els instruments perquè cada persona faci el seu propi camí a través de l'obra. Atenció a la diversitat: El servei s'adreça a col·lectius molt heterogenis, incloent infants de preescolar, estudiants d'ESO i batxillerat, famílies, gent gran i participants del Voluntariat per la llengua. L'art contemporani com a repte: S'incideix en la dificultat que molts visitants experimenten davant de l'art actual. L'ús de recursos com el full de sala ajuda a donar petites pistes conceptuals per trencar barreres. Estructura i col·laboracions Les jornades es divideixen en dues sessions diferenciades: 1. Sessió teòrica (Dia 6): Enfocada al debat conceptual i a la trobada de professionals del sector. 2. Sessió pràctica (Dia 13): Adreçada principalment a alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de branques com història de l'art, pedagogia i educació. "Totes les mirades són bones. No es tracta d'entendre-ho tot a la primera, sinó de deixar-se anar i mirar com miren els altres." L'èxit de la convocatòria s'ha vist reflectit en la inscripció de professionals de diversos museus de tot Catalunya, consolidant Tarragona ràdio com un espai de referència per a la difusió cultural receptiva i activa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Promocions d'Habitatge Públic a Tarragona i Lloguer Jove
Noves promocions d'habitatge públic a Tarragona El Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona està impulsant diversos projectes per facilitar l'accés a l'habitatge en diferents punts de la ciutat. A continuació es detallen les principals actuacions: Sant Salvador: Segona fase de construcció Es tracta de la construcció de 30 habitatges de protecció pública a l'Avinguda Francolí. Característiques: Pisos de 80 i 90 metres quadrats amb aparcament subterrani. Tipologia: Inclou quatre habitatges adaptats per a persones amb discapacitat i unitats en planta baixa per a gent gran. Preu: Aproximadament 106.000 euros (més IVA). Estat: Obres iniciades amb una previsió d'acabament per al segon trimestre de 2006. Joan XXIII: Pioner en lloguer per a joves S'estan construint 60 habitatges destinats específicament al lloguer assequible, una iniciativa pionera a Catalunya segons els interlocutors. Perfil: Principalment per a joves (fins a 30-35 anys) i algunes unitats per a gent gran. Preu del lloguer: Estimat al voltant dels 200 euros mensuales. Objectiu: Permetre que els joves s'emancipin i puguin estalviar per a una futura compra. Altres projectes i gestió administrativa Torreforta: Proyectos en marxa com els vuit habitatges del carrer Gandesa (amb alta demanda) i les properes actuacions a les cotxeres de la Granja. Futurs projectes: Remodelació al carrer Smith per a lloguer general i noves promocions a Peixateries Velles i el Pla Parcial 17 de Bonavista. "L'adjudicació es realitza mitjançant unes bases puntuades pel Consell d'Administració, prioritzant els empadronats a la ciutat amb ingressos justificats." Reclamació a la Generalitat de Catalunya L'Ajuntament de Tarragona demana un major suport econòmic a la Generalitat. Segons els responsables municipals, la tasca de la Generalitat no s'hauria de limitar a la mediació entre propietaris i llogaters, sinó que hauria d'aportar ajuts directes per reduir els preus del lloguer jove o finançar els projectes municipals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
2005-04-05 JUAN MESEGUER
Homenatge musical al 400 aniversari del Quixot El compositor Joan Massagué explica el procés de creació d'una suite musical dedicada a la figura de Don Quixot, fruit d'un encàrrec de Stanislas amb motiu del quart centenari de l'obra de Cervantes. Tot i que inicialment havia de ser una peça breu, l'entusiasme pel primer tema compost va derivar en una obra completa de sis moviments. Procés de composició i lletres Massagué detalla com va haver de submergir-se en la lectura de la primera part del llibre per extreure'n l'essència. Tot i que molts textos són originals de Cervantes, el compositor n'ha creat de nous per donar continuïtat a les idees: Textos originals i compartits: L'obra utilitza fragments clàssics, com la carta a Dulcinea. Creació pròpia: El sisè temps, la Cançó del Buen Escudero, és íntegrament de Massagué per presentar la figura de Sancho Panza i la seva relació de lleialtat amb el seu amo. Estructura i estil de l'obra L'obra es defineix per un estil romàntic i marcadament descriptiu, utilitzant tècniques heretades de la composició de música per a cinema: Quatre escenes de l'ingeniós Hidalgo: Un moviment per a piano que inclou la Dansa de l'Armado Caballero i la Batalla dels Molins. Narrativa sonora: El piano replica efectes de la natura, com el trencament de branques al bosc o el so de campanes en una posada. Humor i contrast: El segon temps presenta un diàleg humorístic entre Rocinante i Babieca, on la música imita el ritme cansat del cavall. "Tot i que el seu amo està boig, al final diu que, com el seu Quixot, no n'hi ha cap altre." Projecció internacional i local L'obra ja s'ha estrenat a Castella-la Manxa i s'està estudiant la possibilitat de portar-la a l'Exposició Universal de Japó. Tanmateix, el compositor expressa el seu desig personal de poder interpretar-la properament a Tarragona.