Tots els episodis

62522 episodis disponibles

episodis

56809-56832 de 62522

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
Balanç de legislatura i inversions a Tarragona amb Francesc Vallès
Balanç dels Primers Nou Mesos de Legislatura El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, fa una valoració positiva del primer període del govern de Zapatero. Destaca el compliment de promeses electorals clau com la retirada de les tropes de l'Iraq i l'aturada del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Polítiques Socials i Territorials Vallès remarca l'impacte d'iniciatives generals que beneficien directament la ciutadania tarragonina: • L'increment del salari mínim interprofessional. • L'augment de les pensions (entre un 3,5% i un 8%). • L'aprovació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere. Infraestructures i Pressupostos de 2005 El diputat defensa el realisme dels nous pressupostos, argumentant que s'ha invertit tot el que administrativament és possible executar. Entre els projectes destacats hi trobem: • L'estació de l'AVE a la Secuita, prevista per al 2006. • La transformació de l'Aeroport de Reus en un centre de primera línia en un any i mig. • Dotacions per a l'autovia entre Tarragona i Montblanc (6 milions d'euros) i millores a la N-340. El Conflicte del Traçat de la Variant de Tarragona Sobre el polèmic tram de la variant entre la Móra i el centre, Vallès proposa una alternativa paral·lela a l'autopista actual: "Hem trobat l'opció tècnica perquè el canvi de traçat suposi, com a molt, un retard d'un any; un termini que estem disposats a assumir per un projecte millor." Gestió del Patrimoni i Diàleg Institucional L'entrevista aborda el futur de la façana marítima de la ciutat i les negociacions per a la cessió de casernes de la Guàrdia Civil en desús. Vallès aposta per un esforç de coordinació institucional per sobre de la confrontació política per tal que els equipaments socials puguin ser una realitat als municipis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Nova etapa de la Unió de Botiguers de Sant Pere i Sant Pau
Impuls al comerç local de Sant Pere i Sant Pau El barri de Sant Pere i Sant Pau inicia una nova etapa en el seu sector comercial amb la renovació de la junta directiva de la Unió de Botiguers. Amb una població de més de 20.000 habitants i una àmplia àrea d'influència, l'entitat busca reactivar una activitat que estava "adormida" per convertir el barri en un pol atractiu de consum. Objectius estratègics de la nova junta Francesc Ramos, vocal de la nova junta, destaca que el principal propòsit és fomentar el consum de proximitat i evitar la marxa de veïns cap al centre o les grans superfícies. Els punts clau de la seva estratègia inclouen: Aprofitar el creixement urbanístic: Zones com l'Avinguda dels Països Catalans i els voltants del cementiri aporten nous residents de perfil consumidor. Captar l'àrea d'influència: Atraure els habitants de municipis i urbanitzacions properes com els Pallaresos, la Secuita o el Catllar. Millorar l'experiència de compra: Crear recorreguts comercials agradables malgrat la configuració urbanística de blocs del barri. El Pla de Dinamització Comercial L'associació confia plenament en el nou pla impulsat per l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat per realitzar una radiografia precisa de la zona: "Aquest pla ens ha de servir, sobretot, per saber on estem i tenir molt clar cap on volem anar, ajudant-nos a veure la nostra realitat." Reptes i competència Davant la possible instal·lació de grans superfícies com El Corte Inglés, la Unió de Botiguers expressa la seva preocupació per la desigualtat de condicions i celebra les moratòries actuals per tenir temps de preparar-se i ser competitius.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
La Xarxa de Vigilància Sísmica a Catalunya
Evolució i Funcionament de la Xarxa Sísmica Des de la seva creació el 1985, la xarxa sísmica de Catalunya ha viscut una transformació tecnològica profunda. A partir del 1999, es va iniciar un procés de renovació per passar d'un sistema que transmetia dades amb retard a un model de registre continu i en temps real. Aquesta millora permet una comunicació gairebé instantània amb Protecció Civil i els mitjans de comunicació. Vigilància vs. Predicció És fonamental diferenciar entre la capacitat de reacció i la de previsió: - No es poden predir: Actualment, no existeix tecnologia en cap lloc del món que permeti predir quan passarà un terratrèmol. - Prevenció i coneixement: L'objectiu de la xarxa és conèixer millor la sismicitat del territori per identificar zones de perill i aplicar normes de construcció adequades. - Densitat de la xarxa: Com més estacions hi ha (actualment en funcionament 8, amb previsió d'arribar a 15), més fiable és la localització dels moviments. Distribució Territorial i Zones Risc Les estacions es distribueixen segons criteris d'activitat històrica i instrumental: - Zones d'alta activitat: Els Pirineus i les serralades costaneres concentren el major nombre de sensors. - Sismicitat a Catalunya: Es detecten uns 200 terratrèmols anuals, tot i que només 1, 2 o 3 solen ser percebuts per la població. - Precedents històrics: Destaquen els grans moviments dels segles XIV i XV que van afectar greument zones com el Ripollès, la Garrotxa i la Vall d'Aran. Projecte Pilot: Estacions Submarines L'entrevista detalla la instal·lació d'una nova estació al fons marí prop de la plataforma Casablanca: "El sensor ha d'anar enterrat en el fons del mar perquè l'efecte de l'oleatge sigui mínim." Les dades d'aquests sensors d'ampla banda es transmeten mitjançant un cable i una antena fins a l'Institut Cartogràfic, permetent registrar terratrèmols tant locals com d'arreu del món.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Presentació del Carnaval de Tarragona 2005
Presentació del Carnaval a l'Ajuntament de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha presentat oficialment el Carnaval de 2005, destacant que serà el més matiner del decenni a causa del calendari de Setmana Santa. La celebració tindrà lloc del carrer 2 al 8 de febrer, i malgrat el fred previst, les autoritats esperen una gran participació ciutadana. Novetats i logísitica de la rua El regidor de festes, Carles Sala, ha detallat diversos canvis organitzatius: Recorregut ampliat: Es començarà des de Vidal i Barraquer per guanyar espai i visibilitat. Participació: S'esperen uns 3.000 participants actius a les comparses i prop de 45.000 espectadors. Serveis: La revetlla de dissabte al Refugi del Moll de Costa tindrà entrada gratuïta abans de les 00:30 h, servei de guarda-roba i un concurs de disfresses popular. Aspectes musicals i culturals El programa d'enguany recupera els concerts de gran format amb noms destacats del panorama musical: Pedro Guerra (dijous al Teatre Metropol). Niña Pastori (divendres al Refugi del Moll de Costa). El Teatre Metropol es convertirà temporalment en el Palau Reial, seu del Rei i la Concubina. Actualitat: La Casa de la Festa Fora de l'àmbit estricte del Carnaval, s'ha confirmat la compra de l'edifici de la Via Augusta per ubicar-hi la Casa de la Festa. Aquest projecte busca ser: "Una eina pedagògica per posar en valor l'esforç de recuperar les peces del Seguici i transmetre'n l'origen medieval." Els protagonistes: Rei i Concubina L'Eloi (de la comparsa Aerodansa) i la Sònia (de la comparsa Aquí hi ha Marro) encarnaran el Rei Carnestoltes i la Concubina. Tots dos han posat l'emfàsi en el treball intens que suposa preparar el vestuari i les coreografies durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Homenatge a Tomàs Olívar i Salvador Fà a Tarragona
Reconeixement institucional a la trajectòria artística En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es conversa amb dos referents de la cultura local que han estat guardonats recentment per l'Ajuntament de la ciutat. Tomàs Olívar, pintor i docent, ha rebut el Diploma de Serveis Distingits, mentre que Salvador Fà, director de l'Esbart Dansaire de Tarragona, ha estat nomenat Fill Predilecte. Trajectòries de compromís amb la ciutat Ambdós convidats destaquen que aquests guardons representen la culminació de tota una vida dedicada a portar el nom de Tarragona arreu del món: Tomàs Olívar: Pintor vinculat històricament a l'Escola d'Art i a l'Ateneu. Ha realitzat més de 150 exposicions i destaca una anècdota sobre unes pintures murals del Quixot que encara avui impedeixen que els seus propietaris vulguin abandonar un pis antic. Salvador Fà: Ha dedicat la seva vida a la dansa tradicional, portant el folklore català per tota la península i a països com Turquia, Àustria o Itàlia. Actualment, continua actiu amb l'Esbart i la Federació Espanyola de Folklore. Crítica a l'estat actual de la cultura Malgrat la satisfacció pels premis, els dos artistes coincideixen en una certa visió crítica de l'evolució cultural de la ciutat: "Tarragona ha estat una mica parada... caldria que les autoritats contribuïssin més a remoure la part artística i cultural que a la ciutat li fa falta." Segons Olívar, l'expansió industrial ha deixat en un segon pla el potencial arqueològic i cultural, mentre que Fà lamenta que la dansa hagi estat sovint considerada "l'ovella pobra" de les arts. Projectes de futur Malgrat la seva edat, cap dels dos es planteja la jubilació: Olívar prepara una exposició retrospectiva i nova obra sobre Salou per a Setmana Santa. Fà coordina els propers festivals de l'Esbart al Teatre Metropol i a la Caixa Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
2005-01-19 ROSSELLO GRAFITIS
L'art del grafiti i el surrealisme es troben a Tarragona L'exposició al Tinglado número 1 del Moll de Costa de Tarragona presenta una proposta artística innovadora que connecta l'obra de Josep Maria Rosselló amb la creativitat de set grups de grafiters. Aquesta mostra és una continuació de la tasca iniciada al Museu d'Art Modern de Tarragona, traslladant el concepte de l'art institucional cap a un format més marginal i contemporani. El concepte del Cadàver Exquisit El projecte es basa en el joc surrealista del cadàver exquisit, una tècnica de creació col·lectiva on cada artista treballa sense conèixer totalment el que han fet els altres. L'ocultació: Els artistes han seguit un procés de treball on les obres es lliuraven tapades, mantenint el misteri fins al moment del muntatge final. Del paper a la paret: En l'exposició es poden veure tant els petits esbossos originals en paper com les grans intervencions murals que ocupen espais de fins a 3 metres d'alçada. Evolució de les tècniques urbanes Els artistes participants, molts d'ells formats a l'Escola d'Art de Tarragona, demostren que el grafiti ha superat l'ús exclusiu de l'esprai: S'incorporen elements com el col·lage, les plantilles i l'ús de pinzells. L'espai de l'exposició permet als grafiters treballar amb una llibertat i tranquil·litat poc habituals en l'art urbà de carrer. Recuperació d'obres històriques i activitats La mostra també serveix per exhibir teles de gran format recuperades de Josep Maria Rosselló, algunes de les quals inclouen la signatura de Salvador Dalí. A més, s'han programat activitats paral·leles per dinamitzar l'espai: "És una oportunitat única; aquí podem treballar amb tranquil·litat i esperem que es pugui reflectir en el resultat final." Recital d'òpera i lectura de textos: Dissabte amb Maria del Carme Domingo i Bruce Balbado. Performance dedicada a Francis Picabia: Diumenge, amb la reconstrucció mental de dibuixos esborrats. L'exposició romandrà oberta fins al 27 de gener, oferint al públic la possibilitat de veure els artistes treballant en directe.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Estratègies Turístiques de la Costa Daurada per al 2005
Promoció de la Costa Daurada i Participació a FITUR L'entrevista amb Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, se centra en els preparatius per a la fira FITUR 2005 a Madrid i en les línies mestres del pla d'actuació per a l'any present. Bono destaca que, tot i que FITUR ha adquirit un caràcter un cert punt "frívol", continua sent una plataforma essencial per a la gestió de contactes professionals i la presentació de novetats territorials. Principals Accions a FITUR Espai propi: La delegació tarragonina disposarà de 270 metres quadrats dins l'estand de Catalunya. Convenis estratègics: Se signarà un acord de col·laboració entre 13 organitzacions (públiques i privades) per coordinar la promoció internacional. Presentacions rellevants: Nou pla de dinamització de la Ruta del Cister. Tallers familiars amb PortAventura i els municipis de Salou, Cambrils i Vila-seca/La Pineda. Mostres gastronòmiques liderades per Cambrils. El Pla d'Actuació 2005 i la Diversificació El Patronat gestiona un pressupost històric de més de 2,5 milions d'euros, quadruplicant les xifres de fa una dècada. Aquesta inversió respon a un escenari de competitivitat global on la Costa Daurada ja no competeix només amb veïns directes, sinó amb tota la Mediterrània. Els objectius clau són: 1. Diversificació de mercats: Obertura cap als països nòrdics i escandinaus (Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Noruega). 2. Especialització de l'oferta: Consolidar el turisme familiar i de qualitat. 3. Millora de la destinació: Incrementar els estàndards de servei. L'Impacte del Baix Cost i la Convivència amb el Charter Bono fa una valoració molt positiva de la implantació dels vols de baix cost a l'Aeroport de Reus, que ja representen el 31% del trànsit. "Hem de ser capaços de conviure amb els dos models: el baix cost i l'operativa tradicional charter, sense que cap se senti agreujat." Fidelització: Dels visitants que arriben mitjançant vols de baix cost i que podrien ser clients potencials, el 66% pernocta a la zona. Màrqueting digital: S'incrementaran les campanyes selectives a internet, especialment al Regne Unit i Alemanya, vinculades directament a les rutes aèries existents.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Concert Benèfic a La Floresta pel Tsunami
Iniciativa Solidària al Barri de La Floresta L'entrevista detalla l'organització d'un concert solidari impulsat per la Junta de l'Associació de Veïns de la Floresta a Tarragona. La iniciativa sorgeix de la voluntat del barri de contribuir de manera activa i comunitària a l'ajuda pels damnificats del tsunami al sud-est asiàtic, buscant una alternativa més propera i humana a les donacions fredes per telèfon. Detalls de l'Esdeveniment Format: Es tracta d'un festival amb la participació de set grups musicals de Tarragona i rodalies (Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Constantí, entre d'altres). Estils: Principalment rock i cantautors, dissenyat per ser un acte familiar i obert a tots els públics. Accés: No hi haurà entrada fixada; s'utilitzarà el sistema de guardiola a la porta perquè cada assistent aporti el que consideri oportú. Recaptació i Destí dels Fons L'objectiu principal és la reconstrucció de les zones afectades. Els organitzadors destaquen: La venda de refrescos (cedits gratuïtament) també sumarà a la recaptació total. Els fons es canalitzaran a través d'una ONG especialitzada en projectes d'habitatge i ocupació, prioritzant la recuperació a llarg termini més que l'ajuda mèdica d'urgència. Cita Destacada "No posem ni un euro ni dos perquè volem que sigui molt popular i que cadascú posi el que creu convenient segons les seves possibilitats." L'acte començarà a les 19:00h al local de l'Associació de Veïns i es fa una crida a la participació ciutadana per sumar esforços en aquesta causa global.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Mercat immobiliari a l'Avinguda Països Catalans de Tarragona
Situació Actual del Mercat Immobiliari L'episodi analitza l'expansió urbanística i l'increment de preus a la zona de Sant Pere i Sant Pau, concretament a l'Avinguda dels Països Catalans de Tarragona. La unitat mòbil de Tarragona Ràdio entrevista en David, de Fincas Sassalades, per desgranar l'estat del sector a principis de 2005. Preus i Característiques de l'Habitatge Els pisos de dues habitacions oscil·len entre els 27 i 28 milions de pessetes. Els habitatges de tres habitacions pugen fins als 32 o 33 milions. Es tracta d'immobles molt nous, amb una antiguitat màxima de dos anys i mig, sovint amb zones comunitàries i pàrquing. S'ha detectat que els preus s'han arribat a duplicar en poc més de dos anys. Dinàmica de Compravenda "Hi ha gent que ha comprat sobre plànol i, un cop acabada l'obra, el preu ha pujat 2 milions de pessetes més." Alta demanda: Malgrat l'augment de preus, la gent continua comprant, especialment atreta pels baixos tipus d'interès de les hipoteques, que fan que la quota sigui similar a la d'un lloguer. Perfil de la zona: És una àrea amb molta activitat constructora (5 o 6 blocs en marxa) i una forta presència d'estudiants a causa de la proximitat amb el campus de la Universitat Rovira i Virgili. Perspectives de Futur S'espera una estabilització dels preus, ja que s'està arribant al límit de la capacitat adquisitiva dels ciutadans. Existeix una preocupació per la manca d'equiparació entre el creixement del cost de l'habitatge i l'estancament dels sous. Es tanca el 2004 amb un balanç molt positiu de vendes, tot i les incerteses sobre el sostre del mercat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Preparatius de Carnaval a Tarragona amb Anton Wasc
El Carnaval a Tarragona: Entre la Sàtira i la Confecció L'espai radiofònic ens submergeix en l'ambient previ al Carnaval, una festa que divideix la ciutat entre els entusiastes i els qui prefereixen tancar-se a casa. L'entrevista amb l'especialista Anton Wasc, des del seu taller de confecció, ens revela les interioritats d'aquesta celebració i les tendències per a la nova temporada. Una Proposta Reivindicativa: La Bandera de Tarragona L'Anton llança una proposta agosarada de caràcter local: utilitzar la bandera de Tarragona per crear indumentària formal com americanes, pantalons i faldilles. Objectiu: Reivindicar la identitat tarragonina davant d'altres capitals com Barcelona o Girona. Humor i política: Es proposa, en to de broma, que tot el consistori municipal i els regidors vesteixin aquests dissenys. Estil: Una combinació entre el lluentó clàssic i la sàtira punyent. Tendències i Clàssics de les Disfresses Durant la conversa s'analitza l'evolució del vestuari festiu i què és el que més es demana actualment: Influències: Es destaca el pes del Carnaval de Tenerife i de les Canàries en les comparses que busquen teles vistoses i plomes. Súperherois: Malgrat l'èxit de Disney, personatges clàssics com Spiderman o el Zorro continuen sent els reis indiscutibles per sobre de novetats passatgeres. Disfresses infantils: Es prioritza la comoditat i el caliu amb gèneres esponjosos (tipus guatiner) per a disfresses d'animals com llops o óssos. Recursos d'última hora: El canvi de sexe (home-dona), les bruixes, els dràcules i les mòmies segueixen sent solucions habituals. El Valor de la Imaginació L'Anton subratlla que la disfressa no és només roba, sinó un joc creatiu que permet la llibertat absoluta de paraula i de moviment. "És una festa de disbauxa en què es pot dir absolutament tot." Finalment, es destaca que el taller de Casa Wasc ha tallat més de 2.000 metres de roba per a localitats com Tarragona, Salou i l'Ampolla, recordant als oients que no deixin la tria de la seva disfressa per a l'últim moment.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
31'
L'habitatge a Tarragona: Preus, Sol i Futur (2005)
Anàlisi del Mercat Immobiliari a Tarragona En aquesta tertúlia es realitza un balanç profund sobre l'evolució dels preus de l'habitatge al tancament de l'any 2004 i les perspectives per al 2005 a la ciutat de Tarragona. Els experts analitzen la manca crítica de sòl urbanitzable com el factor determinant en l'escalada de preus. Fiabilitat de les Estadístiques El debat s'inicia qüestionant la validesa de les dades del sector: • Les fonts varien segons la seva mostra; les dades de les societats de taxació difereixen de les realitats del mercat. • Lluís Jaques apunta que la font més fiable és la dels notaris, ja que recullen el preu real d'escripturació. • S'estima que l'augment dels preus ha superat el 15% anual, una xifra considerada excessiva per l'administració. Factors de l'Augment de Preus José Luis García detalla que el preu de l'habitatge depèn de tres variables: 1. El preu del diner (interessos banquers). 2. La demanda (constant a Tarragona, entre 800 i 1.300 pisos anuals). 3. El preu del sòl, que és l'única variable descontrolada en l'actualitat. "Arribarà un moment en què estarem parlant de 50 o 60 anys de préstec... més valdrà pensar si estem comprant o llogant una vivenda on el propietari és el banc." La Problemàtica del Sòl a Tarragona Es denuncia una situació de coll d'ampolla urbanístic: • La falta de desenvolupament de plans parcials impedeix passar el sòl d'urbanitzable a urbanitzat. • Això bloqueja la creació d'habitatge de protecció oficial (HPO), malgrat que la llei del 2002 i la modificació del 2004 obliguen a reserves del 20%. • Projectes històrics com el de Terres Cavades es veuen afectats per la lentitud administrativa i manca d'entesa política. El Model Metropolità i l'Expulsió de Població La ciutat està patint un procés on els joves i les primeres necessitats d'habitatge es desplacen a l'entorn: • Municipis com Constantí, Reus o Els Pallaresos absorbeixen la demanda amb preus significativament més baixos. • Tarragona corre el risc de quedar-se només amb habitatges de "qualitat de vida" (reposició) en lloc de resoldre la necessitat social. • Es preveu que, si no s'urbanitza amb urgència, els preus continuaran pujant per la mera inexistència d'oferta nova.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Benedicció d'animals per Sant Antoni a Tarragona
Tradició i fe a l'Església de Sant Llorenç L'acte de la benedicció dels animals per Sant Antoni Abat s'ha celebrat amb èxit a l'església de Sant Llorenç de Tarragona, un espai vinculat històricament al Gremi de Pagesos des de l'any 1420. L'esdeveniment ha aplegat nombrosos ciutadans que han portat les seves mascotes per rebre l'aigua beneïda en una jornada marcada per la devoció i la convivència. Participants i mascotes Diversos testimonis han compartit la seva experiència i el vincle amb els seus animals: * Gossos de totes les mides: Des de labradors com el Conan fins a xihuahua i gossos rescatats de la carretera com la Lili. * Presència de felins: S'han vist gats de raça persa, com la Bàstet, batejada així en honor a la deessa egípcia. * Ocells de companyia: Una veïna ha portat el seu canari, el Titet, destacant el paper de companyia que fan els animals per a la gent gran. Context històric i futur de la festa Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos, ha explicat les claus de la celebració: * Dues etapes: Avui s'ha fet la benedicció de mascotes petites i el proper 10 d'abril tindran lloc els tradicionals Tres Toms. * Patrimoni: S'ha destacat el valor artístic de l'església, que conté obres de l'arquitecte Josep Maria Jujol. * Reivindicació: El gremi demana que la plaça adjacent porti el nom de la Pagesia o de Sant Llorenç per la seva vinculació de més de 600 anys. "És una tradició on es fa un homenatge i una atenció a aquests animalets que comparteixen la vida amb nosaltres."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
A l'ombra del mur: El conflicte d'Israel i Palestina
Una mirada humana al mur de separació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el reporter de TV3 Raül Gallego ens presenta la seva exposició fotogràfica 'A l'ombra del mur'. A través d'una quarantena d'imatges, Gallego documenta l'impacte real de la barrera que Israel construeix per aïllar els territoris de Gaza i Cisjordània, centrant-se especialment en les zones rurals i la resistència popular. Els punts clau del conflicte i l'impacte social Durant la conversa, s'analitzen diversos aspectes fonamentals de la situació actual al territori: La barrera física: L'exposició mostra des de grans blocs de ciment de 8 metres fins a tanques amb sensors que fragmenten el territori. L'impacte rural: La construcció del mur ha provocat que molts pobles perdin terres de conreu, separant famílies d'hospitals i escoles. La realitat de l'apartheid: Existeix una forta sensació entre els palestins que s'està creant un sistema de segregació que limita severament la seva llibertat. Resistència pacífica: Gallego destaca el paper de les dones en la defensa de les terres i l'aparició d'una nova intifada rural de caràcter espontani. "És un conflicte que dona molta actualitat i a vegades no et deixa anar més enllà del fet puntual. Per això he volgut centrar-me en les històries dels petits pobles i la gent." Perspectiva sobre la pau Tot i l'elecció d'un nou president per a l'Autoritat Nacional Palestina, el periodista es mostra cautelós. Defineix la situació com un partit de tenis desigual entre un dels millors exèrcits del món i grups armats joves sense experiència. Malgrat els intents de negociació, els atacs suïcides i les operacions militars continuades dificulten qualsevol camí real cap a l'esperança.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
31'
El paper del Senat i els reptes de Tarragona
La funció i percepció actual del Senat L'episodi explora la tasca dels senadors tarragonins Maria José Líces (Entesa Catalana de Progrés) i Lluís Badia (CiU) després de nou mesos a la cambra alta. Es discuteix la dicotomia entre la importància legislativa de la institució i la percepció de poca utilitat per part de la ciutadania. La necessitat de reforma Ambdós senadors coincideixen que el Senat requereix una transformació profunda per esdevenir una veritable cambra de representació territorial. Els punts clau de la reforma inclouen: • La modificació de la Constitució per redefinir el paper de la cambra. • L'ús de les llengües cooficials (català, basc i gallec) en les intervencions i documents. • La revisió del sistema de representativitat provincial per fer-lo més equitatiu segons el pes de cada comunitat. Temes d'impacte territorial a Tarragona S'enumeren diverses iniciatives que han passat pel Senat i que afecten directament les comarques de Tarragona: • Infraestructures: El projecte de la variant de la N-340 i la millora de la A-7. • Cultura i memòria: El retorn dels documents de l'Arxiu de Salamanca i el trasllat de la CMT a Barcelona. • Medi ambient: La derogació del transvasament de l'Ebre. • Turisme: La creació del Consell Espanyol del Turisme amb la celebració de reunions a la ciutat de Tarragona. El futur i la proximitat amb el ciutadà Els interlocutors subratllen la importància de Madrid com a centre de contacte directe amb els ministres. "L'important és que la ciutadania i les entitats ens vegin com a intermediaris per defensar els seus plantejaments." Per al 2005, els objectius es fixen en la seguretat ciutadana, el finançament de la sanitat i la protecció de l'economia domèstica davant el sobreendeutament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Percepció ciutadana sobre la neteja a Tarragona
Estat de la neteja a la ciutat de Tarragona L'episodi recull diverses opinions de ciutadans sobre l'estat de manteniment i pulcritud dels carrers de Tarragona. Hi ha una clara diversitat d'opinions, tot i que predomina una visió crítica respecte a la gestió municipal de la neteja. Divisions per zones i estacionalitat El Centre i les platges: Es percep que les zones cèntriques reben més atenció. També s'observa que el manteniment de les platges és òptim durant l'estiu, però es descuida considerablement durant l'hivern. Barris i zona vella: Molts enquestats coincideixen que la Part Alta i barris com Sant Pere i Sant Pau o Pere Martel presenten nivells de brutícia alarmants. Entorns escolars: Es denuncia la situació insalubre prop del col·legi César Augusto, on la presència de deixalles i orins és constant. Queixes i demandes principals Manca d'efectius: Diversos vianants reclamen un increment del nombre de barranedors per tot el municipi. Gestió de queixes: Els ciutadans expressen frustració davant la inacció de la Guàrdia Urbana i l'Ajuntament malgrat les denúncies reiterades. Civisme: Alguns veïns apunten que el problema no és només la falta de neteja, sinó el fet que es genera més brutícia de la que es pot absorbir. "Amb la quantitat de diners que paguem a l'ajuntament tots els anys, ja és temps que ens netegessin els carrers com Déu mana." Opinions divergents Malgrat les crítiques, un grup reduït de persones defensa que Tarragona és una de les ciutats més netes en comparació amb altres metròpolis com Barcelona, destacant que el nivell de manteniment és acceptable segons el seu criteri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Lliurament del cotxe de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Sorteig de la Campanya de Nadal al Mercat Central L'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona ha celebrat l'acte de lliurament del premi gros de la seva campanya nadalenca: un cotxe model Ford Fiesta. L'esdeveniment, cobert per la unitat mòbil de la ràdio, ha destacat l'èxit de participació i la il·lusió de la guanyadora. Detalls del Sorteig i Participació L'Albert Ribot, president de l'associació, ha explicat els detalls d'aquesta edició: S'ha utilitzat el sistema de rasca-rasca, molt valorat pels clients per la seva senzillesa. La participació ha estat massiva, amb una estimació d'unes 180.000 butlletes repartides. La guanyadora, la senyora Maria, no només s'ha emportat el cotxe, sinó que també va ser afortunada amb un dels mil lots de Nadal que es repartien. L'experiència de la guanyadora La Maria ha compartit el seu entusiasme, tot explicant que mai li havia tocat cap premi important fins ara. Ha relatat de manera anecdòtica com va rebre la notícia: "Vaig fer un salt que me va tocar el techo... semblava una nena de 15 anys, de veritat. Això t'ha de tocar, perquè si no, no ho pots explicar." La guanyadora ha subratllat que és una clienta habitual que compra al mercat tres o quatre vegades per setmana, fet que demostra la fidelitat del públic local. Futur del Mercat: La Remodelació Durant l'entrevista, s'ha abordat el tema de la reforma del Mercat Central. Albert Ribot s'ha mostrat optimista i convençut que aquest 2005 serà l'any del "tret de sortida" de les obres. Considera que la remodelació és vital no només per als paradistes, sinó per dinamitzar tota la zona centre de Tarragona, que actualment es troba una mica degradada a l'espera de les millores.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Valls celebra els tradicionals Tres Toms de Sant Antoni
Els Tres Toms de Valls: Una de les festes més tradicionals de Catalunya Tarragona Ràdio entrevista Pere García, president de la Societat de Sant Antoni de Valls, per parlar de la celebració dels Tres Toms que tindrà lloc aquest diumenge a la capital de l'Alt Camp. La festa, considerada una de les més importants i concorregudes del país, destaca per la seva dificultat tècnica i bellesa històrica. Detalls clau de la celebració Participació massiva: Es preveu la presència d'uns 100-125 carruatges i prop de 300 animals. Recorregut històric: La desfilada transcorre pels carrers estrets del nucli antic, incloent punts crítics com el carrer Major i la baixada de l'Ajuntament. Rellevància cultural: García situa els Tres Toms al mateix nivell d'importància local que la Calçotada o la Firagost. Carruatges destacats i tradició L'entitat organitzadora subratlla la presència d'elements únics que fan d'aquesta edició una cita imprescindible: 1. El carro de traginers, propi de la societat, que és el més gran de Catalunya. 2. Una gran varietat de carruatges històrics: carros de bocois, de trabuc, de carbó i, com a novetat, un carro de bombers. 3. L'espectacularitat: El punt més recomanat per al públic és la Plaça de l'Ajuntament, tot i que cal arribar-hi molt d'hora a causa de l'afluència de gent. "És la festa que vol anar tothom... plogui, nevi o faci el que vulgui, portem 26 anys sense parar." Horaris i activitats prèvies Tot i que el plat fort és diumenge, el dissabte a la tarda (19:00h) es realitza una cercavila amb cavalls muntats com a tret de sortida. La diada de diumenge començarà ben d'hora, amb la benedicció a l'església de Sant Antoni.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Neteja i conservació de la Punta de la Mora amb Depana
Campanya de neteja al litoral tarragoní L'entitat ecologista Depana posa en marxa una nova edició de la seva campanya de neteja a l'espai d'interès natural de la Punta de la Mora i el Bosc de la Marquesa. A diferència d'altres anys, l'activitat es trasllada a l'hivern i es distribuirà en diverses jornades durant la setmana per facilitar la participació. Objectius i metodologia La iniciativa no es limita a la recollida de deixalles, sinó que inclou un vessant científic: * Recollida selectiva: Es netejaran platges i zones rocoses des de Tamarit fins a la Platja Llarga. * Estudi del litoral: S'analitzarà l'estat de la fauna, el creixement d'algues i l'impacte dels residus en l'ecosistema. * Logística: Els residus que no es poden treure a peu es transporten en barca (amb col·laboració de la Creu Roja) fins al port per ser gestionats. Tipologia de residus trobats Marta Grau destaca que la majoria de la brossa prové tant de l'activitat humana directa com del mar (arrossegada per tempestes a través dels emissaris): "Trobem molts bastonets de les orelles, plàstics, fils de pescadors i fins i tot grans objectes metàl·lics de vaixells." Conscienciació i futur de l'espai L'entitat subratlla que, tot i que l'espai té un aprovat en conservació, cal millorar cap al notable. El principal perill és l'ús inadequat dels visitants (obrir nous camins, degradar la flora o deixar residus). Es requereixen més recursos econòmics i humans per consolidar el projecte de protecció. Altres activitats programades Observació d'aus marines: Activitat amb barca el 30 de gener (places limitades). Coastwatch: Seguiment de l'estat de la costa en caps de setmana propers.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Festivitat de Sant Antoni Abad i els Tres Toms a Tarragona
L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, desgrana la programació i la història de la festivitat de Sant Antoni Abad a la ciutat de Tarragona. Actes tradicionals del 17 de gener Dilluns vinent, coincidint amb el dia de Sant Antoni, se celebraran els actes religiosos a l'església gòtica de Sant Llorenç: - Missa i benedicció: A les 11:00 h se celebra la missa i la benedicció de les típiques coques de Sant Antoni. S'han preparat unes mil unitats procedents d'un forn tradicional de Perafort. - Benedicció d'animals domèstics: A partir de les 11:30 h, es convida tota la ciutadania a portar els seus animals de companyia (gossos, gats, canaris, etc.) a la placeta davant de l'església. - Obsequi: Cada participant que porti un animal rebrà una coca de regal. La celebració dels Tres Toms Joan Oliver explica que, per qüestions de logística i per no coincidir amb altres poblacions com Valls o Cambrils, la cavalcada dels Tres Toms de Tarragona es desplaça al 10 d'abril. - Participació: Es preveu la presència d'unes 80 unitats de carruatges i prop de 200 cavalleries. - Recorregut: Tot i que s'estudia passar pel carrer Real i la Plaça dels Carros per la seva càrrega històrica, el centre neuràlgic tornarà a ser la Rambla Nova, que actua com el gran aparador de la festa. Història i evolució L'actual president recorda com antigament la festa unia la pagesia amb els pescadors del Serrallo, en una època on l'economia rural era predominant a la ciutat. Destaca que, lluny de perdre's, la tradició de beneir animals domèstics està en auge. "Sant Antoni a Tarragona s'ha hagut de dividir en dues diades: la religiosa pel dia del sant i la dels Tres Toms per a un calendari que permeti la màxima participació." Finalment, s'anuncia una propera conferència a càrrec de Jordi Beltrán sobre la importància històrica de la plaça dels Carros i el món del transport amb animals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
23'
Entrevista a Francesc Ricomà: Balanç polític a Tarragona
Balanç del mandat i estabilitat municipal El primer tinent d'alcalde de Tarragona, Francesc Ricomà, fa una valoració positiva de l'any i mig de legislatura. Destaca que la prioritat del Partit Popular ha estat dotar el govern municipal d'una estabilitat que contrasta amb les pugnes internes d'etapes anteriors. Segons Ricomà, aquesta tranquil·litat ha permès que la ciutat avanci en projectes urbanístics i socials. L'empremta del Partit Popular L'aportació del grup municipal s'ha centrat, segons el seu president, en dos eixos: • Lleialtat institucional: Un pacte constructiu amb Convergència i Unió sense voluntat de desgast cap al soci. • Promoció Turística: El pressupost del Patronat de Turisme s'ha multiplicat per tres, apostant pel turisme de congressos, el patrimoni de la humanitat i el futur casino. Projectes i polèmiques: Terres Cavades Respecte al cas de Terres Cavades, Ricomà defensa la viabilitat del projecte urbanístic per al creixement ordenat de la ciutat. Qualifica l'actitud de l'exregidor Àngel Fernández com a "reprotable" i una "traïció", però separa el comportament personal de la necessitat estratègica del pla. "Hem prioritzat la creença que tenim en els projectes i no en les persones." Relacions amb la Generalitat i el Govern Central Ricomà lamenta la falta de suport de les administracions liderades per les esquerres (Generalitat i Govern de l'Estat), afirmant que Tarragona pateix un oblit generalitzat. Menciona projectes aturats o sense finançament efectiu com: • La gestió de la façana marítima • El segon cinturó de Tarragona • La rehabilitació del Pont del Diable • El soterrament de passos a nivell Política municipal i pactes Sobre la moció de censura als Pallaresos i la dimissió de Javier Magro (ERC), Ricomà defensa l'autonomia municipal i la capacitat de pactar entre forces oposades per al benefici dels ciutadans. Destaca que en l'àmbit local, la gestió de serveis ha d'estar per damunt de les ideologies. Finalment, encara el 2005 amb l'objectiu de situar Tarragona en el mapa mediàtic internacional mitjançant esdeveniments esportius i la nova nau firal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
L'Encamisada de Falset: Tradició, llegenda i festa
L'Encamisada de Falset: Una tradició singular L'Encamisada de Falset és una celebració única que combina la devoció a Sant Antoni Abat amb una llegenda històrica de resistència. Antoni Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetans, explica com aquesta festivitat va ser recuperada a finals dels anys 60 per mantenir viu el patrimoni cultural de la vila. Orígens entre la història i la llegenda L'element més distintiu de la festa és el seu nom, que prové del concepte militar d'una encamisada: Atac nocturn: Segons la tradició, els falsetans van aprofitar una nit de boira per atacar els assetjadors de la vila vestits amb camises blanques per distingir-se de l'enemic. Incertesa històrica: No se sap del cert si el setge va ocórrer durant la Guerra de Successió (segle XVIII) o la Guerra del Francès (segle XIX), però la llegenda ha perdurat fins avui. Estructura i actes principals La festa se celebra el cap de setmana més proper a Sant Antoni i es divideix en dues jornades amb esperits diferents: Dissabte (Vigília): Repic de campanes i coets. Rua nocturna: Encapçalada pels dimonis i la banda de música, seguida pels carros i cavalleries. Els participants vesteixen el traje tradicional català: camisa blanca, barretina, faixa, espardenyes i pantalons de pana. Diumenge (Dia gran): Benedicció dels animals a primera hora del matí. Nova desfilada de cavalleries i carruatges. Missa Major: Destaca la benedicció dels panets de Sant Antoni i el ball de la Jota de Falset davant l'altar. Significat social Tot i tenir similituds amb els Tres Toms, l'Encamisada té una càrrega llegendària més forta. És un moment de germanor on tot el poble s'implica, ja sigui desfilant o rebent familiars que tornen a casa per la festa. "L'encamisada és la barreja de la processó de Sant Antoni amb el fet llegendari de l'atac nocturn per guanyar el setge."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Situació i futur dels marxants al mercat de Tarragona
Realitat i reptes dels marxants tarragonins L'equip d'exteriors de Ràdio Tarragona, amb Quim Pons i Joan Maria Bertran, s'ha desplaçat al mercat ambulant que se celebra al voltant del Mercat Central per copsar l'ambient de les rebaixes i l'estat d'ànim dels paradistes i compradors. Els impactes de la competència i la globalització Els marxants han expressat la seva preocupació per la pèrdua de vendes. Els motius principals són: La gran distribució: L'obertura de grans centres comercials com Eroski ha restat públic pel servei de provadors i la facilitat d'aparcament. La competència asiàtica: La proliferació de roba molt econòmica de fabricació xinesa dificulta el marge de benefici. Canvis en el consum: La gent busca comoditat i preus extremadament baixos. "Més barato ja no podem donar fill. Ja no guanyes res." — Leo, paradista de roba infantil. El valor de l'oportunitat Tot i les dificultats, alguns clients com la Rosa destaquen que al mercat encara es poden trobar peces amb millor relació qualitat-preu que a les grans superfícies esportives, trobant conjunts complets per només 10 euros. El futur trasllat per la reforma del Mercat Davant l'anunci de la futura reforma del Mercat Central, els paradistes tenen clares les seves preferències sobre la ubicació provisional: La Rambla Nova: Es considera l'opció ideal per mantenir la proximitat amb el centre comercial i evitar que el client es perdi. Refús a zones perifèriques: Hi ha por que moure el mercat a llocs com el Parc Central o el Camp de Mart trenqui l'hàbit de compra dels tarragonins. L'Enric, especialitzat en samarretes de futbol originals, subratlla que el mercat ja no és només un lloc d'imitacions, sinó un espai on s'ajusten els marges durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Replantació d'arbres de Nadal al Mur Verd de Tarragona
Projecte de recuperació ambiental al Mur Verd L'Ajuntament de Tarragona ha dut a terme una acció de replantació d'avets de Nadal a la zona coneguda com el Mur Verd, situada davant dels barris de Ponent i la zona química. Aquesta iniciativa busca transformar un espai tradicionalment industrial en un pulmó verd per a la ciutat, el qual ja compta amb uns 3.000 arbres plantats enguany. Dades clau de la campanya Resultats de recollida: S'han recollit aproximadament 143 arbres, amb una previsió d'arribar als 150 a finals de setmana. Arbres aptes per a replantació: Només 12 exemplars han estat seleccionats per a ser transplantats, una xifra que dobla els 6 de l'any anterior. Gestió de residus: La resta d'arbres que no poden ser replantats s'incineren per convertir-se en adob natural. Vigència i supervivència L'accés a la supervivència d'aquests arbres és complex. Segons el tinent d'alcalde de Medi Ambient, Agustí Mallol, l'any passat només van sobreviure dos dels sis arbres plantats. Tot i així, es manté una visió optimista: "Mentre veiem vida i esperança, i el biòleg diu que hi ha possibilitats que un arbre de Nadal pugui arrelar, nosaltres plantem." Tendències de consum Es destaca un canvi en els hàbits de la ciutadania, amb un increment notable dels arbres de plàstic. Aquesta tendència s'atribueix tant a la voluntat de reciclatge com a l'estalvi econòmic que suposa no haver de comprar un arbre natural cada temporada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Actualitat i prioritats d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona
Situació política i perspectives de futur d'ERC a Tarragona L'entrevista a Rosa Maria Rossell, regidora d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, se centra en l'anàlisi del panorama polític local a l'inici del 2005. Rossell aborda qüestions clau com la reestructuració interna del seu grup municipal i les relacions amb l'oposició i el govern local. Reestructuració del grup municipal Dimissió de Javier Almagro: Rossell comenta la sortida del fins ara portaveu per assumptes personals. Tot i que admet una certa solitud al despatx, destaca el suport de l'equip tècnic i nega qualsevol ruptura interna. Relleu en el càrrec: L'executiva local proposarà un nou regidor properament, sense pressa, per fer oficial el relleu en el plenari del 31 de gener. Relacions polítiques i moció de censura als Pallaresos Sospites sobre el PSC i Iniciativa: ERC manté una postura crítica cap a la moció de censura als Pallaresos, posant sota sospita l'estratègia de líders com el senyor Ballesteros. Equidistància constructiva: Rossell defensa que el seu partit no té pactes fixos i que el seu criteri és votar allò que sigui millor per a la ciutat, sigui qui sigui que ho proposi. Balanç de mandat i projectes per al 2005 Fiscalització i èxits: La regidora reivindica que gràcies a ERC s'ha destapat l'afer de Terres Cavades i s'han modificat nombroses ordenances municipals des de l'oposició. Prioritats urbanístiques: ERC aposta per un nou pla general i és escèptica davant la necessitat de construir més pisos a Terres Cavades existint tants habitatges buits a la ciutat. Col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV): Es demana a l'alcalde que aprofiti el potencial de la universitat per al desenvolupament local. "Esquerra mai ha fet una oposició del no pel no. Votarem el que estigui bé per a Tarragona." Crítica a l'estil de govern Rossell lamenta l'hermetisme de l'equip de govern actual, afirmant que sovint l'oposició no es pot involucrar en projectes clau, com el de Camp Clar o la rehabilitació de la Charlton (Jartres) com a centre d'art contemporani, perquè se'ls donen els fets ja consumats.