Tots els episodis

62524 episodis disponibles

episodis

56785-56808 de 62524

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Belén López estrena 'Atrapados por el Arte' a Tarragona
La jove promesa del flamenco torna a casa La bailaora tarragonina Belén López, amb només 18 anys i una trajectòria acadèmica brillant (finalitzant la carrera de dansa amb matrícula d'onor), presenta el seu primer espectacle amb companyia pròpia al Teatre Metropol. L'espectacle, titulat 'Atrapados por el Arte', suposa una fita en la seva carrera professional després d'haver-se format i treballat a Madrid. Característiques de l'espectacle Fusió d'estils: L'obra combina el flamenco pur amb el clàssic espanyol, buscant un equilibri entre el llegat de mestres com Antonio el Bailarín o Carmen Amaya i les tècniques més modernes i avançades. Posada en escena: Es descriu com una proposta clàssica, senzilla i austera, que fugint dels tòpics d'amors impossibles, se centra en coreografies lligades als sentiments personals. Elements tradicionals: No hi faltaran complements icònics com la bata de cua, el mantó, els palillos i el ventall, mantenint una clara distinció entre la feminitat i la virilitat a l'escenari. Connexió amb Tarragona Belén destaca amb orgull els seus orígens al barri de Bonavista i la gran tradició flamenca de la ciutat, mencionant esdeveniments com la Fira d'Abril o les Creus de Maig. Malgrat l'èxit i les crítiques que la defineixen com la gran figura revelació, l'artista manté la humilitat: "Intento que les lloances em serveixin per continuar avançant i no per estancar-me; en aquest món has de seguir apretant mentre estiguis als escenaris."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
L'arquitectura àuria dels Templers a l'Ebre
Exploració de l'Herència Templera a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre L'escriptor Josep Gironès d'Escarrega presenta la seva darrera obra, L'arquitectura àuria dels templers, un estudi detallat que combina la història medieval amb una anàlisi profunda del patrimoni arquitectònic de les Terres de l'Ebre. El llibre s'endinsa en la petjada d'aquest ordre militar i religiós, destacant la seva influència en la transició de l'estil romànic al gòtic. Els Templers com a Motors de Canvi L'autor descriu els templers no només com a guerrers, sinó com a administradors savis i gestors econòmics avançats a la seva època: Poder Econòmic i Social: Van actuar com els primers banquers de la història i senyors feudals que, a diferència d'altres, fomentaven el progrés dels seus vassalls. Sapiència i Ciència: Van recollir i preservar la saviesa de civilitzacions anteriors, especialment a través del contacte amb el món àrab (medicina, arquitectura i matemàtiques). Simbolisme: El llibre analitza el llenguatge ocult en les pedres, des de la creu patada fins a la rosa exalubulada (d'influència càtara). Un Patrimoni Viu que s'ha de Protegir L'entrevista subratlla la importància de valorar els edificis que encara es conserven a pobles com Pinyeres o Gandesa. "Aquests edificis sembla que ens estiguin esperant, que els anem a veure, que els analitzem i que els propietaris en facin una restauració." L'obra, editada per la Diputació de Tarragona, compta amb un extens recull fotogràfic de Rafael López-Muner i el propi autor, oferint una guia tant documental com pràctica per a aquells que vulguin recórrer les rutes templeres del sud de Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Tarragona presenta la seva oferta a Fitur 2005
Connexió en directe amb Fitur 2005 Tarragona Ràdio es desplaça a Madrid per cobrir la 25a edició de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). L'emissora ha instal·lat un estudi mòbil a l'estand del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, situat al Palau Joan Carles I, on es donen cita representants de 170 països. L'Estand de Tarragona: Modernitat i Patrimoni Francesc Ricomà, president del Patronat, ha descrit l'espai de Tarragona com un estand diferenciador de 36 metres quadrats. Les característiques principals són: Disseny participatiu: Un espai obert on el visitant pot interactuar. Simbolisme: Columnes de llum que destaquen el patrimoni lúdic, arqueològic i gastronòmic. Estètica mediterrània: Ús del color blau per evocar la llum de la ciutat. Audiovisual d'avantguarda: Presentació d'un nou vídeo promocional amb fotografies de Pep Escoda, que fuig dels tòpics i aposta per un estil modern. "Tarragona és monumentalitat, però l'entorn de Tarragona és costa, sol i platja; per tant, volem reforçar aquesta qüestió amb la marca Costa Daurada." Aliances Estratègiques i Projecció Internacional Un dels punts clau de la jornada és la signatura d'un conveni de col·laboració amb la Diputació de Tarragona per unificar esforços a nivell internacional. Aquest acord permetrà promocionar la ciutat i la Costa Daurada de forma conjunta en sis fires europees estratègiques: Tolosa, Munic, Berlín, Moscou, Londres i Dublín. Context de la Fira i Actualitat L'episodi també destaca la magnitud de l'esdeveniment, amb més de 7.000 periodistes acreditats, i la presència solidària de països del sud-est asiàtic afectats pel recent tsunami. Malgrat el fred i la neu a l'exterior de Madrid, l'activitat professional a Fitur es manté frenètica abans de la inauguració oficial per part de la infanta Elena.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Dona corda al català: Campanya per l'ús de la llengua
Presentació de la campanya «Dona corda al català» Ana Domingo presenta la nova iniciativa de la Generalitat de Catalunya per fomentar l'ús social de la llengua. La campanya utilitza la imatge d'una boca que camina quan se li dóna corda, simbolitzant que el català avança gràcies a l'aportació quotidiana dels seus parlants. Diagnòstic sociolingüístic La situació a zones com el Camp de Tarragona o l'àrea metropolitana de Barcelona és motiu d'atenció, ja que l'ús habitual del català hi és més baix que a la resta del territori. Els factors identificats inclouen: L'arribada de població nouvinguda que encara no coneix la llengua. L'hàbit de molts catalanoparlants de canviar al castellà davant de persones que sospiten que no els entendran. La influència dels mitjans de comunicació hegemònics en castellà. Un canvi en la percepció dels joves, que de vegades veuen el català com una llengua «institucional» i el castellà com la llengua de l'oci i la modernitat. Objectius i lemes principals L'objectiu central no és ensenyar la llengua, sinó promoure'n l'ús interpersonal i informal. La campanya es divideix en tres missatges clau: Parla sense vergonya: Adreçat a qui té por d'equivocar-se o no té un nivell perfecte. Parla amb llibertat: Per evitar l'autocoacció i el canvi de llengua sistemàtic. Per començar, parla en català: Perquè els catalanoparlants siguin models lingüístics i no renunciïn d'entrada a la seva llengua. "El que fa que una llengua continuï viva és que s'utilitzi." Accions i públic preferent La campanya s'adreça especialment a la generació de relleu (25-45 anys), pel seu paper en la transmissió familiar i el món socioeconòmic, i als joves escolaritzats que saben la llengua però no la fan servir. A més dels anuncis en mitjans, es realitzaran actes de carrer, concursos per batejar la mascota i activitats didàctiques en escoles i entitats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
La Diputació de Tarragona i la promoció turística a FITUR
Cooperació Municipal i Projecció Internacional El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregió, explica des de la fira FITUR a Madrid la signatura d'un conveni estratègic que uneix 11 municipis, els seus patronats de turisme i el parc temàtic PortAventura. Aquest acord permet una presència conjunta en fires internacionals de gran rellevància. Punts clau de l'estratègia turística: Unió d'esforços: La col·laboració facilita que municipis petits tinguin visibilitat en mercats llunyans com Moscou, Berlín o Londres, on la gestió individual seria complexa. Referents en gestió: El model de la Costa Daurada ha estat tan reeixit que entitats com Turisme de Catalunya i Turespaña busquen replicar-lo. Noves tendències: S'observa un canvi cap a viatges més personalitzats on l'usuari busca valor afegit més enllà del clàssic producte de sol i platja. Valor Afegit i Singularitat Aregió destaca la necessitat de defensar el turisme de costa mentre es promocionen els actius que fan singular el territori: "Hem d'oferir altres valors pel que la gent es mou: patrimoni, gastronomia, atractius culturals, la ruta del Cister o el món del vi." Agenda a FITUR L'activitat de la Diputació inclou la presentació de productes específics com els de Cambrils i la renovació de la Ruta del Cister (Vallbona, Santes Creus i Poblet), refermant l'aposta per un sector vital per a l'economia de les comarques tarragonines.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Dispositiu de la Casa de Transeünts de Tarragona per l'onada de fred
Atenció d'emergència davant l'onada de fred Amb l'arribada d'una onada de fred siberià, la Casa de Transeünts de Tarragona ha activat un dispositiu especial per garantir que ningú hagi de dormir al ras. Mercè Navarro, responsable del centre, explica que s'han flexibilitzat les places disponibles i s'ha reforçat la coordinació amb les autoritats. Mesures i capacitat d'acollida Increment de places: Tot i que la capacitat legal és de 24 places, s'ha habilitat espai per a 28 o 29 persones per donar resposta a la urgència climàtica. Flexibilitat de gènere: Es redistribueixen els llits segons la demanda d'homes o dones per optimitzar l'espai. Plans de contingència: En cas de superar la capacitat actual, es preveu col·laborar amb col·lectius religiosos per habilitar baixos amb matalassos. Serveis bàsics: A més del sostre, s'ofereix un plat calent a través del menjador (ampliat a 30 persones) i material d'abric com mantes i roba. Perfil de l'usuari i col·laboració policial El centre treballa estretament amb la Guàrdia Urbana, que s'encarrega de recollir les persones que dormen al carrer i portar-les a la casa, ja que el centre no realitza treball de camp directe. Navarro destaca un canvi en el perfil de l'usuari: * Cronicitat: Encara es troben casos de transeünts crònics, sovint indocumentats. * Noves tendències: El col·lectiu s'ha jovenit (mitjana de 30-35 anys) i feminitzat en els darrers anys. "Si veuen alguna persona dormint al ras, truquin a la policia local o a la Casa de Transeünts; amb aquestes temperatures és dramàtic." Crida a la ciutadania Es demana als veïns de Tarragona que estiguin alertes i avisin si detecten persones vulnerables a la intempèrie. Tot i que disposen de roba gràcies al programa Filigrana, qualsevol donació de material d'abric és benvinguda.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Entrevista a Francesc Ricomà sobre la inversió a Tarragona
Balanç de la Legislatura i Crítica al Govern Central El diputat del Partit Popular per Tarragona, Francesc Ricomà, tanca el cicle d'entrevistes de Tarragona Ràdio fent una valoració molt crítica dels primers nou mesos de la legislatura del govern socialista. Segons Ricomà, l'acció de l'executiu central es defineix per la improvisació, el desordre i una clara manca de planificació territorial. Els Pressupostos Generals de l'Estat (2005) L'eix central de la crítica se centra en la reducció de les inversions per a la demarcació de Tarragona: Descens global: El diputat afirma que la inversió ha caigut gairebé un 53% respecte a l'any anterior. Ministeris afectats: El Ministeri de Foment (carreteres i trens) cau un 53,64% i el de Medi Ambient un 68,02%. L'excepció de l'AVE: L'únic increment pressupostari es troba en les obres de l'alta velocitat (33,6%), tot i que el diputat ho atribueix a certificacions d'obres ja licitades pel govern anterior. "El 2005 no veurem començar cap obra nova a la demarcació de Tarragona." Infraestructures Clau en Risc Durant l'entrevista es detallen diversos projectes que, segons el PP, estan paralitzats o patint retards injustificats: Autovia Tarragona-Valls-Montblanc: Ricomà atribueix el retard d'un any i mig a les dubtes del traçat i a la descoordinació entre els socis de govern (PSC, ERC i ICV-EUiA). Façana Marítima i soterrament de vies: Denuncia que el nou govern veu "problemes per tot arreu" en un projecte que ja tenia un consens municipal i viabilitat tècnica encarrilada. Segona Cintura i Passeig Marítim: Projectes que es troben en un limb legal o sense consignació pressupostària. Compromís d'Oposició Ricomà anuncia que la seva prioritat en el nou període de sessions serà el seguiment exhaustiu d'aquests projectes mitjançant preguntes parlamentàries. L'objectiu és forçar el govern a complir els compromisos històrics i evitar que Tarragona perdi pistonada en el seu desenvolupament econòmic i social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Adaptació de 'La plaça del Diamant' al Metropol
Adaptació de La plaça del Diamant al Metropol L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en l'adaptació teatral de l'obra mestra de Mercè Rodoreda, dirigida per Joan Ollé. Malgrat l'ajornament de l'estrena al Teatre Metropol fins al 17 de febrer per indisposició de l'actriu Montserrat Carulla, el director detalla el procés creatiu d'aquesta producció. Un projecte forjat durant 25 anys Joan Ollé explica que la idea d'adaptar la novel·la va néixer fa un quart de segle, quan va conèixer personalment l'autora. El procés ha estat una convivència llarga amb el text, buscant el moment i les circumstàncies idònies per portar-lo a l'escenari amb el màxim respecte per l'obra original. Tres veus per a una sola Colometa L'obra es planteja com un monòleg a tres veus que representen les diferents etapes vitals de la protagonista: - L'innocència: interpretada per Mercè Pons. - L'aprenentatge: a càrrec de Rosa Renom. - L'experiència: representada per Montserrat Carulla. L'objectiu és mostrar que la Colometa no és un personatge estàtic, sinó una figura que evoluciona i que encara avui dia es pot trobar en moltes dones de les nostres ciutats. Una posada en escena austera i musical La producció destaca per la seva austeritat visual, prioritzant la paraula i l'emoció. L'escenografia es redueix a l'essencial (tres bancs de parc), mentre que la música de Pascal Comelade actua com un fil conductor emocional. "He volgut fer veure que la Colometa no ha mort i que puja a un escenari a explicar-nos la seva vida des de la seva derrota i la seva valentia."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Situació de l'epidèmia de grip i consells de prevenció
Anàlisi de l'actualitat de la grip i el sistema sanitari L'episodi d'enguany destaca per una alta transmissió del virus, tot i que la gravetat dels casos és menor que en epidèmies precedents de fa cinc o sis anys. Aquesta millora es deu principalment a la cobertura de vacunació i a una millor previsió dels serveis de salut, evitant així el col·lapse del sistema. Factors clau de la situació actual Baixa pressió hospitalària: Malgrat l'alt nombre de contagis, els ingressos hospitalaris no han augmentat de forma crítica. L'efecte de la vacunació: La prevenció prèvia en poblacions de risc (gent gran i malalts crònics) ha estat fonamental. Condicions climàtiques: L'arribada d'una setmana meteorològicament complicada amb baixes temperatures incrementa el risc d'exposició. Recomanacions i mesures preventives El doctor Vitria emfatitza que, un cop passada la fase de vacunació, les mesures s'han de centrar en el comportament quotidià: Protecció física: Evitar els contrastos tèrmics bruscos i anar adequadament abrigat. Distanciament: Intentar reduir el contacte directe amb persones infectades, tot i la dificultat que això suposa en l'àmbit familiar. Ús racional dels serveis: Es recomana prioritzar l'assistència als Centres d'Atenció Primària (CAP) o centres d'atenció continuada. "Anar al metge de capçalera reparteix la pressió assistencial i evita el col·lapse de les urgències hospitalàries, que s'han de reservar per a casos vitals." L'ús conscient dels recursos sanitaris permet que les urgències dels hospitals no es saturin amb casos que poden ser resolts en l'atenció primària, millorant així els temps d'espera per a tothom.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Entrevista a Mario Rigau sobre el panorama laboral a Tarragona
Perspectives laborals i estratègiques per al 2005 L'entrevista amb Mario Rigau, secretari de la UGT a Tarragona, repassa els reptes socioeconòmics del territori per a l'any 2005. Rigau destaca la importància de l'Acord Estratègic per la Competitivitat i reclama un canvi de mentalitat política per superar el "minifundisme" local que frena el progrés del Camp de Tarragona. Reptes Territorials i el Consorci del Camp de Tarragona Unió Territorial: Rigau critica la concepció "feudal" i la rivalitat entre ciutats, advocant per una visió cohesionada que permeti una millor interlocució amb la Generalitat i l'Estat. Crítica a la gestió política: Es lamenta la paràlisi del Consorci del Camp de Tarragona, atribuint una falta d'empenta a la presidència actual. Harmonització sectorial: Es subratlla la necessitat de fer compatible el sector de la química amb el turisme mitjançant el nou Pla Director. Sinistralitat i Precarietat Laboral Un dels punts més crítics de l'entrevista és la preocupació per la seguretat en el treball: Dades negatives: L'any 2004 va tancar amb un augment de les víctimes mortals a la demarcació. Manca de mitjans: S'alerta que Tarragona té una ràtio d'inspectors de treball molt inferior a la mitjana europea (8 per cada 10.000 treballadors enfront dels 30 d'Europa). Precarietat estructural: Es denuncia que entre el 90% i el 95% dels nous contractes són precaris, i s'està produint una substitució de llocs de treball fixos per temporals. "És molt greu que amb diners públics es pugui estar abonant el no compliment de la llei en una cosa que afecta la salut i la vida de les persones." Propostes i Futur Sindical Inèrcies positives: La UGT proposa que les administracions locals incloguin clàusules estrictes de prevenció de riscos en les contractacions públiques. Aposta per la innovació: Tot i el cas fallit de Telefònica, Rigau aposta per atreure inversions tecnològiques i centres d'R+D. Calendari intern: El 2005 és any de congressos per a la UGT. Rigau es mostra satisfet amb la feina feta i deixa la porta oberta a la reelecció en el congrés provincial abans de l'estiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Onada de fred a Tarragona: Grip i assistència social
Gestió de l'emergència per l'onada de fred a Tarragona El programa aborda les conseqüències de l'arribada d'una onada de fred siberià a les comarques tarragonines, analitzant tant l'impacte sanitari com l'atenció als col·lectius més vulnerables. Impacte sanitari i epidèmia de grip El doctor Josep Vitria, coordinador mèdic del CAP de Llevant, explica la situació actual de la grip: Es preveu una revifada dels casos de grip i refredats a causa de la baixada sobtada de les temperatures. Tot i que el virus és molt virulent en la seva transmissió, els ingressos hospitalaris no han augmentat significativament respecte a anys anteriors. S'han reforçat les plantilles de metges i infermeria als Centres d'Atenció Primària (CAP) per evitar el col·lapse de les urgències hospitalàries. "L'ús racional dels serveis sanitaris és clau: cal anar primer al metge de capçalera o als centres d'atenció continuada dels CAPs." Atenció a les persones sense sostre Mercè Navarro, directora de la Casa de Transeünts de Tarragona, detalla el dispositiu especial per a persones sense llar: S'ha ampliat la capacitat de l'alberg fins a les 28 llits i s'ofereixen àpats calents i roba d'abric. S'ha detectat un canvi en el perfil de l'usuari: el col·lectiu s'ha jovenit (mitjana de 30-35 anys) i s'ha feminitzat. Es fa una crida ciutadana: si algú veu una persona dormint al ras, cal avisar la Guàrdia Urbana o trucar al telèfon d'emergència de Càritas. Dispositiu municipal i protecció civil L'Ajuntament de Tarragona, a través del regidor Agustí Mallol, ha activat un pla preventiu que inclou: Disponibilitat de camions amb sal per evitar glaçades a la via pública. Un equip de fins a 70 persones (entre tècnics i voluntaris de Protecció Civil) mobilitzables en menys d'una hora.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
I Congrés Nacional sobre Seguretat als Estadis a Tarragona
Presentació del I Congrés Nacional sobre Prevenció i Seguretat als Estadis S'ha presentat oficialment a Tarragona el primer congrés d'àmbit nacional dedicat exclusivament a la seguretat i prevenció en els recintes de futbol. L'esdeveniment, que tindrà lloc els dies 1, 2 i 3 de juny de 2004, neix de la necessitat de crear un fòrum de debat que fins ara no existia a l'Estat amb aquestes dimensions. Objectius i Participants del Congrés L'alcalde en funcions i el tinent d'alcalde, Francesc Ricomà, han destacat que l'objectiu principal és compartir experiències per convertir el futbol en una "gran festa". Es preveu l'assistència d'uns 600 experts, entre els quals s'inclouen: Tècnics de seguretat i forces de l'ordre. Àrbitres, jugadors i representants de clubs. Penyes de seguidors i educadors. Suport Institucional i Projecció de la Ciutat L'acte ha comptat amb la presència destacada d'Ángel María Villar, president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), qui ha ofert tot el seu suport logístic. Aquest congrés representa un repte organitzatiu per a Tarragona, ja que és el primer cop que l'Ajuntament assumeix l'organització directa d'un esdeveniment al Palau Firal i de Congressos, buscant una projecció de la ciutat a nivell estatal. Visita al Nàstic de Tarragona Com a part de la jornada, Ángel María Villar ha visitat les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona, acompanyat pel seu president, Josep Maria Andreu. Durant la visita: Ha estat obsequiat amb una samarreta oficial amb el dorsal 8. S'ha convertit oficialment en nou soci de l'entitat grana. "Hem cregut que l'Ajuntament té l'obligació de, si troba un tema d'interès general que no s'hagi discutit en profunditat, fer alguna cosa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Obertura del nou CAP de Llevant a la Vall de l'Arrabassada
Estrena de les instal·lacions del CAP de Llevant Aquest dilluns ha entrat en funcionament el nou Centre d'Atenció Primària (CAP) de Llevant, situat a la Vall de l'Arrabassada. Aquest centre s'integra en un complex sociosanitari gestionat per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i substitueix l'antic CAP Catalunya. Detalls de l'obertura i serveis Trasllat complet: El trasllat s'ha realitzat durant el cap de setmana per no interrompre l'assistència. Atenció actual: Avui s'atenen consultes espontànies i urgències. A partir de demà, es reprendran les visites programades. Equip professional: El centre compta amb 5 metges de família, 5 infermeres, un pediatre, un odontòleg, una llevadora i un treballador social. Perfil de l'usuari: Es preveu una població majoritàriament jove (45-55 anys) amb alta demanda en pediatria. Calendari d'ampliació del complex El gerent, Joan Maria Adserà, ha detallat que el centre anirà obrint noves fases: 1. Febrer/Març: Obertura de les consultes d'especialistes, rehabilitació i la residència a la segona planta. 2. Després de l'estiu (Setembre/Octubre): Posada en marxa de la radiologia, ecografies, cirurgia menor i una llar d'infants. "El valor afegit d'aquest centre és ser molt més resolutiu, permetent que l'usuari resolgui diversos problemes de salut en un mateix espai." Informació de contacte S'ha posat a disposició dels usuaris el telèfon d'atenció: 977 25 80 05. Els 9.000 usuaris de l'antic CAP Catalunya han estat informats per carta, tot i que qualsevol ciutadà pot demanar el canvi de centre lliurement segons la normativa actual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Gestió i prevenció davant l'onada de fred a Tarragona
Missatge de tranquil·litat i normalitat climàtica L'episodi de fred que afecta el Camp de Tarragona s'emmarca dins de la normalitat del clima català. Tot i que es preveuen temperatures properes als 0 graus a la costa i valors negatius a l'interior, no es considera una situació excepcionalment anòmala, sinó un fenomen propi de l'hivern que requereix preparació. Mesures de prevenció i seguretat El Centre d'Emergències posa l'accent en l'adopció de pautes per minimitzar els riscos derivats de la baixada de temperatures i el vent fort: Seguiment constant: És vital estar atent a les actualitzacions del Servei Meteorològic de Catalunya. Preparació ciutadana: Adoptar consells preventius per evitar ensurts o incidències greus. Canvis en les alertes: No es descarten missatges més restrictius o contundents si l'episodi s'agreuja. "Hem d'acostumar-nos a rebre missatges de prevenció sense que això signifiqui una situació d'alarma o catastròfica." Dispositius d'actuació i coordinació Els cossos operatius com els Bombers i els Mossos d'Esquadra mantenen els seus dispositius habituals, però amb una distribució estratègica per actuar amb més rapidesa. A més, es coordina la maquinària per retirar neu i l'ús de productes químics per evitar la formació de gel a les carreteres. Finalment, s'aclareix que termes com fred siberià o polar són merament pedagògics per explicar l'origen de la massa d'aire, ja que la intensitat i la humitat són els factors que realment determinen l'actuació d'emergències.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Josep Andreu: Balanç i inversions a Tarragona
Balanç de la Legislatura i Estratègia Política El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés, Josep Andreu, repassa els primers nou mesos de legislatura, destacant la fita històrica de disposar de grup parlamentari propi. Andreu expressa una satisfacció moderada per haver facilitat la investidura de Zapatero i l'aprovació d'uns pressupostos que busquen reformes cap a una Espanya plurinacional i respectuosa. Inversions Ferroviàries i el Corredor Mediterrani Un dels pilars de l'entrevista és el dèficit d'infraestructures a la demarcació de Tarragona. El diputat destaca: * La necessitat d'enllaçar amb doble via el tram Vandellòs-Puigdelfí per completar el Corredor Mediterrani. * La urgència de treure les vies del centre de localitats com Cambrils i Salou per seguretat i urbanisme. * La crítica al model radial (punt quilomètric zero a Madrid) que relega l'eix mediterrani a un segon pla. Crítiques i Execució dels Pressupostos 2005 Davant les crítiques de l'oposició (CiU), Andreu defensa que la inversió a Catalunya ha passat del 7% al 19% del pressupost de Foment. Tot i això, lamenta el mal estat del ferrocarril convencional i la lentitud administrativa: "No pot ser que al cap de nou mesos d'estar adjudicat el projecte del pont d'Asme, encara no s'hagi remogut ni una sola pedra." Habitatge i Patrimoni ERC aposta per la recuperació de velles casernes de la Guàrdia Civil i terrenys del Ministeri de Defensa per a usos municipals o d'habitatge social, denunciant que molts d'aquests espais eren originalment cessions dels ajuntaments i ara l'Estat pretén cobrar per retornar-los. Pacte d'Estabilitat i Estatut De cara al futur immediat, l'estabilitat del govern estatal dependrà de l'avanç en el nou Estatut de Catalunya i, especialment, de l'assoliment d'un model de finançament just que acabi amb els dèficits estructurals permanents.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Presentació del llibre 'Petita Història de Sant Pau'
Presentació i Context de l'Obra L'escriptora Fina Costa visita Tarragona Ràdio per presentar la seva darrera obra, Petita Història de Sant Pau, un llibre que s'emmarca dins la popular col·lecció de l'editorial Mediterrània. Aquest volum compta amb les cèlebres il·lustracions de Pilarín Bayés i neix d'un encàrrec directe de l'arquebisbe Martí de Sistac. L'objectiu principal és apropar la figura de l'apòstol al gran públic d'una manera planera i senzilla, desmitificant les llegendes i centrant-se en la seva recerca històrica i la seva vinculació amb la ciutat de Tarragona. Descobrint Sant Pau: L'Home darrere el Sant Durant l'entrevista, l'autora destaca aspectes fascinants de la personalitat i vida de Pau: Caràcter passional: Es descriu com un home que es lliurava en cos i ànima a allò que creia, passant de perseguir cristians a ser el seu principal defensor. Gran comunicador: Malgrat que les descripcions físiques de l'època el retraten com un home poc atractiu (baix i carregat d'esquena), la seva capacitat de convicció era extraordinària. Ciutadà romà: L'autora subratlla el seu esperit reivindicatiu, fent valdre el seu estatus legal davant les autoritats de l'època. Connexió amb Tarragona i procés de creació El llibre serveix per reivindicar la presència històrica de Pau a la capital tarragonina, un fet que sovint ha quedat en segon pla respecte a altres tradicions peninsulars. "Hem de refrescar la memòria sobre la presència de Pau a Tarragona; les fonts històriques són molt més sòlides del que la gent creu." Pel que fa a la metodologia de treball, Fina Costa explica que subministra els textos a la Pilarín Bayés, qui després matisa els detalls visuals a través de làmines i referències històriques reals per garantir el rigor, tot i el caràcter infantil de les il·lustracions. Detalls de l'Esdeveniment La presentació oficial tindrà lloc avui mateix: * Lloc: Edifici del Seminari de Tarragona. * Hora: 20:00 hores. * Obsequi: Tots els assistents a l'acte rebran un exemplar del llibre de forma gratuïta.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
2005-01-24 ENQUESTA CONSTITUCIÓ EUROPEA
Anàlisi del coneixement sobre la Constitució Europea Aquest conjunt d'entrevistes a peu de carrer revela un desconeixement generalitzat de la ciutadania respecte al redactat i les implicacions de la Constitució Europea. Tot i la proximitat de la data de votació, la majoria dels enquestats admeten no tenir informació precisa. Punts clau de les entrevistes Manca d'informació detallada: La majoria de ciutadans afirmen que la seva única font d'informació són els anuncis televisius i els titulars de premsa, però no han aprofundit en el text. Percepció de la seva utilitat: Malgrat no conèixer els detalls, existeix una sensació que servirà per a la unió, el progrés, o com una llei marc similar a la Constitució Espanyola. Crítica a la comunicació política: Diversos enquestats es queixen de la falta d'explicacions clares per part de les institucions, sentint que la campanya se centra només a demanar el vot. Apatia i desinterès: Una part de la població mostra una actitud d'indiferència total, arribant a afirmar que el tema no els interessa gens. Cites destacades "Honestament, no me l'he llegit i no sé ni tan sols els grans trets de què va." "Hem d'anar a votar, però la realitat en què consisteix no ho sabem."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
L'Ancís Bellugadís: La nova escultura monumental de Tarragona
Un repte artístic i constructiu sense precedents L'escultor i ferrer Antonio Mas detalla el procés de creació de la seva obra més ambiciosa, L'Ancís Bellugadís, una escultura monumental de 30 metres d'alçada que s'instal·larà a la plaça de les Corts Catalanes, al tram final de la Rambla Nova de Tarragona. L'autor compara la magnitud de la peça amb un edifici d'uns 11 pisos, fet que comporta una complexitat tècnica inusual pels estàndards escultòrics. Característiques i simbolisme de l'obra L'escultura es defineix per diversos elements claus: Estructura: Un gran prisma de 22 metres d'alt que descansa sobre una arcada a 3 metres del terra. Transparència: La peça estarà feta de planxa perforada amb forats de 20 cm, conferint-li una sensació de lleugeresa malgrat el pes del metall. Efecte cinètic: Tal com indica el seu nom, l'obra tindrà un lleuger moviment gràcies a un panell circular superior (baleta) que jugarà amb el vent. Il·luminació: Tot el conjunt estarà il·luminat des de l'interior amb llums de tipus industrial, simbolitzant el bategar vital de la ciutat. "Les escultures, encara que siguin petites, te les has de poder imaginar que són grans." Origen i col·laboracions El projecte va néixer arran d'una exposició el 2003 a la Chartreuse de Tarragona. El títol de l'obra s'inspira en un poema de Magí Sunyer escrit per a aquella ocasió. Mas destaca que la construcció requereix naus de grans dimensions (com les de Barahona) i que el projecte es troba actualment en fase de tràmits administratius i concursos públics, amb una previsions d'instal·lació cap a finals d'any. Altres projectes L'autor també esmenta una altra futura intervenció a la Casa del Mar (carrer Francesc Bastos), un repte de format més petit que retornarà l'artista al seu taller habitual de Vilaseca.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
2005-01-21 REPOR PRÍNCEP VIANA
El mite del Príncep de Viana La figura de Carles de Viana (1421-1461) ha estat històricament rodejada de llegendes i tragèdia. La creença popular afirma que va ser emmetzinat per la seva madrastra, la reina Joana Enríquez, per afavorir el seu fill Ferran (el futur Ferran el Catòlic). Tot i que la historiografia ha debatut la causa real de la seva mort a Barcelona, el poble català el va convertir en un símbol d'heroisme i patiment. Recerca científica a Poblet Actualment, un equip multidisciplinari liderat per la historiadora Mariona Ibarz i l'antropòleg Miguel Botella està duent a terme una investigació rigorosa al Monestir de Poblet. Els punts clau de l'estudi inclouen: * Tecnologia 3D: L'ús d'escàners làser d'alta precisió per reconstruir les restes i comparar-les amb iconografia històrica. * Anàlisi d'ADN: Proves genètiques per identificar amb certesa les restes, que es van barrejar durant la destrucció del monestir. * Paleopatologia: Estudi de les malalties, alimentació i estil de vida de la noblesa en comparació amb el poble llà i els monjos. La connexió amb Cristòfor Colom Un dels aspectes més polèmics i fascinants de la investigació és la hipòtesi que situa el Príncep de Viana com el possible pare de Cristòfor Colom. "Tot i que personalment crec que té poc fonament, s'ha de demostrar i estem comparant les restes amb l'ADN de la família Colom." Aquesta teoria qüestionaria l'origen italià del navegant, vinculant-lo a les Illes Balears, on el príncep va mantenir un romanç documentat el 1459. Importància política i social Carles de Viana és una peça clau per entendre el pactisme català. La seva lluita contra el seu pare, Joan de Trastàmara, i el seu sacrifici personal van permetre mantenir els drets individuals i la política parlamentària de la Corona d'Aragó a l'entrada del Renaixement. La seva figura és comparada per la seva popularitat massiva amb icones modernes com Diana de Gal·les.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Homenatge a Maria Casas pel 27è aniversari del Montcamp Tarragoní
Homenatge i celebració al Teatre Metropol El proper dissabte, el Teatre Metropol de Tarragona acollirà un concert especial organitzat per l'entitat Montcamp Tarragoní. Aquest esdeveniment té un doble propòsit: celebrar el 27è aniversari de la fundació del grup i retre un merescut homenatge a Maria Casas, una de les figures més emblemàtiques i col·laboradores de l'entitat. Maria Casas: Una veu incombustible L'homenatge es dedica a Maria Casas, qui als seus 92 anys continua sent una peça clau del grup, malgrat les dificultats de mobilitat. Els mestres Pere Godall i Bernardo Rios destaquen la seva trajectòria: És una de les pioneres del grup i s'ha mantingut sempre fidel al Montcamp. Tot i la seva edat, manté una veu privilegiada que sorprèn el públic en cada actuació. "Quan la senten cantar, canvia la seva opinió... és de les poques artistes que he vist que la gent a tot arreu es posa dreta a aplaudir-la." Detalls del Festival L'esdeveniment comptarà amb una àmplia representació d'artistes locals i membres històrics del grup, incloent-hi sorpreses i el retorn de fundadors com la Mary Carmen, vinguda de les Canàries. Data i hora: Demà (dissabte 22 de gener) a les 18:00h. Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Entrada: Lliure i oberta a tota la ciutat. Contingut: Un festival musical amb varietat d'intèrprets i un detall sorpresa per a l'homenatjada. La vitalitat del Montcamp Tarragoní Amb 27 anys d'història, el grup reivindica el paper de la gent gran en la cultura. Malgrat els canvis socials i la dificultat per trobar relleu generacional, l'entitat manté una "parròquia fidel" que omple els teatres i les places on actuen, demostrant que la música i la il·lusió no tenen edat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Josep Maldonado: 9 mesos de balanç polític a Madrid
Balanç dels primers mesos de legislatura El diputat de Convergència i Unió (CiU), Josep Maldonado, analitza el primer tram de la legislatura al Congrés dels Diputats. Descriu la situació com a agredolça i critica que, tot i el canvi de tarannà del govern de Zapatero respecte a l'etapa d'Aznar, les millores per a Catalunya no s'han materialitzat. Crítiques al Govern Central i al Tripartit Pressupostos 2005: Maldonado denuncia una reducció d'inversions de prop de 10.000 milions de pessetes respecte a l'any anterior. Inexistència de l'"oportunitat històrica": Tot i la coincidència de governs d'esquerres a Barcelona i Madrid, el diputat afirma que només hi ha hagut "cops a l'esquena" però cap benefici real. Desigualtat territorial: Esmenta el greuge comparatiu amb Andalusia, que va rebre fons per al deute sanitari mentre que a Catalunya s'han apujat les taxes. Conflicte esportiu: Critica la intervenció diplomàtica de l'Estat per frenar el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei a Fresno. El pacte PSOE-PP i l'Estatut El diputat expressa la seva preocupació pel recent acostament entre el PSOE i el PP per limitar les reformes territorials: "Aquesta abraçada, aquest matrimoni de fet del PP i el PSOE només té dues lectures: barrar el pas al Pla Ibarretxe i aigualir l'Estatut de Catalunya." Situació a Tarragona i inversions territorials Pel que fa a les comarques tarragonines, Maldonado desmenteix que les obres actuals (com l'autovia a Montblanc o les millores a l'Aeroport de Reus) siguin mèrit del nou govern, sinó que són projectes heretats de la gestió anterior de CiU. Acusa el Tripartit d'aplicar un sectarisme polític contra la ciutat de Tarragona pel fet de no estar governada pel mateix color polític que la Generalitat. Denuncia la paralització de projectes clau com la façana marítima.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
L'Atenea presenta 'Susana quiere ser decente' al Metropol
Comèdia per iniciar l'any al Teatre Metropol El Grup Escènica Atenea torna als escenaris de Tarragona amb una proposta teatral humorística per a aquest cap de setmana. L'obra triada és 'Susana quiere ser decente', una comèdia que busca oferir diversió i optimisme per començar el 2005. L'espectacle tindrà lloc al Teatre Metropol els diumenges 23 i 30 de gener a les 18:30 h. Detalls de la producció i l'elenc En un col·loqui amb els protagonistes, s'han destacat diversos aspectes de l'obra: Adaptació actualitzada: Tot i que el grup ja la va representar fa més de 20 anys a l'Auditori de Ràdio Tarragona, la versió actual ha estat adaptada als temps moderns. Personatges amb doble cara: L'argument gira al voltant d'un joc d'identitats on els personatges simulen ser qui no són. Protagonistes presents: José M. José: Fundador del grup, director i actor (en el paper d'Evelio). Helena Ars: Interpreta la Susana i celebra 15 anys a la companyia. Miquel Fernández: Actor vinculat recentment al grup que fa de majordom (Leandro). L'esforç dels assajos i trajectòria del grup "No sé què té el teatre, que quan s'apropa el moment tot surt de meravella." L'equip ha realitzat un treball intensiu de tres hores diàries d'assaig durant poc més d'un mes, superant les dificultats del calendari nadalenc. El Grup Atenea, amb 44 temporades d'història, es defineix com una "família" on la complicitat entre actors és clau per transmetre el riure al públic. A més, ja preparen la seva següent obra, una adaptació de L'avar de Molière.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
25è aniversari de l'entitat Gogistes Tarragonins
Celebració de 25 anys de cultura gogística L'entitat Gogistes Tarragonins celebra el seu 25è aniversari aquest 2005. El seu president, Carles Batges, explica a Tarragona Ràdio la tasca fonamental que realitza l'associació per a la preservació del patrimoni cultural tarragoní a través del col·leccionisme d'arxiu i edició. Activitat i patrimoni de l'entitat L'entitat s'ha consolidat com un referent en la catalogació de material popular: Arxiu propi: Disposen de prop de 12.000 goigs i han generat unes 800 publicacions pròpies. Àmbit geogràfic: Es focalitzen principalment en la ciutat de Tarragona i les comarques de l'Arquebisbat de Tarragona. Materials: Recullen goigs, auques, estampes i llibres, molts dels quals provenen de llegats privats de socis. Actes commemoratius de l'aniversari Per celebrar el quart de segle, s'han programat diverses activitats durant tot l'any 2005: Pregó inaugural: A càrrec de Monsenyor Martí i Alanís al Saló d'Actes de l'Ajuntament. Medalla commemorativa: Presentació d'una peça institucional dissenyada per l'artista Jordi Amanós. Projecte de Setmana Santa: Una carpeta excepcional amb 20 goigs dedicats a les confraries de Tarragona, vuit dels quals han estat creats de nou (lletra, música, dibuix i nota històrica). Viatges i exposicions: Visites culturals a Andorra (Santuari de Meritxell) i Montserrat, a més d'una exposició prevista després de Santa Tecla. "Es tractava de revitalitzar tota aquesta cultura gogística de les nostres contrades, una cosa molt pròpia dels Països Catalans."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
La Vila Romana de Centcelles: Enigmes i Patrimoni
La Vila de Centcelles: Un Enclau Singular a Constantí El conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Josep Anton de Remolà, ens acompanya en un recorregut per la vila romana de Centcelles, situada a Constantí. Aquest jaciment és considerat una peça fonamental del patrimoni romà mundial per la seva excepcional conservació, especialment de la seva coberta original. Els Tresors de la Cúpula i els Mosaics L'element més impressionant del conjunt és la seva cúpula decorada, que conserva mosaics únics estructurats en diverses franges: Escenes de cassera: Una representació detallada de com es caçaven cérvols en l'època antiga. Motius bíblics: Franges amb escenes de l'Antic i Nou Testament, on destaca la figura del Bon Pastor. Les Estacions: Personificacions del pas del temps, com la representació de la tardor (un noi amb raïm). De Vila Romana a Masia: Una Història de Supervivència El monument ha sobreviscut gràcies a les seves múltiples transformacions. Va ser descobert casualment el 1877 pel seu propietari, l'Antoni Soler, quan retirant capes de calç (posades durant l'època medieval quan l'edifici fou una església) van aparèixer els mosaics. Durant un temps, Centcelles va funcionar com un mas, amb estances dividides per bigues que, tot i que van danyar part de l'estructura, van permetre que l'edifici es mantingués en peu fins a la intervenció dels arqueòlegs alemanys, que van liderar la consolidació i restauració moderna. L'Enigma del Mausoleu Imperial Tot i ser clarament una vila de la baixa romanitat, Centcelles amaga un gran misteri: "Els alemanys plantegen que aquesta vila es va convertir en un moment determinat en un mausoleu imperial... concretament de Constant, fill de Constantí el Gran." Tanmateix, els experts demanen prudència, ja que altres hipòtesis suggereixen que podria ser la residència noble d'un gran terratinent o, fins i tot, d'un bisbe, donada la forta càrrega d'iconografia religiosa. Recomanacions de Visita Observar la façana posterior per copsar l'envergadura real de l'edifici (més de 90 metres de llargada). Visitar la petita mostra de ceràmica original trobada durant les excavacions. Gaudir de l'entorn natural proper al riu Francolí, punt estratègic de comunicació a la via romana d'interior.