Tots els episodis

62500 episodis disponibles

episodis

58081-58104 de 62500

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Aprovació de la subhasta del solar de l'Avinguda Roma
Resum del Ple Extraordinari a l'Ajuntament de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat una sessió plenària extraordinària amb un únic punt a l'ordre del dia: l'aprovació de l'expedient de contractació per a l'alienació de la part municipal d'un solar situat a l'Avinguda Roma número 30, a prop del centre comercial Eroski. Resultat de la votació La proposta ha tirat endavant gràcies als vots de l'equip de govern (CiU i PP), malgrat l'oposició en bloc dels grups de la minoria. Cal destacar que aquesta votació s'ha hagut de repetir perquè en la sessió anterior l'equip de govern la va perdre a causa de l'absència d'un dels seus regidors. Arguments de l'oposició Els grups municipals han criticat durament el mètode escollit per a la venda: ICV i ERC: Denuncien que la venda mitjançant subhasta fomenta l'especulació urbanística. El portaveu d'ERC ha suggerit que s'hauria d'haver arribat a un acord previ amb el Ministeri d'Hisenda per a una operació conjunta. PSC: Ha acusat el govern de falta de coherència i ha defensat que el terreny s'hauria de gestionar mitjançant un concurs public que inclogués projectes d'habitatge social. Rèplica de l'equip de govern El portaveu Joan Aregio i l'alcalde Joan Miquel Nadal han defensat la legalitat i la gestió política de la mesura: "Joan Miquel Nadal ha acusat el Partit Socialista d'hipòcrita, recordant que el seu pressupost alternatiu preveia precisament la venda de patrimoni per obtenir ingressos." L'alcalde també ha tret ferro a la repetició del ple, comparant-ho amb pràctiques habituals en altres institucions com el Congrés dels Diputats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Campanya solidària del Club Lions per recollir ulleres
Solidaritat visual per Santa Llúcia Amb motiu de la diada de Santa Llúcia, patrona de la vista, el Club Lions de Tarragona ha organitzat una jornada especial de recollida d'ulleres usades (tant graduades com de sol) per destinar-les a països en vies de desenvolupament. Punts clau de la iniciativa Reciclatge a Tarragona: El centre de reciclatge de la ciutat és un dels tres únics que existeixen a tot Europa (juntament amb els de París i Itàlia). Destinació solidària: Les ulleres es netegen, es desinfecten i es cataloguen mitjançant aparells automàtics abans d'enviar-se a més de 20 països d'Àfrica, així com a les Filipines i Sud-amèrica. Procés de triatge: Un metge oftalmòleg coordina la classificació de les peces. Aquelles que no estan en bon estat es descarten, mentre que la resta es preparen amb tiquets de graduació per a nous usuaris. Col·laboració social: El centre col·labora amb tallers que donen feina a infants amb discapacitats per a les tasques de neteja de les muntures. Més enllà de les ulleres: gossos guia El Club Lions, fundat l'any 1917, també té una llarga trajectòria ajudant les persones amb ceguesa: "El club de Tarragona ha lliurat entre 12 i 14 gossos guia al llarg de la seva història, enviant els usuaris a formar-se a escoles especialitzades dels Estats Units." Fins a les dues del migdia de la jornada d'avui, hi ha taules instal·lades a la Rambla Nova, la Rambla Vella i a Torreforta. Fora d'aquesta campanya puntual, les donacions es poden fer durant tot l'any en òptiques i farmàcies col·laboradores.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
Polèmica i futur urbanístic a Terres Cavades
El Conflicte Urbanístic de Terres Cavades L'episodi aborda la controvèrsia al voltant del projecte d'urbanització de la zona de Terres Cavades a Tarragona, després que la Generalitat de Catalunya en decidís la suspensió. El convidat, José Luis García, representant dels propietaris majoritaris, defensa la legitimitat del projecte basant-se en el Pla General d'Urbanisme. Defensa del Pla General i la Normativa García argumenta que el projecte no és una invenció dels promotors, sinó una execució del pla dissenyat des dels anys 90. Destaca els punts següents: • El compliment de la Llei d'Urbanisme de 2002 i la modificació de 2004. • El compromís d'incloure un 20% d'habitatge de protecció oficial (HPO). • La cessió de més del 10% del terreny per a zones verdes i equipaments. Impacte en la Mobilitat i la Ciutat Segons el convidat, la urbanització de Terres Cavades és clau per a la cohesió social i la connectivitat de Tarragona: • Connectaria barris aïllats com Sant Pere i Sant Pau amb la resta de la ciutat. • Milloraria els accessos a la zona de Llevant sense saturar el centre. • Evitaria el creixement disseminitzat que pateix la ciutat des dels anys 60. Conseqüències de la Suspensió La paralització del projecte comporta, segons García, greus perjudicis econòmics i socials: • Encariment de l'habitatge: La manca d'oferta a Tarragona expulsa els joves cap a poblacions veïnes com Reus, Constantí o Els Pallaresos. • Pèrdua de plusvàlues: L'Ajuntament deixa de rebre ingressos derivats de la transformació de sòl rústic a urbanitzable. "Si tenim un Pla General, l'hem de defensar fent que els sòls urbanitzables arribin a desenvolupar-se i ser urbanitzats." Accions Futures Els propietaris estan estudiant presentar un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la Generalitat abans del 5 de gener. García demana a la classe política que arribi a una entesa per prioritzar l'habitatge assequible i el creixement lògic de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Entrevista a Paul Naschy: Trajectòria i Cinema de Terror
Paul Naschy i la Inauguració de l'Any del Cinema URV L'entrevista a Tarragona Ràdio reuneix Jacinto Molina, conegut mundialment com a Paul Naschy, i Pedro Nogales de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. La conversa serveix com a preàmbul de la projecció de la pel·lícula Rojo Sangre i l'inici del curs cinematogràfic universitari. Una Trajectòria Eclèctica i Sorprenent Naschy repassa una vida professional que va molt més enllà del gènere de terror pel qual és cèlebre: Inicis curiosos: Llicenciat en ciències exactes i campió d'halterofília, va començar en el cinema com a extra en grans produccions de Hollywood rodades a Espanya com Rey de Reyes i 55 días en Pekín. Artista polifacètic: Va destacar en la pintura i el dibuix, arribant a dissenyar les carpetes de llançament de discos d'Elvis Presley a Espanya. Llegenda del terror: Conegut com el "Boris Karloff espanyol", ha participat en més de 130 pel·lícules, consolidant-se com una icona del fantaterror. Reflexions sobre Rojo Sangre i la Professió L'actor i director aprofundeix en el seu film Rojo Sangre, desmentint que sigui una autobiografia, tot i que conté experiències reals: "He vist la crueltat amb què a vegades es tracta a certa gent quan ja no són el que eren." Crítica al sector: La pel·lícula analitza la decadència dels famosos i la irrupció de personatges mediàtics sense formació que desplacen als professionals del sector. El paper del dolent: Naschy defensa que els personatges malvats tenen més matisos i "garra" que els bons, ja que permeten un major lluïment interpretatiu. Connexió amb el Cinema Internacional L'entrevistat destaca la seva recent estada al Festival de Sitges, on va rebre el premi Màquina del Temps, i recorda la seva etapa de set anys treballant al Japó, essent pioner en el cinema fantàstic d'aquell país molt abans de l'actual boom del cinema oriental.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Cooperació i premis turístics entre Reus i Tarragona
Reconeixement al Patrimoni i la Col·laboració Territorial L'entrevista a Teresa Pallarès, regidora de promoció de la ciutat de Reus, se centra en la celebració de la Nit del Comerç i del Turisme. L'esdeveniment destaca per l'atorgament del Premi Iniciativa Turística a l'Ajuntament de Tarragona, un gest que simbolitza la voluntat d'unir forces entre les dues ciutats. Guardons i Entitats Reconegudes Durant la gala es lliuraran diversos premis clau: * Premi Iniciativa Turística: Atorgat a Tarragona pel seu llegat arqueològic i la seva designació com a Patrimoni de la Humanitat. * Premi Turisme de Reus: Concedit a l'Aeroport de Reus pel seu paper fonamental en l'arribada de visitants mitjançant les línies de baix cost. * Reconeixements comercials: Premis lliurats per entitats com la D.O. Siurana i col·lectius de comerciants locals. Estratègia de Marca de Territori La regidora subratlla que el comerç, el modernisme i el patrimoni són actius indissociables. En un context de globalització on Europa està a només dues hores de vol, la competència és elevada i cal una imatge de ciutat potent. "Reus i Tarragona estem condemnats a viure junts i a tenir diferències que ens enriqueixen, però hem de ser capaços de tirar endavant aquest enriquiment conjunt." Simbolisme Polític L'acte clourà amb una imatge molt esperada: l'encaixada de mans entre l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. Aquest gest es llegeix com un missatge de futur per consolidar el territori com la segona àrea metropolitana de Catalunya, superant debats locals sobre la capitalitat per centrar-se en objectius compartits com el Tecnoparc.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Sarsuela al Metropol: Josep Maria de Damunt i la Cançó de l'Olvido
La Sarsuela torna a Tarragona amb Josep Maria de Damunt L'entrevista se centra en la presentació de l'obra La Cançó de l'Olvido al Teatre Metropol de Tarragona. El mestre Josep Maria de Damunt, taragoní de naixement i director de la companyia, explica els detalls d'aquesta producció i la seva relació personal amb la ciutat. Detalls de la producció Nova versió: El mestre ha transformat l'obra original d'un acte en una de dos actes, afegint-hi noves inclusions musicals. El repartiment: Compta amb figures de primera fila: la soprano Mari Àngels de Damunt, Núria Poc, el baríton Cristóbal Viñas i el tenor Gabriel Blanco. Acompanyament musical: L'orquestra inclourà una arpa, un instrument poc habitual en les orquestres de sarsuela estàndard, per elevar la qualitat sonora. Sarsuela vs. Opereta i Òpera L'entrevistat reflexiona sobre la naturalesa del gènere: 1. Paral·lelisme amb Viena: Defineix l'opereta vienesa com la "sarsuela d'allà", destacant que mentre a Viena predomina el vals, a la sarsuela espanyola hi ha una gran presència d'elements costumistes regionals. 2. Dificultat interpretativa: Damunt afirma que la sarsuela és sovint més difícil que l'òpera perquè requereix que els cantants tinguin grans dots d'interpretació actoral i sàpiguen parlar amb coherència. "Molts cantants que estan al cènit de l'òpera no fan sarsuela perquè no saben ni parlar." El vincle amb Tarragona i el mar Josep Maria de Damunt expressa la seva felicitat per tornar a casa. Recorda que va fundar la seva companyia l'any 1965 precisament a Tarragona. A més, destaca la seva necessitat vital de viure a prop del mar, element que troba a faltar quan viatja a ciutats d'interior.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Presentació de 'Com qui cús la gabardina de la mort' de Francesc Valls
Poesia contra la barbàrie i arrels territorials L'escriptor Francesc Valls Calçada presenta el seu nou poemari, Com qui cús la gabardina de la mort, al Museu d'Art Modern de Tarragona. L'autor explora la seva identitat vinculada a un tripartit territorial que inclou la Conca de Barberà (especialment Santa Coloma de Queralt), el Priorat i Tarragona. Eixos temàtics i col·laboracions Poesia pacifista: El llibre es defineix com una "altra Guernica", una crítica a la violència universal i una reflexió sobre la condició humana encara en procés d'humanització. L'Himne Queresos: L'autor recupera un poema de 1978 musicat per Valentí Miseracs, reconeguda autoritat en música sacra a Roma. Sinergies artístiques: L'obra compta amb el suport de diversos artistes: Pere Espanyol: Il·lustracions interiors. Lluís Miquel Prats: Fotografia de la portada (Església Vella de Corbera d'Ebre). Josep Maria Pagès: Creació d'un videolit (peça audiovisual de 13 minuts sobre el poemari). Joan Reig: El bateria dels Pets participa en la presentació com a lector. Reflexió sobre el procés creatiu Valls descriu la poesia com un exercici de sensibilitat i contemplació necessari per transcendir la immediatesa de la vida moderna i sublimar els sentiments humans davant les tragèdies de la guerra i la injustícia. "Vull fer una altra Guernica, però no de la guerra espanyola, sinó de la guerra en majúscula, de totes les guerres."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
2004-12-10 CATALÀ-VALENCIÀ
Anàlisi del Conflicte Lingüístic al País Valencià L'entrevista a Miquel Àngel Pradilla, director del Departament de Filologia Catalana de la URV, se centra en la publicació del seu llibre L'Averina Valencià: apunts per a una sociolingüística del conflicte. Pradilla defensa amb contundència la unitat de la llengua i analitza com el secessionisme lingüístic és una eina d'instrumentalització política sense cap base científica. Punts Clau de l'Entrevista Unitat filogenètica: Científicament i acadèmicament no hi ha dubte que el català i el valencià formen part del mateix diastema lingüístic. La varietat valenciana prové de la colonització del segle XIII per part de Jaume I. Falsos mites: Es desmunta la teoria de la perllongació d'un pretès mossàrab valencià, ja que no hi havia continuïtat de parlants que la poguessin mantenir. Instrumentalització política: El conflicte sol rebrotar quan la llengua té oportunitats d'avançar, com en el cas de l'oficialització europea. El paper de les institucions: Es critica la política lingüística del Partit Popular i el funcionament de Canal 9, que incompleix la seva funció de promoció de la llengua en favor d'una aposta castellanòfona. El Concepte de Continuum Lingüístic Pradilla explica que el territori presenta una continuïtat amable de trets lingüístics des d'Andorra fins a Alacant. "El garant més irrefutable de la unitat de la llengua és la continuïtat d'aquest sistema lingüístic... una isoglossa darrere d'una altra." Finalment, l'autor subratlla que el veritable conflicte no és entre el valencià i el català, sinó entre el català i el castellà, en un context de substitució lingüística on la supervivència de la llengua depèn de la consolidació d'un mercat cultural unitari.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
25'
Vicenç Villatoro: Literatura i política al segle XXI
Conversa amb l'escriptor Vicenç Villatoro L'autor presenta dues obres recents que, tot i pertànyer a gèneres diferents, comparteixen una mirada profunda sobre la condició humana i la realitat col·lectiva. D'una banda, la novel·la La derrota de l'Àngel (Premi Carlemanya) i, de l'altra, l'assaig polític Catalunya després del tripartit. La derrota de l'Àngel: Història i Messianisme La novel·la es fonamenta en la vida d'Abraham Abulafia, un cabalista del segle XIII, combinant-la amb un pla narratiu actual. Els punts clau discutits són: • La naturalesa de la novel·la històrica: Villatoro defensa que el gènere serveix per parlar de passions universals que no canvien, usant el passat com a mirall del present. • La fragilitat del món: Es reflexiona sobre la sensació constant que el món "es trenca", una percepció comuna a totes les èpoques, des de Lope de Vega fins a l'actualitat. • El messianisme: L'autor explora la fascinació i el recel que provoca la figura de qui creu tenir la veritat absoluta. > "El messiànic és perillós perquè té una tendència natural a escombrar els altres, però només la gent amb conviccions acaba fent coses." • La paradoxa del dubte: Es distingeix entre el dubte quotidià i el dubte sistemàtic, el qual pot arribar a ser castrador i impedir l'acció i el progrés. Catalunya després del tripartit: Una visió nacionalista Villatoro analitza la política catalana des de l'honestedat ideològica, centrant-se en el primer any del pacte del Tinell: • La simplificació del mapa polític: L'autor critica que s'hagi intentat reduir la complexitat catalana a l'eix de dretes i esquerres, obviant l'eix nacional. • El catalanisme no nacionalista: Defineix aquest concepte com una raresa històrica impulsada per Pasqual Maragall per canviar les regles del joc de l'últim segle. • Honestedat vs Objectivitat: Es debat sobre la impossibilitat de l'objectivitat absoluta en el periodisme i la política; l'únic camí és ser honest des del punt de vista propi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
2004-12-09 PESEBRE SORRA PINEDA
Art i Tradició a la Platja de la Pineda El pessebre de sorra de la Pineda és una instal·lació artística anual que ja es pot visitar i que romandrà oberta al públic fins al 6 de gener. Enguany, el projecte ha estat coordinat per la periodista Núria Ballverdú i compta amb la participació d'un equip d'artistes internacionals provinents d'Irlanda, Holanda, Dinamarca i França. Innovació en el Disseny i Gestió Tècnica A diferència d'altres edicions, aquest any s'ha optat per una estructura conceptual i immersiva: Estructura en espiral: El disseny convida el visitant a caminar al voltant de l'obra i descobrir diferents escenes. Escultura interior i exterior: Per primera vegada, l'obra no és només una muntanya esculpida per fora, sinó que s'obre per mostrar el nen Jesús i tres àngels a l'interior, especialment espectacular amb la il·luminació nocturna. Figures clàssiques: Tot i l'enfocament modern, no hi falten escenes tradicionals com el caganer, els reis seguint l'estel, els pastors i Josep i Maria camí de Betlem. Detalls Tècnics i Processos de Creació "Hem volgut fer una escultura que s'obre, que s'expandeix, esculpida tant per fora com per dins." Sorra específica: S'han utilitzat 20 camions de sorra procedents d'uns terrenys propers a la Pineda (a uns 500 metres de la costa), ja que la sorra de platja directa conté massa pedres. Compactació amb vibradors: Per garantir la fermesa davant les inclemències del temps, s'han utilitzat vibradors de ciment per assentar la sorra humida dins d'estructures de fusta abans de començar a esculpir-la a mà. Treball artístic: Els escultors són professionals que mantenen un circuit internacional constant, participant en festivals de sorra, gel i neu per tot el món. Finalment, l'obra manté el seu caràcter d'art efímer, ja que serà enderrocada després de Reis per retornar la platja al seu estat original, tancant així el cicle d'aquest projecte artístic de Vila-seca.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
El Pessebre de Sorra de la Pineda
L'Art Efímer del Pessebre de Sorra a la Pineda Aquesta conversa detalla la creació del tradicional pessebre de sorra a la platja de la Pineda (Vila-seca), una obra monumental que destaca per la seva complexitat tècnica i artística. Enguany, el disseny s'ha concebut com una escultura expansiva que convida l'espectador a recórrer-la en espiral. Tècnica i Construcció La creació d'aquestes figures requereix un procés rigorós per garantir-ne l'estabilitat: * Compactació: S'utilitzen vibradors de ciment per assentar la sorra barrejada amb aigua dins d'estructures de fusta, aconseguint una duresa similar al ciment. * Material: S'han utilitzat 20 camions de sorra extreta d'uns terrenys propers, ja que la de la platja té massa pedres per al detall que requereix l'escultura. * Creativitat: El disseny final neix d'un brainstorming col·lectiu entre tots els artistes participants. Els Artistes i el Circuit Internacional El projecte compta amb la participació d'escultors i pintors professionals provinents d'Irlanda, Holanda, Dinamarca i França, a més de talent local: * Aquests professionals viatgen per tot el món participant en festivals d'escultures de sorra, gel i neu. * Provenen de certàmens recents en països com el Canadà, la Xina o Austràlia. Elements del Pessebre El recorregut en espiral permet descobrir diverses escenes: * L'exterior mostra els Reis Mags, pastors, ovelles i el tradicional caganer. * L'interior, il·luminat al vespre, acull la figura del nen Jesús protegit per àngels. "És una mica la gràcia d'això... anar guardant les escultures tampoc no li trobaríem massa sentit." L'exposició estarà oberta fins al 6 de gener, moment en què l'obra serà enderrocada per retornar la platja al seu estat original.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Campanya de recollida de joguines de Creu Roja a Tarragona
Inici de la campanya solidària per als Reis d'Orient La Creu Roja posa en marxa una nova edició de la campanya de recollida de joguines amb l'objectiu que cap infant en situació de vulnerabilitat es quedi sense regals. La iniciativa destaca pel seu caràcter inclusiu i la voluntat d'oferir igualtat d'oportunitats a tots els nens i nenes. Requisits de les joguines Per garantir la dignitat i els valors de la campanya, les donacions han de complir tres condicions fonamentals: - Joguines noves: No s'accepten articles usats perquè no hi ha "infants de segona classe" i tothom mereix estrenar el seu regal. - No bèl·liques: Es fomenta la pau i la resolució no violenta de conflictes. - No sexistes: Es busca trencar amb els estereotips de gènere des de la infància. "Els Reis Mags són mags per a tots i no hi pot haver cap nen que es quedi sense joguina." Punts de recollida i horaris a Tarragona La ciutadania pot fer les seves aportacions en diversos espais habilitats: 1. Farmàcies de Tarragona: Totes aquelles adscrites a l'Associació de Farmacèutics. 2. Oficines de Creu Roja: - Centre de Formació: Rambla Nova, 35. - Assemblea Provincial: Avinguda d'Andorra, 61. - Horari: Dilluns a divendres (10h-13h) i dilluns a dijous tarda (16:30h-18:30h). 3. Botiga Grim: Situada al Centre Comercial Eroski (Parc Central), en horari comercial de 10h a 22h. Impacte social i necessitat L'any passat la xifra d'infants atesos va oscil·lar entre els 300 i 400, el que es tradueix en unes 800 joguines repartides (dues per nen). Lamentablement, la demanda augmenta cada any, fet que fa que la col·laboració ciutadana sigui més vital que mai fins al dia 5 de gener.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
VII Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona
La Trobada de Dones Emprenedores: Un punt d'inflexió El programa presenta la VII edició de la Trobada de Dones Emprenedores, un esdeveniment que s'ha consolidat a Tarragona després de gairebé una dècada de trajectòria. Les representants de l'Associació d'Empresàries, Laura Roger i Tere Ruana, expliquen l'evolució de l'entitat i els reptes que volen abordar en aquesta jornada. L'ambició femenina com a motor de canvi El tema central d'enguany és l'ambició femenina, un concepte històricament considerat tabú o associat a connotacions negatives per a les dones. Es comptarà amb la participació de Núria Chinchilla, experta de l'IESE i autora del bestseller L'ambició femenina. Se subratlla que l'ambició és el motor necessari per al canvi en el món empresarial i social. Canvis en les institucions i relació amb l'ICD La trobada serà presidida per Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de la Dona (ICD). Les convidades destaquen un canvi en la gestió de l'institut: Es nota una major receptivitat i un diàleg més obert amb tota mena de grups professionals. L'objetiu és conèixer les noves directrius del Govern per fomentar l'emprenedoria femenina. Conciliació i visibilitat Es debat sobre la dificultat de conciliar la vida laboral amb la personal, una càrrega que encara recau majoritàriament sobre les dones. "L'ambició femenina és el principal motor del canvi necessari." Finalment, es destaca l'obertura de la trobada als homes, que cada vegada hi participen més, amb l'esperança que en el futur no calgui diferenciar per gènere en aquest tipus d'actes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Control d'estornells a Tarragona amb sistemes acústics
Nou mètode de control aviari a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha contractat l'empresa Iacosti per implementar un sistema pioner i innocu per gestionar la població d'estornells a la ciutat. El mètode es basa en l'ús de sons auditius que imiten el xiscle de l'estornell espantat barrejat amb crits d'aus rapinyaires. Funcionament i aplicació Ubicació inicial: La prova pilot comença a la Plaça Imperial Tàrraco. Horari: Les emissions es realitzen un cop al dia, coincidint amb la posta de sol (entre les 17:30h i les 18:00h), que és quan els ocells tornen als arbres per dormir. Durada: El so s'emet de forma interrompuda durant uns 10 minuts. Infraestructura: S'han instal·lat dos emissors amb nou altaveus cadascun. Objectius del projecte L'objectiu principal no és només espantar les aus, sinó que aquestes identifiquin la zona com un lloc perillós i incòmode, provocant que marxin a zones allunyades del nucli urbà. Els principals beneficis buscats són: Salut Pública: Reduir els excrements de les aus, que són focus de bacteris, paràsits i causen insalubritat. Manteniment urbà: Evitar la degradació del mobiliari urbà i les molèsties als vehicles privats. Benestar ciutadà: Disminuir el soroll constant i molest que generen aquestes colònies d'aus. "No s'ha d'oblidar que els excrements són un focus d'insalubritat i un tema de salut pública, més enllà de les molèsties al mobiliari." Fase experimental Aquesta iniciativa es troba en una fase d'estudi per analitzar el comportament de la població local d'estornells, ja que tenen una gran capacitat d'adaptació. Si els resultats són positius i s'aconsegueix que les aus marxin lluny de la ciutat sense causar molèsties excessives als veïns, el sistema s'ampliarà a tota Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Veïns de Sant Salvador desconvoquen talls de carretera
Títol del conflicte: La lluita pel CAP 24 hores Els veïns dels barris de Sant Salvador i Sant Ramon a Tarragona han decidit desconvocar les mobilitzacions i els talls previstos a la carretera nacional després d'aconseguir un compromís institucional directe. El motiu principal de la seva protesta és l'exigència de l'obertura del Centre d'Atenció Primària (CAP) durant les 24 hores del dia. Punts clau de la negociació: Compromís de la Generalitat: La consellera de Salut, Marina Geli, s'ha compromès a reunir-se amb els representants veïnals el proper divendres dia 17. Raons de la protesta: L'aïllament geogràfic del barri respecte al centre de Tarragona. L'elevat percentatge de gent gran que queda desprotegida a partir de les 22:00 h, quan finalitza el servei d'autobusos. L'incompliment d'una resolució del Parlament de Catalunya de l'any 2001 que aprovava la urgència del servei per unanimitat. "No demanem luxes, només demanem metges perquè se'ns atengui al barri, ja que estem molt lluny de tot arreu." Pròxims passos i esperances: L'Alfons Ruiz, president de l'associació de veïns, destaca que han volgut mostrar bona voluntat anant a la reunió sense pressió directa de talls de carretera, tot i que no descarten tornar-hi. Després de la trobada amb la consellera, es convocarà una assemblea informativa per decidir si es reprenen les mobilitzacions o si s'arriba a un acord satisfactori.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
2004-12-07 UM INTERMON-OXFAM
El Comerç Just com a alternativa solidària L'episodi ens trasllada al carrer Sant Francesc de Tarragona per conèixer de prop la botiga d'Oxfam Intermón. Aquest espai no és només un punt de venda, sinó un projecte basat en el comerç just, un moviment que busca garantir condicions laborals dignes per als productors del Tercer Món. Principis del Comerç Just Segons expliquen la Caterina i l'equip de la botiga, els productes se seleccionen seguint criteris ètics estrictes: Rebuig a l'explotació infantil i garantia de salaris dignes per a les famílies. Igualtat de gènere, assegurant el mateix salari per a homes i dones. Respecte pel medi ambient, amb una producció que no malmet l'entorn natural ni social dels països d'origen. Varietat de productes i logística La botiga ofereix una gran diversitat d'articles que van des de l'alimentació fins a l'artesania: Alimentació: Cafès de varietats aràbiga i robusta, tes d'Sri Lanka, xocolata belga amb cacau solidari, melmelades de mango i papaia, i cereals energètics. Artesania i Tèxtil: Capses de fusta de l'Índia, cistells de Bangladesh, roba feta a mà per cooperatives de dones (TG Mujeres) i bijuteria de plata. Productes culturals: Contes de les Tres Bessones i agendes en català. "No és només el compromís perquè la botiga funcioni, sinó el compromís amb les persones del Tercer Món." Funcionament i activitats solidàries L'establiment funciona gràcies a un gran equip de voluntaris que fan torns de dilluns a dissabte. Durant la campanya de Nadal, destaquen les paneres solidàries personalitzades i els vales regal per fomentar un consum responsable. A més, s'anuncia un concert de gospel solidari el proper dia 11 a l'església dels Caputxins de Tarragona, amb l'objectiu de recaptar fons per a un projecte agrícola a Guatemala.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Exposició d'art del Centre Penitenciari de Tarragona
L'Art com a Eina de Reinserció Entrevista amb Maria Jesús Martínez Enciso, directora del Centre Penitenciari de Tarragona, amb motiu de la tercera mostra d'art realitzada pels interns. L'exposició, titulada "Els quatre elements", s'ubica al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona i busca donar visibilitat a la tasca creativa que es realitza dins la presó. Formació i Vida Diària al Centre La directora detalla com s'estructura la jornada dels interns per mantenir-los ocupats i fomentar la seva rehabilitació: Educació no formal: Inclou tallers d'arts plàstiques, serigrafia i enquadernació amb l'objectiu de descobrir valors personals i fomentar la convivència. Educació formal: Des de l'alfabetització fins a estudis universitaris a distància. Formació ocupacional: Cursos trimestrals de pintura o fusteria que atorguen un certificat professional vàlid per a la inserció laboral externa. Treball productiu: Tallers remunerats gestionats pel CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció), on es realitzen tasques per a empreses externes. L'Impacte de l'Exposició "És molt important que tota la xarxa social conegui realment el que és un centre penitenciari, ja que el 90% de les notícies mai són positives." L'exposició no només serveix per mostrar una cara desconeguda de la presó, sinó que actua com un potent element de motivació per als interns, tot i que molts no poden sortir a veure el resultat de la seva obra a causa de les seves condemnes. L'èxit de la mostra es deu en gran part a la tasca de la monitora Olga i al talent dels alumnes del taller de ceràmica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Formació i tallers artístics en centres penitenciaris
L'Educació i Formació al Centre Penitenciari El sistema educatiu dins de la presó es divideix principalment en dues vessants que busquen la reinserció i l'ocupació del temps dels interns: Educació Formal: Inclou l'escola amb tots els nivells d'alfabetització, estudis universitaris a distància i la formació ocupacional (tallers de fusteria o pintura de 3 mesos amb certificat professional). Educació No Formal: On s'emmarquen els tallers d'arts plàstiques, ceràmica, serigrafia i enquadernació. Objectius dels Tallers d'Arts Plàstiques L'activitat creativa no és només una qüestió artística, sinó que persegueix fites integrals: 1. Formació tècnica en disciplines creatives. 2. Potenciació d'hàbits de treball individual i autodisciplina. 3. Foment de la convivència i el treball en equip. 4. Descobriment de valors personals i noves inquietuds. Treball Productiu i l'empresa CIRE A part de la formació, existeixen els tallers productius gestionats pel CIRE (empresa pública de la Generalitat). En aquests espais: * Uns 50-60 interns realitzen tasques de manipulació (com esponges o paelles) per a empreses externes. * Els interns reben una remuneració econòmica pel seu treball, seguint torns de matí i tarda. L'Art com a Pont amb l'Exterior L'exposició de les obres fora del centre és una eina de motivació cabdal. Tot i que la qualitat artística és molt alta i d'estil contemporani, molts autors no poden assistir a les seves pròpies inauguracions per la seva situació penal. "El fet de poder treure-ho fora i que la gent del carrer gaudeixi de la producció artística els motiva moltíssim."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
2004-12-02 UM P.CONGRESSOS
Presentació escolar al Palau Firal i de Congressos L'acte ha aplegat a més de 1.400 nens i nenes de prop de cinquanta escoles de Tarragona per celebrar els 150 anys de la Rambla Nova. La jornada s'ha iniciat amb una gran rebuda per part de grups d'animació, amb xirafes i percussions africanes, seguida d'una representació teatral dirigida per Joan Pasqual. Detalls del llibre: "La petita història de la Rambla" La publicació és una iniciativa del Museu d'Història de la Ciutat i compta amb la col·laboració de: * Pilarín Bayés: responsable de les il·lustracions. * Tecla Martorell: autora del text. L'autora explica que el relat es basa en les memòries de la gent gran i reflecteix l'evolució de la ciutat, especialment el contrast abans i després de la Guerra Civil. Segons Martorell: "És un relat costumista on la gent de Tarragona s'identificarà, no només els petits, sinó també la gent gran." Dinàmiques de l'acte i cloenda Protagonista: El conte està guiat per la Diana, un personatge que recorre la Rambla amb diferents generacions, mostrant diversos ritmes vitals. Regals: Tots els assistents rebran un exemplar del llibre i un globus commemoratiu. Final d'acte: Està prevista una enlairada de globus des de la terrassa del Palau amb els desitjos dels escolars.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Cisura de la història de la Rambla de Tarragona
Celebració dels 150 anys de la Rambla Nova L'acte de cloenda celebrat al Palau de Fires i de Congressos de Tarragona ha reunit uns 1.400 alumnes de diversos centres educatius per commemorar el 150è aniversari de la Rambla Nova i presentar el llibre 'La petita història de la Rambla de Tarragona'. Activitats Destacades Durant la jornada, els infants han gaudit de diverses propostes lúdiques i culturals: Animació Infantil: Grups d'animació com 'les girafes' han rebut els nens a primera hora del matí. Teatre Pedagògic: L'Aula de Teatre de la URV, amb Joan Pasqual al capdavant, ha explicat la història de la ciutat a través d'una representació. Projeccions: S'ha projectat una pel·lícula sobre la trajectòria històrica de la Rambla. L'Enlairament dels Desitjos El moment culminant de la celebració ha estat l'enlairament de globus. Representants de cada escola han pujat a l'escenari acompanyats de les autoritats municipals, incloent-hi l'alcalde Joan Miquel Nadal i la regidora de Patrimoni Maria Mercè Martorell. "Cada globus porta un desig escollit per cada classe perquè s'enlairin i es facin realitat." L'acte ha finalitzat amb una imatge festiva dels globus omplint el cel amb els missatges i bons propòsits dels escolars tarragonins.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
La travessa de l'Avanera: Protecció del Guarà Català
El Guarà Català a la plaça de la Font L'episodi se centra en l'arribada a Tarragona de l'Avanera, una femella de Guarà català (ruc autòcton), acompanyada per Toni Valentí. Aquesta acció forma part d'una iniciativa per tot Catalunya que va començar a Ull decona i té com a destí final el Monestir de Montserrat el proper 12 de desembre. Sensibilització i conservació de la raça L'objectiu principal d'aquest trajecte a peu és donar a conèixer la situació crítica d'aquesta raça autòctona: Actualment només hi ha uns 100 exemplars registrats. Per considerar que la raça està fora de perill d'extinció, caldria arribar als 1.000 exemplars. Es destaca que el ruc català és un animal gros, resistent i noble, que històricament va moure l'economia del país. Detalls de l'etapa a Tarragona Durant l'estada a la capital tarragonina, s'han viscut moments significatius: L'Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient, ha rebut l'animal col·locant-li una bandera de la ciutat amb el lema "Tarragona capital". Toni Valentí explica que l'Avanera (de 5 anys i actualment embarassada) només transporta càrrega lleugera, com ara tendes i aliment comprimit (civada i avena). La recepció en llocs com Cambrils ha estat molt emotiva, amb centenars de nens participant en la benvinguda. "Abans els rucs eren els que movien l'economia de Catalunya i ara, com que no els necessitem, els deixem perdre."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Protesta al balcó de l'Ajuntament de Tarragona contra el portaavions JFK
La plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau ocupa el balcó municipal Des de la tarda d'ahir, tres membres de la plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau es troben instal·lat de manera permanent al balcó central de l'Ajuntament de Tarragona. L'acció té com a objectiu protestar contra la presència del portaavions nord-americà JFK a les aigües del port i denunciar el que consideren una "invasió" de milers de marines. Detalls de l'acció de protesta Permanència: Els activistes tenen la intenció de quedar-se al balcó fins dissabte, coincidint amb la marxa del vaixell de guerra. Condicions: Malgrat les fortes pluges de la nit anterior, els manifestants han resistit gràcies al fet que se'ls ha permès l'accés a la sala de la rotonda del Palau Municipal per dormir. Logística: Reben suport de companys des de la plaça de la Font mitjançant una corda per pujar aliments i roba. Relació amb les autoritats i seguretat "No ens enfrontarem més que amb el nostre cos i amb les nostres idees." Els activistes, representats per Toni Álvarez, han explicat que la seva actitud és totalment pacífica. Tot i haver estat identificats per la Guàrdia Urbana, de moment no hi ha hagut cap intent de desallotjament violent, encara que l'accés a l'escala reial de l'ajuntament ha estat tallat pels agents per evitar que s'hi sumin més manifestants. Suport popular i objectius polítics La plataforma busca forçar un debat polític i retreure a l'equip de govern (Convergència i PP) el seu suport a aquestes visites militars. Paral·lelament, a la plaça de la Font s'ha instal·lat una taula informativa per recollir signatures de suport entre la ciutadania, amb una resposta positiva per part de molts vianants que recorden els desastres de la guerra.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
2004-12-02 PREMI ALCALÀ PATRIMONI TGN
Acte de lliurament del Premi d'Alcalá de Henares L'acte institucional celebra la concessió del Premi Ciutat d'Alcalá, Ciutat Patrimoni Mundial 2004, a la ciutat de Tarragona. El jurat ha decidit per unanimitat atorgar aquest reconeixement en virtut de l'exemplar esforç de la ciutat catalana en la recuperació i integració del seu llegat històric. Mèrits de la ciutat de Tarragona Durant la presentació, s'han destacat tres vessants fonamentals que han fet Tarragona mereixedora del guardó: Valoració científica: La base intel·lectual i arqueològica que sustenta qualsevol intervenció posterior. Conservació i musealització: La transformació de restes que estaven en desús o degradades (amfiteatre, fòrum, circ) en espais vius i visitables integrats en la trama urbana. Activitat social i econòmica: El foment de l'ocupació a través d'escoles taller i empreses d'arqueologia, així com el desenvolupament d'un turisme harmònic amb esdeveniments com Tarraco Viva. Reflexions sobre el Patrimoni de la Humanitat Les autoritats presents han subratllat que ser part de la llista de la UNESCO no és només un honor, sinó també: Una distinció pel treball ben fet i l'excel·lència. Un model i referència per a altres ciutats que vulguin emular aquests èxits. Un compromís intergeneracional per lliurar als descendents un patrimoni més ric del rebut. "Ningú és més que un altre si no fa més que un altre." L'acte ha conclòs amb la intervenció de representants de la Comunitat de Madrid i l'Universitat d'Alcalá, refermant la col·laboració institucional per a la conservació del patrimoni i anunciant futures línies d'ajut com el 1% cultural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
El Grup Escènic Atenea presenta Adolfo Marsillach al Metropol
El retorn d'un clàssic de la comèdia El Grup Escènic Atenea torna als escenaris aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona amb l'obra "Feliç Aniversari", del prestigiós autor Adolfo Marsillach. Els convidats, Josep Emma i Encarnita Núñez, destaquen la rellevància d'aquest text que, tot i ser un referent de l'alta comèdia, feia temps que no es representava en el circuit comercial. Claus de l'obra i la representació Temàtica central: L'obra explora la història d'una mentida i convida a la reflexió sobre les relacions humanes a través del somriure. Personatges: Rosa Bosch interpreta el paper protagonista, una dona que repassa la seva vida des de la infantesa fins a la maduresa. Estil: Es defineix com una comèdia intel·ligent, enginyosa i, en paraules de l'autor, fins i tot "balsàmica" per a l'espectador. Trajectòria de l'Atenea i futurs projectes El grup, amb una llarga tradició a la ciutat, continua apostant pel relleu generacional i la formació d'actors que sovint fan el salt a l'àmbit professional a Madrid o Barcelona. Durant l'entrevista es mencionen els propers compromisos de la companyia: Gener: Estrena de "Susana quiere ser decente" a la Canonja i posteriorment a Tarragona. Final de temporada: Representació de l'obra clàssica "L'avar" de Molière, en la versió de Josep Maria de Sagarra. "Les mentides poden ser enginyoses, divertides i fins i tot balsàmiques; s'han salvat més matrimonis dient mentides que confessant veritats." L'entrevista conclou amb el sorteig d'invitacions per a la funció de diumenge a les 18:30h, tot i la competència amb els esdeveniments del cap de setmana llarg.