Tots els episodis

62498 episodis disponibles

episodis

58129-58152 de 62498

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Anàlisi de l'inserció laboral dels graduats de la URV
L'estudi sobre la inserció laboral a la URV L'estudi, realitzat per Javier, Ferran Mañé i Mercedes Teruel, analitza la situació dels graduats de la Universitat Rovira i Virgili (URV) al mercat de treball. Les dades, subministrades per l'Agència Catalana de Qualitat Universitària, mostren una visió general molt positiva, tot i que presenten matisos importants segons l'àrea d'estudi. Resultats principals i ocupació El 93% dels graduats de la URV troben feina, una xifra lleugerament superior a la mitjana catalana (90%). El temps mitjà per trobar la primera feina se situa entre dos i quatre mesos. Hi ha una diferència clara entre disciplines: les carreres tècniques freguen el 100% d'ocupació, mentre que les humanitats (filologia, història, geografia) presenten taxes més baixes. Formació vs. Feina (Matching) L'estudi destaca el concepte de matching o l'ajust entre la formació rebuda i les tasques realitzades al lloc de treball: En l'àrea tècnica, només el 12% treballa en feines no relacionades amb els seus estudis. En canvi, en les humanitats, fins a un 46% dels graduats ocupa llocs de treball que no tenen res a veure amb la seva formació. Curiosament, en el sector de les ciències experimentals (com química), s'ha detectat que un 43% dels titulats acaba realitzant tasques poc vinculades als seus estudis específics. Condicions econòmiques i desigualtat Pel que fa als salaris, l'estudi revela una forta segmentació: Un 60% dels graduats tècnics cobra més de 18.000 euros anuals. S'observa una preocupant bretxa de gènere: existeix una diferència salarial d'uns 5.000 euros anuals entre homes i dones, una dada que es repeteix a escala global. "L'economia no arriba a generar prou llocs de treball qualificats per a la quantitat d'estudiants universitaris que genera el sistema públic." El desequilibri del sistema educatiu Finalment, es reflexiona sobre la inflació de títols i la manca de quadres tècnics mitjans. Espanya té una proporció d'universitaris similar a Alemanya amb la meitat de la població, el que genera una dificultat per absorbir tots els graduats en llocs de qualitat. Hi ha una mancança d'oficis provinents de la formació professional (com electricistes o lampistes), ja que molts joves prefereixen la universitat pel seu estatus social, malgrat que la realitat econòmica sovint no correspongui a aquesta expectativa de prestigi o salari.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Acord unànime per la capitalitat de Tarragona
Consens polític per la capitalitat exclusiva Tots els grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona han arribat a un acord unànime per presentar una moció conjunta en el proper plenari del divendres. L'objectiu central és defensar Tarragona com a única capital de la futura vegueria del Camp de Tarragona, rebutjant qualsevol proposta de capitalitat compartida. Punts clau de la moció La proposta consensuada s'estructura en tres eixos fonamentals: * Confirmació de la titularitat: Es manifesta el convenciment que la Generalitat mantindrà Tarragona com a seu única i exclusiva. * Sol·licitud formal: S'insta oficialment a les institucions catalanes a ratificar aquesta condició. * Trasllat institucional: L'acord es farà arribar al President de la Generalitat, al President del Parlament i a tots els grups parlamentaris. Declaracions dels protagonistes Els representants dels diferents partits han mostrat una unitat sense precedents sobre aquest tema: "No estàvem reivindicant res, sinó que fèiem la constatació d'un fet històric d'actualitat." — Albert Vallvé (CiU) Josep Fèlix Ballesteros (PSC): Ha subratllat que no han deixat "ni la més mínima escletxa" perquè la decisió sigui reconsiderada, afirmant que el missatge ha de ser contundent. Maria Mercè Martorell (PP): Ha recordat el caràcter històric de la ciutat com a referent de la zona des del segle III aC. Lluís Balart (ICV): Ha advertit contra les "decisions salomòniques" que podrien generar desunió al territori. Aquesta moció sorgeix com a resposta directa a la iniciativa aprovada setmanes enrere per l'Ajuntament de Reus, on es demanava una capitalitat compartida entre ambdues ciutats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Celebració de la 4a edició del Saló FITA a Tarragona
El Saló de la Formació i el Treball (FITA) L'entrevista se centra en la quarta edició del Saló FITA, organitzat per la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA), que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquest esdeveniment es presenta com un espai de trobada essencial entre el món de la formació i el mercat laboral. Estructura i objectius del Saló El certamen es divideix en dues vessants principals: - Mostra d'expositors: On s'ofereix informació sobre tota la formació disponible a les comarques de Tarragona i es presenten ofertes de treball directes per part d'empreses de diversos sectors. - Jornades tècniques: Destinades especialment a estudiants d'últim curs, on s'imparteixen habilitats pràctiques com la preparació per a entrevistes de feina i la gestió d'equips. Sectors amb més demanda Sebastià Cabré destaca que, malgrat que l'atur és residual a la zona, hi ha dos sectors amb necessitats crítiques de personal: 1. Sector del metall i automoció: Dificultat per trobar oficials i personal tècnic. 2. Turisme: Un motor econòmic que requereix un flux constant de treballadors. "És important que hi hagi un lloc on se reuneixin les activitats de formació contínua, la formació ocupacional i les ofertes de treball del mercat provincial." Millora dels Polígons Industrials L'entrevista també aborda el recent conveni signat entre la CEPTA i l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta iniciativa pilot preveu la instal·lació d'oficines permanents als polígons de Francolí i Riu Clar per: - Centralitzar la gestió de residus i millorar la neteja. - Millorar la seguretat pública i l'enllumenat. - Incrementar la qualitat urbanística de les zones industrials per atraure noves inversions, buscant que tinguin una imatge tan cuidada com el centre de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Quarta edició del Saló Fita a Tarragona sobre ocupació
El Saló Fita: Punt de trobada del mercat laboral El Saló Fita arriba a la seva quarta edició consolidant-se com un espai essencial per a la interrelació entre la formació contínua, l'ocupacional i les ofertes de treball a la província de Tarragona. L'objectiu principal és connectar directament les empreses que busquen personal amb els demandants d'ocupació i els estudiants que estan a punt d'entrar al mercat laboral. Estructura i activitats del certamen L'esdeveniment, que se celebra al Palau Firal i de Congressos, es divideix en dues grans àrees: Mostra d'estands: Exposició de tota l'oferta formativa disponible a les comarques de Tarragona i espais d'empreses que cerquen mà d'obra o creen borses de treball. Jornades tècniques: Sessions adreçades a estudiants d'últim any d'universitat i de Formació Professional (FP) per adquirir habilitats pràctiques com: Comportament en entrevistes de feina. Gestió i relació amb equips de treball. Sectors amb més demanda de treballadors Malgrat que l'atur es descriu com a residual a la zona, s'identifiquen dos sectors amb una necessitat crítica de personal: Sector del metall: Especialment oficials tècnics i perfils per a l'automoció. Sector del turisme: Perfils menys tècnics però vitals per a l'economia local. "És intentar trobar aquella persona que encara no està en el mercat de treball però que hi accedirà en els propers mesos." Repte en la comunicació laboral Des de la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona (CEPTA), s'apunta que encara existeix un dèficit de comunicació entre les necessitats reals de les empreses i el món acadèmic. El saló actua com un mecanisme per suplir les mancances dels serveis públics d'ocupació en aquest període de transició administrativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Campanya de Nadal i reptes del comerç a Tarragona
Perspectives de la Campanya de Nadal El president de la Federació de Botiguers de Tarragona es mostra optimista respecte a la propera campanya de Nadal, la més important de l'any. Aquesta campanya pot representar entre un 30% i un 40% del volum de vendes anual per a molts establiments, arribant fins al 60% en sectors com el tàxtil i les joguines. Il·luminació i ambientació L'inici simbòlic de la campanya es marca amb l'encesa de les llums el proper divendres: S'il·luminaran un total de 61 espais entre carrers i places. L'Ajuntament assumeix el cost del consum elèctric, una mesura molt valorada pel sector. S'ha superat la controvèrsia inicial sobre les llums de baix consum, amb una acceptació general de la qualitat actual. Horaris Comercials i Obertura en Festius El sector manté una postura complexa sobre l'obertura en diumenges: Es recomana obrir els tres diumenges previs a Nadal (5, 12 i 19 de desembre) i els primers del gener per a Reis i rebaixes. No es considera rendible obrir tots els festius permesos per la llei. Existeix una preocupació per la conciliació familiar i la dificultat de fer treballar el personal en diumenge, en contrast amb les grans superfícies. "Nosaltres no estem d'acord amb treballar en diumenges, però a vegades ens hem d'adaptar al que hi ha per fer front a la competència." Creixement del Teixit Associatiu Es destaca la creació de l'Associació de Comerciants del Parc de la Ciutat, que aplega uns 80 comerços de zones com Via Roma, Jaume I i el carrer Reial. A més, hi ha quatre associacions més en procés de formació a zones com la Plaça de la Font o la Via Augusta. El Mercat Central com a Motor Econòmic El suport a la remodelació del Mercat Central és una prioritat absoluta: Es defineix el mercat com el "cor de la ciutat". La Federació exigeix que les obres comencin el més aviat possible per evitar la degradació comercial dels voltants. Es demana millorar també els accessos viaris a la ciutat per facilitar l'arribada de clients.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Opinió ciutadana sobre el preu dels medicaments
El cost dels medicaments sota la lupa En aquest recull d'opinions, diversos ciutadans expressen el seu parer sobre l'elevat cost dels productes farmacèutics i la necessitat d'una rebaixa generalitzada. La percepció comuna és que els medicaments representen una despesa excessiva per a l'economia domèstica, especialment per a tractaments crònics. Els punts clau del debat: Percepció de preus elevats: Els entrevistats coincideixen que el cost és "una burrada" i que afecta negativament la butxaca del ciutadà. Medicaments específics: S'esmenten casos concrets, com els fàrmacs per al colesterol o els remeis per al constipat que no sempre estan receptats i s'han de pagar íntegrament. Possibles solucions: Es proposen mesures fiscals i polítiques: Reducció de l'IVA aplicat als productes sanitaris. Major intervenció de l'Estat per finançar els costos. Demanda de gratuïtat no només per a pensionistes, sinó per a tots els cotitzants. Crítica a la gestió pública: "Si el rebaixen per una banda i ens carreguen altres coses per una altra, ens quedaríem igual." Existeix un cert escepticisme respecte a les promeses polítiques, recordant compromisos electorals no complerts sobre la baixada de preus. Altres ciutadans prioritzen la qualitat del servei de la Seguretat Social per sobre del preu, argumentant que el més important és que el sistema funcioni correctament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Impacte de la rebaixa de preus dels medicaments
El Pla Estratègic de Política Farmacèutica L'entrevista analitza el nou pla del Govern espanyol que preveu una rebaixa del preu de 5.000 fàrmacs (un 4% el 2005 i un 2% el 2006). Tot i que la mesura pretén reduir la despesa sanitària pública en uns 420 milions d'euros, el sector farmacèutic alerta de les conseqüències estructurals. Repercussions en el sector El senyor Soriol destaca que aquesta mesura afecta tota la cadena de valor: Indústria farmacèutica: Veu reduïda la seva capacitat d'inversió en R+D i es posen en perill llocs de treball. Oficines de farmàcia: Pateixen una davallada directa en els seus marges comercials i en el compte d'explotació. Risc de desabastiment: Espanya ja té els preus més baixos d'Europa, la qual cosa fomenta l'exportació paral·lela cap a països com el Regne Unit o Alemanya, on els medicaments es paguen millor. Debat sobre el consum i el finançament L'entrevistat qüestiona que només s'incideixi en el preu i no en el consum racional: Es critica la falta d'inversió en sanitat (2 punts del PIB per sota de la mitjana europea). Es reivindica un model de pagament en funció de la renda i no només de la condició laboral (jubilats vs. famílies amb pocs recursos). S'aposta per la prevenció i hàbits saludables (com la dieta mediterrània) per reduir la dependència de fàrmacs per al colesterol o la diabetis. "Espanya té els preus dels medicaments més barats de tota la comunitat europea... arribarà un moment en què hi haurà problemes importants de desabastiment."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Sessió d'agraïments i reconeixement continu
Introducció del Contingut Aquesta sessió s'ha caracteritzat per una reiteració constant de la gratitud entre els participants. Tot i que el contingut verbal ha estat minimalista, el missatge de reconeixement mutu ha quedat clarament establert. Punts Clau de la Sessió Agraïment sostingut: S'han realitzat intervencions cada 30 segons per mantenir el flux de cortesia. Consistència comunicativa: No s'han introduït elements distractors, centrant tota l'atenció en la paraula clau. Estructura temporal: El diàleg segueix una pauta cronològica estricta cada mig minut. "Gràcies." En resum, es tracta d'una interacció breu que posa èmfasi en la cortesia extrema i la validació recíproca dels interlocutors durant un període de dos minuts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
2004-11-26 REPOR ITER
L'ITER i la pèrdua de la seu de Vandellòs Un any després que la Unió Europea es decantés per la candidatura francesa de Cadarache, el govern espanyol busca assegurar l'oficina tècnica del projecte ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor) per a Catalunya com a compensació per la retirada de la candidatura de Vandellòs. Debat Científic i Energètic L'episodi analitza les dues cares del desenvolupament energètic: * Fusió Nuclear: Considerada l'"energia de les estrelles", pretén imitar el funcionament del sol per obtenir una font d'energia neta i quasi il·limitada, tot i que encara es troba en fase experimental. * Crítiques i Alternatives: Científics com Pep Puig i organitzacions com Greenpeace qualifiquen l'ITER de "quimera científica" i defensen que els recursos s'haurien de destinar prioritàriament a les energies renovables. Projecció Internacional a Tarragona El CIEMAT promou la celebració de la Conferència Europea de Física de Plasma a Tarragona el 2005. Aquest esdeveniment pretén ser un aparador mundial per: 1. Atreure la comunitat científica internacional. 2. Reafirmar la posició de Catalunya per acollir estructures col·laterals del projecte. 3. Discutir els reptes de la demanda energètica en països emergents com l'Índia o la Xina. "L'únic reactor de fusió segur és el Sol, i ho és perquè es troba a milers de quilòmetres de distància de la Terra." El Futur de Vandellòs Malgrat la moció parlamentària per crear un centre de recerca en energies renovables a Vandellòs amb els fons inicialment previstos per a l'ITER (uns 900 milions d'euros), hi ha incerteses sobre la disponibilitat real d'aquest pressupost i la competència amb centres ja consolidats, com el de Navarra.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Actualitat i reptes del Port de Tarragona amb Josep Burgassé
Entrevista al President del Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgassé, repassa l'estat actual de la infraestructura, les previsions comercials i les obres pendents. La conversa se centra en la cerca de l'estabilitat econòmica i la millora de la convivència amb la ciutat. La visita del portaavions JFK i la normalitat institucional Burgassé aborda la polèmica sobre l'arribada de vaixells de guerra, especialment la pròxima escala del portaavions nord-americà JFK. El president defensa que s'ha de tractar com una operació logística més: Absoluta normalitat: No es farà cap festival ni promoció turística de caràcter bèl·lic. Impacte econòmic nul per al Port, ja que els tractats internacionals eximeixen aquests vaixells de taxes, tot i que generen activitat en empreses locals de serveis. "Per al port serà tractat igual que un barco de cereals, no farem res diferent." Tràfic de mercaderies i resultats del 2004 El balanç de l'any és positiu quant a volum, però Burgassé destaca la necessitat de desmitificar la figura del president i donar valor a la feina del teixit empresarial: Diversificació: L'objectiu és reduir la dependència de les fluctuacions del mercat (com el cas del gra d'Ucraïna) per consolidar una càrrega general estable. L'assignatura pendent dels contenidors: El port pateix la competència de Barcelona i València. Es busca incentivar que la indústria química local no només importi, sinó que també exporti via Tarragona. Xifres: Es preveu tancar l'any amb uns 28-29 milions de tones. Projecció exterior i mercats estratègics S'aposta per una estratègia de promoció internacional més realista, prioritzant la rendibilitat comercial sobre la política: Focus en el Mediterrani: Especialment al Magrib (Tunísia) i els països del Mar Negre. Projecte Medport Community: Un lobby per captar fons europeus per al transport marítim de curta distància (short sea shipping). Rosario (Argentina): Es planteja la necessitat de clarificar la relació per obtenir intercanvis reals de mercaderia. Relació Port-Ciutat i obres al Serrallo Finalment, es tracten les obres que afecten directament la ciutadania, com l'aparcament del moll de costa: Transformació del Serrallo: Es busca unir la finalització del pàrquing amb la Marina Tàraco per renovar la façana marítima. Agraïment als veïns: El president destaca la paciència dels residents davant els talls de trànsit necessaris per a la millora del barri.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
2004-11-26 U M ESCHER
Explorant el món impossible de M.C. Escher L'exposició organitzada per la Fundació La Caixa a Tarragona ofereix una oportunitat única per endinsar-se en l'univers de M.C. Escher. Amb 78 peces provinents de l'Israel Museum de Jerusalem, moltes de les quals rarament s'exposen a causa de la fragilitat del paper, la mostra tanca un circuit d'èxit per Catalunya. Un artista entre la ciència i la geometria Escher es definia a si mateix com un autor més proper als científics que als seus col·legues artistes. La seva obra fascina matemàtics, físics i informàtics per la seva capacitat de representar conceptes complexos: Relativitat i bucles infinits: Figures que no comencen ni acaben mai. Geometria no euclidiana: Transformacions de formes bidimensionals a tridimensionals. Metamorfosi: Processos on un objecte es converteix en un altre (com granotes que passen a ser ocells) sense que es percebi la transició. Influències i etapes clau El comissari Javier Antí destaca que l'estil més reconegut d'Escher neix de la seva estada a l'Alhambra de Granada. Allà quedà captivat per les combinacions geomètriques de la ceràmica islàmica, dedicant 16 anys a estudiar com aplicar aquesta màgia a la seva pròpia fantasia. "Si sabéssiu el que he vist en l'obscuritat de la nit, a vegades gairebé m'he tornat boig per l'aflicció que em produeix no poder reproduir el que veig." Obres destacades de l'exposició Mans dibuixant-se: La icònica imatge d'una mà que sembla cobrar vida per crear-ne una altra en un cercle infinit. Dia i Nit: Un joc visual on camps llaurats es transformen en gavines sobre fons contrastats. Pujant i baixant: Representació d'una escala impossible on monjos pugen i baixen sense fi en el mateix espai. Metamorfosis: Una peça excepcional de més de tres metres que requereix condicions de llum molt tènues per la seva conservació. Llegat i modernitat L’obra d’Escher es considera precursora de l'art digital i del disseny per ordinador. Malgrat treballar exclusivament amb llapis, tinta i tècniques artesanes, va aconseguir anticipar efectes que avui dia són comuns en el cinema i la informàtica, mantenint una capacitat intacta per sorprendre espectadors de totes les edats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
M.C. Escher a Tarragona: El deliri de la visió
L'exposició d'Escher a Tarragona L'exposició presenta 78 peces originals procedents de l'Israel Museum de Jerusalem. Es tracta d'una mostra excepcional, ja que les obres estan realitzades sobre paper, un material extremadament fràgil que dificulta el seu trasllat i la seva exhibició freqüent. Després de recórrer altres ciutats, la mostra arriba a Tarragona per tancar el seu circuit a l'estat espanyol. L'artista dels científics Una de les paradoxes més fascinants de M.C. Escher és la seva relació amb el món acadèmic: Se sentia molt més proper als científics que als seus col·legues artistes. Matemàtics i físics (inclosos alguns Premis Nobel) el consideren el gran dibuixant dels descobriments enigmàtics del segle XX. La seva obra és capaç de visualitzar conceptes complexos com: La relativitat i la geometria no euclidiana. El bucle infinit i figures impossibles. La metamorfosi de formes bidimensionals a tridimensionals. "És com si de cop veus una reproducció de la relativitat, un bucle infinit o una figura que ni comença ni s'acaba." Trajectòria i influència de l'Alhambra L'evolució d'Escher va estar marcada per la seva naturalesa nòmada, condicionada en part pel seu origen jueu i l'auge de l'antisemitisme als anys 30. Un moment clau en la seva carrera va ser la visita a l'Alhambra de Granada: Va quedar enlluernat per les combinacions geomètriques de la ceràmica islàmica. Va dedicar prop de 16 anys a estudiar aquests patrons, que es van convertir en la base del seu estil més reconegut. L'evolució artística El recorregut de la seva obra passa per diferents etapes: Natura i detall: Dibuixos minuciosos d'insectes i flors. Cos humà i paisatge: Exploració de la figura i l'entorn urbà. El deliri de la visió: L'etapa final on la geometria i les formes es transformen de manera insòlita i impossible, creant una visió que "s'emborratxa a si mateixa".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Dia contra la Violència de Gènere i Cultura a Tarragona
Compromís contra la violència de gènere i agenda cultural L'episodi d'avui se centra principalment en la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. S'han realitzat diversos actes a la ciutat, destacant una concentració de cinc minuts de silenci a la Plaça de la Font, amb la participació de regidors i ciutadania. Lluita contra la violència de gènere Dades preocupants: Es recorda que en els darrers set anys han mort 400 dones a l'estat espanyol, amb 17 víctimes a Catalunya en el que va d'any. Actes institucionals: Malgrat una certa descoordinació entre la Generalitat i l'Ajuntament, ambdues institucions han convocat mobilitzacions. Cinefòrum: Aquesta tarda es projectarà el film Te doy mis ojos d'Icíar Bollaín a la Fundació La Caixa, seguit d'un debat. "Sortir al carrer i dir que estem en contra de la violència de gènere és sumar i no restar." Memòria històrica i teatre Cinema històric: El Teatre Metropol projectarà imatges inèdites del Nodo sobre el centenari de la Rambla Nova, recuperades pel tècnic Miguel Ángel Navarro. Teatre iraquià: Arriba l'obra L'incendi de la Violeta de la companyia Tortusa, una peça que reflexiona sobre els conflictes bèl·lics de l'Iraq. Acció social: Es menciona un proper informe de Càritas sobre la situació de la gent gran als barris de Ponent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Jornades i mostra del modernisme literari a Tarragona
El modernisme literari pren el pati de Jaume I En el marc de la tardor literària, s'ha inaugurat una mostra dedicada al modernisme literari al pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. L'acte, organitzat pel Gremi de Llibreters, combina l'exposició i venda de llibres amb plafons informatius i un cicle de conferències. Continguts de la mostra La fira s'estructura en diversos àmbits per oferir una visió integral del moviment: Autors clàssics: Es destaquen figures com Santiago Rusiñol, Víctor Català, Joaquim Ruyra i Puig i Ferreter. Edicions especials: Es fa èmfasi en la qualitat de les obres completes de Puig i Ferreter publicades per Arola Editors. Àmbits artístics: Panells informatius exploren la pintura, l'escultura i l'arquitectura modernista a la ciutat, destacant la figura de Francesc Carbó (conegut com a Quiquet). Seccions complementàries: També hi ha espais per als col·laboradors de la Setmana del Llibre, els Premis Ciutat de Tarragona i la commemoració dels 150 anys de la Rambla. Un espai emblemàtic L'elecció del lloc no és casual, ja que el propi pati de Jaume I és considerat un dels monuments modernistes de la ciutat. Segons Rosa Marugat, del Gremi de Llibreters: "Convé recordar la figura del modernisme, com va afectar la ciutat i les restes que en queden: l'arquitectura i el llegat que ens va deixar a Tarragona." La mostra romandrà oberta avui i demà, oferint una oportunitat única per adquirir llibres i aprofundir en la història artística local.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Quarta edició de la Fira de l'Oli a Tarragona
Presentació de la Quarta Festa de l'Oli La ciutat de Tarragona celebra aquest cap de setmana la quarta edició de la Festa de l'Oli a la plaça Corsini. L'esdeveniment, organitzat per l'ajuntament a través d'Espimsa, compta amb la col·laboració de la D.O.P. Siurana i la Unió Agrària. L'objectiu principal és promoure l'oli d'oliva verge extra de les comarques tarragonines i exercir la capitalitat de la ciutat donant suport als productors locals. Activitats i Productors La fira reuneix una vintena d'expositors, principalment cooperatives de zones com el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Entre els punts destacats trobem: * Degustacions gratuïtes: Els visitants podran tastar l'oli nou (recent premsat) amb llesques de pa a cada parada. * Esmorzar popular: Dissabte al matí s'oferirà un esmorzar amb pa amb tomàquet, embotit i vi de la D.O. Tarragona. Els tiquets es donen gratuïtament als clients del Mercat Central o es poden comprar per 2 euros. * Sortejos: Les compres a les parades donen dret a participar en un sorteig de lots de fins a 50 litres d'oli. Sinergies amb el Mercat Central L'elecció de la plaça Corsini i els horaris de la fira estan pensats per crear un vincle directe amb el Mercat Central, considerat per Raül Font com la > "catedral de l'alimentació fresca". Es busca potenciar el comerç de proximitat i facilitar l'accés als compradors mitjançant l'aparcament soterrani i serveis de transport a domicili que ofereixen algunes cooperatives. Qualitat i Tradició Es destaca l'altíssima qualitat de l'oli obtingut de l'oliva arbequina, que ha estat premiat internacionalment. Durant l'entrevista es posa en relleu que, tot i el caràcter industrial de Tarragona, la ciutat manté una forta connexió amb el sector agrari a través de trulls i pagesos que mantenen viva la tradició del camp.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
L'oli d'oliva DOP Siurana i la seva fira a Tarragona
L'Oli d'Oliva Verge Extra DOP Siurana El text destaca la qualitat excepcional de l'oli obtingut a partir de l'oliva arbequina a les comarques de Tarragona. Aquest producte, sota la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Siurana, ha estat reconegut repetidament pel Ministeri d'Agricultura com un dels millors olis de l'Estat en les darreres edicions dels seus premis. El paper de les Cooperatives Agrupa agricultors que uneixen esforços per al premsatge i la comercialització. Provinents de comarques com el Priorat, el Baix Camp, el Tarragonès, l'Alt Camp i el Baix Penedès. Exemples d'èxit: les cooperatives de la Selva del Camp i de Vimbodí. Tarragona com a capital i promotora Tot i la industrialització i el pes del turisme, Tarragona manté la seva vinculació agrícola: - La ciutat exerceix la seva capitalitat per ajudar a difondre el producte dels pobles veïns. - Encara es mantenen trulls actius, com el de la cooperativa de la Canonja i un de privat a la Boella. - L'activitat agrícola és, per a molts, una activitat secundària de cap de setmana que manté viu el territori. La Fira de l'Oli: Objectius i Sinàrgies L'esdeveniment està dissenyat per generar un impacte real en el teixit econòmic local: "La festa pretén ser un element de promoció per donar a conèixer un producte d'excel·lent qualitat que potser la gent encara no té prou en compte." Dates estratègiques: Se celebra divendres i dissabte per coincidir amb l'obertura del Mercat Central i potenciar sinàrgies. Benefici mutu: La promoció dels productors de l'entorn reverteix en la ciutat, ja que aquests agricultors també consumeixen serveis a la capital. Salut i Sabor: Es posa en relleu el valor organolèptic i dietètic de l'oli en la dieta mediterrània.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Memòria cinematogràfica i 150 anys de la Rambla
Celebració del 150è aniversari de la Rambla de Tarragona L'episodi se centra en els actes commemoratius de la Rambla de Tarragona, destacant una activitat especial al Teatre Metropol on es recuperarà l'experiència del cinema d'època. L'any 1954 ja es va celebrar el centenari amb la presència del ministre d'Obres Públiques, el Conde de Vallellano, i l'arribada d'un tren històric. L'Experiència del Cinema i el NO-DO El NO-DO com a finestra al món: En una època sense televisió, el noticiari obligatori era l'única via dels ciutadans per veure imatges internacionals i propaganda del règim. Llenguatge d'època: Es comenten expressions curioses com els vehículos de tracción de sangre per referir-se als carros llançats per animals. Sessió al Metropol: Es recrearà una sessió clàssica que inclourà: Projecció íntegra del NO-DO on apareix Tarragona. El cartell de "descans" i la prohibició (sovint ignorada) de menjar pipes. Projecció de la pel·lícula La gran familia (1962). Tarragona com a plató cinematogràfic La tria de La gran familia no és casual, ja que conté escenes emblemàtiques rodades a la ciutat: * La Ciutat Residencial i el seu menjador. * El Balcó del Mediterrani, on transcorre una de les escenes més recordades amb el personatge del padrí (Pepe Isbert). * Imatges d'edificis desapareguts com l'antiga Casa Güell o l'hotel Tarraco en construcció. Crida a la conservació del patrimoni fotogràfic "No les tireu; hi ha un hospital per a les fotografies: el Museu d'Història." Miguel Ángel Navarro, tècnic del Museu d'Història, fa una crida als tarragonins per portar fotografies antigues de la ciutat (comunions al Balcó, passejades per la Rambla) per ser digitalitzades. L'objectiu és crear un centre d'imatge històrica per evitar que els records familiars acabin perduts en caixes de cartró.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Rehabilitació d'habitatges i nou decret de lloguer just
Millora de l'habitatge públic i noves polítiques socials L'entrevista a Jordi Navarro, delegat territorial de l'empresa pública Adigsa, desgrana les accions imminents per rehabilitar el parc d'habitatges socials a Camp Clar i Constantí, a més d'analitzar les noves directrius del Govern català en matèria d'habitatge. Una auditoria revela promeses incomplertes L'actual direcció d'una empresa pública ha realitzat una auditoria interna sobre el període 1997-2004, extraient conclusions preocupants: S'ha detectat que no s'havia executat ni el 50% de les obres promeses als veïns. Moltes d'aquestes actuacions estaven pactades per escrit però mancaven de pressupost i finançament real. El deute estimat per completar les obres pendents puja a 208 milions d'euros. Actuacions a Camp Clar i la "Plaça Camarón" S'ha aprovat una inversió d'un milió d'euros per a la millora de façanes, patis interiors i neteja de 1.300 habitatges. Una part destacada és la rehabilitació de la plaça de Sant Magí i Santa Tecla: "Culturalment està més arrelat el nom de Plaça Camarón... s'hi instal·larà un bust de l'artista per petició popular de la comunitat." L'estrena del Lloguer Just El Govern català aprovarà un decret pioner per garantir que l'accés a l'habitatge sigui sostenible econòmicament. Els punts clau del lloguer just són: Límit del 30%: Cap llogater d'habitatge públic hauria de destinar més del 30% de la seva nòmina al lloguer. Subvencions directes: Si el lloguer supera aquest llindar, la Generalitat es farà càrrec de la diferència. Xarxa d'intermediació: Es busca incentivar que els propietaris de pisos buits els posin al mercat social a través de l'administració, garantint-los el cobrament i el manteniment del patrimoni. Preu concertat: Es crea una nova categoria entre la protecció oficial i el mercat lliure per oferir preus més assequibles mitjançant subvencions a promotors privats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Teatre Iraquià al Metropol: L'incendi de la Violeta
Una finestra a la realitat de l'Iraq a través de l'art L'entrevista presenta la companyia de teatre iraquiana de Haider Munadhar Hussein, que arriba a Tarragona per representar l'obra L'incendi de la Violeta al Teatre Metropol. Aquest espectacle, estrenat prèviament a Tortosa dins del Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, busca transmetre la realitat del poble iraquià més enllà de les imatges bèl·liques que difonen els mitjans de comunicació. Una narrativa visual i simbòlica El director explica que l'obra utilitza el teatre de la imatge per sobre del diàleg, facilitant la comprensió a aquells que no parlen àrab. Els elements escenogràfics són claus: Una tela de 400 metres quadrats que simbolitza les fosses comunes i el passat de mort sota el règim de Saddam Hussein. Els actors treballen sota aquesta tela i lluiten per sortir a la vida, formant finalment un gran vaixell. El simbolisme del vaixell representa el camí cap a la pau i la democràcia. Més enllà de la guerra Haider destaca que la premsa internacional només mostra la cara negativa i la mort a l'Iraq. Malgrat el conflicte, reivindica que hi ha una vida quotidiana: "No graven la part positiva de l'Iraq... els nens van a l'escola, els estudiants a la universitat i els funcionaris a la feina." L'autor subratlla el contrast entre la dictadura anterior, on només hi havia quatre diaris, i l'actualitat amb més de 50 publicacions, veient aquest pluralisme com un senyal d'esperança. El camí cap a la democràcia L'entrevista conclou reflexionant sobre les properes eleccions de gener. Tot i reconèixer que la democràcia és una pràctica nova per a un poble que no l'ha viscuda en mil anys, el director creu que és un primer pas necessari, tot i els possibles errors inicials, per construir una constitució i una llei que governin el país de manera justa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Situació de la Gent Gran a Tarragona: Estudi de Càritas
La Realitat de l'Envelliment a Tarragona L'estudi realitzat per Càritas posa de manifest una situació de sobreenvelliment a la ciutat de Tarragona, especialment en persones majors de 75 anys. La recerca ha permès identificar una clara distinció entre aquells que gaudeixen d'una bona jubilació i aquells que es troben en risc social. Problemàtiques Detectades als Barris de Ponent L'anàlisi realitzada a Bonavista i Campclar ha revelat diversos factors crítics que afecten la qualitat de vida d'aquest col·lectiu: Risc Social: Definit per la combinació de precarietat econòmica, problemes de salut i manca de relacions socials. Sobrecàrrega Familiar: La cura de les persones dependents recau gairebé exclusivament en les famílies davant la manca de recursos públics suficients. Aïllament: Un 15% de la població gran viu sola, sovint amb barreres arquitectòniques que dificulten el seu dia a dia. Perfil Vulnerable: Majoritàriament dones amb un baix nivell educatiu i poc coneixement dels serveis socials disponibles. "El problema no és que la família vulgui desfer-se de l'avi, sinó que necessiten suport com centres de dia per poder conciliar la vida laboral i la cura." Necessitats i Projectes de Futur Teresa Jordà destaca la urgència d'invertir en infraestructures com centres de dia i hospitals de dia a la zona de Ponent per alleujar les llargues llistes d'espera en places públiques. Com a resposta immediata, Càritas està impulsant un programa d'acompanyament de voluntariat per combatre la solitud emocional dels avis.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Futur de l'enologia i nous vins al Mas dels Frares
Reptes i Adaptació del Sector Vinícola Fernando Zamora destaca la importància de l'adaptació del sector als nous mercats globals. Durant la conferència de Pau Roca (Secretari de la Federació Espanyola del Vi), s'ha subratllat que la qualitat no és l'únic factor d'èxit, sinó que cal un pla estratègic per millorar l'exportació i la competitivitat. "L'espècie que no sàpiga adaptar-se a un entorn canviant s'extingeix, mentre que la que sí que en sap és la que prospera." El valor del producte: Preu vs. Qualitat Es discuteix la percepció del consumidor sobre els vins de preus elevats: * La qualitat intrínseca no sempre justifica els preus desorbitats (80€ vs 12€). * El preu sovint depèn de l'oferta i la demanda, de les puntuacions dels formadors d'opinió i de la vellesa del vi. * No necessàriament el vi més car és el millor; sovint vins joves de 3€ a 12€ ofereixen una millor experiència. Presentació dels Vins del Mas dels Frares (Collita 2004) El celler experimental de la Facultat d'Enologia ha presentat la seva nova gamma de vins elaborats per estudiants: * Blanc jove 2004: Copatge de chardonnay, macabeu, xarel·lo, malvasia i pinot noir. * Escumosos: Destaquen el tradicional Blanc de blancs i la novetat d'un escumós aromàtic estil Asti (Itàlia). * Vins Dolços: Elaboracions tipus Oporto i misteles envellides en roure americà. * Reserva del Rector: Vi de màxima qualitat que només s'elabora en anyades excepcionals i ret homenatge als rectors històrics de la universitat. Èxit Lògic i Formació Universitària La facultat de la URV presenta unes dades d'ocupabilitat excel·lents: * Un 92% d'inserció laboral entre els graduats consultats. * Només un 2,4% d'atur, xifra molt inferior a l'atur tècnic habitual. * El centre és un referent estatal que atrau un 20% d'estudiants de fora de Catalunya gràcies al seu prestigi acadèmic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Nou sistema de gestió i localització de flotes de la FEAT
Acord per a la modernització del transport a Tarragona La Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona (FEAT) ha formalitzat un contracte estratègic amb Movistar i diverses signatures tecnològiques (MicroSat i MapaTel) per implementar un sistema avançat de gestió de flotes. Aquesta iniciativa permet als transportistes associats accedir a tecnologia de punta sense haver d'assumir individualment els costos d'un servidor central, gràcies a la infraestructura gestionada per la pròpia federació. Beneficis i funcionalitats de la tecnologia El sistema es basa en la localització en temps real i ofereix diverses aplicacions pràctiques: Control del vehicle: Mitjançant sensors GPS o per cel·la de telefonia mòbil, les empreses poden visualitzar la posició exacta de la càrrega a través d'Internet. Optimització de recursos: Permet la millora de les rutes i la reducció de temps d'espera, fet especialment rellevant davant l'augment del preu dels carburants. Seguretat i servei al client: Facilitat per informar sobre l'hora d'arribada, gestió d'incidències de trànsit i prevenció de robatoris. Context del sector i preocupacions Durant l'entrevista, Manel Civil, president de la FEAT, també ha abordat la situació crítica del sector: Preu del gasoil: El sector pateix per la dificultat de repercutir l'augment de costos en els serveis discrecionals, on els contractes solen ser anuals. Mobilitzacions: Tot i que no són partidaris de tallar carreteres, no descarten accions si la situació no es compensa des de l'administració. "Cada dia hem d'avançar amb la nova tecnologia per optimitzar recursos i donar un millor servei al client final."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Campanya de recollida del Banc d'Aliments a Tarragona
Solidaritat a les Comarques de Tarragona El director del Banc d'Aliments de Tarragona, Pedro Ormazábal, presenta la nova campanya de recollida d'aliments que tindrà lloc aquest cap de setmana. L'objectiu és recollir productes bàsics per ajudar les persones més necessitades de la província a través d'entitats benèfiques. Detalls de la campanya L'acció es durà a terme a grans superfícies comercials en els següents horaris i llocs: - Divendres i dissabte: Supermercat Eroski. - Dissabte: Carrefour Tarragona i Carrefour Reus. - Horari: De 10:00 h a 22:00 h. Aliments més necessaris L'entitat fa una crida a la ciutadania per donar productes que no solen rebre com a excedents, especialment: - Oli - Sucre - Llegums "Nuestra labor es diaria porque la gente tiene que comer todos los días. Estos alimentos quedan en la zona para atender a las instituciones de la comarca." El paper del voluntariat La campanya és possible gràcies a l'esforç de persones jubilades que dediquen el seu temps lliure de forma altruista. S'espera assolir una fita de 8.000 quilos (8 tones), xifra que permetria cobrir les necessitats d'aproximadament un mes, tenint en compte que el banc distribueix prop de 15.000 quilos mensuals entre menjadors socials, parròquies i associacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Organització i detalls de la 13a Mitja Marató de Tarragona
Preparatius per a la Mitja Marató de Tarragona Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports, explica els detalls de la tretzena edició de la Mitja Marató de Tarragona, una prova consolidada amb un límit de 1.500 participants. La filosofia de l'esdeveniment se centra en mimar el corredor i oferir una infraestructura de qualitat. Aspectes clau de l'organització Voluntariat: Més de 300 persones col·laboren de forma desinteressada en l'organització. Serveis al corredor: S'ofereixen facilitats com massatges, podologia, servei de dutxes (a l'Escola del Miracle i el pavelló del Serrallo amb bus llançadora) i avituallaments. Inscripcions: Enguany s'han exhaurit les places, arribant al límit previst per garantir un bon servei. Repercussió urbana i itinerari L'itinerari és majoritàriament urbà i costaner, fet que implica talls de circulació en carrers principals com la Rambla Vella, Rambla Nova o el Passeig Marítim. S'ha informat els veïns sobre l'afectació, que sol durar uns 30-35 minuts per tram. "Sense el voluntariat no es podria fer, sense els patrocinadors no es podria fer... els voluntaris són indispensables." Certamen fotogràfic i participació Paral·lelament a la cursa, se celebra el 4t Certamen Fotogràfic, obert tant a professionals com a amateurs. Es busquen imatges de qualsevol moment del muntatge o la cursa. Hi ha premis econòmics importants: 600 per a la millor trilogia i 150 per a fotografies individuals. L'objectiu és crear un recull històric de la prova.