Tots els episodis

62501 episodis disponibles

episodis

58057-58080 de 62501

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
30'
Balanç de l'any 2004 amb l'alcalde Joan Miquel Nadal
Balanç Polític del 2004 i l'estat de la ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza un any marcat per esdeveniments de gran impacte social i polític. Tot i la rellevància informativa de certs escàndols, Nadal subratlla que la realitat de la ciutadania ha estat marcada per fites positives com l'ascens del Nàstic o la celebració dels 150 anys de la Rambla. L'Afer de Terrescavades • L'alcalde descriu el cas com un "mal somni" i una decepció personal que ha afectat la política municipal. • Tot i l'impacte mediàtic, considera que el tema polític està acabat. • L'objectiu per al 2005 és desencallar el projecte urbanístic sota la nova llei del sòl per evitar l'encariment de l'habitatge provocat per l'especulació. "Terrescavades políticament i periodísticament està acabada; ara cal enfocar com l'Ajuntament tira endavant el projecte." Relacions amb la Generalitat i el Govern Central Nadal es mostra molt crític amb el primer any del govern tripartit de la Generalitat: • Considera que ha estat un any de pèrdua de temps per a Tarragona. • Acusa l'administració de manca de decisions en projectes clau com la variante de la 340, el CAP de Sant Salvador o la Façana Marítima. • Qualifica de "dogmatisme" i "amiguisme" la gestió dels ajuts per al projecte integral del barri de Camp Clar. Projectes de Futur i Infraestructures • Estadi del Nàstic: Nadal es decanta per una remodelació de l'actual estadi per convertir-lo en una "bombonera" (estadi amb pressió ambiental) amb capacitat per a 18.000-20.000 espectadors, en lloc de construir-ne un de nou des de zero. • Capitalitat Cultural 2016: Després del fracàs de la candidatura de l'Expo 2015, l'alcalde aposta fort per la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura. • Cocapitalitat amb Reus: Reitera que la capitalitat de Tarragona és indiscutible i demana vigilància davant les pretensions de la ciutat veïna. Futuro Polític L'alcalde esquiva les preguntes sobre el seu relleu per Joan Aregió, afirmant que la seva voluntat és seguir treballant per la ciutat i que la decisió final dependrà dels electors el 2007. Conclou l'entrevista amb una crida a la prudència durant les festes de Nadal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Visita de la consellera Marina Geli al CAP de la Granja Torreforta
Visita institucional i demandes ciutadanes La consellera de Sanitat, Marina Geli, ha visitat el Centre d'Atenció Primària (CAP) de la Granja Torreforta a Tarragona en una jornada marcada per la planificació sanitària i les reivindicacions veïnals. Acompanyada per autoritats locals com el president de la Diputació, Joan Aregio, la consellera ha iniciat una agenda intensa per abordar la situació de l'assistència primària a la ciutat. Objectius de la jornada Segons ha explicat el director territorial de Sanitat, Josep Maria Sabater, la visita té quatre eixos fonamentals: Coneixement de les instal·lacions: Visita directa al CAP de la Granja i Torreforta. Sessions de treball: Reunions amb l'equip directiu per analitzar projectes de futur. Reordenació de serveis: L'objectiu principal és presentar un pla de reordenació que busqui l'equilibri i la seguretat en l'atenció sanitària de la ciutat. Diàleg amb la comunitat: Trobades amb federacions veïnals i grups polítics per copsar les seves demandes. La polèmica de l'horari 24 hores Un dels punts més calents de la visita és la petició dels veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, que reclamen l'obertura del seu CAP durant les 24 hores del dia. Tot i que la consellera s'ha compromès a escoltar-los, les autoritats han matisat l'expectativa: "L'objectiu principal d'aquesta visita no és solucionar el problema de Sant Salvador i Sant Ramon, sinó parlar d'un pla de reordenació de serveis de tota la ciutat." Actualment, els centres de la Granja Torreforta i Bonavista ja funcionen sota aquest model de 24 hores, que és el que demana el col·lectiu veïnal per a la seva zona després d'haver realitzat diverses mobilitzacions i talls a la carretera N-240.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Tarragona descarta l'Expo 2015 després de l'èxit de Saragossa
L'impacte de Saragossa 2008 en les aspiracions de Tarragona La designació de Saragossa com a seu de l'exposició universal de l'any 2008 ha tingut un efecte directe sobre el territori català. Segons la normativa d'esdeveniments internacionals, el fet que una ciutat espanyola organitzi l'exposició el 2008 descarat automàticament la possibilitat que Tarragona aculli l'edició del 2015. Valoració de la CEPTA El president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Sebastià Cabré, ha expressat els seus sentiments en una entrevista a Tarragona Ràdio: Visió optimista: Malgrat que és una mala notícia per a la ciutat, Cabré ho veu com una bona notícia per a l'Estat i una oportunitat per aprendre. Cursa de fons: L'empresari destaca que el projecte de Tarragona només té dos anys de vida, comparat amb altres candidatures com la de Bilbao que en portaven dotze. Consolidació de lligams: El projecte ha servit per assentar els fonaments i unir institucions com la Diputació, el Port i diversos ajuntaments (Reus, Vila-seca i Tarragona). Projectes de futur L'esperit d'aquesta candidatura no es perdrà, sinó que es transformarà. Cabré aposta per: Mantenir el nucli de treball interinstitucional creat. Donar suport a noves iniciatives com la de la Capital de la Cultura, presentada recentment per l'Ajuntament. Seguir treballant per situar el nom de Tarragona a escala mundial. "No és decepció la paraula, diria que és tristesa perquè se'ns tanca una porta en el temps. És una decepció més personal que de ciutat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Homenatge al músic tarragoní Josep Maria Malato
Reivindicació de la figura de Josep Maria Malato L'episodi se centra en l'acte d'homenatge al compositor i director tarragoní Josep Maria Malato, que inclou la presentació del llibre Josep Maria Malato, un il·lustre músic tarragoní escrit per Leuteri Sánchez. Malgrat la seva gran rellevància internacional, Malato ha estat un personatge poc conegut a la seva pròpia ciutat, principalment perquè va desenvolupar la major part de la seva carrera professional a l'exterior. Trajectòria i aportació musical Èxits internacionals: Va ser director de la Banda Primitiva de Llíria durant 15 anys, amb la qual va guanyar 12 primers premis i es va proclamar campió mundial de bandes amateurs a Holanda. Transcripcions i arranjaments: Va realitzar més de 62 transcripcions d'obres orquestrals de gran complexitat (com Stravinsky o Txaikovski) per a banda, facilitant que aquestes agrupacions poguessin interpretar repertori simfònic. Estimació per Tarragona: Tot i viure fora, va mantenir un fort lligam amb la ciutat, reflectit en composicions com la sardana Tu i jo i Magí de les Timbales. L'homenatge i el llibre L'autor del llibre, Leuteri Sánchez, exdirector del Conservatori de Música de Tarragona, explica que la seva motivació ha estat treure de l'oblit un músic d'una "categoria excepcional". L'obra és fruit d'una intensa recerca en arxius de Tarragona i Madrid per documentar tota la seva vida, des del naixement fins a la seva mort l'any 1983. "Jo volia que es coneguera per la importància que té, el gran músic que va ser i per l'amistat que hi vaig tenir." Participació de la Banda Unió Musical de Tarragona El president de la banda, el senyor Boada, destaca l'orgull de participar en aquest acte interpretant peces del mestre. També se sumen a la petició de Sánchez perquè una aula del Conservatori porti el nom de Josep Maria Malato com a reconeixement permanent a la seva figura.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
46'
Balanç del primer any del tripartit a Tarragona
Un any del Govern Catalanista i d'Esquerres: Perspectiva de Tarragona L'episodi presenta una taula rodona amb cinc diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya per analitzar la gestió del primer any del govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA) i els pressupostos per al 2005. El debat reflecteix la forta polarització entre les forces de govern i l'oposició (CiU i PP) pel que fa al repartiment territorial de les inversions. Els Punts de Vista Polítics • L'Oposició (CiU i PP): Denuncia un excessiu centralisme barceloní (la nomenada barcelonitis) i una disminució de la inversió real al Camp de Tarragona. Critiquen la manca de diàleg en la negociació d'esmenes als pressupostos i consideren que el govern està paralitzat per les disputes internes entre els tres socis. • El Govern (PSC, ERC i ICV-EUiA): Defensa que s'ha produït un canvi de prioritats cap a les polítiques socials (salut i educació) i la sostenibilitat. Destaquen la recuperació de la qualitat democràtica i la normalització de les relacions amb l'Estat després del canvi de govern a Madrid. Temes Clau i Debats Territorials • Inversions i Pressupostos: S'analitza l'increment de la despesa en sectors com la sanitat, citant el nou Hospital del Vendrell o les millores a l'Hospital Joan XXIII. No obstant això, CiU insisteix que el percentatge d'inversió a Tarragona ha baixat respecte a l'etapa anterior. • Projectes Concrets a Tarragona: Es debaten infraestructures i equipaments com: - L'emplaçament de l'Escola Oficial d'Idiomes. - El desplegament dels Mossos d'Esquadra i la seguretat ciutadana. - L'impuls a la Universitat Rovira i Virgili (URV). - La derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN) i el seu impacte a les Terres de l'Ebre. Qualitat Democràtica i Gestió "Vostès han anunciat per davant que no s'acceptarà cap esmena de l'oposició abans de discutir-les." Aquesta frase resumeix la tensió sobre el tràmit parlamentari. Mentre l'oposició se sent ignorada, el govern defensa que moltes lleis han estat pactades i que s'ha heretat un dèficit ocult que ha obligat a un pla de sanejament de les finances de la Generalitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Agustí Pujol i el comiat de la Federació de Tenis
Balanç i comiat d'Agustí Pujol En aquesta entrevista, Agustí Pujol, president de la Real Federació Espanyola de Tenis (RFET), comparteix la seva satisfacció per la recent victòria a la Copa Davis i anuncia la seva ferma intenció de no presentar-se a la reelecció el proper gener. Després de 19 anys al capdavant de l'entitat, Pujol considera que ha tancat un cicle d'èxit extraordinari. Punts clau de l'entrevista: La Copa Davis a Tarragona: El trofeu visitarà la ciutat i serà ofert a l'afició durant el partit del Nàstic. Es podrà veure al pavelló poliesportiu i farà una volta d'honor a l'estadi. Final d'una etapa: Pujol afirma que és el moment ideal per deixar la presidència després d'haver assolit els objectius esportius més alts. Situació electoral: L'entrevistat comenta els rumors sobre candidatures alternatives, com la de Pedro Muñoz, i critica moviments territorials que, al seu parer, busquen el poder sense prioritzar la gestió. Futur professional: Tot i que vol dedicar més temps a la família i a la seva professió, no descarta futurs reptes si sorgeixen oportunitats engrescadores. "Avui avanço que la meva intenció és deixar la presidència ja; crec que tot el que havia de fer pel tenis espanyol ja ho he fet." Un llegat d'èxits Pujol descriu la seva trajectòria com a extraordinàriament satisfactòria, destacant que la victòria a Sevilla ha estat la culminació perfecta per marxar amb tranquil·litat de consciència i sense l'ansietat que va viure durant la consecució del primer títol l'any 2000.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Ambient de Nadal i sortejos al Mercat de Torreforta
La màgia del Nadal arriba als mercats municipals L'emissora es trasllada al Mercat de Torreforta per copsar l'ambient de les festes de Nadal. El mercat, recentment remodelat, es presenta com un espai modern amb 14 parades àmplies que ofereixen una gran varietat de productes frescos i de qualitat. Campanya "Et pot tocar a tu" L'atracció principal d'aquestes dates és el sorteig de 30 cistelles de Nadal. L'Emili Barceló, president dels paradistes, detalla el funcionament de la iniciativa: Es sortegen una mitjana de 3 cistelles diàries. No hi ha un import mínim de compra; qualsevol client pot rebre una butlleta. Les cistelles inclouen productes clàssics com cava, torrons, neules i vi. Curiositat: No inclouen pernil per respectar la diversitat cultural del barri i evitar situacions incòmodes per a persones que no consumeixen porc. Productes estrella i preus Durant aquests dies, el mercat registra una major afluència de públic, especialment de clients que busquen assessorament personalitzat per als seus àpats familiars. Els productes més demandats són: Carns: Farcits, filet, entrecot, capó i porquet de llet. Peix i marisc: Tot i que el peix fresc és molt buscat, les angules han esdevingut un producte prohibitiu. "Les angules les he vist a 700 i escaig d'euros i he caigut d'esquena... de vegades sembla que certs productes haurien d'entrar per la Seguretat Social." Futur del mercat El mercat afronta el futur amb optimisme amb la propera obertura d'un supermercat de 1.000 metres quadrats i un nou aparcament gratuït amb unes 58 places, convertint-se en una minisuperfície comercial que combina la modernitat amb el tracte proper del comerç tradicional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Presentació de l'Agenda i el Calendari 2005 de Tarragona
Presentació dels Productes de l’EMMC El proper dilluns, el Teatre Metropol acollirà la festa de presentació del calendari i l'Agenda 2005 de Tarragona, organitzada per la revista Entitats amb el lema "Bones Festes, Bona Gent". L'acte és fruit de la col·laboració entre l'àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC). Caràcter Tarragoní i Col·leccionisme L'Agenda de Tarragona: Arriba a la seva cinquena edició com una eina única que inclou les festes locals, horaris d'autobús i calendaris esportius del Nàstic i el CBT. El Calendari: En la seva quarta edició, aposta per un format col·leccionable i canviant cada any. Enguany està dedicat a la "Gent de Tarragona" sota el lema "Tarragona, tu tens entitat". Un Concert Amb 70 Músics La part festiva comptarà amb la participació de dues formacions locals que sumen esforços per oferir un programa musical variat: 1. Banda Juvenil de la Unió Musical de Tarragona: Dirigida per Jordi Massip, interpretaran peces com El fantasma de l'òpera. 2. Conjunt Instrumental del Conservatori de la Diputació: Sota la direcció de Rogeli Rodríguez, oferiran valsos de Sostakovich i Khachaturian. "El que es tractava era de fer bullir l'olla, estar junts i sentir una bona oferta musical aprofitant aquestes dates." L'acte clourà amb una interpretació conjunta de les dues bandes (uns 70 músics a l'escenari) tocant el Brindis de la Traviata i Irlanda.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
El Messies de Händel al Palau de Congressos
El Messies de Händel inaugura el cicle de Nadal a Tarragona L'emblemàtic oratoris de Georg Friedrich Händel, El Messies, serà interpretat al Palau de Congressos per l'Orquestra Camerata XXI i el Cor Ciutat de Tarragona. Aquest concert no només marca l'inici del cicle de concerts de Nadal, sinó que també commemora el 20è aniversari del cor tarragoní. L'Al·leluia i l'obra completa Un dels punts clau de l'entrevista amb Javier Ford, director de la Fundació Camerata XXI, és la democratització de l'obra a través del seu fragment més famós: L'Al·leluia és la peça més reconeguda, però segons Ford, és només un "puntet" dins d'una obra magnífica. Es farà una versió reduïda d'unes dues hores (l'original és molt més llarga). L'estructura consta de tres parts, i l'Al·leluia se situa en el lloc que li pertoca cronològicament, no al final. "Molta gent ve per l'Al·leluia, que és molt impactant, però jo recomano que no vinguin només disposats a esborronar-se amb això, sinó a gaudir d'una obra magnífica." Professionalització i col·laboració local L'entrevista destaca l'evolució de les institucions musicals de la ciutat: Camerata XXI: Ha passat de ser un projecte incipient amb professors i alumnes a una orquestra professional estable. Cor Ciutat de Tarragona: Sota la direcció de Pep Prats, el cor aporta 60 cantaires a l'escenari. Suport institucional: El projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i diversos ajuntaments de la província. La importància de la cultura musical Ford reflexiona sobre com la música clàssica arriba al gran públic sovint a través de l'audiovisual i els anuncis. Tot i que ho veu com una via per familiaritzar-se amb melodies refinades, lamenta que de vegades això hagi de suplir la manca de formació musical a les escoles.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
El Mesies de Händel a Tarragona amb Camerata XXI
Händel arriba al Palau de Congressos L'entrevista a Javier Ford, director de la Fundació Camerata XXI, detalla els preparatius per a la interpretació de l'emblemàtic oratori El Mesies de Händel a Tarragona. Aquest concert marca l'inici del cicle de Nadal a la ciutat, fruit d'una col·laboració professional entre l'orquestra i el Cor Ciutat de Tarragona. Més enllà del famós 'Al·leluia' Un dels punts clau de la conversa és la necessitat de valorar l'obra en la seva totalitat. Ford relata una anècdota curiosa sobre el públic que, en el passat, abandonava la sala si no s'interpretava el cèlebre Al·leluia de forma immediata: "L'Al·leluia no és més que un puntet dintre d'una obra magnífica; la gent ha de venir predisposada a gaudir de tot l'oratori." Aspectes destacats de la producció Format: Es presenta una versió reduïda d'unes dues hores per fer-la més accessible, ja que l'obra original és molt extensa. Interprets: Comptarà amb 60 cantaires, 21 músics professionals i quatre veus solistes sota la direcció de Pep Prats. Evolució professional: Ford destaca que, a diferència d'anys anteriors, la Camerata XXI és ara una orquestra totalment professional i estable. Cultura i societat: Es reflexiona sobre com la música clàssica arriba sovint al públic a través de la publicitat, tot i que es lamenta la falta de pes de l'educació musical en els currículums escolars. Detalls del concert El concert se celebrarà demà al Palau de Congressos de Tarragona a les 21:30h, amb una durada prevista de dues hores dividides en tres parts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Mercat de Nadal de Valls: Tradició de Capons i Viram
Celebració del Mercat de Nadal a Valls El cap de setmana del 18 i 19 de desembre de 2004, Valls acull el seu històric Mercat de Nadal (FICAP), una fira amb més de 800 anys d'antiguitat que recupera l'essència de les fires tradicionals. Aquest esdeveniment no només és un punt de venda, sinó que marca l'inici de la temporada del calçot a la capital de l'Alt Camp. Principals Atractius del Mercat El mercat destaca per la seva oferta única i tradicional, centrada en el centre històric (Plaça del Blat, carrer de la Cort i el Pati): Venda d'aus de corral vives: El tret més distintiu és la presència de viram viu (capons, galls dindis, oques i ànecs). Valls és un dels pocs llocs de Catalunya que manté aquesta tradició. Servei d'escorxador: Els compradors tenen l'opció de sacrificar l'animal en un escorxador homologat al moment. Productes artesans: Una àmplia gamma d'objectes ornamentals, figures de pessebre, tions, mels i vins. El Ruc Català: Com a novetat i element típic del pessebre, s'exhibeixen rucs i someres a la Plaça del Blat. Expectatives i Logística L'organització, a càrrec de la Cambra de Comerç i representada per Rafael Castells, preveu una gran afluència: S'espera la visita d'unes 15.000 persones d'arreu de Catalunya, especialment de l'àrea de Barcelona i comarques veïnes. Es recomana l'ús dels aparcaments municipals com el del Barri Vell o l'antic escorxador per facilitar la mobilitat. Cicle Festiu de Valls Aquest mercat és el punt de partida d'un calendari festiu molt potent a la ciutat: "Aquest mercat és el pòrtic d'una sèrie de festes que la ciutat de Valls anirà celebrant durant aquest desembre i el gener." Tres Toms de Sant Antoni: (16 de gener), un dels més concorreguts del país. Gran Festa de la Calçotada: (30 de gener), l'esdeveniment gastronòmic de referència.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
39'
Eudald Carbonell: Ciència, Evolució i Consciència d'Espècie
Presentació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana L’arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell explica el propòsit de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Segons Carbonell, no es tracta només d'estudiar el passat des d'una vessant disciplinària antiga, sinó d'utilitzar les ciències de la vida i de la terra per generar tecnologia social. L'objectiu és: • Comprendre els canvis climàtics i d'hàbits del passat per aplicar-los al pensament actual. • Analitzar com l'espècie humana s'integra a la biosfera. • Rompre les barreres de les disciplines clàssiques i apostar per la transdisciplinarietat. "Volem transformar el coneixement en pensament." Crítica a les anàlisis socials sense base empírica Carbonell llança una crítica punyent cap a certs àmbits de la sociologia, la psicologia o les tertúlies mediàtiques que analitzen el present sense una fonamentació científica sòlida. Considera que moltes d'aquestes anàlisis són inconsistents i que sovint serveixen només per justificar un sistema consolidat que ens porta cap a la destrucció. La importància de la ciència aplicada • La societat ha d'utilitzar la ciència per conèixer el seu propi funcionament social. • Només el mètode científic (assaig-error, empirisme i teoria) té la capacitat d'explicar la realitat i evitar que caiguem pel "cingle" de l'extinció. Consciència d'Espècie i Humanització El debat se centra en el concepte d'humanització, un procés en el qual l'espècie encara es troba immersa. • L'ús de la tècnica: Carbonell afirma que el que realment ens fa humans és la tecnologia i la capacitat de relacionar-nos mitjançant estructures complexes, i no la biologia bàsica. • Socialització del coneixement: La clau per resoldre problemes globals (fam, guerres, malalties) és que el progrés científic i tecnològic arribi a tothom de manera equitativa. • El futur de les relacions: L'entrevistat reflexiona sobre com el coneixement acabarà sent més rellevant que aspectes biològics com el sexe, ja que el saber és un patrimoni que no cansa i no té edat. Reptes de la Modernitat i Sentit Comú Es discuteixen temes d'actualitat sota una òptica racionalista: • Ecologisme i sostenibilitat: Crítica a l'ecologisme "barat" i a la por irracional als transgènics. L'autor advoca per l'obvietat i el sentit comú (per exemple, no abocar residus tòxics als rius no per ideologia, sinó per perill real i objectiu). • Energia i seguretat: Acceptació de tecnologies com la nuclear sempre que s'eliminin els riscos per negoci i es prioritzi l'eficàcia com a espècie. • Globalització: Crítica al capitalisme per ser "antiglobalitzador" en l'àmbit humà (fronteres, lleis d'estrangeria) mentre hi ha una sola espècie al planeta.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Balanç de José Antonio Rodríguez com a comissari en cap
Comiat i balanç de cinc anys al capdavant de la Policia Nacional José Antonio Rodríguez Chicol, comissari en cap de la Policia Nacional a Tarragona, tanca una etapa de pràcticament cinc anys per emprendre un nou repte professional a l'ambaixada de Veneçuela, a Caracas. En aquesta entrevista de comiat, analitza l'evolució de la seguretat ciutadana i els reptes que leaves al seu successor. L'evolució de la delinqüència i el crim organitzat El comissari destaca un canvi significatiu en el perfil delinqüencial des de l'any 2000: - Grups organitzats: El principal repte actual és la professionalització de la delinqüència, que actua com un "negoci" estructurat. - Internacionalització: Ha augmentat la presència de grups estrangers, un fenomen comú a tota la franja mediterrània. - Violència de gènere: S'ha detectat un increment de denúncies, fruit d'una major sensibilització social i de les millores legals que animen les víctimes a trencar el silenci. Coordinació policial i manca d'efectius Rodríguez Chicol reconeix que la falta de personal ha estat un punt crític durant el seu mandat, tot i que subratlla la importància de la cooperació: - La col·laboració amb els Mossos d'Esquadra ha estat totalment positiva per pal·liar el dèficit d'agents. - Manté que la coordinació amb la Guàrdia Urbana de Tarragona ha estat excel·lent durant aquest lustre. Un compromís moral amb la víctima Respecte a l'ús de les dades, el comissari es mostra cautelós amb el triomfalisme estadístic: "No li serveix de res que li diguis a una víctima que els delictes han baixat un 30%; per a ella, el delicte ha estat del 100%." Finalment, l'entrevistat expressa la seva satisfacció personal per l'acollida de la ciutat i recomana al seu successor mantenir la línia de servei directe als ciutadans de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Campanya de Nadal de Via T: Un sou per a tot l'any
Detalls de la Campanya de Nadal de Via T L'associació de comerciants de Tarragona, Via T, presenta la seva tercera campanya consecutiva per dinamitzar el comerç local durant les festes. L'objectiu és fomentar que la ciutadania gaudeixi de l'ambient de Nadal i les infraestructures comercials del centre de la ciutat. El Premi Estrella La iniciativa més destacada d'aquesta campanya és el sorteig d'un "sou" de 600 euros al mes durant tot l'any 2005. Ús lliure: El guanyador no està obligat a gastar els diners exclusivament a les botigues associades, sinó que se'n pot fer un ús lliure i il·limitat. Experiències prèvies: En edicions anteriors, el premi ha servit per a finalitats diverses com pagar un casament o ajudar econòmicament la família. Com participar-hi El procés de participació és senzill i accessible per a tots els clients: Realitzar una compra mínima en qualsevol dels 150 establiments associats. Demanar la butlleta de participació al botiguer. Omplir-la amb les dades personals (es pot fer tranquil·lament a casa). Dipositar-la a les urnes de les botigues o a l'estand de la Rambla Nova, on també hi ha els patges reials recollint cartes. "L'any passat vam recollir un sac de 40.000 butlletes i ens agradaria que aquest any el ressò fos encara més gran." Calendari i Logística Finalització: La campanya acaba el dia 9 de gener, coincidint amb l'últim festiu d'obertura comercial. El sorteig: Es preveu realitzar el sorteig a principis de febrer. Facilitats: Molts comerços ofereixen tiquets de pàrquing gratuïts per facilitar l'accés al centre de Tarragona als clients de Ponent, el Casc Antic i altres zones. Estat del Comerç a Tarragona Rafael Olivier, president de la Via T, destaca que després de quatre anys de funcionament, l'associació s'ha consolidat com un referent del centre comercial a cel obert. Les perspectives per a aquest 2004 són optimistes gràcies a l'augment del flux de gent durant els caps de setmana i la bona acollida de la il·luminació i els guarniments nadalencs.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Campanya comercial de Nadal de la Via T a Tarragona
Detalls de la Campanya de Nadal de la Via T La Via T de Tarragona ha posat en marxa la seva tradicional campanya comercial del mes de desembre, que enguany celebra la seva tercera edició. L'objectiu principal és incentivar el consum als comerços de proximitat mentre es gaudeix de l'ambient i l'oferta de lleure de la ciutat. El Gran Premi: Un sou de 600 euros El reclam estrella de la campanya és el sorteig d'un premi de 600 euros al mes durant tot l'any 2005. Les característiques d'aquest guardó són: Lliure disposició: El guanyador pot fer un ús totalment lliure dels diners, sense obligació de gastar-los exclusivament a les botigues associades. Consolidació: En edicions anteriors, els guanyadors han utilitzat el premi per a finalitats personals com bodes o ajudes familiars. Sorteig: Es preveu realitzar el sorteig a principis de febrer, un cop recollides totes les dades durant el mes de gener. Com participar-hi Els clients poden optar al premi seguint uns passos molt senzills: Realitzar una compra mínima en qualsevol dels 150 comerços associats. Demanar la butlleta de participació (l'organització recomana demanar-la explícitament si el botiguer està molt ocupat). Emplenar la butlleta (es pot fer tranquil·lament a casa) i dipositar-la a les urnes de les botigues o a l'estand de la Rambla. Valoració i perspectives L'organització es mostra molt optimista per l'ambient detectat a la ciutat durant els darrers caps de setmana. L'any passat es van recollir prop de 40.000 butlletes, i l'objectiu d'enguany és superar aquesta xifra. "Volem que la gent ens tregui les butlletes de les mans; el premi és interessant i la gent ja el coneix i l'espera." Finalment, es destaca el valor del comerç de proximitat, on el venedor coneix el client i ofereix una seguretat i confiança que és clau durant les festes nadalenques. La campanya finalitzarà el dia 9 de gener, coincidint amb l'últim festiu d'obertura comercial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Salut escolar i polèmica pel Pla de Camp Clar
Prevenció de Salut Escolar a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials, ha posat en marxa una nova edició de la seva campanya de salut escolar. Tot i que el programa té una llarga trajectòria realitzant revisions oftalmològiques, bucodentals i de creixement, enguany destaca una novetat important: Prevenció de trastorns alimentaris: Es posa el focus en la detecció precoç i l'educació sobre l'anorèxia i la bulímia en adolescents. Enfocament integral: No només es treballa amb els alumnes, sinó que es busca la complicitat del professorat i de les famílies per fomentar l'acceptació del propi cos. Abast: La campanya arriba a uns 10.000 alumnes de centres públics i concertats de la ciutat. "L'objectiu és educar els nens i nenes per tal que s'acceptin tal com són i entenguin els canvis del seu cos." Controvèrsia pel Pla Integral de Camp Clar L'entrevista també aborda la denegació de la subvenció de la Llei de Barris per al projecte de Camp Clar per part de la Generalitat de Catalunya: Crítica al criteri polític: La regidora Maria Lluís Expósito acusa el govern del tripartit de prioritzar els municipis governats pel PSC i de valorar més els aspectes urbanístics (pedres) que els socials (persones). Qualitat del projecte: L'equip de govern defensa que el projecte presentat tenia la puntuació tècnica més alta, desmentint les acusacions de precipitació de l'oposició. Compromís d'inversió: Malgrat no rebre la subvenció, l'Ajuntament mantindrà el seu compromís d'invertir el 30% previst del pressupost propi per a millores en il·luminació, voreres i places al barri.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Prevenció de trastorns alimentaris a les escoles
Nou enfocament en la salut escolar L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials, ha ampliat el seu programa de salut escolar. Tot i que tradicionalment s'han controlat aspectes com el pes, la talla, l'oftalmologia i la salut bucodental, enguany s'ha introduït una novetat clau: la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària (TCA). Objectius de la nova campanya L’objectiu principal és educar els joves en la nutrició i la imatge personal per combatre problemes com l'anorèxia i la bulímia. Els punts més rellevants d'aquesta iniciativa inclouen: Acceptació personal: Fomentar que els adolescents s'acceptin tal com són i entenguin els canvis corporals naturals de l'edat. Treball conjunt: La intervenció no es dirigeix només als alumnes, sinó que requereix la complicitat i formació de professors, pares i mares. Hàbits saludables: Millorar l'alimentació general i tractar temes com la higiene postural i la sexualitat afectiva. Abast i dades de participació La campanya arriba pràcticament a tota la població escolar de la ciutat, incloent escoles públiques, concertades i instituts de secundària. Tot i que les dades d'obesitat es mantenen en paràmetres normals (un 6%), el consistori aposta per la prevenció directa. "És claríssim que s'ha d'intentar fer aquesta prevenció i d'intentar que cadascú s'accepti tal com és."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Nadal al món: 5 continents i 5 cultures a Tarragona
Celebració de la Diversitat Cultural per Nadal L'entrevista presenta l'acte organitzat pel col·lectiu Dones d'Avui, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Es tracta d'una taula rodona titulada "Nadal al món, 5 continents, 5 cultures", on representants de diferents països compartiran les seves tradicions. El Col·lectiu Dones d'Avui És un grup no jerarquitzat que va néixer a partir del programa de ràdio i el llibre de Fina Costa. Són dones professionals que uneixen esforços per realitzar accions culturals i socials en benefici de la ciutat. Estructura de l'Acte L'esdeveniment comptarà amb cinc ponents que resideixen actualment a Tarragona però que provenen de diferents realitats geogràfiques: * Europa: Marisol Durant-Roman (Letònia). * Àfrica: Yolanda Esteban (Guinea). * Amèrica: Priscila Méndez (Bolívia). * Austràlia: Diana Baker (Sydney). * Àsia: Jung Wan (Xina). Temes de Debat i Reflexió L'objectiu és oferir una mirada amable i distesa sobre les tradicions globals en un món globalitzat. Es parlarà de: * Gastronomia: Els menús tradicionals i les celebracions al voltant de la taula. * Costums familiars: Des dels guarniments de la llar fins a les dinàmiques familiars universals. * Tolerància i identitat: S'obre una reflexió sobre la importància de respectar les tradicions pròpies (com el pessebre) mentre s'integren i es coneixen les dels altres. "Si hem de ser tolerants, comencem per tolerar les nostres tradicions i costums."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Entrevista als guanyadors del cartell del 13è aniversari de la URV
Presentació dels guardonats En la recta final del matí a Tarragona Ràdio, s'entrevista l'Ivan Favà i el Carles Torres, guanyadors del concurs de cartells commemoratius pels 13 anys de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Tots dos són doctorants de la universitat que compaginen la seva recerca amb tasques de docència, tot i que provenen d'àmbits acadèmics molt diferents: Ivan Favà: Especialista en Enginyeria Química. Carles Torres: Especialista en Història de l'Art. L'amistat nascuda durant el seu primer any a Tarragona ha permès aquesta col·laboració interdisciplinària, que consideren una forma d'enriquiment personal fora dels seus cercles professionals habituals. «Absorcions»: El concepte del cartell El cartell guanyador, titulat Absorcions, presenta una proposta visualment senzilla però amb una forta càrrega simbòlica: L'esponja com a imatge central: Representa la capacitat de la universitat per absorbir i transmetre coneixement. El joc de colors: Utilitza el verd per mostrar el que ja s'ha absorbit en aquests 13 anys, deixant espai lliure per simbolitzar el futur i el potencial de creixement de la institució. Caràcter intemporal: Els autors van voler defugir del materialisme de mostrar només edificis o infraestructures per centrar-se en un concepte més abstracte i lligat al dinamisme intel·lectual. "L'esponja... simbòlicament tenia molts significats i li podies donar moltes significacions. Era senzill, però funcionava." L'experiència del concurs Els autors expliquen que la participació va sorgir com un divertiment i una afició compartida pel disseny. El procés creatiu va constar de diverses sessions de pluja d'idees on van descartar propostes més literals per acabar decidint-se per la metàfora de l'absorció. Malgrat ser aficionats, el reconeixement els fa especial il·lusió i no descarten continuar col·laborant en projectes futurs.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
2004-12-14 U M SINDICATS
Vaga i mobilitzacions per la dignitat del sector públic El col·lectiu de treballadors de l'administració pública s'ha concentrat a Tarragona, concretament davant la subdelegació del Govern Central a la plaça Imperial Tàrraco i prèviament a la delegació de la Generalitat. La protesta, liderada per sindicats com la FGT, denuncia el manteniment de polítiques precàries per part de les administracions actuals. Principals reivindicacions Els manifestants posen el focus en diversos problemes estructurals que afecten el funcionament dels serveis públics: Pèrdua de poder adquisitiu: Es calcula una reducció del 15% en la capacitat de compra durant els darrers 10-12 anys a causa de les congelacions salarials. Externalització i privatització: Es critica obertament la deriva privatitzadora de serveis essencials com la sanitat. Falta d'estabilitat: Denuncien l'excés de personal interí i laboral eventual, així com la manca d'efectius (només es cobreixen entre el 25% i el 50% de les baixes). L'IPC de Catalunya: Reivindiquen que els salaris s'ajustin a l'índex de preus real del territori on treballen. Crítica a la gestió política i sindical El portaveu sindical, Joan Cluó, destaca que la situació és continuista i que els canvis de govern no han portat les millores promeses: "Totes les promeses electorals s'ho han tornat a guardar al calaix i tornen a aplicar les seves polítiques." A més, els sindicats mobilitzats critiquen el paper de les organitzacions majoritàries (UGT i CCOO), acusant-les de no defensar amb prou fermesa els interessos dels treballadors en les taules de negociació.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Sergi Xirinacs i la Creu de Sant Jordi a Tarragona
Reconeixement a la Trajectòria Cooperativista L'entrevista se centra en el significat de la recepció de la Creu de Sant Jordi per part d'una entitat cooperativista de Tarragona. El seu president, Sergi Xirinacs, reflexiona sobre la importància d'aquest guardó per al cooperativisme català i el que representa per a les entitats del sud de Catalunya. Punts clau de la conversa: Identitat del Sud: Es destaca el reconeixement que suposa per a les comarques tarragonines, sovint sentides com a "oblidades" respecte a la zona metropolitana de Barcelona (citant el peatge de Martorell com a frontera simbòlica). Celebració del Centenari: El premi coincideix amb els cent anys de l'entitat, fet que reforça el valor històric de la distinció. Ubicació del Guardó: L'entitat preveu instal·lar una vitrina o moble especial perquè la Creu sigui visible per a tots els socis i visitants. Acte de celebració S'anuncia una celebració propera per compartir el premi amb la comunitat: Data i hora: El proper dijous (dia 16) a les 20:00 h. Lloc: El magatzem de l'entitat. Format: Un acte senzill amb un pica-pica, una mica de xampany i parlaments breus. "També ens hi sentim una mica reconeguts com a reconeixement al sud del peatge de Martorell, que sovint no sé si li toca gaire tot això."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
La Diputació de Tarragona invertirà 60 milions en carreteres
Inversió històrica en la xarxa viària de Tarragona La Diputació de Tarragona ha anunciat un pla d'inversions de 60 milions d'euros per al període 2004-2007. Aquesta xifra representa un increment significatiu respecte a legislatures anteriors i compta amb el consens de tots els grups polítics de la corporació. Objectius principals del pla Millora del ferm: S'actuarà sobre una gran part dels més de 1.000 quilòmetres de la xarxa local amb nous aglomerats. Seguretat viària: Construcció de rotondes i millora d'entroncaments per reduir la sinistralitat en punts crítics. Connectivitat econòmica: Millora dels accessos a teixits industrials i comercials i creació de circumval·lacions. Senyalització: Renovació integral de la senyalització horitzontal i vertical. Actuacions destacades Segons el vicepresident Salvador Pallarès, algunes de les obres més rellevants inclouen: La carretera dels Pallaresos a Santes Creus. L'eix entre Ulldecona, Mas de Barberans i Tortosa. La rotonda entre el Vendrell i Sant Salvador. Actuacions de manteniment crític al Priorat i a la Terra Alta. Reorganització i proximitat La Diputació treballa en un nou catàleg de carreteres per intercanviar titularitats amb la Generalitat de Catalunya, buscant que cada administració gestioni les vies segons la seva naturalesa (local o comarcal). Pallarès destaca el paper de les brigades de manteniment (Reus, Valls i Tortosa) com un factor clau per a la proximitat i la rapidesa en la resolució d'incidències als petits municipis. "Molts cops una rotonda pot resoldre molts de problemes o un entroncament evita perills que no valorem tant per l'import com pel que es resol."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Inversions i millores a la xarxa viària de la Diputació de Tarragona
Pla d'Inversions en Carreteres (2004-2007) La Diputació de Tarragona ha establert la millora de la red viària com un dels eixos centrals de la seva gestió per a la present legislatura. Amb un pressupost de 60 milions d'euros, es busca donar continuïtat a les inversions anteriors, que ja superaven els mil milions de pessetes anuals, però amb un enfocament més integral. Objectius i actuacions principals L'estratègia no es limita només a grans obres, sinó que se centra en aspectes clau per a la seguretat i la connectivitat: Millora del ferm i senyalització: Es preveu renovar l'aglomerat i les senyalitzacions verticals i horitzontals de gran part dels mil quilòmetres de la xarxa local. Seguretat viària: Construcció de rotondes i millora d'entroncaments per reduir el perill en les sortides de les poblacions cap a vies superiors. Promoció econòmica: Creació de circunvalacions i connexions directes amb els teixits industrials i comercials per facilitar el transport de mercaderies i el creixement local. Projectes destacats per comarques Tot i que el benefici és per a tot el territori, s'esmenten actuacions concretes: * La via dels Pallaresos cap a Santes Creus. * L'eix entre Ulldecona, Mas de Barberans i Tortosa. * La rotonda entre el Vendrell i Sant Salvador. * Intervencions crítiques al Priorat i la Terra Alta per resoldre problemes històrics de comunicació entre pobles. "Molts cops una rotonda pot resoldre molts problemes... el que es resol és més important que l'import de l'obra." Reordenació del Catàleg de Carreteres Actualment, s'està treballant en un intercanvi de titularitats amb la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és que les vies que han crescut en trànsit i importància passin a la xarxa comarcal, mentre que altres trams passin a ser gestionats per la Diputació com a xarxa local, adequant la gestió a la realitat actual del territori.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Anàlisi Lírica: Superació d'un Amor Perdut
Reflexions sobre el Desamor i la Continuïtat El text presenta una narrativa emocional centrada en el procés de dol sentimental i la lluita interna per acceptar el final d'una relació. La lletra explora la sensació de soledat i el pes de l'absència quan el temps sembla aturar-se en moments de tristesa. Idees Clau del Contingut: La impossibilitat d'oblidar: El narrador admet obertament que no ha pogut esborrar el record de la persona estimada, malgrat la necessitat vital de seguir endavant. L'acceptació del patiment: Es fa referència a les "creus" personals, simbolitzant les càrregues emocionals que hom ha d'admetre per poder sanar. La recerca de caliu: Davant la pèrdua de la raó en el camí de la vida, es demana una mica d'afecte com a consol. "No he podido olvidarte, necesito continuar, pero el amor no se debe vestir más." El camí cap a la redempció Finalment, el contingut subratlla que la superació no implica oblit, sinó l'acceptació de la realitat. L'expressió de no voler "condemnar l'amor" suggereix un desig de mantenir la integritat d'allò que es va viure, mentre s'admet que el destí obliga a continuar sense la parella.