Tots els episodis

62501 episodis disponibles

episodis

58033-58056 de 62501

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
La Residència de la Muntanyeta: Atenció i Solidaritat
Atenció a la Paràlisi Cerebral i Vida a la Residència El programa explora el funcionament de la residència per a persones amb paràlisi cerebral, destacant la feina coordinada entre l'escola, el taller i el centre residencial. La conversa amb la Marta Frontinyà, responsable del centre, posa de manifest la realitat dels infants i joves que, per motius de desestructuració familiar, resten sota la tutela de la Generalitat i troben en la residència una llar on se'ls garanteix una qualitat de vida òptima. Organització i Benestar del Centre Capacitat i demanda: Actualment hi viuen 22 persones, amb una demanda creixent que voreja el límit de la seva capacitat. Vigilància especialitzada: El centre disposa de sistemes de seguretat i vigilància per atendre les crisis nocturnes i realitzar canvis posturals necessaris per evitar llagues. Interacció amb l'entorn: Malgrat les limitacions físiques, els residents mantenen una forta percepció de la realitat, mostrant emocions i reconeixent les persones que els cuiden. L'Estimulació a través de les Passions Un dels pilars de l'activitat diària és la musicoteràpia i l'estimulació sensorial. Durant el programa, es fan patents les preferències dels residents: * La música: Personatges com el Pepe demanen cançons i ballen per expressar la seva joia. * L'esport: L'Isaac demostra el seu entusiasme pel Barça, mentre el Rubén representa l'afició visitant de l'Espanyol. "Poden percebre aquest entorn... les alegries, les tristeses, quan estan dins de l'aula... tot això els agrada moltíssim." Actuacions Musicals de Nadal Per tancar aquesta part de l'especial, diversos grups de joves músics de Valls interpreten peces com Santa Nit i Eternal Flame, creant un ambient festiu i emotiu per als residents i el personal del centre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Actuació nadalenca del Centre La Montanyeta de Tarragona Ràdio
Crònica de l'especial de Nadal a La Montanyeta En una emissió especial de Tarragona Ràdio realitzada directament des del menjador del centre La Montanyeta, s'ha celebrat una col·laboració musical amb alumnes d'escoles de música del territori. L'acte ha servit per apropar l'ambient nadalenc a través de la veu de joves talents locals. Protagonistes de la jornada Els artistes convidats, vinculats principalment a l'Escola Municipal de Música de Valls, han fet un desplaçament especial per participar en l'esdeveniment. Els integrants del grup són: - Clara Domingo - Glòria Cano - Josep Maria Oliver - Neus Pàmies Provenen de diverses localitats de l'Alt Camp com Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. Interpretació musical El grup ha interpretat en directe el clàssic modern de Nadal: "És Nadal al meu cor, quan somrius content de veure'm, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces al meu cos." La cançó escollida ha estat 'Quan somrius', una peça emblemàtica que ha omplert d'emoció el centre. L'actuació ha culminat amb un gran aplaudiment dels assistents abans de fer la pausa informativa de les 12 del migdia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
40'
Especial de Nadal amb la Fundació La Muntanyeta
Celebració de Nadal a La Muntanyeta Programa especial de Tarragona Ràdio realitzat en directe des del Centre d'Educació Especial La Muntanyeta. L'acte celebra el recent reconeixement del centre amb el Premi d'Educació de la Generalitat i compta amb la participació altruista de l'Estudi de Música de Tarragona. Què és la Paràlisi Cerebral? El president de la Fundació, Jaume Marí, aclareix que no es tracta d'una malaltia única, sinó d'una afectació cerebral que genera una simptomatologia diversa: • Falta de mobilitat en les extremitats. • Possibles discapacitats intel·lectuals o sensitives associades. • Origen generalment pre natal o durant el part. "Tots tenim necessitats especials, però aquestes persones les tenen cadascuna de maneres diferents." Estructura i Serveis del Centre El centre, fundat fa 27 anys per les pròpies famílies, s'organitza en tres àrees claus que treballen de manera multidisciplinària: L'Escola: Ofereix escolaritat a mida i compartida amb centres ordinaris. El Taller: Enfocat a l'activitat ocupacional i l'autonomia. La Residència: Llar permanent per a 22 persones amb un alt nivell d'atenció. Teràpies Avançades i Projectes de Futur La Núria Buira, responsable de l'escola, destaca la importància de les noves metodologies: • Sala Multisensorial: Espai ric en estímuls visuals i auditius per a nens amb gran afectació. • Hidroteràpia: Ús de l'aigua tant per a tractaments de fisioteràpia com per a relaxació lúdica. • Projecte 0-3 anys: Creació d'una escola bressol especialitzada per donar suport a les famílies des del primer moment del diagnòstic. L'Impacte en les Famílies Es discuteix obertament el xoc emocional que suposa el naixement d'un fill amb paràlisi cerebral. Jaume Marí descriu el procés com una "motxilla" o un "ocell amb un tret a l'ala", però destaca com aquesta realitat permet desenvolupar capacitats humanes i nivells de comunicació únics i profunds.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1h 20min
Especial de Nadal amb La Muntanyeta i Tarragona Ràdio
Celebració i visibilitat de la paràlisi cerebral El programa es trasllada al Centre d'Educació Especial La Muntanyeta per reconèixer la seva tasca i celebrar el recent Premi d'Educació de la Generalitat. L'emissió té com a objectiu apropar la realitat d'aquest col·lectiu a la ciutadania mitjançant el testimoni de professionals, familiars i els propis usuaris. Estructura i serveis del centre L'entitat, amb més de 27 anys d'història, s'organitza en tres pilars fonamentals que garanteixen una atenció integral durant tota la vida de la persona: • L'Escola: Centrada en l'etapa educativa, utilitza mètodes com l'escolaritat compartida per fomentar la integració en centres ordinaris. • La Residència: Ofereix servei d'acollida permanent per a 22 persones, incloent-hi menors sota tutela de la Generalitat per situacions de risc familiar. • El Taller: Proporciona activitats per a adults per mantenir les seves capacitats i autonomia. Teràpies i innovació Es destaquen tècniques avançades per millorar la qualitat de vida dels usuaris: • Sala multisensorial: Un espai ric en estímuls visuals i tàctils per a persones amb gran afectació. • Hidroteràpia: Ús d'una banyera d'hidromassatge per a tractaments de fisioteràpia i relaxació. • Musicoteràpia: La música s'utilitza com a eina de comunicació i estimulació cognitiva. El paper de les famílies i professionals "Cada nen és el centre de la institució, l'objectiu final és la seva qualitat de vida i autonomia." El president de la fundació, Jaume Marí, destaca el xoc emocional que suposa el diagnòstic per a les famílies i la importància de disposar de suport especialitzat per evitar que la discapacitat provoqui una desestructuració social. S'emfatitza que els professionals del centre aporten un plus d'implicació personal més enllà del deure laboral. Música en directe i participació L'episodi compta amb actuacions de l’Estudi de Música, amb la participació d'alumnes de Tarragona i Valls que interpreten nadales i temes contemporanis, creant un ambient festiu i d'interacció amb els nois del centre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Seguretat viària i mobilitat a Tarragona per Nadal
Mesures Especials de Trànsit per a les Festes Navidenyes L'entrevista amb Eusebi de l'Olmo, cap del Servei Territorial del Servei Català de Trànsit (SCT) a Tarragona, aborda els reptes de la mobilitat durant el període de Nadal. Tot i que Tarragona no és una zona de neu, es preveu un augment significatiu dels desplaçaments interns i cap a zones de muntanya. Vigilància i Controls Policials La prioritat absoluta del SCT i dels Mossos d'Esquadra és la lluita contra l'accidentalitat. Per aquest motiu, s'intensificaran els controls en dos eixos principals: Alcoholèmia: Especial incidència a causa dels dinars i sopars d'empresa. Actualment, un 3% dels conductors superen la taxa permesa. Velocitat: S'anuncia l'activació de radars fixos durant el mes de desembre. Segons experiències internacionals, aquests dispositius poden reduir la sinistralitat fins a un 90% en els punts on s'instal·len. Balanç de Sinistralitat a Tarragona L'any 2004 es tancarà amb una dada agredolça a la demarcació: * S'han reduït el nombre total d'accidents i de ferits. * Tanmateix, la mortalitat ha patit un lleuger increment respecte al 2003, degut en part a diversos accidents múltiples de gran gravetat en vies com la C-14 o l'AP-7. * L'objectiu marcat per la Unió Europea és reduir la sinistralitat un 50% per a l'any 2010. El Factor Humà i les Infraestructures S'analitza l'estudi del RACC que situa Tarragona com la demarcació amb més trams de risc (55%). Tot i reconèixer que calen millores en vies com la N-340 o el desdoblament de la C-14, De l'Olmo posa l'èmfasi en la responsabilitat del conductor: "El factor humà és el primordial a l'hora que es produeixi l'accident; no s'ha d'intentar justificar els accidents només per l'estat de les carreteres." Es fa una crida a no relaxar-se davant de millors vehicles o carreteres, ja que sovint això comporta una major assumpció de riscos innecessaris. Recomanacions i Consells Finals Alcohol zero al volant. Ús obligatori del cinturó de seguretat i sistemes de retenció infantil. Revisió del vehicle per a viatges a la neu (cadenes, anticongelant i dipòsit ple).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut
Solidaritat pel Nadal: La campanya 'Regala un món millor' En el marc de les festes nadalenques i el consum que aquestes generen, la Creu Roja Joventut impulsa a Tarragona la seva tradicional campanya de recollida de joguines. L'objectiu principal és fer de patges reals per garantir que cap infant de la ciutat, independentment de la situació econòmica de la seva família, es quedi sense regals la nit de Reis. Principis de la campanya i tipus de joguines Des de l'organització es posa un èmfasi especial en el tipus d'articles que es recullen, seguint els valors de l'entitat: Joguines noves: Perquè tots els nens i nenes mereixen una joguina en perfectes condicions. No bèl·liques: Es vol potenciar la cultura de la pau i evitar objectes que incitin a la violència. No sexistes: Es busca trencar amb els estereotips de gènere. Educatives i cooperatives: Es prioritzen jocs que fomentin el compartir i l'aprenentatge en grup. Logística i punts de recollida Aquesta iniciativa compta amb la participació altruista de voluntaris i voluntàries que s'encarreguen de classificar i personalitzar els regals segons el llistat facilitat pels serveis socials. Els ciutadans poden col·laborar portant joguines fins al 2 de gener als següents punts: Centre de Formació de Creu Roja (Rambla Nova, 35). Assemblea Provincial (Avinguda Andorra, 61). Botiga Dream al Parc Central. Farmàcies col·laboradores identificades amb el cartell de la campanya. "Les joguines han de ser com les de la resta dels nanos; han de ser joguines noves, no bèl·liques i no sexistes." Gestió de les donacions i necessitats Tot i que el focus són les joguines noves, l'entitat també dóna sortida a les joguines usades a través d'esplais o centres oberts, i utilitza les bèl·liques per a activitats de sensibilització com el Gran Mural per la Pau. Actualment, es necessiten especialment joguines per a les franges d'edat extremes: de 0 a 3 anys i de 10 a 12 anys.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Ambient de la Loteria de Nadal al Mercat de Tarragona
Ambient atípic a Tarragona durant el sorteig de Nadal El programa de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil, encapçalada per Josep Sunyer, per copsar l'ambient a la ciutat després que hagi sortit el primer premi de la Grossa (54.600). Malgrat la magnitud de l'esdeveniment, la realitat a la Rambla i la Plaça Corsini és de total normalitat. Punts clau de la crònica: Absència de celebracions: No es detecta eufòria ni celebracions al centre de la ciutat. La gent entra i surt del Mercat Central amb la rutina habitual. Poca participació a Tarragona: Les entrevistes a peu de carrer refermen la idea que Tarragona és una de les demarcacions on es juga menys a la loteria. Molts ciutadans confessen no haver comprat cap número o ni tan sols saber que el sorteig s'estava celebrant. Desconnexió i anècdotes: Una entrevistada afirma que, tot i tenir loteria regalada, no comprovarà els números fins d'aquí a uns dies. Una altra persona recorda tenir el número a casa però no en sap la terminació, tot i l'esperança de rebre el reintegrament (acabat en zero). Es comenta la curiositat d'una antiga administració de loteria propera que ha tancat definitivament fa pocs dies. Estat dels premis "La grossa ha sortit ja tan aviat i no s'ha venut a Tarragona, segurament podem trobar ja algunes cares de decepció, però també d'esperança pels premis que queden." Els locutors recorden que encara s'espera la sortida del segon, tercer i diversos cinquens premis, com el ja anunciat 07.779, amb l'esperança que alguna participació hagi arribat de forma indirecta a la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
La Loteria de Nadal a Tarragona: Premis i Esperança
Balanç de la Loteria de Nadal a Tarragona L'emissió radiofònica connecta amb l'administració de loteria número 1 de la Rambla Nova, on el loter Pere Sants analitza els resultats del sorteig. Malgrat no haver repartit cap dels premis majors ("el Gros"), l'ambient és de moderada satisfacció gràcies a la gran quantitat de premis menors repartits a la ciutat. Detalls dels Premis Repartits Premis de consolació: S'han repartit nombroses centenes, pedre, i terminacions del segon i tercer premi. Impacte econòmic: S'estima que l'administració haurà distribuït prop de 600.000 euros (uns 100 milions de les antigues pessetes). Participacions locals: El Casino de Tarragona és una de les entitats beneficiades amb números que cobren per partida doble gràcies a les combinacions de centenes i terminacions. Fiabilitat de les Llistes i Consells El loter adverteix que les llistes que surten el mateix dia no són 100% fiables: "Fins que no tingui la llista oficial de demà, no firmo res. Les llistes d'avui tenen una fiabilitat del 95%, però sempre hi ha petits errors." Reflexions sobre la Sort i el Futur Vendes vs. Sort: Es debat sobre l'èxit d'administracions com La Bruixa d'Or, concloent que el volum de vendes és determinant: a més números diferents venuts, més probabilitats de premi. Sorteig del Nen: Hi ha moltes esperances dipositades en el proper sorteig de Reis, ja que històricament Tarragona ha tingut més fortuna amb el Nen que amb el de Nadal. Finalment, es fa una crida a la prudència i a esperar la llista oficial abans de donar un número per no premiat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Ambient de la Loteria de Nadal als carrers de Tarragona
La Loteria de Nadal a la Part Alta de Tarragona El reporter Josep Sunyer es troba a la pujada de la catedral de Tarragona, concretament davant de l'administració número 11, per copsar l'ambient del sorteig de la Loteria de Nadal. Malgrat el moment del matí, la sensació general és de poca eufòria a la ciutat, ja que els premis principals han passat de llarg. Els premis del sorteig Durant la connexió, s'han repassat els números premiats fins al moment: El primer premi (la Grossa): El 54.600, venut íntegrament a Sort. El segon premi: El 45.564. El tercer premi: El 23.342, que acaba de sortir amb una dotació de 480.000 euros, venut a Alacant. Un cinquè premi: El 7.779. Reaccions a peu de carrer Les entrevistes realitzades mostren un panorama variat però poc optimista: Molta gent està comprant ja la loteria del sorteig del Nen com a previsió. Dues noies entrevistades han celebrat haver guanyat 20 euros gràcies a la terminació en zero de la Grossa, tot i que reconeixen que el premi només serveix per "recuperar els diners". Altres ciutadans prefereixen no comprovar els números fins que arribin a casa per dinar. "Ara tot és misèria, que bé" - declaració irònica d'una veïna en saber que els premis no havien caigut a la seva zona. Manca d'eufòria generalitzada El reporter destaca que no es percep l'ambient festiu d'altres anys. Molts tarragonins tenen poques esperances de fer-se rics i el carrer es manté tranquil, sense grans celebracions ni col·lectius de guanyadors a la vista.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Rifa de Nadal: L'esperança a Bonavista (Tarragona)
La crònica de la Loteria de Nadal a Tarragona El matí de la Rifa de Nadal transcorre amb una barreja d'esperança i resignació al barri de Bonavista, a Tarragona. Tot i que encara queda pendent un quart premi, l'ambient als carrers és d'una calma absoluta, sense grans celebracions públiques. La decepció dels números propers Un dels moments més comentats ha estat la mala sort d'un bar local del carrer 22. Els clients estan visiblement empipats per la increïble coincidència numèrica: Tenien el número 54.609 de la Bruixa d'Or. La Grossa (el premi gros) ha estat el 54.600. "Una cosa és que no et toqui ni per aproximació i una altra quedar-te tan a prop." Testimonis a peu de carrer Durant la connexió de la unitat mòbil, s'han recollit diverses impressions dels veïns: Yolanda: Una veïna que té números a València i Constantí, però que no recordava les terminacions exactes. Davant la possibilitat que li hagi tocat a València, ha marxat corrents cap a casa per comprovar-ho. Clients de la pastisseria: La tònica general és de desconeixement o desinterès momentani, amb moltes persones que encara no havien consultat els seus dècims. Ambient general: Els reporters descriuen una situació "molt normaleta", sense ampolles de cava ni salts d'alegria, tot i que mantenen la fe en els premis que falten per sortir. Finalment, l'equip de la unitat mòbil es desplaça cap a un altre punt de la ciutat amb l'esperança de trobar, per fi, algun afortunat que vulgui compartir la seva celebració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Loteria de Nadal i l'esperança grana a Tarragona
Seguiment de la Loteria de Nadal des de Tarragona Connexió en directe amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio per copsar l'ambient del sorteig de la Loteria de Nadal. Tot i que ja han sortit els premis principals, l'esperança es manté viva malgrat que, de moment, la fortuna ha passat de llarg de les comarques tarragonines. Detalls dels Premis Principals Es recorden els números premiats fins al moment: La Grossa: 54.600 Segon Premi: 45.564 Tercer Premi: 23.342 Cinquè Premi: 07.779 L'ambient al Bar Petit Tàrraco Els reporters Jose Maria Bertran i Josep Sunyer s'han desplaçat al Bar Petit Tàrraco, un punt de trobada emblemàtic per als seguidors del Gimnàstic de Tarragona. L'ambient és una barreja d'expectació pel sorteig i il·lusió pel partit contra l'Almeria. Els clients segueixen el sorteig per televisió amb feixos de números damunt la taula, molts d'ells comprats a La Bruixa d'Or. Destaca el sentiment nastiquer: molts juguen el número 1.886 (any de fundació del club). S'esmenta el número 27.604, representatiu de la data de l'últim ascens, tot i que no tots els presents el porten. Una jornada marcada pel futbol La conversa deriva ràpidament cap a l'actualitat esportiva: "Si ens toca, almenys, aguantar a Segona A." L'eufòria per la loteria és moderada al carrer, on molts ciutadans semblen més pendents de les seves rutines diàries o de la victòria del Nàstic que no pas dels bombos de Madrid.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Tradició i veterans als Pastorets de la Salle de Tarragona
El llegat dels Pastorets de la Salle L'episodi explora la profunda tradició de la representació dels Pastorets de la Salle a Tarragona, una fita anual que se celebra des de fa més de mig segle. Amb els textos clàssics de Josep Maria Folch i Torres, l'obra es manté fidel a l'essència més genuïna d'aquesta celebració nadalenca. Una vida dedicada a l'escenari El programa destaca la impressionant trajectòria dels seus membres, molts dels quals han dedicat dècades a la representació: Rosaura Rota: Ha passat per tots els papers des dels 3 anys, des d'Angelet fins a la Mare de Déu, paper que interpreta des de fa 26 anys. Josep Maria Toset: Recentment va complir els 25 anys fent el paper protagonista de Lluquet. Antoni Guerra: Un dels veterans més antics amb prop de 40 anys de vinculació. "Hi ha actors que han crescut amb el personatge; un cop entren al grup de teatre de la Salle, ja no en marxen." Organització i relleu generacional Aquesta producció mou un equip humà d'unes 40 persones (30 actors i 10 tècnics de tramoia), tots vinculats a la comunitat de la Salle. Malgrat que alguns veterans demanen la "jubilació", el relleu està garantit per fills i nets d'actors que comencen fent de pastorets muts o de nen Jesuset. Detalls de la funció al Teatre Metropol Les representacions tindran lloc els dies de Sant Esteve (26 de desembre) i el següent (27 de desembre) al prestigiós Teatre Metropol. Les convidades recorden que, tot i ser un text conegut, cada any s'intenta innovar en l'escenografia, com el nou decorat de la masia i el bosc nevat. Preus assequibles: 6 euros per a adults i 4 euros per a infants. Exigència: L'equip destaca que, tot i ser teatre amateur, la disciplina és absoluta, prioritzant els assajos i muntatges fins i tot per sobre de les celebracions familiars de Nadal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Exposició pels 150 anys de la Rambla a les Teresianes
Presentació de l'exposició escolar El col·legi Santa Teresa de Jesús, situat a la Rambla Nova de Tarragona, celebra el 150è aniversari de la Rambla amb una exposició interna creada exclusivament per l'alumnat i el professorat. El centre, que fa 80 anys que està ubicat en aquesta artèria de la ciutat, ha transformat el seu passadís central en una Rambla simbòlica. Participació per nivells educatius El projecte ha implicat uns 300 alumnes i més de 25 professors, on cada curs ha treballat aspectes concrets del monument urbà: Primer: Dibuixos dels arbres i les fulles característiques de la Rambla. Segon: Reproduccions amb cartró, plastilina i material reciclat dels quioscos de flors, premsa, loteria i llaminadures. Tercer: Estudi del Balcó del Mediterrani i exercicis de preguntes sobre el monument. Quart: Dossier sobre la fauna local, concretament la biologia i els problemes dels coloms. Cinquè: Dibuixos al natural d'edificis emblemàtics com la Casa Sales, la Cambra de Comerç i entitats bancàries. Sisè: Recerca històrica profunda sobre els orígens de la Rambla, les seves mides (717 metres de llarg) i la història de l'edifici escolar de l'arquitecte Bernadí Martorell. Valor pedagògic i futur de la mostra L'objectiu principal ha estat que els nens coneguessin millor el lloc on estudien i es fixessin en detalls que sovint passen desapercebuts. Les coordinadores destaquen la importància de la convivència a la Rambla: "Som part integrant de la Rambla i volíem que els nens la miressin tant de prop com fins ara no ho havien fet." Tot i que actualment només és visitable per les famílies de l'escola, s'ha plantejat l'interès de poder-la exposar públicament fora del centre per la riquesa del material històric i artístic generat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Miquel Àngel López Mallol i el futur del PP a Tarragona
Nova etapa al Partit Popular de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de Miquel Àngel López Mallol, qui acaba de ser elegit nou president provincial del Partit Popular (PP) a Tarragona. Després de set anys com a secretari general, assumeix el relleu de Carles Curto amb un ampli suport dels militants en el darrer congrés provincial. Unitat i representació territorial López Mallol aborda les tensions inicials i la possibilitat d'una candidatura alternativa per part dels regidors Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz: El president destaca que va obtenir més del 84% dels vots, fet que consolida el seu projecte. Nega l'existència d'un debat territorial real entre Reus i Tarragona, argumentant que la capital té una representació majoritària als òrgans de direcció. Defineix el seu mandat com una etapa de continuïtat en la unitat del partit, oberta a tothom qui vulgui "treballar pel bé de la formació". Alineació amb el projecte de Josep Piqué L'entrevistat es declara un ferm defensor de l'estratègia política de Josep Piqué, president del PP de Catalunya: Aposta per un partit moderat, centrista i amb un clar tarannà catalanista. Defensa que es pot ser català i catalanista sense ser independentista, reivindicant la identitat catalana dins d'Espanya. "Un se pot sentir tant català com un altre i es pot sentir també espanyol." Objectius i propostes electorals De cara a les eleccions de 2007, López Mallol marca les seves prioritats estratègiques: Trepitjar carrer: Apropar-se als ciutadans i col·lectius per conèixer les seves problemàtiques reals. Implantació territorial: Recuperar força a les Terres de l'Ebre i créixer en comarques d'interior com el Priorat i la Terra Alta. Govern municipal: Mantenir l'actual govern de coalició a l'Ajuntament de Tarragona i ampliar la presència en altres consistoris basant-se en la vàlua de les persones per sobre de les ideologies.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
2004-12-21 LOTERIA ADM1 P SANS
Increments en les vendes i canvi de tendència S'ha observat un increment d'entre el 7% i el 8% en la venda de loteria de Nadal respecte a l'any anterior. Malgrat que les reserves de participacions d'entitats han patit una lleugera davallada, la compra directa de dècims ha augmentat considerablement. El factor foraster i el turisme de sort Un dels punts clau d'aquest any és l'impacte del turisme en la venda de bitllets: Estiu i vacances: La compra comença al juliol, aprofitant els desplaçaments de la gent. Efecte "fora de casa": Existeix una forta tendència a comprar loteria quan se surt a fora, buscant la fortuna en administracions llunyanes. Visitants de Barcelona: S'ha detectat molta gent de la capital que viatja a Tarragona per dinar i aprofita per adquirir els seus números. Curiositats, anècdotes i "il·luminats" L'entrevistat destaca diverses anècdotes curioses sobre la distribució i la cerca de números específics: Coincidències amb Sort: Un client va descobrir que el mateix número que va anar a comprar expressament a La Bruixa d'Or (Sort) el tenien disponible a la seva pròpia ciutat, Tarragona. El número del "somni": S'ha generat una demanda massiva pel número 16.954 arran d'un suposat vídeo o notícia d'un capellà o "il·luminat" que va assegurar que seria el premiat. Mètodes de selecció: Molts compradors utilitzen operacions matemàtiques, sumant o restaurant xifres, tot i que, com recorda l'administrador: "Tots els números juguen igual. Hi ha 66.000 boles dins el bombo i la que surt és la bona." L'assignatura pendent: La Grossa Tot i que a Tarragona s'han repartit premis importants de la Loteria del Nen, segons premis de Nadal i diversos premis de la Primitiva, la Grossa de Nadal és l'únic gran premi que encara no ha caigut mai a la ciutat després de 200 anys d'història del sorteig. L'administrador expressa que la major il·lusió de la seva professió és, precisament, poder donar aquest primer gran premi al barri.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Dispositiu de la Guàrdia Urbana pel Nadal a Tarragona
Operatiu de Nadal i seguretat a Tarragona L'intendent major de la Guàrdia Urbana de Tarragona, José María de Goya, detalla el dispositiu especial per a les festes de Nadal, centrat en la gestió del trànsit, la seguretat ciutadana i la coordinació policial. Gestió del Trànsit i Infraccions L'increment de desplaçaments per compres i celebracions obliga a una presència intensificada d'agents (entre 30 i 40 per torn). Els punts clau de l'actuació inclouen: * Eixos principals: Control estricte a la Rambla Nova i l'entorn del Mercat Central. * Infraccions habituals: Vigilància de la doble filera i l'estacionament sobre les voreres que perjudica els vianants. * Controls d'alcoholèmia: Es manté una línia continuista amb vuit o deu controls planificats en vigílies i festius. Nou model de gestió de sancions Una de les novetats més rellevants és que la Diputació de Tarragona (a través de l'organisme BASE) passa a gestionar les multes de trànsit. "Això comportarà un canvi en les conductes dels ciutadans perquè s'acaba amb la sensació d'impunitat dels conductors no empadronats." Seguretat Ciutadana i Cooperació El model de policia de proximitat es reforça amb una col·laboració inèdita: * Coordinació total: Agents de la Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra treballaran sectoritzant la ciutat. * Eficiència: Es demana a la ciutadania fer un ús responsable dels telèfons d'emergències per no col·lapsar el servei amb consultes administratives que poden fer-se en horari laboral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Cantada de nadales escolar al Mercat Central de Tarragona
Celebració de la tradició nadalenca a la plaça de Corsini L'esdeveniment reuneix alumnes de diverses escoles de Tarragona per interpretar cançons tradicionals davant el Mercat Central. Aquesta iniciativa busca recuperar tradicions que havien quedat interrompudes i fomentar la participació ciutadana dels més joves. Punts clau de l'entrevista amb Carme Duc La consellera d'ensenyament destaca la importància de portar l'escola al carrer: Recuperació històrica: Antigament es feia a la Rambla i ara fa tres anys que s'ha consolidat a la zona del mercat amb la col·laboració d'Espinsa. Esperit nadalenc: L'objectiu és que els nens de tercer i quart de primària visquin l'ambient festiu de la ciutat més enllà de les aules. Cridada a la participació: Es convida a totes les escoles que encara no s'hi han sumat a participar en futures edicions. "El fet de poder cantar les nadales en públic contribueix a potenciar aquest esperit nadalenc que a vegades només veuen a les pel·lícules." Centres educatius participants Durant la jornada s'ha mencionat la intervenció de diversos col·legis, destacant-ne: Col·legi Sagrat Cor de Jesús: Ha interpretat peces en directe durant la connexió. Actuacions realitzades: Alcarma, Mare de Déu del Carme i Sant Pau. Properes actuacions: Saavedra, El Serrallo, Aura i Riuclar. L'activitat es completa amb un esmorzar per als infants i una visita a l'interior del mercat per observar l'activitat comercial prèvia a les festes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Cantades de Nadales i activitats al Mercat Central de Tarragona
Celebració de la tradicional cantada de Nadales a la plaça Corsini Aquest matí s'ha viscut un ambient festiu al centre de Tarragona amb la participació d'uns 400 nens i nenes de primer i segon de primària de diverses escoles de la ciutat, com el Col·legi Saavedra. L'acte, organitzat per l'empresa municipal de mercats (Espimsa) i l'Associació de Venedors del Mercat Central, pretén recuperar la tradició de les nadales i dinamitzar l'entorn comercial. El vincle entre tradició i gastronomia En declaracions de Raül Font, president de l'empresa municipal, l'activitat té un doble objectiu: celebrar les festes i promoure el Mercat Central com el centre de la gastronomia nadalenca de qualitat. Activitats per als infants: Després de la cantada a l'escenari improvisat davant de Correus, els nens gaudeixen d'un esmorzar i realitzen una visita educativa al mercat. Promoció familiar: S'entrega un tiquet d'aparcament gratuït de 40 minuts perquè els alumnes puguin tornar amb les seves famílies a fer les compres de Nadal. Productes frescos: S'ha posat èmfasi en el mercat com a "catedral dels productes frescos" per a les celebracions familiars. "Vam començar aquesta iniciativa per fer alguna cosa que recuperés la tradició històrica de les Nadales a Tarragona i a la vegada ens ajudés a potenciar la cuina nadalenca." L'acte ha comptat també amb la presència de la consellera d'ensenyament, Carme Duc, qui ha agraït la implicació de les escoles en aquesta jornada marcada per les baixes temperatures típiques de l'hivern.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Campanya de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Ambient i Activitat al Mercat L'activitat al Mercat Central de Tarragona s'intensifica notablement durant les festes de Nadal. Tot i que els dilluns són dies més tranquils a causa de la poca disponibilitat de peix fresc, a partir del dimarts el bullici és constant. Rafael Martínez, gerent dels paradistes, destaca que molts clients que no solen visitar el mercat durant l'any hi acuden ara buscant matèria prima de màxima qualitat per als tasts i sopars familiars. Promocions i Premis: La Campanya del "Brum, Brum" Aquest any, el mercat ha llançat una campanya publicitària sota l'eslògan "Brum, Brum", fent referència al premi estrella: un cotxe. El funcionament del sorteig és el següent: Els clients han d'aconseguir dues butlletes diferents a les parades associades. Una butlleta ha d'indicar "Premi i Lot de Nadal" i l'altra ha de portar el logotip del Cor de Tarragona. En presentar-les al centre del mercat, s'obté un premi directe: un Lot de Nadal. "El Lot de Nadal conté cava, vi blanc, vi negre, torrons, neules i caramels." Actualment s'han repartit uns 250 lots dels 1.000 disponibles, per la qual cosa encara hi ha moltes oportunitats de guanyar. Productes Estrella i Solidaritat Pel que fa a la gastronomia, els productes més demandats són: Marisc: És el producte que experimenta un major creixement en aquestes dates. Productes Clàssics: Capons, rodons de carn, ànecs i pintades. Capó Solidari: Sandra, de la carnisseria del mercat, explica que el capó es ven a 7,90 €/quilo. A més, enguany la venda inclou una col·laboració amb la Creu Roja, on una part dels beneficis es destina a ajudar persones necessitades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Preparatius de Nadal al Mercat Central de Tarragona
Crònica de l'ambient nadalenc al mercat Aquest segment de Tarragona Ràdio ens apropa a la vitalitat del Mercat Central durant els dies previs a les festes. El recorregut destaca la convivència entre la tradició escolar, la vida comercial i els preparatius gastronòmics de la ciutadania. Els infants i la tradició L'episodi comença amb l'arribada d'uns 500 nens i nenes de diverses escoles de Tarragona que han participat en la cantada de Nadales. Els infants entren al mercat de forma ordenada per rebre el seu esmorzar i petits regals, tot mostrant la seva fascinació per la secció del peix i els productes frescos. Productes estrella per a les festes Diversos paradistes expliquen quins són els productes més demanats per elaborar els plats tradicionals com el pollastre farcit o el capó: Xarcuteria i Foie: Gran demanda de mousse d'ànec, salmó, bacallà i foie amb variants de figues o cava. Fruits Secs: Imprescindibles per al farcit, com ara panses, orellanes d'albercoc, prunes sense pinyol, pinyons i figues. Plats Cuinats: Es destaca l'auge dels menjars precuinats com una alternativa creixent per a les famílies. L'experiència de compra Els clients entrevistats valoren positivament la confiança i el tracte proper que ofereix el mercat a diferència dels centres comercials. "El mercat sempre és el mercat... és com la botiga petita, on hi ha més la relació persona-persona." Tot i que el dilluns és un dia més tranquil per l'absència de peix fresc, s'espera que els dies core de la campanya (dimarts a dijous) el mercat s'ompli de gom a gom per a les compres d'última hora per a l'escudella i els plats de festa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Activitats de Nadal i projectes del MNAT
L'entrevista a Pilar Sada, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra en l'oferta cultural del museu per a les festes de Nadal i els projectes de futur de la institució. Activitats de Nadal: "Mulla't amb la història" El museu aposta per una programació específica durant les vacances per atreure el públic infantil i juvenil (entre 6 i 12 anys). L'eix central és l'exposició temporal sobre l'aigua a Tàrraco: Reflexió Històrica: L'objectiu no és només conèixer el passat, sinó comparar la gestió de l'aigua a l'antiguitat amb els problemes de sostenibilitat actuals. Tallers participatius: Els nens poden construir elements de transport d'aigua i analitzar-ne els usos domèstics i lúdics. Vistes a la Cova Urbana: Gràcies a la col·laboració amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona, s'ofereixen visites guiades per als més aventurers. Projectes i col·laboracions internacionals El MNAT destaca per la seva gran activitat en xarxa, especialment amb el projecte europeu Roman Europe, que aplega deu museus de referència (com els de Mèrida, Tolosa o Roma) per difondre la cultura romana de forma conjunta. "La història s'ha de conèixer per tenir criteri a l'hora d'afrontar la vida quotidiana." Perspectives per al 2005 De cara al nou any, la directora es mostra esperançada per la concreció de projectes llargament reivindicats: La licitació i calendari del nou museu arqueològic. La rehabilitació de la Necròpolis Paleocristiana, que ha estat tancada parcialment durant molts anys. Una nova exposició sobre l'art del Pròxim Orient en intercanvi amb el Museu de Tolosa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Tàrraco i l'aigua: Exposició i activitats de Nadal
L'aigua com a eix central de la història de Tàrraco El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta l'exposició temporal Tàrraco i l'aigua, una proposta que no només explora la gestió d'aquest recurs en l'època romana, sinó que convida a una reflexió contemporània sobre la seva sostenibilitat i disponibilitat. Activitats de Nadal: "Mulla't amb la història" Aprofitant les vacances escolars, el museu ha dissenyat una programació especial adreçada a infants i famílies: Objectiu educatiu: Relacionar les tècniques de l'antiguitat amb la visió actual de l'aigua. Metodologia participativa: Tallers pràctics sobre la construcció d'elements per al transport d'aigua i debats sobre els seus diferents usos (domèstic, industrial i lúdic). Compromís social: El títol de l'activitat, Mulla't amb la història, és un joc de paraules que incita a la implicació ciutadana i al coneixement del passat per entendre el present. "No només es tracta de conèixer coses sobre el passat, sinó de reflexionar sobre problemàtiques que es donaven llavors i que encara tenim actualment." L'èxit de l'exposició i col·laboracions especials L'exposició ha rebut una gran acollida pel públic, superant ja els 18.000 visitants des de la seva inauguració per Santa Tecla. Entre les seves propostes més destacades es troben: Cicle de conferències: Sessions acadèmiques per aprofundir en el rigor històric. Visites a la Cova Urbana: Gràcies a la col·laboració amb la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET), s'ofereixen visites guiades cada dissabte per explorar el fenomen càrstic sota la ciutat, garantint tota la seguretat i el rigor científic dels experts.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Hospital Joan XXIII: Cap a un espai lliure de fum
L'Hospital Joan XXIII i la Xarxa d'Hospitals Sense Fum L'Hospital Joan XXIII de Tarragona s'ha integrat formalment a la xarxa d'Hospitals Sense Fum, una iniciativa que busca transformar els centres sanitaris en ambients totalment saludables. Montserrat Olona, responsable del programa, explica que l'objectiu no és només prohibir, sinó educar i acompanyar els diferents col·lectius en l'abandonament del tabaquisme. Poblacions clau i estratègies d'actuació El programa identifica tres grups principals sobre els quals actuar per garantir el respecte a la normativa i la salut col·lectiva: Personal sanitari: Prop del 30% dels professionals fumen, xifra que reflecteix la mitjana de la població catalana. Cal destacar que el perfil més habitual és el de la dona infermera, a qui se li ofereix suport específic. Familiars i visitants: Sovint fumen en zones d'accés o escales per estrès. El programa ha delimitat espais a la cafeteria i fomenta l'ús d'espais exteriors per evitar el fum a l'interior. Pacients ingressats: A partir del 2005, s'implementarà un programa d'ajut per a pacients fumadors que tenen dificultats per deixar-ho durant l'ingrés. Implementació i reptes culturals La transició cap a un hospital lliure de fum no es basa només en la llei, sinó en un canvi de conscienciació cultural: "Les normatives han anat per davant de la nostra cultura com a població, i per això cal un treball d'educació i contenció." Accions concretes: S'ha millorat la senyalització estàndard, s'han editat fulletons informatius i es fa un seguiment actiu a les plantes. Cost econòmic: La iniciativa té un cost baix, ja que es basa principalment en la voluntat i el compromís dels propis professionals de la salut. Tarragona: Regió capdavantera L'Hospital Joan XXIII se suma a altres centres de la zona, com l'Hospital Sant Joan de Reus (pioner) o el de Valls, consolidant Tarragona com una regió compromesa amb la prevenció del tabaquisme i la millora de la qualitat assistencial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Control del tabaquisme a l'Hospital Joan XXIII
Estratègies per un Hospital Lliure de Fum El text exposa la implementació d'un programa integral per gestionar l'hàbit de fumar dins de l'entorn hospitalari, identificant tres grups poblacionals clau amb necessitats i conductes diferenciades: 1. El Personal Sanitari S'ha detectat que aproximadament un 30% dels professionals fumen, seguint el patró general de la població a Catalunya. Existeix un consens majoritari, tant en fumadors com en no fumadors, sobre la necessitat de delimitar l'hàbit i realitzar campanyes de sensibilització. 2. Familiars i Visitants S'ha identificat una manca de cultura de respecte, especialment en zones com escales, sales d'espera i àrees d'accés a hospitalització. L'objectiu és modificar aquestes conductes oferint alternatives: Fumar a l'exterior de l'edifici. Ús de zones clarament delimitades a la cafeteria. 3. Pacients Ingressats Es posarà en marxa un programa d'ajuda específic a partir del 2005. L'objectiu és oferir suport professional i teràpia durant els primers dies d'ingrés per evitar la síndrome d'abstinència i conflictes a les habitacions. "Moltes patologies que ingressen a l'hospital estan relacionades amb el tabac; hem d'ajudar aquesta gent a adonar-se que no és bo fumar." Metodologia del Programa El projecte s'emmarca en la Xarxa Catalana d'Hospitals Lliures de Fum i es basa en: 1. Enquestes d'opinió prèvies als professionals. 2. Senyalització estàndard a tot el centre. 3. Campanyes informatives mitjançant fulletons i seguiment actiu a les plantes per recordar la normativa.