Tots els episodis

62487 episodis disponibles

episodis

58489-58512 de 62487

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Festes del Pilar 2010 a Tarragona: Tradició i Jota
Presentació de les Festes del Pilar a Tarragona Representants del Centre Cultural d'Aragó a Tarragona, encapçalades per la seva presidenta Maria Paz Llardent i la portaveu Mari Carmen Gracia, presenten el complet programa d'actes per a les festivitats del Pilar, que s'estenen durant gairebé dues setmanes a la ciutat. Actes Destacats del Programa Les celebracions inclouen una gran varietat d'esdeveniments culturals, socials i religiosos: El Pregó i Proclamació: L'acte d'obertura tindrà lloc dissabte a l'auditori de Caixa Tarragona, a càrrec del doctor Rafael Ferreruela, on també es proclamaran la Reina i les Dames d'Honor. Cultura i Tradició: Es realitzaran concursos de truites i dolços, tornejos de guiñote (el joc oficial d'Aragó) i conferències sobre salut i la història dels Templers. El Gran Festival de Jotes: Un dels esdeveniments més multitudinaris, que aplega unes 1.400 persones al Palau Firal i de Congressos, amb actuacions de ball, cant i teatre. La Devoció i el Dia Gran El dia 11 se celebrarà una missa baturra al Santuari de Loreto per lliurar un mantell fet a mà que viatjarà fins a les Illes Filipines. El dia 12, festivitat del Pilar, l'activitat es trasllada a la Catedral de Tarragona: "L'ofrena d'ofrena de flors a la nostra estimada catedral obre la porta gran i s'omple de gom a gom; ens sentim molt orgullosos perquè hi participen aragonesos, catalans i fins i tot estrangers." Col·laboracions i Comunitat L'entitat destaca el suport constant d'institucions com el Port de Tarragona i l'Ajuntament. Subratllen que, tot i estar lluny de la seva terra, la comunitat aragonesa a Tarragona viu la festa amb una intensitat especial per mantenir vives les seves arrels i evitar l'enyorança. Formació en la Jota L'associació manté una escola activa amb professors que venen de Saragossa cada setmana per ensenyar guitarra, cant i ball, comptant actualment amb un grup de 13 infants que garanteixen el relleu generacional de la tradició.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Retorn de Santiago Pallàs a l'Ajuntament de Tarragona
Entrevista a Santiago Pallàs sobre el seu retorn a la política municipal Santiago Pallàs torna al consistori tarragoní després d'un període d'absència, assumint les carteres de Llicències i la Brigada Municipal. En aquesta entrevista, Pallàs reflexiona sobre la situació política actual i els reptes de millorar el servei directe al ciutadà. Crisi de confiança i l'afer Terrescavades L'entrada de Pallàs es produeix arran de la dimissió d'Àngel Fernández en un moment convuls per a l'equip de govern de Convergència i Unió. El nou regidor destaca: El repte de recuperar la credibilitat política davant la ciutadania. La necessitat d'esmenar errors i demostrar que la política és un servei públic. La seva convicció que, malgrat les crisis, el projecte de ciutat de l'alcalde Nadal té continuïtat fins al 2007. Gestió del Departament de Llicències Amb experiència prèvia en aquest àmbit, Pallàs reconeix que el departament ha patit una certa paràlisi operativa a causa de la reestructuració i l'obertura de la nova Oficina d'Atenció al Ciutadà (OMAC). L'objectiu és agilitzar els tràmits tant d'obres com d'obertura d'establiments. Tarragona es manté com una ciutat dinàmica amb una mitjana de 2.700 expedients d'obres anuals. La Brigada Municipal: el servei del dia a dia Pallàs assumeix amb il·lusió la responsabilitat dels serveis públics, destacant la importància dels "petits detalls" que afecten la qualitat de vida: Manteniment urbà: Gestió de 22.000 arbres a les voreres i pavimentació de 20.000 m² anuals per a esdeveniments. Model mixt de gestió: Combinació de la força de treball pròpia de la Brigada amb la subcontractació d'empreses especialitzades per arribar al 100% de les zones enjardinades. Proximitat: Fa una crida a les associacions de veïns i ciutadans a utilitzar els canals de comunicació per alertar de desperfectes. "No estem en la política per aprofitar-nos, sinó per servir els ciutadans."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
La família tarragonina al segle XIV: recerca i vida quotidiana
Investigació sobre la família tarragonina a l'edat mitjana L'entrevista presenta a la historiadora Elisabet Engràcia, guanyadora del Premi d'Investigació Tarragonès. El seu projecte se centra en l'estudi de la família tarragonina durant la segona meitat del segle XIV, un període marcat per crisis profundes. Els reptes de la investigació històrica Manca de suport: S'emfatitza la dificultat de trobar finançament i reconeixement social per a les humanitats en contrast amb la ciència i la tecnologia. Divulgació vs. Erudició: L'autora reflexiona sobre la necessitat de fer la història més atractiva i accessible al gran públic sense perdre el rigor històric. Prestigi social: Es discuteix el contrast entre l'èxit de la novel·la històrica i la distància que molts lectors mantenen amb els textos acadèmics. El nucli familiar com a resposta a la crisi L'estudi tria la segona meitat del segle XIV per la incidència de la Pesta Negra (1348) i la crisi econòmica i alimentària posterior. "La família és un dels pivots entorn al qual es va reestructurar tota aquesta societat que havia patit greus fractures." La recerca planteja que la família va actuar com un element de cohesió fonamental, una funció que, segons la historiadora, encara manté en les crisis actuals. Metodologia i fonts de recerca El treball es basa en una anàlisi rigorosa de diverses fonts: 1. Fonts de dret: Matèries jurídiques, civils i canòniques per entendre el marc legal. 2. Fonts notarials: Documents de l'arxiu arxidiocesà per observar la realitat quotidiana i les possibles divergències amb la norma. 3. Desenvolupament: El projecte ha d'estar finalitzat i publicat en el termini d'un any.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Casat al Palau: Sorteig d'un casament a Tarragona
Detalls de la campanya Casat al Palau El programa presenta la segona edició de la campanya Casat al Palau, una iniciativa vinculada al Saló del Teu Dia de Tarragona. L'objectiu és sortejar un casament complet, amb totes les despeses pagades, valorat en prop de 14.000 euros. La parella guanyadora se celebrarà el seu enllaç de forma pública el proper 5 de febrer a l'Auditori August del Palau de Congressos. Requisits i contraprestacions Les parelles han d'estar solteres i disposades a casar-se en la data fixada. La cerimònia té un caràcter públic: serà retransmesa per la televisió local i l'accés estarà obert a qui vulgui apropar-se a prendre cava i pastís. L'organització s'encarrega de tota la coordinació (tot fet), reduint l'estrès dels nuvis en els 4 mesos previs. Despeses cobertes i premis El lot del premi inclou una gran varietat de serveis de la indústria nupcial: Estilisme i joieria: Vestits per al nuvi i la núvia, a més d'aliances de disseny exclusiu (valorades en 1.200€). Celebració i Banquet: Invitacions, sopar de petició de mà i banquet per a 40 convidats (estimat en 3.000€). Viatge i post-boda: Nit de noces a les Termes de Montbrió, viatge a Egipte de 7 dies i passeig en catamarà. Serveis addicionals: Lloguer de limusina per a dos dies, curs de ball de saló, flors, perruqueria i creació d'una pàgina web amb les fotos del reportatge. Impacte econòmic i participació L'entrevistada destaca la magnitud de la indústria dels casaments a la demarcació de Tarragona: "Es calcula que cada any se celebren entre 3.000 i 3.500 bodes, generant milions d'euros en sectors com la restauració, hotels i agències de viatges." Actualment, unes 120 parelles s'han inscrit al sorteig, una xifra similar a l'any anterior, demostrant l'èxit consolidat d'aquest esdeveniment que serveix com a motor promocional per al teixit comercial local.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Programa APCUA: Educació i Divulgació Química a la URV
El Programa APCUA i la Indústria Química El programa APCUA (Aprenentatge dels Productes Químics, els seus Usos i Aplicacions) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigit per Magda Medir, té com a objectiu principal apropar el món de la química a la societat. El programa busca trencar prejudicis i fer entendre que la química forma part de la nostra vida quotidiana. Eixos Principals d'Actuació El projecte es divideix en tres vessants clau per arribar a diferents perfils de públic: Escolars (10-17 anys): S'utilitzen mòduls didàctics d'entre 2 i 14 hores on es tracten temes com la contaminació de l'aigua, la gestió de residus o la salut. Públic Adult: Sessions d'una hora i quart adreçades a associacions de veïns, col·lectius de gent gran o sindicats, fomentant el debat i la reflexió. Sector Professional: Col·laboracions directes amb empleats d'empreses del sector. Metodologia Didàctica i Visites a Empreses Una de les novetats més destacades és el programa de visites programades a empreses, inspirat en models nòrdics. Aquestes visites no són merament contemplatives, sinó que estan integrades en el currículum escolar: Es dissenyen conjuntament entre professors i personal de l'empresa. Inclouen activitats experimentals in situ (com mesurar sorolls amb sonòmetres o estudiar polímers). Permeten als joves descobrir oportunitats laborals reals dins el polígon químic de Tarragona. "APCUA fa preguntes, no dona respostes. La resposta la dona cadascú. Ajuda a proveir informació i a reflexionar, però no és conductista." Expansió i Nous Reptes per al Curs 2004-2005 El programa, que va néixer el 1988 i té convenis amb la Universitat de Califòrnia, Berkeley, s'ha estès per tot Catalunya i l'Estat espanyol. Per al curs actual, els reptes inclouen: El desenvolupament de nous continguts sobre sostenibilitat. La consolidació d'acords com el signat amb BASF, que permetrà realitzar 14 visites (10 per a escolars i 4 per a adults). L'obertura de les visites a empreses per al públic adult, aprofitant la seva curiositat i interès per l'entorn industrial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
L'art com a reivindicació contra la violència de gènere
Art i compromís contra la indiferència L'entrevista explora la gènesi d'una exposició artística nascuda de la necessitat personal i social de denunciar la violència de gènere. L'artista explica que el seu objectiu principal és sensibilitzar la societat i trencar amb la indiferència, la qual considera una forma de tolerància cap a l'agressió. Estructura i simbolisme de l'obra L'exposició es compon de 35 peces (30 de petit format i 5 de grans dimensions) organitzades per temàtiques: Retrats del maltracte: Cada dibuix incorpora un tros de diari real amb una notícia d'agressió o assassinat per vincular l'art amb la realitat crua. Crítica al sistema: Obres que qüestionen les sentències judicials i la lentitud dels canvis en l'àmbit legal. Visions globals: Denúncia d'atrocitats internacionals com l'ablació, l'ús del burca o les lapidacions. Estètica de la duresa L'estil visual destaca per una gran cruesa expressiva per transmetre el terror i el pànic de les víctimes: Ús de colors habituals de l'autora (ocres, terres i vermells) però tractats amb una agressivitat inèdita. Focus en els ulls i la boca per capturar l'expressió de por. Representació directa de la sang i postures forçades que reflecteixen el dolor físic i psicològic. "La indiferència és tolerància; és impensable que al segle XXI encara s'escoltin justificacions davant d'un maltracte." Impacte i itinerància L'obra ha causat un fort impacte en les ciutats on s'ha exposat, rebent el suport d'associacions de dones. Tot i que l'èxit artístic és notable, l'autora confessa una sensació agredolça: el fet que l'exposició sigui tan sol·licitada indica que la violència masclista continua sent una xacra vigent i profundament arrelada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Activitats i reivindicacions del Correllengua 2004 a Tarragona
El Correllengua 2004 a Tarragona Entrevista a Antoni Briansó, un dels organitzadors del Correllengua 2004 a Tarragona, sobre les activitats previstes per a la defensa i promoció de la llengua catalana. Aquesta iniciativa de la societat civil busca fomentar l'ús social del català i reivindicar-ne l'oficialitat arreu dels Països Catalans i a la Unió Europea. Objectius i Fonaments de la Iniciativa El projecte es basa en quatre columnes que recorren el territori fins a arribar a la cloenda a Perpinyà. Els pilars fonamentals d'aquest any són: La defensa de la unitat de la llengua catalana. La reclamació de l'oficialitat del català a Europa. Fomentar l'ús del català com una eina d'integració i cohesió social. "Volem que el català es vegi com una cosa simpàtica, que és viva al carrer i que tothom en pot participar." Programa d'Actes a la Ciutat Enguany, el Correllengua compta per primera vegada amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, fet que ha facilitat l'organització d'actes en espais públics: Activitats Divulgatives: Xerrades sociolingüístiques a càrrec d'experts com Miquel Àngel Pradilla i l'eurodiputat Bernat Joan. Cercavila i Flama: El dissabte a la tarda, la Flama del Canigó recorrerà la Part Alta amb gegants, nanos i la participació especial de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Manifest i Cultura Popular: Lectura del manifest per part de Lluís Gavaldà (cantant d'Els Pets) a la Plaça de la Font, seguida d'una gimcana infantil i concert de DJs. Sopar Popular: Un apat comunitari a la Plaça del Rei per un preu simbòlic de dos euros. Finalment, es destaca que els actes clouran el 9 d'octubre amb un concert al Morell i una crida a participar en la manifestació de València per la unitat de la llengua.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Nou postgrau en narrativa audiovisual a la URV
Presentació del postgrau en Narrativa Audiovisual L'entrevista presenta el nou postgrau de narrativa audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per al curs 2004-2005. Aquest programa neix amb l'objectiu de professionalitzar la figura del guionista a Tarragona, oferint una formació integral que cobreixi diversos mercats laborals. Objectius i sortides professionals El curs té una durada d'un any i pretén oferir una visió global del sector, preparant els alumnes per a: - Cinema i documentals. - Publicitat i dibuixos animats. - Televisió, incloent-hi la ficció i programes d'entreteniment. - El creixent mercat de les televisions locals. Col·laboracions i professorat de prestigi Un dels punts forts d'aquest postgrau és la seva estreta relació amb el món professional, destacant la participació de figures en actiu: - La productora El Terrat, que explicarà les necessitats reals de la indústria. - David Castillo, guionista de la sèrie El cor de la ciutat. - Sònia Sánchez, realitzadora de Majoria absoluta. "L'aportació del Terrat serà molt concreta: donar a conèixer quines són les necessitats d'una productora dins del mercat dels guionistes." Dinàmica de treball i informació pràctica El postgrau posa un èmfasi especial en el treball en equip, considerat la pedra angular del guionatge professional. Les classes s'inicien oficialment el 29 d'octubre. Per a resoldre dubtes, s'ha programat una sessió informativa a la Facultat de Lletres (Plaça Imperial Tàrraco).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Situació escolar i projectes educatius a Tarragona
Estat actual del CEIP Sant Pere i Sant Pau La tinent d'alcalde d'Ensenyament, Carme Duc, ha explicat la situació de les obres al centre després de les protestes de les famílies. El projecte ha consistit en una ampliació significativa per reubicar els alumnes de P3 i P4, evitant que hagin de creuar la Rambla per anar al menjador. Tot i que hi ha hagut retard, la regidora afirma que: Les classes funcionen amb absoluta normalitat. El retard s'ha degut a la inclusió de millores reclamades pel centre que han obligat a fer un nou projecte i adjudicació. S'està treballant en els últims detalls dels patis, concretament en el revestiment del terra. Novetats a l'Escola Municipal de Música L'Ajuntament aposta per la descentralització i la cultura tradicional: Aula de música tradicional: S'inicia a l'octubre amb gran èxit de la gralla. S'ha inclòs la tenora per petició popular. Aules als barris: Per apropar la música a tothom, s'han obert seus en quatre CEIP (Sant Pere i Sant Pau, Camp Clar, Sant Salvador i Bonavista). Recursos: L'ajuntament disposa d'un estoc d'instruments (guitarres, violins, saxos) per a les famílies que no en puguin comprar un. Llars d'Infants i l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Pel que fa a les necessitats d'escolarització 0-3 anys, les places estan completament plenes, amb llistes d'espera actives. Duc ha anunciat previsions per obrir nous centres al setembre vinent o gener. Sobre el futur emplaçament de l'EOI, s'han visitat dos terrenys amb la Generalitat: Avinguda Catalunya: Un solar gran de més de 7.000 m² que agrada a la Generalitat per la seva facilitat tècnica. Davant del Col·legi Pax: Una zona que la regidora considera idíl·lica per la seva proximitat al campus universitari i la futura connexió amb Marquès de Montoliu. "Jo sóc la primera que vull que els fills de les famílies tinguin totes les garanties al col·legi."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Tall al Moll de Costa per l'aparcament del Serrallo
Inici de les obres al Port de Tarragona Aquest dilluns s'ha fet efectiu el tall de trànsit al Moll de Costa del Port de Tarragona per l'inici de la construcció d'un nou aparcament soterrani al barri del Serrallo. El tancament s'ha produït a les 9:30 h i afecta el tram comprès entre la rotonda d'accés al barri i el Museu del Port. Impacte en la circulació i el transport El tall ha generat complicacions en la mobilitat de la zona, especialment en els següents punts: Carrer de Trafalgar: Ha absorbit gran part del trànsit desviat, registrant els principals problemes circulatoris. Rotonda provisional: S'ha instal·lat a l'alçada de l'Estació Marítima perquè els vehicles puguin girar cua. Autobusos municipals: La parada de la zona ha quedat fora de servei i les línies han hagut de modificar el seu recorregut. Detalls tècnics de l'obra El responsable dels treballs, Fernando Martínez (empresa Lovases), ha explicat els detalls de l'execució: Procediment: Primera fase centrada en la creació del muro pantalla per evitar filtracions d'aigua. Capacitat: L'aparcament tindrà una sola planta amb 400 places. Dificultats: Es preveuen complicacions per la presència de roca i aigua en el subsol. Terminis: Tot i que el tall de trànsit s'estima en 5 mesos, l'obra completa podria durar prop d'un any. Valoració dels veïns Malgrat les molèsties immediates per als vianants i conductors, els usuaris valoren positivament el projecte a llarg termini: "La qüestió de l'aparcament de cotxes està bastant malament al Serrallo des de fa més de 20 anys... a la llarga, quan estigui llest tot això, anirà millor."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
El món casteller: entre l'acadèmia i la música coral
Una mirada acadèmica i artística als Castells El text presenta una reflexió sobre la necessitat d'abordar el món casteller des de noves perspectives, superant els tòpics i el coneixement superficial. Es proposa un equilibri entre la passió de la plaça i el rigor científic de l'estudi acadèmic. El dèficit d'estudi acadèmic Es destaca que, malgrat ser un moviment que mobilitza milers de persones, l'acadèmia ha prestat poca atenció als castells. Les principals crítiques són: * La història sol estar escrita des de la subjectivitat interna de les colles. * Hi ha una manca de distanciament i d'objectivitat científica. * Existeix un biaix on es parla de les construccions però s'obliden els castellers com a individus (cares, noms i històries personals). Projecte Musical: La Cantata Castellera Com a part d'aquesta voluntat de difusió cultural, s'anuncia l'estrena d'una cantata infantil vinculada al Concurs de Castells. Els detalls clau són: * Participació: Cinc corals infantils de ciutats de gran tradició (El Vendrell, Valls, Vilafranca, Torredembarra i Tarragona). * Autoria: Textos d'Olga Xirinacs i música de Jordi Molina. * Posada en escena: Inclou elements tradicionals com el Ball de Valencians, la gralla i el tabal. "Es parla de castells i no es parla pràcticament de castellers, com si els castells fossin unes coses abstractes que es fan soles." Detalls de l'esdeveniment Es convida a la ciutadania a participar en les jornades d'estudi (inscripció gratuïta) i a assistir al concert al Palau de Congressos per viure aquesta nova banda sonora del món casteller.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Troballa del Temple Capitulí i secrets del Fòrum de la Colònia a Tàrraco
Redescobrint el Fòrum de la Colònia L'entrevista amb l'arqueòleg Joaquín Ruiz de Arbulo se centra en les recents excavacions al Fòrum de la Colònia de Tarragona. Les noves troballes han obligat els experts a replantejar-se la configuració d'aquest espai públic, que funcionava com el centre neuràlgic de l'administració, la justícia i la religió a l'antiga Tàrraco. La sorpresa arqueològica: De l'Imperi a la República Inicialment, l'equip d'investigació buscava el temple dedicat a August, ja que les evidències d'estàtues i monedes apuntaven cap al culte imperial en aquella zona. No obstant això, la sorpresa ha estat majúscula: • S'han trobat les cimentacions d'un temple amb tres càmeres o cel·les. • Aquesta estructura és característica exclusiva de la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). • La cronologia indica que és un temple d'època republicana, anterior al període d'August. "Buscàvem l'Imperi i hem trobat la República." Un tribunal de dimensions peninsulars L'edifici principal del fòrum no era una simple plaça, sinó una gran basílica jurídica. Ruiz de Arbulo destaca la transcendència d'aquest espai: • Era el Tribunal Suprem d'una província que ocupava més d'un terç de la península ibèrica. • Els litigants viatjaven des de llocs tan llunyans com Galícia o Almeria per resoldre conflictes fiscals i de llindes. • L'arquitectura estava dissenyada per irradiar el poder i l'ordre de Roma. Restauració vs. Reconstrucció L'expert critica les intervencions fetes als anys 60, que van crear una imatge falsificada del conjunt (com el carrer enllosat, que és modern). El nou enfocament arqueològic aposta per: Restaurar el mínim necessari per a la comprensió del monument. Eliminar estructures de ferro i reconstruccions errònies per mostrar la realitat històrica. Prioritzar la conservació davant les filtracions d'aigua abans de procedir a una museïtzació definitiva, que podria trigar anys per motius pressupostaris. El paper de la ciència i la divulgació L'entrevista clou amb una reflexió sobre la importància d'explicar la ciència a la ciutadania. Tot i que moltes de les troballes s'han de tornar a tapar provisionalment per protegir-les, l'arqueòleg defensa l'entusiasme per compartir el patrimoni per tal que la societat aprengui a valorar la història com una forma d'entreteniment intel·lectual i de cultura.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Preparatius per al Concurs de Castells a Tarragona
Organització i ambient previ al Concurs L'episodi detalla els preparatius i l'expectació que genera el Concurs de Castells de Tarragona, considerat la festa major del món casteller. Aquesta jornada reuneix tant a experts com a persones alienes a la tradició, convertint-se en un ritual que aplega unes 20.000 persones a la Plaça de Braus. Peculiaritats del Concurs Participació: Hi participen 18 colles seleccionades per un rànquing d'actuació. La figura de l'speaker: Enguany s'estrena un nou narrador que té la tasca de marcar el ritme de la diada i gestionar els imprevistos, mantenint un cert distanciament emocional malgrat la passió. Normativa: El concurs és l'única estructura del món casteller amb bases escrites i un sistema de puntuació pautat, fet que sol generar polèmiques prèvies. Seguretat i Dispositiu Sanitari L'esdeveniment compta amb un desplegament coordinat per garantir el benestar dels assistents: Un equip de prop de 100 professionals (metges, infermeres i voluntaris de la Creu Roja). Coordinació directa amb l'Hospital de Santa Tecla per a urgències. Èmfasi en la discreció del personal sanitari per no alarmar el públic durant les intervencions. Recomanacions per al públic "El que han de fer, sobretot, és venir amb una mica de paciència perquè l'espectacle dura moltes hores i estar oberts a emocions." S'aconsella una bona hidratació a causa de la calor i l'exposició al sol. Cal tenir en compte les restriccions de seguretat a l'entrada (prohibició d'ampolles de vidre). Es subratlla la importància de la preparació física actual dels castellers, que s'entrenen com a autèntics esportistes d'elit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
36'
Balanç de Santa Tecla 2004: Èxit i Debats
Resum de les Festes de Santa Tecla 2004 L'endemà de la cloenda de les festes de Santa Tecla, Tarragona Ràdio ha reunit el regidor de festes, Carles Sala, i tres tarragonins vinculats a la festa (Joan Menchon, Javi Callau i Pitu Rovira) per fer-ne balanç. La valoració general és altament positiva, tot i que s'han assenyalat diversos aspectes logístics i polítics per millorar de cara a futures edicions. Els Punts Positius i la Logística • La valoració global se situa en el notable alt, destacant l'absència de pluja i el gran nivell de la pirotècnia. • S'ha lloat especialment la iniciativa de la Santa Tecla a les escoles, tot i que es demana la creació de material pedagògic permanent. • El regidor ha defensat l'aposta per concerts gratuïts i apostes musicals diferents (Bebe, Sôber), en lloc de repetir els grans noms de sempre. Debats sobre el Calendari i la Massificació • Hi ha hagut divisió d'opinions sobre l'allargament de la festa fins al dia 26. Mentre alguns ho veuen forçat, el regidor ha explicat que es buscava aprofitar el segon cap de setmana. • La massificació del Seguici Popular preocupa els participants. S'ha plantejat l'ús de tanques o nous protocols per garantir espai als balladors. • S'ha criticat l'excés de volum en alguns concerts i la presència d'actes "de farciment" al programa oficial que no són estrictament festius. La Polèmica de l'Arquebisbe i el Seguici Un dels punts més calents ha estat la sortida extraordinària del Seguici per rebre el nou Arquebisbe: "Qui havia votat que no, havia d'acceptar el resultat de la votació d'una assemblea; és la base del sistema democràtic." • Els tertulians han criticat la incoherència d'algunes entitats que, tot i votar en contra, van sortir amb actituds que consideren poc respectuoses o de "mal gust". • Es reclama un debat pausat i sincer sobre el futur del Seguici i el seu protocol per evitar que la festa "es constipi".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
La VII Triatló Popular de Santa Tecla a Tarragona
Detalls de la VII Triatló Popular En el marc de les festes de Santa Tecla, es presenta la setena edició d'una prova esportiva que ja és tradició a la ciutat: la triatló popular. L'esdeveniment, organitzat per l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa Niltravel, tindrà lloc aquest diumenge a la platja del Miracle. Una prova apta per a tothom Segons ha explicat Pep Calvet, l'objectiu principal és que la prova sigui accessible per a qualsevol persona, independentment del seu nivell físic. Les distàncies s'han adaptat per fomentar la participació: Natació: 300 metres (en lloc dels 700 habituals). Ciclisme: 18 quilòmetres en bicicleta de muntanya per un terreny totalment pla, seguint la llera del riu fins al Pont del Diable. Cursa a peu: 4 quilòmetres en direcció al port esportiu. "Aquí la cosa serà el ritme que es marqui cadascú, perquè està a l'abast de gairebé tothom i és una qüestió de temps." Inscripcions i logìstica Data i hora: Diumenge a les 09:30 h del matí. Inscripcions: Es poden realitzar prèviament o el mateix dia de la prova fins a mitja hora abans del tret de sortida (entre les 08:30 h i les 09:15 h). Punt de trobada: L'àrea del pàrquing de la platja del Miracle. L'entrevistat subratlla la importància de gaudir de l'experiència de combinar les tres disciplines esportives sense la pressió de la competició professional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
L'Orquestina del Fabirol i la música d'arrel a Tarragona
Entrevista a Roberto Serrano: Tradició i modernitat musical En aquesta conversa, Roberto Serrano, membre de la veterana formació aragonesa Orquestina del Fabirol, explica la trajectòria del grup i la seva propera actuació a la Plaça del Rei de Tarragona. Amb 18 anys d'història i sis discs publicats, la formació es consolida com un referent en la recuperació de la música tradicional d'Aragó. L'esperit de l'Orquestina El grup neix amb la voluntat de trencar amb els tòpics del folklore aragonès, anant més enllà de la coneguda Jota per explorar sonoritats menys habituals als escenaris. El concepte d'orquestina remet als músics de carrer que: Actuaven en festes i rituals de pas de les comunitats. Eren polifacètics, adaptant el seu repertori segons el moment del dia. Buscaven la participació directa del públic a través del ball. Presentació del disc 'A Comúer' L'actuació a Tarragona se centrarà en el seu darrer treball, A Comúer, un recull de melodies documentades entre 1883 i 1920. Aquest disc reflecteix l'arribada dels temps moderns i la industrialització: Combina danses rituals amb ritmes llavors nous com el tango, la polca o l'americana. Mostra com els músics integraven influències externes gràcies a l'arribada del ferrocarril. "Els músics de la època reflectien aquest esperit: de matí tocaven una dansa ritual amb la gaita i a la tarda agafaven el violí per fer ball de saló." L'espectacle promet ser una proposta actualitzada i molt participativa, ideal per a l'ambient de verbena tradicional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
13'
Innovació i tradició en l'estrena de Fragments a Tarragona
Una nova mirada a la dansa catalana al Teatre Metropol L'episodi presenta l'estrena de l'espectacle Fragments, una coproducció artística que busca renovar el panorama de la dansa d'arrel tradicional a Catalunya. Els convidats expliquen com la col·laboració entre l'Esbart Ciutat Comtal i l'Esbart Santa Tecla de Tarragona ha permès crear una proposta que fuig dels convencionalismes per oferir un espectacle rigorós i modern. Punts clau de la proposta artística Innovació musical: S'ha trencat amb la formació clàssica de cobla introduint una orquestra de cambra amb instruments de corda com el violí i el violoncel. Rigor professional: Tot i el component emocional, el projecte destaca per una execució tècnica impecable, comptant amb la col·laboració de la Principal de la Bisbal. Estructura de l'obra: El títol Fragments fa referència a la unió de diferents peces que representen el passat, el present i el futur de la trajectòria del seu director. Un compromís amb la cultura i l'emoció L'obra no només és un repte tècnic, sinó que està impregnada de sentiments personals, definint-se com una "estrena sentimental" a Tarragona. El director destaca la importància de no quedar-se estancat en el debat de què és o no dansa catalana i apostar per la qualitat: "Els que tenen les coses clares, penso que no tenim debat. El problema és quan s'intenta copiar sense un treball tècnic, escenogràfic i d'il·luminació al darrere." L'esdeveniment tindrà lloc al Teatre Metropol, un espai que s'ha convertit en un referent per a la Nit de Dansa, atraient un públic amb ganes de propostes fresques i arriscades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
27'
Mostra de Folklore Viu: Torres i Tradicions
Introducció a les Festes de Santa Tecla Aquest episodi de Tarragona Ràdio se centra en la 22a Mostra de Folklore Viu, un dels actes destacats de la recta final de les festes de Santa Tecla. Enguany, la mostra està dedicada a les torres humanes i és organitzada per l'Associació d'Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona en motiu del seu 25è aniversari. Detalls de la Mostra de Folklore Viu Ferran Ventura explica que la mostra se celebrarà dissabte a la tarda amb una cercavila que culminarà a la plaça de les Cols. L'objectiu és oferir una visió de la història dels castells a través de diferents expressions culturals que utilitzen construccions humanes procedents de diversos punts de la península. Grups Participants i Tradicions El podcast recull el testimoni de diversos representants de grups que visitaran Tarragona: • Danze de Tauste (Saragossa): Joaquín Cababanos descriu una representació que combina balls de pals, espases i arcs amb l'aixecament de quatre tipus de torres humanes tradicionals. Destaquen el seu complex vestuari de seda del segle XVIII. • Ball dels Locos de l'Olleria (País Valencià): Àgueda Micó explica el procés de recuperació d'aquesta tradició que es va perdre l'any 1917. Inclou un ball de bastons seguit de construccions humanes, amb un origen vinculat a la pèrdua temporal de l'autoritat municipal durant les festes. • Falcons de Vilafranca: Oriol Orina diferencia les figures humanes dels Falcons (mes gimnàstiques, elàstiques i sense pinya) dels castells tradicionals. Explica l'origen de la tradició a Txecoslovàquia l'any 1832 i la seva adaptació a Catalunya. "Cada grup té coses molt boniques a veure; aconsellem a la gent que segueixi la cercavila o que agafi lloc a les escales de la plaça de les Cols per a l'exhibició final." Balanç de la Colla Jove L'entrevista també serveix per fer un balanç molt positiu de l'actuació de la Colla Jove durant Santa Tecla, destacant la consecució de castells de gamma extra com el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8, fites que superen els objectius inicials de la temporada del seu aniversari.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Les Violines: La renovació del ball folk del Pirineu
Evolució i context del grup Les Violines El grup, fundat pels volts de l'any 1996, va néixer de la inquietud de joves violinistes per recuperar l'esperit de la música de ball tradicional dels pobles del Pirineu. El projecte busca actualitzar el repertori històric on, antigament, només un violí i un acordió eren suficients per fer ballar tota la plaça. Formació i identitat sonora Els orígens: Van començar amb una curiosa formació de sis violins que va debutar al Tradicionàrius. Creixement: Amb el pas del temps, es van afegir l'acordió diatònic i, posteriorment, una base rítmica de contrabaix i bateria per aconseguir la potència d'una banda de ball gran. Versatilitat: Tot i ser instruments aguts, han aconseguit una autosuficiència musical que els permet mantenir la força rítmica necessària per a qualsevol festa major. Col·laboracions i nous projectes El grup destaca per la seva capacitat de connectar amb altres artistes del panorama català i internacional: Han col·laborat amb figures com Gerard Quintana, Jordi Batista i Kepa Junkera. El seu repertori s'ha obert a sonoritats d'altres cultures amb influències del Quebec, Escòcia, Itàlia i música celta. "No fem un concert, anem a fer un ball; l'objectiu és engrescar la gent amb jotes, pasdobles, masurques i xotis." Nou treball discogràfic La Simone presenta el seu tercer disc, titulat Ñigo, Ñigo, que és la primera gravació on es plasma fidelment el so actual de la banda amb tota la seva base rítmica de directes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Entrevista a Javier Gavilán sobre el curtmetratge Los Dias Tristes
El repte de crear cinema independent a Tarragona L'entrevista ens presenta a Javier Gavilán, un jove realitzador que acaba d'estrenar el seu curtmetratge Los Dias Tristes. La conversa gira al voltant de la dificultat técnica i econòmica que comporta tirar endavant un projecte cinematogràfic avui en dia. Aspectes destacats de la producció Finançament i suport: El projecte ha vist la llum gràcies a una subvenció de l'escola de cinema on Gavilán va estudiar, juntament amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona. Cinema vs. Digital: Es debat la diferència entre rodar en 35 mil·límetres (el format escollit per Gavilán) i el vídeo digital. Tot i que el digital abarateix costos, l'autor defensa l'estètica del cel·luloide segons les necessitats de la història. L'equip de treball: La importància de comptar amb un equip jove, il·lusionat i que creixi conjuntament des de l'etapa formativa. Una proposta íntima i personal "A mi el que m'interessa és parlar sobre les persones, sobre els sentiments... l'individu davant de tot el que li envolta." El curtmetratge s'emmarca en un estil intimista i quotidià, centrat en l'estat d'ànim d'una persona que travessa un moment de dol. L'autor busca trobar la màgia en el dia a dia de ciutadans anònims i corrents. El procés creatiu del director Gavilán confessa que, en produccions petites, el director sovint s'ha d'encarregar de tasques logístiques que resten temps a la seva passió principal: dirigir els actors i il·luminar les escenes. Tot i l'estrès del procés, remarca la satisfacció interior que produeix veure el projecte finalitzat i projectat en públic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
L'evolució del circ i l'estrena de 'Grotesco' a Tarragona
El Circ: Entre la Nostàlgia i la Modernitat L'entrevista amb Oriol Buixede i Joan Montañés (conegut com a Monti) explora el significat profund del circ com a "espectacle més gran del món". Es destaca com el circ és, per a molts, un record d'infantesa ple de màgia, citant personatges icònics com Charlie Rivel o l'Hombre Bala. Tot i això, els convidats reflexionen sobre un període de decadència on l'espectacle va quedar estancat i va perdre presència davant les noves ofertes de lleure. Actualment, el sector lluita per modernitzar-se, tot i portar un retard de 25 anys respecte a Europa en matèria de legislació, escoles nacionals i infraestructures estables. L'Estrena de 'Grotesco' La companyia Monti & Cia presenta a Tarragona el seu nou espectacle, Grotesco, que es defineix com: Un nou circ clàssic: contemporani però que beu dels grans mestres. Una proposta de circ total que integra una dramatúrgia teatral amb les atraccions clàssiques. Un repartiment internacional amb artistes de Rússia, Romania i Mèxic. L'Humor Atemporal del Pallasso Els artistes defensen la figura del pallasso com un personatge atemporal que no segueix modes. L'humor que practiquen es basa en: Humor blanc i situacions gestuals. La relació clàssica entre el pallasso blanc (el llest) i l'august (el menys llest). La capacitat humana de riure dels propis defectes i de les ensopegades físiques. "El circ ha de ser un espai fascinant per a grans i petits en el qual tothom gaudeixi per igual." Finalment, es destaca la forta vinculació dels artistes amb les festes tradicionals catalanes, com Santa Tecla o els Castells, suggerint fins i tot l'ús d'instruments com la gralla en futures produccions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1h 23min
Seguici Popular de Santa Tecla: La Gran Festa a Tarragona
Celebració del Seguici Popular a la Plaça de la Font Aquest episodi ens submergeix en el Matí de Santa Tecla, el moment culminant de les festes de Tarragona. Les locutores descriuen l'atmosfera vibrant de la Plaça de la Font, plena de gent, calor i la característica olor de pòlvora. Bèsties i Elements del Seguici L'episodi repassa les actuacions de les figures més emblemàtiques del bestiari tarragoní: • L'Àliga de Tarragona: Destaca per la seva majestuositat i el ball elegant on porta un colom a la boca. • La Mulassa: Descrita com una de les figures més «esbojarrades», coneguda per les seves carreres i girs de cua que obliguen el públic a apartar-se. • La Cucafèra: Famosa per la seva boca articulada que llança caramels als més petits. • El Lleó: Representa la part més senyorial del seguici, acompanyat per música de pas doble. Balls i Tradicions El programa també cobreix els diversos balls parlamentats i coreogràfics que pugen a l'escenari principal: • Ball de Bastons i Pastorets: Mostres de coordinació i agilitat amb l'ús de bastons i figures de torres humanes simples. • Ball de Gitanes: Destacat per la seva picaresca i el trenat de cintes al voltant d'un pal. • Ball de Valencians: Considerat el precursor històric dels actuals castells. Curiositats i Entrellaçats "Són de bona festa, que és diferent; tenen resistència." El podcast inclou una entrevista amb Josep Maria Salvador, un membre dels bordons, qui explica la duresa de les matinades i la tradició d'esmorzar fort per aguantar tota la jornada festiva. Es destaca també la fita històrica d'enguany: per primer cop, tots els Nanos Vells són portats exclusivament per dones.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1h 22min
Ofici Solemne de Santa Tecla: Primera Missa de l'Arquebisbe Jaume Pujol
Una Jornada Històrica a la Catedral de Tarragona El present podcast recull la retransmissió íntegra de la solemne eucaristia en honor a Santa Tecla, patrona de Tarragona. Aquest esdeveniment destaca per ser el primer ofici presidit pel nou arquebisbe metropolità i primat, Monsenyor Jaume Pujol i Balcells. L'Inici i la Litúrgia de la Paraula L'episodi comença amb la descripció de l'ambient a la Catedral, plena de gom a gom de fidels i autoritats. Es destaca la processó d'entrada amb la relíquia del braç de la Santa des de la capella dels marbres fins a l'altar major. • L'Evangeli: Es proclama la paràbola de les deu verges (Mateu 25), que serveix de base per a la reflexió posterior sobre la vigilància i la fe. • Cants i Música: S'esmenta la participació del cor i l'orquestra dels Amics de la Catedral, sota la direcció de mossèn Miquel Barberà, amb l'acompanyament de l'orgue. L'Homilia de l'Arquebisbe Jaume Pujol En la seva primera intervenció doctrinal en aquesta festivitat, l'arquebisbe connecta la figura de Santa Tecla amb la tradició de Sant Pau i el seu origen a Iconi. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: "Santa Tecla va descobrir el Senyor, va rebre el baptisme i emprengué el camí que, passant per la creu del martiri, la portaria a la glòria." • La crida a evitar el materialisme i recuperar el sentit de la transcendència en la societat actual. • El foment de l'escolta activa de la Paraula de Déu davant les distraccions mundanes. • La salutació especial a les delegacions de les ciutats agermanades (Avinyó, Orleans, l'Alguer, etc.) en diversos idiomes. Litúrgia de l'Eucaristia i Cloenda La segona part de l'ofici se centra en el ritu eucarístic, les pregàries pels difunts i per la pau a la ciutat. Finalment, es produeix un dels moments més emotius per als tarragonins: • Veneració de la relíquia: L'acte de besar el braç de Santa Tecla per part de les autoritats i els fidels. • Acomiadament: Es recorden els actes de la tarda, com les Vespres solemnes i la processó del carrer.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Balanç de Santa Tecla 2003 i futur dels Pilars Caminant
Resum de la Jornada Castellera i Balanç de Festes El programa recull les impressions de les autoritats de Tarragona després de la baixada dels pilars caminant a la Diada de la Mercè, destacant l'èxit de les quatre colles de la ciutat en arribar a l'Ajuntament. L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala fan una valoració altament positiva de la Santa Tecla 2003. Punts clau de l'entrevista: Èxit dels pilars: Les quatre colles (Xiquets, Jove, Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) han completat el recorregut fins a la plaça de la Font. Propostes de futur: L'alcalde suggereix canvis significatius per a les pròximes edicions: Traslladar el pregó al balcó de l'Ajuntament per fer-lo un acte més popular i evitar les aglomeracions al Saló de Plens. Convidar la colla guanyadora del Concurs de Castells a actuar a la ciutat els anys que no hi hagi concurs per garantir castells de nou. Gestió i pressupost: Es defensa que la imaginació ha suplert la manca de recursos econòmics, resultant en unes festes potents i participatives. Declaracions destacades: "Quan no hi ha imaginació, s'utilitza el diner. Però, quan hi ha imaginació, es creen coses noves i les coses funcionen." L'episodi clou amb la previsió dels darrers actes: el correfoc i la traca final des del Balcó del Mediterrani.