Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59425-59448 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
2004-05-06 UM BOTIGUERS CATALUNYA
Revifalla Comercial a l'Avinguda Catalunya El teixit comercial de Tarragona s'enforteix amb la creació de la nova Associació de Botiguers de l'Avinguda Catalunya. Aquesta entitat neix de la necessitat de recuperar el pols comercial d'una zona que ha patit gairebé dos anys de tancament i obres per la construcció d'un nou aparcament. Motius i reptes de la fundació Els impulsors de l'associació (Antoni Balbàs, Núria Balló i Joan Jordà) expliquen que el principal motor va ser la pèrdua de clients i d'hàbits de pas dels consumidors a causa de les obres. Dificultats burocràtiques: Constituir l'entitat ha estat un procés lent (un any de tràmits) per la complexitat dels estatuts. Objectiu principal: Unir forces per tenir més capacitat d'interlocució amb l'Ajuntament i altres departaments. Unió del sector: Actualment l'associació compta amb uns 20-25 comerços, tot i que la zona té potencial per arribar als 50. Accions de dinamització Per contrarestar el fet que el nou aparcament no està tenint l'èxit esperat, l'associació té previstes diverses línies d'actuació: Promocions d'estiu: Sortejos de regals sustanciosos per atraure públic. Avantatges logístics: Ús de tíquets de descompte per al pàrquing per fer l'estada més econòmica. Potencial de la zona: Es defineixen com una "gran superfície sota el cel" de la ciutat, oferint serveis integrals que inclouen des de farmàcies i alimentació fins a botigues especialitzades. "La gent som animalets de costums i, amb dos anys d'obres, han agafat altres recorreguts; el nostre repte és que tornin."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Segregació de la Canonja i accident a l'Avinguda Roma
Crònica de l'accident a l'Avinguda de Roma L'informatiu reporta un sinistre ocorregut a les 10:37 hores a la cruïlla de l'Eroski, a l'Avinguda de Roma de Tarragona. El xoc s'ha produït quan un vehicle s'ha saltat un semàfor i ha col·lidit amb un altre. Intervenció dels Bombers: Dues dotacions s'han desplaçat per excarcerar un ocupant atrapat a l'interior d'un dels vehicles. Afectació al trànsit: Es registren retencions i cues notables en sentit sortida de la ciutat. El procés de segregació de la Canonja i Bonavista El programa es desplaça al barri de Bonavista per analitzar el procés de segregació de la Canonja respecte a Tarragona. Ramon López, president de l'Associació de Veïns, i diversos veïns aporten la seva visió. Punts clau de la negociació: Estudis tècnics: Cal realitzar anàlisis econòmiques, territorials i sobre el sector químic per determinar la viabilitat. Llei de la Generalitat: Es destaca la complexitat normativa, inclosa la distància de seguretat de 3 km entre nuclis de població. Consulta popular: Els representants veïnals coincideixen que la decisió final s'hauria de prendre mitjançant un referèndum. "Lo lógico sería hacer un referéndum y que la gente del barrio decidiera qué es lo que quiere realmente." Opinions dels veïns L'opinió ciutadana està dividida però expectant. Mentre alguns veuen la segregació com una oportunitat per a la millora de serveis i una reducció d'impostos, d'altres expressen dubtes sobre el sentiment de pertinença i el prestigi de seguir formant part de Tarragona ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Cinquena Fira de Música al Carrer de Vila-seca
La Fira: Un mercat musical i professional L'esdeveniment es consolida en la seva cinquena edició com un espai de compra-venda d'espectacles, servint de pont entre artistes i programadors. Enguany, la fira ha superat les expectatives amb xifres rècord: Prop de 200 programadors acreditats. Més de 120 formacions van sol·licitar participar-hi, de les quals s'han seleccionat 43 grups. Una oferta d'estils diversa que inclou jazz, música clàssica i tradicional (fusió, flamenc, etc.), a excepció del rock més contundent. El model de Vila-seca: Música al carrer L'organització destaca la tradició musical de la vila, reforçada pel conservatori i el nou auditori. L'objectiu és desacralitzar la música i portar-la als espais lúdics del casc antic, convertint el centre en un escenari a l'aire lliure lliure de cotxes. "Voldríem arribar a ser la Tàrrega musical... ens porten 20 anys de davant, però sempre s'ha de començar." Protagonistes: Non-Quartet El grup local Non-Quartet presenta el seu espectacle Tango de carrer. Malgrat el nom, es tracta d'un trio format per Enric, Miguel Javaloy i l'actor Jorge Forniés. La seva proposta combina: Tangos populars i coneguts (Alfonsina y el mar, Volver). Teatre i monòlegs: Un executiu agressiu que descobreix la música al carrer. Estrena: Actuaran el diumenge 9 de maig a les 19:30 h a la Plaça de les Voltes. Informació pràctica per als visitants Horaris: El dissabte la música s'allargarà fins a les 6 del matí. Espais: Hi ha quatre escenaris principals (Plaça Sant Antoni, Plaça de les Voltes, Hort del Centre i Plaça d'Estudis) a més d'una jaima. Accés: El centre estarà tancat al trànsit en un radi de mig quilòmetre per facilitar el passeig.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Divertimento: Comèdia de l'art al Teatre Metropol
'Divertimento' arriba a Tarragona La companyia de teatre Eifurbi presenta el seu darrer espectacle, Divertimento o la comèdia dels criats, al Teatre Metropol. Sota la direcció de Gemma Beltran, l'obra utilitza el gènere clàssic de la comèdia de l'art per proposar una experiència teatral vital i orgànica. Una metàfora sobre la por i l'actualitat L'argument se centra en l'arribada de la pesta a una població, fet que provoca la fugida dels nobles i deixa els criats sols davant d'aquest nou "governador". L'obra explora: La por instal·lada com una ordre governamental. La vitalitat dels personatges populars per combatre la mort. La connexió de trames del Renaixement amb problemàtiques de l'actualitat social. Elements escènics i tècnica L'espectacle destaca per la seva gran complexitat tècnica i interpretativa, barrejant diverses disciplines en una tarima de dimensions reduïdes (3x4 metres): Màscares artesals: Fabricades per l'especialista italià Stefano Perocco. Música en directe: Els actors canten madrigals a capella i toquen instruments com la flauta i la guitarra. Expressivitat física: Inclou acrobàcies, esgrima, pantomima i ball. "És una història de la por i de la vitalitat dels criats per combatre la mort, en un espai petit que representa la tarima del poble." Una experiència per a tots els públics L'obra, estrenada prèviament al Festival Grec, ofereix diferents nivells de lectura, des d'una visió més visual i energètica per als infants fins a cites cultes i trames complexes per als espectadors adults. Gemma Beltran defineix l'experiència com un petit carnaval on el públic esdevé partícip de l'energia contagiant dels set actors en escena.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
El Circo Wonderland arriba a Tarragona: Entrevista amb Enrico Macagi
El Circ Wonderland a Tarragona L'entrevista presenta l'arribada del Circo Wonderland a la ciutat de Tarragona, concretament a la zona de Les Gavarres, on oferirà funcions durant tot el cap de setmana. Enrico Macagi, director del circ, explica la realitat actual del món de l'espectacle itinerant i els reptes de mantenir viva aquesta tradició. Aspectes Destacats de la Vida al Circ Modernització i qualitat de vida: Macagi destaca que les condicions han millorat molt amb les caravanes modernes que disposen d'aire condicionat i totes les comoditats. Escolarització: El Wonderland va ser pioner a Espanya a tenir el seu propi col·legi subvencionat dins del circ fa més de 15 anys, garantint l'educació dels nens itinerants. Tradició vs. Escoles de Circ: Tot i que la tradició familiar encara és forta, sorgeixen nous perfils d'artistes formats en escoles de gimnàstica de l'Est d'Europa que sovint desconeixen la duresa de la vida logística. Dificultats: La tria de terrenys adequats i les inclemències meteorològiques (com el fort vent a Tarragona o el fang) són els principals maldecaps. L'Espectacle renovat L'espectacle d'enguany inclou una gran varietat d'actes: Animals: Tigres siberians, dromedaris, cavalls i animals exòtics, malgrat les traves sanitàries de molts ajuntaments. Màgia i Acrobàcies: Un número de màgia d'estil Matrix i el retorn de les equilibristes sobre esferes, un clàssic recuperat. Humor: Payasos que, segons Macagi, diverteixen tant o més els adults que els nens. "Si ofereixes un bon espectacle, el circ l'omples de públic igualment." Horaris de les Funcions a Tarragona Divendres: 19:00h. Dissabte: 17:00h i 19:30h. Diumenge: 12:00h, 17:00h i 19:30h. Dilluns: 19:00h (funció de comiat).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
32'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: l'actualitat de Tarragona
Segregació de la Canonja i Territori L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, aborda el procés de diàleg obert perquè la Canonja recuperi el seu estatus de municipi. Enfatitza que les negociacions s'han de portar amb la màxima discreció i basar-se en anàlisis històrics i reals, evitant especulacions mediàtiques sobre la recuperació del terme municipal que inclouria Bona Vista i el polígon petroquímic. Contesta també les crítiques de l'oposició sobre la política territorial, defensant la preservació del litoral tarragoní en comparació amb grans operacions urbanístiques a Barcelona com la del Fòrum. Projectes d'Infraestructures i Urbanisme Trasllat del CLH i Façana Marítima • Es confirma la intenció de desubicar la companyia logística d'hidrocarburs (CLH) per permetre el desenvolupament del Serrallo i la part baixa de la ciutat. • Sobre la Façana Marítima, Nadal explica que el canvi de govern a Madrid obliga a reprendre els diàlegs amb el nou ministre de Foment, tot i que els convenis i traçats ja estan definits. Pla General d'Urbanisme El nou pla es basa en un consens amb les associacions de veïns. Incorpora criteris de sostenibilitat i corredors biològics exigits per la Generalitat, a més d'integrar projectes ja aprovats com el de Torres Jordi. Equipaments: Presó i Ciutat Judicial L'alcalde discuteix la necessitat de traslladar la presó actual. Tot i que hi havia un acord per ubicar-la al Mas d'Enric, els serveis tècnics de la Generalitat van posar traves pel desnivell del terreny. Nadal destaca que la prioritat real per a la ciutat és la construcció de la Ciutat Judicial per acabar amb el desgavell d'edificis actual. "No vull convertir-me en un polític d'aquells d'oposició permanent; prefereixo negociar amb tranquil·litat i pau amb la Generalitat pel bé de la ciutat." Gestió Municipal i Transports Empresa Municipal de Transports (EMT) S'anuncia que Agustí Mallol assumirà la presidència de l'EMT. L'objectiu és potenciar un model de cogestió on els veïns tinguin un paper rellevant en el funcionament de l'empresa. Aparcaments i Aeroport • Es demanarà a les empreses de pàrquings el pagament fraccionat per minuts. • Pel que fa a l'aeroport de Reus, es mantenen converses amb companyies com Ryanair per establir noves rutes (Estocolm, Holanda), prioritzant convenis basats en el nombre real de viatgers i no només en subvencions directes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Novetats i devolució immediata de la Renda a Tarragona
Balanç de l'inici de la Campanya de la Renda L'entrevista amb el senyor Palacio destaca un inici de campanya excepcional a la província de Tarragona, marcat per la rapidesa en les devolucions i l'èxit del nou sistema d'esborrany. En només els dos primers dies, ja s'han realitzat 4.000 devolucions a contribuents tarragonins. Les claus de la campanya d'enguany L'Esborrany de la Renda: És la gran novetat. Permet rebre la proposta de declaració a casa i confirmar-la directament. S'ha de sol·licitar prèviament (via web, telèfon o presencialment). Es pot rectificar si les dades no són correctes. La data límit per demanar-lo és el 15 de juny. L'avenç tecnològic: Tarragona és la delegació líder a Espanya en presentacions per internet en termes relatius, amb prop de 67.000 declaracions online l'any anterior. Creixement econòmic: Es preveu un increment d'11.000 nous declarants a la província, un indicador clar que l'economia tarragonina creix per sobre de la mitjana nacional. Servei i col·laboració institucional El sistema de cita prèvia continua sent fonamental, amb una xarxa de col·laboració que inclou: Diputació de Tarragona: Mitjançant el servei BASE. Generalitat: A través de les seves oficines i els Registres de la Propietat. Ajuntaments: Destaca la incorporació de Reus i la continuïtat de Tarragona, Salou i Cambrils per apropar el servei al ciutadà. ". . . la delegació de Tarragona es la primera en España en números relativos en presentación de obligaciones por internet." S'esperen rebre unes 274.000 declaracions, de les quals un 75% seran a retornar, suposant un total de 154 milions d'euros que l'Agència Tributària retornarà als tarragonins.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Setmana de la Solidaritat 2004 a la URV
La Setmana de la Solidaritat a la URV L'entrevista presenta la Setmana de la Solidaritat 2004, una iniciativa organitzada per la URV Solidària (Universitat Rovira i Virgili). El seu coordinador, Joan Fuster, explica que aquest organisme té com a missió articular les accions de cooperació, voluntariat i solidaritat dins i fora de l'àmbit acadèmic, actuant com un nexe entre la universitat i la societat civil. Objectius i Organització L'esdeveniment busca visibilitzar la feina que es fa durant tot l'any a la universitat i sensibilitzar la població sobre diverses problemàtiques globals. La programació destaca pel seu caràcter: - Obert i participatiu: Totes les activitats són d'accés lliure per a la ciutadania, incloent algunes sessions de postgrau que normalment són tancades. - Descentralitzat: Els actes es reparteixen pels diferents campus i facultats del territori (Tarragona, Reus, etc.), aprofitant la dispersió geogràfica com una oportunitat per arribar a tothom. Activitats Destacades Durant la setmana es realitzen conferències, taules rodones i exposicions de gran rellevància: - Arcadi Oliveres: Intervé com a autoritat en política econòmica i agrària per parlar sobre els desequilibris en el món de l'alimentació. - Enginyeria Sense Fronteres: Presentació de l'ONG i una exposició sobre l'accés universal als serveis bàsics (aigua, energia) a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. - Immigració i Justícia: Una taula rodona organitzada per estudiants de Ciències Jurídiques sobre la relació entre immigració, delinqüència i el sistema penitenciari. - Conflicte Palestino-israelià: Una sessió magistral de quatre hores a càrrec de Felisa Loring (mencionada com Oles Onivan) per analitzar les claus d'aquest conflicte. "Assistir a determinades conferències fa que ens sensibilitzem i ens ajudin a descobrir claus per interpretar la premsa i saber què passa al món." L'entrevista conclou recordant l'èxit de projectes de cooperació anteriors, com el de medicina preventiva realitzat per estudiants, i reivindicant el paper de les ONGs i la societat organitzada davant les situacions d'injustícia global.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
La Canonja inicia el procés de segregació de Tarragona
Un pas històric cap a la municipalitat L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, valora com a històrica la decisió de l'Ajuntament de Tarragona d'aprovar per unanimitat l'inici del procés de segregació d'aquest nucli. Segons Muñoz, comptar amb la complicitat de la capital és fonamental perquè el camí sigui més planer davant la resta d'administracions. Passos immediats i tràmits complexos El procés que s'obre és complex i es preveu llarg a causa de la normativa vigent. Les accions següents inclouen: Ple extraordinari a la Canonja el mes de maig per aprovar formalment l'inici del procés. Elaboració d'una memòria detallada que delimiti el terme, els habitants, els ingressos i el pla de viabilitat del futur municipi. Negociacions amb la Generalitat de Catalunya per buscar una interpretació favorable de la llei. L'aspiració al territori històric Un dels punts clau de la negociació serà la delimitació del terme municipal. La Canonja aspira a recuperar la situació prèvia a l'1 de gener de 1965: Això inclouria, en teoria, el barri de Bona Vista i els terrenys ocupats pel polígon petroquímic. L'alcalde aposta per aplicar "solucions imaginatives" i mecanismes de mancomunació de serveis per no bloquejar la negociació. Es mantindrà un criteri de discreció i prudència en les converses directes amb l'Ajuntament de Tarragona per evitar interferències mediàtiques. "No es tracta de crear un nou municipi, sinó de restituir la història abans del 1965." El paper de la Generalitat Malgrat que la legislació actual no afavoreix la creació de nous municipis, Muñoz confia a trobar una excepcionalitat en el cas canongí. Ja s'han iniciat els contactes amb la Direcció General d'Administració Local i es buscaran complicitats al més alt nivell del govern català per resoldre un greuge que dura més de 40 anys.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Entrevista a Josep Bargalló: Balanç del primer govern tripartit
Balanç del Govern de la Generalitat i Relació amb l'Estat Josep Bargalló, Conseller en Cap, analitza els primers quatre mesos del govern tripartit. Destaca que, mentre l'Estat es reserva les decisions de gran impacte mediàtic i gestos simbòlics (com la retirada de tropes d'Iraq), la Generalitat gestiona el dia a dia, una tasca més dura i amb canvis a llarg termini. Relacions Polítiques i Model de Finançament Canvi a Madrid: Es ressalta el pas endavant que suposa la interlocució amb el govern del PSOE davant la manca de diàleg de l'etapa anterior del PP. Lleialtat institucional: Se subratlla que el diàleg és la base de la democràcia, tot i que no sempre hi hagi acords. Finançament: Es considera imprescindible negociar un nou model de finançament durant aquesta legislatura per garantir la viabilitat de serveis com la sanitat. "L'estat fa gestos i nosaltres fem feina genèricament, i això és difícil de comparar." Projectes i Infraestructures al Camp de Tarragona Justícia i Equipaments Presons: Es reconeix la massificació de la presó de Tarragona i la necessitat d'un nou centre, tot i que encara no s'ha iniciat el debat territorial sobre la seva ubicació. Administració: L'objectiu és centralitzar totes les oficines de la Generalitat a Tarragona en un únic edifici per millorar l'eficiència i el servei al ciutadà. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es descarta la solució dels Caputxins i es proposa un treball conjunt amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) al campus de Sescelades. Urbanisme i Litoral N-340 i Variant: Bargalló proposa revisar el projecte de Foment per evitar el trinxament del territori, suggerint l'ampliació de l'autopista existent com a autovia gratuïta. Protecció del litoral: El govern vetllarà per la preservació de la desembocadura del riu Gaià davant de projectes urbanístics. Segregació de la Canonja: Es veu com una reparació històrica d'una injustícia del franquisme, mostrant voluntat de diàleg entre els ajuntaments implicats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
24'
Interculturalitat, Diversitat i Gestió de la Immigració
Introducció a la Recerca en Immigració L'episodi comença amb la presentació de Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret, qui descriu la trajectòria del seu grup de recerca a la Universitat de València. Aquest grup ha evolucionat des de l'estudi de mesures contra el racisme i la xenofòbia cap a un enfocament multidisciplinari que inclou sociologia, dret i treball social, col·laborant estretament amb la Universitat Rovira i Virgili. Conceptes Fonamentals: Diversitat vs. Convivència Es defineix la diversitat cultural no com un projecte, sinó com un fet social preexistent. • La diversitat és natural en qualsevol societat, fins i tot abans de la immigració actual. • Historisament, l'Estat ha gestionat aquesta diversitat intentant ocultar-la o fer-la desaparèixer (per exemple, el model monolític de 1492). • Existeix una distinció clau entre multiculturalitat (fet) i interculturalitat (projecte polític de gestió). El Paper del Dret i les Institucions L'entrevistat subratlla que el dret és una condició necessària però insuficient per a la convivència. La gestió real depèn de factors que van més enllà de la legislació: L'escola: Com a motor d'integració i aprenentatge compartit. Els mitjans de comunicació: Responsables de la narrativa pública sobre l'altre. "Sense uns criteris jurídics que apostin pel valor de la diversitat, no es poden gestionar els conflictes inevitables que genera la pluralitat." Anàlisi dels Conflictes Quotidians Es discuteixen temes polèmics com l'ús del vel o la instal·lació de centres de culte. Javier de Lucas demana desdramatitzar aquests conflictes: • Cal diferenciar entre el mocador capil·lar i el burka (que sí que pot plantejar problemes d'identificació). • Molts conflictes són en realitat problemes propis de la societat receptora que no han estat resolts prèviament. • El dret ha de jutjar comportaments concrets, no identitats ni cultures senceres. Racisme Institucional i Políticament Correcte Es critica el concepte d'integració com un procés unilateral i es denuncia el racisme institucional. Segons l'expert, certs missatges oficials (com els de la Fiscalia o certs operatius policials) vinculen directament nacionalitats amb criminalitat, fomentant el prejudici en la ciutadania. També adverteix que el llenguatge políticament correcte sovint serveix de coartada per amagar pràctiques socials excloents.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
27'
Entrevista al Dr. Soler Poblet: El futur del Col·legi de Metges
Context Electoral i Polèmica L'episodi comença amb una anàlisi del procés electoral al Col·legi de Metges de Tarragona. El Dr. Soler Poblet descriu la campanya com a inversemblant i lamentable a causa de les desqualificacions rebudes per part de l'altra candidatura. • Es produeix l'exclusió inicial de la llista del Dr. Vizcarro per defectes en les signatures, considerats un acte de falta d'ètica professional. • Malgrat ser declarats electes inicialment, la candidatura de Soler Poblet va demanar repetir el procés per fomentar la transparència. • L'alta abstenció (73%) s'atribueix a la desmobilització causada per la duresa de la polèmica. "Cada vegada que un metge signa un document, el que està fent és pràcticament un acte notarial." Reivindicacions de la Professió Mèdica El nou president posa l'accent en la necessitat crítica de millorar la inversió en sanitat. Espanya i Catalunya es troben a la cua d'Europa en percentatge del PIB destinat al sistema sanitari. Formació i Sistema MIR L'entrevista aborda les deficiències del sistema de formació actual: • Reivindicació que la formació continuada sigui finançada i realitzada dins l'horari laboral. • Crítica al sistema MIR: es proposa l'accés directe a l'especialitat per a tots els llicenciats i la creació de places en propietat en finalitzar la formació. • Preocupació per la lliure circulació de professionals a la UE i el control de la qualitat de la formació dels metges vinguts de l'est. El Metge i la Societat Es debat la percepció social de la professió. El Dr. Soler Poblet destaca que l'alta satisfacció dels usuaris es deu a l'esforç personal dels metges i no als recursos de l'administració. • Ètica i Deontologia: Es subratlla la importància de la nova Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) que fa obligatori el compliment del codi ètic. • Relació metge-pacient: Es demana respecte i comprensió cap a la figura del metge, recordant que la medicina no és una ciència infal·lible i que el professional s'equivoca com qualsevol humà. • La nova Junta es presenta com un equip amb representació territorial absoluta per a totes les comarques de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
La 14a Bicicletada Popular de Tarragona
Presentació de l'esdeveniment Aquest diumenge 9 de maig, Tarragona celebra la 14a Bicicletada Popular, una iniciativa del Patronat Municipal d'Esports amb el patrocini fonamental de Parc Central i Eroski. L'esdeveniment es defineix com una experiència insòlita que permet als ciutadans pedalar amb llibertat absoluta pels carrers de la ciutat, sense les restriccions del trànsit habitual. Caràcter de la prova i inscripcions Els organitzadors subratllen que no es tracta d'una competició, sinó d'una passejada festiva familiar. Els punts clau sobre la participació són: Inscripció obligatòria: És essencial per motius de seguretat i assegurança. Es pot fer a Parc Central de 10h a 22h. Participació massiva: Ja hi ha més de 2.000 inscrits i s'espera arribar a milers de persones. Perfil dels participants: Obert a totes les edats, des de nens petits fins a gent gran, incloent-hi bicicletes adaptades i tàndems. "Aquí se viene a participar i a divertir-se, no a ganar ningún campeonato... els ciutadans són en aquell moment els més importants." Recorregut i Logística El circuit té una distància d'uns 18 quilòmetres. La sortida serà a les 10:00h des de l'avinguda Vidal i Barraquer. L'itinerari inclou zones emblemàtiques com el Serrallo, el Pont Mòbil, l'escullera, el Far de la Banya, la platja del Miracle i la Via Augusta. Per garantir el bon funcionament, l'organització disposa de: * Voluntaris i Club Ciclista: Per controlar el ritme i ajudar en cas de problemes mecànics. * Cotxe escombra: Per recollir aquells que no puguin completar el recorregut. * Seguretat: Es recomana l'ús del casc, roba còmoda i mantenir-se dins els espais marcats. Premis i cloenda En finalitzar el recorregut, es lliurarà una bossa d'avituallament i es realitzaran diversos sortejos entre els inscrits amb premis com bicicletes, consoles PlayStation, Game Boys i material esportiu, a més de 400 premis directes dins les bosses.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
La Fira d'Abril a Bonavista: Tradició i Gastronomia a Tarragona
La Fira d'Abril a Tarragona: Un tros d'Andalusia al barri de Bonavista Aquest cap de setmana, el barri de Bonavista a Tarragona es converteix en l'epicentre de la cultura andalusa amb la celebració de la seva tradicional Fira d'Abril. Ubicada a l'esplanada del mercat setmanal, la fira compta amb un espai de 2.400 metres quadrats dedicat a les casetes i més de 7.000 metres quadrats destinats a atraccions infantils. Organització i Participants La present edició reuneix un total de 8 casetes de diverses entitats, incloent-hi: * L'Associació de Veïns de Bonavista i la Casa d'Andalusia de Tarragona. * Partits polítics com Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes. * Noves incorporacions com el sindicat UGT i l'associació flamenca de Reus. Gastronomia i Cultura L'oferta gastronòmica és un dels pilars de l'esdeveniment, permetent als visitants degustar: * Productes típics: pescadito frito, pernil, formatge mantxec i truites. * Begudes tradicionals: el vi de manzanilla i el popular rebujito (mix de manzanilla i refresc). * Novetats curioses: el caldo de puchero amb menta, ideal per recuperar forces durant la matinada. Espectacles i Vida Nocturna La fira és, per sobre de tot, un lloc de trobada i germanor on la música no s'atura: "La fira és un espai d'encontre on la gent es reuneix per parlar, veure les amistats i estar una estona agradable veient actuacions flamenques." L'ambient més dinàmic s'espera a partir de les 22:00 hores, allargant-se fins a les 03:00 de la matinada. Entre les actuacions destaquen el coro rociero de la Casa d'Andalusia (format per 25 veus i guitarristes) i diversos grups de ball flamenc com la Torre del Oro.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
26a edició del Premi Dow: Talent i col·laboració URV-Dow
El guardó i la trajectòria L'episodi se centra en el Premi Dow, un guardó amb 26 anys d'història organitzat per la multinacional Dow Chemical en col·laboració amb l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest premi no només busca l'excel·lència acadèmica, sinó que se centra a identificar futurs líders que encaixin amb la cultura de la companyia. Criteris de selecció i guanyador El Pitu Boronat, de Dow Chemical, destaca que el premi avalua competències transversals més enllà de les notes: - Iniciativa i versatilitat. - Lideratge i capacitat de comunicació. - Treball en equip i orientació al client. - Responsabilitat i compromís. El guanyador d'enguany és l'Albert Palomar, un jove de 23 anys que ha rebut una dotació de 6.000 euros per cursar un màster en enginyeria ambiental als Estats Units (Universitat de Bucknell). Malauradament, el guanyador no va poder assistir a l'entrega personalment per problemes logístics amb els vols des de Nova York. La importància de la dona en l'enginyeria Un aspecte rellevant és la presència femenina en el sector. La Marta Feliu, una de les finalistes, subratlla la normalització de les dones en la carrera (actualment representen el 50-60% de l'alumnat). Boronat confirma que Dow prioritza el talent professional per sobre del gènere i disposa de xarxes de suport com la Women Innovation Network (IWIN). Aliança Universitat-Empresa La relació entre la URV i Dow es descriu com un binomi win-win (guanyar-guanyar). Aquesta col·laboració inclou: - El llançament del Curs de Seguretat i Sostenibilitat, amb 15 anys de tradició. - La participació d'experts de primer nivell com Claude Fussler. - Formació pràctica per als estudiants en àrees de medi ambient, riscos i plans d'emergència (Pla SECTA). "Les persones són les que fan anar les companyies. Necessitem aquest planter per al relleu generacional."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Catorzena Trobada Cultural i Esportiva a Torreforta
Celebració de l'1 de Maig a Torreforta El barri de Torreforta, a Tarragona, celebra la seva 14a trobada cultural i esportiva aquest dissabte, coincidint amb el Dia del Treball. L'entrevista amb Antoni Segura, president de l'associació de veïns, detalla l'origen d'aquesta festivitat, que va néixer vinculada a la creació dels gegants del barri i a les activitats de l'escola de bàsquet de l'ADT. Programa d'Activitats La jornada està dissenyada per omplir tot el dia, des de primera hora del matí fins al vespre, amb una estructura clara: Matí (Activitats al carrer): 08:00h: Matinades amb la colla de grallers. 09:00h: Esmorzar popular per a les colles participants. Cercavila: Recorregut pel barri amb gegants, majorettes i el ball de bastons del Casc Antic. Esport: Partits de futbol al camp municipal amb lliurament de trofeus a la una del migdia. Tarda (Actes institucionals i socials): 17:00h: Homenatge a una professora de pintura local al Centre Cívic. Social: Berenar per a la gent gran i ball. Futbol: Partit especial entre pares de Sant Pere i Sant Pau i de Torreforta. Organització i Pressupost L'esdeveniment està organitzat principalment per l'Associació de Veïns, amb la col·laboració estreta de l'ADT per a la vessant esportiva de bàsquet. "Tenim una ajuda de l'Ajuntament bastant grossa per cobrir un pressupost d'unes 600.000 pessetes." L'organització destaca la preocupació per la meteorologia, ja que la manca d'espais alternatius de gran capacitat podria condicionar els actes en cas de pluja, tot i que mantenen l'optimisme per gaudir d'una jornada assolellada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
El Nàstic davant el repte de la lligueta d'ascens
Camí cap a la Segona Divisió A L'entrevista amb Àngel Fernández, vicepresident del Gimnàstic de Tarragona, se centra en la transcendència del pròxim partit contra l'Alacant. Una victòria en aquest enfrontament deixaria l'equip amb un peu i mig a la lligueta d'ascens, culminant una temporada qualificada de gran nivell malgrat algunes irregularitats. L'esperit de la "Nàsticmania" Fernández destaca el clima d'eufòria que es respira a la ciutat, comparant-lo amb l'històric ascens de la temporada 2000-2001. Segons el directiu: "Tarragona està vivint de nou l'esperit d'aquella temporada... l'assistència al camp sol ser importantíssima i l'eufòria està desatada." Claus de l'èxit i preparació logística Estabilitat del vestidor: Es destaca la sòlida amistat i el companyerisme de la plantilla com a base de l'èxit actual. Prudència institucional: Tot i l'entusiasme de l'afició, tant el Consell d'Administració com els tècnics mantenen els peus a terra fins a assegurar els punts necessaris. Impacte mediàtic: L'interès de la televisió autonòmica reafirma el bon joc de l'equip i ajuda a projectar la imatge de Tarragona. Planificació del Play-off El club ja treballa en l'organització de la fase d'ascens, preveient: Plens històrics: S'espera arribar a les 12.000 o 13.000 persones al Nou Estadi. Desplaçaments massius: Organització de vols xàrter i autocars per acompanyar l'equip, incloent-hi possibles viatges a les Illes Canàries. Seguretat i logística: Gestió de nous abonaments i mesures especials per a les jornades decisives.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
La novena Fira del Vi de Falset i del Priorat
Celebració de la cultura enològica a Falset L'entrevista amb Agustí Massip, regidor de Cultura i president de la Fira del Vi de Falset, detalla la programació de la novena edició d'aquest esdeveniment, que ja es considera la "festa major del vi" de tota la comarca del Priorat. Novetats i activitats destacades Canvi d'ubicació: Degut a l'èxit de públic d'anys anteriors, la fira es trasllada de la plaça de la Quartera al carrer Miquel Barceló, un espai més ampli per acollir els 50 expositors i els cellers participants. Activitats paral·leles: Més enllà de la degustació, es realitzen activitats com el tast selectiu, el tast de vins de fa deu anys i una curiosa exposició olfactiva amb més de 70 aromes per entrenar el nas. Cultura i Gastronomia: Destaca la presència d'escultors treballant en directe a les places i la preestrena d'un espectacle del Teatre de los Sentidos que posteriorment anirà al Fòrum de Barcelona. Moments recomanats Segons Massip, hi ha dos moments que ningú s'hauria de perdre: Diumenge al matí: La cuina del vi, on 16 cuiners elaboren plats en directe amb el vi com a ingredient principal i se sortegen les cassoles entre el públic. Diumenge a la tarda: L'espectacle teatral vinculat a l'imaginari del vi. "No és només una fira de degustacions, és una introducció a la cultura del vi amb activitats gastronòmiques, teatrals i artístiques."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
3'
Inauguració del vol Reus-Dublín i previsions a Tarragona
Inici de la Fira d'Abril i condicions meteorològiques L'actualitat a la regió comença amb l'obertura de la Fira d'Abril de Bonavista i la celebració del Dia Internacional de la Dansa. Tot i que es preveu una treva meteorològica durant la tarda que permetrà dur a terme els actes, s'adverteix de la possible arribada de noves precipitacions durant la nit. Retards en el vol inaugural Reus-Dublín La notícia principal se centra en l'aeroport de Reus, on s'espera l'arribada del primer vol de la companyia Ryanair procedent de Dublín. Retard confirmat: L'avió, que tenia prevista la seva arribada a les 13:30h, s'ha endarrerit aproximadament dues hores, situant la nova hora d'arribada a les 15:30h. Detalls del servei: S'utilitzen aeronaus Boeing 737 amb capacitat per a 189 passatgers. Tot i que l'ocupació es qualifica de bona, la companyia manté les xifres exactes sota confidencialitat. Preus promocionals: El vol s'ha llançat amb una oferta inicial de 29,99 euros (més taxes), permetent viatges d'anada i tornada per uns 50 euros segons la disponibilitat. Expansió de Ryanair a l'Aeroport de Reus Amb aquesta nova connexió amb la capital d'Irlanda, la companyia de baix cost ja suma tres rutes actives des de Reus: Londres (Stansted): Operativa des del 6 de novembre. Frankfurt: En funcionament des del 15 de gener. Dublín: Inaugurada avui. "Ara Ryanair tindrà en total quatre vols diaris: dos a Londres, un a Dublín i un a Frankfurt."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
2'
Inauguració dels vols Reus-Dublín amb Ryanair
Inauguració amb retards a l'Aeroport de Reus Aquest migdia s'inaugura la nova ruta aèria que connecta l'Aeroport de Reus amb la capital d'Irlanda, Dublín, operada per la companyia de low cost Ryanair. Tot i l'expectació, la jornada ha començat amb incidències logístiques. Situació actual a la terminal Retards confirmats segons pantalles: El vol que havia d'arribar de Dublín a les 13:30 h s'ha ajornat fins passades les 15:00 h. Efecte dominó: Com que l'avió és el mateix que ha de tornar a Irlanda, la sortida des de Reus també patirà un retard proporcional. Incertesa informativa: Existeix una contradicció entre la informació de les pantalles de l'aeroport i el personal de la companyia, que encara no confirma oficialment l'abast del retard. "Si el que ha de venir arriba tard, el que ha de marxar també marxarà tard." Expectatives del servei La unitat mòbil de la ràdio, amb l'Anna Plaça i en Joan Maria Bertran, resta a l'espera de confirmar si aquests retards són definitius o si la companyia podrà agilitzar els tràmits per normalitzar el vol inaugural.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Trobada intergeneracional al Museu d'Art Modern
Trobada entre els nens de P4 i els avis de la residència de la Mercè El Museu d'Art Modern de Tarragona ha acollit una iniciativa pionera que uneix generacions a través de l'art. Els protagonistes d'aquesta jornada són els alumnes de P4 (el grup dels tabalets) del Col·legi Mare Nostrum i 14 avis de la residència La Mare de Déu de la Mercè. Detalls de l'activitat i la trobada Inici de la jornada: La trobada ha començat davant de la residència de la Mercè. Els nens han lliurat als avis una rosa de paper i una targeta d'amistat feta per ells mateixos. Interacció directa: Avis i nens han caminat agafats de la mà fins al museu, creant un vincle immediat d'afecta i respecte. Contingut pedagògic: Acompanyats per Marissa Suárez i Francesc Obo, els participants han explorat l'exposició de memòria fotogràfica, on els avis han compartit records sobre la seva infància. Objectius i experiències L'activitat pretén reforçar els lligams intergeneracionals i apropar el museu a la societat d'una manera més humana i participativa: "He vingut a veure't per donar-te la meva amistat" Accessibilitat artística: El museu permet als infants i avis tocar les escultures i experimentar amb les textures, trencant la barrera tradicional de les vitrines. Aprenentatge compartit: S'utilitza la mirada personal dels avis i la curiositat dels nens per comprendre aspectes del color i la llum en les pintures de grans dimensions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Balanç i Reptes del CNL de Tarragona: Memòria 2003
L'actualitat de la llengua al CNL de Tarragona L'entrevista amb Santiago Pallas, president del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, i Rosa Ibarz, la seva directora, serveix per presentar la Memòria 2003. El document reflecteix un canvi de paradigma en la demanda formativa, impulsat principalment pels moviments migratoris. L'impacte de la nova immigració Les dades mostren un augment significatiu de la demanda de cursos de català per part de persones immigrades. Segons els responsables: El 80% dels alumnes estrangers actuals són d'origen sud-americà. S'espera un increment de persones procedents del Magrib i de l'Europa de l'Est. Molts nouvinguts arriben desconeixent la realitat bilingüe i s'interessen pel català per necessitat laboral i voluntat d'integració. Noves necessitats i flexibilitat formativa El centre ha passat d'un model enfocat al perfeccionament (nivells C i D) a un model d'acollida lingüística. Això implica: Flexibilitzar l'estructura dels cursos amb mòduls més curts i adaptats. Crear un context d'aprenentatge atractiu i lúdic per evitar l'abandonament en la població adulta. Fomentar el voluntariat lingüístic, que ha esdevingut un èxit sorprenent per a la pràctica de la llengua. Reptes territorials i de recursos El creixement demogràfic a zones com el Baix Penedès (especialment el Vendrell) i Salou ha desbordat la capacitat del Consorci. "És un tema de país, fonamental per a tots, en el qual hem de dedicar més recursos, més esforços i més interès." Els entrevistats fan una crida a les administracions per incrementar el finançament per a contractar més professionals, ja que la demanda actual supera l'oferta disponible al local de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Celebració del RECA 04: Cinema i Creació Audiovisual a Tarragona
El Festival RECA 04 i la seva Evolució a Tarragona L'entrevista presenta la quarta edició del RECA (Festival de Creació Audiovisual de Tarragona), un esdeveniment que ha crescut significativament des dels seus inicis l'any 2001. El seu coordinador explica com ha passat de ser una iniciativa tímida d'aficionats a convertir-se en un espai consolidat que aposta per formats més enllà del curtmetratge convencional. Estructura i Continguts del Festival El festival s'organitza al voltant de diversos eixos per arribar a diferents públics: Projecte educatiu: Activitats matinals dedicades a la formació. Seminaris tècnics: Sessions de tarda per aprofundir en àmbits com el videoclip, la publicitat i l'animació. Operes Primes: Una secció nocturna dedicada a primeres o segones pel·lícules de realitzadors que fan el salt del curt al llargmetratge, amb moltes obres inèdites. REC la Nuit: L'espai més experimental i "golfo" celebrat al Camp de Mart, amb participació d'alumnes de la URB i de l'Escola d'Art de Tarragona. "Moltes vegades és molt més difícil fer un relat breu que no una gran novel·la de 800 pàgines." Formats i Tendències Actuals Es destaca la gran qualitat dels treballs rebuts d'arreu de l'Estat, dividits en tres categories principals: ficció, videoart i documental. El coordinador subratlla el paper del vídeo digital com a eina democratitzadora que permet reduir costos de producció en comparació amb el caríssim format de 35 mm, facilitant l'aparició de nous talents i propostes més imaginatives que les del cinema comercial convencional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona
Commemoració del Dia de la Dansa L'entrevista se centra en els preparatius per al Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril) a la ciutat de Tarragona. L'escola Artis participa activament en els esdeveniments organitzats per l'Associació de Professors de Dansa i l'Associació pel Foment de la Dansa. Activitats Principals La Barra al Balcó del Mediterrani: Es realitzarà una classe de dansa clàssica a l'aire lliure utilitzant la barana del balcó com a suport. Hi participen alumnes de totes les edats, des de nens de 3 anys fins a adults. Actuació a la Rambla: Una coreografia conjunta al centre de la Rambla que combina diversos estils, incloent-hi el hip-hop i el jazz. Espectacles anteriors: S'esmenten les gales prèvies realitzades al Teatre Metropol i al Teatre Fortuny. Evolució i Disciplines L'Escola Artis destaca per la seva tradició en dansa acadèmica, però s'ha adaptat a les noves demandes: Clàssic, contemporani i espanyol com a base formativa. Incorporació de tendències com el funky i el jazz acadèmic per adaptar-se a les demandes de les alumnes i les influències mediàtiques. Experiència de l'Alumnat Dues alumnes, la Neus i la Marina, expliquen la seva dedicació (entre 3 i 4 hores i mitja setmanals) i el seu desig de professionalitzar-se en aquest art. "L'art és això: fer que sembli fàcil allò que per dins requereix un treball molt intens." L'objectiu final és fer que la dansa surti al carrer i sigui accessible per a tothom, amb la mirada posada en la previsió meteorològica per poder dur a terme l'esdeveniment.