Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59449-59472 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
20 anys del Cor Ciutat de Tarragona i concert al Palau
Celebració de la trajectòria del Cor Ciutat de Tarragona L'entitat musical tarragonina celebra el seu 20è aniversari, una fita que consolida la seva solera i presència en l'àmbit coral. El president de l'associació, Ramon Maria Sanz, destaca que no es tracta només d'un cor d'adults, sinó d'una estructura pedagògica que inclou: * Rossinyols: Secció infantil. * Jove Cor: Secció per a joves. * Adagio: Secció adulta que complementa el Cor Ciutat de Tarragona. El concert de la Primavera Musical L'eix central de l'entrevista és el concert del 30 d'abril al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquest esdeveniment és especialment rellevant perquè serveix per testar la nova acústica de la sala. El director del cor, Josep Prats, valora positivament la reforma tot i que assenyala alguns detalls tècnics sobre la percepció del so des de l'escenari. Repertori i col·laboració El concert es realitza conjuntament amb l'Orquestra del Conservatori de la Diputació de Tarragona, sota la direcció de David Magrané. El programa inclou: 1. Segona Simfonia de Beethoven (primera part). 2. Missa de la Coronació de Mozart i motets com l'Ave Verum Corpus (segona part). El valor de la pràctica coral Josep Prats reflexiona sobre la importància de cantar en col·lectiu com a eina de formació humana: "En la mesura que la gent sap cantar en grup i sap escoltar, està creixent d'una manera molt gran, explícita i subtil a la vegada." Projectes de futur L'associació té una agenda plena de compromisos internacionals i nacionals: * Actuacions a València (Morella) i una gira pel País Basc amb cançó catalana. * Participació al Fòrum de les Cultures 2004 interpretant El Pessebre de Pau Casals el proper 4 de juny. * Cloenda del 20è aniversari durant les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Segregació de la Canonja i incidència a Repsol
Actualitat a Tarragona: Segregació i Medi Ambient L'actualitat de Tarragona se centra en dos eixos principals: la gestió política de la segregació de la Canonja i les recents incidències ambientals relacionades amb la companyia Repsol. Procés de segregació de la Canonja L'Ajuntament de Tarragona ha convocat un ple extraordinari per iniciar formalment el procés de segregació d'aquesta entitat menor descentralitzada: * L'alcalde Joan Miquel Nadal busca el consens de tots els grups polítics. * L'objectiu és recuperar la independència municipal perduda durant la dècada dels 60. * El procés encara necessita l'aprovació de la Generalitat de Catalunya, que històricament ha estat reticent a la creació de nous municipis. Incidència ambiental a la Pobla de Mafomet S'ha informat d'una fuita de gasoil en una canonada de Repsol Petróleo: * Ha afectat una superfície de 300 metres quadrats de graves. * Josep Bertran, cap de relacions externes de la companyia, ha confirmat que el corrent del riu Francolí no ha estat afectat. * L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) supervisa les tasques de reparació i anàlisi del terreny. Debat sobre el cabal ecològic del Gaià S'han après nous detalls sobre la reunió entre Repsol i Medi Ambient pel que fa al cabal del riu Gaià: * Es tracta d'una represa de contactes després de dos anys sense reunions formals. * La trobada ha servit per posar al dia els estudis tècnics de l'administració. * S'ha tingut en compte la consulta popular recent als municipis del Tarragonès. "L'administració ha de ser receptiva o sensible a les expectatives que pugui tenir la població."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Manteniment del sistema de puntuació al Concurs de Castells
Ajornament de la reforma de les bases del Concurs El Patronat Municipal de Castells de Tarragona, sota l'assessorament de la comissió de bases, ha decidit finalment mantenir el sistema de puntuació tradicional per a l'edició del concurs d'octubre de 2004. Tot i que s'havia plantejat una reforma profunda per fer el sistema més equilibrat, s'ha optat per un període de reflexió més llarg. Motius de l'aturada de la proposta Segons Josep Maria Sabaté, president de la comissió de bases, no es tracta d'una marxa enrere, sinó d'una pausa estratègica basada en: La necessitat d'un període de maduració més extens per analitzar les crítiques i esmenes rebudes. La voluntat d'evitar aplicar canvis amb la temporada ja iniciada, facilitant que les colles tinguin dos anys de marge per adaptar les seves tàctiques. La constatació que és impossible acontentar a totes les colles, ja que cadascuna té els seus propis interessos particulars. Actualitzacions i novetats tècniques Malgrat mantenir el sistema tradicional, s'han introduït certs matisos per incentivar la competitivitat i la innovació a la plaça: Castells inèdits: S'ha variat la posició d'algunes construccions poc vistes, com el Pilar de 7 net o el 4 de 10 amb folre i manilles, per donar-los més valor. Unificació estètica: S'ha establert que tots els castells s'han de fer amb un sol enxaneta, per mantenir l'estètica tradicional i augmentar la dificultat tècnica en certes gammes. La construcció màxima: El castells més valorat en l'actual taula segueix sent el 3 de 10 amb folre (sense manilles). "El debat és vida. Si no ens renovéssim, ens moriríem d'èxit; però el Concurs de Castells a la plaça de braus de Tarragona segueix sent un esdeveniment únic al món." En resum, l'organització pretén que el concurs segueixi sent un motor de millora per al món casteller, premiant tant la qualitat com la novetat mitjançant criteris estadístics i històrics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Entrevista a Carme Borbonés, nova directora de Càritas Tarragona
Nova etapa a Càritas Diocesana de Tarragona L'entrevista presenta Carme Borbonés, qui ha assumit recentment la direcció de Càritas Diocesana de Tarragona. Borbonés, professora de la Universitat Rovira i Virgili, expressa la seva voluntat d'aportar noves respostes a les situacions del segle XXI des d'un plantejament cristià i de servei als més febles. Objectius i línies estratègiques La nova directora s'ha marcat un període de quatre anys per desenvolupar un pla estratègic propi que s'alineï amb les directrius de Càritas Espanyola i de Càritas Europa, però adaptat a la realitat local. Els punts clau del seu programa inclouen: Inclusió social: Treballar perquè ningú es quedi sense futur, passant de l'ajut directe a la promoció personal. Atenció integral: Posar el focus en la família com a nucli on neixen les situacions de risc. Incidència política: Sensibilitzar les administracions per implementar polítiques socials més eficaces. Projectes destacats a Tarragona Durant la conversa, es detallen diverses iniciatives que ja estan en marxa a la ciutat i a la diòcesi: Programa Filigrana: Centrat en el reciclatge de roba i la inserció laboral de persones sense experiència. Projecte Hèrcules: Enfocat a la formació i ocupació laboral. Atenció a transeünts: Treball en l'autoestima i la reinserció de persones rodamon. Suport a la dona i gent gran: Programes específics com Ara Sí per a la tercera edat i formació d'hàbits diaris per a dones immigrants. Recursos i voluntariat L'entitat compta amb una xarxa de 800 voluntaris a tota la diòcesi. Pel que fa al finançament, Borbonés destaca que el 57% dels ingressos provenen de donatius particulars i col·lectes parroquials, mentre que el 34% restant arriba per via de subvencions públiques i fons europeus. "L'objectiu central és treballar amb i per als últims i no atesos per la societat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Trobada de 2.000 alumnes de corals a Tarragona
Gran trobada coral al Camp de Mar Tarragona s'ha convertit en l'escenari d'una macro-trobada musical amb la participació de prop de 2.000 alumnes d'instituts de secundària. L'esdeveniment aplega a 64 corals procedents de tota Catalunya, a més de representacions de València, Alacant i Terol. Organització i Preparatius La coordinació ha estat un repte logístic que ha implicat diverses institucions: * L'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Ensenyament. * L'Institut Martí Franquès i la Banda Unió Musical de Tarragona. * Els alumnes havien treballat les partitures prèviament als seus centres durant mesos abans de la trobada final. Repertori de l'actuació El concert inclou una selecció variada que combina estils clàssics i contemporanis: 1. Amperito Roca: Peça instrumental d'obertura molt arrelada a Tarragona. 2. O Fortuna (Carmina Burana) de Carl Orff. 3. El meu avi: Havanera tradicional dirigida per Jordi Massip. 4. Bon dia: El cèlebre tema d'Els Pets, dirigit per Remei Tell. 5. L'hora dels adeus: Com a tancament tradicional de la jornada de germanor. Un acte de germanor L'acte ha comptat amb la presència de personalitats del món coral com Manel Cabero. Després del concert, els joves, vestits amb samarretes blanques commemoratives, han celebrat un dinar de germanor per culminar l'experiència. "És una manera de veure com entitats de Tarragona poden col·laborar i fer actes tan importants com aquest."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
L'univers literari de Dalí arriba al Metropol amb 'Delirium'
Delirium: El Salvador Dalí més desconegut L'actriu tarragonina Mercè Rovira presenta a Tarragona Ràdio el muntatge teatral Delirium, una obra que s'allunya de la imatge comercial i excèntrica del pintor per endinsar-se en la seva faceta com a escriptor i pensador. L'espectacle, que es representarà al Teatre Metropol, neix d'una recerca exhaustiva de textos originals de Dalí que sovint passen desapercebuts pel gran públic. Estructura i Temàtiques del Muntatge L'obra no segueix una narrativa lineal clàssica, sinó que s'organitza en blocs temàtics que recullen la visió de l'artista sobre diversos aspectes de la vida i l'art: Relacions personals: Inclou textos sobre la seva musa, Gala, i la correspondència amb Federico García Lorca. Pensament artístic: Reflexions sobre el surrealisme, el cinema, la fotografia i fragments del seu llibre Hidden Faces traduïts al català. Poètica visual: Una posada en escena que busca la profunditat del personatge més enllà de la seva capa superficial. Una aposta multidisciplinar L'espectacle destaca per combinar diverses disciplines artístiques per donar vida a les paraules de Dalí: Interpretació: Amb les actrius Mercè Rovira i Lali Feliu al capdavant. Música i Cant: Participació d'una cantant lírica (Elisenda) i un violinista (Serge Alpiste). Dansa: Expressió corporal a càrrec de la ballarina Susana. Direcció i Dramatúrgia: Treball realitzat conjuntament per Rovira, Feliu i Àngels Aymar. "Tothom coneix normalment les pintures de Salvador Dalí, però els seus textos no són tan coneguts... l'espectacle dona un punt de vista de Dalí molt desconegut." L’obra ja ha estat reconeguda amb el premi del Castell de Carmençó i arriba a Tarragona després d'una bona rebuda a Figueres.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
El Fòrum Cívic del Camp estrena seu i nous projectes
El Fòrum Cívic del Camp: Nova etapa i projectes estratègics El President del Fòrum Cívic del Camp, Josep Maria Bach, ha presentat oficialment la nova seu de l'entitat i ha fet balanç dels primers sis mesos d'activitat. L'organització, constituïda com a fundació, té com a objectiu principal generar idees i propostes per al desenvolupament del territori des de la societat civil. Nova seu i identitat visual Ubicació estratègica: S'han instal·lat al Castell de Masricart, a la Canonja. Segons Bach, s'ha triat aquest emplaçament per la seva neutralitat, en estar a mig camí entre Reus i Tarragona. El Logotip: Obra pòstuma del pintor reusenc Carles Amill. Representa un amfiteatre ple de ciutadans, simbolitzant la participació civil. Estructura i Comissions de Treball El fòrum s'organitza internament a través de quatre comissions especialitzades que es reuneixen periòdicament a La Boella: 1. Ordenació del Territori. 2. Cultura, Societat i Humanística. 3. Economia (Indústria, Comerç, Turisme i Agricultura). 4. Comunicació. Projectes Destacats: La Badia de Sant Jordi El projecte més ambiciós és l'estudi per al desenvolupament marí i costaner de la Badia de Sant Jordi (des de Salou fins al Delta de l'Ebre). * Preveu un pressupost de 20 milions de pessetes en dos anys. * Compta amb la col·laboració d'experts com l'oceanògrafa Marta Estrada (doctora Castellví). Filosofia de l'entitat Bach aclareix que el Fòrum no vol actuar com un grup de pressió, sinó com un centre d'opinió sensat: "No volem ser un lobby ni un grup de pressió; volem ser un centre d'opinió i un interlocutor vàlid per a les administracions." Aproximació a la ciutadania Per tal de no quedar-se en la feina interna, l'entitat posarà en marxa el Cercle d'Amics del Fòrum, un espai obert per a debats i brainstorming amb la societat civil.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Actualitat sociolaboral i preparatius de l'1 de maig a Tarragona
Entrevista a Jaume Pròs sobre el futur sindical i laboral En aquesta conversa amb el secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a les comarques de Tarragona, s'analitzen els resultats del recent Congrés Confederal del sindicat celebrat a Madrid i els reptes immediats per al món del treball. Resultats del Congrés de CCOO Consolidació del lideratge: Jaume Pròs valora positivament la reelecció de Josep Maria Fidalgo amb el 60% dels vots, destacant que la salut del sindicat és excel·lent amb un creixement de més de 200.000 afiliats. Unitat interna: Malgrat l'existència d'un sector crític, Pròs minimitza les diferències, assegurant que el consens es construeix en el dia a dia laboral més que en les disputes per càrrecs. Prioritats i reptes sociolaborals L'estratègia del sindicat per als propers quatre anys se centra en tres pilars fonamentals: 1. Treball estable: Reduir la temporalitat a la mínima expressió. 2. Seguretat laboral: Combatre l'alta sinistralitat en els llocs de treball. 3. Drets socials: Eliminar la discriminació de dones, joves i immigrants, i estendre el dret de sindicació a cossos de seguretat. "Hem de passar d'una cultura de baixos costos salarials a una basada en la innovació i la tecnologia." Celebració de l'1 de Maig Es confirma la unitat d'acció amb la UGT per a la manifestació de dissabte a Tarragona. El lema d'enguany se centra en l'Europa Social, la pau i la lluita contra el terrorisme, coincidint amb l'ampliació de la Unió Europea a deu nous estats. Conflictes laborals oberts Tot i que la conflictivitat a la demarcació és baixa, es mencionen diversos focus actius: * Vaga en el sector de les arts gràfiques. * Conflictes en el servei de neteja de Cambrils. * Situació crítica a la fàbrica Tadis de Tarragona davant l'amenaça de tancament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Presentació de la X Setmana Cultural de Riu Clar
Detalls de l'esdeveniment i programació El president de l'Associació de Veïns d'Amics del Parc de Riu Clar, Javier Vilella, presenta la desena edició de la Setmana Cultural. Aquesta iniciativa va néixer amb l'objectiu d'oferir activitats que fomentin la convivència i el coneixement, diferenciant-se clarament de les festes majors tradicionals. Calendari d'activitats destacades L'esdeveniment compta amb una programació variada que inclou conferències, exposicions i sortides acadèmiques: Dilluns: Obertura amb el senyor Nadal, un col·laborador clàssic de l'entitat. Dimarts: Xerrada sobre els residus domèstics perillosos a càrrec del grup APQA, amb una metodologia participativa i didàctica. Dimecres: Conferència de la doctora Carme Borbonès sobre l'educació no formal (aprenentatge fora de les aules). Dijous: Inauguració de l'exposició de treballs manuals (esmalts, fang) realitzats pel col·lectiu de dones del barri. Divendres: Sessió sobre la diabetis amb el doctor Joan Maria Isalgà, centrada en la prevenció i el control de la malaltia. Dissabte: Sardinada popular al matí i jocs per a infants a la tarda. Diumenge: Sortida cultural a l'Espluga de Francolí per visitar el Museu del Vi i la cova de la Font Major. Filosofia de les xerrades L'interès principal és que els assistents no marxin amb dubtes. Vilella destaca que les xerrades solen allargar-se perquè s'estableix un diàleg fluid entre ponents i públic: "Anar a escoltar una xerrada i marxar amb un dubte és com si no haguessis anat enlloc." Les activitats són gratuïtes i obertes a tota la ciutadania, no només als residents del barri.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Rosa Queral i el llibre 'Viure amb risc' a Tarragona
Anàlisi de l'accident petroquímic de 1987 i la gestió del risc L'autora i professora d'infermeria Rosa Queral Casanova presenta el seu llibre Viure amb risc, una obra divulgativa que neix de la seva tesi doctoral i de la seva experiència personal com a supervisora d'urgències a l'Hospital Joan XXIII durant l'atemptat d'ETA a la refineria d'Empetrol el 12 de juny de 1987. El text explora com aquell esdeveniment va marcar un abans i un després en la percepció social i l'organització de la seguretat a Tarragona. Estructura i continguts clau de l'obra El llibre s'articula en quatre eixos principals que combinen dades tècniques amb memòria històrica: Desenvolupament industrial: Una anàlisi de com la implementació de la indústria química va condicionar el creixement urbanístic i els assentaments humans de la ciutat. La nit de l'explosió: Relat detallat de la fugida massiva i el col·lapse de les vies de comunicació. Es destaca la figura del periodista Javier Pedrol, qui va mantenir l'emissora oberta per informar una població angoixada. Evolució dels plans de seguretat: El llibre repassa l'estat del Pla de Seguretat Química (PLASEQTA), que tot i existir inicialment per directives europees com la de Seveso, era molt precari l'any 1987. Resiliència i humor: La incorporació de les vinyetes del dibuixant Napi serveix per il·lustrar la capacitat d'adaptació de la ciutadania mitjançant l'humor. Reflexió sobre el risc i la confiança Rosa Queral subratlla que el risc zero no existeix i que la preparació és l'única eina eficaç per combatre el pànic i els rumors. L'autora destaca una clara pèrdua de confiança de la ciutadania envers els polítics després de gestionar crisis amb falta d'informació clara. "Viure, el fet d'estar viu, vol dir que tens risc de no estar-hi. La preparació és importantíssima i mai s'està prou preparat per fer front al risc."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Entrevista a Mario Rigau (UGT) per l'1 de maig
Preparatius per al Dia del Treball L'entrevista se centra en la proximitat de l'1 de maig, la festa del treball, i els actes organitzats a la demarcació de Tarragona. El secretari general de la UGT, Mario Rigau, confirma la celebració de la tradicional manifestació unitària amb Comissions Obreres a les 12:00 h, així com el suport a les marxes de la tarda d'altres forces sindicals. Eixos Reivindicatius i Context Polític Aquest any, el lema central gira al voltant de l'Europa Social, el rebuig al terrorisme i la defensa de la pau. Rigau destaca diversos punts clau de l'actualitat: * Vigència de les lluites tradicionals: Tot i l'enfocament social global, es mantenen les demandes contra la precarietat, l'atur femení i la sinistralitat laboral. * Canvi de govern a l'Estat: Es valora positivament el "nou talant" del govern de Zapatero, confiant que millorarà el diàleg social després d'una etapa de confrontació amb el PP. * Ampliació de la UE: Més enllà de l’aspecte geogràfic, el sindicat reclama una ampliació de drets socials i participació ciutadana. Conflictivitat Laboral a Tarragona Es repassen crisis específiques que afecten el territori: 1. Tadis: El sindicat manté el pols contra el tancament de la fàbrica i demana unitat institucional. 2. Ryanair: S'estan investigant possibles irregularitats en les condicions laborals a l'aeroport de Reus. 3. Sector Pesquer: Es descriu una situació de SOS a la confraria de Tarragona per una crisi econòmica i de gestió profunda. Reconeixement Ambiental Finalment, s'anuncia que l'UGT de Tarragona ha estat guardonada amb un premi pel seu projecte Solred, centrat en l'impuls de les energies renovables (solar) i la formació mediambiental. "Europa ha de ser el que els seus ciutadans vulguin que sigui, amb una ampliació des del punt de vista social i de drets."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Tarragona acull 2.000 joves a la desena trobada de corals
Tarragona, Capital de la Música Coral Juvenil Aquesta setmana, Tarragona es converteix en l'epicentre de la música coral amb l'arribada d'uns 2.000 cantaires procedents de tot Catalunya i el País Valencià. La ciutat acull la desena trobada de corals d'educació secundària, una fita que demostra la vitalitat d'aquest gènere entre els adolescents d'entre 12 i 18 anys. Un Moment Esplèndid per al Cant Coral El delegat d'ensenyament, Josep Maria Pallàs, destaca que el cant coral juvenil viu un moment excepcional gràcies a diversos factors: Impuls educatiu: La implantació de la música a tots els instituts de secundària a través de l'antiga LOGSE. Renovació del repertori: Els professors han sabut combinar el repertori tradicional amb música moderna, gòspel i adaptacions actuals que connecten amb els joves. Funció de pedrera: Aquestes formacions garanteixen el futur de les corals d'adults al país. "És una festa que fomenta valors d'amistat i el fet de compartir la música, la joventut i l'amistat." Organització de la Jornada L'esdeveniment s'estructura per tota la ciutat per tal d'integrar-se en el dia a dia dels tarragonins: Actuacions simultànies: De 10:00 h a 12:00 h, unes 60 corals es repartiran per diversos escenaris com l'Auditori de Caixa Tarragona, la Fundació "la Caixa" i la Universitat Rovira i Virgili. Gran Cant Comú: A partir de dos quarts d'una, tots els participants s'aplegaran a l'Auditori del Camp de Mart per interpretar una selecció de cançons de forma conjunta. L'acte compta amb el suport de la Generalitat i pretén fer un efecte de taca d'oli per engrescar més centres educatius a crear les seves pròpies formacions musicals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Nova Oficina Municipal del Comerç i dinamització a Tarragona
L'Oficina Municipal del Comerç: Un servei integral L'Ajuntament de Tarragona posarà en marxa l'Oficina Municipal del Comerç entre els mesos de maig i juny. Aquest servei neix com un compromís del Pla d'Orientació d'Equipaments Comercials (POEC) i tindrà la seva seu principal a les noves dependències de la Rambla Nova. L'objectiu principal és oferir assessorament i suport tant a botiguers actius com a futurs emprenedors. L'oficina s'estructurarà en dues branques: * Atenció pública directa: Integrada a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà (OAC) per recollir suggeriments i peticions. * Branca tècnica: Un consell d'experts i tècnics en comerç que dictaminarà sobre la viabilitat d'establiments i la concessió de llicències. Estrategies de dinamització: Via T, Torreforta i Sant Pere i Sant Pau Francesc Ricomà destaca l'èxit del model Via T al centre de la ciutat, subratllant que la clau ha estat la implicació directa del sector privat. El tinent d'alcalde explica que aquest model s'està exportant als sub-eixos de la ciutat: Torreforta: El pla de dinamització ja s'ha presentat als botiguers i busca la fidelització del client de proximitat. Sant Pere i Sant Pau: El projecte està en fase inicial d'avaluació tècnica. "Els plans de dinamització són instruments en benefici del sector; qui s'ha de posar davant del carro a tirar són els propis comerciants." Projectes de futur i èxit d'iniciatives recents L'entrevista també repassa el bon funcionament de la Fira de Rebaixes, qualificada com un "èxit rotund". Tot i que l'Ajuntament mantindrà el seu suport, es planteja un debat sobre la ubicació futura d'aquests esdeveniments per no saturar la Rambla. El futur del comerç tarragoní passa per una visió ambiciosa que l'integri com un actiu turístic i cultural de referència a la regió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Sant Jordi a la Rambla amb autors locals
La Diada de Sant Jordi a Tarragona L'episodi copsa l'ambient festiu de la diada des de la Rambla Nova, destacant la presència d'un sol radiant que anima la participació ciutadana després d'una jornada prèvia d'incertesa meteorològica. Connexió a peu de carrer L'Anna Plaça realitza diverses entrevistes per mostrar la realitat del sector i del públic: * Venedors de llibres: Destaquen que la jornada ha començat a les 7 del matí i que els títols més demanats són les novetats editorials promocionades pels mitjans, com el Código Da Vinci. * Compradors: Es mostren diverses perspectives, des de persones que busquen llibres infantils per fomentar la lectura entre la canalla (com ara la llegenda de Sant Jordi), fins a ciutadans que simplement gaudeixen de la tradició de regalar roses. Els autors locals i la creació literària El programa compta amb la presència de dos autors tarragonins: l'Àngel Octavi Brunet i el Xavier Aguilar. * Publicacions: Es presenten les obres Malser, que els déus t'acompanyin de Javier Aguilar i A la butxaca d'un mort d'Àngel Octavi Brunet. * L'experiència de signar: Es debat sobre la dificultat de fer dedicatòries personals i l'emoció d'estar a peu de carrer, una experiència que Aguilar viu amb especial il·lusió en ser el seu primer any. * Promoció editorial: Es posa en valor la feina d'editorials locals com Arola i Cossetània, que aconsegueixen que els llibres d'autors del territori estiguin presents a les llibreries de tot Catalunya. "Sant Jordi és la il·lusió de la meva vida, estar a la Rambla de Tarragona signant llibres."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Edicions el Mèdol i la realitat editorial per Sant Jordi
La diada de Sant Jordi des del sector editorial En aquesta conversa durant la diada de Sant Jordi a Tarragona, Joan López, director d'Ediciones el Mèdol, reflexiona sobre el paper de les editorials independents en una jornada on es concentra la gran majoria de les vendes anuals del sector. Destaca la importància de mantenir una identitat pròpia i una independència crítica davant les pressions mediàtiques i les polítiques culturals. Transparència i gestió editorial Una de les iniciatives més singulars d'aquesta editorial és la seva aposta per la transparència econòmica. Des de finals de l'any anterior, inclouen una pàgina al final de cada llibre on es detalla el desglossament del preu de venda: Cost de producció i impressió. Percentatge destinat a la distribució. Guany net de l'autor. Impostos (IVA del 4%). El marge real que queda per a l'editorial. Especialització en Cultura Popular López anuncia un canvi d'estratègia: l'editorial es retira de la publicació d'assaig, poesia i narrativa genèrica per especialitzar-se exclusivament en cultura popular. Consideren que el mercat ja està saturat i prefereixen centrar-se en el que millor saben fer. Destaquen obres com: "D'on venen els nens i com es van fer segons la tradició popular" de Joan Solé i Migó (Premi Joan Amades 2003). La col·lecció de novel·la rosa en català, una iniciativa singular publicada sota pseudònims per autores de primera línia del país. La col·lecció Joan Amades, en format petit, sobre refranys i tradicions. "Procurem ser crítics com a independents que som de qualsevol partit o grup de pressió mediàtic. Aquesta independència ens porta a ser lliures per dir el que pensem."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
54'
Sant Jordi a Tarragona: Humor polític i rutes per la natura
Taula rodona sobre l'actualitat editorial i el territori En el marc de la celebració de Sant Jordi, el programa recull diversos testimonis del món literari i excursionista de Tarragona. La conversa es divideix en dos grans blocs: la caricatura política de l'era Aznar i la preservació del paisatge a través del senderisme conscient. L'humor com a crònica històrica L'Andreu Faro i el Xavier Grasset han presentat el seu darrer llibre, una reflexió humorística sobre els vuit anys de govern de José María Aznar. Durant la xerrada, es destaquen diversos punts: • El procés de creació de la caricatura política i la dificultat de trobar nous trets en personatges com Zapatero o Rajoy. • La transició de personatges: el llegat de l'Aznar i l'aparició de figures com el ministre Bono. • El sentiment de desencantament polític que, segons Faro, impregna l'obra degut a la volatilitat de les ideologies i les aliances. "Aznar va ser un home que va parlar català en la intimitat, espanyol amb accent de Texas i ha acabat amb matrícula d'honor en francès de genolls." Literatura local i el mercat editorial El debat amb l'escriptor Jordi Tiñena aprofundeix en la realitat dels autors que escriuen des de la "perifèria" de la metròpoli: • La fidelitat del lector local com a motor principal de vendes a Tarragona. • La precarietat econòmica: l'autor sol rebre només un 10% del preu de venda, xifra que obliga a escriure per passió més que per benefici econòmic. • L'experiència pionera de l'Ombra del Coronel, on Tiñena va utilitzar la xarxa per obtenir feedback de lectors abans de la publicació. La descoberta del paisatge a peu Finalment, el programa presenta la guia de Rafael López Monné, centrada en rutes per les comarques tarragonines. Es reivindica el camí com a infraestructura cultural i patrimoni històric: • La importància de recuperar els camins de ferradura i mantenir-los lliures d'asfalt superflu. • La fragilitat del paisatge davant projectes com els parcs eòlics o les obres de l'AVE. • El concepte de caminant curiós: anar a peu no com a esport, sinó per entendre el tempus i la història del territori.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
27'
Escriptors tarragonins debaten sobre literatura i Sant Jordi
La Diada de Sant Jordi a Tarragona El programa es trasllada a una Rambla Nova plena de vida, on es respira l'ambient festiu de la diada. La presentadora, Jolanda, destaca el paper dels autors locals com a protagonistes d'una jornada on el llibre és l'objecte central de culte i el fetixisme de la dedicatòria encara es manté viu. Tertúlia literària amb autors locals L'episodi compta amb la participació de tres escriptors amb estils i trajectòries ben diferents: • Gustavo Hernández Becerra: Presenta la seva primera novel·la, Código de barras. • Francesc Valls Calçada: Presenta el seu darrer poemari, Ni saga de ningú. • Joan Martí: Guanyador del setè premi Tinet de narrativa curta amb el relat Quin remei. Contrast d'estils i gèneres Durant la conversa, es posen de manifest les diferències fonamentals entre escriure novel·la, relats o poesia: • La Novel·la com a marató: Tant en Gustavo com el Francesc coincideixen que la novel·la requereix una disciplina d'oficinista i una constància diària. • El Relat com a ocurrència: Segons en Gustavo, un bon relat és una bona idea ben desenvolupada en un termini de temps curt. • La Poesia com a síntesi: Descrita com els 100 metres lliures de la literatura. Francesc Valls destaca que la poesia neix d'un impuls més compulsiu i emocional, tot i que requereix una correcció exigent posterior. "La poesia és el non plus ultra del llenguatge, el no va més." Els llibres protagonistes Código de barras (Gustavo Hernández) És una obra ambientada en la implantació de les noves tecnologies als supermercats. El protagonista, José Ignacio Parra, és un jove tímid que s'enfronta a la seva primera feina com a caixer en un món que comença a ser dominat pels ordinadors. Quin remei (Joan Martí) Un relat que utilitza l'exageració i l'humor per narrar un empat electoral en un poble petit que s'ha de resoldre mitjançant una tanda de penals. Reflexions sobre el sector i la cultura local Francesc Valls llança una crítica constructiva sobre la gestió de la diada, demanant que no es barregi l'espectacle dels autors mediàtics amb la tasca dels autors que treballen des de la proximitat. Els convidats reivindiquen el terme autor global en lloc d'autor local, defensant que la literatura feta des de Tarragona té un abast universal. Finalment, Joan Martí recorda la importància que els llibres comprats avui realment es llegeixin.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
La Rambla de Tarragona i la postguerra a la ciutat
Memòria històrica de Tarragona: La Rambla i la postguerra En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'entrevista els autors Ramon Giné i Rafel Vidal, responsables del llibre La Rambla de Tarragona, un passeig al llarg del temps (1854-2004), i l'historiadora Esther Magrinyà, autora de La supervivència de postguerra: el cas de Tarragona. Els 150 anys de la Rambla Nova L'eix central de la ciutat, la Rambla, celebra el seu 150è aniversari consolidada com l'escenari principal de la vida social tarragonina. Els autors destaquen diversos aspectes: Versatilitat de l'espai: Definida com una "noia per a tot", ha acollit des de manifestacions i fires fins a pistes de bàsquet i recitals. Evolució dels noms: Al llarg dels anys ha canviat de denominació fins a set o vuit vegades (Rambla de Sant Joan, 14 d'abril, del Generalíssimo, etc.). Comerços emblemàtics: Es recorden establiments desapareguts com la Bolera Tucumán, el Nyam-Nyam, Calçats Pinyol o la Granja Clarà. La vida quotidiana sota el franquisme Esther Magrinyà aporta la visió acadèmica però divulgativa de la Tarragona de postguerra, centrant-se en la quotidianitat de la supervivència: Censura i propaganda: L'estudi de l'hemeroteca del Diari Español revela com es construïa una realitat paral·lela marcada per la ideologia del règim i la influència dels règims feixistes europeus. L'estraperlo: La situació de precarietat va fer aparèixer el mercat clandestí i personatges que transportaven productes de forma oculta. Control moral i social: S'expliquen anècdotes sobre la prohibició de determinats comportaments a la platja o fins i tot a l'hora de ballar sardanes, per considerar-se "poc morals". "La premsa de l'època tractava la gent com si fossin nens, intentant explicar un conte amb una ideologia molt particular que era difícil de creure, però que acabava calant en la societat." Recerca i divulgació Tots els autors coincideixen en la importància de fer que la història sigui accessible per al gran públic, fugint de terminologies excessivament acadèmiques per apropar el passat de la ciutat a tots els ciutadans.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Crítica de les estrenes de cinema de la setmana
Cinema d'actualitat: De Saura al fenomen zombi L'espai cinematogràfic d'aquesta setmana analitza una varietat de títols amb un èmfasi especial en el cinema d'autor i les produccions comercials que arriben a la cartellera. El crític destaca la qualitat de certes obres nacionals davant d’algunes opcions de Hollywood més fluixes. La recomanació destacada: El Séptimo Día La pel·lícula de Carlos Saura, basada en els tràgics fets de Puerto Hurraco, rep la millor valoració. El tertulià subratlla diversos punts: Complexitat formal: És una visió complexa que recorda el millor cinema del director als anys 70. Interpretacions brutals: Es destaca el treball de Juan Diego, Victoria Abril i Eulàlia Ramón. Relat atípic: Es defineix com una obra dura, feridora i molt recomanable malgrat les polèmiques amb el poble real on van succeir els fets. Anàlisi d'altres estrenes El Precio de la Verdad: Una proposta molt interessant sobre el món del periodisme i les falses notícies. El secreto de los McCann: Una opció ideal per a tota la família, amb un Robert Duvall excel·lent i un necessari toc d'ironia. Amanecer de los muertos: Una revisió del gènere zombi que es considera gairebé exclusiva per als amants del gènere, tot i que se li critica una certa manca de sentit de l'humor. Fiasco i decepcions La crítica no és tan favorable amb altres títols: "Les 50 primeres cites és una comèdia de l'Adriu Barrymore molt fluixeta que intenta repetir fórmules ja vistes." També es menciona Los ríos de color púrpura 2 com una obra purament comercial, ben feta tècnicament però totalment inversemblant.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Tarragona al Saló Internacional de Turisme de Catalunya
Presència de Tarragona a Barcelona El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona i la Costa Daurada participen activament en el Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), ubicat al pavelló 8 del recinte de Montjuïc. L'objectiu principal és la promoció de la temporada d'estiu 2004 i la realització de contactes amb professionals del sector. Principals presentacions i atractius Tarraco Viva: Per primera vegada, les jornades de divulgació històrica romana es presenten a Barcelona per destacar el valor de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Turisme de Benestar: Presentació de l'oferta de balnearis i centres termals impulsada per la Diputació de Tarragona. Impacte Visual: L'estand destaca per una gran fotografia de l'amfiteatre romà, buscant captar l'atenció del públic i la premsa especialitzada. Participació institucional L'acte comptarà amb figures clau com: Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni. Francesc Enricoma, president del Patronat Municipal de Turisme. Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona. "És una bona manera de donar a conèixer aquestes jornades de Tarraco Viva a la premsa especialitzada i al públic en general." L'emissora Tarragona Ràdio convida els oients a visitar el certamen i aprofita la connexió per sortejar entrades per a un concert d'Erwins Bebop a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Promoció de Tarragona al Saló Internacional del Turisme
L'impuls de Tarragona i la Costa Daurada a Barcelona L'episodi recull la cobertura des de la inauguració del Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC) a Montjuïc, destacant la importància estratègica del mercat de Barcelona per a la demarcació de Tarragona. Representants institucionocals analitzen les claus de la campanya turística de l'any 2004. Tarracoviva: Patrimoni viu i reconstrucció històrica Un dels pilars de l'oferta tarragonina és el festival Tarracoviva, que enguany se celebra del 18 al 30 de maig. Segons s'explica, el seu gran valor afegit resideix en: La reconstrucció històrica feta en els propis monuments declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO. L'impacte de veure lluites de gladiadors a l'arena de l'amfiteatre o la vida militar vora les muralles. La col·laboració amb entitats com la Fundació La Caixa i la presència de la fira "Roma als Museus del Món". Diversificació i Turisme de Salut Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, subratlla que el sector està evolucionant cap a una oferta que va molt més enllà del clàssic binomi de sol i platja: Turisme de salut i benestar: Un segment que creix a un ritme del 10% anual. Interior i cultura: Rutes com la del Cister i el paisatge del Priorat o les Terres de l'Ebre guanyen pes. Visitant directe: A diferència d'altres fires, el SITC permet el contacte directe amb el client de l'àrea metropolitana de Barcelona, que decideix les seves vacances in situ. Expectatives per a la temporada 2004 Les previsions turístiques es mostren amb cautela però amb optimisme moderat. Es preveu una temporada similar a l'anterior, marcada per la tendència de les reserves de darrera hora i una cerca de seguretat en destinacions properes i familiars. "No té el mateix impacte veure una reconstrucció d'una lluita de gladiadors que veure-la en el sí de l'arena de l'amfiteatre."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
3'
Tarragona es promociona al Saló de Turisme de Catalunya
Promoció de Tarragona al Saló Internacional de Turisme El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona s'ha desplaçat a Barcelona per participar en la 13a edició del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC). La ciutat compta amb un estant propi situat al recinte firal de Montjuïc, amb l'objectiu principal d'atraure el públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Detalls del certamen i presència institucional Rellevància: És la segona fira turística més important de l'Estat, només superada per FITUR a Madrid. Dimensions: El recinte ocupa 45.000 metres quadrats i compta amb la representació de 67 països. Autoritats: La inauguració ha estat presidida pel conseller de Comerç i Turisme, Pere Esteve, i el president del Saló, Ramon Vago, amb la presència també de Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona. Activitats i agenda destacada A més de l'oferta informativa habitual, la jornada d'avui té un focus especial en la divulgació cultural de la ciutat: Aquesta tarda es presentarà oficialment a Barcelona el festival Tarraco Viva, les jornades internacionals de divulgació històrica romana. L'esdeveniment tindrà lloc a les 17:00 h al mateix recinte firal, servint de reforç a la promoció de les activitats que se celebraran a Tarragona del 18 al 30 de maig. "Volem promocionar la nostra ciutat en un públic que és un potencial client molt important per Tarragona, que és tot el voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Situació de la Societat de la Informació a Tarragona 2004
L'estat de les Noves Tecnologies a Tarragona Enric Brull, director de l'OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació de la Diputació de Tarragona), analitza els resultats de l'últim informe sobre l'ús d'Internet a la demarcació. Les dades marquen un punt d'inflexió en la penetració digital a les llars tarragonines. Dades clau de connectivitat El 60% de les llars disposa d'un ordinador. El 40% de les famílies té connexió a Internet. S'observa un canvi generacional clar: l'edat d'inici s'ha avançat als 14 anys, mentre que la població de més de 50 anys presenta una gran bretxa digital. Barreres i sosteniment del creixement L'estudi revela una desacceleració en la incorporació de nous usuaris, arribant al que Brull denomina com un sostre tecnològic. Els principals motius són: 1. Manca d'infraestructures: Uns 60-70 municipis encara no tenen accés a "autopistes de la informació" (ADSL). 2. Dependència de l'ordinador: El requeriment d'un PC per connectar-se frena els col·lectius de més edat. 3. Seguretat: El baix ús del comerç electrònic (14%) es deu a la desconfiança en els pagaments online. El futur: Televisió i Pla Director "Quan la televisió pugui ser un estri mitjançant el qual puguem entrar a internet, desapareixerà el sostre actual." L'OASI planteja un nou Pla Director per definir l'estratègia fins al 2007, amb l'objectiu de fomentar la signatura digital i la millora dels continguts per fer la xarxa més atractiva i útil per a tots els perfils socials.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
20 anys de Primavera Fotogràfica a Tarragona
Celebració de la Primavera Fotogràfica a Tarragona L'episodi commemora el 20è aniversari de la Primavera Fotogràfica, una iniciativa que va néixer de la col·laboració entre galeries i museus de Tarragona per donar visibilitat a la fotografia com a art. El que va començar com un acte de "bon veïnatge" s'ha convertit en una biennal consolidada amb una gran repercussió a tot Catalunya. Origen i evolució del projecte Inicis solidaris: La iniciativa va sorgir de la Galeria Fòrum i el Museu d'Art Modern, inspirant-se en el model del "Mois de la Photo" de París. Normalització de l'art: Durant aquestes dues dècades, s'ha aconseguit que la fotografia s'integri amb normalitat en museus i galeries, reduint el desfasament cultural respecte a altres països. Consolidació de la biennal: Els participants defensen el format biennal (cada dos anys) per permetre el temps de reflexió necessari als artistes. Exposicions destacades a la ciutat En aquesta edició es poden visitar 18 exposicions en diversos espais de Tarragona, centrades especialment en les noves tecnologies i la imatge digital: Valentín Vallhonrat (Museu Nacional Arqueològic): Presenta Moonlight, un treball que qüestiona la fiabilitat del document històric i fotogràfic. Joan Fontcuberta (Galeria Fòrum): L'obra Milagros & Co, una crítica àcida i divertida sobre la pèrdua de valors en la societat actual. Família Moragas (Museu d'Art Modern): Una mostra de fotografia històrica que retrata la intimitat familiar del segle XIX des de l'espontaneïtat. "La fotografia s'ha posat al carrer i ha arribat a una normalització tant en la seva contemplació com en la seva utilització com a llenguatge de creació." Inauguració i recursos La inauguració oficial té lloc el mateix dia a les 21:00h a la Rambla Nova, coincidint amb el 150è aniversari d'aquest passeig emblemàtic, amb un muntatge multimèdia. S'ha editat una miniguïa disponible a tots els centres per facilitar el recorregut per les 18 mostres.