Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59497-59520 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Simbiosi: Fotografia 3D al Port de Tarragona
Introducció a l'Exposició Simbiosi En el marc de la Primavera Fotogràfica, els fotògrafs Albert Saludes i Francesc Virgili presenten una proposta innovadora al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona. L'exposició, titulada Simbiosi, va més enllà de la fotografia convencional per oferir un muntatge audiovisual tridimensional que utilitza la tècnica de l'estereoscòpia. La Tècnica: L'Estereoscòpia L'exposició destaca per l'ús de tecnologia que genera una sensació de relleu i profunditat, trencant la bidimensionalitat habitual de les imatges planes. Durant l'entrevista s'expliquen diversos punts clau: Història: Tot i semblar moderna, la tècnica es remunta a experiments de Sir Charles Winston el 1838. Experiència de l'espectador: Es proporcionen ulleres polaritzades als visitants per permetre que cada ull rebi una imatge lleugerament diferent, creant l'efecte 3D al cervell. Diferència amb el passat: Es recorda, amb un toc d'humor, les antigues ulleres de cartró blau i vermell (sistema anaglífic) com una experiència sovint decebedora, a diferència de la tecnologia actualment emprada. El Contingut i la Temàtica L'obra pretén reflectir la vida al port durant una jornada de 24 hores, mostrant la convivència de diferents realitats: Activitat Industrial: El tràfec de càrrega i descàrrega i la feina dels pescadors. Lleure i Esport: Ciutadans fent footing, submarinisme, passejant en bicicleta o patins. Cultura i Patrimoni: L'ús dels espais històrics com els tinglados i els museus. "Simbiosi significa que, sense destorbar-se els uns als altres, hi ha la part industrial i, al voltant, tota una sèrie de vida quotidiana." Reflexions sobre la Primavera Fotogràfica Els autors i l'entrevistadora reflexionen sobre les tendències actuals del sector, destacant un retorn cap al testimoniatge de la vida quotidiana i la recuperació del patrimoni històric enfront de les avantguardes més trencadores de biennals passades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Supervivència de Postguerra a Tarragona (1939-1946)
La Realitat de la Postguerra a Tarragona L'entrevista a la historiadora Esther Magriñá Lozano aprofundeix en el seu treball d'investigació sobre els primers anys del franquisme a la ciutat de Tarragona i la seva rodalia. L'estudi, premiat amb el Premi Tarragonès d'Investigació Lucius Licinius Sura, analitza com la victòria militar es va traduir en una ocupació efectiva de la vida civil i no pas en un "alliberament", tal com dictava la propaganda de l'època. L'Estructura del Poder i el Control Social L'autora destaca que, tot i ser un fenomen extrapolable a tota Espanya, a nivell local es poden observar les dinàmiques humanes i les lluites de poder: Dualitat de poders: Les picabaralles constants entre el Governador Civil (representant de Madrid) i les figures de la Falange (com Josep Maria Fontana). Finalment, cap al 1943, aquests càrrecs s'unifiquen per consolidar l'estructura del règim. Repressió als pobles: El control era sovint més cruel en comunitats petites, on l'alcalde, el cap de Falange i el rector exercien una vigilància asfixiant sobre els veïns. Depuració del magisteri: Els mestres van patir una repressió severa, sent sotmesos a inspeccions ideològiques constants per garantir l'adoctrinament dels infants. La Vida Quotidiana i l'Absurd El llibre posa un èmfasi especial en la denominada història de la vida quotidiana, revelant situacions que avui ens semblen absurdes però que marcaven el dia a dia de la població: Sancions aleatòries: Multes per vendre escombres d'amagat o persecució de la prostitució mentre els prostíbols eren freqüentats per les anomenades "persones d'ordre". Moralitat i control del cos: L'autora relata l'anècdota d'una dona a qui es va prohibir ballar sardanes perquè el seu moviment es considerava "immoral". Discriminació de gènere: Crítiques ferotges a la premsa contra les dones que conduïen, qualificant de "poc fines" aquelles que feien servir vehicles. "Moltes vegades hem sentit a casa que la guerra va ser difícil, però encara va ser més difícil la postguerra." El Buit de la Memòria Històrica Magriñá assenyala un cert enfosquiment del període entre 1939 i 1946. Durant aquests anys, el règim va fluctuar en la seva propaganda (especialment amb l'ascens i caiguda de l'Eix nazi durant la Segona Guerra Mundial) i molts dels qui van viure aquella duresa prefereixen no recordar-ho pel dolor que encara els genera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
La Rambla de Tarragona en 150 anys: Retrat Col·lectiu
La Rambla com a Escenari Fotogràfic En el marc de la celebració del 150è aniversari de la Rambla Nova de Tarragona, els artistes Blai Mesa i David Sant presenten un projecte innovador per a la Primavera Fotogràfica. La iniciativa busca convertir els passants en els veritables protagonistes d'un muntatge audiovisual. Un Plató al Carrer Els dies 10, 16 i 17 d'abril s'instal·larà un plató de grans dimensions davant del Teatre Metropol. L'objectiu és capturar la diversitat de la gent que transita pel passeig: - Fotografies de cos sencer per mostrar l'estètica i actitud real. - Participació de perfils heterogenis: des d'estudiants fins a gent gran o turistes. - L'acció es realitzarà entre les 12:00h i les 18:00h. Més que una Imatge: Un Contenidor de Memòria L'obra final no es limita a fotografies estàtiques, sinó que és una instal·lació complexa que inclou: * Audiovisual rítmic: Vídeos que capten el flux de la Rambla durant les 24 hores del dia. * Banda sonora original: Creació de Jordi Prió que barreja música electrònica amb sons ambientals reals del passeig. * Gran format: Projeccions en quatre pantalles lumíniques de grans dimensions (3x2 metres). "Un lloc és un contenidor de memòria; volem que d'aquí a 50 anys la gent recordi com era la Rambla en els albors del nou mil·lenni." L'estrena oficial d'aquesta experiència interactiva tindrà lloc el proper 21 d'abril a la mateixa Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Previsions turístiques i ocupació hotelera a la Costa Daurada
Perspectives per a la Setmana Santa i l'estiu Salvador Pellicer, president de l'Associació Hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda, analitza la situació del sector turístic en un context d'incertesa global. Tot i els reptes, les previsions per als dies centrals de la Setmana Santa són positives, amb una ocupació que podria superar el 80-90% en les dates clau. Factors condicionants i noves tendències Reserves d'última hora: S'ha consolidat la tendència de reservar a pocs dies de l'arribada, cosa que dificulta les previsions a llarg termini. Impacte d'esdeveniments externs: L'actualitat política i social (com els fets de l'11 de març) influeix directament en la confiança del viatger. Turisme nacional: Durant la Setmana Santa, el 70% dels visitants provenen del mercat espanyol, ja que l'operació estrangera regular no comença fins a finals d'abril. Reptes del sector: Oferta, preus i qualitat El sector s'enfronta a una paradoxa: l'ocupació es manté alta, però la rendibilitat disminueix a causa de la forta competència i l'augment de l'oferta de places (més de 10.000 de noves en pocs anys). "El nostre aliat principal és la tranquil·litat... el que millor ens va és que no hi hagi notícies i que la gent pugui viatjar sense res que els pugui desviar." Vols de baix cost: Es veuen com una eina clau per a la desestacionalització, tot i que l'aeroport de Reus encara ha de recuperar el ritme perdut per la marxa de certes companyies. Qualitat integral: Pellicer subratlla que la qualitat no depèn només de l'hotel, sinó del destí (seguretat, neteja, serveis públics). Factor humà: Es destaca la importància de la formació i la necessitat de facilitar la incorporació de mà d'obra qualificada, sovint provinent de la immigració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Tarracoviva i projectes de patrimoni a Tarragona
Presentació de l'edició de Tarracoviva L'entrevista amb Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, se centra en la nova edició del festival de reconstrucció històrica Tarracoviva. Enguany, el festival s'ha presentat amb antelació per facilitar la col·laboració amb el sector hoteler i la creació de packs turístics. Eixos principals del festival Internacionalització i promoció: S'han realitzat accions de difusió a fires com Fitur i en museus d'arqueologia de ciutats com Madrid, València, Barcelona i Saragossa. Gestió d'aforaments: Com a novetat, les activitats nocturnes tindran un preu simbòlic de 3 euros gestionat a través de ServiCaixa per garantir l'accés als visitants de fora. Activitats destacades: Es mantenen els clàssics com les lluites de gladiadors a l'amfiteatre, però s'introdueixen espais nous com la Torre de Minerva per a teatre clàssic i la recreació d'una cort gàl·lica del baix imperi. "Volem que la gent vegi de quina manera ha evolucionat la vida quotidiana i les professions des de l'època romana fins avui." Restauració i rutes al Pont del Diable L'altre gran focus de la conversa és el recinte de l'Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable). Després d'un any de la seva obertura al públic, s'anuncien intervencions imminents: Obres de restauració: A finals d'any començarà una intervenció integral de la pedra finançada per l'1% cultural dels ministeris de Cultura i Foment. Noves rutes de senderisme: S'han dissenyat tres itineraris (blau, verd i negre) segons la dificultat, que permeten descobrir fins a 25 pedreres romanes i jardins romàntics del segle XIX. Activitats d'estiu: Es preveuen visites guiades arqueològiques, de natura i botànica autòctona, aprofitant les zones d'ombra del recinte.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
L'Escola de Pesca i el projecte Tarragona Blau
Una iniciativa per apropar la mar a la ciutadania El projecte Tarragona Blau, impulsat per l'expescador Lluís Palau, neix amb l'objectiu de transformar la crisi del sector pesquer en una oportunitat educativa i turística. Mitjançant una embarcació adquirida a Maó i adaptada per a fins didàctics, es pretén mostrar l'ofici de pescador. L'Escola de Pesca per a joves L'activitat està especialment dissenyada per a escolars d'entre 10 i 12 anys i inclou: * Visualització d'audiovisuals sobre les arts de pesca (arrossegament, tramall i encerclament). * Visita a la llotja del peix per conèixer el procés de subhasta. * Demostracions pràctiques a bord, com el calat d'un tramall. * Degustació de sardina de Tarragona per fomentar l'hàbit de menjar peix. Vessant turística i experiencial A l'estiu, el vaixell ofereix rutes pel litoral tarragoní: * Excursions fins al Bosc de la Marquesa i la Platja de la Roca Plana. * Possibilitat de banyar-se i dinar a bord (fideus arrossejats i sardines). * Vistes privilegiades dels focs d'artifici de Tarragona des del mar. "L'idea era fer l'activitat turística només, però vam pensar que l'activitat escolar seria una bona forma d'allargar la temporada." L'embarcació, amb capacitat per a 100 persones, inicia la temporada el 15 de juny i utilitza com a imatge un dofí inspirat en els mosaics romans de la zona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Fotoperiodisme: La visió professional de l'actualitat
L'Ofici del Fotoperiodisme: Més enllà del clic En aquesta conversa amb els fotoperiodistes Javi Jurio i José Carlos León, s'explora la realitat d'una professió sovint mitificada però fonamental per a la informació diària. El motiu de la trobada és l'exposició "Imatges 2003", organitzada per la Fundació Caixa Tarragona i el Col·legi de Periodistes, que recull el treball dels professionals del sector a les comarques tarragonines. L'evolució de la professió Els convidats reflexionen sobre com ha canviat la seva consideració social i laboral en l'última dècada: De ser considerats gairebé "recaders", han passat a participar en la presa de decisions a les redaccions. La maquetació actual dóna més pes a la imatge, permetent que les fotografies es publiquin a mides més grans. L'horari és inexistent: > "Saps a quina hora comences i no saps a quina hora acabes". Diferència entre el diari i l'exposició Es destaca que una fotografia canvia radicalment segons on es visualitzi: Al diari: La imatge es dilueix per la qualitat de la impressió i la competència amb el text i altres estímuls visuals. A l'exposició: La foto recupera el seu valor artístic i documental, permetent una observació més detinguda. La mirada del fotògraf La fotografia no és només un document objectiu; hi ha una intencionalitat clara a través de l'enquadrament: L'originalitat: El repte de buscar punts de vista diferents en temes rutinaris (com la política). L'impacte social: Imatges d'incendis o esdeveniments quotidians que, sota la mirada del professional, capturen sentiments. L'adaptació tecnològica: La transició irreversible cap al món digital sense perdre l'essència de la imatge. L'exposició es pot visitar fins al 24 d'abril, oferint una visió retrospectiva de l'any 2003 a través de l'objectiu dels fotògrafs locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Entrevista amb Joan Pinos al Festival de Dixieland
El retorn de la Sitges Van a Tarragona En aquesta conversa, Joan Pinos, integrant de la formació Sitges Van, comparteix la seva experiència en l'onzena edició del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. El grup, que va néixer d'una colla d'amics aficionats que van aprendre a tocar junts, celebra la seva tercera participació en el certamen. L'esperit del festival i l'estil musical El músic destaca la diversitat d'escenaris que ofereix el festival, des de la Rambla Nova fins a locals petits com la cerveseria Kennedy's. Segons Pinos, aquesta fórmula és un encert total: "Recupera l'esperit que realment es tenia a principis de segle... la música es vivia al carrer i era una cultura popular." Pel que fa al seu estil, el defineixen com a jazz antic, que abasta des del ragtime de finals del segle XIX fins al pre-swing dels anys 30, incloent referències a Scott Joplin i Fletcher Henderson. Nous projectes i formació del grup La banda està formada per sis membres amb una estructura clàssica: * Base rítmica (second line): Contrabaix, washboard i banjo. * Front line: Clarinet, trombó i trompeta. Actualment, el grup prepara un nou disc que fusiona la tradició americana amb la catalana, adaptant peces del repertori popular com els Pastorets, cançons de Festa Major o composicions de Sitges al ritme del Dixieland.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
4a edició del Parc Infantil de Primavera a Torreforta
Activitats lúdiques i educatives per Setmana Santa Entrevista a Javier Vargas, coordinador de la Fundació Casal l'Amic, sobre la celebració de la quarta edició del Parc Infantil de Primavera. Aquesta iniciativa sorgeix per cobrir el buit d'activitats durant les vacances escolars de Setmana Santa i oferir una alternativa de lleure amb un fort component educatiu. Detalls del Parc Infantil Dates i horaris: De dilluns a dimecres (matí i tarda) i dijous (només matí). Ubicació: Centre Cívic de Torreforta. Públic objectiu: Infants d'entre 3 i 12 anys. Preu: Una entrada única de 3 euros, amb l'objectiu de ser assequible per a totes les famílies. Principals activitats El parc ofereix una gran varietat de propostes per als més petits: * Tallers diaris de manualitats i circ. * Atraccions inflables i espais de ludoteca. * Activitats de psicomotricitat, maquillatge i espectacles infantils cada tarda. La tasca de la Fundació Casal l'Amic La fundació, amb més de 20 anys d'història a la zona de Ponent de Tarragona, centra la seva activitat en la prevenció i integració de col·lectius infantils i juvenils. "No es tracta només de treballar amb gent que té dificultats, sinó amb el conjunt de la població." Actualment, la fundació gestiona: * Centres oberts amb reforç escolar i informàtica. * Projectes d'educació pel carrer per contactar amb els joves. * Futurs projectes com una Unitat d'Escolarització Externa per evitar l'abandonament escolar de nois que tenen dificultats amb l'ESO.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Entrevista a Francesc Capella sobre el Festival de Dixieland
El vessant formatiu del Festival de Dixieland L'edició actual del Festival de Dixieland de Tarragona destaca no només per les seves actuacions en viu, sinó també pel seu enfocament en la pedagogia musical. Francesc Capella, pianista i antic membre de la Vella Dixieland, explica la cloenda del cicle d'audicions comentades organitzat per la Fundació La Caixa. Les audicions comentades Aquestes sessions, conduïdes per Capella i Pep Gol, han tingut com a objectiu apropar l'arquitectura de les Big Bands al públic general: Visió interna: S'ha explicat el funcionament de les grans orquestres, més enllà de l'execució musical. Intergeneracionalitat: El públic ha anat des de veterans de 75 anys fins a joves de 20 que descobrien el jazz per primer cop. Evolució històrica: S'ha posat el focus en figures sovint invisibles, com els arranjadors. L'estat actual del festival i del gènere Capella valora positivament el creixement del certamen, destacant que s'ha convertit en un esdeveniment totalment inserit a la vida de la ciutat de Tarragona. Segons l'entrevistat: "Aquest és un dels festivals que em sembla més festival de veritat, perquè està molt inserit a la ciutat." Salut del Dixieland: El gènere es troba en un estat excel·lent, ja que connecta amb totes les franges d'edat, sent divertit per als joves i evocador per als més grans. Model d'èxit: El músic lloa que el festival aposti per la qualitat i la connexió amb la gent en lloc de centrar-se exclusivament en noms mediàtics i cars.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Presentació de la revista Jazz al Festival Dixieland
Una nova plataforma per al Jazz a Catalunya En el marc del Festival de Dixieland de Tarragona, el periodista especialitzat Pere Pons presenta el segon número de la revista Jazz. Aquesta publicació neix com una eina pionera per donar visibilitat a l'escena del jazz, el blues i les músiques improvisades al nostre país. Característiques de la revista La revista Jazz destaca per diversos aspectes fonamentals: Multilingüisme: S'edita principalment en català, però també inclou traduccions al castellà i a l'anglès. Contingut musical: Cada número trimestral s'acompanya d'un CD de regal. Estètica cuidada: Té un disseny molt visual, amb un gran ús del color i una impressió de qualitat. Temàtica àmplia: Des del jazz clàssic fins a l'avantguarda i la fusió. El Festival Dixieland i el sector musical Pere Pons analitza positivament l'estat del gènere i el format del festival tarragoní: "Aquest festival recupera l'essència popular del gènere, les ganes de viure-ho i el contacte directe entre músic i públic." L'èxit local: Es remarca la creació de la Big Band de Tarragona com un fruit de la vitalitat del festival. Músics internacionals: Es menciona com molts músics del país triomfen a llocs com Nova York, tot i la manca d'atenció dels mitjans convencionals. Accessibilitat: El festival destaca per oferir la majoria d'actuacions de forma gratuïta al carrer i en locals emblemàtics. Presentació oficial L'acte de presentació té lloc a la Bequeria, a dos quarts d'una de la matinada, acompanyat de l'actuació de la formació alemanya Barrelhouse Jazzband. La revista es pot trobar en quioscos o mitjançant subscripció anual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Dixi del Percebe: Jazz i Circ al Festival Dixieland de Tarragona
Fusió de Música i Espectacle a Tarragona El grup aragonès Dixi del Percebe aterra al prestigiós Festival Internacional de Dixieland de Tarragona per presentar la seva proposta dins de la secció Fringe. Lorenzo Mondrón, membre de la formació, explica que es tracta de la seva primera participació en aquest esdeveniment amb un format que trenca les barreres del concert tradicional. L'espectacle 'Dixi Clown' La proposta central de la banda és Dixi Clown, una experiència que combina dos mons aparentment diferents però amb una gran connexió popular: Música Dixieland: Una banda de set músics professionals de Saragossa. Arts del Circ: La figura d'un clown que actua com a fil conductor i anima el públic. Interactivitat: Un espectacle dissenyat específicament per a la comunicació directa amb la gent. Horaris i Ubicacions La banda realitzarà fins a sis passades durant tot el cap de setmana. Tot i que les actuacions varien de lloc segons el programa, el punt de partida és la Rambla Nova. "Portem bàsicament coses de carrer perquè hi ha elements de pirotècnia que en locals tancats no es podrien utilitzar." Origen i Identitat del Grup El col·lectiu va néixer de la col·laboració entre una banda de música professional i un grup de teatre de carrer de Saragossa, l'any 1997-1998. El seu nom prové d'una referència cultural clara: Inspirat en el còmic 13, Rue del Percebe. Van decidir treure el número 13 per evitar la mala sort. Busquen transmetre la bogeria i l'absurditat pròpia dels personatges de la vinyeta.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Antoni Uber: El pregó i l'ànima de la Setmana Santa de Tarragona
Entrevista a Antoni Uber: El Pregoner de la Setmana Santa 2004 En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'entrevista l'advocat tarragoní Antoni Uber, qui ha estat designat com a pregoner de la Setmana Santa d'enguany. L'acte tindrà lloc el diumenge de Rams al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona. L'enfocament del Pregó Uber destaca que el seu objectiu no és fer un exercici purament historiogràfic o literari, sinó actuar com un autèntic pregoner que comunica una notícia i convida a la participació. El seu discurs se centrarà en: L'ànima de la celebració: Explorar què significa la Setmana Santa més enllà del calendari, reivindicant que a Tarragona es viu els 365 dies de l'any. La Passió com a reflexió: Connectar el fet religiós de la Passió de Jesucrist amb les passions reals i quotidianes que pateixen les persones avui dia, des de la seva perspectiva professional com a advocat. Cultura i Tradició: Ressaltar que, independentment de les creences personals, aquests actes formen part de la base cultural occidental i de la identitat tarragonina. Vinculació Personal i Tradició L'entrevistat comparteix la seva profunda vinculació amb la ciutat i les seves germandats: És membre de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang des de la seva infantesa. Enguany, a més de pregoner, tindrà l'honor de ser el banderat de la Soledat a la processó del Divendres Sant. Defineix la festa com una «simbiosi perfecta» entre el sentiment religiós, l'activitat popular i l'atractiu turístic. "Un pregó ha de comunicar, i comunicar és donar alguna cosa a conèixer. El que procuraré és escarbar una mica en l'ànima de la pròpia Setmana Santa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Venda de palmes i palmons a la Rambla de Tarragona
Tradició i Novetats pel Diumenge de Rams L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb la Rambla Nova per copsar l'ambient de les parades de palmes i palmons abans de la festivitat del Diumenge de Rams. El reportatge destaca la coexistència entre els productes més clàssics i les noves tendències artesanals. Varietat de Productes i Preus Les parades ofereixen un ampli ventall d'opcions per a totes les edats: * Palmes i Palmons: Des de mides reduïdes per a nadons fins a peces de gran format per a la Catedral. * Preus: Els preus oscil·len entre 1,10 € (solaperes) i els 20 € (palmons grans). * Complements: Són molt populars els rosaris de sucre i de gominola, així com les branques de llorer beneïdes que després s'usen a la cuina. L'Artesania darrere la Palma Les paradistes expliquen que cada palma és una petita obra d'art que requereix mesos de preparació. "No ho fa una persona sola, passa per moltes mans: una fa els rosatons, l'altra cus, l'altra fa les trenes. Són moltes hores de feina que sovint no es valoren." Innovació vs. Tradició Aquest any destaquen les palmes de colors (liles, roses, granates) amb dissenys moderns, pensades especialment per a nenes d'entre 10 i 11 anys que busquen un complement que combini amb el seu vestit. Tot i això, el públic general continua preferint la palma blanca tradicional de tota la vida. Actes de Setmana Santa La celebració principal tindrà lloc diumenge al carrer de les Coques amb la benedicció solemne a les 10:45 h, seguida de la missa a la Catedral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Música Dixieland i cavalls Shire a la Rambla Nova
Con connexió en Directe des del Festival de Dixieland L'emissió ens trasllada a la Rambla Nova de Tarragona, on es viu l'ambient festiu del Festival de Dixieland. En aquesta ocasió, l'atenció se centra en una actuació itinerant molt especial que combina la música tradicional amb animals de gran envergadura. Els protagonistes: La banda i els cavalls Small River Dixie: Una formació local de Tarragona que porta sis anys participant en el certamen. Toquen instruments com la trompeta, el saxo, el trombó, el banjo i el clarinet. Cavalls de raça Shire: Aquests exemplars, coneguts per ser dels més grans del món, tiren de la nàrria (carro de transport) on viatgen els músics. Procedeixen d'Anglaterra i es caracteritzen per la seva noblesa i per l'abundant pèl a les potes. Logística i cura dels animals L'encarregat dels cavalls explica que la preparació diària requereix unes tres hores de feina, que inclouen alimentació, higiene (dutxes i raspallat de crineres) i el muntatge de les guarnicions. Malgrat la potència sonora de la banda, els animals es mantenen tranquils i acostumats al soroll i a la gent. L'espectacle itinerant "És molt emocionant i és bastant nou i diferent... és el tercer any que fem això de la nàrria dels cavalls." La banda realitza un recorregut d'aproximadament una hora, des del Teatre Metropol fins al Mercat Central. Per evitar interferències sonores, coordinen les seves sortides per no coincidir massa a prop d'altres formacions com la Hi-Purcao Brass Band.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
La Setmana Santa de Tarragona: Nova Guia i Estratègia Turística
La Setmana Santa com a Actiu Turístic L'entrevista amb Francesc Ricomà, president del Patronat Municipal de Turisme, destaca la transformació de la Setmana Santa de Tarragona en un pol d'atracció més enllà del sentiment religiós. S'ha presentat una nova guia d'activitats amb un format radicalment actualitzat, dissenyada per ser pràctica i accessible tant per als tarragonins com per als visitants que no coneixen la tradició. Característiques de la Nova Guia Format gràfic i esquemàtic: Facilita el seguiment de tots els actes, des del Diumenge de Rams fins a la Processó del Sant Enterrament. Informació detallada: Descriu cada acte, l'ordre dels passos i els seus detalls artístics. Enfocament bilingüe: Editada en català i castellà per arribar al turisme nacional. Estratègia de Promoció i Previsions El Patronat ha realitzat una campanya intensa per situar la ciutat com a referent davant altres tradicions com les d'Andalusia o Castella: Promoció a FITUR: Presentació en mitjans de comunicació d'àmbit estatal. Capitació de proximitat: Es focalitza en el mercat de Barcelona i en els turistes de la província de Tarragona amb segona residència. Desestacionalització: L'objectiu és que esdeveniments com la Setmana Santa o Tarraco Viva (que es promourà al Saló Internacional de Turisme de Catalunya) serveixin per trencar l'estacionalitat i generar afluència durant tot l'any. "L'important és cultivar allò que té una raó de ser a la pròpia ciutat, millorant els elements que la pròpia història ens ha donat." Es preveu una presència massiva especialment el Divendres Sant, amb un impacte molt positiu per al sector serveis i hoteler si la meteorologia ho permet.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Jazz a l'estació: Javier Marina al Festival de Dixieland
El Festival de Dixieland i l'art de fotografiar el Jazz En el marc de l'onzena edició del Festival de Dixieland de Tarragona, la música no només omple els carrers i teatres, sinó que també es tradueix en imatges. L'exposició Jazz a l'estació Via Musical, patrocinada per Renfe, recull el treball de Javier Marina, un fotògraf professional que ha unit les seves dues grans passions: la fotografia i el jazz. L'exposició: Una mirada antològica L'exposició és una mostra itinerant que segueix els principals festivals de l'estat. Alguns punts clau de la col·lecció són: Cent fotografies seleccionades d'entre milers de negatius acumulats des dels anys 80. Retrats de llegendes internacionals com Ray Charles, Chet Baker, B.B. King i Sarah Vaughan. Presència de figures nacionals com Tete Montoliu i Pedro Iturralde. Captura de l'atmosfera de clubs de jazz que, malauradament, ja han desaparegut. L'anècdota i la tècnica Javier Marina comparteix experiències viscudes darrere de l'objectiu, destacant la dificultat de separar la devoció de la professió: "Sempre que vaig al jazz porto la càmera, el que vol dir que no puc separar una cosa de l'altra, realment." Marina recorda especialment un concert a València on Sarah Vaughan va fer aturar l'actuació perquè li molestaven els flaixos, o les fotografies realitzades a Chet Baker només tres mesos abans de la seva mort. Finalment, l'autor reflexiona sobre el pas del negatiu analògic al món digital, admetent que troba a faltar el caràcter artesanal del revelat al laboratori.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Exposició 'Imatges 2003': El fotoperiodisme de Tarragona
Inauguració de la mostra fotogràfica de l'any a Tarragona El programa destaca la inauguració de l'exposició "Imatges 2003", una selecció de les millors obres realitzades pels fotoperiodistes de les comarques tarragonines. Aquesta mostra s'instal·la a la seu de la Fundació Caixa Tarragona i representa la segona col·laboració entre l'entitat i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Detalls de l'exposició i el catàleg L'edició d'enguany presenta novetats significatives que busquen professionalitzar i donar més valor a la tasca dels informadors gràfics: Participació rècord: Un total de 15 fotoperiodistes aporten 51 imatges. Selecció temàtica: Tot i ser heterogènia, l'any ha estat marcat per l'actualitat política (eleccions) i successos locals com incendis o fets judicials. Edició d'un catàleg: Per primera vegada, s'edita un anuari que recull les fotografies, servint com a testimoni històric del territori. Itinerància: Després de Tarragona, la mostra visitarà poblacions com Vila-seca, Salou, Valls, Reus i Montblanc fins al desembre. Acte inaugural i conferència de Tino Soriano L'acte d'inauguració, que tindrà lloc demà a les 19:30h, no es limitarà a una simple obertura de portes. El reconegut fotògraf Tino Soriano, vinculat a publicacions com National Geographic, oferirà una ponència titulada: "Alternatives en el segle XXI, el fotoperiodisme clàssic, una visió basada en la meva experiència personal." L'objectiu és debatre sobre el valor informatiu de la imatge i l'evolució de l'ofici en el context actual. L'espai triat, el passadís d'accés a l'Auditori, garanteix que l'exposició sigui accessible per a tot el públic que assisteix a les diverses activitats culturals de la fundació.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Presentació de la JBBO al Festival Dixieland de Tarragona
Presentació de l'11a edició del Festival de Dixieland L'episodi se centra en l'arribada a Tarragona de la Jazz Band Ball Orchestra (JBBO) de Polònia, una de les formacions més veteranes i rellevants de l'Europa de l'Est, amb més de 40 anys de trajectòria. La banda s'estrena per primera vegada a la península Ibèrica en el marc d'aquest prestigiós festival. Els protagonistes i el seu estil Jazz Band Ball Orchestra (JBBO): Tot i els seus canvis de membres, mantenen l'esperit del seu fundador. Defineixen el seu estil com una nova generació de swing, anant més enllà del Dixieland tradicional i incorporant ritmes propis de la música ètnica polonesa. Jordi Bertran: Actua com a enllaç i intèrpret per explicar la importància de la banda, destacant que han actuat als Estats Units en més de 20 ocasions. Roberto Arrieta: Propietari del local Cafè Cantonada, que explica com la restauració de Tarragona s'integra en el festival. L'experiència gastronòmica i musical Un dels pilars del festival és la combinació de música en directe i gastronomia. Roberto Arrieta detalla que durant aquests dies els locals es transformen: S'ofereixen menús de cuina criolla inspirats en la Nova Orleans de 1900. L'ambientació es cuida al detall amb decoració temàtica, espelmes i uniformes especials per als cambrers. Es fomenta un ambient distès on el públic pot sopar, cantar i ballar simultàniament. Agenda i ubicacions La banda actuarà en diversos espais de la ciutat, incloent-hi: 1. El Teatre el Magatzem de la Cooperativa Obrera. 2. El Cafè Cantonada. 3. Participacions en les Jam Sessions de la Bequeria. "No importa tant què toquem, sinó com ho toquem; volem que el concert sigui divertit i intens." Per a més informació, es remet els oients al web oficial dixielandtarragona.com.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Josep Anton Burgasé i el futur del Port de Tarragona
Balanç i perspectives del Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé, fa un repàs de les seves primeres setmanes en el càrrec i detalla l'estratègia de futur de la infraestructura. Malgrat una lleugera disminució de trànsits l'any anterior, Burgasé defineix la salut del port com a bona i aposta per una gestió que no sigui "esclava de les xifres", prioritzant la diversificació de càrrega sobre el volum brut de tones. Projectes d'infraestructura i expansió L'entrevista desgrana les obres clau que transformaran el port i la seva relació amb la ciutat: Marina Port Tàrraco: Un projecte d'iniciativa privada per a embarcacions de gran eslora que canviarà la fisonomia de la zona més propera a la ciutat. S'espera que sigui visible cap a finals d'any. Ampliació del Dic de Llevant: Una obra estructural de 800 metres que millorarà l'estabilitat de les aigües interiors i la seguretat dels vaixells. Es preveu una durada d'entre tres i quatre anys. Zona d'Activitats Logístiques (ZAL): Un repte històric de 100 hectàrees a Vila-seca per compensar la manca de terrenys per a operadors privats. Connexió amb l'Aragó: L'aposta estratègica per convertir el Port de Tarragona en la sortida natural de la plataforma logística PLAZA (Saragossa) mitjançant la millora del ferrocarril i l'autovia cap a Montblanc. Context polític i internacional Burgasé analitza com el canvi de govern a l'Estat i la nova Llei de Ports poden afectar la competitivitat. A més, tracta temes de pau i seguretat al Mediterrani, així com la presència de vaixells militars: "En una guerra que considero absolutament il·legítima, des d'un punt de vista polític hauríem de fer el possible perquè els americans resolguin els seus problemes." Finalment, el president confirma que la seva etapa com a regidor a l'Ajuntament de Tarragona, on suma 25 anys de dedicació, és a prop d'acabar per centrar-se exclusivament en la gestió portuària.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Impacte del nou govern espanyol a l'economia de Tarragona
Perspectives econòmiques davant el canvi de govern a l'Estat Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), analitza l'escenari que s'obre després de la victòria socialista a les eleccions generals. Cabré destaca que, tot i la globalització, la figura de Pedro Solves genera confiança per la seva experiència en el control del dèficit pressupostari. Infraestructures i descentralització L'empresariat tarragoní veu amb optimisme la coincidència de color polític entre l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments, interpretant-ho com una oportunitat històrica de consens. Les prioritats principals són: Carreteres: El desdoblament de la N-340 (A-7) cap a València i l'impuls de l'autovia Tarragona-Montblanc cap al nord. Alta velocitat: Consolidar l'arribada de l'AVE des de Madrid-Lleida i la nova connexió amb València. Aeroport de Reus: Reclamar una gestió pròpia i un consorci local per competir amb l'aeroport de Girona i atreure més companyies de baix cost. Model econòmic i l'Expo 2015 Cabré aposta per evolucionar cap a un model de serveis i qualitat de vida, definint el territori com la "Califòrnia europea". Sobre la candidatura de Tarragona a l'Exposició Universal del 2015, el president de la CEPTA confirma que demanaran una reunió immediata amb el nou executiu per ratificar el suport estatal. "Catalunya era un dels motors impulsors d'Espanya que en els darrers anys havia perdut aquesta part d'impulsora... els propers anys seran un bon exemple perquè això sigui possible." Relacions laborals i tancament de conflictes Finalment, Cabré explica que la CEPTA ha decidit desistir de les accions legals contra membres del sindicat CGT per danys a la seva seu, prioritzant les taules de diàleg i la normalització de les relacions sindicals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
35'
Festival de Dixieland de Tarragona: Jazz i Diversitat
Presentació de l'Episodi i del Festival de Dixieland En aquesta edició, es discuteix el Festival de Dixieland de Tarragona, un esdeveniment que destaca per la seva capacitat d'unir música, pedagogia i carrer. El programa compta amb la presència de Jordi Bertran, tècnic de l'Ajuntament, i representants de dues formacions locals que tenen un paper clau en aquesta edició: la Big Band de l’Aula de Músics i la Tandarica Orquestra. Les Formacions Locals: Innovació i Tradició • Big Band de l’Aula de Músics: Una formació de 17 músics dirigida per Quim Soler. Representa l'esforç per portar els estudis de música moderna fora de les aules. El seu repertori en aquest festival ret homenatge al centenari de Count Basie, amb la col·laboració de Pep Gol. • Tandarica Orquestra: Una proposta singular que fusiona la música balcànica amb el món del circ i el clown. Neix d'un viatge a Romania i busca tansmetre l'energia i la melancolia de les brass bands de l'Est d'Europa, sovint vinculades a bodes i funerals. Un Festival Universal i Multicultural El festival busca trencar amb la idea del jazz com una música elitista. S'explora la connexió entre diferents estils: • La presència de la Jaipur Brass Band de l’Índia demostra que el format de banda de vent i metall és universal, amb arrels que es remunten al segle XVIII. • Es destaca la importància de les jam sessions i la música de carrer com a eina de comunicació directa amb el públic. "El festival no vol ser per a iniciats, sinó que vol iniciar a molta gent." Reflexió sobre l'Estat del Jazz i la Pedagogia Es debat sobre la dualitat del jazz: la vessant de música popular i festiva davant de la visió més intel·lectual i tancada. Els convidats coincideixen que el Dixieland de Tarragona aposta per la proximitat, ocupant carrers, bars i teatres durant les 24 hores del dia. Activitats i Logística • Assajos a portes obertes: Com el de la Big Band al Teatre Metropol, cobert fins i tot per televisió en directe. • Exposicions i Tradicions: La mostra fotogràfica de Javier Marina i l'obertura artesanal d'un barril de cervesa per inaugurar el certamen. • Informació: Tota la programació, que inclou més de 80 activitats i 160 músics, es pot consultar a la web oficial de l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
XII Trobada de Medi Ambient i Cooperació de Tarragona
Trobada de Medi Ambient i Cooperació de Tarragona El President de Mediterrània-CIE, Ángel Juárez, presenta la dotzena edició d'un esdeveniment que combina la rigorositat científica amb la divulgació popular. La jornada s'ha iniciat amb cursos especialitzats i culminarà amb una gran fira a la Rambla de Tarragona. Formació i Alerta Ambiental El programa ha començat amb uns cursos sobre la contaminació marina i els seus efectes devastadors. Juárez ha recordat el tràgic cas de Minamata (Japó) com una lliçó històrica sobre les conseqüències dels abocaments de mercuri. Cursos d'alt nivell: Compten amb la participació de científics del CSIC, experts d'Oceana i representants d'universitats gallegues per parlar de l'impacte del Prestige. Impacte local: S'ha alertat sobre la presència de metalls pesants al riu Ebre i la seva acumulació en la cadena tròfica. Una Fira Popular i Reivindicativa La part més lúdica tindrà lloc el cap de setmana a la Rambla amb una estructura clarament definida: Expositors i Tallers: Més de 90 estands i 25 tallers gratuïts sobre reciclatge, energies alternatives i depuració d'aigües. Diversitat Cultural: Presència de tipis indis i una tenda original de Mongòlia, acompanyats de música i balls tradicionals. Campanya de signatures: Es recolliran firmes per exigir finalment un estudi epidemiològic a Tarragona que analitzi la relació entre la contaminació industrial i la salut dels ciutadans. "La sensibilització no es pot cobrar; hem de fer un esforç perquè sigui una fira totalment oberta a tothom."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
22è aniversari de l'Esbart Dansaire de Tarragona
Celebració de la trajectòria de l'Esbart Dansaire L'Esbart Dansaire de Tarragona celebra el seu 22è aniversari amb un cap de setmana ple d'actes tradicionals i festius. L'entitat, que compta amb una base social de més de 110 balladors, demostrarà la seva vitalitat en un festival que aplega totes les generacions de la formació. Actes principals del cap de setmana Festival al Teatre Metropol (Dissabte 27): Serà el plat fort de la celebració a les 19:00h amb entrada gratuïta. L'objectiu no és només una exhibició tècnica, sinó la participació col·lectiva. Proclamació de la Pubilla: Durant el festival es triarà la nova pubilla, que tindrà la funció de representar l'Esbart en totes les sortides i actes oficials de l'any. Activitats de diumenge: Inclouen una missa commemorativa, una exposició fotogràfica (centrada en el període 1982-1985) i un dinar de germandat. La preservació de la dansa tradicional El Salvador Fà destaca la complexitat actual de la recuperació de balls: "Avui dia, quan vas pels pobles, trobaràs gent de la meva edat; de més grans ja no en trobes gaires i els joves no ho han ballat. El que es recupera és el que es pot trobar escrit." Per aquest motiu, la tasca de l'Esbart inclou: 1. Recerca documental: Ús de de fonts històriques com les de Joan Rigall. 2. Coreografia i adaptació: Els coreògrafs de l'entitat munten les danses basant-se en documents, mantenint sempre els punts tradicionals catalans. 3. Integració generacional: Actualment conviuen cinc seccions: principiants, infantils, juvenils, cos de dansa i veterans.