Tots els episodis

62471 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

60409-60432 de 62471
  • Especial Eleccions Municipals 2003 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor eleccions Municipals 2003
    1h 49min

    Especial Eleccions Municipals 2003 a Tarragona

    Seguiment de la Jornada Electoral a Tarragona El programa especial de Tarragona Ràdio ofereix una cobertura detallada de les eleccions municipals del 25 de maig de 2003. Amb un desplegament de més de dotze professionals, l'emissora connecta amb diversos punts de la ciutat per relatar l'inici de les votacions i l'ambient als col·legis. Dades Clau de la Participació • Un total de 95.000 tarragonins estan cridats a les urnes, xifra que suposa un increment de 4.000 electors respecte al 1999. • Hi ha 175 taules electorals distribuïdes per tota la ciutat, des de la Part Alta fins als barris de Ponent i Llevant. • L'horari de votació és de les 9:00h a les 20:00h. Votacions dels Candidats i Ambient L'actual alcalde i candidat a la reelecció, Joan Miquel Nadal (CiU), ha estat el primer a votar a la residència de la Mercè, destacant la normalitat de la campanya i fent una crida a la participació ciutadana. "Ens hem de mullar per Tarragona... el fet que hi hagi participació és bo per la democràcia i també per la ciutat." També s'han visitat altres centres com la Facultat d'Enologia i el Col·legi Saavedra, on es descriu un degoteig constant d'electors, especialment de gent gran a primera hora. Altres Temes d'Actualitat Tot i la centralitat de les eleccions, el programa destaca dos esdeveniments paral·lels: 1. Alpinisme: L'expedició Tarragona al Sostre del Món prepara un segon intent d'atac al cim de l'Everest. 2. Esports: L'equip juvenil del Nàstic es juga l'ascens a la Divisió d'Honor en un partit decisiu contra el Tortosa.

  • Debat d'Ordenances Fiscals i Gestió Municipal de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    6h 46min

    Debat d'Ordenances Fiscals i Gestió Municipal de Tarragona

    Resum del Ple Municipal de l'Ajuntament de Tarragona Aquesta sessió plenària ha estat centrada principalment en la discussió i aprovació de les ordenances fiscals per a l'exercici 2004, a més de diversos temes de gestió de personal, patrimoni i mocions d'àmbit local. Debat sobre el Compte General 2002 El ple s'inicia amb una forta crítica de l'oposició (PSC) sobre la liquidació del pressupost de l'any anterior. Els punts clau han estat: • L'incompliment dels terminis legals en la presentació de sistemes comptables. • La denúncia d'un increment de la despesa corrent del 9% i un deute acumulat superior als 120 milions d'euros. • La polèmica per la venda de patrimoni municipal per equilibrar els comptes. Ordenances Fiscals 2004 L'equip de govern ha defensat una proposta d'augment generalitzat del 3% basat en l'IPC de Catalunya, argumentant que es manté la pressió fiscal per sota dels indicadors de preus per fer front al creixement de la ciutat. Detalls destacats: • IBI: Es manté el tipus impositiu (0,845), tot i que l'oposició alerta que la revisió cadastral suposa un augment real de la pressió fiscal. • IAE: Es destaca la supressió per a empreses amb volum de negoci inferior a un milió d'euros, afectant positivament a uns 12.000 tarragonins. • Taxa de la Brossa: Augment del 5,08% justificat per la millora tecnològica del servei. Gestió del Personal i Museus S'ha aprovat la creació de places interines per als Museus de la ciutat arran d'una inspecció de treball. L'oposició ha criticat la precarietat laboral de contractes de 10 o 20 hores setmanals i ha expressat el seu temor per una possible externalització del servei de vigilància. Mocions i Reconeixements • S'aprova la concessió de la Medalla d'Or de la ciutat a Jordi Pujol, amb polèmica pel timing electoral. • S'han debatut temes sobre la contaminació per ozó, la servitud de pas al Bosc de la Marquesa i la instal·lació d'una llibreria de la Generalitat. • Debat final intens sobre la contractació de detectius privats per part de l'ajuntament per combatre l'incivisme.

  • Ple Municipal Tarragona: Tabacalera i Urbanisme - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    3h 22min

    Ple Municipal Tarragona: Tabacalera i Urbanisme

    Resum de la Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona Aquesta sessió ordinària destaca per la forta presència de treballadors d'Altadis (Tabacalera) en protesta pel tancament de la fàbrica, així com per la interrupció del plenari a causa de les protestes del sindicat CGT. Principals Acords i Mocions • Moció Conjunta per Tabacalera: Tots els grups municipals aproven per unanimitat el suport als 250 treballadors afectats i el rebuig al tancament unilateral de l'empresa. Es compromet la corporació a evitar qualsevol especulació urbanística en els terrenys de la fàbrica. • Gestió de les Escoles Bressol: S'aprova, amb forta oposició de les esquerres, la gestió indirecta (concessió administrativa) de les noves llars d'infants del Serrallo, Sant Salvador i el Miracle. El govern municipal es justifica en la Llei de Pressupostos de l'Estat que impedeix ampliar plantilles de funcionaris. • Pla Hidrològic Nacional (PHN): Debat intens sobre les al·legacions al transvasament de l'Ebre. El PSC presenta una moció de rebuig que és tombada pels vots de CiU i PP. • Candidatura a la Presidència del Consorci del Camp: S'aprova la presentació de l'alcalde Joan Miquel Nadal com a candidat per liderar aquest organisme de col·laboració territorial. Altres Temes Urbanístics i Socials • Es debaten millores en els accessos a la ciutat, la xarxa de biblioteques i el sistema de recollida de brossa orgànica. • Es procedeix a la concessió de diplomes al mèrit i serveis distingits a diverses entitats i personalitats de la ciutat. "És un deure d'aquest Ajuntament garantir que en els terrenys de Tabacalera no hi hagi cap tipus de rendiment especulatiu; o és Tabacalera o no serà res."

  • Ple Municipal de Tarragona: Guerra de l'Iraq i Urbanisme - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    2h 54min

    Ple Municipal de Tarragona: Guerra de l'Iraq i Urbanisme

    Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona (Març 2003) Aquesta sessió plenària, marcada per un context sociopolític convuls, aborda des de declaracions institucionals internacionals fins a tràmits urbanístics i econòmics locals de gran rellevància. Posicionament davant la Guerra de l'Iraq • L'Ajuntament s'adhereix a la declaració institucional del Parlament de Catalunya de rebuig a la guerra. • Es genera un intens debat sobre la legitimitat de l'acció bèl·lica, on l'oposició (PSC, ERC, ICV) critica durament la participació espanyola, mentre que el Partit Popular (PP) responsabilitza exclusivament a Saddam Hussein. • S'aprova també una condemna unànime a la violència i al vandalisme en el marc de les manifestacions pacifistes, tot i que amb retrets creuats sobre la gestió policial. Gestió Econòmica i Pressupostària • Es presenta la liquidació del pressupost de 2002, amb crítiques de l'oposició pel baix grau d'execució de les inversions en els barris. • S'aprova un polèmic reconeixement de deutes de més d'un milió d'euros per factures pendents, algunes sense contracte previst, el que genera dubtes sobre la fiscalització comptable. • Debat sobre les subvencions a cases regionals, amb acusacions d'arbitrarietat i amiguisme en el repartiment de fons públics per part de determinades conselleries. Urbanisme i Projectes de Ciutat • El Corte Inglés: S'aprova inicialment una modificació puntual del Pla General per facilitar l'agrupació de parcel·les a la zona de Joan XXIII per a la possible instal·lació d'un centre comercial. • Casino de Tarragona: Debat sobre les al·legacions presentades per regidors de Lloret de Mar contra el trasllat del casino a Tarragona. L'oposició local qüestiona la ubicació escollida al centre de la ciutat. Mocions i Precs Final • Rebuig a la moció del PSC sobre l'estat "tercermundista" de l'estació d'autobusos, amb la justificació governamental que les obres de la Generalitat ja estan adjudicades. • La sessió clou amb un enfrontament dialèctic aspre entre l'alcalde Joan Miquel Nadal i el socialista Xavier Sabaté sobre l'estabilitat del pacte de govern CiU-PP.

  • Últim ple de la legislatura a l'Ajuntament de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
    40'

    Últim ple de la legislatura a l'Ajuntament de Tarragona

    Resum del Ple Extraordinari Municipal L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat la seva última sessió plenària de la legislatura, un acte marcat per un fort to electoralista davant la proximitat dels comicis. La sessió s'ha centrat principalment en temes econòmics i de gestió pressupostària, destacant l'aprovació de modificacions de crèdit i la liquidació de pressupostos d'organismes autònoms de l'any 2002. Temes Econòmics i Pressupostaris • S'ha aprovat el 6è expedient modificatiu de crèdit del pressupost municipal de 2003. • S'ha donat compte de la liquidació del pressupost de 2002 de l'Ajuntament, del Patronat de l'Esport, de l'Institut Municipal de Serveis Socials i de la Fundació d'Estudis Universitaris. • S'ha autoritzat una operació de préstec per al finançament de la tercera planta de l'aparcament de l'Avinguda Catalunya. La Polèmica de Bonavista i la N-340 El debat més intens ha girat al voltant d'una esmena per finançar el projecte d'accés al barri de Bonavista des de la variant de la N-340. • L'oposició ha retret a l'equip de govern que s'hagi d'avançar diners que correspondrien al Ministeri de Foment. • S'ha discutit la necessitat de tres accessos diferenciats per millorar la mobilitat del barri. • Tot i les crítiques per la gestió, l'esmena relativa a Bonavista s'ha aprovat per unanimitat per no bloquejar les millores al barri. Serveis i Infraestructures del Barri L'oposició (PSC, ERC i Iniciativa) ha denunciat una sensació d'abandonament generalitzat a Ponent: • Enllumenat Públic: Crítiques pel disseny de les noves llums, que segons l'oposició faciliten l'accés a balcons i generen inseguretat. • Residus: Es denuncia l'aparició d'un abocador incontrolat de runes derivat de les mateixes obres d'enllumenat al carrer Josep Tarradellas. "Sembla que el pressupost que s'aprova cada any acaba sent una realitat virtual per les successives modificacions." Comiat de la Legislatura L'alcalde, Joan Miquel Nadal, ha tancat la sessió amb un parlament d'acomiadament per als regidors i regidores que no repetiran en les llistes electorals, agraint la feina feta durant els últims quatre anys en un context d'intercanvi de retrets entre els blocs de govern i oposició.

  • Anàlisi del RCD Espanyol a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    56'

    Anàlisi del RCD Espanyol a Tarragona Ràdio

    Panorama de l'Espanyol a les Comarques tarragonines L'episodi d'avui a Tarragona Ràdio se centra en l'actualitat del RCD Espanyol, destacant la millora de resultats des de l'arribada de Javier Clemente a la banqueta. Els tertulians debaten sobre l'empat aconseguit al camp del Villarreal i la importància de cada punt en la lluita per la permanència. La ràdio en català i l'Espanyol Es compta amb la presència d'Enric Pujol, qui coordina les transmissions de l'Espanyol a Ràdio 4. Es destaca la necessitat de tenir una oferta radiofònica de qualitat en català que doni protagonisme al club perico, evitant el biaix informatiu que sovint prioritza el Barça. • L'aposta de Ràdio Nacional per oferir el 50% de protagonisme a l'Espanyol. • La manca de publicitat a l'emissora pública permet un seguiment íntegre del partit. • La satisfacció de les penyes del Maresme i de la resta del territori amb aquest projecte. El paper de les Penyes i el Tercer Aniversari S'entrevista telefònicament Ramon Rius, president de la Penya Perico Ferroviari, amb motiu del seu tercer aniversari: • Confirmada l'assistència de directius com Ramon Condal i Joan Collet. • Participació de jugadors del filial com Daniel Jarque i Albert Crusat. • La dificultat de mantenir viva una penya formada per treballadors de Renfe amb horaris complicats. "Les penyes són l'actiu més important que té l'Espanyol i se'ls ha de donar tot el suport possible." Debat Tàctic i Fitxatges Es realitza una anàlisi profunda de la plantilla i la direcció tècnica: • Crítica a Juande Ramos: Es defineix el seu pas pel club com un fracàs absolut i s'elogia el canvi de moral aportat per Clemente. • La porteria: Debat sobre el fitxatge de Toni Jiménez. Malgrat la seva sortida polèmica cap a l'Atlètic de Madrid, els tertulians veuen en ell un líder de vestuari necessari per donar seguretat a la defensa. • Noms propis: L'esperança dipositada en el retorn de Tamudo i Iván de la Peña, i l'anàlisi de la joventut de Maxi Rodríguez o Jonathan Soriano. Per acabar, s'anuncia la visita del vicepresident Parelló per al proper programa, on es parlarà del futur estadi de Cornellà.

  • Actualitat del RCD Espanyol: Victòria, Fitxatges i Lopo - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    55'

    Actualitat del RCD Espanyol: Victòria, Fitxatges i Lopo

    Anàlisi de la Victòria contra el Racing de Santander Els tertulians analitzen el darrer partit de l'Espanyol, on l'equip es va imposar per 3-0 al Racing de Santander. Tot i el resultat ampli, hi ha diversitat d'opinions sobre el joc: • Alguns el consideren un dels pitjors partits quant a vistositat, però molt efectiu tàcticament. • Es destaca la solidesa defensiva i el fet de mantenir la porteria a zero, un aspecte clau per sortir de la zona de descens. • Es menciona la millora sota la direcció de Javier Clemente, aportant més ordre i sentit a l'equip. El Debat sobre la Porteria i el Fitxatge de Toni Un dels temes més calents de l'episodi és la gestió de la porteria i el fitxatge frustrat de Toni Jiménez: • S'especula sobre la negligència del club en la negociació amb l'Elx. • Hi ha crítiques cap a la política de fitxatges de l'entitat: > "No es pot vendre la pell de l'os abans de caçar-lo". • Es discuteix si realment feia falta un nou porter o si cal donar confiança a l'actual. Entrevista amb Albert Lopo L'episodi compta amb la participació en directe del defensa Albert Lopo, qui comenta la seva situació actual: Situació Tàctica i Renovació • Lopo destaca que es troba molt còmode jugant de nou amb Soldevilla, una parella defensiva clàssica de l'equip. • Confessió important: El jugador revela que, en el moment de l'entrevista, el club encara no s'ha dirigit a ell per a la seva renovació, tot i que el seu representant ja pot negociar amb altres equips. Preparació pel proper partit contra el Villarreal Es discuteixen les expectatives per a la visita al camp del Villarreal: • La Federació de Penyes organitza un desplaçament massiu amb autocars des de diversos punts (Tarragona, Valls, Reus). • Els tertulians fan la seva porra personal, mostrant un optimisme moderat per seguir sumant punts per la salvació. Notes de la Plantilla: Tamudo i Marc Bertrán • Es comenta el baix estat de forma de Raúl Tamudo, suggerint que podria estar afectat per rumors de traspàs o seqüeles de la seva lesió. • Lamenten la greu lesió de la jove promesa Marc Bertrán, que s'ha de sotmetre a cirurgia per una fractura al turmell.

  • L'arribada de Javier Clemente a l'Espanyol i l'actualitat blanc-i-blava - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    55'

    L'arribada de Javier Clemente a l'Espanyol i l'actualitat blanc-i-blava

    Debat sobre el fitxatge de Javier Clemente En aquesta secció inicial, els tertulians discuteixen l'impacte de la contractació de Javier Clemente com a nou entrenador de l'RCD Espanyol. Hi ha opinions dividides sobre si és la figura ideal per salvar l'equip de la zona de descens. • Manel Sant Romà es mostra escèptic pel record de la final de la UEFA perduda, tot i que reconeix que cal fer-li costat. • Es destaca que el problema potser no és només l'entrenador, ja que l'equip ja n'ha tingut tres durant la temporada. • Se subratlla la disciplina i el canvi de sistema que s'ha començat a intuir en els darrers partits. Anàlisi de la derrota a Vitòria Es parla del darrer partit contra l'Alabès a Mendizorrotza. Tot i la derrota (2-1), alguns tertulians com el Santi i l'Ignasi Prat, que hi van ser presents, defensen que l'equip va jugar millor i va estar ben plantat al camp. "Vam veure un equip físicament i mentalment diferent, amb una entrega i concentració que feia temps que no vèiem." Entrevista en directe amb Javier Clemente El moment clau de l'episodi és la intervenció telefònica de l'entrenador Javier Clemente. Durant la conversa, el tècnic demana calma i professionalitat: • Atribueix la derrota a Vitòria a dos errors puntuals i no a la mala sort. • Nega l'existència de camarilles al vestidor, afirmant que sota el seu comandament només mana l'entrenador. • Respecte a possibles fitxatges, especialment d'un porter, es mostra caut i afirma que ha de treure el màxim rendiment a la plantilla actual. La necessitat d'un porter i el rumor sobre el retorn de Toni Hi ha un consens general entre els tertulians sobre la fragilitat de la porteria. Es discuteix intensament la possible tornada de Toni Jiménez (actualment a l'Elx) per reforçar l'equip. • Es critica que els porters actuals, com Sergio, no blocan pilotes i generen inseguretat a la defensa. • Alguns opinen que "segones parts mai van ser bones", mentre d'altres creuen que l'experiència és vital en la situació actual. Prèvia contra el Racing de Santander i conclusions El programa tanca amb una anàlisi del proper rival, el Racing de Santander, considerat un rival directe en la lluita per la permanència. Els col·laboradors fan les seves apostes (porra) per al partit, mostrant-se sorprenentment optimistes amb marcadors golejadors.

  • Vibrant Tradició: El Pessebre Vivent de Tivissa - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    23'

    Vibrant Tradició: El Pessebre Vivent de Tivissa

    Tradició i Comunitat a Tivissa En aquesta edició especial de Nadal, explorem la riquesa cultural del Pessebre Vivent de Tivissa, una activitat organitzada per l'Esplai Parroquial l'Esforç que ja celebra la seva onzeda edició. L'entrevista compta amb la participació de membres de l'organització i joves actors que donen vida a aquesta tradició. L'Estructura del Pessebre El recorregut es realitza a la casa parroquial, un espai cedit per l'església que permet crear una atmosfera acollidora i protegir tant actors com visitants del fred hivernal. El pessebre es divideix en: • 14 quadres escènics: Des de l'Anunciació fins a la cova de Betlem. • Diorames: Exposicions de pessebres petits realitzats per nens i vilatans. • Coreografia final: Un tancament innovador amb música moderna i missatges sobre la pau i la llibertat. Els Protagonistes L'espectacle mou vora un centenar de persones, incloent-hi: • La Mare de Déu: Interpretada per la Susana, que ja porta nou anys en el paper. • El Nen Jesús: Un nadó real del poble de només tres mesos. • Els Pastorets: Joves com l'Albert, el Gerard i el Josep, que reciten textos clàssics de Folch i Torres. • L'equip tècnic: Monitors i pares que s'encarreguen de vestuari, il·luminació i manutenció. Innovació i Missatge L'edició d'aquest any destaca per la seva proposta audiovisual, incorporant presentacions en PowerPoint per reforçar el missatge. A més, el final de festa inclou coreografies de rap i ballets amb la cançó "Sueña" de Luis Miguel, buscant connectar amb les inquietuds de la joventut actual. "Somiant sí que es pot arribar a tenir una verdadera pau." Dates clau: El pessebre encara es podrà visitar els dies 1 i 4 de gener, a partir de les 18:30 h, amb passis cada 15 minuts.

  • Festes de música electrònica per Cap d'Any a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    10'

    Festes de música electrònica per Cap d'Any a Tarragona

    Alternatives per a la nit de Cap d'Any a Tarragona L'episodi explora opcions per celebrar la nit de Cap d'Any allunyades de les multituds de les macrofestes, centrant-se en espais amb una selecció musical més electrònica i selecta. Es presenten dues propostes ubicades a la demarcació de Tarragona, caracteritzades per la seva accessibilitat i ambients diferenciats. Sala Tango: First Night 2004 Ubicada al Polígon Industrial de Riu Clar, la proposta capitanejada per en Xus destaca per: - Dos ambients diferenciats: Una sala principal centrada en el house i l'electro amb DJs com Lupo, Juan Keija i Design, i una zona superior amb música funky, deep house i fins i tot influències de rumba i flamenco. - Experiència audiovisual: Incorporació de 2.000 watts de so, performances i art visual amb projeccions decoratives. - Detalls de l'esdeveniment: Les entrades costen 45 euros (inclouen consumicions i bossa de cotilló) i l'aforament és limitat a unes 400-500 persones. El Torn de Nit: La proposta de la Selva del Camp Carles Trópita presenta la festa d'aquest local estable que, per a aquesta nit especial, aposta per una mesura equilibrada: - Estil musical: Una barreja de house, electro i techno, adaptant-se a un públic ampli sense perdre l'essència de club. - Accessibilitat i preus: Situat al polígon de la Selva del Camp, ofereix entrades més econòmiques, entre els 25 i 35 euros (segons les consumicions). - Atmosfera: Una celebració de proximitat amb aforament per a 500 persones, decoració renovada i sorpreses musicals. "Una alternativa a les macrofestes... per al tipus de públic que li agrada aquest tipus de música i està una mica fora dels ambients de multitud de gent."

  • Ascens i caiguda d'Emerson, Lake & Palmer - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    4'

    Ascens i caiguda d'Emerson, Lake & Palmer

    Història d'un Supergrup Pioner Emerson, Lake & Palmer (ELP) va ser el primer gran supergrup del rock progressiu, marcant una època daurada durant la dècada dels 70. La seva irrupció no només va captivar la premsa i el públic, sinó que va servir de catalitzador per a l'èxit de bandes rivals com Yes. L'Època de l'Èxit Massiu El trio va començar la seva trajectòria amb una força imparable, consolidant el seu so a través de: Primers assajos: Peces com Rondo i First Centuries. Debut triomfal: El seu primer àlbum va assolir el Top 5 al Regne Unit i el Top 20 a Amèrica del Nord. Grans èxits: El senzill Lucky Man i l'aclamat àlbum Trilogy (1972). Espectacle total: L'any 1974 van llançar un àlbum triple en directe sota el lema: "Welcome back my friends, to the show that never ends." El Declivi i la Fragmentació La cohesió del grup es va esquerdar amb el projecte Works (1977). En lloc de treballar com una unitat, cada membre va buscar el seu propi espai, cosa que va derivar en un àlbum doble amb tres cares solistes i només una de conjunta. Aquesta decisió va ser fatídica: L'àlbum Works va destruir la unitat interna de la banda. El grup es va desintegrar oficialment el 1979. Carreres Posteriors Després de la separació, els membres van seguir camins diversos: Lake va intentar una carrera solista, Emerson es va centrar en bandes sonores i Palmer va acabar unint-se al grup d'èxit comercial Asia.

  • Quim Vila: Filosofia, Eutanàsia Col·lectiva i el disc Verbaquim 700 - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    30'

    Quim Vila: Filosofia, Eutanàsia Col·lectiva i el disc Verbaquim 700

    Introducció a Quim Vila i la seva proposta musical L'entrevista ens presenta en Quim Vila, líder de la banda Eutanàsia Col·lectiva. El músic es defineix a cavall entre un cantautor clàssic i un personatge provocador a l'estil de Marilyn Manson o Pepe Rubianes. La seva música destaca per la combinació de lletres àcides amb estils com el jazz i el blues, que segons ell, serveixen per a "dignificar" el missatge i les animalades que arriba a dir. Trajectòria i el disc "Verbaquim 700" L'artista explica el seu camí cap a l'èxit després de guanyar el concurs Sona 9 el 2002, fet que li va permetre gravar el CD i realitzar una promoció important que el va portar a programes com el de Buenafuente. El títol del disc, Verbaquim 700, té un doble significat: • La seva xerrameca incessant (Verba). • Una referència irònica a la pirateria, utilitzant el nom d'una coneguda marca de CDs gravables. Col·laboracions i èxit mediàtic Un dels punts clau de la seva carrera va ser la creació d'una cançó per a la sèrie de TV3 El Cor de la Ciutat. Vila relata amb humor com, tot i no seguir la sèrie, va aconseguir captar l'essència gràcies al seu cosí i als guionistes, creant una peça extremadament enganxosa que el va connectar amb un públic adolescent que no esperava. "Vaig anar a l'estudi del Marc Parrot per fer la versió definitiva; el Marc és un crac professional i una persona massa bona per a un 'satanàs' com jo." Pensament filosòfic i estil de vida L'entrevista revela una faceta acadèmica sorprenent de Vila: • Ha estudiat Psicologia, Filosofia i Teologia, cosa que influeix en la profunditat satírica de les seves lletres. • Se sent seguidor d'Immanuel Kant, de qui destaca la definició de la felicitat com un estat de contrast entre un moment dolent anterior i un de millor. • Expressa la seva necessitat de "putejar-se" de tant en tant (ajudant en masies o en la construcció) per poder relativitzar la felicitat i valorar la seva vida com a músic. Reflexions sobre la indústria i la societat Finalment, es discuteix el seu pragmatisme professional. Vila afirma que, tot i cantar en català, no té problemes a fer encàrrecs per a qualsevol ideologia (com l'himne d'un partit contrari) si se li demana com a feina, defensant que els músics no haurien de tenir una càrrega ideològica obligatòria més que qualsevol altre professional com un instal·lador de calefaccions o un venedor de cotxes.

  • Efemèrides Musicals: Duke Ellington i els Moody Blues - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    6'

    Efemèrides Musicals: Duke Ellington i els Moody Blues

    El Llegat de Duke Ellington L'episodi d'avui destaca la figura de Duke Ellington, considerat el compositor més important de la història del jazz. La seva metodologia de treball era única, ja que utilitzava la seva banda com un laboratori experimental. Composició personalitzada: Ellington creava obres específiques per potenciar el talent individual dels seus músics. Abast musical: A part del jazz de gran format, va compondre per a cinema i teatre musical. Llegat: Moltes de les seves peces instrumentals s'han convertit en estàndards de la música contemporània. "Duke Ellington, mestre del piano, del ritme de la gran música contemporània." Ray Thomas i el Rock Simfònic dels Moody Blues Es commemora el naixement de Ray Thomas (1941), membre fundador dels Moody Blues a Birmingham l'any 1964. Estil i Evolució: Tot i començar amb balades clàssiques com Go Now, el grup es va consolidar com un referent del rock simfònic. Innovació Instrumental: Van ser pioners en l'ús del mello-tron i la flauta travessera en el rock. Èxit Internacional: El grup va assolir el número 1 al Regne Unit i una gran popularitat als Estats Units amb temes emblemàtics com Nights in White Satin.

  • Recull de Salutacions Nocturnes Reitera l'Acollida - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    4'

    Recull de Salutacions Nocturnes Reitera l'Acollida

    Introducció a la Sessió Aquest breu text recull una sèrie de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera constant al llarg de tres minuts i mig. Es tracta d'una interacció senzilla però reiterativa. Punts Clau del Diàleg Consistència: La frase "Bona nit" apareix en intervals regulars de 30 segons. Atmósfera: El contingut suggereix un escenari de benvinguda o comiat en un context nocturn. Estructura: No hi ha un desenvolupament narratiu, sinó que se centra en el mantra de la salutació. "Bona nit" En resum, el text mostra una interconnexió basada en la cortesia i la repetició del missatge de final de jornada.

  • Efemèrides musicals: Naixements de Robin Gibb i Barry Jenkins - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    4'

    Efemèrides musicals: Naixements de Robin Gibb i Barry Jenkins

    Commemoracions del 22 de desembre En l'episodi d'avui repassem dues figures clau de la història del pop i el rock internacional que comparteixen data de naixement: Robin Gibb i Barry Jenkins. Robin Gibb i el llegat dels Bee Gees Nascut el 1949, Robin Gibb va ser una peça fonamental dels Bee Gees juntament amb els seus germans Barry i Maurice. Alguns dels punts més rellevants de la seva carrera inclouen: Trajectòria internacional: Des dels seus inicis a Austràlia l'any 1966 fins a la seva consolidació a nivell mundial. Èxit sense precedents: Van protagonitzar la banda sonora de Saturday Night Fever, que és la més venuda de la història amb més de 40 milions d'àlbums. Vessant com a compositor: Gibb va ser un autor molt buscat, cedint o creant temes per a artistes de la talla de George Michael, Rod Stewart o Take That. Barry Jenkins i The Animals L'altre protagonista és Barry Jenkins, nascut el 1944, qui va destacar com a bateria del grup The Animals. Unió al grup: Va substituir John Steel el 1966, provinent de Nashville Teens. Impacte cultural: The Animals va ser una de les bandes més notables de la British Invasion, adaptant el blues americà a la realitat de la classe obrera britànica. Fites històriques: Amb el clàssic House of the Rising Sun, van ser els primers britànics després dels Beatles a assolir el número 1 a les llistes dels Estats Units. "The Animals va adaptar les arrels del rhythm and blues americà a la sensibilitat de la classe obrera britànica."

  • Notícies d'actualitat, Fountains of Wayne i Efemèrides - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    25'

    Notícies d'actualitat, Fountains of Wayne i Efemèrides

    Resum de l'episodi En la sessió d'avui, analitzem diverses qüestions de l'actualitat que sovint passen desapercebudes als mitjans convencionals. El programa es divideix en tres blocs clarament diferenciats que combinen anàlisi informativa, música independent i història cultural. Actualitat i Notícies • Es discuteixen aquelles notícies amb poca repercussió, amb l'objectiu de donar veu a temes que no han tingut el ressò mediàtic oficial. Monogràfic Musical: Fountains of Wayne • Fem un recorregut per la trajectòria de la banda de Nova York, Fountains of Wayne. • La formació, creada aproximadament l'any 1996, destaca per un so característic i disposa de tres discs d'estudi fins a la data de l'emissió. "És una formació que no té molta història a les seves esquenes, van aparèixer aproximadament l'any 96." Efemèrides de la Setmana • Per finalitzar l'espai, es repassen els esdeveniments històrics i culturals que marquen el calendari d'aquesta setmana, oferint un context cronològic als oients.

  • Efemèrides del Rock: De Moody Blues a Alvin Lee - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    7'

    Efemèrides del Rock: De Moody Blues a Alvin Lee

    Crònica de les efemèrides musicals del dia Aquest episodi realitza un recorregut històric per la vida de dues grans figures del rock, destacant les seves transicions artístiques i els moments més impactants de les seves carreres. La trajectòria íntima de Moody Blues El programa destaca l'any 1978 com un punt d'inflexió crucial. Després d'una carrera prolífica amb el grup Moody's, un dels seus membres clau va decidir emprendre un nou camí: Va enregistrar un total de nou discos amb la formació original. Es va retirar temporalment per buscar projectes més personals i íntims. La seva tornada va estar marcada per una música dirigida a un públic més reduït i especialitzat. Alvin Lee: La llegenda de la guitarra ràpida Es commemora el naixement d'Alvin Lee (1944), considerat un dels guitarristes més ràpids i virtuosos del món musical. La seva figura està estretament lligada a: El grup Ten Years After, on va demostrar la seva destresa tècnica. La històrica actuació al festival de Woodstock (1969). Haver compartit escenari amb icones com Jimi Hendrix, The Who i Santana. "Aquest cop d'Alvin Lee, tota una llegenda del rock." L'espai finalitza amb una selecció musical que tanca el repàs històric fins a la propera edició.

  • Marina Rossell: 25 anys de trajectòria i el disc 'Marítim' - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    33'

    Marina Rossell: 25 anys de trajectòria i el disc 'Marítim'

    Celebració de 25 anys de carrera L'artista Marina Rossell visita els estudis per presentar el seu nou treball discogràfic titulat 'Marítim' (que significa mar íntim en llatí), una obra que commemora els seus 25 anys d'experiència en el món de la música. En lloc de fer un treball d'arqueologia musical, l'autora ha escollit aquelles cançons que l'han acompanyat emocionalment durant tota la seva vida. Col·laboracions i producció de qualitat El disc ha estat produït per Marc Parrot, qui ha aportat una sonoritat càlida i nítida utilitzant tècniques d'enregistrament vintage. Col·laboradors destacats • Santiago Auserón: Participa en la versió del clàssic Rosó. • Miguel Poveda i Chicuelo: Aporten la seva sensibilitat al projecte. • Jordi Martí: Toca la viola de roda en la versió dels Segadors. "Quan convides algú a perfeccionar el que ha fet, tothom hi va." Reinterpretació de clàssics i temes nous L'episodi destaca la inclusió d'una versió cultural i lírica d'Els Segadors, desvinculada de la política i centrada en les seves arrels del segle XVIII. També es parla de la nova versió de La Gavina, més ràpida i lleugera que l'original. Estil de vida i futurs projectes La Marina comparteix els seus secrets per cuidar la veu, basats en el repòs, el silenci i una alimentació sana (sopes i amanides). A més, explica la seva inquietud per la propera gira internacional que la portarà a llocs com Israel i Palestina, expressant una barreja d'emoció i por pel context del territori.

  • Efemèrides del Rock: Keith Richards i Rod Stewart - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    7'

    Efemèrides del Rock: Keith Richards i Rod Stewart

    Llegendes del Rock: Del naixement de Keith Richards a la carrera de Rod Stewart L'episodi d'avui se centra en dues figures cabdals de la història de la música moderna, marcant especialment la data del 18 de desembre com un dia clau per a la trajectòria d'ambdós artistes. Keith Richards: L'ànima dels Rolling Stones Es commemora el naixement de Keith Richards (1943), el mític guitarrista que personifica l'estil de vida del rock and roll. Els seus trets distintius com l'anell de calavera, les botes texanes i l'eterna cigarreta el fan inconfusible. Orígens i Rebel·lia: Des de la seva etapa escolar, va demostrar un esperit rebel que el portaria a formar part de The Rolling Stones. Supervivència: Se'l recorda com la força que va mantenir la unitat de la banda, tot i haver viscut una etapa fosca d'addicció a l'heroïna entre 1967 i 1977. "Estava primer en la llista de possibles morts en el grup; es tractava de viure o morir." Rod Stewart: L'evolució d'una veu icònica També es recorda la desintegració del grup The Faces l'any 1975, un fet que va permetre a Rod Stewart consolidar la seva brillant carrera en solitari. Trajectòria en bandes: Abans de l'èxit massiu, va passar per grups com Shotgun Express i el Jeff Beck Group. Èxit en solitari: L'any 1971, el seu senzill Maggie May es va convertir en el número 1 i millor single de l'any. Gir comercial: Durant els anys 80, va experimentar amb la música de discoteca i estils més comercials amb temes com Do You Think I’m Sexy?, recuperant la credibilitat artística a finals dels 90 amb treballs més personals.

  • Efemèrides Musicals: The Supremes i Carl Perkins - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    3'

    Efemèrides Musicals: The Supremes i Carl Perkins

    Commemoracions del 17 de desembre: Música i Tecnologia El programa d'avui repassa dues fites històriques que van marcar la cultura popular en moments diferents de la meitat del segle XX. D'una banda, la inauguració d'un espai arquitectònic revolucionari i, de l'altra, la creació d'un dels himnes més importants del rock-and-roll. The Supremes i l'Astrodome de Houston El 17 de desembre de 1965, el grup vocal femení The Supremes va inaugurar l'Astrodome de Houston. Aquest va ser el primer estadi de bèisbol amb pista coberta i un disseny totalment futurista que integrava la tecnologia més avançada dels anys 60. En aquella època, el grup passava per un moment daurat sota l'empara de la discogràfica Motown: * Van aconseguir tres números u en només cinc mesos. * Entre els seus grans èxits destaquen: Where Did Our Love Go, Baby Love i Stop In The Name Of Love. * El seu èxit es deu en gran part als compositors Holland-Dozier-Holland. Carl Perkins i el naixement del Rockabilly Retrocedint fins al 1955, recordem la figura de Carl Perkins, compositor i guitarrista clau en el segell Sun Records. Després que Elvis Presley fos venut a la RCA, el productor Sam Phillips va apostar per Perkins per liderar el nou estil emergent: el rockabilly. "Blue Suede Shoes va ser una de les primeres cançons que parlava de la importància de la indumentària com a element distintiu del rocker." Detalls clau de la seva carrera: 1. El 19 de desembre de 1955 es va realitzar la gravació històrica de Blue Suede Shoes i Honey Don't. 2. La cançó va representar el naixement de la tribu urbana rocker, on la roba esdevenia un símbol d'identitat. 3. Tot i que la versió de Presley va ser molt famosa, Perkins va aconseguir situar el tema simultàniament a les llistes de pop, country i rhythm and blues.

  • Cicle de monòlegs "Parlar Sol" al Teatre Magatzem - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    16'

    Cicle de monòlegs "Parlar Sol" al Teatre Magatzem

    El fenomen dels monòlegs a Tarragona L'entrevista presenta el cicle "Parlar Sol", una iniciativa liderada per Enric Company i Pere Paiçà que busca donar visibilitat al gènere del stand-up comedy al Camp de Tarragona. L'espectacle, que originalment va néixer a Reus com un concurs, es trasllada aquest dissabte al Teatre Magatzem de Tarragona per oferir una versió més teatral i propera. Un circuit precari però actiu Enric Company descriu l'existència d'un circuit de monologuistes a Catalunya, al qual humorísticament defineix com un "gueto". Aquest moviment es caracteritza per: Formats reduïts: Actuacions en bars i clubs amb pocs mitjans. Precarietat: Condicions sovint complexes on els artistes han de recórrer quilòmetres per actuar. Companyonia: Una comunitat molt unida on tots els integrants es coneixen. L'espectacle al Teatre Magatzem A diferència dels directes en bars, la cita de Tarragona proposa una escenografia que simula una sala d'estar, on quatre amics es reuneixen per sopar i veure el futbol. Els protagonistes de la nit seran: Toni Moog: Ex-DJ que va passar de la música a la paraula gràcies a la seva gràcia natural. Marc de la Varga: Amb un perfil més metòdic i teatral, treballant textos molt mil·limetrats. Dani Mateo: Referent de la Paramount Comedy i figura destacada del gènere a nivell nacional. "Ser un bon monologuista és una qüestió molt innata; la tècnica ajuda, però l'essència és saber explicar les coses del dia a dia amb gràcia davant dels amics." La figura del monologuista L'entrevistat reflexiona sobre el boom d'aquesta disciplina, facilitada per la seva simplicitat logística (només cal un micròfon i un escenari). Destaca que la dificultat del gènere recau en l'exposició absoluta: l'actor està sol davant la reacció —o el silenci— del públic, cosa que requereix una gran capacitat d'improvisació i resistència emocional.

  • Nova web de l'AMT i concerts del concurs D.O. Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    33'

    Nova web de l'AMT i concerts del concurs D.O. Tarragona

    Presentació de la nova plataforma digital L'Associació de Músics de Tarragona (AMT) ha renovat completament la seva pàgina web (www.musics.tgn.com). Aquesta actualització busca potenciar la interactivitat entre els seus membres. Característiques de la nova web • Interfície més participativa i interactiva. • Inclusió de fòrums de debat oberts a noves propostes temàtiques. • Servei de correu electrònic propi per als usuaris registrats. • Secció per escoltar programes i entrevistes de Tarragona Ràdio. Calendari de concerts D.O. Tarragona S'ha anunciat el llistat de les actuacions vinculades al Concurs D.O. Tarragona, on la majoria dels participants són membres de l'associació. Tots els concerts se celebraran en dijous a les 23:00h, alternant entre la sala La Bequeria i El Cau. Grups i estils destacats • Rock i Pop: Destaquen formacions com Underan Espírit (amb tocs electrònics), April Fool's Day, Macagon i Mainroad (estil pop britànic). • Presència del català: Es constata una predominança de l'anglès, tot i que grups com Plou com Mai, Roger Benet i Pepet i Marieta opten per la llengua pròpia. • Diversitat d'estils: Des de la proposta escèntrica del cantautor Roger Benet fins al reggae-ska dels guanyadors de l'edició anterior, The Tyets (referenciats com Tuiris). "A l'Associació de Músics hi ha grups amb molt de nivell; la gent es pensa que per ser de Tarragona no n'hi ha, però s'equivoquen." Crida a la participació L'AMT convida a tots els músics a participar en la seva revista mitjançant articles i recorda que cada dimecres l'hotel d'entitats roman obert per a reunions i propostes de nous projectes.

  • Efemèrides: George Harrison i Fiebre del Sábado Noche - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    7'

    Efemèrides: George Harrison i Fiebre del Sábado Noche

    Efemèrides Musicals i Cinematogràfiques del 16 de Desembre El programa d'avui repassa dues fites clau de la cultura popular que van tenir lloc un 16 de desembre, separades per setze anys de diferència. Els inicis de George Harrison i els Beatles (1960) L'any 1960, un jove George Harrison va patir un contratemps important en la seva carrera incipient: Deportació d'Alemanya: Harrison va ser expulsat d'Alemanya per ser menor d'edat mentre el grup actuava a Hamburg. Inicis a l'Indra Club: En aquell moment, els Beatles debutaven a l'Indra Night Club, lloc que finalment va ser tancat per les autoritats. Formació musical: Es destaca la seva passió per la guitarra des dels 14 anys i la seva evolució des de l'escola de Dovedale fins a conèixer John Lennon a la banda John and the Moondogs. L'èxit de "Fiebre del Sábado Noche" (1976) Setze anys més tard, el 1976, es va estrenar una pel·lícula que transformaria la cultura de ball: Refugi a la discoteca: El film, produït per Robert Stigwood, buscava mostrar l'univers artificial de les discoteques com a centres d'evasió juvenil. Tony Manero: El personatge interpretat per John Travolta representava un jove que trobava en la pista de ball del 2001 Odyssey la seva única vàlvula d'escapament davant una vida gris a Brooklyn. Banda sonora icònica: L'èxit comercial va anar lligat directament a la música de The Bee Gees, amb clàssics com Stayin' Alive o Night Fever. "El personatge de Tony Manero va ser mitificat pel col·lectiu discotequer com un jove que troba en la pista de ball un gloriós refugi."

  • Sant Pedro: L'univers sensorial de La Porta Estreta - episode art
    Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
    30'

    Sant Pedro: L'univers sensorial de La Porta Estreta

    Introducció al grup Sant Pedro El grup Sant Pedro, format per cinc membres, presenta el seu primer treball discogràfic titulat La Porta Estreta. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el Gonzal Planes i el Ricky Faulkner expliquen els orígens místics de la banda i la seva filosofia musical. Origen i Concepció del Nom • El nom del grup prové d'una coincidència màgica durant una setmana de festa on es van conèixer els membres. • Reconeixen una influència mística i admeten que el nom també fa referència a un cactus amb propietats al·lucinògenes. • La banda es va consolidar fa aproximadament un any i mig, tot i que els membres ja feia una dècada que es dedicaven a la música en altres projectes. El disc: La Porta Estreta El títol del CD és una referència tant bíblica com literària (André Gide), representant l'esforç necessari per connectar amb la seva obra. • Control total: El grup ha insistit a controlar tot el procés creatiu, des de la producció sonora fins al disseny visual. • Disseny gràfic: El llibret interior és un desplegable complex on cada imatge correspon a una cançó, buscant una experiència estètica completa. • Producció de Ricky Faulkner: El mateix Ricky ha produït el disc després d'haver treballat amb bandes com Love of Lesbian i Refree. Influències i Estil Musical "Som una sèrie de cinc persones que funcionen com esponges musicals." Els membres fugen de les etiquetes clàssiques del rock català. Tot i cantar en català, les seves referències són majoritàriament internacionals: • Grups de culte: Radiohead, The Cure, Sigur Rós i Beach Boys. • L'excepció local: Reivindiquen la figura i el geni d'Adrià Puntí. • Sons exòtics: L'ús d'instruments com el buzuki per crear atmosferes orientals en temes concrets com L'Aurora. Projectes i Directe La banda va guanyar el concurs Zona Nou, fet que els va permetre gravar en estudis de primer nivell com Musiclan. Tot i que la seva música és delicada i plena de detalls d'estudi, defensen la potència dels seus directes basats en l'esforç i la pràctica constant.