Tots els episodis

62471 episodis disponibles

episodis

60361-60384 de 62471

Arxiu sonor Programes 2003
13 d’oct. del 2003
56'
Balanç de la temporada de l'Espanyol i nous fitxatges
Tancament de temporada i anàlisi del partit contra el Villarreal L'episodi comença amb una anàlisi crítica de l'últim partit a casa de la temporada 2002-2003, un empat 2-2 contra el Villarreal. Els tertulians coincideixen que va ser un partit avorrit i sense intensitat, reflectint una actitud apàtica dels jugadors un cop assegurada la permanència. Crítiques a l'actitud i la gestió de l'equip • Es destaca la baixa assistència a l'Estadi Olímpic (uns 12.400 espectadors) i el mal regust de boca deixat a l'afició. • Es critica durament la decisió de l'entrenador Javier Clemente de no permetre la despedida d'Arteaga al camp, un jugador històric que deixava el club. • S'analitza la falta de lideratge al vestuari i l'existència de camarilles o grups dividits (argentins, del planter i d'altres) que han afectat el rendiment col·lectiu. Planificació de la temporada 2003-2004 Malgrat la nefast temporada passada, els tertulians veuen amb optimisme que el club estigui tancant la plantilla molt abans del que és habitual. Nous fitxatges i moviments • S'analitza l'arribada del porter Erwin Lemmens i el migcampista turc Tayfun Korkut. • Es discuteix la continuïtat de Roger Garcia, criticant la seva actitud negociadora i el seu esperat interès per tornar al FC Barcelona. • Es comenta la possible incorporació de laterals i la necessitat de reforçar el mig del camp amb jugadors amb caràcter. "L'Espanyol ha de jugar sempre al 100% perquè si no som un equip vulgar." Polèmica institucional amb el FC Barcelona L'episodi conclou amb una forta crítica a la directiva del Barça per haver declinat la participació en un torneig organitzat per la Fundació Daniel Sánchez Llibre a Vilassà de Mar, al·legant que és un "feu perico". Aquesta acció ha provocat que l'Espanyol decideixi no participar en tornejos on el club blaugrana estigui present.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
29'
Periodisme i els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona
Evolució de la Premsa Esportiva a Tarragona El programa analitza com el periodisme local ha tractat el bàsquet des dels anys 80 fins a l'actualitat. En els inicis, la informació sobre el Club Bàsquet Tarragona (CBT) era gairebé inexistent, eclipsada completament pel futbol i pel Nàstic. La Figura de Fermí Morera Es ret un homenatge especial a Fermí Morera, considerat el pioner que va donar dignitat informativa al bàsquet a la ciutat: • Va ser el primer a dedicar pàgines senceres i estadístiques al bàsquet. • Va impulsar la primera transmissió radiofònica d'un derbi Nàstic-CBT el 1980. • Va encunyar termes com sabatista per referir-se a l'equip, creant una escola de crònica esportiva. "El Fermí va ser la persona que va donar al bàsquet el protagonisme i la dimensió que es mereixia." Convivència i Experiències de Viatge Els periodistes recorden l'època daurada i el creixement del club durant la dècada dels 90, destacant la proximitat amb la directiva i els jugadors: • Viatges heroics: Es relaten expedicions en autobús de fins a 17 hores (com a Galícia), compartint hotel i, fins i tot, habitació amb directius. • Anècdotes de vestidor: Des de la sorpresa dels jugadors estrangers davant les nevades fins a les estratègies curioses dels entrenadors per animar l'equip durant els llargs trajectes. Reptes de Futur i Identitat del Club Es defineix el CBT com un club modest, orgullós i familiar, però que arrossega cert sentiment de marginació històrica. • La qüestió del pavelló: Tots els interlocutors coincideixen que la gran mancança del club és la falta d'unes instal·lacions pròpies i adequades per consolidar el projecte. • Horitzó ACB: Tot i la dificultat econòmica i la competència amb altres ciutats amb més recursos, l'objectiu final ha de ser l'ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal. • Unitat local: Es discuteix la necessitat de major col·laboració entre les diferents entitats de bàsquet de Tarragona per evitar enveges i créixer conjuntament.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Rivals i Anècdotes
Història i Consolació del Club L'episodi repassa la trajectòria del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant especialment el salt de qualitat viscut a mitjans dels anys 80. Gràcies a figures com Carles Torruella, José Martínez i Ambros Domingo, l'equip va passar de ser un conjunt mitjà a convertir-se en un rival temible. Jugadors Històrics i Estadístiques Es reten homenatge a les figures que van fer bategar el pavelló del Sant Jordi: • Xavi Mas: El jugador amb més temporades (11) i partits disputats (285). • José Martínez: Màxim anotador històric amb 2.573 punts. • Paco Borrell: El referent en el rebot amb 248 partits. La Rivalitat a la Pista El programa reuneix cinc convidats que s'han enfrontat al CBT des de diferents equips de la província com el Valls, el Reus Deportiu, el Vendrell o el Nàstic. Ambients i Derbis Calents Els convidats recorden la intensitat dels partits a la demarcació: • La rivalitat amb el Nàstic es descriu com a "terrorífica" a causa de l'escissió fundacional del club. • Els pavellons de Valls i Reus es caracteritzaven per ser ambients molt més "calents" i pressionants que el de Tarragona, que històricament ha estat més fred. • Es comenten tàctiques de pressió del públic i anècdotes com la famosa pancarta de "Tombas Forrest Gump" que després va passar a ser "Superman". Reflexió sobre el Bàsquet Modern Es critica la constant variació de les categories de la Federació Espanyola (LEB, EBA, 1a Divisió), ja que això confon l'aficionat i impedeix consolidar el pedigrí dels clubs. Els tertulians coincideixen que l'objectiu del CBT ha de ser l'ACB per acabar de guanyar-se el cor de tota la ciutat. "L'esport sense passió no és res; al CBT li falta aquesta espurna per connectar amb la massa de Tarragona."
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 anys de bàsquet a Tarragona: El repte de les instal·lacions
Evolució i Creixement del Club Bàsquet Tarragona (CBT) L'episodi repassa la trajectòria del CBT durant els seus primers 25 anys, destacant especialment la transició d'un grup d'amics a un club professional amb una base social i esportiva sòlida. El creixement ha estat impulsat per la col·laboració amb els col·legis de la ciutat, generant una pedrera que ha alimentat tant l'equip masculí com el femení. La Pedrera i el Model Social • El projecte iniciat per Pere Tobilla va permetre que molts nens canviessin el futbol pel bàsquet. • El 70% de les jugadores de l'equip femení provenen de les escoles de Tarragona. • Actualment el club gestiona prop de 350 jugadors i més d'una vintena d'equips federats. El Debat de les Instal·lacions Esportives El tema central de la tertúlia és la crònica manca d'espais coberts a la ciutat i les dificultats que el club ha patit històricament. Les Seus Històriques • Pavelló Sant Jordi: Única instal·lació de referència durant anys, compartida amb instituts i altres entitats. • Refugis del Port: L'ús del refugi número 1 com a solució d'emergència asfaltant el terra per crear tres pistes. • Pavelló del Serrallo: Creat per les necessitats del CBT en arribar a categories d'elit (proper a l'ACB), ja que instal·lacions anteriors obligaven els àrbitres a usar els vestuaris de la piscina. El Model de Ciutat i Polèmica Política Es discuteix si la desvertebració de Tarragona (barris allunyats del centre com Bonavista o Sant Salvador) ha obligat l'Ajuntament a dispersar les inversions en detriment d'un gran pavelló central exclusiu. "A mitja part, els equips havien de creuar tota la piscina per anar als vestuaris; era una vergonya per a una ciutat com Tarragona quan venien equips de fora." Perspectives de Futur El Patronat d'Esports planteja la construcció de micropavellons sense grades per a l'esport de base, permetent que el pavelló del Serrallo quedi més lliure per a l'alta competició. El club manté l'aspiració de tenir, algun dia, un patrimoni propi gestionat de forma exclusiva.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
Història i Derbis: CBT vs Nàstic de Tarragona
Els Origens de la Rivalitat Local L'episodi explora la història dels derbis de bàsquet a Tarragona, centrat principalment en els enfrontaments entre el Club Bàsquet Tarragona (CBT) i el Gimnàstic. Tot i que el CBT va sorgir com una scissió del Nàstic, la rivalitat a la pista va ser intensa durant les dècades dels 70 i 80. Característiques dels Derbis • La rivalitat es defineix com a sana i esportiva, on els jugadors mantenien l'amistat fora de la canxa malgrat la tensió del joc. • El primer duel oficial va tenir lloc l'11 d'octubre de 1981 al Pavelló de Sant Jordi. • Es recorda un incident destacat el gener del 82, on un directiu del Nàstic va saltar a la pista després d'una cistella guanyadora de Xavi Mas sobre la botzina. Espais i Curiositats Tècniques • Ambdós equips compartien el Pavelló Sant Jordi, fet que provocava situacions curioses com no jugar mai realment "fora". • Existien pica-baralles pels estris de joc: cada club tenia les seves pròpies pilotes i banderetes per marcar territori. • El parquet presentava deficiències típiques de l'època, amb zones on la pilota no botava correctament per la humitat. Contrast amb altres rivalitats "La rivalitat entre Valls i el CBT era molt més apassionada i dura pel que fa a l'entorn i l'afició, en comparació amb el respecte que hi havia a Tarragona ciutat." 25 Anys de Trajectòria del CBT El programa tanca celebrant el 25è aniversari del club, destacant la feina constant de la gent de la casa per mantenir el bàsquet d'elit a la ciutat, superant les mancances físiques inicials amb treball tècnic i joc d'equip.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 Anys del CBT: Els Entrenadors i la seva Història
Homenatge als Entrenadors del Club Bàsquet Tarragona L'episodi serveix com a punt de trobada per a figures clau que han dirigit el CBT durant els seus primers 25 anys. Es destaca la figura de Jesús San José, l'entrenador més emblemàtic amb 13 temporades al càrrec, qui va ser fonamental per portar el club cap al professionalisme. L'evolució del bàsquet a Tarragona Els convidats debaten sobre com ha canviat l'esport des dels anys 70 fins a l'actualitat: • La millora en la professionalització de l'estructura del club. • L'augment del nivell físic i la mentalitat dels jugadors. • La transició de categories territorials a l'elit del bàsquet estatal (LEB i ACB). Gestió del vestidor i valors del tècnic Es discuteixen aspectes fonamentals de la tasca de l'entrenador: • Coherència i confiança: Joan Garitanandia subratlla que la coherència és el valor més captat pels jugadors. • Gestió de rols: La importància que cada integrant de l'equip es senti important dins el seu rol específic. • Diferències entre bàsquet masculí i femení: Es destaca que el bàsquet femení sovint es basa en una unió grupal més autèntica i una connexió emocional més forta amb el tècnic. Crisis i indisciplina En referència a situacions complicades d'indisciplina, els tècnics coincideixen en un mètode d'acció: "Lo primero es no tomar decisiones en caliente, analizar lo más fríamente posible el tema." Es conclou que l'entrenador ha de mantenir la calma i aplicar el reglament intern sense que l'amiguisme interfereixi en la seva potestat professional.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els presidents
Història i Evolució del CBT En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, es commemoren els 25 anys de trajectòria del Club Bàsquet Tarragona (CBT) a través del testimoni dels seus protagonistes institucionals. El club es presenta com una entitat estable que, malgrat els reptes, ha mantingut una línia de creixement constant sota el lideratge de cinc presidents clau. Els Protagonistes de la Presidència El programa reuneix els líders que han marcat les diferents etapes del club des de la seva fundacio l'any 1978: • Pere Ferrer (1978-1981): El president fundador, que va assumir el càrrec per ser el més veterà del grup original d'exiliats del Nàstic. • Pau Martí (1981-1983): Etapa de continuïtat i projecció cap a les escoles de la ciutat. • Pere Tobilla (1984-1989): Impulsor de la base i de l'esperit competitiu, posant els fonaments de l'estructura esportiva. • Javier Mas (1989-1997): L'era de la professionalització, amb l'arribada dels primers jugadors americans i l'ascens a categories estatals. • Rafael Pintado (1997-Actualitat): Consolidació al pavelló del Serrallo i assoliment de l'ascens a la lliga LEB. Reptes Econòmics i Institucionals Un dels temes centrals de la conversa ha estat la dificultat per gestionar els pressupostos. Mentre que l'any 1978 el club operava amb unes 270.000 pessetes, en l'actualitat el pressupost s'apropa al milió d'euros. Els presidents recorden amb nostàlgia anècdotes com les guardioles de monedes per pagar la llum del pavelló Sant Jordi. "Som uns sonats del bàsquet; s'ha d'estar una mica sonat per dedicar tantes hores a canvi de res." El Salt Qualitatiu i la Base Els ponents coincideixen que el creixement no va ser fruit de la casualitat, sinó d'una transició generacional ben executada. Es destaca especialment la creació de l'escola de bàsquet i el paper de figures com el senyor Llorba, qui més tard traslladaria l'èxit del model al Caprabó Lleida.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 Anys d'Història del CBT: El Món de l'Arbitratge
L'Evolució del Club Bàsquet Tarragona i l'Arbitratge Aquest episodi commemora el quart de segle del CBT, repassant des dels seus orígens promocionals a la Rambla fins a la seva consolidació com a referent. La part central del programa se centra en una taula rodona amb quatre àrbitres tarragonins (Lluís Tió, Jordi Llaveria, Gerard Munguió i Manel de l'Amo) que analitzen l'evolució de la seva professió. Conceptes Clau de la Xerrada • Vocació i Inicis: La majoria d'àrbitres s'inicien per seguir vinculats al bàsquet després d'haver estat jugadors. Jordi Llaveria destaca que, a diferència d'abans, actualment els àrbitres han de començar molt joves per arribar a categories internacionals. • L'Evolució del Reglament: El bàsquet es defineix com un esport viu que canvia les normes cada cicle olímpic per millorar l'espectacle i augmentar l'anotació. Actualment, la regla de les passes de revers genera molta confusió entre el públic. • Professionalització i Preparació: L'arbitratge modern requereix una preparació exigent que inclou: - Proves físiques i teòriques. - Anàlisi detallada de vídeos i partits propis. - Informes de seguiment constants per corregir errades. • Anècdotes i Experiències: Els convidats recorden situacions variades, des de sortides dels pavellons sota custòdia policial en partits d'alta tensió fins a moments còmics com pilotes que es queden dalt del suport de l'anella sense que ningú les trobi. Relació amb el CBT "El CBT ha estat històricament una pista fàcil de xiular, sense pressions excessives i amb jugadors poc conflictius, neix d'una base que és bàsquet pur." Els tertulians coincideixen que el club ha mantingut sempre un esperit esportiu exemplar. Finalment, s'alerta sobre la falta de relleu generacional i la necessitat de protegir els àrbitres novells en categories de formació, on la pressió pot fer que abandonin prematurament.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
29'
25 anys de bàsquet femení al Club Bàsquet Tarragona
Evolució i Reptes del Bàsquet Femení Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora els 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), posant el focus exclusivament en la trajectòria de les seves jugadores. A través d'una taula rodona amb sis exjugadores i jugadores actuals, s'explora des dels inicis precaris fins a l'època daurada dels ascensos als anys 90. Els Inicis i l'Esperit de Club • El bàsquet femení al CBT va debutar la temporada 1981-1982 amb un grup de jugadores provinents majoritàriament de l'escola Sagrat Cor. • En els primers anys, la precarietat era la norma: els viatges es feien en cotxes particulars de pares i entrenadors, pagant la benzina entre tots. • Malgrat la falta de recursos, les protagonistes recorden una etapa marcada per la germandat i una relació molt estreta entre els equips masculins i femenins. L'Època Daurada i la Professionalització • Durant el principi dels anys 90, l'equip va viure un creixement meteòric, aconseguint dos ascensos consecutius fins a arribar a la Primera Divisió. • Es destaca la figura d'entrenadors clau com Pere Tobilla, Ramon Martínez i Jesús San José en la formació tècnica i personal de les jugadores. La Bretxa de Gènere en l'Esport Les convidades debaten obertament sobre el tracte rebut pel club en comparació amb l'equip masculí: • Recursos i Visibilitat: Es reconeix que el masculí sempre ha generat més diners i ha rebut més atenció mediàtica i suport de la ciutat. • Mancances actuals: Jugadores en actiu com l'Esther Rovira denuncien promeses incomplertes, com la falta d'un fisioterapeuta exclusiu per a l'equip femení. • Retirada prematura: Moltes jugadores abandonen l'esport abans que els homes a causa de la dificultat per conciliar la vida laboral amb un esport que no els ofereix un sou per viure. "La veritable grandesa del CBT són les tones d'il·lusió dels inicis que van ajudar a la seva consolidació i a tirar endavant un projecte engrescador." El Sentiment de Família • El club és descrit com una gran família, on s'han format amistats duradores i, fins i tot, moltes parelles. • La falta d'instal·lacions pròpies s'esmenta com el principal obstacle actual per mantenir aquesta cohesió que es vivia quan tots els equips coincidien al Pavelló Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
La Direcció Tècnica i els Inicis del CB Tarragona
Els Inicis Dramàtics i el Creixement del Club El repàs històric comença recordant els primers anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT), marcats per la joventut de la plantilla (mitjana de 22 anys) davant d'equips molt més veterans i físics. Aquesta etapa inicial va destacar per: • La precarietat de les instal·lacions, jugant en pavellons com el de l'Èlida. • El pressupost humil de 377.000 pessetes, finançat per tot just 120 socis. • La fita esportiva d'enviar el Club Bàsquet Valls a la categoria regional. La Figura del Director Tècnic L'eix central de l'episodi és l'anàlisi de la figura del director tècnic, càrrec creat la temporada 1989-90 per professionalitzar l'estructura esportiva. Els convidats, que han ocupat aquesta posició en diferents etapes, coincideixen en diversos punts clau: • Planificació: El seu rol és marcar la filosofia de joc i coordinar els equips des de la base fins al sènior femení. • Evolució del model: El club va passar de fixar-se només en el mercat local a realitzar fitxatges estratègics per potenciar les categories preferents. Reptes: Instal·lacions i Relacions Socials Un dels temes més recurrents és el "mal endèmic" de les instal·lacions. Es narren anècdotes sobre els Tinglados del port, on els jugadors acabaven "negres com carboners" a causa de la pols de carbó de la zona portuària. La Transformació del Rol del Pare L'evolució del bàsquet base ha portat un canvi en l'entorn dels jugadors: • Sorgeix el concepte del "pare mànager", que sovint dificulta la tasca tècnica per un excés d'exigència. • Segons els experts, l'efecte de referents com Pau Gasol ha generat expectatives poc realistes en moltes famílies. "L'èxit màxim d'un director tècnic és veure com un jugador de la base acaba arribant al primer equip." En conclusió, la direcció tècnica es defineix com una tasca anònima i sovint ingrata, però fonamental per a l'estabilitat i el futur d'una entitat esportiva que celebra els seus 25 anys.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Història i Socis
Orígens i Fundació del Club L'episodi commemora el quart de segle del Club Bàsquet Tarragona (CBT), fundat l'11 de setembre de 1978. El naixement del club va ser fruit d'una escissió convulsa de la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona, motivada per discrepancies en la gestió de la plantilla. • El grup fundacional estava format per jugadors i l'entrenador Jesús San José. • Es van triar els colors blaus per identificar-se amb el mar i diferenciar-se del vermell del Nàstic. • Els primers anys van estar marcats per l'autogestió i la militància activa dels seus membres. "S'estava forjant un dels clubs amb més projecció a la ciutat." La Figura del Soci i el Sentiment de Pertinença A la taula rodona hi participen diversos socis històrics (amb números de carnet tan baixos com el 20 o el 22), qui expliquen com el club ha passat per diferents etapes: Etapes del Club • Etapa Fundacional: Caracteritzada per l'esforç personal on els socis feien de paletes, pavimentant ells mateixos el Tinglado per poder jugar. • Etapa Familiar: Durant els anys 80 i 90, el creixement es va basar en les famílies i l'escola de bàsquet. • Etapa Professional: L'actualitat, on el club busca consolidar-se en categories estatals i professionalitzar la seva estructura. Moments Clau i Reptes de Futur Els convidats recorden amb especial emoció l'ascens contra el Gandia com el punt més alt de la història recent, mentre que les mancances d'infraestructures (com els problemes al pavelló Sant Jordi) es recorden com els moments més difícils. El somni compartit per tots els veterans és veure el CBT a l'ACB, però sense perdre mai el suport a la base, que consideren l'essència i l'arrel del club.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els orígens
Els inicis del bàsquet a Tarragona L'episodi comença amb una retrospectiva històrica sobre l'arribada del bàsquet a la ciutat de Tarragona. Es destaca que el bàsquet va debutar a la ciutat el 24 de desembre de 1924 amb un partit entre dos equips del Nàstic. • El bàsquet va trigar a arrelar degut a la competència amb el futbol. • Fins als anys 60 i 70, l'esport de la cistella era secundari en clubs poliesportius. La fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) El nucli del programa se centra en l'any 1978, quan un grup de jugadors i tècnics decideixen abandonar la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona per fundar un club exclusivament dedicat a aquest esport. Motivacions i context "Preteníem deixar de ser el segon esport dels clubs on havíem estat... disposar d'un club que només fes bàsquet i només pensés en aquest esport." Els fundadors eren joves d'entre 15 i 23 anys, moguts per una barreja d'inconsciència juvenil i una forta amistat. La data oficial de constitució va ser l'11 de setembre de 1978, una tria deliberada per la seva simbologia. Reptes, anècdotes i supervivència Els primers anys van estar marcats per la precarietat i el voluntarisme: • Recursos limitats: Les reunions de la junta es feien a l'altell del Mesón del CIM, un espai tan baix que els jugadors havien d'anar acotxats. • Finançament creatiu: Es van organitzar festivals desastrosos (com el de Pere Tàpies) i festes en discoteques com Longplay per pagar deutes. • Gestió total: Els mateixos protagonistes eren, alhora, jugadors, directius, entrenadors de la base i fins i tot encarregats de penjar cartells per la ciutat. Lluís Tió, llavors president de la federació, va ser clau per mantenir la categoria esportiva en el moment de la separació del Nàstic.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
29'
25 anys del CBT: La història de l'equip femení
El creixement del bàsquet femení a Tarragona Aquest episodi especial commemora els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona (CBT), centrant-se en la trajectòria de la seva secció femenina. Durant la dècada dels 90, l'equip va viure una època daurada marcada per l'ascens de categories i la consolidació d'un bloc de jugadores locals. Una estructura basada en la pedrera L'èxit de l'equip no es pot entendre sense la base. Els entrenadors destaquen que el sènior femení era la culminació d'una piràmide formativa amb forta presència als col·legis de la ciutat. • Les jugadores servien de mirall per a les nenes més petites. • Existia una identificació total amb la filosofia CBT. • El grup humà prevalia sobre les individualitats. La gestió del vestidor: Psicologia i cohesió Un dels punts clau de la discussió és la diferència entre entrenar homes i dones. Els tècnics coincideixen que, tot i que el bàsquet és el mateix, la gestió emocional és distinta: "L'entrenador de femenins ha de ser un bon comunicador i, sobretot, un bon psicòleg." Els convidats remarquen que les jugadores són més cooperativistes i generen una pinya molt més forta, tot i que els conflictes interns, si apareixen, poden ser més complexos de resoldre que en el bàsquet masculí. El factor econòmic i professional Es discuteix obertament la manca de suport econòmic històric cap a la secció femenina. Malgrat els èxits esportius, com la possibilitat de jugar a la lliga LF2 (LEB Femenina), el club va haver de prioritzar l'equip masculí per motius Pressupostaris. Això va provocar que moltes jugadores amb talent haguessin d'acceptar ofertes d'altres clubs com el Valls o el Reus Deportiu.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
La figura del directiu al Club Bàsquet Tarragona
Introducció i visió del directiu altruista El programa ret homenatge a la figura dels directius que han passat pel Club Bàsquet Tarragona (CBT) durant els seus primers 25 anys. Es descriu el directiu de clubs modestos com una persona altruista que dedica hores i recursos personals sense rebre res a canvi, més enllà de la satisfacció d'ajudar l'entitat. • Es destaca la diferència entre els directius de l'elit i els del CBT, que fan tasques logístiques com posar publicitat o conduir jugadors de la base. • Més d'una cinquantena de persones han format part d'aquestes juntes al llarg de la història. El paper fonamental de la família Un dels temes centrals és la integració de la família en la vida del club. Els convidats coincideixen que, sense el suport de les seves parelles i fills, la tasca seria impossible de sostenir. La figura de la dona i la logística "Les dones dels directius participen activament en la logística, des de fer entrepans fins a organitzar les 25 hores de bàsquet." • Moltes vegades són les parelles qui animen els directius a no dimitir en moments de cansament o crisi. • El club acaba funcionant com una gran família d'unió familiar. Gestió, base i èxits esportius Es repassa l'evolució des dels anys 80 fins a l'actualitat, destacant la millora en la professionalització de la pedrera. • Bernie Álvarez és citat com l'exemple màxim d'èxit de la base del club, arribant a ser internacional i triomfar a l'ACB. • Es recorda la importància dels convenis amb col·legis de la ciutat com La Salle o el Sagrat Cor. • Es fa un reconeixement al bàsquet femení, que juga en categories nacionals amb un gran esforç econòmic i personal. El somni de l'ACB i el futur del club Els tertulians analitzen la possibilitat d'arribar a la màxima categoria del bàsquet estatal. • Es considera un somni realitzable si es fan passos petits però segurs. • Josep Llorba, des de la seva experiència a Lleida, fa una crida a la ciutat, les institucions i les empreses perquè es volquin més amb l'equip. • Es reclama una major identitat tarragonina i suport de públic al pavelló per consolidar el projecte a l'elit.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Els jugadors emblemàtics
Història i Evolució dels Jugadors del CBT L'episodi repassa la trajectòria del Club Bàsquet Tarragona a través dels seus protagonistes, des dels fundadors fins a la professionalització de l'entitat. Es destaca el paper crucial dels jugadors estrangers i la transició d'un club d'amics a una estructura d'elit. L'Impacte dels Jugadors Internacionals El programa comença recordant la influència dels jugadors yanquis i europeus que han passat pel club: • Mitch Smith i Derrick Bryan: Recordats per la seva gran qualitat i integració a la ciutat. • Melvin Love: Considerat per alguns com el millor, tot i jugar només un partit. • Altres noms destacats inclouen Toni Douglas, Ros Guales, i l'argentí Esteban Martínez. "Els americans són, en definitiva, qui marquen les diferències en el bàsquet europeu." Els Inicis: Del 1978 a la Professionalització Cinc jugadors històrics (José Manuel Martínez, Joan Ruiz, Josep Lluís Millán, Quim Teixés i Patxi Saratxon) comparteixen anècdotes sobre la fundació del club: • Multitarea: En els primers anys (Tercera Divisió), els jugadors eren alhora directius, vocals i encarregats de la logística. • Projecte Pere Tobilla: L'arribada d'una visió més seriosa i estructurada a mitjans dels 80 va canviar la cara del club. • Salt Físic: Es debat com el bàsquet ha canviat d'un joc més lent i tàctic a un esport dominantment físic i d'alçada. Reptes i Instal·lacions Un tema permanent en la història del CBT ha estat la manca d'infraestructures pròpies: • El Pavelló Sant Jordi era compartit entre múltiples categories, sovint entrenant en mitja pista. • La convivència amb l'equip femení era cordial, tot i que els jugadors admeten que el masculí solia centrar tota l'atenció i recursos de l'entitat. • L'essència de l'èxit, segons els veterans, rau en la germanor del vestidor i la identitat de la gent de la casa.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
53'
CBT: 25 anys d'història i visió de futur a l'elit
Tancament d'una etapa i mirada al futur Aquest episodi marca el final d'una sèrie de 22 capítols dedicats a commemorar els 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona (CBT). Després de repassar el passat, el programa se centra en els pilars que han de sostenir l'entitat en els pròxims anys, amb el focus posat en la professionalització i l'ambició esportiva. Consolidació institucional i suport polític • L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, destaca que 25 anys són només l'inici d'un club jove que ha de consolidar-se a la Lliga LEB abans de plantejar-se l'ascens a l'ACB. • Es descarta que el club tingui deutes morals amb el consistori, ja que la seva funció és representar la ciutat per tot l'estat. • Existeix un compromís institucional per millorar les infraestructures, destacant el projecte de cobrir la Plaça de Braus per convertir-la en un pavelló d'elit amb major capacitat que el del Serrallo. Projecte esportiu i nous fitxatges L'entrenador Pep Clarós i el nou fitxatge F.J. Martín exposen la filosofia per a la nova temporada: • Es busca un salt qualitatiu mitjançant una renovació profunda de la plantilla, buscant jugadors amb fam de créixer i compromís total amb el projecte. • > "El Tarragona és més important que els Chicago Bulls per a mi; els jugadors s'han de tornar bojos per venir aquí." • L'objectiu és convertir el pavelló del Serrallo en un fortí inexpugnable on la pressió del públic sigui clau per als resultats. Estratègia social i la Fundació • El director general, Dani Llorba, presenta una campanya d'abonats innovadora amb avantatges comercials per arribar a la fita dels 1.500 socis. • La Fundació del CBT tanca els actes del 25è aniversari amb la presentació d'una auca commemorativa i un gran sopar de gala al setembre. • Els somnis de futur de la Fundació inclouen la construcció d'una ciutat esportiva pròpia i la transformació del club en Societat Anònima Esportiva si s'arriba a l'elit.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
L'època daurada del CBT: Els ascensos de 1993
Un mes de maig històric per al Club Bàsquet Tarragona Aquest episodi commemora el desè aniversari dels ascensos simultanis de les seccions masculina i femenina del CBT l'any 1993, considerat el moment més dolç dels seus primers 25 anys d'història. El camí cap a l'èxit • L'equip masculí: Va aconseguir el pas a la Primera Divisió A (segona màxima categoria estatal) el 14 de maig, vencent el Collado Villalba per un ajustat 83-80. • L'equip femení: Va assolir l'ascens a la Primera Divisió B el 30 de maig contra l'Helios de Saragossa. Factors clau de la victòria L'anàlisi dels protagonistes destaca elements que van anar més enllà de la tècnica esportiva: • Qualitat humana: Es va prioritzar el fitxatge de persones que encaixessin en un bloc sòlid, creant una pinya infrangible tant a la pista com fora d'ella. • Aposta per la joventut: El club va complir estrictament amb la reglamentació de jugadors sub-22, sent un dels pocs equips a tot Espanya on aquests joves tenien minuts reals de joc. • Bon ambient: Tant l'equip masculí (dirigit per Jesús San José) com el femení (amb Joan Garritonendía) compartien un esperit festiu però professional, el que ajudava a mantenir la pressió sota control. El component personal i la identitat Els convidats recorden el pavelló del Serrallo com la seva "segona casa". Segons expliquen, l'èxit no va ser només esportiu, sinó un enriquiment personal que encara perdura en la memòria de jugadors com Berni Álvarez i Artur Martí. "No només era bàsquet; ens vèiem fora i havíem format un grup excepcional que es traslladava a la vida real."
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
L'ascens a l'elit: Els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona
El camí cap a l'elit del bàsquet tarragoní L'episodi repassa la transformació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) sota la presidència de Rafa Pintado, un període clau en què el club va deixar de ser un equip de l'EBA per convertir-se en un referent estatal. Aquesta transició va implicar una professionalització de l'estructura, un augment del pressupost i una forta vinculació amb les escoles de la ciutat, tot i haver de competir en atenció amb el futbol del Nàstic i el voleibol del Sant Pere i Sant Pau. L'èpica de la fase d'ascens a Gandia (1992) El cor del programa se centra en la temporada 91-92 i la històrica fase d'ascens jugada a Gandia. Després del fracàs de l'any anterior a Càceres, el club va fer una aposta decidida per pujar a la Primera B (l'avantsala de l'ACB). • Planificació i Fitxatges: Es van incorporar figures clau i jugadors amb experiència com Jordi Canals, Edu Bonet i Xavi Puig, que es van sumar a referents com Miguel Anton i Berni Álvarez. • Duresa de la Competició: Els jugadors recorden la intensitat de jugar partits pràcticament cada dia i el desgast físic que això suposava. • Reestructuració Federativa: Aquell any, una reestructuració de les categories va permetre que pugessis fins a vuit equips de setze, facilitant l'èxit del projecte tarragoní. Els records personals i l'impacte a la ciutat Els testimonis destaquen el gran ambient al vestuari, descrit com una "pinya". Entre les anècdotes més recordades figuren: "Recordo l'arribada de tot l'equip amb l'autocar a Tarragona, pitant... la ciutat es va bolcar amb l'equip l'any següent." L'ascens no només va significar un èxit esportiu, sinó que va obligar el club a créixer institucionalment per afrontar els reptes econòmics de les categories superiors. Es van viure moments de gran patiment físic, com les lesions del José Martínez, però la recompensa va ser l'entrada del club a la semi-elit del bàsquet espanyol.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
La història del CBT: La Fase d'Ascens a Càceres 1991
Una Dècada Daurada per al Bàsquet Tarragoní L'episodi repassa els anys 90 com l'època de consolidació del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant l'ambient al pavelló Sant Jordi i figures emblemàtiques com Berni Álvarez i l'històric base Artur Martí. L'Odissea de Càceres 1991 El punt central de la tertúlia és la primera fase d'ascens a la Primera B (actual Lliga LEB) disputada a Càceres l'any 1991. L'equip, dirigit per Vicenç Saneuja, hi va arribar al límit de les seves forces després d'un final de lliga exhauridor on van haver de guanyar nou dels últims deu partits. • L'odissea del viatge i l'allotjament: Els convidats recorden amb humor i certa indignació les condicions de la primera nit en un hostal de carretera que comparen amb un "motel de Tarantino". • La reacció de la directiva: Davant la falta d'higiene, els directius Paco Franco i Javi Mas van organitzar un canvi d'hotel d'amagat de l'organització cap a l'hotel Melià. • Rendiment esportiu: Tot i la gran victòria inicial contra el Gandia, l'equip va acabar cedint davant Corunya i Tenerife per la falta d'experiència i el cansament acumulat. Impacte i Llegat del 91 "Aquella data a Càceres és l'inici de la dècada triomfal del Club Bàsquet Tarragona." Malgrat no aconseguir l'ascens aquell any, l'experiència va servir per: • Consolidar el projecte esportiu i la relació amb els mitjans de comunicació. • Professionalitzar l'estructura del club amb l'arribada de nous patrocinadors. • Preparar el terreny per a l'èxit definitiu que arribaria només un any després. També es recorda la inauguració del Pavelló del Serrallo l'any 1995 com un moment clau per al futur de l'entitat.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
32'
L'ascens del CBT: Del somni de la LEB 2 a l'elit
L'aposta pel professionalisme al CBT L'episodi repassa el creixement del Club Bàsquet Tarragona durant les temporades 2000-2001 i 2001-2002, un període clau marcat per l'entrada a la categoria LEB 2. La directiva, encapçalada per Rafael Pintado, va prendre la decisió estratègica de professionalitzar l'estructura del club per no perdre el "tren del bàsquet professional". L'etapa de Ricard Casas (2000-2001) Sota la direcció de Ricard Casas, l'equip va viure una temporada brillant però amb un final agredolç: • Es van fitxar jugadors clau com els americans Derrick Bryant i Levi Meidelbrooks, a més de nacionals amb experiència com Nacho Ferrer i Xavi Paricio. • L'equip va aconseguir la Copa LEB 2 i va ser subcampió de la lliga regular. • La decepció va arribar en el cinquè partit del play-off contra el Cornellà, on van ser eliminats en una pròrroga dramàtica al pavelló del Serrallo. "Vam començar amb 300 persones al pavelló i vam acabar amb 3.000; és un orgull haver generat aquest ambient." L'ascens amb Porfirio Fisac (2001-2002) Amb la marxa de Casas al Manresa, Porfirio Fisac va prendre el relleu per culminar el projecte: • L'estratègia es va centrar a donar continuïtat al bloc i reforçar posicions crítiques amb l'arribada de Miqui López i Gaby Ruiz. • El moment culminant va ser el 25 de maig de 2002, quan l'equip va aconseguir l'ascens a la LEB 1 (actual LEB Or) després de vèncer el Gandia en un cinquè partit ple de tensió. • Es destaca la figura de José Coego, qui va ser determinant en el partit decisiu per segellar l'èxit històric. Conclusions i llegat L'episodi tanca amb una tertúlia emotiva on entrenadors i jugadors agraeixen la visió de la directiva i el suport d'una ciutat que es va bolcar amb l'equip, transformant el CBT en un referent del bàsquet català just abans del seu 25è aniversari.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
30'
25 anys del CB Tarragona i la seva Fundació Privada
Celebració del 25è Aniversari del CBT L'episodi se centra en la commemoració del primer quart de segle de vida del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant els actes organitzats per la comissió presidida per Xavi Mas. Es detalla la presentació del llibre d'Enric Pujol sobre la història del club i la voluntat d'implicar tota la ciutat en aquesta efemèride. Actes Destacats • Llibre d'història: Escrit un any abans del 25è per permetre la participació i afegir una separata final amb els actes de l'aniversari. • Símbols del club: Presentació del logo oficial, el concurs de dibuix escolar i el llançament de l'Himne del Club, un dels moments més emotius. • Sopar de Gala: Previst per al 10 de setembre al Fortí de la Reina com a tancament de les celebracions. La Bàsquet Tarragona Fundació Privada Es presenta la Fundació com un ens creat el desembre de 2001 per separar la gestió social i patrimonial de la competició esportiva professional. Objectius i Avantatges • Gestió de Patrimoni: L'objectiu a llarg termini és aconseguir un local propi o instal·lacions que donin estabilitat al club i evitin el seu caràcter "nòmada". • Bàsquet Base i Cultura: Fomentar la formació dels joves i vincular l'esport amb activitats culturals (musica, pintura, oci). • Beneficis Fiscals: La fundació permet deduccions fiscals més elevades (fins al 75% amb la nova llei) per als donants en comparació amb un club esportiu convencional. Futbol i Projectes Immediats • Concurs de la Mascota: S'anuncia un concurs obert a tothom per triar una mascota que representi el club i la ciutat de Tarragona. • Reivindicació Institucional: Es fa una crida a l'Ajuntament per a la construcció d'un Palau d'Esports que permeti al club competir algun dia a la Lliga ACB. "La fundació naixerà activament a partir que acabi aquest 25è aniversari, quan els esforços aniran a captar donatius i fomentar el bàsquet base."
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
28 de jul. del 2003
28'
El CBT i els seus patrocinadors: 25 anys d'història
El Paper del Patrocini en la Supervivència del Club El programa explora la importància vital dels espònsors en la història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), una tasca descrita com a "feixuda i desagraïda". En els primers anys, davant la falta d'atenció de les institucions post-franquisme, la junta de Pere Ferrer va haver de buscar recursos atípics per mantenir l'estructura del club, que ja el 1984 comptava amb vuit equips. Empreses que van creure en el projecte Diversos representants d'empreses privades recorden els seus inicis com a patrocinadors, destacant que el suport no era només per publicitat, sinó per un compromís emocional i d'integració a la ciutat: • Cinemes Oscars (Joan Montserrat): Van aportar unes 250.000 pessetes a mitjans dels 80. Montserrat destaca que l'objectiu era vincular esport i cultura. • Flaxburger / Fleca Flaquer (Pere Flaquer): Patrocinadors a finals dels 80, motivats per l'afició a l'esport i la insistència de la directiva. • KM Tiendas (Antonio Miras): Empresa que va aportar fins a 5 milions de pessetes en etapes posteriors, buscant una publicitat més massiva. "A vegades el cor et mana i, amb el bàsquet, ja no em mirava els números, em mirava el cor. El dia que van pujar... això no té preu." La Crítica a les Grans Corporacions i Entitats Financeres Durant la tertúlia es fa una crítica directa a les grans indústries químiques i entitats financeres de Tarragona. Mentre que en altres ciutats espanyoles les caixes d'estalvis (com Unicaja o Caja Madrid) són el motor del bàsquet, a Tarragona s'acusa aquestes entitats de "donar l'esquena" al club. • Caixa Tarragona: S'esmenta específicament que, malgrat els seus beneficis, la seva aportació és insuficient per a un club que porta el nom de la ciutat per tot l'estat. • Indústria Química i Port Aventura: Es qüestiona per què no s'impliquen més en els equips d'elit locals com el CBT o el Nàstic. El Rol de l'Ajuntament i el "Tarragonisme" Els regidors Agustí Mallol i Raül Font defensen el paper de l'administració pública com a principal suport econòmic actual. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • La visió de l'esport com a eina de benestar social i qualitat de vida. • L'objectiu de portar el CBT a la màxima categoria del bàsquet estatal. • La definició del bàsquet com un instrument per fer tarragonisme radical i sentir-se identificat amb els colors de la ciutat.
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
53'
Agenda Sardanista i Actualitat del Món de la Cobla
Panorama de l'Activitat Sardanista Ens endinsem en l'actualitat de la cultura popular catalana amb un repàs exhaustiu de les ballades, aplecs i concursos de colles previstos per a les properes setmanes. Es destaca especialment la vitalitat de poblacions com Sant Sadorní d'Anoia i la presentació de nous treballs discogràfics que mantenen viu el llegat musical de la cobla. Novetats Discogràfiques i Composicions • Es presenta el disc "Gran Reserva" de la Cobla Marinada, que recull obres vinculades a Sant Sadorní d'Anoia, incloent-hi la sardana "La Filoxera" de Ricard Viladasau. • S'analitza la gira biennal de la Cobla Principal d'Amsterdam per Catalunya, destacant la seva particularitat instrumental: l'ús de font beltubes en lloc de fiscorns tradicionals. • Es recupera el disc de l'entitat Badalona Sardanista (1982) amb la Cobla Montgrins, que permet redescobrir autors com Lluís Prous. Conflictes i Polèmiques en el Sector "Sembla que la iniciativa ve de la mateixa font... el que es construeix per una banda es desmunta per l'altra." L'episodi aborda temes punts de fricció en la gestió cultural: • El malestar pel sistema de titulacions de monitors sardanistes i la manca de reconeixement de persones preparades en cursets subvencionats. • La incertesa sobre la presència de sardanes a les Festes de Santa Tecla de Tarragona per motius pressupostaris. • La preocupació per la possible absència de la música tradicional catalana en el marc del Fòrum 2004. Recomanacions Culturals i Premsa Especialitzada Es fa una crida a donar suport a publicacions del sector com: • La revista L'Obra, ara amb presència digital a totcultura.com. • La històrica revista Som, que arriba al seu número 228 analitzant la història i l'actualitat sardanista.
Arxiu sonor Programes 2003
5 de juny del 2003
53'
Aplecs, cicles de sardanes i renovació tradicional
Panorama sardanista i tradició L'episodi d'avui se centra en la vitalitat de les ballades de sardanes durant el període estival, destacant tant les cites tradicionals com les noves propostes de renovació cultural arreu del país. Renovació i l'Aplec de Banyoles Es dedica un espai important a analitzar el debat sobre la innovació en els aplecs. L'Aplec de Banyoles, en la seva 51a edició, es presenta com un model d'èxit de combinació de tradició i modernitat: • Inclou espectacles de ball folk, dansa tradicional i foc amb les Gàrgoles de Foc. • Celebració del 80è aniversari del compositor Martirià Font amb una sardana gegant al voltant de l'estany. • Recuperació gastronòmica de la Flaona, unes postres tradicionals de la conca mediterrània. • Organització del Firaplec, un mercat dedicat a la cultura popular. Cicles de ballades d'estiu a les comarques meridionals Es repassa l'inici dels quatre grans cicles de ballades a Tarragona, Reus, Salou i el Vendrell: • Salou: Inicia el cicle amb cobles com la Reus Jove i la Principal de Tarragona. • Tarragona: Les ballades tornen a la Rambla Nova, tot i que amb un calendari escurçat per limitacions pressupostàries. • El Vendrell: Durant el juliol i agost s'oferiran vuit ballades amb cobles diverses. Novetats i referents musicals Es destaca la tasca de formacions que exploren nous camins, com la cobla Lluïsos de Tarasca, que interpreta ritmes de mazurca i altres gèneres ballables, i es recorda el llegat de Fèlix Martínez Comín. "S'aporten una sèrie d'ingredients que mostren aquest interès de renovació cultural en poblacions com Banyoles."