Tots els episodis

62471 episodis disponibles

episodis

60529-60552 de 62471

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Mantra: Metal i autoproducció a la Santa Tecla 2003
Entrevista al grup Mantra: El so contundent d'Amposta En aquesta edició del programa, l'equip de Ja Tardes rep als estudis el Tien i l'Adrià, dos dels guitarristes de la banda de metal Mantra. Amb una proposta musical que ells defineixen com a metal dur, contundent i rítmic, el grup es prepara per al seu concert al Parc de les Granotes dins el marc de les festes de Santa Tecla. Trajectòria i el camí cap a l'LP Després de cinc anys de trajectòria i dues maquetes, la banda ha aconseguit publicar el seu primer disc llarg. Es tracta d'un treball autoproduït, ja que el grup denuncia les dificultats per accedir a les discogràfiques, les quals sovint no s'arrisquen amb estils menys comercials. El contracte discogràfic i la promoció actual han arribat gràcies a l'èxit en un concurs, una via que consideren gairebé imprescindible per a les bandes emergents. Influències i estil musical El so de Mantra és una barreja eclèctica fruit de la diversitat de gustos dels seus membres: Tenen influències clares de grups com Rage Against the Machine, Nirvana, Primus i Incubus. Incorporen tocs de funk per fer la música més divertida i animada, fugint d'un so depriment. Pel que fa a les lletres, les composicions són col·lectives i se centren en la crítica social, l'anticonformisme i el dia a dia dels joves. Propers passos "Ara toca promocionar el disc sobre els escenaris. Quants més concerts, millor." La banda té previst actuar a diverses ciutats catalanes (Girona, Lleida, Barcelona) i Andorra gràcies a la seva participació en el concurs Enganxa't al Rock.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
9'
Salutació nocturna continuada i repetitiva
Descripció de la interacció Aquest document recull una seqüència de salutacions nocturnes consistents en la repetició sistemàtica de la frase "Bona nit". Tot i la simplicitat del contingut, el text destaca per la seva monotonia i ritme constant. Punts clau de la sessió Salutacions recurrents: L'emissió de la frase es produeix de manera ininterrompuda cada 30 segons aproximadament. Uniformitat comunicativa: No s'aprecia variació en el missatge enviat al llarg de tota la gravació. Rhythm i pausa: Es manté un interval estable que suggereix una estructura de bucle o una interacció mecànica. "Bona nit" En resum, es tracta d'una comunicació minimalista centrada exclusivament en la salutació de comiat o benvinguda nocturna.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
Entrevista al grup musical Cent Anys a la Rambla
La creació musical i l'estil dels Cent Anys Durant la connexió des de la Rambla de Tarragona, els membres del grup musical Cent Anys, el Javi i l'Alfons, expliquen els detalls de les seves composicions. El procés creatiu recau principalment en el Jordi, el cantant, qui escriu les lletres en anglès. L'estil del grup es defineix per diversos elements claus: - Un component místic i personal. - Temàtiques que exploren sentiments profunds i interiors que sovint costa expressar. - Una musicalitat que acompanya aquestes lletres sense caure en la reivindicació directa. Projectes i actuacions a Tarragona El grup discuteix la seva situació actual i els propers passos en la seva carrera: - Maqueta: Pròximament es podrà adquirir en alguns bars i pubs de Tarragona, tot i que encara n'estan tancant la distribució. - Concerts: Tenen una cita important el 23 de setembre (dia de Santa Tecla) a les 12 del migdia, després de la nit de l'empalmada. - Diada del Serrallo: També confirmen la seva participació en l'actuació de la Diada dels Xiquets del Serrallo. "Són aquells sentiments profunds que moltes vegades afloren, però que normalment ningú li diu a ningú per aquella por." L'entrevista conclou amb una crida a recolzar el talents de casa i gaudir de la bona música tarragonina durant les festes.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Presentació del 2n Calendari de Tarragona sobre el Seguici Popular
Presentació de la Segona Edició del Calendari L'emissora connecta en directe amb la Casa Castellarnau, al carrer Cavallers, on l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació presenta el segon volum de la seva col·lecció de calendaris de la ciutat. Després de l'èxit de la primera edició dedicada a Tarraco Viva, enguany el protagonisme recau en els elements del Seguici Popular de Santa Tecla. Característiques i Novetats del Producte El gerent de l'empresa municipal, Francesc Valls, destaca els canvis principals d'aquesta edició: Format més popular: S'ha passat d'un disseny d'autor més exclusiu a un calendari vistós i a tot color. Preu accessible: El cost s'ha reduït dels 12 euros de l'any passat a només 6 euros (o 5 euros amb la butlleta del butlletí municipal). Contingut visual: Inclou fotografies de gran format d'entitats com el Ball de Bastons, la Mulassa, el Ball de Diables o la Moixiganga. Distribució i Futur de la Col·lecció La presidenta de l'empresa, Maria Mercè Martorell, ha apuntat que l'objectiu és que el calendari esdevingui un element de col·leccionisme que identifiqui diferents sectors de la ciutat cada any. Respecte al futur, es barallen diverses temàtiques per a l'edició de 2005: "Podria ser en commemoració del centenari de la Rambla de Tarragona per seguir recordant les vistes emblemàtiques de la ciutat." També s'han esmentat altres opcions com el Concurs de Castells de Focs o elements del patrimoni modernista. Actualment, el calendari es pot adquirir a l'estand de les festes a la Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
20'
El Romesco de Tarragona: Tradició, Concurs i Història
El Romesco: L'essència marinera de Tarragona L'episodi se centra en el romesco, plat patrimonial de Tarragona, a través de l'experiència de l'avi Ramon, tarragoní estretament vinculat al barri del Serrallo. La conversa destaca la importància cultural d'aquesta salsa i el seu origen humil en les barques dels pescadors. Origen i Tradició del Romesco Cuina de supervivència: El romesco va néixer al segle XIX com una solució barata dels pescadors que passaven dies a mar; utilitzaven el que tenien a mà: pa sec, ametlles, alls i vi del Priorat. Diferenciació clau: Es subratlla que el romesco tarragoní és un fruit autòcton de la comarca, a diferència de la nyora, que té un caràcter més general. El concurs històric: El Sindicat d'Iniciativa i Turisme va organitzar el primer concurs fa 50 anys. Tot i ser biennal (enguany se celebra la 22a edició), manté la seva popularitat amb inscripcions completes. Consells i Secrets Culinaris "La gràcia del romesco és el morter: agafar el pebrot de romesco, sofregir-lo amb cura que no es cremi, i picar, picar i picar." Ingredients clau: Pebrot de romesco (no pebre vermell), llesca de pa fregit, alls, avellanes i un bon raig de vi negre del Priorat. El peix ideal: El rap és el protagonista indiscutible, tot i que s'admeten varietats com el pop amb patates o fins i tot gambes. La tècnica: Cal evitar la batedora elèctrica (túrmix) per mantenir la textura i el sabor autèntic que només dona el morter. Pròximes Cites i Curiositats Concurs de Mestres Romescaires: Es farà el diumenge 21 de setembre a la Llotja del Peix del Serrallo. El jurat tasta les cassoles a cegues per evitar amiguismes. Subhasta solidària: Un cop acabat el concurs, les cassoles es subhasten al públic per a gaudir d'un dinar de sis racions fet per mans expertes. Espeleologia i ciència: Breu incursió d'Àngel Samaniego per presentar un vídeo sobre la Cova Urbana de Tarragona i la possibilitat irònica de fer un romesco amb aigua de la cova.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
10'
Entrevista al grup Murmur: música, concerts i el seu procés creatiu
Projecte musical i evolució del grup Els membres de Murmur expliquen la seva situació actual i com han consolidat el grup després de la unió de components de Popsi i Murmur. El resultat és una formació de sis components que aposta per una música elaborada i introspectiva. Filosofia de treball i autoexigència El grup destaca per un nivell d'autoexigència elevat, que de vegades els fa ser lents en el procés de creació: Són molt crítics amb ells mateixos: si una cançó no els convenç al 100%, prefereixen aturar-la o guardar-la per a més endavant. Busquen l'equilibri de sons (samplers, bateries, dues guitarres, dos teclats) per evitar que la música soni saturada. Prioritzen la qualitat dels espais sonors per sobre de la quantitat de notes. "Si no estem massa convençuts d'una cançó, no la fem. Inclús en concert, si veiem que no estem preparats, no val la pena tocar-la." Experiències en directe i pròxims passos L'entrevista repassa la seva trajectòria recent en escenaris i els plans de futur: Gira i sortides: Recentment han actuat a Marsella amb el grup La Torpe, una experiència que han descrit com a molt positiva per a la unió del grup. Concert a Tarragona: Preparen una actuació especial a casa on recuperaran temes antics reformats i presentaran cançons noves. Gravacions: Després de la ratxa de concerts, tenen previst tancar-se al local per preparar l'entrada a l'estudi de gravació i registrar el seu propi disc. Finalment, es comenta la seva participació en el certamen DO Tarragona, on ja han format part d'un CD recull amb altres grups seleccionats.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Entrevista a Mengma i l'Associació de Músics de Montblanc
El grup Mengma i la seva estrena a Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, el programa connecta amb la unitat mòbil a la Rambla per entrevistar el Sergi Bové, membre de la formació musical Mengma. El grup participarà en el concurs DO Tarragona (Denominació d'Origen) amb un concert al Passeig de les Palmeres. Evolució del so i nova formació El Sergi explica que el grup ha viscut canvis significatius recentment: * S'han convertit en un sextet amb la incorporació de l'Aurora, una nova vocalista de Barcelona. * Aquest canvi ha obligat a adaptar el seu repertori, passant d'una veu masculina a una femenina. * El seu estil es defineix com a rock progressiu, amb influències dels anys 70 i 80 (Yes, Genesis) i de grups moderns més durs (Dream Theater). * Les seves composicions són complexes i extenses, arribant a durar fins a 10 minuts per cançó, on barregen parts contundents amb passatges de jazz. "Dintre d'una cançó de 10 minuts hi caben infinitat d'estils i parts; una pot ser més ràpida i l'altra més lenta." L'Associació de Músics de Montblanc Durant la conversa, es destaca la creació de l'Associació de Músics de Montblanc, una iniciativa molt jove nascuda aquest estiu per donar resposta a l'efervescència musical del municipi. Gran activitat local: Malgrat ser un poble petit, Montblanc compta amb uns 8 o 10 grups actius. Objectius: Unificar forces, col·laborar amb l'Associació de Músics de Tarragona i crear un circuit perquè els grups puguin tocar a diferents localitats. Pedrera: El Sergi subratlla que hi ha molts músics joves (de 13 a 15 anys) que encara s'estan formant. Finalment, es convida a tothom a assistir al concert de Mengma el proper divendres a dos quarts d'una de la matinada, destacant la importància d'aprofitar les oportunitats que ofereixen els concursos per a la música local.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
Entrevista al grup Mad Monkeys: Reggae i Dancehall a Tarragona
Entrevista amb Mad Monkeys: Evolució i Nous Projectes El grup tarragoní Mad Monkeys visita l'estudi per parlar de la seva trajectòria, el seu so actual i els propers concerts en el marc de les festes. Amb una formació que ha passat de 12 a 9 membres, el grup destaca per la seva combinació d'estils urbans i jamaicans. Orígens i transformació musical Formació del grup: La idea va sorgir del bateria (Tinet) i el cantant (Roger), amb l'objectiu inicial de fer versions de música jamaicana dels anys 60. Evolució de l'estil: Tot i començar amb la idea de fer versions, de seguida van passar a crear temes propis. Actualment, el seu so és una barreja de reggae, dancehall, dub i pinzellades de drum and bass. Incorporacions clau: Es destaca l'arribada d'en Genís, que va entrar de forma sobtada com a percussionista en un concert i ha acabat sent el guitarrista del grup. Properes actuacions i directe Concert a Tarragona: El proper 19 de setembre a les 24:00h a l'Espai Marquet Hierro (Parc de les Granotes). Compartiran escenari amb La Gran Orquesta Republicana, Qui Sap i Escàndol Públic. Espectacle i improvisació: El grup destaca que el directe és molt més que la música, incorporant-hi espectacle. El cantant, el Roger, té una gran capacitat per a la improvisació. Nova cita: El dissabte 20 actuaran a Riudoms per a l'aniversari del local El Sarau era un vici. Projectes de futur Enregistraments: Gràcies a l'Associació de Músics de Tarragona, han pogut gravar un single. Tenen previst entrar a l'estudi abans de l'estiu vinent per enregistrar una maqueta de 4 o 5 temes que reflecteixi el seu repertori actual. "La música és una carta de presentació, un sentiment que costa d'explicar si no és escoltant-la."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Entrevista a Javi Vegas de La Gran Orquesta Republicana
Música, optimisme i compromís des de Mallorca En aquesta entrevista realitzada amb motiu de les festes de Santa Tecla a Tarragona, en Javi Vegas, cantant de La Gran Orquesta Republicana, ens apropa a la filosofia i l'estil d'aquesta formació mallorquina. La conversa transcorre entre la identitat del grup, la seva proposta musical eclèctica i la situació de la llibertat d'expressió. Identitat i orígens del grup El nom: Defensen el nom original en castellà, La Gran Orquesta Republicana, malgrat que sovint se'ls tradueix. El terme "republicana" no és només una reivindicació, sinó la constatació d'una alternativa política que consideren més vàlida que la monarquia. Composició: Tot i ser un grup de Mallorca, la banda és una barreja cultural amb membres de diversos orígens (fills d'emigrants, un argentí, etc.). L'idioma: Tot i que en Javi parla català/mallorquí en el seu dia a dia per integrar-se, escriu les lletres en castellà perquè és la llengua en què pensa i sent els seus missatges. Estil musical: El "Punk Positiu" L’estil del grup és difícil de catalogar, però s'identifica com una orquestra rockera amb una base forta d'ska, reggae i hardcore. "L'alegria és una arma molt poderosa." Optimisme: El seu segon disc, Optimista, vol transmetre la idea que, malgrat el caos mundial, cal proposar solucions alegres i divertides per construir un món millor. Contrast: Sovint utilitzen melodies tranquil·les per a lletres polítiques dures i, a la inversa, ritmes forts per a lletres d'amor. Versions: Destaquen la seva versió musical d'un poema de Mario Benedetti, a qui admiren per la musicalitat inherent als seus versos. L'escena musical i la solidaritat Mallorca: Descriuen una escena illenca molt potent però aïllada per la mar, on costa sortir a fora malgrat l'alt nivell de músics locals i forans. Compromís polític: En Javi aprofita l'espai per mostrar el seu suport a Fermín Muguruza davant la suspensió de concerts per motius ideològics, defensant la llibertat d'expressió i la resolució de conflictes sense violència.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Andreu Faro: Humor blanc i mut al Cafè Llevant
Exposició d'humor blanc d'Andreu Faro El dibuixant Andreu Faro presenta la seva nova exposició d'acudits al Restaurant Cafeteria Llevant de Tarragona. A diferència de la seva vessant més coneguda d'humor polític i d'actualitat al Diari de Tarragona, aquesta col·lecció se centra en l'humor blanc i els acudits muts. Característiques de l'obra exposada Format físic: Són originals creats de forma tangible, a diferència dels seus acudits digitals de premsa que es munten per capes a l'ordinador. Temàtica universal: L'autor utilitza situacions quotidianes, personatges tals com Déu o animals humanitzats. Estil amable: Faro destaca que aquests acudits busquen la tendresa i la reflexió sobre les misèries humanes sense fer mal a ningú. Anecdotari i curiositats L'autor comenta l'èxit sorprenent d'alguns acudits a la xarxa, especialment un on Déu dubta abans de crear l'home a imatge i semblança seva a causa de la panxa. També reflexiona sobre el seu propi procés creatiu: "Tot el que m'envolta ho estic literalment escanejant per buscar aquell gag que pugui ser dibuixat." Detalls de la inauguració Ubicació: Carrer Beethoven (a prop del Camí de la Cuixa), Tarragona. Durada: L'exposició estarà disponible durant aproximadament un mes. Projectes futurs: Faro insinua una gran sorpresa que es revelarà a la premsa aquest proper divendres.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
1'
Centenari de l'arribada dels monjos cartoixans a Tarragona
Celebració dels 100 anys de tradició cartoixana L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio es centra en la commemoració del centenari de l'arribada dels monjos cartoixans a la ciutat, una efemèride que destaca el llegat cultural i espiritual d'aquesta ordre. El focus principal de la jornada és la inauguració d'una exposició commemorativa que explora la història i l'impacte d'aquest col·lectiu a la regió. L'exposició: Vida i Història Ubicada al claustre de la catedral, l'exposició titulada "L'ordre cartoixà, vida i història" s'estructura en cinc espais diferenciats. Segons Jordi Bertran, tècnic de cultura, l'objectiu és anar més enllà del simple col·leccionisme de botelles i aprofundir en: La faceta cultural i quotidiana de la vida dels frares. La història de la producció del reconegut licor Chartreuse. L'evolució de la presència cartoixana des de la seva arribada. El llegat del Chartreuse Un dels punts més destacats de la celebració és el reconeixement del Chartreuse com a beguda indispensable per a les festes de Santa Tecla. El programa subratlla que aquest licor no és només un producte, sinó un element identitari que ha perdurat durant un segle. "Els xartres, un licor, una beguda que és imprescindible a les festes de Santa Tecla."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
20'
Entrevista a Brain Worm: Evolució i Nou EP d'Estil Metal
El Ressorgiment de Brain Worm L'entrevista ens presenta la nova etapa de la banda tarragonina Brain Worm, que ha viscut una transformació profunda després d'un període d'inactivitat forçada. Els components Àngel i Loti expliquen com el projecte s'ha reinventat després de patir el robatori del seu equip musical, un fet que ha marcat inevitablement les lletres de les seves noves cançons, carregades de sentiment d'injustícia i desencant. Canvis en la Formació i l'Estil El grup ha passat per una reestructuració interna i una evolució sonora significativa: Relleu de membres: Incorporació de nous músics com el baixista Loti i un nou guitarra, aportant noves influències. Canvi lingüístic: Han passat de cantar en anglès al castellà per fer la seva música més accessible. Evolució sonora: El seu estil s'ha desplaçat des del metal progressiu radical cap a un so més definit, tot i que conserven la contundència i l'experimentació amb compassos amalgama (6x4, 5x4). Actuacions i Nou Treball Discogràfic Durant la connexió, la banda ha interpretat en acústic el tema Transforma-te, una peça que reflexiona sobre la decepció davant la falta de suport en moments difícils. La banda presenta el seu nou EP, que tot i tenir només quatre temes, dura 25 minuts i serà la base del seu repertori al concert de les Festes de Santa Tecla al Passeig de les Palmeres. "No pierdas tu tiempo en vano, no quiero que me encuentres tan solo y enojado." Finalment, el grup ha fet una crida sobre la manca de seguretat als locals d'assaig de Tarragona, un problema que afecta a moltes formacions locals de l'Associació de Músics.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Entrevista a Ismael (Underground Spirit) a Tarragona
Underground Spirit: Música Electrònica i Experimentació L'espai radiofònic rep l'Ismael, el creador darrere del projecte musical Underground Spirit, en el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona. El programa se centra en la seva participació en el concurs DO Tarragona i el seu estil musical únic. Procés Creatiu i Estil Musical L'Ismael descriu la seva música com una barreja eclèctica que neix del rock dels 70, però que evoluciona lliurement cap a altres gèneres en funció de l'estat d'ànim: Influències: Des del rock simfònic fins al punk o el funky, passant per l'electrònica dels 80 de grups com Kraftwerk. Composició: Defineix el seu procés com una cosa íntima on la melodia sovint mana sobre la lletra. De fet, utilitza la musicalitat de les paraules, sovint en anglès, com un instrument més. Domini musical: L'artista confessa que, a vegades, és la mateixa música la que el guia a ell: "La música me porta, me domina... me pot la música. És ella la que mana." Actuació en directe i presència a la xarxa Posada en escena: Les seves actuacions no són les d'una banda convencional. L'Ismael està envoltat de cables i aparells electrònics, de manera que la seva concentració és màxima per gestionar tots els sons en directe. L'èxit a Internet: L'Ismael destaca la immediatesa de la xarxa com una eina d'èxit. Ha aconseguit ser número 1 amb temes com Ancient Sex en països llunyans, una fita que considera difícil d'assolir amb la distribució discogràfica tradicional. Cita a Tarragona: Es convida tothom al seu concert el proper dissabte 20 a les 23:30h a la plaça del Rei, on promet un inici "canyero" per trencar el gel.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Entrevista a Tuiris: 10 anys de ska i festa a Tarragona
Tuiris: Una dècada de trajectòria i energia festiva En aquesta entrevista, l'Àngel i el Jordi, membres del grup tarragoní Tuiris, expliquen l'actualitat de la banda i la seva participació en les festes de la ciutat. Amb una formació consolidada de deu persones, el grup destaca per la seva vitalitat sobre l'escenari i un estil que fusiona diverses influències. Projectes i novetats discogràfiques El grup està en un moment clau de la seva carrera amb la presentació de la seva primera maqueta: El títol del nou treball és Salamunduk Shumi, una expressió sense un significat concret que busca la sonoritat. La maqueta inclou quatre cançons que han estat el fruit de deu anys de feina i canvis en la plantilla. L'enregistrament s'ha finançat de manera totalment autogestionada, estalviant els guanys dels seus concerts anteriors. El concert a la Plaça del Rei Tuiris actuarà el proper dilluns 22 a les 3 de la matinada, coincidint amb la nit de l'Empalmada. Els músics destaquen la il·lusió de tocar a casa: Valoren positivament l'ús d'un escenari ampli (8x8 metres) per poder moure's lliurement, ja que la seva música és activa i passional. El repertori serà majoritàriament festiu, basat en l'ska clàssic i ritmes jamaicans, però amb matisos de rock gràcies a les influències personals d'alguns membres. "Tocar a casa sempre dona seguretat... És molt bonic tocar en un festival i que et donin aquesta possibilitat." Identitat i germanor musical Malgrat els reptes de coordinar deu persones amb treballs i horaris diferents, el grup subratlla que actualment viuen un moment de gran complicitat i germanor. Aquesta barreja de gustos (des del reggae fins a Queen o Led Zeppelin) és el que acaba definint el so original de Tuiris.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
10'
Entrevista al grup de rock Goose a Tarragona Ràdio
Entrevista amb Goose: Rock alternatiu per a les festes de Tarragona L'espai mòbil de Tarragona Ràdio a la Rambla ha rebut la visita del David i l'Eloi, membres de la formació tarragonina Goose, que participen en el DO d'enguany. Durant la conversa, han explicat els detalls del seu proper concert i l'evolució del grup. Preparatius per al concert i repertori El grup té programada una actuació de mitja hora al Passeig de les Palmeres el proper divendres 19. Segons han explicat: - Tenen un repertori de cinc o sis cançons, algunes d'elles de llarga durada. - La tria final de les peces dependrà de l'energia i la resposta del públic en directe. - Actuar davant la gent de casa és una barreja de responsabilitat i il·lusió, ja que se senten més còmodes tot i saber que hi haurà amics i coneguts mirant. Trajectòria musical i noves gravacions Malgrat que el projecte té aproximadament un any i mig de vida, el grup ha estat molt actiu en el que han anomenat "treball fosc": - Van gravar la seva primera maqueta només dos mesos després de començar. - Aquest estiu han gravat una segona maqueta a Barcelona, als estudis de Chet Beloski, amb un so molt més madur i conjuntat. - La seva música es defineix com a rock alternatiu amb influències del grunge, fruit dels gustos variats de tots els membres. Procés creatiu i presència digital El cantant és el compositor principal de les bases, però els temes es completen al local d'assaig amb l'aportació de tota la banda: "Ens donem idees mútuament i al final queda la cançó." Les lletres solen ser històries personals del vocalista sobre amor, desamor i la vida quotidiana. Actualment, el grup disposa d'un lloc web oficial (www.goosemusic.tk) on es poden consultar les lletres, veure fotos i estar al dia de les properes actuacions.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
7'
Entrevista a Amparanoia pel seu concert a Santa Tecla
Amparanoia a les Festes de Santa Tecla L'artista Amparo Sánchez, líder de la formació Amparanoia, ha estat entrevistada just després de finalitzar les proves de so per al seu concert a la Plaça de la Font de Tarragona. El grup és un dels plats forts per encetar la programació musical de les festes de Santa Tecla, compartint escenari amb Macaco. Presentació del nou disc: Enxilau L'entrevista s'ha centrat en la promoció del seu quart treball d'estudi, titulat Enxilau. L'àlbum es defineix per: Joc de paraules: El títol fa referència tant al menjar picant llatí com al terme anglosaxó chill out, que reflecteix un ambient de gravació relaxat a casa amb amics. Fusió d'estils: Tot i mantenir l'essència rumbera i cubana, el disc incorpora pinzellades balcàniques, reggae i d'influència africana. Toc electrònic: La producció compta amb una clara aposta per l'electrònica, destacant la masterització realitzada per Tim Young. Gira internacional i projectes de futur Amparo ha destacat que porten en gira des del mes de maig, recorrent països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, França i Itàlia. Pel que fa al futur immediat, l'artista ha revelat: Una col·laboració amb el grup Calexico al novembre per gravar una versió del tema Don't Leave Me Now. Un viatge a Cuba al desembre per col·laborar amb el col·lectiu de hip-hop Grupo Uno. "Volem fer una festa amb la gent, celebrar la festa amb ells i posar tota la nostra energia a l'escenari."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
Evolució i concert de Time Travel al D.O. Tarragona
Metamorfosi i Essència de Time Travel El grup tarragoní Time Travel visita l'estudi per parlar de la seva evolució musical i el seu proper concert en el marc del cicle D.O. (Denominació d'Origen). Els integrants descriuen la seva situació actual no com un canvi radical, sinó com una evolució constant cap a un so més compacte i contundent. Claus de la seva Evolució Musical So de grup: Han passat d'individualitats a una base rítmica més conjunta, amb més presència de guitarra i bateria. Maduresa rítmica: Es prioritza la potència de la base per sobre de la melodia senzilla. Barreja d'influències: El grup es defineix com un "poti-poti" de gustos personals dispars que convergeixen en un projecte comú. El Repte del Concert al D.O. Tarragona El pròxim dissabte dia 20, a les 1:30 h de la matinada, el grup actuarà a la Plaça del Rei. Han preparat un repertori gairebé totalment renovat: * Presentaran cançons noves, fruit de la feina dels darrers mesos. * Mantindran tres temes clàssics per petició del públic, incloent-hi Angels Dream. * La posada en escena inclou un vestuari especial: un traje blau que simbolitza la seva transformació en professionals quan pugen a l'escenari. Les Lletres i el Significat del Nom El lletrista del grup explica que les lletres continuen explorant la quotidianitat però buscant sempre el doble sentit: "S'intenta sempre que tingui un doble sentit cada frase, cada estrofa, cada paràgraf." El nom del grup, Time Travel, també juga amb aquesta ambigüitat: pot significar tant "viatjar en el temps" com que el "temps viatja".
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
19'
Entrevista a Dani Macaco: Projectes i Concert a Tarragona
En aquesta conversa, Dani Macaco, líder del projecte musical Macaco, desgrana la seva filosofia creativa i els detalls de la seva trajectòria actual. L'artista es defineix com el "conductor de l'autobús" d'una formació multicultural que aposta pel mestissatge sense tabús, fusionant arrels tradicionals amb sons d'avantguarda. La clau del so: Entre arrels i antenes El músic avança detalls del seu proper projecte discogràfic, que es titularà Entre raíces y antenes. Aquest treball reflecteix la seva manera d'entendre la música: * Mescla estilística: Combinació de rumba catalana, reggae i ritmes llatins amb elements moderns com el hip-hop, l'electro i els scratches. * Concepte del nou disc: Serà un disc doble on un volum serà més acústic i l'altre més electrònic, representant el contrast entre el dia i la nit. * Filosofia d'innovació: Macaco defensa la necessitat de provar combinacions noves sense por al fracàs, prioritzant sempre la qualitat de la cançó final. El valor del directe i el concert a Tarragona L'entrevista se centra especialment en la potència de les seves actuacions en viu, que l'artista considera la seva prioritat absoluta per sobre de l'estudi de gravació. Respecte al concert del proper 15 de setembre a la Plaça de la Font (Tarragona) per les festes de Santa Tecla: * L'espectacle: Inclourà moments de festa i de calma, amb la presència de balladors de capoeira i una batucada final. * Col·laboracions: S'obre la porta a la improvisació sobre l'escenari amb el grup Amparanoia, amb qui comparteixen una estreta relació personal. L'essència de l'artista Dani també explica l'origen del seu nom artístic, vinculat a la seva inquietud des de petit i a les performances que feia quan tocava al carrer a les Rambles de Barcelona. Malgrat la seva evolució cap a festivals de gran format, manté una actitud oberta davant el consum de la seva música: "Mentre surtin els números per poder gravar un altre, a mi ja em va bé; jo el que necessito és tocar i estar a la carretera."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
25'
Havaneres a la Rambla amb el grup Benfort
Introducció i Context de les Festes L'episodi comença amb una connexió en directe des de la Rambla de Tarragona en el marc de les festes de Santa Tecla 2003. La presentadora Núria i la reportera Sílvia García ens introdueixen a l'ambient festiu i presenten l'agenda de la tarda, que inclou música en directe i entrevistes a grups com Macaco. Presentació del Grup Benfort El grup d'havaneres Benfort, originari de la Selva del Camp, és el protagonista d'aquesta secció. Tot i la seva joventut, mostren una gran passió pel gènere i expliquen el seu recorregut internacional: • Han actuat a més de 10 províncies espanyoles, les Illes Balears i França. • Van ser el primer grup de les comarques de Tarragona a actuar a L'Habana, Cuba. • Destaquen que a Cuba l'havanera es viu d'una manera més coral i dansada que a Catalunya. Membres del Grup • Javier: Representant i col·laborador de la ràdio. • Gerard: Primera veu i acordió (21 anys). • Marc: Segona veu i guitarra (22 anys). "Les havaneres és un tipus de cançó molt elàstica on poden entrar molts tipus de música barrejada... ens ho passem molt bé." L'Havanera com a Gènere Universal El grup reivindica que l'havanera no és exclusiva de Cuba o Espanya, sinó que té presència a tota l'Amèrica Llatina i el Carib, incloent països com Argentina, Mèxic, Jamaica i Colòmbia. En Xavier explica que moltes ranxeres actuals eren originàriament havaneres que van patir modificacions rítmiques. Reivindicació a les Festes de Santa Tecla Es produeix una discussió sobre l'absència de grups d'havaneres en el programa oficial de les festes de Santa Tecla. El grup i les locutores fan una crida a l'organització per recuperar aquest gènere en la programació de la ciutat, oferint el contacte de la ràdio per a futures contractacions. Actuacions en Directe Durant la connexió, el grup interpreta dues peces clau: Esta es mi Habana: Un bolero de l'autor cubà Jorge Luis Drix. A la sombra d'un palmar: Una havanera d'origen mexicà (Yucatán).
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
10'
Actuació musical i cançons tradicionals amb Sílvia Garcia
Recital de música tradicional i popular L'episodi presenta una sessió musical en directe centrada en el gènere de l'havanera i la cançó de taverna. Els intèrprets ofereixen un repertori que connecta amb la tradició marítima i festiva, destacant la interacció amb el públic i l'ambient de celebració. Repertori interpretat Durant la sessió es poden distingir diverses peces clau: Havaneres clàssiques: S'interpreten temes amb la temàtica del mar i el naufragi, com la coneguda història de la batelera. Cançons menorquines: Es presenta una peça de caràcter més festiu, típica de les juergues o de la tornada de la pesca, que evoca la vida quotidiana a la costa amb elements com el peix de roca i la caldereta. Boleros participatius: L'actuació culmina amb el famós bolero Viajera, on es demana la participació activa de l'audiència amb la tornada > "Dime que sí". Ambient i cloenda L'esdeveniment destaca per la seva proximitat, on els músics conviden els assistents i els presentadors de l'estudi a unir-se al cant. L'ambient s'anima progressivament a mesura que arriba més públic, convertint la secció en un petit concert improvisat abans d'acomiadar la connexió.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Salutació Nocturna i Benvinguda
Anàlisi de la Sessió El contingut d'aquesta sessió es basa principalment en una salutació reiterada que estableix l'inici d'una trobada o comunicació. Durant tot l'enregistrament, es repeteix la fórmula de cortesia "Bona nit" de manera sistemàtica. Aspectes rellevants de la interacció: Consistència en el missatge: S'utilitza exclusivament una salutació nocturna. Ritme de la comunicació: Les intervencions es produeixen en intervals de temps regulars, aproximadament cada 30 segons. To de la conversa: Sembla tractar-se d'una fase inicial de benvinguda o d'algun tipus de prova de continuïtat. "Bona nit" Finalment, s'observen certs períodes de silenci entre les salutacions, cosa que suggereix una interacció pausada o l'espera d'una resposta per part de l'audiència o altres interlocutors.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
11'
Salutació Nocturna Reiterada
Anàlisi de la Salutació Aquest document recull una seqüència de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg del temps. L'estructura del contingut suggereix una interacció ritual o una prova de comunicació continuada. Punts Clau de la Interacció Repetició constant: El missatge principal és invariable i es centra exclusivament en l'expressió "Bona nit". Freqüència temporal: Les intervencions es produeixen en intervals regulars d'uns 30 segons aproximadament. Estabilitat del diàleg: No s'observa cap variació en el registre ni en la forma de la salutació. "Bona nit" En resum, el text mostra un patró de comunicació basat en la cortesia i la repetició d'una fórmula de comiat o benvinguda nocturna sense cap altre contingut informatiu addicional.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Thaleia: Reconstrucció Històrica del Bateig Romà
La Rigorositat de la Reconstrucció Històrica amb Thaleia En aquesta entrevista, la Mercè Tovilla i la Montse Reyes, membres del grup de reconstrucció històrica Thaleia del Camp de Tarragona, detallen la seva tasca de divulgació del món clàssic. A diferència del teatre convencional, la reconstrucció històrica es basa en una recerca exhaustiva de fonts literàries i arqueològiques per reproduir amb fidelitat la vida quotidiana de l'època romana. Característiques del grup i la seva metodologia Equip multidisciplinari: El grup està format per unes 25 persones, incloent-hi arqueòlegs i historiadors que garanteixen el rigor científic. Producció artesanal: Des del vestuari fins a l'atretzzo i les sabates, tot es fabrica seguint models antics, amb una cerca minuciosa de materials que s'aproximin a les textures originals. Recerca musical: El grup també investiga la música romana, reconstruint instruments a partir de pintures i troballes arqueològiques per esbrinar com sonaven. La representació del bateig romà L'activitat principal d'aquest estiu al Museu d'Història de Tarragona ha estat la recreació d'un bateig romà a les voltes del Circ. Les convidades destaquen: Similituds actuals: Sorprenentment, la cerimònia té molts paral·lelismes amb les actuals, fet que ajuda el públic a connectar amb el passat. Vida quotidiana: Han triat temes com la infància i l'escola per mostrar el dia a dia dels ciutadans romans, més enllà dels grans fets bèl·lics. "Cada any podríem fer una representació diferent i no se'ns acabarien els temes; la vida quotidiana romana oferia mil històries, des de bodes fins a funerals." Projecció Internacional El grup ha participat recentment en jornades internacionals a Itàlia, on han compartit experiències amb formacions de tota Europa (Bèlgica, Hongria, Àustria). Tot i que la majoria són aficionats que dediquen el seu temps lliure per passió, el nivell d'especialització és altíssim, participant fins i tot en congressos acadèmics vinculats a la reconstrucció.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
11'
Activitats i futur del Port de Tarragona
Introducció i obertura de la ciutat al mar L'entrevista amb Lluís Badia, president de l'autoritat portuària de Tarragona, se centra en la voluntat de la institució de fer que la ciutat deixi de viure d'esquenes al mar. Es destaca la col·laboració amb l'Ajuntament per oferir una proposta cultural i lúdica alternativa que complementi l'atractiu històric de la ciutat. Les passejades en Golondrina Una de les activitats amb més èxit són els trajectes pel port a bord de la Golondrina: Horaris i disponibilitat: Es realitzen els diumenges al matí, de 12:00 a 14:00 hores, durant tot l'any. Experiència: Són viatges d'uns 25 o 30 minuts amb guia per les aigües calmades de l'interior del port. Objectiu: Que el ciutadà conegui de primera mà les instal·lacions, el tipus de vaixells que hi arriben i l'activitat econòmica que s'hi genera. Xifres: S'estima que l'any 2003 s'arribarà als 10.000 visitants. Espais culturals i d'oci El Port de Tarragona ha rehabilitat diversos espais per a l'ús de la ciutadania: Els Tinglados: Magatzems convertits en sales d'exposicions per a artistes internacionals i locals (amateurs). Museu del Port: Un espai viu que renova les seves adquisicions cada pocs mesos. Carril bici de l'escollera: Un recorregut de 3,5 km fins al Far de la Banya, molt utilitzat per famílies i esportistes. Projectes de futur Lluís Badia anuncia reptes ambiciosos per als propers mesos: "Dins de l'escollera inaugurarem un museu de fars estable... serà l'únic museu arreu de tot l'estat espanyol en aquest sentit." Museu de Fars: Previst per a mitjans de setembre, coincidint amb les festes de Santa Tecla. La Nova Marina: Un projecte de reordenació que començarà a l'octubre per convertir el port en una referència per a vaixells de luxe, similar a Montecarlo o Niça. Crida a les associacions: Es convida a entitats veïnals i col·legis a sol·licitar visites guiades i espais per enfortir el vincle social.