Tots els episodis

62470 episodis disponibles

episodis

60577-60600 de 62470

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Presentació del festival Avellana Rock 2003 a Tarragona
Presentació oficial de l'Avellana Rock 2003 S'ha realitzat la roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Tarragona per presentar la primera edició de l'Avellana Rock, un festival que neix amb la voluntat de potenciar el panorama musical de la demarcació de Tarragona i consolidar-se com una alternativa cultural popular. Dates i Ubicacions Clau L'esdeveniment es divideix en dues etapes principals durant el mes de juny: * Del 6 al 8 de juny: Concerts a la sala La Vaqueria (Tarragona), amb entrada gratuïta i grups del territori. * De l'11 al 15 de juny: El plat fort a Constantí, amb grans escenaris a l'aire lliure. Infraestructura i Serveis del Festival Els organitzadors, Gerard Bargalló i Albert Bonet, han destacat que el recinte de Constantí comptarà amb: * Diferents zones: Camps de concert, zona d'acampada, pàrquing, supermercats, restaurants i fira d'atraccions. * Moneda pròpia: El festival utilitzarà l'Ave (anomenada humorísticament "ocell" per un error de traducció automàtica) que es podrà bescanviar per euros. * Preus populars: S'ha buscat una política de preus assequibles per afavorir la màxima assistència. Col·laboracions i Filosofia L'esdeveniment destaca per la seva transversalitat: * Suport de la pagesia: S'han establert sinergies amb el sector agrari per vincular la cultura juvenil amb la defensa del camp. * Projecció exterior: Ja s'han rebut nombroses consultes d'arreu de l'Estat, superant les previsions inicials. "Volem consolidar una alternativa abans que fer un negoci ràpid; el concepte d'Avellana Rock s'ha venut sol."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
34'
Brams i l'energia de 13 anys de rock combatiu
Trajectòria i evolució de Brams En aquesta conversa amb el Tito (Francesc Ribera), alma mater de la mítica formació catalana, es repassen els 13 anys de trajectòria del grup. Des dels seus inicis com a amics de col·legi al Berguedà fins a la seva professionalització, el grup ha viscut canvis de formació sempre sota una premissa: mantenir la seva identitat pròpia. • El grup va néixer per explicar coses, no només per fer música. • La majoria dels seus components combinen el grup amb la docència musical. • Mantenen una secció de vents característica que els dona personalitat. El nou disc: Energia Després de dos anys des de l'anterior treball (Aldea Global), el grup presenta Energia, un disc que el Tito descriu com a obertament optimista. Aquest treball és una crida a la possibilitat de materialitzar somnis i una reivindicació de la capacitat de treball de la societat davant les injustícies. Procés de creació El mètode de treball de Brams és singular i estructurat: • Primero decideixen el concepte central (en aquest cas, l'optimisme i l'energia). • Les lletres, escrites majoritàriament pel Tito, marquen el camí. • La música es composa al servei del missatge, variant la intensitat segons el discurs. Crítica social i política El grup no abandona la seva faceta més reivindicativa, denunciant les mancances de llibertat d'expressió i el sistema oligàrquic actual: "Aquesta terra és nostra, però el món és de tots." La connexió amb el públic i el directe El Tito destaca que el concert és el moment on realment es completa el diàleg amb els seguidors. Per preparar la nova gira, el grup s'ha reclòs en un ateneu a Lluçaners (el Pens) per assajar amb tot l'equip tècnic i oferir un espectacle que tingui un fil conductor clar, més enllà de ser una simple successió de cançons. Reflexions sobre la cultura catalana L'entrevista conclou amb una defensa de la música d'arrel i la tradició, enteses com la matèria prima necessària per a qualsevol barreja o innovació posterior. Es reivindica el marc dels Països Catalans com el seu espai natural de treball i la necessitat de ser originals per no convertir-se en simples còpies de la cultura anglosaxona.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
16'
Descobrint el Tai-txi-tuan amb l'Associació Wui
Introducció al Tai-txi-tuan i l'Associació Cultural Wui En aquesta entrevista es presenta l'Associació Cultural Wui Tai Chi Chuen, una entitat amb seu a l'Hotel d'Entitats de Tarragona que es dedica a la difusió d'aquest art marcial d'origen xinès. El seu president i mestre, Juan Luis Mellado, explica que l'associació va néixer l'any 2001 i es va especialitzar en el Tai-txi-tuan (Tai Chi Chuen) el 2003. Fonaments i Filosofia El Tai-txi-tuan és definit com un estil de Kung Fu de l'escola interna del nord de Xina. Malgrat la seva fama com a mètode de salut, Mellado subratlla la seva naturalesa original: "Tot i que sigui famós pels seus aspectes de salut, no s'ha d'oblidar que la base principal i el que realment és, per damunt de tot, és un art marcial." Alguns conceptes clau tractats inclouen: - Dualitat (Tai Chi): Representa l'equilibri entre el Yin i el Yang. - Lluita (Chuen): El terme indica que es tracta d'un sistema de combat basat en aquesta filosofia. - Orígens: Té arrels de més de 1.500 anys, tot i que la seva estructura actual es va fixar cap al 1640 sota la influència del general Chen Wangting. Beneficis i Pràctica L'entrevista desmunta el mite que el Tai-txi és una activitat merament relaxant o de baixa intensitat. Tot i que els moviments són externament suaus, existeix una força interna i requereix un esforç progressiu. Salut i Medicina Tradicional Xinesa: L'objectiu és equilibrar l'energia (Qi) per prevenir malalties i reforçar el sistema immunitari. Les Tres Joies (Zansai): La pràctica combina el pensament, la respiració i el moviment corporal. Accessibilitat: L'associació ofereix grups diferenciats per a menors i majors de 35 anys, adaptant l'enfocament segons les capacitats físiques dels alumnes. L'entitat no només imparteix classes regulars, sinó que també organitza conferències sobre medicina tradicional, Qigong i filosofia taoista per oferir una visió completa d'aquesta disciplina mil·lenària.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Zalamera presenta el seu disc 'Como la caña del sur'
Entrevista amb el grup Zalamera El grup barceloní Zalamera visita els estudis de Tarragona Ràdio per presentar el seu primer treball discogràfic titulat 'Como la caña del sur'. La formació, representada en aquesta entrevista per la Mar (vocalista) i el José María (guitarra), explica els orígens del projecte i les seves expectatives davant el concert a la sala La Boqueria de Tarragona. Origen i trajectòria de la formació El nom: El terme Zalamera prové d'un homenatge a l'àvia del José María, la senyora Magdalena, que sempre definia la Mar amb aquest adjectiu. Història: Tot i que els membres ja tenien carreres musicals prèvies, es van unir com a formació l'any 1998. Després de cinc anys de treball i molta tenacitat, han aconseguit publicar el seu primer disc. El procés de gravació: Van signar amb la discogràfica Tempo Music, que els ha donat total llibertat creativa, permetent-los triar productor i estudi. Estil i composició El disc es defineix com una barreja d'estils que surten de manera natural, sense etiquetes rígides: Influències: Una combinació d'aires flamencs, pop i rock. Composició: Les lletres són obra del Tete (el tercer component, absent a l'entrevista), mentre que la part musical es negocia i es construeix entre tots tres. Temes destacats: S'han escoltat peces com "Sueña" (amb aires de rumba) i "Inspiración". El directe a Tarragona Dissabte a les 20:00h, el grup oferirà un concert a La Boqueria. En el directe, la banda s'amplia fins a sis músics (tres guitarres, baix, bateria i veu). Els artistes destaquen la importància del contacte directe amb el públic: "És on nosaltres ho passem millor, perquè tenim el contacte amb la gent." Referents musicals Els membres de Zalamera confessen influències variades que van des del pop nacional dels 80 i 90 (El Último de la Fila, Radio Futura) fins a referents del flamenc i la cançó espanyola com Camarón, Triana o Luz Casal.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
6'
Jesús Monllaó: El cinema des de Tarragona
Cinema i producció a Tarragona El director Jesús Monllaó reflexiona sobre la realitat de fer cinema a Tarragona, compartint l'èxit del seu segon treball, Glòria, que ha estat guardonat amb diversos premis, incloent-hi el de millor guió. Tot i que la indústria cinematogràfica té el seu nucli a Barcelona i Madrid, Monllaó aposta per rodar a la seva ciutat natal tot i les dificultats logístiques. Desafiaments de la Indústria Manca de tècnics especialitzats: Per a rodatges en format professional de 35 mil·límetres, cal importar personal tècnic de Barcelona. Crisi del sector: Entre els anys 2001 i 2002, la producció ha patit una davallada a causa de la reducció d'ajuts governamentals i la inestabilitat internacional. Suport institucional: El director destaca positivament el paper de l'Ajuntament de Tarragona en el suport a les iniciatives locals. Trajectòria Personal i Polifacètica L'entrevista revela aspectes sorprenents de la vida de Monllaó abans de dedicar-se completament al setè art: Va exercir durant anys com a professor d'anglès. Té un passat esportiu destacat com a campió de Catalunya de boxa (pesos pesants) i campió d'Espanya d'aixecament de peses (press de banca). "Alguns productors són més durs que el Tyson. Ja va bé haver rebut algunes pinyes perquè les que et donen al món professional solen ser força més dures." Actualment, el director es troba en una fase creativa, centrada en nous projectes de llargmetratge mentre continua la distribució dels seus treballs actuals.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
11'
Sèrie de salutacions nocturnes repetides
Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència de salutacions cordials que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg del temps. El contingut es centra exclusivament en l'expressió formal de cortesia utilitzada habitualment al final del dia. Aspectes destacats de la comunicació L'ús constant de la fórmula de cortesia "Bona nit". Una estructura repetitiva i rítmica que es manté durant tot el registre. L'absència de contingut addicional o informació contextual més enllà de la salutació bàsica. "Bona nit" En resum, es tracta d'una interacció breu i reiterada que manté un to amable i constant entre els interlocutors.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
21'
La Pobla de Mafumet acollirà la Trobada d'Armats
Trobada d'Armats a la Pobla de Mafumet El proper diumenge 6 d'abril, la Pobla de Mafumet es convertirà en l'epicentre de la tradició romana amb l'organització de l'XI Trobada d'Armats de les Comarques de Tarragona. L'esdeveniment, que ha requerit més d'un any de preparació, aplegarà uns 800 manalles i 20 grups procedents de tota la província, a més de colles convidades de Lleida i Barcelona. Història i Identitat del Grup Refundació: L'entitat actual es va recuperar l'any 1998, després d'un llarg parèntesi que va començar l'any 1937 a causa de la Guerra Civil. Vestuari i Equipament: Per diferenciar-se d'altres colles, van anar a Saragossa per confeccionar un vestuari amb capes blaves i cuirasses amb l'escut del poble. A més, han reproduït les llances originals de l'any 37, recuperades gràcies a la parròquia local. Relleu Generacional: El grup està format per 46 persones amb una mitjana d'edat sorprenentment baixa (entre 25 i 30 anys), incloent-hi una escola de músics infantil. Calendari i Actes de Setmana Santa Diumenge 6 d'abril: La jornada començarà amb una reconstrucció històrica a la Rambla Jaume I, seguida d'una revista de tropes per part d'un personatge que representarà Cèsar August i una desfilada amb exhibicions de passos lents i ràpids. Dijous Sant (17 d'abril): Es representarà la quarta edició del Misteri de la Passió, un drama sacre on participen unes 120 persones del municipi. "Volem que la Setmana Santa a la Pobla sigui cada vegada més interessant i bonica, donant una il·lusió al poble que abans no tenia." L'esforç organitzatiu ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament, empreses locals i la recent creació d'una comissió d'armats per unificar criteris a nivell provincial.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
35'
I Festival Internacional de Jazz de Reus
Presentació de l'entrevista i orígens La conversa s'inicia amb la presentació de Jaume Joan Magrinyà, director del primer Festival Internacional de Jazz i president de l'Associació d'Amics del Jazz de Reus. Magrinyà explica que la seva passió pel gènere neix de ben jove, influenciat pel cinema musical i artistes com Xavier Cugat. Perspectiva sobre l'evolució del Jazz Tot i que el seu interès prové del jazz tradicional (Duke Ellington, Louis Armstrong), reconeix l'evolució cap a noves escoles i corrents més moderns com el bebop de Miles Davis o Charlie Parker. Programació Destacada del Festival El festival presenta una combinació de talent local i figures internacionals de gran renom: • Tarragona Reunion Sextet: Presentaran una revisió mítica de l'àlbum Kind of Blue de Miles Davis. • Llibert Fortuny: Definit com "l'home de moda", destaca per la seva formació als Estats Units i la seva energia interpretativa. • Chimo Tébar: Guitarrista reconegut per fusionar el jazz clàssic amb aromes flamenques. • Chano Domínguez: Pianista d'èxit internacional que ha col·laborat amb Wynton Marsalis. Organització i Reptes Econòmics Magrinyà detalla la dificultat de gestionar un festival d'aquesta magnitud des d'una associació petita. Segons explica: "Hem sigut potser una mica massa valents per ser la primera edició." Es discuteix la complexitat d'aconseguir patrocini privat i la dependència de les subvencions de les administracions públiques (Generalitat, Diputació i Ajuntament de Reus). Tancament i Activitats Paral·leles L'episodi acaba repassant els plats forts del final del festival: • Monty Alexander: L'estrella internacional que ve directament de Nova York per tancar l'esdeveniment al Teatre Fortuny. • Concurs per a joves valors: Una iniciativa per fomentar el talent emergent que ha rebut 17 propostes d'arreu de Catalunya. • Activitats culturals: Conferències de Javier Coma i projeccions cinematogràfiques a la sala Arloff.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
17'
La Tremolla presenta 'El Malentès' a la Canonja
Entrevista amb el grup de teatre La Tremolla El programa rep el director Pep Grasset i l'actor Bladi Luzano, membres de la companyia de Vila-seca La Tremolla, per parlar de la seva trajectòria i de la propera representació de l'obra El Malentès d'Albert Camus al teatre de l'Orfeó Canongí. Detalls de la representació i l'obra Data i lloc: Diumenge 23 a les 19:00h a l'Orfeó Canongí. L'obra: Es tracta d'un drama existencialista d'Albert Camus que narra el tràgic intent de retrobament d'un personatge amb la seva família. Posada en escena: Compta amb 5 actors, un disseny de llums acurat i la presència destacada de música en directe amb una violinista integrada en l'acció. Filosofia de la companyia "El teatre és un mirall trencat on cadascú agafa aquell tros de veritat que li agrada." La Tremolla es defineix com un grup de teatre de text que prioritza el rigor cap a l'autor. Durant l'entrevista, reivindiquen la funció social i cultural del teatre: Cultura autèntica: Allunyada de productes prefabricats, buscant que l'espectador pensi i s'emocioni. Compromís amb el text: No fan creacions pròpies, sinó que interpreten autors de qualitat per enriquir tant el grup com el públic. Foment de la cultura: Subratllen la importància que el públic s'acostumi a pagar el valor real de la cultura, ja que aquesta implica un gran esforç i recursos. Referents i futurs projectes Els convidats mencionen els seus referents literaris, destacant noms com Shakespeare, Goldoni, Sergi Belbel i especialment Joan Oliver, de qui estan preparant nous projectes. També han avançat el seu interès futur per dur a escena El verí del teatre i algun projecte arriscat sobre Shakespeare.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
5'
RAFE Collage: Una nova visió de la cultura rave
Explorant la cultura rave més enllà de la festa En aquesta entrevista, Sergi Nogués (conegut artísticament com a Sergi Maverick) presenta la seva proposta audiovisual interactiva anomenada RAFE Collage, que tindrà lloc a la Sala Zero (mencionada com a Sala Gruf) de Tarragona. L'objectiu principal és desmuntar els prejudicis i oferir una visió multidimensional del que significa realment el moviment rave. Detalls de la proposta audiovisual L'esdeveniment no es defineix com un concert convencional, sinó com una experiència interactiva que combina diversos elements: Material visual: Projecció de diapositives i contingut en format DVD d'esdeveniments com la Barcelona Parade i festivals internacionals a Portugal. Música electrònica: Una selecció musical que fuig del tòpic del techno per incloure estils com el psytrance, els ritmes tribals i el house. Interactivitat: La intenció és obrir un debat amb el públic perquè els assistents comparteixin les seves pròpies percepcions i experiències sobre el moviment. Una definició més àmplia del concepte Sergi Maverick insisteix que la cultura rave s'ha de veure des d'una perspectiva molt més rica que la simple definició de diccionari: "No és només festa, sinó que està associat a uns escenaris, a esdeveniments de relació social i a l'exposició artística i cultural." L'experiència es presenta com un acte d'exposició artística i cultural partint de l'excusa lúdica per arribar a una reflexió més profunda sobre la convivència i la creació col·lectiva.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
11'
Entrevista al grup La Caixa Fosca: Pop-rock i passió en directe
Entrevista amb La Caixa Fosca El grup barceloní La Caixa Fosca visita els estudis per presentar el seu primer treball discogràfic homònim i parlar del seu concert a la sala La Boqueria de Tarragona. La banda, formada per cinc membres, neix de la fusió de dues formacions anteriors (Hellokatas i Knockout) i aposta per un so pop-rock clàssic amb tocs personalitzats. Punts clau de la conversa: Estil i Influències: Es defineixen com un grup de pop-rock amb influències de bandes americanes com Pearl Jam i clàssics com els Rolling Stones o U2. També reconeixen l'herència del rock català, especialment de grups com Sopa de Cabra. El directe: Prometen un espectacle amb molta canya, superant la intensitat del disc. El seu repertori inclou temes del nou àlbum, maquetes antigues i cançons inèdites que formaran part del seu futur projecte. Sentit de les lletres: Les composicions, escrites majoritàriament pel Rubén Pastor, són reflexions íntimes sobre l'entorn i els sentiments: > "Barcelona no és una cançó dedicada a la ciutat, sinó als sentiments que despulla la ciutat a la nit, quan està buida." Col·laboracions destacades: Han compartit escenari amb figures consolidades de l'escena catalana com Joan Reig (Els Pets), l'Agustí Busom o la Laia de Grisando, creant un pont entre les noves generacions i els anomenats "dinosaures" de la música. Projectes futurs Amb el disc publicat fa vuit mesos, la banda ja està immersa en la creació de nou material i té l'agenda plena de concerts per a la temporada d'estiu, amb parades confirmades a Vila-seca i Vilafranca.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
19'
Entrevista a Jaume Tugores: Música mediterrània i cinema
Trajectòria i estil musical El músic mallorquí Jaume Tugores explica la seva evolució artística durant els últims 13 anys, culminant en el seu projecte personal de música instrumental. La seva obra s'etiqueta com a mediterrània, una definició que accepta pels timbres emprats, com la guitarra espanyola, la viola, la flauta travessera i el contrabaix. Principals influències Ennio Morricone: Tugores el considera el seu ídol absolut i una influència fonamental en la seva manera d'entendre la intensitat emocional a través de les melodies. Cinema: La seva música està estretament lligada al sèptim art, servint com a vehicle per explicar històries sense paraules. Tradició: Beu de les arrels sonores d'Itàlia, Grècia i les Illes Balears. "He après moltíssim a fer música escoltant el Morricone sense cap dubte." El nou disc: El seu Orient El seu segon treball discogràfic, titulat El seu Orient, transporta l'oient a un orient imaginari i exòtic, inspirat pels contes de Les mil i una nits i les seves vivències a ciutats com Istanbul. El músic destaca que el repte de la música instrumental és comunicar sense la veu humana, tot i que reconeix l'avantatge que aquest llenguatge és universal i entès a qualsevol part del món, com ha comprovat recentment en concerts a Alemanya. Directe i filosofia de vida Tugores es descriu com una persona tranquil·la que busca transmetre intensitat emocional més que força física o volum. Per al seu concert a la Sala 0, proposa una formació en trio que manté la calidesa i l'energia de les seves composicions, convidant a l'oient a un exercici d'introspecció i imaginació.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
30'
Sessió de Benvinguda: Salutacions i Introducció
Introducció i Benvinguda Aquesta sessió es caracteritza per una obertura cordial i repetida on els participants estableixen el contacte inicial. Durant tot l'episodi, es manté un to amable centrat en la cortesia i l'acollida. Dinàmica de la Sessió • Es produeix una iteració constant de la salutació "Bona nit". • El focus principal és establir una connexió directa amb l'audiència des del primer segon. • No es profunditza en temes tècnics o debats complexos, prioritzant la fase de recepció. Punts Clau L'episodi serveix com a preàmbul o espai de trobada on destaca: La repetició rítmica de les salutacions. La generació d'un ambient de proximitat. L'absència de conflicte, buscant una sintonia absoluta entre els interlocutors. "Bona nit" com a eix central de tota la interacció nocturna.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Berta presenta 'Tan al límit': Evolució i sinceritat musical
Entrevista a la cantautora Berta En aquesta conversa, la Berta presenta el seu darrer treball, Tan al límit, i repassa la seva trajectòria des dels inicis més íntims fins a un so més consolidat i proper al pop-rock. El programa explora les seves influències, la seva formació acadèmica i el procés creatiu darrere les seves cançons. Evolució Discogràfica La Berta descriu el seu camí musical a través de tres treballs clau: * Estic relaxada: Un primer disc marcat per balades melòdiques, intimistes i una certa ingenuïtat adolescent. * Am Cents (2000): Un salt cap al pop-rock fruit de la necessitat de transmetre més energia i "canya" sobre l'escenari. * Tan al límit: El seu treball actual, on destaca una definició més clara del so i dels arranjaments gràcies a l'experiència acumulada. Procés Creatiu i Col·laboracions L'artista subratlla la importància de la sinceritat en les seves lletres, que sovint són autobiogràfiques i parlen sobre la rutina, l'amor i les vivències quotidianes. "La música no deixa de ser una manera de transmetre els sentiments; si no transmets, de què serveix?" En aquest nou disc, ha col·laborat amb músics de renom (que han tocat amb Estopa o Joaquín Sabina) i amb el productor Nacho Lesko, aconseguint un equilibri entre el seu origen al piano i un vestit musical més ric. Formació i Influències La Berta té una sòlida formació en música clàssica al Liceu, però un incident de salut durant els seus exàmens la va portar a dedicar-se a la composició actual. Tot i que es troba còmoda amb el clàssic, actualment estudia tècnica de so i busca fusionar diversos estils. Entre les seves referències cita veus amb personalitat com Lenny Kravitz, Macy Gray, Sheryl Crow o Luz Casal. Directes i Propers Concerts L'artista presentarà el disc en format acústic a la Torredembarra, oferint un concert íntim però amb força, incloent elements nous com loops de percussió i fins i tot un remix d'estil més proper al hip-hop.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
20'
Guillermina Motta: 'Fent Equilibris' i el seu llegat musical
Entrevista a Guillermina Motta: Una vida dedicada a la interpretació L'artista catalana Guillermina Motta presenta Fent Equilibris, un extens treball recopilatori que abasta la seva trajectòria musical des de l'any 1964 fins al 2002. Durant l'entrevista, l'artista repassa la seva evolució, la seva visió de la música i la seva actual etapa com a comunicadora. La gènesi del nou recopilatori El treball consta de sis CDs ordenats cronològicament que recullen les peces més significatives de la seva carrera. Confessa haver pres la iniciativa de fer aquest recull per evitar que terceres persones ho fessin sense el seu criteri personal. Afirma haver sentit una barreja de xoc i simpatia en retrobar-se amb la seva pròpia veu i imatge del passat. Filosofia de vida i música Es defineix principalment com a intèrpret més que com a autora, defensant la capacitat d'agafar cançons d'altres i fer-les pròpies. El títol del disc, Fent Equilibris, reflecteix la seva admiració per la gent que no té les coses assegurades i va improvisant per la vida. Motta destaca la cançó El Mestre d'Escola pel seu caràcter social, recordant els infants que envelleixen prematurament a causa de les guerres. "Per mi la millor època és la del dia d'avui, la que estic vivint ara. Perquè la passada està passada i demà no sabrem si viurem." Activitat actual i altres facetes Tot i que va deixar els escenaris l'any 1989, ha col·laborat extensament en ràdio i televisió amb figures com Antoni Bassas i Júlia Otero. Es declara amant de la música clàssica i el bon cinema, recomanant films com El pianista o Lejos del Cielo. Sobre un possible retorn definitiu als escenaris, es manté ambigua, afirmant que viu el present sense planificar fites futures.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
25'
Papa Noés i el seu primer disc 'Mono'
Entrevista amb Albert Jordà del grup Papa Noés En aquesta sessió, l'Albert Jordà, líder i cantant del grup Papa Noés, presenta el seu primer treball discogràfic titulat Mono. El grup, originari del Camp de Tarragona, explica la seva trajectòria des de la victòria al concurs de maquetes de la revista Enderrock fins a la publicació amb la discogràfica Global. Filosofia i Estil Musical La banda es defineix per una llibertat creativa total, fugint de modes passatgeres: • La seva filosofia és "fer el que els dóna la gana" i seguir els seus gustos personals. • Defineixen el seu estil com a pop-rock melòdic amb tocs anglosaxons. • Les composicions s'estructuren sovint a partir d'un piano o una guitarra acústica, incorporant posteriorment elements electrònics. Col·laboracions de Luxe L'àlbum destaca per la participació d'artistes consolidats de l'escena catalana: • Lluís Llach: Col·labora en el tema Dins el llit, aportant un aire solemne a la peça que tanca el disc. • Santi Balmes (Love of Lesbian): Participa en el disc, cantant per primera vegada en català en un projecte extern. • Javi Vidal: Ofereix suport tècnic i sonor a l'estudi de gravació. El Directe i l'Escena Local L'Albert comenta les dificultats de fer música a Tarragona, destacant la manca de locals d'assaig i sales d'actuació, tot i que veu una lleugera millora. El directe del grup es descriu com a més desenfrenat i lliure que el disc d'estudi. "És difícil trobar portes obertes, inclús els camins que et portin a aquestes portes."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
6'
Música Dixieland i cuina criolla al Cafè Cantonada
El Festival de Dixieland arriba a la gastronomia En el marc del Desè Festival Internacional de Música de Dixieland a Tarragona, el responsable del Cafè Cantonada, Robert Arrieta, explica com han fusionat la música en directe amb una proposta culinària temàtica. L'establiment ofereix sopars amb actuacions de bandes en un entorn que recrea l'atmosfera de principis del segle XX. Proposta musical i horaris Els sopars i concerts tenen lloc durant tres dies consecutius a les 21:30h, comptant amb una banda diferent cada jornada: * Dijous: La Sitch Band de Sitges. * Divendres: Una banda procedent de França. * Dissabte: Una formació de Madrid. Gastronomia: El menú criollo La proposta gastronòmica és un homenatge a la cuina criolla de Nova Orleans del període 1890-1900, adaptada lleugerament als gustos locals: 1. Amanida de panatges: Un assortiment de diversos tipus de col (repollo) amb una salsa de crema de llet, oli, vinagre i poma. 2. Camarón al licor de taronja: Elaborats amb una base de ceba vermella, alcaparres, pepinets i porros. 3. Pollastre amb salsa elaborada: Pits de pollastre amb una salsa de formatge, nous i un toc de jalapeño (xile). "Fem una selecció de receptes per internet i les adaptem una mica perquè el sabor no sigui tan fort i agradi aquí, reduint ingredients com el picant." Èxit de convocatòria L'esdeveniment ha tingut una gran rebuda, amb el divendres ja completament ple (overbooking) i reserves que freguen el 90-95% de la capacitat per a la resta de dies. L'ambientació del local, que data del 1904, complementa perfectament l'estètica del festival.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Entrevista a la Pixi Dixi Band al Festival de Tarragona
La Pixi Dixi Band i el so de Nova Orleans L'episodi presenta una entrevista amb Sisko Lider (clarinet) i Carles Borràs (saxo), membres de la formació tarragonina Pixi Dixi Band. El grup, que celebra quasi una dècada de trajectòria, comparteix la seva passió pel dixieland, l'estil més tradicional del jazz originari de Nova Orleans. L'essència del Dixieland Els músics expliquen les característiques que defineixen aquest gènere: Instrumentació: La banda està formada per set músics amb instruments de vent (trompeta, clarinet, saxo, trombó, tuba), banjo i bateria. Tècnica i improvisació: Es basa en un tema central a partir del qual cada músic improvisa. A diferència de la música clàssica, els accents recauen en els temps secundaris (el dos i el quatre). L'esperit alegre: Es destaca la tradició dels enterraments a Nova Orleans, on després de la tristesa es tocava música festiva per celebrar la "millor vida" del difunt. Diferències amb el Swing Segons els convidats, encara que sovint es confonen, hi ha diferències clares: "El dixieland s'associa a bandes petites de carrer, mentre que el swing és propi de les Big Bands amb seccions de vent potents." Participació en el Festival de Tarragona La banda és una habitual del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona. Durant l'entrevista, comenten la seva experiència tocant sobre una nàrria de cavalls (un antic carro de transport de cervesa) i anuncien les seves properes actuacions en locals tancats i sopars temàtics a la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
12'
Taller de Gòspel al 10è Festival de Dixieland
El Gòspel com a Expressió de Sentiment i Vida En el marc del Desè Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, l’entrevistador presenta una activitat que va més enllà dels concerts convencionals: un taller de gòspel obert a tota la ciutadania. L'Oriol Carbonell, representant de l'associació Taller de Gòspel, explica la filosofia i els detalls d'aquesta jornada formativa. Conceptes clau del Gòspel L'Oriol defineix aquest gènere no només com a música, sinó com una forma de comunicació profunda: Origen: Neix del mestissatge entre la música africana, l'experiència de l'esclavatge als Estats Units i els espirituals negres. L'instrument principal: La veu és l'eix central, però no cal una tècnica perfecta, sinó capacitat d'expressió. Gènere germà: Es destaca la seva connexió directa amb el blues i el jazz (especialment l'estil Dixieland). Detalls del Taller a Tarragona El taller tindrà lloc aquest dissabte a l'Antiga Audiència i presenta les següents característiques: Horari: Sessió de matí (10:00h a 14:00h) i tarda (16:00h a 18:00h). Metodologia: Inclou escalfament vocal, separació per tessitures i aprenentatge de repertori, gran part del qual és composició de l'instructor, Emmanuel Job. Inclusivitat: Està obert a tothom, sense necessitat de saber llegir partitures ni tenir una religiositat específica. "El gòspel és una experiència humana, una qüestió d'actitud. Si tens ganes de transmetre el que portes a dins, pots cantar gòspel." Objectius del taller L'objectiu principal és que els assistents perdin la por i la vergonya, fomentant que es llencin a fer solos i a expressar-se amb total llibertat emocional. L'organització també disposa d'una pàgina web oficial on es pot consultar l'agenda d'esdeveniments relacionats amb aquest gènere a tot el país.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
12'
Entrevista a Roser: del taller de Popstars al seu disc 'Desperter'
Trajectòria i orígens professionals La Roser Murillo Rivera, coneguda artísticament com a Roser, explica que la seva vinculació amb el món de l'espectacle és vocacional i heretada de la seva família de faranduleros. Tot i que el gran públic la va conèixer arran del concurs de televisió Popstars, l'artista destaca que ja tenia una sòlida experiència prèvia: Va començar professionalment als 18 anys. Va treballar en orquestres, sales de festa i el món de la moda i publicitat. Defineix l'etapa de les orquestres com una escola de maestria i d'agafar tables a dalt de l'escenari, malgrat la duresa de la vida en ruta. L'experiència a Popstars L'artista descriu el seu pas pel programa com una experiència dura però molt positiva a nivell personal. Subratlla l'aïllament total i la pressió de no tenir contacte amb l'exterior. "Arribes a perdre la noció del temps i del que està passant... et sembles que només existeix allò." Un dels moments clau va ser la seva renúncia voluntària al final del concurs, cedint el seu lloc a una companya després de diverses nominacions seguides, una decisió de la qual afirma no penedir-se. 'Desperter': El seu primer treball discogràfic El seu disc debut, titulat Desperter, és el resultat d'una col·laboració amb la discogràfica Warner. Roser destaca la llibertat creativa que ha tingut: Ha tingut carta blanca per decidir l'estil, les fotos i la producció. Inclou temes per ballar, però també balades i estils més romàntics. S'ha estrenat com a lletrista amb la cançó que dóna títol a l'àlbum. Referents i futur Musicalment, es defineix com una amant dels musicals (com Chicago) i cita Jennifer López com el seu gran referent pel seu caràcter polifacètic. De cara al futur, el seu objectiu és consolidar la seva carrera solista i poder viure plenament de la seva pròpia música i posta en escena.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Jordi Uguet presenta 'Elixir de la vida' a Tarragona
Entrevista a Jordi Uguet: Música i Trajectòria El músic i artista multidisciplinari Jordi Uguet visita la ciutat de Tarragona per presentar el seu treball discogràfic titulat Elixir de la vida. Durant l'entrevista, s'explora el seu periple internacional i la riquesa d'una proposta musical que beu de múltiples fonts. Formació i Trajectòria Internacional Uguet explica que la seva carrera s'ha forjat principalment a l'estranger, destacant dos punts clau: Londres: On va desenvolupar la seva faceta com a cantautor i va aprendre el procés d'autoproducció. Destaca la forta infraestructura musical de la ciutat i la cultura dels pubs amb música en viu. Estats Units: Una etapa de contacte amb la gent i aprenentatge vital abans de centrar-se en el seu projecte seriós. Estil i Influències La seva música es defineix com una fusió amb una base clara de pop, però amb pinzellades d'altres gèneres: Bossa nova, soul i certs matisos de jazz. Ús puntual de recursos electrònics en la producció sense perdre l'essència orgànica. Versions personals, com la seva interpretació d'Imagine de John Lennon, gravada de forma espontània a l'estudi com a protesta contra la censura posterior a l'11 de setembre. L'Artista Multidisciplinari A part de la música, Jordi Uguet destaca per la seva vessant en les arts plàstiques: "Viure de la música és difícil; no t'ho pots prendre com una professió al principi, és sempre un extra." És dibuixant de còmics (deixeble de Juan Boix). Format en Belles Arts, treballa com a dissenyador gràfic i escenògraf. El Concert a la Sala Zero La presentació d'aquesta nit a la Sala Zero (mencionada com a Sala Gruf) es farà en un format trio reduït (veu, percussió i guitarra) per adaptar-se a l'espai i oferir una experiència més íntima i acústica, combinant temes del disc amb cançons inèdites.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Concurs de maquetes 'Enganxa't a la Música'
Presentació del concurs 'Enganxa't a la Música' L'entrevista a David Fernández, del programa Cops i Flames de Punt 6 Ràdio, desgrana els detalls de la primera edició d'un ambiciós concurs de maquetes destinat a promocionar la música cantada en català arreu dels Països Catalans. L'objectiu és oferir una plataforma professional lluny dels errors de certàmens anteriors. Detalls clau del certamen Àmbit territorial: Obert a grups i solistes de tots els Països Catalans. Requisit lingüístic: Les obres han de ser preferentment en català, tot i que s'accepta el mestissatge lingüístic. Termini d'inscripció: Les maquetes es poden enviar fins al 31 de març a l'apartat de correus 301 de Reus. Fases del concurs: Una preselecció territorial per garantir la imparcialitat, seguida de semifinals al juliol i una gran final el 31 de juliol al local Suau de Reus. Jurat i selecció de guanyadors Es destaca un sistema de selecció innovador que divideix el territori en vuit zones ràdio-fòniques. Cada emissora col·laboradora vota els grups d'altres zones per evitar amiguismes. El jurat final compta amb professionals de renom com: - Pep Poblet (saxofonista). - Jesús Rovira (Lax'n'Busto). - Jordi Turtós (director artístic del Mercat de Música Viva de Vic). El Premi El guanyador obtindrà l'enregistrament i edició d'un CD amb el segell La Padrina Edicions. "Hem volgut fer un contracte només per un treball discogràfic per no lligar els grups innecessàriament, a diferència d'altres concursos." L'acte de presentació oficial tindrà lloc el 23 de gener al local Suau amb l'actuació del grup Sotrac, produït per Marc Parrot.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Oce d'Odissea 2002 i el portal Esquiades.com
Balanç de la Festa Odissea i el Model de Negoci Digital En aquesta conversa, en Rafa Fuertes analitza l'èxit de la segona edició de la festa Odissea, celebrada al pavelló de Reus, i presenta el portal Esquiades.com, una iniciativa pionera en la venda de paquets de neu a través d'internet. L'èxit de la festa Odissea 2002 Gran afluència: La festa va omplir el pavelló poliesportiu de Reus amb unes 4.000 persones, consolidant-se com una alternativa d'oci nocturn per Cap d'Any. Organització complexa: Malgrat ser un equip reduït (dues o tres persones), la planificació comença amb sis mesos d'antelació per gestionar permisos, assegurances i contractes. Logística de transport: Es destaca la flota de 9 autobusos que connectaven Tarragona i Reus cada 5 minuts, garantint la seguretat i facilitant el desplaçament dels assistents. Esquiades.com: Neu a preus assequibles per a joves Concepte: Un portal online que ofereix viatges a la neu econòmics, principalment a l'estació de Port Ainé. Ofertes competitives: Packs que inclouen allotjament (hotels o albergs), mitja pensió i forfaits per preus que ronden els 94 euros (o 75 euros en règim d'alberg). Estratègia digital: Tot i que el sector encara mostra certes reticències al pagament per internet, el portal aposta per la simplicitat: reserva digital, pagament per transferència o targeta, i identificació directa amb el DNI sense necessitat de bitllets físics. El futur dels negocis a la xarxa "Internet corria, però no corria tant com la imaginació. Ara hem d'anar a poquet a poquet, guanyant la confiança del client pas a pas." L'entrevistat subratlla que la clau del futur és la digitalització progressiva i el tracte personalitzat a través de telèfons d'atenció al client per resoldre dubtes dels usuaris encara poc habituats a l'entorn web.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
Kabul Babà: El nou camí després de Sopa de Cabra
Una nova etapa musical: Del comiat de Sopa de Cabra a Kabul Babà L'episodi explora la transició vital i artística de diversos membres de la mítica banda Sopa de Cabra (Cuco i Pec) cap a un projecte totalment nou: Kabul Babà. Acompanyats pel vocalista Nil Torres, el grup presenta el seu disc debut, Club, un treball que busca distanciar-se de l'etiqueta del "rock català" tradicional per explorar sonoritats més eclèctiques i personals. Formació i Origen del Nom • El grup neix de la voluntat d'experimentar sense les pressions de la seva anterior etapa. • El nom Kabul Babà prové de la fusió d'una llavor de planta afgana i un homenatge a la resistència del poble de Kabul contra la guerra i els talibans. • La banda inclou a Cuco (baix), Pec (guitarra) i Pep (bateria), tots tres exmembres de Sopa de Cabra, juntament amb en Nil a la veu. El Disc: "Club" "Hem intentat fer cançons positives amb un punt de sarcasme, aplicables a situacions quotidianes però amb una vessant existencialista." L'àlbum, titulat Club, es presenta com un espai obert a la participació. Conceptes clau del disc: • Lletres existencialistes: Tot i tractar temes socials i polítics, ho fan des de la sensibilitat i l'interpretativitat, permetent que cada oient hi doni el seu propi significat segons el moment vital. • Producció: Ha comptat amb la col·laboració de Josep Tió com a productor i col·laboracions de Gerard Quintana, mantenint la bona relació entre els antics companys. • Estil: Es defineixen com a eclèctics, barrejant rock, guitarres potents i una cerca de la innovació vocal per part d'en Nil, a qui defineixen amb una veu camaleònica. Situació del Panorama Musical Els convidats reflexionen sobre la dificultat de la indústria actual, on la facilitat per crear música contrasta amb la complexitat de trobar sortida comercial. Defensen la seva proposta com una "obran d'art" fruit d'un any i mig de treball constant tancats en una sala a l'Alt Empordà.