Tots els episodis

62471 episodis disponibles

episodis

60505-60528 de 62471

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Celebració dels deu anys del Cau amb Berner
Homenatge i celebració al Cau En aquesta conversa s'anuncia i es promociona la celebració especial pel desè aniversari de la sala Cau. L'entrevistat, en Berner, comparteix la seva experiència personal i professional vinculada a aquest espai emblemàtic, destacant la seva trajectòria com a discjòquei i col·laborador en diversos esdeveniments. Punts clau de la trobada: Trajectòria històrica: En Berner recorda haver visitat i punxat a la sala en nombroses ocasions, ja sigui en solitari o acompanyant grups com Macaco i artistes com Sandro. Connexió emocional: Es descriu el local com un lloc "preciós" i s'emfatitza la relació propera amb el públic i l'organització. Celebració dels 10 anys: Es fa una crida a la gent perquè assisteixi a la festa d'aniversari la mateixa nit, destacant que és un esdeveniment accessible i assequible per a tothom. "Atenció, senyores, veniu avui a la vora del cau per celebrar els deu anys de cau. No cal que hi portis molts diners perquè tot és molt baratet." L'entrevista finalitza amb una bona sintonia entre els interlocutors, emplaçant-se a veure's durant la nit de celebració i acomiadant el programa fins a l'endemà.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Entrevista a Josep Bordes: Pepet i Marieta i el seu any d'èxit
L'ascens de Josep Bordes i el projecte Pepet i Marieta En aquesta entrevista, el músic Josep Bordes, líder del projecte Pepet i Marieta, comparteix el seu bon moment professional. Després d'un any de collir els fruits d'una maqueta gravada amb cura, l'artista es prepara per a una actuació clau a la Plaça del Rei de Tarragona. Punts clau de la conversa: El procés creatiu: Bordes destaca que la part més difícil no és escriure, sinó trobar la idea motivadora. Es defineix com un artista proper que busca temes quotidians perquè el públic s'hi senti identificat. L'origen de la Marieta: L'artista aclareix que el personatge de la Marieta té un caràcter psicològic i juga amb el doble sentit de la paraula, vinculant-la humorísticament a la inspiració. Projectes de futur: Ha anunciat que a l'octubre entrarà a l'estudi per gravar un CD de llarga durada, un treball més seriós i professional que la maqueta actual. Actualment, està immers en assajos intensius per garantir la qualitat del seu directe. "Si no graves, no tens DNI; la maqueta ha estat la llavor que ha començat a créixer enguany." Anècdotes i preparació L'entrevista també revela detalls curiosos sobre la icònica fotografia de la seva maqueta, realitzada en un poble abandonat prop d'Ulldecona (la Miliana), on va haver de disfressar-se de dona sota una calor intensa. Malgrat la seva imatge desenfadada, Bordes confessa ser una persona metòdica que té cada aspecte de l'espectacle ben planificat.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
7'
Els Naltros presenten el seu nou disc a Tarragona Ràdio
Entrevista a Albert Mariner del grup Els Naltros En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'Albert Mariner, membre del grup de Vila-seca Els Naltros, ens parla sobre la trajectòria ascendent de la formació i el seu futur immediat després de guanyar el prestigiós concurs de maquetes. Formació i Orígens El grup està integrat per tres músics de Vila-seca amb una base acadèmica sòlida: * Albert Mariner * Jordi (baix) * Pepe (bateria) Tots ells provenen del conservatori, un factor que consideren clau per a la seva qualitat musical. L'èxit al Concurs Gamma Rock L'Albert explica com la seva victòria al concurs Gamma Rock va ser una sorpresa total per a ells: * Es van presentar sense saber exactament la magnitud de l'esdeveniment. * Van superar les fases de classificació a Reus i la gran final a la Sala Bikini de Barcelona. * Es van imposar davant d'altres bandes de tot Catalunya, cantant en català. Nou Disc i Concert de Santa Tecla Com a premi per guanyar el concurs, han tingut l'oportunitat d'enregistrar el seu primer treball discogràfic: "El disc ja està gravat; ho hem fet aquest estiu amb Jordi Armengol i esperem que surti d'aquí a un mes o un mes i mig." Sobre l'actuació prevista per a la matinada durant les festes de Santa Tecla, el grup avança que el repertori estarà centrat en les cançons del nou àlbum, que inclouen tant temes antics com cinc composicions totalment inèdites.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
25'
Crítica Satírica i Política: El Ball de Dames i Vells 2003
Una sàtira mordaç de la societat i la política Aquest episodi presenta una representació del Ball de Dames i Vells de Tarragona, una tradició que utilitza l'humor i el vers per criticar l'actualitat social, local i política. A través de les discussions d'unes parelles de gent gran, s'exhibeix un retrat mordaç de la convivència i el conflicte. Temes Locals i Socials • El tancament de llocs emblemàtics com el Cafè Poetes després de 25 anys. • La degradació de l'espai públic, comparant personatges amb l'estat de la Platja de la Savinosa. • Referències constants a la Guerra de l'Iraq i el desastre del Prestige a Galícia. Crítica Política Directa L'episodi es caracteritza per una forta crítica als governants del moment: • La gestió de la ciutat sota l'alcaldia de Joan Miquel Nadal i l'aliança entre CiU i el PP. • Atacs a figures nacionals com Aznar i la figura del seu successor, Rajoy. • Mofa de les campanyes publicitàries del regidor Maiol. El Paper de les Institucions • L'Església: Es qüestiona el paper del clero, amb mencions a l'Arquebisbe Martínez Sistach i les denúncies d'abusos. • La Guàrdia Civil: Representada pel personatge del Sergent Blázquez, que simbolitza l'ús de la força i l'ordre espanyolista. "Tarragona està de festa, faré un xarcavila gran, amb el Mallol fent el nano i en Jordi Sendra el gegant."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Grup Roc Blanc: Termalisme i Turisme a Andorra i Montbrió
El Grup Roc Blanc i la seva oferta de termalisme Jordi Rom, coordinador de comunicació del Grup Roc Blanc, detalla les propostes turístiques i de benestar que l'organització ofereix tant a Andorra com a Tarragona. El focus principal del grup és el termalisme, tot i que cada establiment té una orientació específica per a diferents perfils de públic. Destinacions destacades a Andorra Hotel Panorama (Escaldes): Situat al cor comercial, s'allunya del termalisme pur per enfocar-se en un públic jove, grups i equips esportius. Inclou un fitness center complet amb gimnàs i piscina. Hotel Roc Blanc: L'emblemàtic establiment que dóna nom al grup, actualment en procés de millora de les seves instal·lacions, centrat en tractaments amb aigua termal de referència al Principat. Benestar a la Costa Daurada: Termes de Montbrió L'hotel Termes de Montbrió destaca per la seva ubicació estratègica i el seu espai lúdic Aquatònic, un referent en l'àmbit estatal: * Aquatònic: El primer espai lúdic termal d'aquest tipus a l'Estat, amb més de 1.000 m² i 64 efectes d'aigua termal natural. * Tracte personalitzat: Els clients valoren especialment la qualitat del servei i el tracte exquisit del personal. * Programes de relax: Recomanen els programes de cap de setmana (Pausa, Relax, Bon estat) per desconnectar sense marxar lluny de casa. "L'Aquatònic continua sent el número 1... un element de valor afegit per potenciar la zona turística de la Costa Daurada." Activitats i festes locals L'entrevista coincideix amb les festes de Santa Tecla a Tarragona, on es destaca l'ambient festiu i la participació ciutadana. A més, es menciona que les estacions d'esquí a Andorra ofereixen alternatives durant tot l'any, com mountain bike o senderisme a l'estiu.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
1h 23min
Seguici de Santa Tecla 2003: Crònica del foc i la tradició
Crònica del Seguici Popular de Santa Tecla Retransmissió en directe des de la plaça de les Cols a Tarragona, on es viu l'emoció del Seguici Popular de les festes de Santa Tecla 2003. Els locutors de Tarragona Ràdio, acompanyats de l'expert Jordi Cubillos, analitzen cada element que desfila davant la Catedral, des del bestiari de foc fins a les danses tradicionals. El Bestiari de Foc i la Pirotècnia El seguici s'inicia amb una forta presència de la pòlvora i els elements pirotècnics, que marquen el caràcter de la festa: • Ball de Diables: Protagonistes del soroll i el foc, representen els set pecats capitals. Com a curiositat, es destaca la figura de la Diablesa, tradicionalment interpretada per un home. • Drac de Tarragona: Destaca pel seu color vermell intens, simbolitzant l'infern, a diferència d'altres dracs catalans que solen ser verds. • El Bou i la Víbria: El Bou representa un element positiu d'origen bíblic, mentre que la Víbria és la versió femenina i ferotge del drac. Elements de Protocol i Gegants Un cop passat el foc, el seguici es torna més institucional i majestuós: • L'Àliga: Un dels elements més solemnes, feta de lleutor (llautó), que gaudeix d'un privilegi històric reial per desfilar. • La Mulassa i la Cocafera: Elements molt estimats pels nens; la Cocafera destaca pel seu coll extensible que antigament servia per treure els barrets als espectadors irreverents. • Gegants i Nanos: Desfilada dels Gegants Moros, els Negritos i els Gegants Vells del Cos del Bou, acompanyats dels Nanos (capsgrossos) que retraten la societat del segle XVIII. Balls Tradicionals i Cloenda L'última part del seguici està dedicada a les coreografies i la música: • Balls de Bastons i de Pastorets: Danses de gran coordinació rítmica. • Moixiganga: Representació plàstica de la passió de Crist que destaca per la seva solemnitat i els barrets florits. • Banda Unió Musical: Tanca oficialment la cercavila amb les notes dels himnes més populars de la ciutat. "Viure la festa no és només veure-la; és deixar-se envair per les emocions i la tradició que surt al carrer."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
9'
Festival Arte i l'Estracanada al Teatre Auditori
Festival d'Art, Creació Visual i Música Avançada L'entrevista a Tarragona Ràdio amb en Xus Pérez i en Dani, membres del col·lectiu Puto Colors, detalla la programació i l'èxit del festival celebrat al Teatre Auditori del Camp de Mart. Després d'una primera nit amb una afluència de prop de 2.000 persones, l'esdeveniment encara una nova jornada nocturna fins a la matinada. Zones i Ambientació L'esdeveniment s'estructura en tres espais diferenciats situats a l'entorn de les muralles: Zona de ball: L'escenari principal amb una pantalla de 6x4 metres per a videoprojeccions. Zona Chill-out: Un espai gestionat pel col·lectiu Kameta Crew, dissenyat per al relax i la tranquil·litat. Àrea de videoprojeccions: Integrada a la zona de ball per acompanyar la música en directe. Programació de DJs i Artistes La nit compta amb una oferta variada que barreja estils tradicionals i electrònics: DJ La: Mestissatge i flamenc. Guillem: Conegut per la seva gran capacitat per animar el públic. Nits Home System: Fusió original de folclore català amb electrònica. Funken: Un directe molt esperat seguit d'una sessió de DJ. De Seny: Artista de Tarragona centrat en la improvisació segons l'ambient de la nit. Espai Chill-out: Amb actuacions de THC Reggae Soul System, The Smoking Room, DJ Gerard (membre de Band del Palo), Cosmic Ernest i el francès Virabom. El paper de Puto Colors En Dani explica que la feina de videojockey (VJ) és una tasca intensa de postproducció a casa que culmina amb el directe: "És un joc d'imatges disparades ràpid, en directe, adaptant-nos a la música... tota la feina es fa a casa, aquí venim a disparar-les i jugar amb elles." Els seus horaris d'actuació estan fixats a les 21:00h, les 22:30h i a les 05:15h, oferint un repertori visual que creix constantment amb cada actuació.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
12'
Entrevista al grup 'En plou com mai' al DO Tarragona
Presentació del grup al concurs DO Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, el programa connecta amb el Pau i el Ramon, membres de la formació musical En plou com mai. El grup, originari majoritàriament de Llorenç del Penedès, es disposa a actuar al prestigiós concurs DO Tarragona el proper dilluns, 22 de setembre, a les dues de la matinada. Estil i influències musicals Els membres defineixen la seva proposta com a pop-rock, tot i que eviten les etiquetes excessives per no limitar la seva creativitat. Entre les seves pinzellades sonores destaquen: Influències variades: Des de referents internacionals com U2, Red Hot Chili Peppers o Pearl Jam, fins a comparacions externes amb Héroes del Silencio. Llengua: Les lletres són principalment en català, tot i que inclouen alguns temes en castellà de manera natural. Temàtica: Aposten per lletres introspectives i sentimentals que busquen emocionar, allunyant-se de la crítica social directa. Trajectòria i panorama actual El grup va néixer l'any 2000 i actualment està format per cinc membres estables (amb col·laboracions puntuals de teclats). Han gravat una maqueta de 10 temes a l'estudi L'Studi del Vendrell, amb una edició molt acurada que busquen promocionar a través de concursos i contactes amb discogràfiques. "El fet de presentar-te a concursos i que t'agafin per a una final ja és un mèrit; és una de les maneres que tenim més a l'abast per sortir de la desconeixença." El bullici musical al Baix Penedès Durant l'entrevista es posa de manifest la gran vitalitat de la comarca del Baix Penedès, que malgrat la seva mida, aplega més de 30 formacions musicals de diversos estils. Tot i l'alta competència i la dificultat per entrar en el mercat discogràfic actual, el grup destaca la importància de tenir un bon directe i connectar amb el públic.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
Els Glousters: Pop-rock seixanter i cultura 'mod' a Tarragona
Entrevista amb els Glousters: L'Essència dels Anys 60 a Tarragona En aquesta edició del programa, coneixem a fons els Glousters, una de les bandes més emblemàtiques de Tarragona amb més de 15 anys de trajectòria. Els membres del grup (Carles, Evan i Hèctor) discuteixen la seva identitat musical, la seva passió per la cultura mod i els detalls del seu darrer CD. Identitat Musical i Estil de Vida Els Glousters es defineixen sense complexos com un grup de pop lleuger influenciat directament pels sons dels anys 60. Per a ells, no es tracta només de música, sinó d'un estil de vida que inclou: • L'ús d'instruments vintage, com un òrgan Hammond o bateries de l'any 1969. • La passió per les Vespes i l'estètica cuidada. • Una filosofia de vida positiva: veure la vida de "color rosa" fins i tot quan el context és complicat. "Ser mod era la revolució dels moderns dels anys 60, buscant sempre l'elegància i cuidant l'estètica." Actualitat i Trajectòria de la Banda El grup repassa la seva discografia, centrant-se en el seu CD homònim que inclou tant temes propis com versions, destacant una reinterpretació del clàssic de Raphael, "Estuve enamorado". També parlen de la seva projecció internacional, ja que la seva música ha arribat a fanzines i distribuïdores especialitzades d'Anglaterra i desperta interès al Japó. El Directe i els Referents • Directe vs. Estudi: Admeten que el seu punt fort és el directe, on la música és més "canyera i fresca" que en la fredor d'un estudi de gravació. • Escena Mod: Comenten la importància de festivals a León i Gijón per mantenir viva l'escena a nivell estatal. • Influències: Des del pop-beat més tradicional fins a la música negra (soul i R&B), passant pel pop francès i el yé-yé castís.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
Crònica de la Cercavila de la Santa Tecla Petita
La Festa Gran dels Infants a Tarragona Retransmissió en directe des de la plaça de la Font per viure la Santa Tecla Petita, una rèplica exacta del seguici popular realitzada per infants d'entre 5 i 12 anys. L'acte destaca per la seva fidelitat a les tradicions originals, adaptant els elements per a la seguretat dels més petits. Novetats i Elements Destacats El Lleonet: La gran novetat d'enguany. Pesa uns 10 quilos i ha estat apadrinat per la Lligueta de Vilafranca. Ball de Diables: Inicien el seguici amb un foc especial sense tro, dissenyat exclusivament per ser segur per als nens. La Cucafera: Un dels elements més populars que delecta els assistents llançant caramels per la boca. Ball de Pastorets i Ball del Patatuf: Representacions coreogràfiques que mantenen vius els balls tradicionals amb parelles d'infants. Organització i Participació El seguici compta amb la participació de prop de 300 nens i uns 24 elements diferents. L'organització és complexa i requereix: Assajos intensius: Grups com el Ball del Patatuf assagen dos dies a la setmana durant l'agost i el setembre. Supervisió d'adults: Cada grup va acompanyat de responsables i pares que vetllen pel correcte funcionament. Integració oberta: Es convida els pares interessats a contactar amb les entitats a través de les seves webs durant el mes d'agost. La Visió dels Protagonistes "A mi m'agrada molt el diable perquè surt foc, la pressió és molt forta i no em fa por." Els infants espectadors viuen la jornada amb entusiasme, destacant la fascinació pel foc i la música de les gralles. La jornada conclou amb les tandes de lluïment davant de l'Ajuntament i actuacions castelleres en miniatura per part de la colla petita dels Xiquets de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
15'
S'estrena 'Final', el nou curtmetratge de José Luis Montesinos
Presentació del curtmetratge El director tarragoní José Luis Montesinos presenta el seu darrer treball titulat Final al mític Camp de Mart de Tarragona. Després de l'èxit de Físico, aquest nou projecte neix amb una major producció, més mitjans i un pressupost més elevat, tot i mantenir-se dins les limitacions pròpies del gènere. Una història sobre el suïcidi i la humanitat El guió és una adaptació d'un conte de l'escriptor tarragoní José Camós i gira entorn d'un tema tabú: el suïcidi. * La trama se centra en un escriptor de cartes de suïcidi. * Funciona com una història coral amb una gran càrrega humana. * Compta amb la col·laboració de Roger Pera, qui aporta la veu narrativa, i Enric Alcides com a protagonista. Magnitud de la producció i localitzacions Malgrat ser un curtmetratge, les xifres de la producció són gairebé de llargmetratge: - Repartiment: Més de 90 actors i prop de 300 figurants. - Escenaris: S'ha rodat en unes 30 localitzacions repartides entre Tarragona, Barcelona i Torredembarra. - Espais destacats: El Pont del Diable, el Balcó del Mediterrani, l'estació de la Renfe i la sala La Paloma a Barcelona. Èxit als festivals i difusió Abans de la seva estrena a Tarragona, el curt ja ha tingut un recorregut d'èxit en circuits nacionals: "Ja ha estat seleccionat en festivals de nivell A com Benicàssim, Mallorca, el Mecal de Barcelona o Còrdova." L'equip destaca que el film ha estat elogiat per professionals del sector, com el director de Versión Española, per la seva gran qualitat visual malgrat tenir un cost real molt inferior al que aparenta.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
19'
Entrevista a Miquel Gil: Passat i futur de la música folk
Miquel Gil i la tradició musical valenciana En aquesta conversa, el músic valencià Miquel Gil repassa la seva trajectòria professional, des dels seus inicis com a membre fundador d'Al Tall, una formació clau per a la recuperació de la música tradicional al País Valencià. Gil recorda la seva etapa d'aprenentatge amb Vicent Torrent i com la formació es va convertir en una escola per a ell, tot destacant la vigència de peces emblemàtiques com El Tio Canya. Situació de la música al País Valencià Gil analitza la dificultat de fer música en català a la seva terra natal, assenyalant que: Les institucions sovint han estat neutres o directament en contra. Existeix un moviment underground molt potent en comarques com la de Manises o Muro. La manca de suport institucional es contraresta amb la força de les dinàmiques comarcals i el compromís dels músics. "Ara mateix estàs acostumat a treballar contra les institucions. La qual cosa també dona una força: no depens de ninguna, sinó d'una dinàmica." Èxit de 'Orgànic' i nous horitzons L'artista celebra la gran acollida del seu darrer disc, Orgànic, que ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi Altaveu, el Premi del Mercat de Música Viva de Vic i diversos premis de la revista Enderrock. També avança els seus projectes immediats: L'entrada imminent a l'estudi per enregistrar un nou treball anomenat Kat. La seva col·laboració amb Lídia Pujol en l'espectacle Terregada, on explora el repertori del Principat. L'espectacle de fusió d'aquesta nit amb Música Nostra i Pomada, que uneix les tradicions de Mallorca, el País Valencià i Catalunya en una gran festa de carrer. Finalment, l'entrevista destaca la importància de crear un circuit de músiques ètniques propi i consolidar un públic fidel que garanteixi el relleu generacional en la música tradicional.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
17'
Subtitulació de la Société Radio-Canada
Anàlisi del Contingut Tècnic Aquest document presenta el registre de la subtitulació realitzada per la Société Radio-Canada. Al llarg de la seqüència temporal, es recull la informació tècnica relacionada amb la inserció de subtítols en diferents moments del metratge. Aspectes Destacats Freqüència d'activació: S'observa una repetició constant del crèdit de subtitulació en els primers minuts. Segmentació temporal: El procés s'estén des del segon 0 fins a més enllà dels 1000 segons. Entitat responsable: La totalitat del servei és gestionada per la Société Radio-Canada. "Sous-titrage Société Radio-Canada" L'estructura del text mostra llargs períodes d'activitat de subtitulació seguits de pauses o fragments sense contingut textual explícit, indicant la gestió de la postproducció del material audiovisual.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
14'
L'Auge de la Música Electrònica i els DJs a Tarragona
L'Evolució del DJ: De Punxadiscos a Estrelles de la Nit En el marc de les festes de Santa Tecla, diversos DJs emblemàtics de la sala El Cau de Tarragona analitzen el canvi radical que ha patit la seva professió. El que abans era una figura secundària que simplement "posava música", s'ha convertit en un fenomen de masses capaç d'omplir estadis i sales per si mateix. Punts Clau de la Transformació Musical Mitificació del DJ: Actualment, un nom reconegut garanteix l'èxit de públic d'una sala, la qual cosa ha disparat els cachés a xifres astronòmiques (entre 6.000 i 12.000 euros en alguns casos). Crisi del Pop i Rock: La recerca de noves alternatives ha portat el públic cap a l'electrònica o la fusió d'estils. Professionalització i Estil: Els convidats destaquen la importància de tenir un estil propi (house, electro, pop dels 80) i la dificultat de connectar amb la pista. La Realitat del Sector: Competència i Costos "El món del discjòquei és voler pujar a dalt xafant a qui sigui; tothom vol ser famós." Els interlocutors parlen amb franquesa sobre la rivalitat en el sector i l'elevat cost de mantenir-se al dia. Ser DJ és un habitualment un "vici car": Un màxim de vinil pot costar uns 10 euros. Molts DJs locals són amateurs que reinverteixen el que guanyen en comprar més música per "auto-subvencionar-se". Existeix una demanda de més suport per part de les institucions per facilitar l'accés a la cultura musical.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
L'escena musical de Tarragona: de l'AMT al Festival Arte
Panorama de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) En aquesta conversa s'explora l'actualitat de l'Associació de Músics de Tarragona, destacant la seva evolució cap a una estructura horitzontal i inclusiva. Ramon Romeu, president de l'entitat, subratlla que l'objectiu principal és integrar músics de tots els estils i procedències de la província. • L'associació ja compta amb més de 90 grups inscrits. • S'ha impulsat la creació d'associacions germanes en localitats com Montblanc, Cambrils o Salou. • Recentment han llançat un butlletí informatiu (número zero) per millorar la comunicació interna i externa. • S'anuncia una nova targeta de soci amb descomptes en instruments i espectacles. Col·laboració amb Tarragona Ràdio Es confirma un acord proper per disposar d'un espai fix a l'emissora on es podran presentar maquetes i fer entrevistes als grups locals per donar-los visibilitat. El Festival Arte: Electrònica i Multimèdia Xus Pérez presenta el col·lectiu Botocolors i el festival Arte, una aposta decidida per les músiques electròniques avançades dins del marc de les festes de Santa Tecla al Camp de Mart. Estructura del Festival El festival es divideix en tres propostes simultànies: 1. Zona de Ball: Amb estils com deep house, house atmosfèric i sessions de DJs com Marvin o Jordi. 2. Zona Chill Out: Espai de relax coordinat pel col·lectiu Cremita Criu de Reus. 3. Art Multimèdia: Videoprojeccions i ambientació visual a càrrec de VJ's professionals. Programació destacada "Volem que la gent s'acostumi a tenir opcions culturals diferents més enllà del cine o el poliesportiu." • Dissabte 20: Sessions més oníriques i atmosfèriques amb DJ Sol i Poe. • Dilluns 22 (Nit de l'Empalmada): Propostes més festives i obertes, incloent mestissatge, folk electrònic amb Night Soul System i el grup consolidat Telefunken. Reflexions sobre la professió i futur Es discuteix la normalització del paper del DJ a la indústria actual, comparant-lo amb la figura d'un cuiner que dóna el seu toc personal a la recepta. Finalment, Ramon Romeu avança el retorn del seu grup oficial, No lo sé, amb un nou treball discogràfic que es presentarà pròximament.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
13'
Ciclubs: Mostra d'art visual i música a Tarragona
Ciclubs: Una experiència visual i sonora única En el marc de les festes de Santa Tecla, la iniciativa In-Out Produccions presenta Ciclubs, una mostra d'art visual que pretén capgirar l'experiència convencional de l'oci nocturn. En aquesta intervenció audiovisual de gran format, la música no és el plat principal, sinó l'acompanyament de les projeccions lumíniques. Propostes i Artistes Visuals La mostra compta amb la participació de 10 creadors visuals de l'àrea metropolitana de Tarragona, la majoria vinculats a l'Escola d'Art i Disseny. El projecte destaca per l'ús de: * Sistemes de projecció: Videoprojeccions des de PC, diapositives i decoració amb llums fluorescents. * Suports variats: S'aprofita l'entorn natural i urbà, projectant sobre la muralla, roques i teles blanques per garantir la qualitat del disseny. * Diversitat estètica: Des de treballs de caràcter fotogràfic i temes de viatges fins a propostes exclusivament llumíniques i creatives. Música amb Perspectiva de Gènere L'organització ha volgut trencar l'estereotip del món dels DJs apostant exclusivament per dones selectors i DJs per a l'espai sonor: * Angie: Especialitzada en música electrònica. * Tormenta Planetària: Centrada en sons dels anys 180. * Shakira (Guava Records): Amb una sessió de ritmes chill-out i downtempo per tancar la nit. El Futur del Projecte "Volem que la música acompanyi a les projeccions i no a l'inrevés, reivindicant l'art visual com un llenguatge universal." L'equip d'In-Out Produccions ja treballa en la continuïtat de l'esdeveniment i en nous projectes editorials, com una revista monotemàtica sobre actituds post-humanes. A més, l'obra dels artistes participants quedarà recollida en un catàleg documental que es distribuirà en biblioteques i museus.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
3'
Entrevista a Cristófol Pasqual: 51 anys vivint les festes
Cristófol Pasqual, el perpetuador de les festes de Tarragona En una connexió des de la Rambla, davant del Teatre Metropol, la reportera Sílvia García entrevista Cristófol Pasqual, conegut popularment com "Tòfol", qui ostenta el títol honorífic de perpetuador de les festes. Amb una trajectòria de 51 anys vinculat a la cultura popular, el Tòfol comparteix la seva visió personal i emocional de les celebracions. Experiències i recomanacions clau El Tòfol destaca diversos moments imprescindibles de la festivitat que considera únics: El campanar de la Catedral: Recomana l'experiència de pujar al campanar per a escoltar el toc de prima. Descriu la vista des de dalt com a "maravillosa", afirmant que en dies clars es pot albirar tot l'horitzó i fins i tot l'illa de Mallorca. L'Entrada del Braç de Santa Tecla: Un dels moments més emotius on la pell es posa de gallina, destacant el conjunt del seguici, les traques i el ball. Vinculació castellera: Com a membre actiu de la Colla de l'Abastor (Veste), el Tòfol subratlla la seva col·laboració en els castells i el seu compromís amb l'entitat. Un reconeixement a tota una vida La figura del perpetuador no és només un càrrec, sinó un reconeixement a la tasca continuada durant més de mig segle. Tot i que admet que el càrrec "pesa" per la responsabilitat i el reconeixement públic, afirma que la major satisfacció és el salut i l'afecte de la gent al carrer. "No hi ha paraules... es veu tot. Si estigués net, quasi es veuria fins a Mallorca."
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
23'
Anàlisi de Benvinguda: Programació Nocturna i Salutacions
Introducció i Benvinguda En aquesta sessió, l'eix central ha estat la recepció continuada i la reiteració de les salutacions nocturnes. El contingut destaca per una estructura marcada pel ritme cerimonial de les primeres interaccions del programa. Dinàmiques de la Salutació • S'estableix una connexió directa amb l'audiència mitjançant la repetició de la frase "Bona nit". • La constància en el to suggereix un ambient de serenitat i calidesa. Aquest tipus d'obertures són habituals en els mitjans de comunicació nocturns per transmetre: 1. Proximitat amb l'oient. 2. Estabilitat en el format de l'emissió. "Bona nit com a eix vertebrador de la comunicació nocturna." Impacte de la Repetició L'ús freqüent de la mateixa expressió busca crear un estat de relaxació i familiaritat, eliminant qualsevol barrera inicial entre el locutor i el receptor.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
17'
Entrevista al grup Radio Espectre per Santa Tecla
Entrevista i actuació de Radio Espectre El programa rep a Coco i José Manuel, membres de la formació tarragonina Radio Espectre, per parlar del seu proper concert i el seu estil musical. El grup destaca per una proposta de pop-rock melòdic amb guitarres contundents, allunyant-se de les tendències tecnològiques actuals. Estil i proposta musical Busquen recuperar la melodia i les tornades memorables. Es defineixen com un combo energètic sobre l'escenari, amb el Coco com a figura central i explosiva. Tracten temes d'amor i sexe des d'una perspectiva de trenta-anys, buscant lletres suggeridores i obertes a la interpretació. Projectes i Col·laboracions Han participat en un disc d'homenatge al grup ABBA, versionant un dels seus temes amb un estil proper al blues dels anys 60. Actualment tenen una maqueta amb tres cançons i el projecte de llançar un single properament. Directe a l'estudi Durant l'entrevista, el José Manuel interpreta en acústic: "Entre mis piernas", una cançó que narra l'evolució d'una relació sentimental a través de diferents etapes i estats d'ànim. El concert central tindrà lloc el dimarts 23 de setembre (Santa Tecla) a les 02:00 h de la matinada.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
El Pont d'Arcalís: Música i Tradició Oral dels Pirineus
Recuperació del Patrimoni Musical dels Pirineus L'entrevista se centra en la tasca de recerca i divulgació del grup El Pont d'Arcalís, especialitzat en la música tradicional del Pirineu. El grup utilitza el vast material recollit per Artur Blasco, qui durant més de 30 anys ha recorregut pobles i masies documentant tonades i cançons directament de la veu dels seus habitants. Aquesta recerca es materialitza en l'obra A peu pels camins del cançoner, que consta de 12 volums. Instruments i Sonoritat Pròpia El grup destaca per una combinació instrumental que defineix la seva "marca de la casa": Acordió diatònic: Un instrument clau a la zona de muntanya, que es diferencia del cromàtic (de piano) pel seu sistema de botons i sonoritat específica. Viola de roda: Un instrument històric que s'ha recuperat gràcies a constructors locals com Cedo Garcia. Dobles canyes: L'ús de la tarota i la gralla, que aporten una arrel clarament mediterrània. Concertina: Un instrument de la família dels acordions que es toca amb ambdues mans. Difusió Internacional i Noves Tecnologies Tot i treballar amb material tradicional, el grup no està renyit amb la modernitat: Han col·laborat amb grups internacionals com els italians Anarion Dassa a través d'internet. Disposen d'una pàgina web oficial (pontdarcalis.com) per mantenir el contacte amb un públic fidel que s'estén per tota Europa (Itàlia, Alemanya, França). "Si volem caminar endavant hem de saber una mica d'on venim, i la feina que ens toca fer és donar a conèixer aquest patrimoni." Vida a la Carretera i Estil Musical L'entrevista clou repassant la seva intensa activitat en directes, participant en festes majors emblemàtiques com Santa Tecla a Tarragona i festivals de folk a l'estat. El seu darrer disc, Del Pirineu Estan, ofereix una gran diversitat de ritmes que van des de la pavana i el vals fins a la jota o el romanço, servint tant per al ball de plaça com per a l'escolta íntima a la vora del foc.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
4'
Fusió de dansa i pintura: L'espectacle Huellas
L'art del moviment: Huellas de Loreto San Juan En el marc de les festes de Santa Tecla, la companyia de Loreto San Juan presenta una proposta innovadora titulada Huellas sobre mar. Aquest espectacle es defineix com un divertiment dansat que trenca les barreres tradicionals entre les disciplines artístiques. Conceptes clau de l'obra Fusió artística: L'espectacle neix de la recerca personal de l'artista per unir la dansa i la pintura, descobrint que ambdós estats creatius generen la mateixa sensació interna. El cos com a pinzell: L'escenari es converteix en un llenç on l'artista utilitza diverses parts del cos per pintar en directe: Comença la dansa en blanc. Intervé primer amb els peus. Continua amb les mans. Finalitza amb la implicació de tot el cos. Estètica del mural: Les obres resultants són de grans dimensions (arribant a mides de 2 per 6,5 metres), capturant el moviment perpetu en el teixit. Filosofia i recepció "El que m'interessa com a concepte és el no límit. On acaba el cos, on comença la pintura... és aquest matrimoni del cos i la pintura." L'espectacle convida el públic a reflexionar sobre la taca no com un element negatiu o brut, sinó com una empenta poètica i educativa. L'artista també conserva el seu vestuari blanc després de cada actuació, ja que esdevé una petita peça d'art única que recull el rastre de la seva performance.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
6'
El Braç Monumental de Santa Tecla a Tarragona
El gran pastís de les Festes de Santa Tecla El reportatge ens trasllada a la plaça de la Font, on s'està duent a terme la repartició del braç de gitano monumental, un dels actes més dolços de les festes de Tarragona. Enguany, el pastís ha superat les dimensions de l'any anterior, assolint els 160 metres de llargària. Xifres i logística de l'elaboració L'organització i producció d'aquest pastís ha estat un esforç col·lectiu notable: * S'ha calculat la distribució d'unes 4.500 racions. * Ha estat elaborat conjuntament per 10 pastisseries de la ciutat, cadascuna responsable de 50 unitats. * En total, s'han utilitzat 500 braços de gitano individuals per formar l'estructura. * Els ingredients principals sumen xifres espectaculars: 4.800 ous i 216 litres de nata. Millores en l'organització Després dels problemes viscuts l'any anterior per l'allau de gent, s'han implementat noves mesures: * S'han habilitat quatre entrades i dues sortides mitjançant un sistema de tanques. * La policia i els serveis municipals vetllen per l'ordre i per evitar la picaresca de qui intenta agafar més d'un tall. * La presència de mitjans de comunicació nacionals, com TV3 i TVE, demostra l'interès creixent per aquest esdeveniment. Detalls del producte Un dels trets més distintius d'aquest pastís és la seva decoració: "Té la T típica de Santa Tecla, la tau de Tarragona, feta amb gelatina de maduixa." Segons el pastisser de la Pastisseria Trill, no hi ha ingredients secrets més enllà dels tradicionals (ous, farina i nata), però l'èxit radica en la feina ben feta i la tradició local.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Entrevista amb Juan Aguirre d'Amaral sobre l'èxit i el directe
Conversa amb Amaral a la carretera En aquesta entrevista telefònica, Juan Aguirre, component del duet Amaral juntament amb Eva Amaral, explica les seves sensacions camí d'un concert a Tarragona. El grup es troba en un moment dolç gràcies a l'èxit del seu tercer àlbum, Estrella de Mar. Filosofia i Autoria del Grup El músic destaca la importància de l'autoria pròpia i el control creatiu sobre la seva obra: Expressió personal: Consideren essencial compondre les seves lletres i músiques per transmetre el que senten realment. Control global: S'encarreguen des dels arranjaments fins a l'estètica dels vídeos i portades. Procés creatiu: Defineixen la seva manera de treballar com a caòtica i basada en la necessitat d'expressió més que en fórmules prefixades. "No s'entén que algú escrigui un llibre, el firmi i se l'hagin escrit uns altres; qui signa un disc s'ha d'expressar a través d'ell." L'experiència del Directe i Influències El directe com a esdeveniment únic: Aguirre afirma que busquen que cada concert sigui irrepetible, prioritzant la connexió i la comunicació amb el públic per sobre de la perfecció tècnica, tot i ser obsessius amb el so. Evolució constant: Tot i l'èxit actual, el grup té referents que han crescut a poc a poc, com The Beatles, The Who o R.E.M.. Futur: Planegen prendre's un temps de descans per reflexionar i mirar cap a l'interior abans de gravar material nou, tot i que ja tenen diverses idees en ment. L'entrevista conclou remarcant que el disc és una unitat on cada cançó complementa l'altra, rebutjant la idea de triar un sol tema preferit.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
22'
Programació d'octubre d'Animats Serveis Culturals
Presentació de la temporada cultural de tardor En aquesta sessió es detalla la completa programació cultural que Animats Serveis Culturals ha preparat per al mes d'octubre a Tarragona. La proposta destaca per la seva transversalitat, combinant música, cinema en versió original i arts escèniques amb un esperit underground i contemporani. Propostes de Cinema i Documental Pel que fa a la imatge, la programació s'enceta el 2 d'octubre a l'Antiga Audiència: La casita blanca, la ciutat oculta: Un documental sobre la Barcelona de la postguerra. Comandante: Obra sobre Fidel Castro. L'efecto Iguazú i Polígono Sur: Propostes amb un fort caire social. Canvi d'horaris: Les sessions per a adults passaran a ser a les 20:00h i el cinema infantil s'ajorna fins al 2004. L'Escena Musical: Retorns i Jazz La música tindrà un pes fonamental amb actuacions a la Sala Zero: La Tercera Caída: Retorn històric d'una banda tarragonina després de 10 anys d'inactivitat. Grups destacats: The Unfinished Sympathy, Love of Lesbian i els nord-americans Songs: Ohia. Javier Corcovado: Actuació el 10 d'octubre, destacant la seva versió de la cançó francesa Poupée de cire, poupée de son. Jazz internacional: Presència d'artistes com Aruán Ortiz i Francisca Baumann. Teatre i Intercanvi Cultural amb Marsella L'espai Trono Villegas (la Sala Trono) acollirà propostes basades en intercanvis nacionals i internacionals: Óscar Intente: Presenta Cal·ligrafia Radeu el 3 d'octubre, una reflexió sobre la catalanitat. Companyia d'Abril (Marsella): Presentaran el 17 d'octubre una versió de El tragaluz d'Antonio Buero Vallejo en francès. Mites de l'escena: L'obra sobre Marlene Dietrich i Edith Piaf tancarà la programació teatral del mes el dia 24. "Aquest viatge a Marsella ha estat el principi d'una gran amistat musical i teatral entre les dues ciutats."