Tots els episodis

62470 episodis disponibles

episodis

60601-60624 de 62470

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
26'
Vicenç Canyón i el triomf de Carro de Baco a Washington
L'Èxit de Carro de Baco als Estats Units L'actor Vicenç Canyón, membre de la companyia Carro de Baco, relata l'experiència viscuda al festival internacional de teatre de Washington. Com a única representació de l'Estat, la companyia va rebre una acollida espectacular que va superar totes les seves expectatives inicials. Una Recepció d'Alt Nivell • La rebuda a l'aeroport va ser digna d'estrelles, amb recepcions de gala, catifa vermella i la presència de grans cadenes de televisió com Galavisión i Univisión. • Contràriament al que esperaven, van ser rebuts amb mariachis a la Casa de México i van haver de fer discursos directament després del vol, encara amb la roba de viatge. L'Experiència Teatral i el Doblatge L'obra representada, "La Curva", va comptar amb un sistema de doblatge simultani sorprenent: • Cada actor tenia un doblador que interpretava el guió en anglès de manera dramatitzada • L'organització del festival va permetre un debat posterior amb el públic, on els assistents van demostrar un interès profund pels detalls tècnics i conceptuals de l'obra. Anecdotari: Bombers i Falsa Alarma Durant la segona funció, es va viure un moment de tensió quan la màquina de fum va activar els sensors d'incendis: "Tothom va haver d'abandonar el teatre i van venir els bombers dels Estats Units amb un camió al·lucinant. La gent cridava 'atac terrorista' per la por que tenen allà." L'incident es va repetir dues vegades a causa de la sensibilitat dels sensors, tot i que finalment l'espectacle va poder continuar amb èxit. Crítica i Futur de la Companyia L'obra ha rebut elogis de mitjans prestigiosos com el Washington Post, que ha destacat la qualitat de la direcció d'Antònia Castillo i les actuacions. Malgrat l'èxit internacional, Canyón lamenta les dificultats per accedir als teatres de Barcelona a causa de l'amiguisme i la manca de "padrins", tot i que la companyia segueix movent el seu dossier per festivals internacionals.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Efemèrides Musicals: Bad English i la Trajectòria de Bob Dylan
Resum de les Efemèrides Musicals del 27 de Febrer L'episodi d'avui repassa dues fites clau en la història de la música moderna: el naixement i evolució del supergrup Bad English i la llegendària carrera del cantautor Bob Dylan. L'Auge i Caiguda de Bad English El 27 de febrer de 1954 va néixer el guitarrista Neil Schon (erròniament anomenat Sean al text), fundador de la banda Bad English el 1988. Aquesta formació va destacar per: Ser un supergrup que combinava membres de Journey (Neil Schon i Jonathan Cain) i The Babies (John Waite). L'èxit comercial de balades composades per Diane Warren, com ara When I See You Smile. La seva dissolució l'any 1991 a causa de tensions internes, forçant el retorn dels seus membres a projectes anteriors. El Llegat de Bob Dylan: De Minnesota als Grammys Es recorda que el 1999, Bob Dylan va guanyar tres premis Grammy. El text detalla l'evolució de Robert Allen Zimmerman (el seu nom real): Inicis i Influències: El seu pas per grups com Golden Shorts i la gran influència de figures com Woody Guthrie i Little Richard. Transició Musical: De ser el màxim exponent del folk compromès amb el disc The Freewheelin' Bob Dylan a la seva polèmica però exitosa incursió en el rock el 1965. Fites clau: > "Like a Rolling Stone" és considerada una de les millors cançons de la història. L'accident de moto de 1966 que el va apartar de l'escena pública. Col·laboracions destacades com la de Johnny Cash a Nashville Skyline i la seva etapa amb el supergrup Traveling Wilburys. L'episodi conclou recordant el seu Oscar l'any 2001 pel tema Things Have Changed.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
18'
Pere Crim i el repte del hip-hop en català
Entrevista a Pere Crim: Hip-hop i l'ús del català Pere Crim presenta el seu projecte musical pioner en l'escena del hip-hop cantat en català. Amb una visió crítica i directa, l'artista explora les injustícies socials a través d'una proposta que utilitza la llengua pròpia per expressar-se amb la màxima claredat possible. Idees principals del projecte L'elecció del català: L'autor defensa que el mèrit no hauria de ser fer música en català, sinó la qualitat de la proposta. Per a ell, és la via més natural per transmetre la seva frustració i crítiques. Crítica social i el concepte de "Crim": El nom del projecte sorgeix d'una obsessió per la delinqüència i les injustícies que s'observen a la societat i als mitjans. No busca fer política activa, sinó actuar com un observador que exposa el que veu. Evolució sonora: Pere Crim, originalment bateria en orquestres de patxanga, ha passat d'instruments acústics a la creació de bases mitjançant màquines, samplers i música electrònica. "Tenia moltes ganes de cagar-me en moltes coses i el més clar que podia trobar era fer-ho en català." El format dels directes Tot i que el material de la maqueta és purament electrònic, el grup ofereix un directe potent que combina la tecnologia amb la força del directe real: Pere Crim a la veu (rapejat). Un bateria i un baixista de carn i ossos. Un DJ encarregat de controlar caixes de ritme i samplers en viu.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
30'
Entrevista al grup Mil Històries: música, web i futur
Trajectòria i Estil Musical El grup Mil Històries sorgeix de la dissolució de Doctor Birras a finals del 1997 o principis del 98. Els tres membres fundadors van decidir continuar amb un projecte nou buscant una evolució estilística. Definicions i Composició • Es defineixen principalment com un grup de pop en castellà. • Busquen un so fresc i tendre, però que abasti des de balades tranquil·les fins a cançons més rockeres. • La música té una forta base de guitarres i les lletres són una part fonamental de la seva identitat. La Importància de les Històries El nom del grup no és casual; el seu objectiu principal és explicar històries de persones amb les quals el públic es pugui sentir identificat. "Moltes de les cançons que m'agraden són aquelles amb les quals m'he sentit identificat per la lletra en el moment que van sortir." Tipologia de lletres • No acostumen a ser autobiogràfiques, tot i que sovint contenen punts personals o sensacions viscudes. • Expliquen perspectives diferents sobre un mateix tema (com la nit vista per tres persones diferents). • Combinen temes tristos o reflexius amb temes més divertits per donar varietat al seu repertori. Influències Musicals Els membres admeten tenir una gran varietat d'influències, des del rockabilly i el heavy fins al pop més comercial: • Grups del panorama català com Els Pets. • Cantautors com Fito Páez o bandes clàssiques com Los Secretos i Revolver. • També referents internacionals com Metallica o Red Hot Chili Peppers. El Repte de la Indústria i l'Aposta Digital El grup critica durament el funcionament de les grans discogràfiques i la seva falta de respecte cap als grups emergents. Davant les dificultats per gravar un CD amb el suport d'un segell important, han decidit ser optimistes i buscar alternatives. L'estratègia a Internet • Han llançat el seu nou web: milhistorias.net. • Ofereixen les seves cançons de forma gratuïta per a qui es registri, una novetat absoluta en el seu entorn. • Volen utilitzar la xarxa per crear una comunitat i informar sobre els seus concerts i novetats de manera directa. Música en Directe L'episodi inclou una interpretació acústica de la cançó que narra les històries de la Sara, el Jorge i l'Alfredo durant la nit. També es promociona el seu concert a La Vaqueria de Tarragona, on comptaran amb col·laboracions especials de músics locals.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
24'
Recull de Benvingudes i Reflexions Nocturnes
Introducció a la Jornada Nocturna En aquesta sessió es presenta una llarga reiteració de salutacions, establint un marc de diàleg constant i proximitat amb l'audiència. L'intercanvi sistemàtic de paraules busca crear una atmosfera de calma i benestar abans d'aprofundir en temes més complexos. Dinàmiques de la Comunicació • La importància de la salutació inicial com a base del respecte. • El manteniment d'un ritme constant per captar l'atenció de l'oient. "Bona nit com a mantra de connexió entre els interlocutors." Conclusions de la Trobada El tancament de la sessió reforça la voluntat de mantenir una comunicació oberta i fluida, destacant que la repetició és una eina útil per a la memorització de conceptes bàsics.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
34'
Entrevista al grup Sutrac: Nou disc i concert a Reus
Entrevista al grup Sutrac El programa rep el David i el Toño, membres de la formació musical Sutrac, per parlar del seu darrer treball discogràfic homònim i de la seva trajectòria en l'escena musical catalana. Nou disc i estil musical • El grup presenta el seu primer CD oficial, anomenat Sutrac, després d'anys de recorregut des del 1995. • Defineixen el seu estil com pop rock melòdic, centrant-se en crear cançons boniques i cuidar les lletres en català. • Han comptat amb la producció de Marc Parrot, qui també ha col·laborat en les veus de diversos temes. Èxit a les llistes i singles • El primer senzill, Susana, ha estat un gran èxit, arribant al número 1 en emissores com Flashback durant el període nadalenc. • Actualment promocionen el seu segon senzill, Chic Manu, una cançó que originalment va néixer com un crit d'atenció cap a l'oblit que pateixen les Terres de l'Ebre. Visió de la música en català • Els membres de Sutrac defensen una visió natural de la llengua: > "Volem que la gent escolti la nostra música no perquè estigui en català, sinó perquè el producte és bo." • Reivindiquen una obertura d'estils dins la música catalana per fugir dels clixés i els guetos musicals de dècades anteriors. Properes actuacions • Demà a les 22:30h actuen al Pub Suau de Reus, en un concert de presentació d'un concurs de maquetes. • Dissabte participaran en un concert solidari a l'Hospitalet de l'Infant en suport a la causa zapatista de Chiapas.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
23'
Nidè presenta el seu tercer disc Espines
Trajectòria i Origen del Grup Els membres de Nidè expliquen com es van conèixer per casualitat fa sis anys, formant un grup amb influències molt dispars que van des de la música celta i el jazz fins a l'electrònica i el rock. Amb tres discos publicats, el grup destaca la seva capacitat per barrejar estils i la seva filosofia de treball constant. El Nou Disc: Espines El tercer treball discogràfic del grup, titulat Espines, representa una evolució significativa respecte als anteriors treballs en català: • Producció de qualitat: Gravat durant tres mesos amb el productor Santi Picó i col·laboracions com la del guitarrista Chicuelo. • Canvi de llengua: En aquest disc han passat al castellà per motius de mercat i oportunitats amb discogràfiques estatals. • Temàtica: Les lletres, escrites majoritàriament pel Ferran, barregen històries quotidianes (com a Tu hermana) amb reflexions interiors. "Amb aquest disc ens hem pogut treure unes espines que teníem clavades per falta de mitjans o temps en el passat." El Directe i l'Espectacle Nidè es defineix pels seus directes dinàmics i originals, on busquen distreure el públic amb elements teatrals i una gran varietat instrumental: • Utilitzen instruments poc comuns com el Sakuhachi (flauta japonesa), violins, harmòniques i diverses percussions. • Realitzen versions personals de grups com els Beatles, que consideren el seu referent absolut. • Incorporen gags i moments participatius, com el repte del teclista Xavi cantant per ser "salvat" pel públic. Reflexió sobre la Indústria Musical Els músics lamenten l'estat actual del mercat a Catalunya, que descriuen com a "apagat" per als grups joves. Fan una clara distinció entre: 1. Grups: Basats en la convivència, el treball a llarg termini i la creació pròpia. 2. Artistes: Més enfocats a la interpretació de cançons alienes i la venda immediata. Malgrat no viure exclusivament de la música, el grup manté la seva passió per millorar i tocar sense la pressió comercial de les llistes de vendes.
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
5 de maig del 2003
8'
Fira d'Entitats de Tarragona: Activitats i Programació
Fira d'Entitats de Tarragona: L'Essència de la Ciutat L'esdeveniment comptarà amb la participació de més de 80 entitats que representen el teixit social i la ciutadania de Tarragona. La fira tindrà lloc del dijous 23 al diumenge 26, amb un horari de 10 a 14 h i de 16 a 21 h, al Palau de Fires i Congressos. Programació per a totes les edats Dijous i divendres: Les activitats estan especialment enfocades als joves i escoles, amb tallers de pintura, esportius (minitenis, voleibol, bàsquet) i conscienciació mediambiental sobre el consum d'aigua. Dissabte i diumenge: Cap de setmana obert al públic general amb: Exhibicions de Tai Chi i balls de saló. Conferències i projeccions de vídeos de grups excursionistes. Activitats d'aventura com una tirolina, un rocòdrom i un futbolí humà. Destaques d'última hora i Reptes Guinness L'organització ha destacat diverses activitats especials que no apareixen als fullets inicials: Globus aerostàtic: Dissabte i diumenge matí (10-12 h) per veure la ciutat des de l'aire. Exhibició de Trial: Diumenge a les 12 h amb el campió del món Albert Cabestany. Gran Xocolatada: Diumenge a les 18 h s'intentarà batre un record Guinness amb 500 persones menjant xocolata amb malindros. "Les entitats són el reflex de la ciutadania, del que és Tarragona, i allà podrem veure una miqueta l'essència de la nostra ciutat." L'objectiu principal és que els ciutadans coneguin la feina de les associacions, col·laborin com a voluntaris o es facin socis de les entitats que més els atreguin.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
15'
Catalunya contra la fam a l'Àfrica: Ajuda Urgent
Iniciativa Solidària contra la Fam a l'Àfrica L'entrevista amb Xavier Bosch, director de la campanya Catalunya contra la fam a l'Àfrica, detalla una iniciativa sorgida de la societat civil amb el suport de Convergència Democràtica de Catalunya. Aquesta acció neix per respondre a la crida d'emergència de la FAO davant una sequera extrema a la banya d'Àfrica, considerada pitjor que la de 1985. Objectius i Logística de la Campanya La campanya es caracteritza per la seva immediatesa i caràcter pràctic: Àmbit geogràfic: L'ajuda es destina principalment a Etiòpia, Eritrea, Somàlia i Sudan. Recollida ràpida: El termini finalitza a principis de març per garantir que l'ajuda arribi durant el mateix mes. Productes bàsics: Es demanen aliments no pereceders i de fàcil transport com arròs, sucre, farina, llet en pols, pasta i galetes. Infraestructura: Gràcies a la col·laboració d'armadors, el transport des del Port de Barcelona serà gratuït, i s'ha habilitat un magatzem central a Rubí. Xarxa de Col·laboració i Missatge Final La campanya destaca per la seva gran capil·laritat a Catalunya, utilitzant diverses plataformes per a la recollida: Seus de CDC i locals municipals. Centres escolars, gràcies a la col·laboració del Departament d'Ensenyament. Parròquies i centres religiosos. Empreses privades i entitats del tercer sector. "No estem fent una cosa testimonial, estem fent una cosa pràctica i real que salvarà milers de vides." En Xavier Bosch emfatitza que l'ajuda és altament eficaç: petits gestos individuals permeten que centres locals a zones com el Tigrai puguin alimentar centenars de nens durant anys.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
10'
Maria del Mar Bonet: Raixa i la memòria del jardí
Raixa: El jardí de la memòria L'artista Maria del Mar Bonet presenta el seu disc dedicat a Raixa, una emblemàtica possessió mallorquina amb segles d'història, des de l'època musulmana fins al romanticisme. Bonet descriu aquest espai com un lloc màgic i vast que ha estat en perill de degradació a causa de l'alt cost del seu manteniment i la dificultat de conservació per part dels seus antics propietaris. El disc i els 25 anys a la plaça del Rei El nou treball discogràfic neix d'una sèrie de cinc concerts gravats en directe a la plaça del Rei de Barcelona, celebrant un quart de segle de trajectòria en aquest escenari. Col·laboracions destacades: El músic mallorquí Joan Valent n'ha fet els arranjaments, i compta amb la participació de Feliu Gasull i Javier Mas. Poesia i música: El disc inclou el poema "Les veus de Raixa" i una recreació de diversos autors mallorquins. Simbolisme: L'artista compara els jardins físics amb els jardins interiors de l'ànima i els recintes teatrals com el Teatre Metropol. Mestissatge i identitat mediterrània L'entrevista aprofundeix en el concepte de mestissatge com una realitat inherent als pobles de la Mediterrània. Maria del Mar Bonet defensa que la riquesa cultural prové de la barreja de sangs (bereber, cristiana, jueva) i que tots som, en essència, fruit d'aquesta diversitat histórica. La Balenguera: Un himne d'esperança L'artista confirma que interpretarà "La Balenguera" en el seu concert a Tarragona, definint-la com: "Un himne molt esperançat que s'allunya dels himnes sanguinaris; és una cançó que la gent ha adoptat com a popular i íntima." Finalment, estableix una connexió emocional entre Tarragona i l'antiga ciutat de Troia, destacant el paisatge compartit d'ametllers, garrofers i la presència del mar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
14'
Campanyes de Salut Pública a Tarragona el 2003
Resum de les Actuacions de Salut Pública a Tarragona En aquesta entrevista a la Unitat de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, es repassen les campanyes previstes per a l'any 2003. L'enfocament principal és la prevenció rutinària per garantir la seguretat dels ciutadans en diversos àmbits del consum i la higiene. Principals Àmbits d'Actuació Tatuatges i Piercings: Es destaca l'èxit de la campanya inicial, amb establiments que compleixen les normatives de residus sanitaris i formació especialitzada. La percepció social està canviant gràcies als bons controls. Seguretat Alimentària Escolar: Inspecció de menjadors escolars i serveis de càtering. Es para especial atenció a les temperatures de transport i a la diversitat de menús (celíacs, diabètics i motius religiosos). Restauració i Hostaleria: Control de bars, restaurants i el sector de les tapes. A l'estiu, es prioritza la vigilància de gelats i orxates, especialment en punts de venda temporals. Productes de Gran Consum: Inspecció de congelats i les anomenades marques blanques als supermercats per assegurar que mantenen la mateixa qualitat que les marques comercials. Carn Picada i Formatge Fresc: Es trien aquests productes específics perquè són indicadors clau de la higiene d'un establiment. "Si en un establiment la carn picada i el formatge fresc estan en bones condicions, podem estar tranquils amb la resta." Salut Ambiental i Civisme Es mantenen els controls de la qualitat de l'aigua de les platges durant tot l'any i la sorra dels parcs infantils (sorrals) a les escoles per evitar focus d'infecció derivats d'excrements d'animals. Es fa una crida al civisme dels propietaris de gossos per mantenir la via pública neta.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
6'
Tarragona a Fitur 2003: Patrimoni i Estratègia Turística
Presentació de l'Oferta Turística de Tarragona a Fitur Montse Pasqual, gerent del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, detalla la presència de la ciutat a la fira Fitur 2003. L'estant es divideix en dues grans àrees: una caixa fosca amb un audiovisual del patrimoni romà i una zona lluminosa decorada amb fotografies de gran format que capturen l'essència de la ciutat. Eixos Principals de la Promoció Patrimoni i Cultura: Es potencia el segell d'Humanitat, destacant especialment Tàrraco Viva i els monuments romans, medievals i els castells. Infraestructures i Serveis: Presentació del Palau de Congressos i de l'oferta hotelera i de càmpings per a professionals. Turisme Urbà i Comercial: Promoció de la Via T per al comerç a cel obert i la col·laboració amb el resort PortAventura. Gastronomia i Platges: Reivindicació del barri mariner del Serrallo i la qualitat de les platges de sorra fina. Aliances Estratègiques i Connectivitat Durant la fira, s'han mantingut reunions clau per al futur immediat de la ciutat: "Hem tingut una reunió amb la cadena hotelera AC, que properament s'instal·larà a Tarragona, per oferir un nou allotjament de qualitat." Línies de baix cost: Presentació de la nova connexió de Hapag-Lloyd Express entre Colònia i Tarragona per al mes d'abril. Reunions professionals: Contactes amb Renfe, Iberia i agències especialitzades en turisme cultural i de negocis per tancar acords comercials. Previsions del Mercat Segons Pasqual, Fitur serveix per testar les tendències del mercat. Tot i la situació econòmica complexa d'Alemanya, s'espera que les noves connexions aèries mantinguin el flux de visitants. L'estratègia es completa amb la participació en fires internacionals com la World Travel Market de Londres i la ITB de Berlín.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
17'
100 anys de republicanisme i història d'ERC a Tarragona
Memòria i Arrels del Republicanisme a Tarragona El text presenta l'exposició itinerant sobre els 70 anys d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que arriba a Tarragona el 8 de març amb una adaptació local singular. L'objectiu principal és mostrar que el partit no neix per generació espontània, sinó que és fruit d'un fil històric que es remunta al segle XIX. Una Exposició Pedagògica i Estructurada La mostra es divideix en diversos àmbits per oferir una visió completa: Recorregut General: 40 plafons procedents del Museu d'Història de Catalunya que narren la trajectòria del partit des de mitjans del segle XIX. Context Històric: S'analitzen períodes clau com la Primera República, la Restauració, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil. Vessant Local (Tarragona): Una secció específica sota el títol "70 anys d'Esquerra, més de 100 anys de republicanisme a Tarragona", coordinada per l'historiador Josep Sánchez Cervalló. Noves Tecnologies: Projecció continuada d'un DVD per dinamitzar el contingut estàtic. La Recuperació de Figures i Documents Un dels punts més rellevants és la recuperació de la memòria històrica local mitjançant documents inèdits i anècdotes curioses: Figures com Lluís Mestres, Pere Lloret o Macià Mallol, dels quals s'ha recuperat material fotogràfic tot i la repressió franquista. La tradició de la fotografia de presó: El text destaca com els republicans es retrataven en sortir de la presó (com els redactors de L'Avançada), convertint la repressió en un testimoni gràfic per a la posteritat. El paper fonamental de les Joventuts Federals, que van ser el motor de la refundació del partit a la ciutat. "Sense memòria no hi ha passat i acabem sent persones a voluntat de les marees." El Valor per a les Noves Generacions L'exposició serveix per reivindicar el paper d'ERC durant la clandestinitat i la seva lluita per la normalització lingüística durant la Transició, recordant que ja el 1978 els joves del partit retolaven els carrers de Tarragona en català.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
11'
Tarragona promociona el seu turisme a FITUR 2002
Presència de Tarragona a la Fira Internacional de Turisme La ciutat de Tarragona i les seves institucions participen un any més a FITUR (Madrid), una de les fires turístiques més rellevants d'Europa. La delegació tarragonina, encapçalada per autoritats municipals i del Patronat de Turisme, busca consolidar la marca de la ciutat en diversos sectors estratègics. Objectius i estratègia de promoció L'estratègia de la ciutat s'ha centrat en dos pilars fonamentals: - Turisme de congressos: Amb una participació activa a FITUR-Congressos per captar esdeveniments per als anys 2003, 2004 i 2005. - Patrimoni i cultura: Promoció de l'oferta romana, gastronòmica i comercial de la ciutat. "L'objectiu és donar a conèixer la ciutat des del punt de vista cultural, comercial, congressual i gastronòmic." Aliances i col·laboració territorial L’estand de Tarragona s'ubica de forma coordinada amb altres entitats per oferir una imatge d'unitat: - Col·laboració amb el Consell Comarcal del Tarragonès i el Patronat de Turisme Costa Daurada. - Integració dins de l'espai conjunt de Catalunya, compartint protagonisme amb les Terres de l'Ebre, la Costa Brava i el Pirineu. Contactes professionals de rellevància Durant la fira, s'han tancat acords importants, com ara la confirmació de congressos per part de Renfe i reunions amb la cadena hotelera AC, que obrirà un nou establiment a l'Avinguda Roma de Tarragona properament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
3'
Inauguració de FITUR 2003: Tarragona present a Madrid
Inici de FITUR 2003 a Madrid Tarragona Ràdio connecta en directe amb el periodista Ricard Lalt des de la Fira Internacional del Turisme (FITUR) a Madrid. L'esdeveniment, considerat un dels més rellevants d'Europa juntament amb les fires de Berlín i Londres, està a punt de ser inaugurat oficialment pels Reis d'Espanya. La Presència de Tarragona i el Territori El reportatge destaca la ubicació estratègica de la delegació tarragonina al pavelló número 7, dedicat a les comunitats autònomes: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona: Disposa d'unes instal·lacions espectaculars. Veïns de territori: Al costat de l'estant de Tarragona es troben el Consell Comarcal del Tarragonès i el Patronat de Turisme Costa Daurada. Aliances municipals: Per primera vegada, els municipis de Salou, Cambrils i La Pineda s'apleguen en un mateix espai informatiu. Xifres i Expectatives La fira es configura com un termòmetre clau per a la indústria turística de l'any: Participació de 170 països i més de 10.000 expositors. Es preveu l'assistència de 95.000 professionals i més de 100.000 visitants del públic general. L'objectiu principal és avaluar el banc de proves que determinarà com serà la temporada turística del 2003. "És, sens dubte, la Fira més important de l'estat espanyol, un banc de proves molt important per comprovar com serà la temporada turística d'aquest any."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
10'
Estratègies i pressupost del Patronat de Turisme a FITUR
Presentació de la Costa Daurada a FITUR L'entrevista se centra en la participació del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a la fira FITUR de Madrid. Amb un estand de més de 400 metres quadrats, la demarcació busca consolidar la seva imatge tant en l'àmbit estatal com internacional. Eixos del Pla d'Actuació 2003 Octavio Bono, gerent del Patronat, detalla les línies mestres per a l'exercici present, que compta amb un pressupost aproximat de 2,2 milions d'euros (un increment del 7,3%): Diversificació de productes: Tot i que el turisme de litoral representa el 82% de l'activitat, es vol potenciar el turisme d'interior, de golf i de negocis. Formació i suport: El Patronat no només es dedica a la promoció, sinó també a l'assistència tècnica als municipis i la formació del personal del sector. Estratègia de mercats: Adaptació dels canals de venda segons el públic, com ara la turoperació per al mercat britànic o productes singulars com el senderisme i el golf per als països nòrdics. Perspectives i incerteses del sector Pel que fa a la temporada turística, Bono expressa un optimisme moderat malgrat el creixement de l'oferta de places a la zona: "Ens envolta encara una sensació d'incertesa perquè hi ha aspectes que van més enllà de la nostra capacitat i que poden afectar la sensació de seguretat al món." Es destaca que mercats com l'irlandès i l'anglès mostren dades positives, però la prudència és clau a causa de la situació geopolítica global.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
9'
La formació d'adults i el patrimoni a Tarragona
El paper del Centre de Formació d'Adults (CFA) Tarragona El centre s'estructura sota la dependència del Departament de Benestar i Família i la Direcció General de Formació d'Adults. La seva labor es divideix en tres grans àmbits principals de formació: Formació instrumental i bàsica: Inclou l'ensenyament reglat com l'alfabetització, l'acolliment lingüístic per a immigrants i la preparació per a proves d'accés a cicles formatius o a la universitat. Formació per al món laboral: Enfocada a millorar les competències professionals. Formació per a l'oci i el lleure: Cursos destinats al creixement personal i la interconnexió social. Curs especial de Patrimoni Mundial per a hostaleria i taxis Amb motiu de la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial, s'ha endegat un curs de 30 hores dividit en 11 sessions (teòriques i pràctiques) per a sectors en contacte directe amb el turisme: Objectiu: Que cambrers, recepcionistes i taxistes tinguin coneixements mínims per informar els visitants. Continguts: No només es tracta la Tàrraco romana, sinó també la Tarragona medieval, la moderna i aspectes culturals com les festes de Santa Tecla i Sant Magí. Implementació: El primer trimestre es dirigeix a recepcionistes d'hotel (amb 18 alumnes inscrits) i, després de Setmana Santa, s'obrirà al gremi de taxistes. "Volem portar un petit granet de sorra perquè coneguin més la ciutat dalt del cambrer o el taxista, que són els que estan en contacte amb el turisme." Serveis i contacte del centre El centre respon a les noves demandes socials oferint des d'informàtica bàsica fins a visites guiades en col·laboració amb la Regidoria de Patrimoni. Físicament, el CFA té una estructura territorial amb aules a Bona Vista, Campclar, Torreforta i Riu Clar (seu administrativa).
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
17'
Gala de Dansa a Tarragona: Promoció i Reptes del Sector
Gala de Dansa al Teatre Metropol L'Associació de Professors de Dansa de Tarragona organitza una gala especial aquest diumenge al Teatre Metropol. L'esdeveniment reuneix alumnes de diverses escoles de la demarcació amb l'objectiu de fomentar l'experiència escènica més enllà dels festivals de fi de curs. Objectius i Preparació de l'Esdeveniment Experiència escènica: Es busca que els alumnes perdin la por i guanyin seguretat davant del públic. Diversitat d'estils: La gala inclourà dansa clàssica, contemporània, jazz, musical i funky. Projecte destacat: El taller de dansa Mármara presentarà una coreografia titulada Matrix, que fusiona diverses tècniques i estils. La Situació de la Dansa a Tarragona Les convidades, Maribel Soler i Montserrat Carles, analitzen l'estat actual del sector, destacant diversos punts crítics: Manca de cultura coreogràfica: Hi ha una roda de falta de programació pública i poca assistència de públic que dificulta la consolidació de la dansa. Crisis de la dansa clàssica: Es percep una davallada en l'interès per la tècnica clàssica en favor d'estils més mediàtics com el jazz o el contemporani. El paper de les institucions: Es reclama més suport i promoció per part dels ajuntaments i la Generalitat per fer els espectacles més accessibles i visibles. Trencant Estereotips de Gènere La conversa aborda la dificultat de la incorporació de nens en el món de la dansa a causa dels tòpics socials i els prejudicis sobre l'homosexualitat. "Un nen balla i es veu de forma paral·lela a una homosexualitat, i és ridícul. Els nens han de lluitar molt, primer a casa i després al col·legi." Es destaca la influència positiva de pel·lícules com Billy Elliot per visibilitzar aquestes barreres i el paper dels balls de saló per normalitzar la figura masculina en el ball.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
12'
Èxit de la Via T a Tarragona i el premi de Matilde Torbisco
Balanç de la campanya de Nadal i futur del comerç local Representants de la gestora de la Via T, Jordi Figueras i Sisko Augustus, han realitzat una valoració molt positiva de la campanya nadalenca a Tarragona. Segons els gestors, la marca s'ha consolidat entre el públic i ha servit d'estímul per a l'adhesió de nous comerços. Punts clau de la iniciativa: Reconeixement de marca: El públic ja identifica la Via T i demana activament les butlletes per participar en promocions. Centre comercial a cel obert: Es pretén potenciar el valor del comerç tradicional davant de les grans superfícies, destacant el tracte personalitzat i l'assessorament. Millores urbanístiques: Malgrat les molèsties de les obres actuals, s'espera que la semipiatonalització i la millora de la il·luminació i neteja facin el centre més atractiu. Objectius futurs: Ampliar el nombre d'associats per oferir serveis com la gratuïtat dels pàrquings i noves campanyes estacionals. L'experiència de la guanyadora: Matilde Torbisco El programa ha comptat amb la presència de Matilde Torbisco, la guanyadora del premi de 600 euros mensuals durant tot un any per gastar a les botigues de la ciutat. "Ayer cuando me llamaron a casa y me lo dijeron, no me lo creía. Me pensé que era una broma." Matilde, clienta habitual del comerç tradicional (concretament de la Perfumeria Monclús), ha explicat que el premi l'ajudarà amb les despeses del casament de la seva filla i l'arribada d'una nova néta. La seva elecció reafirma la importància del vincle i la fidelitat entre el botiguer de barri i el veïnat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
20'
Noves Mesures de Mobilitat i Transport Públic a Tarragona
Renovació de la Flota i Compromís Ecològic L'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona incorpora tres nous autobusos de dimensions reduïdes (8 metres) per millorar l'accessibilitat a zones complexes del municipi. Aquests vehicles destaquen per: Sostenibilitat: Són vehicles ecològics i elèctrics amb unes emissions d'hidrogen quasi nules, preparats per a futures adaptacions de motor. Confort acústic: Redueixen dràsticament la contaminació acústica, essent pràcticament tous en circulació. Accessibilitat: Mantenint la política dels darrers 8 anys, totes les unitats estan totalment adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Millores a la Zona de Llevant i Noves Línies A partir del 17 de febrer, s'aplicarà una reestructuració important a les línies de Llevant per optimitzar el temps dels usuaris: Desdoblament de línies: La línia única actual es dividirà en dues per guanyar eficiència. Estalvi de temps: Els trajectes d'uns 40 minuts es reduiran a 22-23 minuts, suposant un estalvi de gairebé el 50% del temps de viatge. Nous nuclis: S'incorpora el servei a Tamarit, un nucli que fins ara no disposava de transport públic urbà. Projectes de Futur: Intermodalitat i Estació de Renfe S'està estudiant una nova línia estratègica per connectar l'estació de tren de la Renfe amb el centre de la ciutat i les zones universitàries (especialment Sant Pere i Sant Pau). L'objectiu és facilitar la intermodalitat sense necessitat de transbordaments costosos en temps. Renovació de Parades i Prova Pilot de Residents Marquesines: Es renovaran un total de 60 marquesines (40 substitucions i 20 de noves) per millorar la imatge i el servei d'espera. Targeta de Resident: El 15 de febrer s'inicia una prova pilot als carrers de Pino i Soler i Enginyer Cabestany. Els veïns podran aparcar per 0,50 € al dia sense límit horari. "Invertir en transport públic no solament beneficia a la gent que puja en autobús, beneficia fins i tot a aquells que sempre van en cotxe."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
11'
Promoció de l'esport escolar a les instal·lacions del Nàstic
Iniciativa "Esports a la Carta" a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través del Patronat d'Esports, ha posat en marxa una campanya per apropar el futbol i altres disciplines esportives als centres educatius de la ciutat. La jornada d'avui ha tingut lloc a les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona, on els alumnes del Col·legi Roig han pogut entrenar i jugar al mateix camp de gespa artificial que utilitza el primer equip. Objectius del projecte Apropar l'esport d'elit als nens i nenes perquè puguin gaudir d'equipaments professionals. Fomentar hàbits de vida saludable i prevenir conductes de risc mitjançant la pràctica esportiva. Trencar tabús sobre certs esports (com la vela o el rugbi) i fer-los accessibles a tothom. Connectar l'etapa escolar amb els clubs de la ciutat per evitar l'abandonament esportiu en l'adolescència. Participació i col·laboració institucional El regidor d'Esports, Raül Font, ha destacat que aquesta iniciativa no es limita al futbol, sinó que inclou convenis amb clubs de vela, rem, natació, tenis i rugbi. Per la seva banda, el gerent del Nàstic, Jesús Gómez, ha refermat el compromís del club amb la ciutat, anunciant que els infants rebran entrades per veure el proper partit oficial. "Es tracta que els nois i noies surtin de les instal·lacions del col·legi i coneguin equipaments amb dimensions reals i professionals on es puguin emmirallar."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
10'
L'exposició de la cultura maia al Museu Arqueològic
Descobriment de la cultura maia a Tarragona El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta una exposició excepcional sobre la cultura maia, provinent de la col·lecció del doctor Pérez Rosales del Museu Maricel de Sitges. Aquesta mostra reuneix peces que habitualment no estan exposades al públic ni solen formar part de circuits itinerants. Contingut i tipologia de les peces L'exposició consta d'una selecció de la col·lecció de 243 objectes, centrada en peces de petit format que ofereixen una visió íntima de la societat precolombina: Ceràmica i artesania: Plats pintats, teixits i xiulets amb formes humanes i animals. Materials preciosos: Objectes fets amb pedres ornamentals i jade. Vida quotidiana i ritu: Peces que il·lustren l'alimentació, els rituals funeraris i la complexa mitologia maia. Contextualització científica i visual La mostra ha estat comissariada per un arqueòleg amb més de cinc anys d'experiència en treball de camp a Mèxic, garantint un rigorós enfocament científic que fuig dels tòpics esotèrics: Es destaca l'urbanisme complex de ciutats com Copan, amb maquetes i recursos audiovisuals. Es documenta una societat altament jerarquitzada, amb governants i sacerdots que dominaven coneixements avançats d'astronomia i el calendari. S'explica l'economia basada en el cacau com a moneda de canvi i les xarxes comercials de més de 100 quilòmetres. "És una oportunitat única perquè aquest tipus de col·leccions generalment no tenen un caràcter itinerant." Informació pràctica L'exposició estarà oberta fins al 20 d'abril, cobrint tot el primer trimestre de l'any i la Setmana Santa. El museu ha dissenyat un recorregut molt didàctic, visual i pormenoritzat, ideal tant per a visites individuals com per a grups escolars.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
12'
X Trobada d'Escriptors a Tarragona: Autors i Logística
L'Evolució de la Trobada d'Escriptors Després de 15 anys de trajectòria, la trobada ha consolidat la seva periodicitat anual a partir de la quarta edició. Aquest desè aniversari es planteja com una celebració especial, cercant una edició més "rodona" i amb la participació de noms molt significatius de les lletres hispàniques. Criteris de Selecció i l' 'Star System' Literari L'organització destaca la dificultat de triar els convidats, intentant equilibrar dos perfils: * Autors d'èxit comercial: Aquells que estan en el cim per màrqueting o premis recents. * Autors de qualitat contrastada: Escriptors que es consideren fonamentals i que transcendiran en la història de la literatura. "És molt difícil distingir les persones que estan a la cimera pel màrqueting... d'aquelles que de veritat estan fent quelcom interessant per a la cultura." Convidats i Continguts Destacats L'edició compta amb un cartell ja confirmat que inclou figures com: * Dramatúrgia: Paloma Pedrero i Gracia Morales. * Narrativa i Premis Planeta: Juan Manuel de Prada, Laura Espido Freire i María de la Pau Jané. * Acadèmics: Luis Mateo Díez. * Agències literàries: Ángeles Martín explicarà el paper clau d'aquestes entitats per als nous escriptors. * Guió cinematogràfic: David Serra analitzarà la relació entre la qualitat literària i les adaptacions al cinema. Estructura i Beneficis per a l'Assistent L'esdeveniment es basarà en sessions d'uns 50 minuts seguides de col·loquis i signatures de llibres. La seu s'ha traslladat a la Facultat de Ciències Jurídiques per reformes a l'anterior ubicació, oferent un espai més cèntric i modern. Els estudiants universitaris poden obtenir 3 crèdits de lliure elecció, mentre que per als professors d'ensenyament mitjà les hores són computables per a la seva formació i reconeixement econòmic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
18 d’abr. del 2003
11'
Confusió i bloqueig en la regularització d'immigrants
Situació de les oficines del CITE Actualment, les oficines del CITÉ (Comissions Obreres) a Tarragona estan vivint una afluència imparable de persones que busquen informació a causa de diversos rumors. Molts usuaris confonen l'aprovació del contingent de treballadors per al 2003 amb un nou procés de regularització massiva. La fallada del sistema de contingent El sistema de contingent estableix una quantitat de treballadors que poden venir al país per cobrir feines vacants, però sota condicions molt restrictives: Està dirigit exclusivament a persones que es troben al seu país d'origen. Els empresaris locals són reacis a contractar algú que no han vist mai ni han pogut entrevistar. El govern ha tancat el règim general, impedint que les persones que ja es troben aquí (encara que tinguin una oferta de treball real) puguin legalitzar la seva situació. "Les persones que estan aquí indocumentades en aquest moments, malgrat molts tindre una oferta de treball real, tenen tancada la possibilitat de presentar-ho." Perfil de l'usuari i barreres administratives L'entrevista destaca un canvi en el perfil de la immigració a la demarcació: Històricament, el 80% procedia del Magrib, però actualment hi ha un increment notable de persones de l'Europa de l'Est i d'Amèrica Llatina. La realitat administrativa és descrita com a "negra" i "crua", ja que molts immigrants han d'esperar fins a cinc anys de residència indocumentada per optar a la residència permanent. Es recomana a les persones en situació irregular l'empadronament com a via per accedir a drets bàsics com la targeta sanitària.